.
Dones d'Avui, un programa d'entrevistes personals a Tarragona Ràdio.
Molt bona tarda i benvinguts a una nova edició del Dones d'Avui.
La dona que ens acompanya aquest dimarts és una enamorada del teatre.
Ella mateixa diu que hi està enganxada i que ara ja no podria viure sense fer-ne.
El seu nom és Carme Tàpies, encara que tothom la coneix com la Menuda.
I ella pertany a la companyia Trona Villegas.
Bona tarda, Carme, i benvinguda.
Hola, gràcies.
Escolta'm, abans de començar amb l'entrevista, explica'ns això de la Menuda, d'on ve.
Bé, de fet, em diuen Menuda perquè era la petita de casa, de la família, i el meu pare treia renoms a tothom i em van dir Menuda.
Després em vaig fer més gran i, evidentment, em van començar a dir Carme, sobretot a la feina on treballo.
Jo treballo a l'administració i hi soc la Carme, però els amics de veritat sempre m'han dit Menuda.
Llavors, entrar al grup de teatre, com que dins del teatre fas amics de seguida, vaig demanar que m'ho diguessin i em diuen Menuda.
De fet, costa una mica, perquè jo ara soc molt gran, com ha dit ella, que m'ha encantat, però gran d'edat soc, molt gran.
Em sembla que la Fina es referia a gran d'alçada, perquè la Carme, que consti, que és bastant alteta.
Quan me deixes, Carme?
Molt, 1,64, el que passa és que tu ets petitona.
Ai, ui, ui, ui.
Bé, doncs, com deies, ets la petita dels germans, llavors per això et deien la Menuda.
Sí, i a mi em segueix agradant molt, perquè penso que és com més íntim, perquè de Carmes n'hi ha moltes.
A l'època que jo vaig néixer, de la meva edat n'hi ha moltes, i allò que vas pel carrer Carme, et vaig girant,
i llavors una manera de ser tu és tindre un renom.
I a mi, de fet, m'agrada molt, perquè si l'hagués de triar, el tornaria a triar, aquest.
No ho sé.
Diguéssim, quin nom vols, no, aquest?
Encara que la Carme viu pel teatre, no viu del teatre.
I per guanyar-se la vida va estudiar unes oposicions i actualment treballa a l'administració, a la Generalitat.
Sí, sí, és així, vaig fer unes oposicions, que em van anar molt bé per exercitar la memòria,
jo penso que en tinc degut a lo que va haver d'empollar, i de fet, bueno, però estic contenta, la feina està bé,
només que clar, és un tipus de feina que...
Exactament, en quin departament estàs?
Ara estic a Indústria, secció de mines.
No, de fet m'agrada estar a mines ara perquè és una cosa explosiva, saps?
Donen permisos per explosius i coses d'aquestes, i puc cantar Soy Minero i coses d'aquestes.
Mira, que divertit.
Però deixem la banda de la feina a l'administració, que potser no és tan atractiu, no?, com el teatre.
I, a veure, com i quan vas començar en el món del teatre? Com et vas introduir?
Bé, de fet, jo vaig començar fent teatre a l'APA del Col·legi del Sagrat Cor.
Jo em vaig casar molt joveneta i tenia les nenes petites i era delegada de l'APA, de tots els cursos,
perquè, de fet, m'agradava molt tot això, activitat, i els jocs, i, aleshores, van fer, van muntar uns pastorets,
em van dir si volia participar, i, a partir d'aquí, a més a més dels pastorets, el grup de pares que hi havia,
que era gent molt enrotllada i moltes ganes de fer coses, fèiem obres de teatre pels nens.
A vegades ho fèiem als grans i, a vegades, incorporàvem nens.
I, aleshores, a partir d'aquí, vaig veure que m'agradava molt això.
I, aleshores, després de les oposicions, com que ho vaig patir molt, vaig pensar, has de fer alguna cosa que t'agradi molt.
Llavors, teníem la sort que a Tarragona hi havia una escola de teatre que es deia Josep Ixar,
que estava a l'auditori ara sota el Camp de Mar, i vaig agafar els últims anys d'aquesta escola.
Que, a més, tenien un horari de tarda, que a mi m'anava molt bé, perquè podia combinar amb els nens,
i vaig començar allí. I, de fet, arrel d'allí també vaig conèixer gent,
doncs els que ara fan teatre a Tarragona, al Trono...
I allí vas estudiar teatre?
Sí, vaig estudiar teatre.
Vaig començar fent un curs d'uns pocs dies, perquè, clar, jo també considerava que era gran,
perquè jo en aquella època tenia 31-32 anys, i els que anaven a aquesta escola em tenien 18-20.
De fet, va costar una mica perquè era una mica com la mama,
però com que el teatre a l'edat no compta, també és un gran avantatge,
doncs després em vaig apuntar al curs normal i els vaig anar seguint.
Molt bé. I el primer contacte que vas tenir amb el Trono,
l'hi llegues? Com va ser?
Perquè llavors, quan tu vas acabar d'estudiar a l'escola Josep Ixar,
què vas fer? Vas entrar en algun grup de teatre, o...?
Sí, no, jo ja... O sigui, abans d'acabar ja hi vaig entrar al Trono.
Va agafar just, que la cosa anava al mateix temps.
