Abans de començar, pròpiament el que és la entrevista, dos aclariments.
Ara, el primer, Mercè o Maria Mercè?
Maria Mercè, perquè a casa la mare es diu Mercè
i bé, per diferenciar una miqueta allò que quan es cridés Mercè
no contestéssim les dues, doncs a mi me van posar Maria Mercè.
I a més a més sempre m'han dit Maria Mercè.
Tothom?
Sí, bueno, hi ha amics, companys que a vegades me diuen Mercè,
però sempre he estat entre el Mercè o Maria Mercè,
però a casa i les persones més, així més properes, Maria Mercè.
A veure, fa moltes coses i molt diverses.
Es considera una dona amb unes qualitats especials,
o sigui, amb una capacitat de treball, organització,
un cap clar i estructurat,
o només és fruit o resultat d'una bona agenda,
un bon equip, unes circumstàncies?
Jo crec que tot influeix, en qualsevol cas,
si algú no soc, és res ni especial, ni extraordinari, ni molt menys.
No soc excessivament ordenada,
soc bastant desordenada,
el que és allò de l'ordre dintre del desordre,
de que ho trobes tot sempre,
i el que sí que potser tinc un cap estructurat,
però no en quant, diguéssim, a capacitat,
sinó en saber, apartar en cada moment el prioritari,
fer allò,
i per molt que passat demà tingui una altra cosa
que sigui urgentíssima,
fer cada cosa en un espai molt curt.
Jo sempre dic que no soc corredor de fondo,
soc corredor de molt poc espai,
i soc d'esforç curt en poc temps.
De 100 metres llesos.
Exacte.
A veure, bé, després d'aquesta introducció,
començarem el que és veritablement l'entrevista.
Jo l'he dividit en tres petits blocs,
un entorn a el que és la seva tasca professional,
l'altre sobre les activitats culturals i socials
en les que participa,
i la tercera part,
doncs l'aportació al món de la política.
Llavors, un petit qüestionari
de preguntes i respostes curtes
i, bueno, tot allò que vagi sortint.
Li sembla bé?
M'assema perfecte.
Doncs doncs som-hi.
El primer bloc és el tema professional.
Hem dit que és llicenciada en dret
i que té un despatx multidisciplinar.
És que això m'ha agradat molt.
Ens pot contar una mica tot això?
En què es refereix quan diu això
del multisectorial o multidisciplinar?
Sí, a veure, una miqueta.
Això va ser que quan nosaltres vam obrir el despatx
fa cinc anys,
tots érem abogats joves,
i llavors vam intentar,
vam pensar que bé,
que de despatxos i abogats a Tarragona
n'hi havia molts i bons,
i n'hi ha molts i bons,
i que en qualsevol cas nosaltres
teníem que jugar amb una miqueta,
amb alguna cosa nou, amb una novetat.
I aquesta era captar el client
de manera que tingués el problema que tingués,
es quedés al despatx.
O sigui, que no fos un despatx de civilistes
i que el penal l'hi tinguessin que portar
a un altre lloc,
sinó que si no tenia un tema penal,
hi hagués un penalista,
un tema mercantil el mateix,
tema d'empresa,
si hi hagués un tema civil també,
tema de família,
i llavors, amb una miqueta entre tots els que érem,
ens vam repartir,
vam tindre la sort que cada úr
li agradaven sectors del dret molt diferents,
i vam poder completar
menys dret fiscal que no en portem,
tota la resta del que és el ventall
de les rames de dret,
doncs sí, ho portem tot.
Llavors, una miqueta és això
que el client fidelitzar-lo una mica bastant,
sempre que estigui content
amb el servei que se li ofereix,
i fer que, bé,
tingui el problema que tingui,
que se li han posat una multa,
que té no sé què,
doncs tot ho pugui solucionar
amb el mateix despatx.
Senzillament dient,
doncs bé, jo aquest tema,
si és un client meu,
jo aquest tema no el porto,
però el porto el meu soci,
el porto la meva companya,
el porto la meva companya,
de despatx,
i llavors els clients
acaben siguent una miqueta de tot,
perquè en un moment o altre
tothom té un problema,
salvant, per exemple,
el penal,
que afortunadament no,
té un problema relacionat
amb una cosa o amb una altra.
O sigui,
que l'objectiu és millorar el servei,
diguem-ne,
a ajudar el client.
