Dones d'Avui, un programa d'entrevistes personals a Tarragona Ràdio.
Molt bona tarda i benvinguts al programa Dones d'Avui.
Vitalista, entusiasta, optimista i molt alegre, així és, o almenys així la veiem els que la coneguem,
en la Regma Calderón, la convidada del Dones d'Avui.
La Regma va néixer a Tarragona ara fa 38 anys, està casada i és mare de dos fills.
Licenciada en belles arts, concretament en l'especialitat de disseny gràfic,
actualment dona classes a l'Institut del disseny i de la moda
i està preparant la tesi doctoral sobre l'obra de l'artista i fotògraf local Isidre Valentines.
A més a més, la Regma, a l'estiu de l'any 1989,
va fer un curs de pintura i dibuix a l'Institut de l'Art i de la Restauració de Florència.
A l'any 90 també va viatjar a San Francisco, a Califòrnia,
per col·laborar en una pintura mural.
I moltes més coses que sabrem al llarg del programa d'avui que ens explicarà la Regma.
Bona tarda.
Bona tarda, encantada d'estar amb vosaltres.
Benvinguda.
Per començar, ens agradaria saber quins van ser els motius
que et van portar a triar aquesta especialitat de disseny gràfic.
Bé, jo tinc d'explicar que l'inquietut artística meva personal
és una cosa que està molt arreglada inclús a la meva infància,
perquè quan jo tenia vuit anys, que van ser els primers anys on ja es va fer,
bé, hi havia alguns anys que s'havia inaugurat l'Escola de Teller d'Art
de la Diputació de Tarragona,
jo vaig fer quatre anys d'estudis amb el ceramista Ramon Carreter
i vaig fer dibuix i vaig fer escultura.
Llavors, aquests anys van ser els que em van obrir i em van estimular
perquè després jo, posteriorment, em dediqués a l'art.
Posteriorment, ja sabeu que he fet la Vicència de Belles Arts,
l'explicitat de disseny gràfic,
també motivada perquè els anys 80 van ser els anys del boom del disseny.
Recordem que a Barcelona va ser el boom del disseny, el disseny gràfic,
el disseny industrial, l'il·lustració,
i recordem també tota l'obra de Mariscal, de Paret i d'altres il·lustradors
que van obrir una nova via cap a el que és el disseny gràfic.
O sigui que tu ho tenies ben clar de petiteta, no?, això del disseny.
No vas dubtar en cap més...
No, no ho vaig dubtar mai, no ho vaig dubtar mai.
De fet, era petita i ja donava classes de dibuix a companys meus.
Ja, i a la teva família hi ha algun tipus d'antecedent?
Tens algun parent que fos algun pintor o algun escultor així famós?
Bueno, un antecedent directe no, però bastant llunyà sí,
perquè jo em dic Jordà de segon cognom i a Tarragona som molts Jordàns
i sé que un avantpassat meu va ser qui va fer les portes de la catedral de Tarragona.
Doncs potser per aquí et ve la bena artística, no?
Potser.
Potser sí.
Escolta'm, Regma, i creus que el disseny gràfic té moltes sortides professionalment parlant, eh?
Té moltes sortides professionalment parlant.
El que passa és que ens trobem amb la cosa que en una escola,
els alumnes, quan venen a l'escola, venen amb moltes ganes de fer el que ells volen,
doncs d'ampliar la seva creativitat, cosa que jo respecto.
I a nivell d'escola, doncs, intento fomentar aquesta creativitat.
Llavors, la diferència està en quan ja van a especialitzar-se i a treballar professionalment,
doncs que sabem que la publicitat, el disseny gràfic concretament,
doncs talla bastant aquesta creativitat i aquesta llibertat perquè sempre està en funció d'una demanda i d'un mercat.
És a dir, no pots fer el que vols.
No pots fer el que vols en disseny gràfic.
Diferent que et dediquis més a l'il·lustració o al còmic o a la pintura, no?
Ja parlem de l'art, no? Que és una altra via, no?
Recapitulant, anant una mica cap al darrere, els teus inicis, quina va ser la teva primera feina?