Jo vaig veure una obra de teatre que feien a les voltes del Pallol,
que sortia l'Oriol Grau, el Josep Maria Salvador,
i m'ho vaig passar superbé, em fent una envaixa terrible,
i, bueno, en aquelles èpoques el Josep Maria Salvador, amb altres,
tenien una botiga al Carrer Major, que és el que ara és el trama,
però que abans estava més a baix, on hi ha l'òptica,
i allí venien llibres de música.
Les meves filles anaven totes al conservatori,
jo cada dia hi anava, en aquella botiga, per un llibre, per una llibreta,
i, clar, com que el vaig veure a actuar,
jo no sabia que ell feia teatre, el Josep Maria,
perquè el Josep Maria no hi va anar a l'escola,
li vaig dir, bueno, doncs mai que necessiteu alguna cosa, el que sigui, no?
Avisa'm. Està darrere, avisa'm el taló.
I al cap de pocs dies, l'Ajuntament els va fer una oferta
de muntar el primer espectacle, i necessitaven gent.
i el Josep Maria, quan vaig anar a la botiga, em va dir,
escolta, fem una cosa, i si vols, pots participar.
I, clar, vaig dir que sí, i a partir d'aquí,
doncs ja vaig participar amb el primer muntatge.
Quin va ser el primer muntatge en què vas participar?
Sí, va ser el Judici del rei Carnestoltes a la plaça Pallol.
Jo penso que era l'any 90.
Com va anar?
Com va anar aquesta primera experiència teatral?
De fet, no ho sé, va ser molt bonic.
Ho vam repetir un altre any.
era un espectacle que es feia a les voltres,
pels balcons i pels edificis,
i era el Judici, hi havia el Dimoni.
No, no el vau arribar a veure mai, aquest.
Jo no.
Hi havia la part bona i la part dolenta,
el Dimoni, els Diables, en una banda,
i a l'altre hi havia el Déu, que era el Fermí,
amb els Àngels.
I després hi havia gent que jutjava, no?,
com anava a la festa,
i hi havia molta acció, era molt dinàmic.
Llavors, sí, els espèus estaven doblades,
i era com un experiment, i a més que hi havia moltes ganes,
i va ser una cosa molt nova,
i ens ho vam passar molt bé.
Jo, de fet, tenia molta por,
jo vaig anar amb una altra amiga,
que també va entrar llavors, amb la Maria Salvador,
que, bueno, som molt amigues,
i totes dues, me'n recordo, que fèiem de Dimonis,
amb unes capes i uns bastons,
i s'ensejàvem,
jo anava a les nits a casa la Maria i deia,
que vols dir que ho podrem fer?
I totes dues, amb les capes i amb les escombres,
fent com si fos la forca.
Molt bé.
Això va ser l'any 90.
Jo crec que va ser el 90, sí.
Des de llavors hi ha molts anys,
moltes obres de teatre,
molts bolus,
sí, no?
Sí, sí, molts, molts, molts.
Quina és l'obra de la que et sents més orgullosa
i més contenta?
Home, de fet, jo,
les obres del Trono m'han agradat sempre molt totes.
Llavors,
no ho sé,
triar per triar,
per exemple,
fèiem una que es deia la Padrina Consagrada,
bueno, era l'Assemblea Unitària de la Menserva,
i aquesta era molt divertida
perquè ens inventàvem una secta
i a més la lectura que donava
de com podíem manipular la gent,
doncs tenia moltes lectures.
A més a més de divertida,
ho veies, no?
Com te deixes portar
i tenia la seva part aquesta lliçó
i la part bonica
que també et pots deixar portar,
estava bé.
Però clar,
si hem de parlar d'obres,
jo l'he participat,
perquè amb alguna no he participat,
doncs és el sexe nostre de cada dia,
evidentment.
A part que l'obra,
vaja,
és un Darío Fó,
era una obra que anava
bàsicament de les dones.
i clar,
això volgués que no,
és que és molt important.
Important perquè a més va ser
una obra com...
Ens vam llençar, diguem-ne,
a ser més professionals
en aquesta obra.
Llavors,
des dels assajos,
que fem unes improvisacions
a porta tancada,
on cadascú explicava
les seves vivències sexuals.
O sigui,
ara, per exemple,
la gent que participava
ser les vivències sexuals
que han tingut.
I clar,
això és molt bonic,
quan un altre et pot explicar
aquesta llibertat
o jo explicar les meves.
I clar,
hi havia molt de missatge
a aquesta obra
i després,
com que la vam rodar molt
i anàvem molt als pobles
i clar,
de fet,
et feien preguntes
com si tu en sabessis molt.
No és que en sabessin,
però et feien consultes, eh?
A l'obra ho dèiem,
després,
si voleu,
ens ho pregunteu.
I sí,
sí,
ens ho preguntaven.
I era molt bonic.
I et deien,
per exemple,
però,
escolti,
vostè fingeix?
I jo li deia,
doncs miri,
a l'obra ho dic,
però és que jo la meva vida
he fingit orgasmes
i no passa res,
és una cosa que es fa
i la senyora,
és que jo ho fa
i no em sento bé.
després rebeïm cartes
de gent molt jove,
d'escoles,
que t'explicaven, no?,
que el fet de poder anar en grup
a veure aquesta obra,
que hi havia coses
que la gent jove
no hi estava d'acord,
bueno,
potser ells tenen
unes altres vivències,
tot i que hi ha coses
que són molt semblants,
i deien,
bueno,
però és que després
s'ho han parlat, no?