Exacte,
facilitar-li.
Facilitar-li,
que a veure,
el client quan té un problema jurídic
i és prou desagradable,
el problema sí,
com perquè damunt tingui el problema
de pensar a veure qui vaig a buscar,
perquè el meu abogat
no és civilista,
sinó que és penalista,
o no és penalista,
sinó que és civilista,
i llavors intentar-li facilitar
nosaltres el màxim que podem.
Per què el dret familiar i canònic?
Li agrada de veritat
o és la gallina de los huevos de oro?
És a dir,
ha vist que hi ha negoci assegurat
amb aquest tema
perquè està de moda,
malauradament?
No,
jo fa bastants anys que el porto,
fa potser set anys
que porto dret canònic,
i bé,
el dret familiar,
hi ha la branca civil,
hi ha la branca canònica,
llavors dintre de la branca civil
n'hi ha moltíssim,
però no és sols separacions,
divorci,
sinó també
tot el que és la part de testamenteries,
adopcions,
hi ha moltes coses,
capacitacions,
dintre del dret de família,
que són molt boniques.
A mi m'agrada
perquè potser és la rama
del dret més,
no sé,
més sensible,
més humana,
exacte,
aquesta que anava a dir,
t'has avalentat,
mira,
més propera a la gent
i a la vegada
la que també
les persones
ho passen més malament,
perquè no sols
el tema econòmic
que t'hagin posat
una demanda
o que la casa
tingui uns efectes,
uns vicis
de construcció,
que és molt desagradable,
però a més a més
aquí hi ha jugants sentiments
i és un altre món
molt especial.
I el tema del dret canònic,
la veritat és que
ja és autèntica passió,
vull dir,
és autèntica passió,
m'agrada molt,
és una rama
que m'agrada moltíssim
i en qualsevol cas,
jo sempre dic
que m'agrada
desmitificar el tema
que nosaltres
no cobrem
allò d'aquestes
minutes milionàries
que surten
de les revistes
del cor,
ni molt menys,
perquè Déu-me'n guard,
no faríem res,
imagineu-vos a Montaerrona
que tinguéssim que cobrar
3 i 4 milions
per una anul·litat,
això pot ser amb un Barcelona,
amb un Madrid,
un Sevilla,
amb un Bilbao,
però aquí no.
I en qualsevol cas,
vull dir,
també nosaltres
treballem d'una altra manera
i els que ens dediquem
a aquest camp
i tampoc
llavors no tindríem
la confiança
ni dels clients,
ni dels tribunals
eclesiàstics
perquè volien
que nosaltres
anem a manipular.
Llavors procurem
sempre
fer realment
el que és
i ajustar-nos
al màxim que podem,
tant a la feina,
que porta molta feina,
però tant a la feina
com el que és
a les possibilitats
que té el client
i sobretot
també aclarir
que per part dels tribunals
el que es cobra
és mínim.
Vull dir,
quan es cobren
aquestes xifres milionàries
no és mai el tribunal
que les cobra
eclesiàstic
són els abogats
són els abogats
perquè els tribunals
tenen unes taxes
de les que no poden sortir.