La meva primera feina va ser quan vaig acabar la carrera, vaig fer alguns treballs sueltos
i després vaig treballar amb una agència de publicitat aquí a Tarragona, amb una agència de publicitat que es deia 2i2.
Posteriorment vaig treballar de freelance, vaig muntar-me un estudi al carrer i major de Tarragona
on compaginava el treball de disseny d'ara gràfica, fent alguns treballs pel diari de Tarragona,
com la maquetació d'una guia turística, i ho compaginava donant classes de dibuix a nens del barri.
Llavors, tu ja havies treballat en el món de la docència, no?
Sempre m'ha agradat i m'ha interessat la docència molt.
Abans explicaves que ja des de petita ja donaves classes i tal.
Actualment estàs de professora a l'Institut del Disseny i de la Moda,
imparteixes la classe de disseny gràfic, em sembla.
En aquest institut també es pot obtenir la titulació de disseny gràfic?
Es pot obtenir la titulació de disseny gràfic.
Estàs contenta amb la teva tasca d'educadora?
Estic molt contenta perquè és una cosa molt vocacional.
Realment crec que per ser professor ha de ser vocacional.
M'ha interessat molt sempre i m'ha interessat molt per als tipus de docència
i l'evolució de la docència i del dibuix a través de la història,
perquè sabem que hi ha hagut un canvi molt important al segle XX.
Sabem que al començament del segle XX es va debatre si l'art a l'escola
devia seguir conservant la seva funció en formadura professional i socialitzadora
o devia evolucionar cap a uns aspectes més intrínsecament artístics.
Llavors, a Tarragona, concretament, que jo ho he estudiat en la meva tesi
sobre la recuperació de l'obra d'Isèdre Valentínes,
hi havia professors d'institut, com en aquest cas és l'Isèdre Valentínes,
o com d'altres, com va ser Cidón, que també va ser un reconegut cartellista,
on van ser els primers a donar un canvi en el que és l'educació del dibuix.
I van fer veure els nens que, en vez de...
Van suprimir la còpia de les làmines, era una cosa ja bastant caduca,
i no despertava la imaginació dels nens,
i els van fer sortir al camp, els van fer observar la natura,
els van fer plantar plantes amb torretes,
i diu, veieu com creixen les plantes, dibuixeu-les.
I va ser una nova manera de plantejar el dibuix.
Sabem que a Europa, doncs, també estava passant en aquells moments,
estem parlant dels anys 30, el mateix,
i sobretot, doncs, molts, per exemple, tenim Òscar Cocotska,
expressionista alemany, que també va crear escola,
i precisament la seva escola la van denominar l'Escuela de la Mirada.
També, bueno, la Bauhaus, sabem que també va ser als anys 20,
una escola que va potenciar també que els alumnes observesin la natura,
podríem parlar amb molt de temps sobre aquest tema, no?
Sabem que els alumnes aprenen molt dels mestres,
i suposo que de tu ho deuen aprendre molt,
perquè ets així com a contagi, és una mica d'esperit així artístic,
però tu com a mestra també aprens coses dels teus alumnes?
Aprenc molt dels meus alumnes,
perquè jo, bueno, he de dir que tinc alumnes
que precisament venen per un interès personal amb el que fan,
amb el disseny grafi incorrectament,
amb la il·lustració, amb el còmic,
inclús amb els grafitis, que és un tema que també els agrada molt,
que està bastant lligat amb el de port, no?
Perquè ells porten inclús un documentari a grafiti,
van a patinar, pinten, dibuixen,
fan un tipus de tipografia i de lletres
que tenen a veure que molt amb l'estètica grafiti,
i jo aprenc molt de la seva frascura en aquest sentit, no?
No estan gens adulterats.
I això també a mi em contagi molt d'optimisme.
O sigui, que és com una simbiosi entre ells i jo, no?
És una simbiosi.
Però vols dir que no és una mica una moda, això?
Del disseny gràfic i del tipus així grafitis,
i coses d'aquestes són una mica...
No, no crec que sigui una moda,
perquè fa molts anys, des de principis del segle XX,
que hi ha una demanda en el que és la publicitat,
i ho vivim contínuament.