Jo aquest amic
feia 15 anys
que el coneixia
i si no veia aquesta obra
no hauria sabut mai
com era la seva sexualitat
i després de veure això
seré més amic d'ell que mai
perquè ara m'ha explicat
el que a ell li passa.
que com per exemple
dir que la iaculació precoç
és una cosa corrent
i que passa,
i esclar és que passa
a moltíssima gent,
als diaris surt,
però a veure qui és el tio
que diu
soc un iaculador precoç,
bo això és impensable
que t'ho diguin, no?
I com que l'obra es deia,
al sortir la gent comentaven
i penso que va tindre
aquesta funció
d'alliberament una mica
de que la gent,
a veure,
tothom no,
però molta gent,
amics i això,
es van poder explicar coses
i...
Vaja, que tu t'hi vas sentir
còmoda en aquesta obra.
Molt, molt,
a més em vaig divertir molt
perquè, bueno,
fer aquesta obra,
per exemple,
a Natos érem cinc dones
i el Fermí,
treballar amb el Fermí,
bueno,
és un actor estupendo,
a més,
sempre amb aquelles ganes
de jugar,
que és el que ha de ser
i que cada bolo
era una sorpresa
i, bueno,
ens vam riure tant.
Quants bolo es vau fer?
Vam fer 100.
100.
Vam decidir acabar al 100
perquè ells tenien feina
i ja no tenien més temps
per rodar,
sinó potser
haguéssim fet 200.
Que suposo que és la que
a més heu promocionat,
no?,
aquesta obra.
Sí, bueno,
de fet l'obra estava bé
però tot i així,
bueno,
perquè aquesta obra
era un monòleg
del Dario Fo
i l'Oriol la va adaptar
i la va fer
per més personatges,
va intentar que no fos masclista
perquè hi havia un punt
que ho semblava
i nosaltres ho diem,
bueno,
és una obra de dones
però nosaltres sense els homes
no hi podem estar,
la majoria de naltros
volem els tios
i que vam procurar
que no fos
i l'Oriol la va adaptar,
jo penso que
immillorable
i, bueno,
no sé què m'havies preguntat,
ara m'han anat
perquè pensava
amb l'adaptació.
Bueno,
no et preocupis,
realment,
bueno,
doncs aquesta del sexe
és potser l'obra
amb la que...
Ah, sí,
perdona,
això el volia dir,
si no,
que és la que vam rodar més,
de fet,
al Trono vam tenir la sort
que l'Oriol
i el Fermí
i l'Andreu
comencessin a fer televisió
en aquest èxit
que han tingut,
llavors aquesta obra,
quan ells van ser coneguts
es venia molt bé,
la dificultat
dels grups de teatre
sempre és vendre,
hi ha molta competitivitat,
hi ha molts grups
i hi ha gent
que ho fa molt bé,
llavors nosaltres al Trono
teníem el nostre públic,
nosaltres com que sempre
hem sigut
com a molt canyeros
i molt alegres
i nosaltres poble
que anàvem,
poble que sempre repetíem,
però clar,
el problema era
un bolo amb un poble nou,
no?
Això és el problema,
poden entrar,
en un moment que has fet plaça
normalment tornes.
Escolta'm, Carme,
i si d'aquesta és
de la que et sents més contenta,
quina és la que no tornaries
a fer en ta vida?
Ai, no ho sé,
jo de les que he fet
al Trono,
totes.
Sí?
Sí.
Home, jo n'hi havia fet
d'altres amb altres gent
i potser alguna
que no sé ara,
però amb el Trono no,
jo penso que totes
han tingut la seva cosa.
I per mantenir-te així
tan activa
i tan dinàmica
i tan positiva,
què fas?
Tens algun sistema
així de teràpia
o algú...
No ho sé,
vas al gimnàs,
dones cops contra...
alguna cosa,
fas cursos de formació,
no sé.
Sí, de fet,
sempre qualsevol cosa
queda de teatre a Tarragona,
poc que pugui la fai.
Fem cursos,
per exemple,
aquí a l'Ajuntament,
el Joan Pasqual
fa cursos
que estan superbé
i llavors quan n'hi ha,
doncs hi vaig.
Si en veia alguna rodalia
també hi vaig.
Barcelona és més difícil
per l'horari
i pels diners.
Clar,
jo tinc problemes econòmics
que hi ha una família
i llavors no puc fer
el que jo vull.
I llavors,
a més a més,
el Trono,
per exemple,
ara que estem buscant
una obra nova,
mentrestant també fem uns cursos,
ara fem tots els caps de setmana,
durant uns mesos
i anem reciclant.
I a part d'això
vaig al gimnàs
perquè si no també m'engreixo
i vaig encarcarada,
clar,
un actor has d'estar àgil
i a part d'això,
doncs ganes de riure.
O sigui,
jo penso que això és bàsic,
jo hi ha dies
que m'aixico malament
i el moment que vaig
que no ric
i ho dic,
dic ara arribaré a l'oficina
i jo he de riure
perquè és que si no ric
me moro.
Llavors ja puc estar malament,
que em poso el xip
del que sigui
i a jugar.
Què et fa riure?
Doncs moltes coses,
eh?
Quasi tot, eh?
Has de buscar la part aquesta,
les ganes de jugar,
però em fa riure molt
quasi tot.
Inclús la gent de mal geni
i tota la gent
que està amargada
és que penso que fan riure.
Vull dir, sí.
Home, hi ha coses
que no em fan riure, eh?
Però...
Plores molt?
Ets ploranera o no?