O sigui que els diners
d'una manera o altra
com acabes de dir
sí que tenen alguna cosa
a veure
mobilitats, divorci
almenys
que s'avança
no es pot aconseguir abans
No, no, no, no, no
amb el cas per exemple
d'aquí
de Tarragona
o dels tribunals
que jo conec
no, o sigui
els jutjats
de l'ús civil
no cal ni dir-ho que no
però els tribunals
eclesiàstics
tampoc
vull dir
ells tenen unes taxes
de presentació de demanda
unes taxes
de quan es fan
les pericials
unes taxes
quan va a apel·lació
i d'elles no es poden sortir
i no hi ha ni un duro
ni correrà més
perquè s'afegeixi res més
el que passa és que clar
a vegades
l'abogat li és molt pràctic
de dir
no, és que no és per mi
és que s'ha d'ensabonar
el tribunal
o s'ha d'ajudar
perquè la causa corri
vull dir
en el cas d'aquí
i de tots els tribunals
que jo conec
no és en absolut així
no dic que sempre
hagi sigut així
hi ha hagut a vegades
excepcions
al tribunal de Brooklyn
fa uns anys
que per això
precisament van desaparèixer
perquè van haver-hi
arbitrarietats
que sortien al control
de la mateixa iglésia
i fins i tot aquí
amb algunes famoses
del món de l'espectacle
que sembla que elles
pel poder
o pels diners
o pels abogats
o pel que sigui
no sé
aconsegueixen coses
que els de
els normals
normals entre cometes
diguéssim
la gent de peu
sí, de peu
el que passa és que
a vegades en aquests casos
a darrere hi ha causes
greus
que no es publiquen
perquè són més greus
o més antipopulars
de les que es publiquen
són coses que queden
a dintre del tribunal
i queda molt bé
dir una immaduresa
o una incapacitat
i a lo millor
a darrere hi ha coses
realment molt més sèries
que algunes vegades
nosaltres
saps
ni que sigui
per contacte
amb altres companys
altres llocs
però bé
en definitiva
jo diria que
el que la gent
té que fer
és no tindre por
vull dir
si en certs casos
es concedeixen
i sembla que no
s'haurien de concedir
hi ha molta gent
que la podria concedir
sense cap problema
i des de l'agú
mai
jo he tingut causes
i altres companys
no cal ni dir-ho
de persones
sense mèdits
vull dir que han arribat
a no pagar
ni siquiera
les taxes del tribunal
perquè no en tenien
i les han obtingudes
igualment
és interessant
les han obtingudes
igualment sí
ho dic que
el que passa és que
a la vegada li va molt bé
de dir tal
i justificar
el gran volum
que això aquí a Tarragona
naturalment no passa
però en grans capitals
és interessant
et deia
perquè la idea
que es té
una mica
de tots aquests temes
normalment
és diferent
jo crec que val la pena
en cas d'un dubte
sempre fer el pas
consultar
preguntar
perquè és molt diferent
la llegenda negra
que hi ha
del que és la realitat
a veure
vostè és una petita empresària
en concret
d'una immobiliària
com li va el negoci
bé
el negoci
jo la meva immobiliària
sempre la defineixo
com a molt petiteta
jo la tinc
com un servei més
dintre d'aquest
d'aquest despatx
que diem
multisectorial
i és un servei més
que se li dona al client
amb el sentit
de dir
que el client
que té uns pisos
i els vol llogar
llavors jo la meva clientela
em passa el mateix
la clientela d'immobiliària
és molt de passa volant
i la meva no ho és
la meva és igual
que la clientela
de despatx
és bastant fidel
de gent que té pisos
que es lloga
que tal
ara
permets-ho dir-li
que és una mica
curiós el tema
perquè els clients
que passen pel seu despatx
per desgràcia
acaben
alguns
no tots
amb ruptura
amb trencament
i sense
moure's del lloc
allà mateix
i els teus li proporciona
els aconsegueix
un pis
per anar a viure
o sigui
que el negoci
és quasi
rodó
sí
la veritat
és que és això
que dèiem
que el tràngol
ja és prou desagradable
i llavors
se'ls intenta facilitar
al màxim
el que es pot
hi ha molts
que ja ho tenen solucionat
o que es queden
amb la vivenda
o que marxen a fora
però en qualsevol cas
si s'adona el cas
doncs sí
també
era el servei total
del que parlàvem
al principi
passem al segon apartat
i bueno
vostè participa activament
amb moltes activitats
culturals i socials
que es duen a terme
a la nostra ciutat
jo en conec tres
i ben diferents
però segur
que en són més
i que ja ens ho dirà
n'he apuntat
i com li deia