Vull dir, estem rodejats de disseny.
Disseny industrial,
les cadires on som sentades les ha fet un dissenyador.
Disseny gràfic, quan surts al carrer,
tots els anuncis que veus,
tots els cartells,
els que ara concretament anunciaran el Carnaval,
algun dissenyador els ha ideat.
I parlem també que jo en aquesta escola
estic donant disseny gràfic,
però és una escola de disseny de moda, també.
I podríem lligar també molt
el que és la il·lustració, el disseny gràfic,
la pintura i el disseny de moda.
I veiem que també es produeix aquesta simbiosi
entre la moda i el disseny gràfic.
Com hem dit abans,
la docència omple una petita part de la teva vida,
però sens dubte la tesi doctoral
és realment el que t'absorbeix més en aquests moments.
Fa molts anys que m'està absorbint la tesi doctoral
perquè és un treball molt laboriós,
que personalment jo i molts companys
ens trobem amb moltes dificultats
per la pròpia dinàmica de les facultats avui dia,
però suposo que se n'estem sortint.
Ens en sortirem.
Sabem que la Regma està fent la tesi
sobre la recuperació de l'obra d'un artista local,
Isidra Valentines, concretament,
i la seva projecció en l'àmbit internacional.
Explica'ns una mica com va sorgir aquesta idea.
Com se te va ocórrer la idea de...?
Bé, la primera idea
i el punt de partida que has de plantejar-te
quan fas una tesi
és que el tema sigui...
que estigui al teu abast,
que puguis dominar.
Has de tindre el material a l'abast,
has de trobar el temps per fer-ho,
la concentració,
i jo vaig procurar investigar
sobre quines escoles d'art
o del dibuix,
precisament per el meu interès envers la docència,
tenia jo a Tarragona.
i vaig anar a l'arxiu històric de l'Ajuntament
i el senyor Barrià,
que em va facilitar una documentació
sobre l'antiga escola municipal de dibuix
que hi va haver a Tarragona.
Una cosa em va aportar a l'altra
i amb un llistat de professors de dibuix
vaig esbrinar una mica sobre la vida,
em vaig documentar sobre la vida
de l'Isidre Valentines Llovell.
Tu no el coneixies amb aquest personatge?
Jo no el coneixia.
No el coneixia.
Bé, ho coneixia amb un familiar seu,
el vaig anar a veure,
de totes formes tampoc de moment
tenia la prou confiança
com perquè em deixes veure a casa seva,
però parlant, parlant,
vam obrir un pis
que va romandre tancat durant molts anys
on ell havia viscut
amb la seva germana Cecília
i vam trobar una obra molt important
de tota la seva vida,
d'obra molt important
a nivell de pedagogia,
de cartellisme,
de fotografia,
d'arqueologia,
de topografia,
però no és el tema que jo tracto.
I llavors tu què li vas proposar
a aquest familiar?
Perquè suposo que
és adentrar-se una mica a la seva vida, no?
Sí, però el primer que s'ha de fer
en un cas d'aquests
és agafar l'obra
i fer una selecció de l'obra important,
documentar-la,
guardar-la,
protegir-la
i fer un estudi sobre l'obra.
La família va col·laborar en tot això?
La família ha sigut estupenda
en aquest sentit
perquè m'ha donat tota la confiança,
m'ha donat tota la llibertat
per poder anar a casa seva
quan jo ho vulgués
i això m'ha permès
estar anys aprofundint en el tema, no?
Molt bé,
i ara que coneixes tan profundament
Isidre Valentina,
explica'ns una mica
com definiries
o com ens parlaries
d'aquest artista, no?
Jo el podria definir
com un home renaixentista
i és una característica
que es dona
cada tants anys,
per exemple,
als anys 30 es va donar
amb diversos artistes,
l'artista als anys 30
té aquesta característica
com una mica
d'home renaixentista
perquè eren homes
intel·lectuals
que es dedicaven
a diverses tasques
a la vegada
com la fotografia,
la docència,
la pintura,
el cartellisme
i això també
podríem fer un paral·lelisme
amb els anys 80
que també es va donar
el mateix.