A veure, de fet,
he plorat bastant
i hi ha dies
que tinc ganes de plorar,
el que passa és que no m'agrada
que em vegin plorar.
Llavors, quan ploro,
doncs procuro plorar sola.
no sé, hi ha gent que em diu
no, que orgullosa.
De fet, algú em pesca
també plorant.
Quan és de tristor.
El que passa és que a jo
hi ha coses boniques
que em fan plorar.
O sigui, ara ja estic
en un punt
que he educat molt
la sensibilitat aquesta
que tenim tots
i llavors una cosa
molt bona em fa plorar
i llavors ho disfruto més,
eh, també.
Escolta'm,
i amb tantes obres de teatre
t'has quedat alguna vegada
en blanc?
Allò que és
quedar-se en blanc?
Sí.
No et surt ni una paraula?
Sí, sí.
Què fas?
Home, de fet,
jo a un monòleg
no l'he fet mai.
Llavors és molt important
el treball de grup
en una obra de teatre.
Vull dir, això que dius
oh, que bo, sí, bueno,
però tu trobes molt bona
aquesta persona
però és que a més a més
hi ha tot un equip de gent
vull dir que sempre hi ha algú
que et tira un cable.
Evidentment,
el sexe que em van fer sent
no a mi, a mi, amb altres
sempre hi ha un punt
que a més
és un segon o dos
que es fa llarguíssim
i que el públic no ho nota
però és que et queda...
Clar, però tu sí que ho notes.
Sí, ho notes
però sempre hi ha l'altre
que et fa una rèplica
o vull dir
és que no estàs mai sol
i si no,
en lloc de que et toca
dir una frase
i en dius una altra
i surts del pas com pots
i ho canvies
i no passa res
però sí que a mi he quedat
sí, es passa molt bé.
I la improvisació
què tal se't dona?
Bé, de fet,
això és el que més m'ha costat
perquè jo com que el teatre
ja vaig entrar tard
i tenia un tipus d'educació
molt prudent
vull dir, era així
estava educada
doncs no sé
com diu
entre cometes
molt fina
saps?
és allò
no molestis
no facis
abans de fer pregunta
clar, tot això està bé
però el teatre
és una dificultat
la gent espontània
que no han tingut
aquest tipus d'educació
et faltava espontanitat potser
sí, no, no
i encara me'n falta
jo per això vaig a tots els cursos de cos
i és el meu superment aquest
quan veig que
que s'ha de fer una cosa
i que no em surt
doncs és això
he de fer això
això és més difícil
doncs això
quins tipus de papers has fet?
és a dir, només has fet
papers còmics
o també has fet
algun paper així dramàtic?
home, sí, he fet alguna cosa més dramàtica
han fet algunes coses més curtes al tron
però amb allò dramàtic-dramàtic
no
a mi m'agradaria
t'agradaria?
sí, una tragedia greca
una cosa d'aquestes
un xespi
però fer una cosa d'aquelles sèries
el teu somni
dins del món del teatre seria?
sí, no, de fet
a mi m'agradaria fer un bon paper
un paperàs
un paperàs
allò, un paperàs
sí, sí
ets molt selectiva
a l'hora d'anar a veure teatre?
o t'agrada veure-ho tot?
no, de fet
a mi m'agradaria
veure-ho tot
m'agradaria veure-ho tot
llavors soc selectiva
i et dic per raó
bàsicament de l'economia
perquè si no
Barcelona està un pas
Barcelona passa
quasi bé tot
i sí
qui aniria
el que passa és això
és disponibilitat de temps
i de diners
clar, és un problema
llavors jo procuro veure tot
el que passa és que
arriba un punt
que segons què veus
jo fins i tot
estepeteixo
per exemple
jo segueixo el cicle
de teatre jove
que fan al Metropol
i penso
ai, quina llàstima
saps?
clar, arriba un punt
que
a més a més de veure-ho
vulguis que no
a veure, jo em deixo portar
sobretot si vaig a veure
segons quines obres bones
penso no
deixa-t'hi portar
i després ja ho pensaràs
però vulguis que no
sobretot en que els teus grups
te comencen més
doncs vas jutjant
i dius
hostia, quina llàstima
no sé què
i bueno
i arriba un punt
on poso nerviós
a vegades m'avorreixo
i penso clar
és que hi ha alguna obra
que no pots aprofitar res
o de l'agrada
o del que sigui
però normalment
jo aprofito tot
i procuro veure dansa
i vaig a concerts
i
perquè penso que això
tot és una barreja
i també va
i és enriquidor
i també va a veure
exposicions plàstiques
i m'encanta la pintura
i l'escultura
i tot el que es fan
que a Tarragona
es fan bastantes coses
i la gent no hi va
saps que vas als museus
i vas
i saps quina llàstima
els tinglados
que sempre hi ha coses
i va poca gent
tu abans deies
que realment
no sabries ara
què fer
si no
fessis teatre
no?
què és el que t'ha enganxat
tant del teatre?
què és el que enganxa?