tres
la primera
que és cofrade
del gremi de pagesos
la segona
que és presidenta
de l'associació
d'antigues alumnes
del estat cor
i presidenta
amb actius
i d'aquestes que fan coses
i la tercera
que és gerent
de la jove
orquestra
orquestra barroca
de Tarragona
ens en pot contar
una mica
alguna cosa
d'aquestes tres activitats
si bé
jo amb el gremi de pagesos
i ja fa molts anys
potser fa
10 o 12 anys
que soc cofrada
vaig estar en una època
també amb la Junta
i fa bastants anys
i la veritat
és que sempre he sigut
per tradició familiar
perquè a casa meva
tota la vida
vull dir
tota la vida
tota la vida
de quan ja eren allò
de les 30 capes
que en deien
que era molt reduït
i tal
ja ho era l'avi
el vasavi
tots des de fa
cent d'anys
que tots han estat
vinculats
perquè el gremi de pagesos
remunta al segle
els orígens primers
13 aproximadament
i que després
ha tingut
refundació
diguéssim
reestructuracions
internes
llavors
tota la vida
i jo la veritat
que per mi
no sortia
la professora
o el divendres sant
o el via crucis
del dolor
al costat del sant
sepulcre
només és
si estigués malalta
per altra causa
mai a la vida
perquè és
és una cosa
que per mi
és molt important
després bé
l'altra activitat
perdoni
faig un incís
en aquesta
la gent jove
de la seva família
continua
amb aquesta tradició
o ja no
no
que seguim els pagesos
només estic jo
en canvi
els meus nebots
continuen amb la tradició
de la setmana santa
però ells estan
a la sang
i la meva nebota
la soledat
i però bé
també continuen
amb els via crucis
amb els via crucis
a les 6 del matí
que són preciosos
i en definitiva
doncs bé
el que estiguin
en una cofradí
o en una altra
no té tanta importància
sinó com el fet
de seguir
amb la tradició
però amb els pagesos
només hi segueixo jo
molt bé
passem a la segona
sí
després la segona
era la presidenta
de l'associació
bé
exacte
això també
fa bastants anys
que estic
primer
vaig estar
amb la Carme Baricat
que va ser una presidenta
excel·lent
durant 35 anys o més
i jo vaig entrar
de presidenta
perquè bueno
pràcticament me va amenaçar
que ella igualment marxava
ho agafés qui ho agafés
i que si no
allà es quedava
perquè ella
considerava que ja havia
ja havíem accedit
al cupo
i jo la veritat
és que ja havia intentat
per tots els medis
que seguís
i ja no va voler seguir més
llavors jo vaig estar
també 12 anys
de secretària
i després aquest any
passat
vaig entrar
com a presidenta
i llavors bé
jo el que sempre dic
i aquí
a aquesta casa
de la ràdio
moltes vegades
hem vingut
a parlar
de les activitats
que fèiem
que és difícil
perquè una associació
d'exalumnes
que no estigui vinculada
a una cofredia
com per exemple
és el cas
dels hermanos
costa
costa
perquè la gent marxa
la gent ja que té bons records
ja que té de dolents
marxa a altres llocs
i a vegades surt allò
que quan s'acaba
la gent té com un rebuig
d'entrada
i després al cap dels anys
va tornant
i costa una miqueta
però jo crec que bé
que la qüestió
és anar reorientant
la Carme Batina
molt bona ser
en cada moment
orientar l'associació
cap a les finalitats
que en aquell moment
eren necessàries
en una època
va ser roper
en una època
va ser anar a ensenyar
als nens
del riu
del barraquisme
avui tot això
afortunadament
ja no existeix
i si no ho cobreixen
el que són
els assistents socials
o els departaments
de la Generalitat
o de l'Ajuntament
de benestar
i tot això està cobert
i ara ens hem d'adreçar
una miqueta
amb altres coses
jo el que sí
que m'he marcat una mica
i amb aquests actes
que hem anat fent
ha sigut obrir
una mica l'associació
de la ciutat
que quan sé
que si es tanca
una cosa que es tanca
està morta
llavors s'ha d'obrir
la societat
al màxim
llavors vam fer un concert
de Nadal
és molt maco
a la catedral
amb totes les corals infantils
de Tarragona
i a més a més
ara ens han demanat
algunes altres de fora
de participar
i l'any que ve
va tindre un gran èxit
fem algunes conferències
també a nivells
d'ONGs
i de més
ara volem fer també
uns actes
per Sant Jordi
i bé
anem mobilitzant-se
amb tot el que bonament podem
em penso que m'està animant
a que m'hi apunti