I això és la característica
d'un home renaixentista
on entenia de tot
i tot ho feia bé.
La teva tesi,
exactament,
de què va, doncs?
De la recuperació
de l'obra
de l'Isidre Valentinès
i el punt de partida
el que jo em qüestiono
és com un home
amb aquelles circumstàncies
polítiques adverses
i amb una ciutat petita
com era
aleshores Tarragona
va poder tindre contacte
amb l'art d'avantguarda
que es feia a París,
es feia a Europa,
concretament a París,
Alemanya i Anglaterra.
Com rebia aquesta documentació
i com desenvolupar
la seva obra
malgrat aquestes circumstàncies
adverses?
Tenint en compte
que molts artistes
després de la Guerra Civil
s'exiliaren a l'estranger
i desenvoluparen
sense cap tipus de trava
la seva obra
i agafen influències
dels artistes europeus
directes.
Però i els que es quedaran aquí?
Hi ha dos vies.
Els que es quedaran aquí
i seguiren en una línia
estrictament nou-centista
i es refugiaran a casa seva
o els que segueixen
en la línia d'art d'avantguarda
i evolucionen amb la seva obra.
Es queden a casa seva,
treballen,
però tenen por a mostrar-la.
i aquest és el cas d'Isidre Valentinès.
Molt bé.
I quan veus finalitzada la teva tesi?
Veus a un llarg plaç,
a curt plaç?
Jo la tinc finalitzada.
És una tesi que ja me l'han revisat.
Fa falta estructurar alguna part,
canviar alguna part.
per l'obra està estudiada ja.
T'ha portat molta feina,
molts entrebancs,
molts problemes.
Moltíssima i moltíssims entrebancs.
Moltíssima i moltíssims entrebancs.
Has de tindre,
és molt optimista
i tindre molta paciència.
Però com que això et sobra, tu.
I molta força de voluntat.
Després de tanta feina
durant la setmana,
què fa la regma
per desconnectar
i agafar energies
per continuar amb la tesi?
Doncs, bueno, moltes coses.
Jo tinc una família,
com ja has dit al principi,
tinc dos fills,
els caps de setmana
els dedico els meus fills
i anem d'excursió
i això és el que feia per desconnectar,
canviar de tema.
Canviar de tema.
Sí.
Dediques moltes hores
a la tesi durant el dia?
Pels matins.
Pels matins,
per a les tardes donen classes.
També hem de dir
que la regma ha fet
diverses exposicions
de les seves il·lustracions
i dibuixos,
però, bueno,
concreta una mica
quines exposicions has fet.
Alguna exposició de disseny
a Barcelona Col·lectiva
per a la universitat.
També he fet
alguna publicació
l'any 86
sobre una memòria
de l'any 86
de la facultat
on vaig dissenyar
la maquetació del llibre.
Vaig fer una exposició individual
a la botiga
Julià i el Vítrix
aquí i Tarragona.
Que està aquí al costat.
Que està aquí al costat,
per cert.
La tenim aquí al costat.
Que és una cosa
que em vaig plantejar
al fer-ho en aquest espai
i és important dir-ho
perquè
en aquella ocasió
que em vau entrevistar
el títol de l'entrevista
el que jo vaig voler plantejar
era
una desmitificació
del que és l'art.
Vaig voler fer
una exposició
en un lloc així
on hi anava
moltíssima gent
perquè és un lloc
que era molt visitat
perquè podies anar
a comprar qualsevol cosa
i el poder trencar
una mica
amb el concepte
de galeria
com un temple.
i després he fet
alguna exposició
també col·lectiva
a Rides Art.
Però què t'agrada més?
Dibuixar
o donar classes?
És que tot va relacionat.
És molt diferent.
A mi m'agrada
dibuixar els meus ratos
en què estic sola
o escriure.
Escriure també m'agrada molt.
M'agrada molt estudiar.
Però és que el donar classes
és una altra història.
És el desconnectar
de quan jo estic concentrada.
És el rebre i el donar.
El donar classes.
Com a artista
com et definiries?