home jo penso
que el teatre
enganxa molt
perquè és un joc
o sigui
jo he après
que la vida
s'ha de jugar
o sigui
normalment
no t'ho prens
com un joc
i s'hauria d'aprendre
com un joc
però és el que hi ha
i ho has de jugar
i has d'intentar estar bé
i jugar
i jugar
i que la gent participi
i es passa molt bé
o sigui
qualsevol situació
que et trobis
bueno
tret d'algunes
molt puntuals
molt extremes
es poden jugar
i llavors és quan t'ho passa
realment bé
i el teatre té això
és un joc continu
hi ha moviment i acció
que és la cosa creativa aquesta
però és que la vida hi és això
o sigui tu pots anar a l'oficina
per exemple la meva
que és una oficina de les normals
i pots estar molt bé
i pots fer la mateixa feina
doncs a part de la relació amb la gent
amb la teva mateixa feina
crees coses
no sé
vas jugant
escolta'm
i què sents
quan s'aixeca el teló
s'obren els llums
i la gent comença a aplaudir
o sigui
la sensació aquesta
del final
quan ja has acabat la feina
i veus
la bona acollida
del públic
és que gairebé no es pot explicar
això és una satisfacció
molt
molt gran
no sé
és una cosa molt
no es pot explicar
és allà la pell de gallina
i
sí
és molt xulo
Carme
cinema
televisió
què?
m'agradaria?
sí
clar
que m'agradaria
evidentment
que m'agradaria
tot m'agradaria
això
sí
sí
que m'agradaria
el que passa
és que clar
oportunitats
tampoc en tens moltes
clar
he fet algun càsting
alguna vegada
hem fet
però clar
és que
això t'hauries d'arriscar molt
no?
i clar
has de viure d'alguna
vull dir
és que
clar
aquest és el problema
aquest és el problema
sí
sí
que m'agradaria
fer una pel·lícula
i tant
creus que l'oferta teatral
de
no de Tarragona
ja
a Tarragona i comarques
és bona
i suficient?
a veure
no està malament
si abarquem
tot el que és el cercle
diem Tarragona-Reus
doncs
de fet
hi ha molta cosa
i a més en Barcelona
és que està un pas
em refereixo a comarques
de Tarragona
Barcelona ja ho sabem
que ho tenen ben cobert
jo el que conec més
és Tarragona-Reus i Valls
i
bueno
Valls últimament
potser no està
tan a l'alçada
no sé si han tingut les decenals
però l'última problemació
perquè jo hi vaig
quan fan coses bones
adaptats encara
sí no ho sé
dic jo
però esclar
el factor econòmic
és un problema
i entre Reus i Tarragona
jo penso que sí
el que passa
és que
bueno
potser hi haurien d'haver
més coses també
no sé
concretament a Tarragona
jo
no passa res per anar a Reus
però jo me'n feia tips
d'anar a Reus
i a Barcelona
i aquí no ho veia
i tant
que t'agrada el teatre
has pensat alguna vegada
en escriure
una obra
per exemple
sí
això ho he pensat
moltes vegades
i ho he provat
ho has intentat i tot
sí que ho intento
perquè ho he d'escriure
però el fet
és que ho faig molt personal
després m'ho llegeixo
i no m'agrada
o sigui
jo he d'aprendre
una mica
a abstreure una mica
explico molt
el meu sentiment
m'ha faltat una mica
d'això
de poder m'inventar
i derivar una mica
però bueno
jo tinc moltes coses
és a dir
segur
segur que les tinc
i després això
també requereix
hores
de dir
bueno
doncs
vaig a fer això
i clar
com que vull veure moltes coses
després en aquest món
vaig començar molt tard
llavors hi ha coses
que són molt noves per mi
és a dir
jo ara per exemple
el cicle de Felina
i la filmoteca
que és una passada
la filmoteca
xapó
perquè és increïble
el que estan arribant a fer
i clar
aquestes pel·lícules
que tothom ha vist
jo no les he vist
perquè jo en aquella època
cuidava nens petits
i clar
i has d'aprofitar el temps
i clar
ara aprofito
i ara és com un bombardeig
tot és nou
i com ho passo molt bé
perquè quan tothom
jo ho ha vist
jo per mi és nou
i això ve
però clar
he d'assimilar
però jo penso que sí
que molt temps
puc escriure alguna cosa
i com et distreus
què fas
per desconnectar
i divertir-te
a part
ja sabem
que et diverteixes
moltíssim fent teatre
però
alguna cosa més
no?
sí
a mi hi ha coses
que m'agraden
m'agrada molt la música
molt llegir
que no tinc massa temps
tampoc
però bueno
la tele no m'agrada tant
diguem
és una cosa
que no veig gaire
les pel·lícules
també les veia la tele
però m'agrada més el cinema
clar
el cinema
entres allí
i se paga la llum
és com el teatre
s'apaga la llum
i comença
però
dret d'això
a mi el que m'agrada molt
és la gent
i llavors clar
el problema és aquest també
que m'enrotllo molt
amb la gent
i clar
per exemple
jo ara visc a la Paralta
doncs clar
passes per la plaça La Font
ja hi ets
clar
et coneixes
clar
la gent hi va
hi va aquest tipus de gent
a la plaça La Font
a més com jo
gent d'aquestos sectors
del teatre
de la música
de no sé què
o sigui una tertúlia
de dues hores
sentada en una terrassa
de la plaça La Font
estàs de mar de feliç
sí
perquè bueno
sempre hi ha coses noves
és perfecte
m'agrada això
m'agrada a tot arreu
no sé
conèixer gent nova
històries noves
això m'agrada molt
quin és el paper
que més t'ha costat fer
si és que
n'hi ha algun allò
en concret
no sé
de fet
m'han costat tots eh
però
fàcil fàcil
no
ni he tingut cap
entens
entens algun
que
que pensis
ostres aquest
em va costar
dissimilar
perquè suposo que és una
home dissimilar no
però per exemple
el paper que jo feia el sexe
a mi els papers que sempre em donen normalment
potser pel físic o pel que siguis de la senyora
o perquè jo era mare de família dintre el grup
clar jo era ja de les grans
no sé allò com de senyora respectable
dona assenyada
que és la imatge que he donat sempre
passa que ara amb les coses que fa
ja es veu que
no puc fer altres coses
que a part de ser assenyada
que de fet ho soc
soc bastant coherent
però clar
sempre et donen
aquests papers
llavors a l'obra del sexe
que cada
les 5 noies que sortíem
cada una
era una part
com si diguéssim de la dona
hi havia
la més mestressa de casa
la més sexual
no sé
jo era
diguem
la sàvia
la que sabia les coses
la sèrie
no sé què
vam començar a assajar
i totes feien riure
menys jo
clar jo només donava dades
no?