perquè jo sóc antiga alumna
del cert cor
i no
la veritat és que no pertanyo
a l'associació
encara
i pertany
perquè tota persona
que hagi passat pel col·legi
automàticament
és membre de l'associació
el que passa és que
és molt difícil
tindre els llistats
de tots els anys
per tant
i pertany
el que passa és que
ara que ho sabem
que ho és
ara ja la tenim fitxada
i passem a la tercera activitat
gerent de la jove orquestra
barroca de Tarragona
això m'encanta
el trobo deliciós
explica'ls una mica
el per què
d'aquesta afició a la música
bé
l'afició a la música
ve de molt molt joveneta
jo recordo que potser
tenia 7 anys
que ja li vaig demanar
a la meva mare
que volia anar
volia aprendre música
i la meva mare em deia
clar jo tinc germans
de 20 anys més
que jo
i em deia
nena
jo sóc molt gran
perquè em facis fer els gegants
i d'aquí dos anys
diguis que ja no vols fer-ho
i res
i em va tindre
doncs dos anys
dels 7 fins als 9
demanant-ho
i al final jo ja plorava
amb una gran marranada
allà dient
que jo volia fer música
i bé
els 9 anys
vaig començar
el conservatori
la meva mare em va dir
d'acord
però aniràs al conservatori
no et pensis
ni senyoretes
ni particulars
ni d'allò
aniràs al conservatori
i vaig començar
el conservatori
i bé vaig arribar
doncs fins a 7
allà em vaig quedar
ui és molt
vaig començar
amb política
i el piano
és difícilment
compatibilitzable
ui no ho cregui
jo recordo
a la gala
de la lluna
en un cova
que un polític
dos polítics
van tocar el piano
va ser el Xavi Sabater
i el Josep Comis
el que passa
és que
el que és
diguéssim
difícilment
compatibilitzable
és a l'estudi
o sigui
el piano
requereix hores
i més amb aquests cursos
tan alts
i llavors bé
hi ha unes peces
que sí que tu les pots
mantenir
però quan fa temps
que no has tocat
i et poses
i dius
jo aquesta peça
la tocava
amb una certa
oiguda
i amb una fluidesa
i tal
i poses allà
i veus que no surt
la veritat és que és
una miqueta
desencisador
molt bé
i bueno
el motiu de l'orquestra
va ser perquè
vam pensar
que Tarragona
era una ciutat
molt bona
perquè a més a més
tenim excel·lents músics
de vent
a la zona
de l'Ebre
i excel·lents músics
de tota mena
a la resta
de la província
i vam creure
que a vegades
t'han dit massa
Barcelona
Barcelona
Barcelona
i vam constituir
aquest joc
orquestra barroc
és una orquestra
de formació
els seus músics
no cobren absolutament res
l'únic que se les paguen
són les despeses
llavors fan tres estaix
són tots músics
de premis extraordinaris
finals de carrera
i de més
i molt joves
i llavors van entre
doncs aproximadament
els més grans
potser deuen estar
els 25
26 i els més joves
estan els 17
18
i la seu
la seu la tenim a Tarragona
a Tarragona
la seu la tenim a Tarragona
llavors a vegades
per algun motiu
s'ha anat a fer
algun ensatge a Barcelona
però normalment
tot es fa aquí
i es fan uns estaix a l'any
tres estaix
un per Nadal
un per Setmana Santa
i un altre a l'estiu
i concretament
l'any passat el de Nadal
va culminar
sempre es fa l'estaix
i llavors es prepara
un programa
que es fa
amb uns concerts
i aquests concerts
l'any passat
va ser un a la catedral
juntament amb l'agrupació
d'associacions de Setmana Santa
a la capella de Santa Tecla
i després es va fer
també un altre
al monestir de Poblet
que els s'ha d'agrair
perquè van col·laborar
tant el capítol de la catedral
com el monestir
amb tot
que ho poguessin fer
i després també
n'hem fet un altre
que va ser el primer
que es va fer a l'estiu
va ser l'altre estaix
que es va fer Tortosa
i es va fer motiu
de les festes
de la Mare Déu de la Cinta
a l'estiu
interessantíssim
i ara bueno
dintre de molt pocs dies
també n'hi tindrà
per haver-hi una altra
interessantíssim
i penso que poc
molt poc conegut
sí
sí
som joves
de totes maneres
l'orquesta sí també és jove
va néixer fa dos anys
al mes de setembre
oi
és un bebè
sí, és un bebè
va néixer al mes de setembre
aquest mes de setembre
farà dos anys
en ocasió del Congrés
de Dret Canònic
Congrés Internacional de Dret Canònic
que es va organitzar
aquí a Tarragona
amb aquell congrés
dintre de les festes
de Santa Tecla
va néixer l'orquesta