Algun tipus d'estil
o alguna manera de treballar?
Una mica polifacètica.
Més que artista especialitzada
en algun camp concret
com pot ser la pintura
o la il·lustració
o el disseny gràfic.
Sento que tinc
una mica l'ànima
d'artista.
Em pots sentir igualment
artista viatjant
com parlant amb tu
com dibuixant.
T'has fixat
en algun personatge
o
amb alguna persona
en concret
per la teva obra?
Doncs amb els il·lustradors.
Amb els il·lustradors
dels anys 80 a Barcelona.
I actualment
continues dibuixant?
O ja no et queda temps?
Ara no em queda temps.
Ara no em queda temps.
Però això és com
com si l'artista
hagués mort.
No, no,
perquè jo ja és el que
t'acabo de plantejar.
Pot ser artista
de moltes maneres.
Pot ser d'una manera plàstica,
pot ser un estudiós de l'art,
tot el que estigui relacionat
amb l'art, no?
A casa teva tens un estudi
on...
Tinc un espai bastant gran
on dibuixo
i sempre he dibuixat.
Tenia un estudi
al carrer Major,
com t'he dit abans,
després el vaig deixar
perquè tinc un pis
bastant gran
i puc dibuixar també
a casa meva
i treballar allí.
Els teus nens
són petits encara?
Sí,
cinc anys i vuit.
No els veus encara
la ben artística?
Sí,
per cert,
sí.
Els dos,
els dos seguiran...
Sí, sí,
els dos no ho sé,
però la nena té
molta ben artística.
Sí?
Bueno.
Regma,
el disseny de moda...
Bé,
el disseny està de moda
i això no ho podem negar.
La imatge externa,
el que ens entra pels ulls,
és sovint més important
que la pròpia essència
de les coses.
Tot és i ha de ser de disseny,
com tu abans comentaves,
però realment,
què entens tu per disseny
i quin creus
que ha de ser el seu ús?
Podríem diferenciar
entre el que és
el disseny industrial,
que llavors
el que és
l'ergonomia de l'objecte
és el més important
i a part
que s'ha de tenir en compte
el procés de fabricació
perquè sigui un bon disseny,
perquè sigui rentable
i perquè sigui còmodo.
Això és el que ja vam procurar
a l'escola de la Bauhaus
on els dissenys, per cert,
de l'escola de la Bauhaus
dels anys 20
han perdurat
i perduren fins als nostres dies.
Això és un bon disseny industrial.
O el disseny gràfic.
El disseny gràfic,
com va dir Cassandre,
que és un gran cartellista
dels anys 30 a París,
ha de ser un cop de puny als ulls.
I tu creus que fas això?
Un cop de puny als ulls?
És el que s'ha d'intentar.
Però de vegades
aquest disseny gràfic
no s'utilitza
bé, diguéssim, no?
O sigui,
de vegades pot portar
errors o males interpretacions.
Si és un mal disseny, sí.
Si és un bon disseny,
mai ha de portar males interpretacions.
El missatge
s'ha de transmetre
d'un sol cop de vista.
Llavors,
és la garantia
que és un bon disseny.
Existeixen també tendències
en el disseny gràfic?
Doncs,
no hi ha tantes tendències
com
amb el que és la pintura,
amb la història de l'art.
Per exemple,
amb la pintura
sabem que
hi ha hagut
moltes tendències
a l'art extracte,
l'impressionisme,
l'expressionisme,
el pop art,
tot això
són tendències diferents.
Amb el disseny gràfic,
com hem dit abans,
com està més condicionat
per el que és la publicitat
i per el vendre,
no és una cosa tan lliure.
Està molt més limitat.
És que, de fet,
el disseny gràfic
podríem dir que...
Perdona,
encara que cada dissenyador
tingui el seu propi estil,
que es pot diferenciar
un estil d'un altre.
El disseny gràfic
podríem dir que
tampoc és una cosa...
O sigui,
és una cosa nova
dintre del que cap,
no?
És un moviment...
És un moviment
que ha tingut un boom
als anys 80,
és relativament nou,
però que va néixer
als anys 30,
anys 20,
anys 30.