només donava dades
i estava
molt desesperada
o sigui jo
trobar
hi havia coses
que jo deia
que la gent reia molt
fent allò
o sigui
em va costar molt
però ho vaig trobar
clar
l'Orioli m'ho deia
a veure
doncs troba-ho
troba la manera de dir-ho
la manera de fer-ho
clar
això ho has de trobar tu
tu tens un guió
i tal
aquesta senyora dona dades
però bueno
i jo em vaig trobar moltes
que feia riure
però a base d'assajar
i de
i els primers bolos
no feia riure tant
i quan va acabar
el meu paper
era dels que feien riure molt
i allò que vas fer
del xirinax
perdoneu que
ah sí
perquè allò em va impactar bastant
a mi em va agradar molt
allò també em va costar
perquè ell feia com de trobador
bueno
ell està parlant
de fet en aquesta última obra
del trono
com que no vaig
el càsting
no hi havia paper per mi
i llavors
bueno
el primer que vaig fer
és anar a buscar
algú que em pogués donar papers
perquè encara que segueix
col·laborant amb el trono
si no pots actuar
a mi m'agrada
i ho necessito
i volia
llavors
vaig anar
grups de rodalies
que em donessin un paper
de fet
vaig estar Vilaseca
vam començar una obra
que després no va tirar endavant
i em van donar
vaig fer pastorets
que encara els feia Vilaseca
fa un parell d'anys
i
amb el grasset
sí sí
amb el grasset
que és
és una gent molt maca
gent de Vilaseca
que són increïbles
gent de teatre
molt bé
i llavors
entre altres
el xirinax
em va oferir un paper
perquè sabia que jo buscava
fer alguna cosa
i vam fer una cosa
dels trobadors
que estava molt bé
perquè eren vers
jo no havia fet mai
cap obra en vers
i a més a més
feia com de trobador
és a dir
molt oberta de cos
i feia exercicis
d'aquest tipus
que és el que no em donen mai
això també em va permetre
doncs conèixer més
el Joan Pasqual
que ens ho va dirigir
el xirinax
bueno Teresa Valls
ja la coneixia
i bueno
per mi també va ser
una troballa
perquè és clar
això també passa
et quedes al grup
i clar
coneixes la gent del grup
i clar
treballar amb altra gent
és molt enriquidor
i quan fem cursos
ja ve algú de fora
però sempre clar
nosaltres ja som molts
tenim una sala
que no és massa gran
en venen 4 o 5 o 6
que ja està bé
però el fet de poder treballar
amb altra gent
jo vaig ser molt feliç
jo amb el xirinax
ha passat superbé
que ja li demano
busca'm un altre paper
i vaig darrere d'ell
també que té una obra
allí a punt
d'inxat
d'on busca
no és que està molt bé
treballar
qüestió és la treballant
a més va agradar molt
a tot el públic
va estar molt acceptat
nosaltres s'ho vam passar molt bé
i va ser molt maco
escolta'm Carme
i ja per acabar l'entrevista
tu què prefereixes
fer riure o fer plorar?
fer riure
prefereixes fer riure?
sí
però què és més difícil?
doncs no ho sé
no ho sé
suposo que va a persones
a mi em costa molt
que em facin plorar
coses molt sensibles
i això no
tenen que ser molt dures
perquè em facin plorar
si no, no
molt bé
doncs fins aquí l'entrevista
amb la menuda
ho he trobat molt curt
no
espera, espera
però està molt bé
continuem
la cosa encara no s'acaba aquí
ara
és el torn del qüestionari
que et farà la fina
que tu has de respondre
de forma breu
d'acord?
molt bé
preparada?
sí
primer un aclariment
el que he dit abans
de gran
perquè m'ho he interpretat
tu si era gran d'altura
l'altre si era gran
no
jo deia gran
i no menuda
perquè gran
d'esperit
gran en simpatia
gran en sentiments
gran en amistats
gran en humanitat
tot això
que bonic
que bonic
no puc aguantar
ara és quan me cauen les llàgrimes
i jo com emociono
això és el que volia dir abans
tant tant gran no
jo penso que com altres
normal
tampoc és això
com les dones
com les dones
m'ha encantat
com les dones
comencem el qüestionari
molt bé
què t'agradaria llegir
demà als diaris?
de fet és que hi hauria moltes coses
que m'agradaria llegir
moltes
o sigui una sola
no t'ho puc dir
m'agradaria llegir
doncs que no hi ha
aquestes desigualtats tremendes
tot això que hi ha
per raó de res
ni de sexe
ni de religió
ni de diners
ni de res
també m'agradaria llegir
doncs no sé
que es curen les malalties
no?
la sí del càncer
i les altres que són minoritàries
que no coneixem
però que n'hi ha tantes
és a dir
que ningú patís
que no hi ha guerra
però clar
això és una utopia
però jo és que ho desitjo moltíssim
acaba la frase
mai surto de casa sense
sense recades
i la barra de llavis
quines tres coses
t'emportaries
a una illa deserta?
coses eh?
doncs no sé
jo suposo que un llibre
un aparell de música
i una botella de vodka
per passar les hores
doncs a mi m'agrada molt
el vodka
un consell
que hagi funcionat sempre
doncs no facis
el que no t'agradaria
que et fessin
alguna cosa
que t'hagi ensenyat la vida
doncs
jo diria
que m'ho ensenyat tot
un color
el vermell
un plat
la paella
una pel·lícula
si és que n'hi ha alguna
així
sí, sí, sí
magnòlies de acero
que a més aquesta
sí que la recomano
a les dones
per favor
veieu aquesta pel·lícula
perquè el nom ja ho diu
magnòlies de acero
i parla de les dones
un llibre
bueno, això és més difícil
a mi els llibres
és que n'hi ha molts
que m'agraden
jo llegeixo bastanta poesia
més a més perquè és curta
jo puc llegir el llit
perquè és que si no
després me perdo
però no sé
jo ara per exemple
estic llegint uns poemes de nit
un invent
tots els relacionats
amb la comunicació
transports
comunicació
tot el que és moviment
sí, però jo ara
així ja més egoistament
doncs aquests que fan
que puguis sentir la música
allà on siguis
en qualsevol moment
un personatge històric
el Che Guevara
quina professió t'agradaria
exercir durant un dia
que no fos
que no és la teva
una hipotètica
una hipotètica
però jo què sé
no sé
tens pinta
d'agradat
la medicina
ai no, no, gens
el meu marit era metge
i això
no ho vaig patir molt
no, no
té pinta
d'advocada
no, això no m'ho para
i tampoc
i tampoc
veus
aquesta és la pinta
que dono
clar
tens pinta
d'advocada
no sé
doncs no sé
jo què sé
t'executiva
sí
aquesta és la pinta
que dono
però això
ho dona el físic
directiva
agressiva
sí que ho dono
sí
no sé
al final
no te l'he contestat
però bueno
alguna que no
sigui
aquestes que hem dit
sí
alguna que no
sigui
aquestes que heu dit
davant d'un aparent fracàs
com reacciones habitualment
plores
perquè has dit
que ets bastant
plorona
o et mossegues la llengua
o trenques alguna cosa
o pegues un cop de porta
o pegues en algú
o què fas
no sé
amb això he evolucionat
vull dir
jo aquell mal gènit
que tenia
jo tenia bastanta mala llet
i això no ho tinc ara
de fet
m'afostro
però intento
que no em passi més
vull dir
n'aprenc
segur que sí
tens alguna mania
que es pugui comptar?
home no sé
l'Oriol diu que dic les coses
dues vegades
pesada
et deu dir pesada
sí que m'ho diu
sí
tornes a repetir
sense què
no podria ser feliç
sense què
perquè sense qui
és molt més fàcil
sense què
sí
si hi ha alguna cosa
que necessites
per ser feliç
home jo la música
la música
i la música i el teatre
però el teatre ja el tinc
però vull dir
a banda
la música
quin és el teu estat d'ànim actual?
doncs ara és molt bo
sí
com et definiries
a tu mateixa
en poques paraules?
ui no sé
jo
jo mateixa no ho sé
però els que tinc al costat
no les meves filles
perquè les meves filles
no són objectives
perquè
quantes filles tens
perdona
ara dos
dos
havia tingut tres
però en tinc dos
i
i clar
les meves filles
no comptarien
perquè per elles
bueno
tenim un rotllo
més com que són grans
i a més elles són artistes
també
i tenim un rotllo
molt maco
molt de xerrar
i de molt de col·legues
però per exemple
no sé
gent que tinc propera
doncs ara últimament
m'han dit
que era com a inconstant
i voluble
és a dir
canvio
o sigui
jo em faig un programa
per avui
a veure si queda
amb algú
no evidentment
però
no
doncs ara canvio
doncs ara veig
que m'agrada més
no sé què
doncs
o sigui
vas fent sobre la marxa
faig sobre la marxa
saps
el dia a dia
sobre la marxa
i clar
gent que tingui el volcatant
els hi costa una mica
Chaplin o Buster Keaton
Chaplin
els germans Mars
o el gordo i el flaco
els germans Mars
Woody Allen
o el Jerry Lewis
no no
el Woody Allen
Luis de Funes
o Mr. Bean
Mr. Bean
Tricicle
o la fura dels baus
la fura dels baus
i per acabar el qüestionari
la nostra secció estrella
d'aquesta temporada
que és
quin objecte has portat
i per què l'has portat
a veure
un moment que el tinc al bolso
no no
el deixem perfectament
ha de ser una cosa petita
perquè
porta
ah no
però porta un bolso molt gros
vol dir que pot ser una
pot ser una cosa grossa
a veure què sortirà de la bossa
fa soroll
Cha-chan
Cha-chan
expliquen
i portat
van dir que portés un objecte
quan vingués
jo he portat
una espelma
una espelma grossa
blanca
amb un suport
molt senzillet
que serveix per tapar
perquè jo això normalment
ho tinc a la tauleta de nit
i l'espelma
per mi