Quins van ser els precursors
del disseny gràfic
a Catalunya?
Doncs els precursors...
Bé,
hi va haver fotògrafs
i dissenyadors gràfics,
com a fotògrafs
que també es dedicaven
a la publicitat
el Pere de la Roca
i després altres cartellistes,
com el Noguès,
el Domingo,
el Morera,
el Morell,
el Mora,
el Pasqual Capuz,
el Montaner,
l'Emili Grau Sala,
l'Uviols,
l'Antoni Vilarufat,
hi ha moltíssims.
La fotografia
i el disseny gràfic
va molt lligat?
Sí,
la fotografia
i el disseny gràfic
va molt lligada
perquè hi ha molts cartells
que serveixen
de la fotografia
per transmetre
les imatges.
I actualment,
doncs,
quina tendència
podríem dir
que existeix
en disseny gràfic,
si és que n'existeix
alguna,
que no ho sé?
Ara la tendència
és bastant lliure.
Ja.
L'expressió,
bueno,
es pot dir quasi
que ja està tot fet,
bueno,
les noves tendències
precisament
tenen molt a veure,
ja no es fan
les coses manuals
com es feien
i que els meus alumnes
concretament
els ensenyo
a fer el disseny gràfic
tal com s'ha fet sempre,
que és experimentant
en colors,
utilitzant les tècniques
al guax,
l'aquarela,
retallant,
enganxant,
però hi ha
les noves tendències
que són
tot fet amb ordenador.
Tu ets partidària?
Sí,
jo soc partidària
de tot,
sense deixar
lo tradicional,
la tècnica tradicional.
O sigui,
no et tanques portes?
No,
clar que no.
i actualment
a Catalunya
com està el panorama?
Hi ha bon material?
Hi ha bons dissenyadors
gràfics?
Hi ha estupendos
dissenyadors gràfics
sobretot a Catalunya.
Sí,
sí,
per exemple?
Doncs bueno,
podré comentar
que els que van
obrir les vies,
el paret
i el mariscal,
després,
dissenyadors industrials,
també n'hi ha molts.
I aquí a Tarragona
que estem una mica
curts en aquest aspecte?
Bueno,
a Tarragona
el problema que té
és que com està tan a prop
de Barcelona,
doncs,
molta gent
marxa a Barcelona
i treballa a Barcelona.
Llavors,
és el que ens falta,
potenciar una mica
el que és el disseny
aquí a Tarragona.
Perquè és difícil
sobressortir
tenir èxit
en aquest sector.
Clar,
és que és una ciutat
relativament petita,
tot i que s'ha fet
molt gran
en pocs anys
i s'ha procurat
fer exposicions
importants,
però clar,
és que és una ciutat
que està molt ben comunicada
amb Barcelona.
Molt bé.
Doncs,
bé,
Regma,
jo acabo aquí
la meva entrevista,
em reservo alguna pregunta
pel final,
però ara,
ja veus que tenim
la fina aquí
a la banda
de la taula
i ara toca
el...
torna al qüestionari,
que tu has de respondre
de forma breu
i la fina
doncs començarà
amb el seu...
amb la seva reta
i la de preguntes.
Bona tarda,
Regma.
Bona tarda,
Fina.
Bonic nom,
eh?
Regma.
D'on ve aquest nom?
És un nom
de la Bíblia
de les tribus de Jacob,
va ser una bisneta
de Noé,
de l'arca de Noé.
Interessant.
Com ho pregunta?
La setmana passada
vam tenir una Artemis
i avui una Regma,
o sigui,
que Déu-n'hi-do,
d'originals.
Estem servits,
eh,
amb els noms femenins
en aquesta casa?
Comencem el qüestionari.
Notícia que t'agradaria llegir
demana als diaris.
Doncs que
s'ha pogut superar
l'enfermetat del càncer.
Alguna cosa material
de la que jo no pots prescindir?
Parteixo de la base
que hem de poder prescindir,
ser capaços
de tot el material,
perquè només ens esclavitza.
Però, de fet,
puc dir
que una de les coses
que em costaria prescindir
és de la meva finestra
al mar.
de què prescindiria
si poguessis?