representa moltes coses
no és
és una cosa
que dona una tranquil·litat
que ajuda a la reflexió
a pensar
jo de fet
la tinc a l'habitació
i
a la nit
potser cada nit no
però quan tinc ganes de pensar
encenc l'espelma
i aquell joc d'ombra
saps allò del foc
és un relax total
després també dona molt que pensar
és una cosa de fa molts anys
que no passa
que fins i tot ara està més de moda
i que té aquesta cosa càlida
de material càlid
i que de fet jo objectes
no m'hi vull enganxar
amb els objectes
és una cosa que penso que no
aquesta cosa de la gent
de comprar
de tindre
de tindre objectes a casa
i no ho sé
jo me'n recordo
per exemple
jo a casa meva
com que és de molts anys
però quan vaig cosar
i tenia coses de plata
a casa
allò que et regalen
els bodes
i dels pares
i que un dia va vindre la meva mare
i deia
és que això ho tens brut
munt de plata allí
i clar
i jo li contestava
bueno
doncs així quan vingui a les visites
veuran que és bo
això s'embruta
però clar
això aquesta contexta
a la meva mare
que li va agradar
la meva mare era molt enrotllada
però bueno
era una altra època
i de fet clar
allò objectes
objectes
no
i de fet
m'ha molestat una mica
i això que
els objectes
et transporten a la gent
a veure
ja està bé
però clar
normalment
a mi em transporten
a gent que ja no hi és
i clar
això també he lluitat molt
per recordar-me'n de coses
no perquè un objecte
estigui allí
i ho hagi d'entristir
perquè aquesta persona
no hi és
però l'espelma
desapareix
es crema
i a més m'agrada
el que és fungible
i canvia
i ara un altre dia
s'ha d'un altre color
amb un altre olor
o que bueno
però hi ho trobo molt càlid
i va molt bé
a l'habitació
ja no et dic
a més a més
si fas l'amor
amb un espelma
això ja és
bueno
si no ho he fet
ho recomano
perquè és increïble
doncs
em sembla perfecta
la teva teoria
de l'espelma
jo no sé si hi ha molta gent
que la coneix
o que la comparteix
però a partir d'aquest moment
la menuda
i la teoria de l'espelma
em donarà molt de sí
doncs fins aquí el qüestionari
ja
moltes gràcies
gràcies a vosaltres
molt bé Carme
doncs aquí s'acaba l'entrevista
abans has dit
li deies a la Fina
que les teves filles
també es dediquen al món
de l'artístic
al teatre o no?
sí mira de fet
jo la petita
va actuar amb el tron
que de n'hi ha fet
que ho feia molt bé
perquè
era com a molt
es concentrava molt
no sé per què
feia música
clar la gent que fan música
es saben concentrar molt bé
no?
i sortia
la padrina sortia
feia de la nena
insuportable
sortia una nena
que li havien menjat el tarro
i era la meva xiqueta
que tenia 12 anys
i ho feia superbé
i a mi m'agradava molt
perquè a més és allò
que els fills
els estires
al que a tu t'agrada
i a mi m'agradava
tot això
i el que passa és que
després ella es va fer més gran
i va triar més la música
de fet ella actuar
va arribar
va fer més grandeta
i això ja no li agradava
però bueno
ella la ven artística
la té
i de fet
ha acabat la carrera de guitarra
fa uns dies
molt bé
i llavors l'altra
va haver estudiat so
i va portar
el sexe portava el so
de l'obra
però a ella el directe
tampoc li agrada
a ella no li agrada massa
a ella li agrada més
allò de pensar
i de concentrar
aquest risc del directe
que a més a mi m'encanta
doncs ella és diferent
i això no
i ara està fent fotografia artística
aquí a l'escola d'art
d'aquí a Tarragona
i bueno
també molt bé
o sigui
de fet
tenen aquesta cosa artística
vaja trio tàpies eh
doncs sí
vaja trio
doncs molt bé
posem aquí ja
a punt i final
de la nostra entrevista
i et donem les gràcies
de veritat
la Fina i jo
d'haver estat aquí
amb nosaltres
i haver compartit
aquesta estona
amb els oients
de Tarragona Ràdio
doncs bé
gràcies a vosaltres
aquí s'està molt bé
estaríem aquí hores eh
parlant
i tant
és perfecte
i a veure si trabeu una obra
aviat
anem buscant
el que passa que això
és molt difícil
perquè has de buscar
una obra que enganxi
clar
has de buscar també
més a més de bona
que sigui un pèl comercial
clar
és difícil
i a més
no és difícil
és difícil
després aquella por
perquè ara per exemple
surt d'una altra obra
i jo no tinc el perfil
de cap personatge
de fet jo busco obra
no sé si em senten els del grup
però començo
quan llegeixo una obra
repartiment
no hi ha dones
ja no me la miro aquesta
clar
ja no cal
clar
vaig buscant
però busco
que hi hagi dones
més o menys de la meva edat
home clar
molt bé
doncs a veure
si et cau ràpid un paper
doncs a veure
molt bé
doncs molta sort
Carme
moltes gràcies
adeu
doncs res més
posem aquí
puny final
al nostre Dones d'avui
i ens acomiadem
que tingueu tots
una bona setmana
i fins el proper dimarts
sobre el voltant de les 4
adeu bona tarda
adeu bona tarda
adeu
a
a
a