Suposo que com tothom
dels medicaments
i de les visites
al dentista anuals,
no?
Sense què
no podries ser feliç?
Doncs amb la manca
de salut.
Què busques
en la lectura
d'un llibre?
Que m'aporti
alguna cosa
a la meva vida personal.
Jo,
quan llegeixo un llibre,
és com si l'autor
m'expliqués
alguna cosa
de la seva vida,
de les seves experiències,
i d'això,
doncs clar,
tots n'aprenem.
Últim que has llegit,
o que estàs llegint?
És una mica rotllo,
és un llibre
que estic treballant
amb ell,
que és la Introducció
a la Història,
que és un llibre
sobre metodologia
i problemes
sobre el mètode
amb els estudis històrics
del Palai Pagès.
Un bon consell
que t'hagi funcionat sempre?
Un consell
que em va donar
el meu pare,
que em va dir
ser sempre tu misma.
Alguna cosa important
que t'hagi ensenyat la vida?
A valorar el dia a dia.
Una professió
que no t'importaria
exercir durant un dia,
que no sigui la teva,
per suposat?
Doncs moltíssimes,
no una.
Tinc que dir-ne una?
Sí.
Pots dir dues, eh?
La fina et deia.
Doncs actriu.
Et queda bé, eh?
Et queda bé.
Jo crec que ho faries bé.
Quin creus
que és el fet
més sorprenent
de tota la història
de l'humanitat?
N'hi ha molts,
però jo crec
que n'hi ha hagut
un món molt important
que ha sigut
el descobriment
de la penicil·lina
per part
d'Alexander Fleming,
perquè jo crec
que si no haguéssim
pogut vèncer
la tuberculosi
o la grip,
nosaltres no estaríem aquí.
Molts de nosaltres
no estaríem aquí.
et mires
algun personatge històric?
Sé que molta gent
ha dit potser
el que diré jo,
però realment
la madre Teresa
de Calcuta
és un personatge
molt interessant
i a part que,
bueno,
per la tasca
que ja sabem tots
que ha desenvolupat,
no?,
al llarg d'altra la seva vida,
penso que és una persona
sense cap tipus de prejudici
que s'ha estat
tant al costat
del pobre
i del miserable
com del dictador,
de l'assassí
i ha estat molt criticada
per això,
per això vol dir
l'humil,
la persona tan humil
que va ser, no?
Ara,
la pregunta
que li agrada tant
a la Sílvia,
quines tres coses
t'emportaries
en una illa deserta?
Doncs em penso
que em donguessin
una barca,
aigua i menjar
per marxar.
Una barca per tornar,
és el que anava a dir.
Per tornar,
perquè jo sola
en una illa deserta
si s'ha pogut compartir res,
em penso que a mi
es tenia ni 5 minuts.
Ens faries experta
en monòlegs.
Estat d'ànim actual?
Il·lusionat.
Hora preferida del dia?
Quan m'aixeco.
Un plat?
El jamón de jabugo.
Un color?
El blau?
Una forma?
Rodona.
El primer pensament del dia?
Doncs el primer pensament del dia
és a veure
de quin color és el cel.
On aniries de vacances
i en quin mitjà
si et deixessin triar?
Doncs jo em penso
que tornaria
si et deixessin triar.
Jo la veritat
és que podria estar bé
al costat, no?
Tant m'afan
a lluny com a prop.
Però ja que em planteges
aquesta pregunta,
m'agradaria tornar
a San Francisco
perquè
és com Tarragona
però a lo bèstia.
Mai hauria sentit
una definició.
una definició així.
Per què t'agradaria
ser recordada?
Com una persona de bé.
Quin és el tret
del teu caràcter
que t'ha beneficiat més
en la teva trajectòria
professional?
L'entusiasme
i la passió
que poso per les coses.
Tens alguna mania
o debilitat
que es pugui comptar?
començar un llibre
pel final
o una revista.
Jo només ho faig
amb els diaris
però amb els llibres no.
Sí,
perquè sóc tan impacienta
que vull saber
quin és el final
perquè em doni
més ganes
de saber
com s'ha desenvolupat
la cosa, no?
No deixa de ser original.
I
a què tens por?
Doncs
a no saber
portar bé una malaltia
o a no tornar
a veure les persones
que he estimat
una vegada
que han marxat, no?
I per acabar
quin objecte
ens has portat
i per què?
Doncs he portat
un objecte
que és una sabateta
molt petita
que és una rèplica
d'una sabata
del segle XVIII
així com
feta amb tela
de tapisseria
i porto una sabata
perquè a mi
la sabata
sempre m'ha agradat molt
i és una sabata
molt femenina
i molt maca
i
bé
és de porcelana
però recoberta
Que és autèntica
és antiga
autèntica
No, no és antiga
és autèntica
Sembla així com
de l'època
de Luis XV
és una cosa així
Sí, és una sabata
com si fos
del Palau de Versalles
Sí
Una sabata
doncs perquè
m'agraden molt
les sabates
per les sabates
es pot conèixer molt
a les persones
pel tipus de sabata
que porten
perquè en aquest cas
la sabata
està ajudant
a tirar endavant
perquè has de seguir caminant
aquest és el símbol
de la sabata
que has de tirar endavant
i a part
que en el cas concret
d'aquesta sabata
doncs
és una sabata
molt
molt cuca
no?
Ai, molt maca
Amb molta
si amb taconet
Amb molt d'estil
Amb molt d'estil
amb dignitat
amb dignitat
i amb alegria
has de seguir tirant endavant
i caminar
I on la guardes
a casa teva?
Doncs
enfrente meu
del meu dormitori
Perdona Fina
és que
els nostres oients
com que no saben
les sabates
que porta de regma
jo m'he fixat
és un mocassí
de pell negra
amb una mica de taló
Saps per què?
Ara he canviat el mocassí
perquè últimament
camino molt
Però si no
portaria aquest tipus de sabata
sempre he anat amb molt de tacon
Ella aniria amb el segle XVIII
Sí, jo aniria amb aquesta sabata
la del segle XVIII amb taconet
I borla
Però la comoditat
és la primera
Però és que
camino molt últimament
i no puc permetre
que ho sabés
sabeu que Tarragona
és una ciutat
que tot has de pujar
i no puc permetre
d'aquest luxe
Doncs
Regma
moltes gràcies
fins aquí al qüestionari
A vosaltres
i encantada
Molt bé
ha estat divertit això
oi?
S'ho has passat bé?
Sí
Sí
Escolta'm
Regma
et volia fer encara
una altra pregunta
Els homes i les dones
veuen el disseny
de forma diferent
o no?
Això jo crec que ho t'hi diu
que preguntar
als homes també
No?
Però ara tenim una dona
Aquí
jo crec que no
no tindria per què
haver-hi una diferència
quan és un bon disseny
es tindria que captar el mateix
Perquè
pel fet de ser dona
tu creus que pots aportar
alguna cosa diferent
a la vostra professió
al vostre sector?
Jo crec que no
no hi crec
amb això
que pel fet de ser dona
o pel fet de ser home
sí que evidentment
som diferents
i funcionem diferent
però
en qüestió
en aquesta qüestió professional
jo crec que si
ets un bon professional
has de ser capaç
amb algunes diferències
clar, evidents
de portar el mateix
I després una curiositat
a casa teva hi ha moltes obres d'art?
Hi ha algunes obres d'art
i podres us ho veus
plenes o no?
No, no m'agraden
les perilles plenes
Hi ha quadros teus
Sí
Hi ha quasi tots
són quadros meus
Molt bé
Estàs satisfeta
de la teva obra
així m'agrada
Molt bé
doncs moltes gràcies
Reima
per estar avui aquí
entre nosaltres
i compartir aquesta estona
amb la Sílvia
la Fina
i una servidora
Ha estat un plaer
i et desitgem molta sort
i endavant
Gràcies a tu
Fins una altra Reima
Fins una altra
Doncs molt bé
posem aquí punt i final
el Dones d'avui
i fins el dimarts que ve
Endavant Sílvia
Tot per tu ja
Fins una altra