passem a la seva dedicació
al món de la política
vostè és regidora
de l'Ajuntament de Tarragona
i consellera comarcal
pel Partit Popular
sí
encara que vostè es presenta
com a independent
com a independent
sí
jo tinc tres perqués
al respecte
el primer
per què es va posar
en aquest món tan complicat
i moltes vegades
tan enrere dit
com és la política
bé, a veure
jo hi havia participat
com a grup
d'allò
de recolzament
comissió
de muntatge
de campanyes
i de més
amb el Partit Popular
amb les dues
campanyes electorals
anteriors
i m'hi vaig posar
perquè
me van vindre a buscar
o sigui
concretament
els companys
que avui estan
amb mi
a l'Ajuntament
me van vindre a buscar
perquè van creure
que coincidia
amb les idees
no cal dir-ho
i que a més també
m'agradaria participar-hi
i va ser una cosa
que vaig pensar
als 28 anys
quan jo vaig entrar
de regidora
va ser una experiència
que en absolut
no canviaria
per res del món
o sigui
me va agradar molt
i he après moltíssim
espero que hagi pogut
oferir alguna cosa
això ja no ho sé
ho han de dir els altres
però ja en qualsevol cas
he après moltíssim
moltíssim
del món de la política
que sí que és enrebaçat
però que a nivell
de política local
com la nostra
o comarcal
tampoc ho és tant
tampoc ho és tant
per principi
sí tot esborda una miqueta
però després
ja que dèiem
de l'ordre
dintre del desordre
et vas organitzant
a veure el segon
perquè els polítics
a tot nivell
tenen tan mala premsa
jo crec que a vegades
ens la guanyem
una miqueta pols
i a mi inclou jo
a veure
desgraciadament
hi ha èpoques
ja es va que el reconegui
un polític
sí
jo crec que ens la guanyem
a vegades
és molt fàcil
allò de prometre
d'anar
per la ciutat
pel centre
per la ciutat
barris
i prometre coses
i bueno
tot sembla que s'ha de
solucionar
precampanya
i amb campanya
ja ho sabem
que és el paper
que ens toca fer
però sembla que
tot s'ha de prometre
tot es farà
i la gent està una miqueta
desencantada
de veure que a vegades
les coses no es duen a terme
a vegades és perquè realment
no es pot
perquè hi ha temes
que lluites i lluites
i lluites
i és per el motiu que sigui
pagar-te contra la paret
però n'hi ha altres
que a vegades
potser sí
que si poséssim una miqueta
més de la nostra part
s'hi podrien solucionar
però en qualsevol cas
jo crec que també influeix
una miqueta
a l'entorn
és un moment
que des de l'estranger
per exemple
el cas Clinton
altres casos
que n'hi ha hagut
han marcat molt
i des de dintre el país
també desgraciadament
la vida política
s'ha portat molt
als tribunals
que jo no dic
que sigui bo
que sigui dolent
vull dir
si hi ha motiu
perquè hi hagi
és lògic que s'hi porti
però això suposa
un desgast
per la classe política
perquè al cas
som nosaltres
que ens hem d'esmarar
a donar una altra visió
a la gent
de la que tenen de nosaltres
a vegades la gent diu
sempre hauríem d'estar
en campanya electoral
o pre-campanya electoral
perquè
tots els polítics
estan molt pendents
de tot
i després la cosa
s'oblida
amb molta facilitat
o sigui que
potser seria bo
amb mentalitat
de dir
tot l'any
o tota la legislatura
amb mentalitat
de pre-campanya
de campanya
i les coses
potser sortirien
d'una altra manera
i s'avançaria més
jo a vegades ho dic
que els mandats
tindrien que ser de dos anys
perquè les obres
s'espavilaria més
perquè ara ho veus
vull dir
vas a Tarragona
Barcelona
Madrid
jo que vaig a Salamanca
tot arreu
ho veus
tot obert
tot aixecat
perquè d'allò
sigui el color que sigui
vull dir
que és una emergència
el manca és PP
Madrid és PP
vull dir
Barcelona és socialista
és igual
tot obert
per inaugurar
abans de les eleccions
jo dic
mira si fossin cada dos anys
encara es farien més coses
que no sé si les arques municipals
ho aguantaria
a veure
el tercer i últim per què
amb el tema polític
a mi m'agradaria saber
com és que els costa tant
arribar a acords
en temes
que semblen d'interès general
no sé
a vegades sembla
que els interessos de partit
sempre estan per sobre
per damunt
dels interessos generals
pensem poc
amb el poble
amb el bé comú
cadascú va
a lo seu
no?
bé
això és
és a vegades
amb temes puntuals
però no és tant
perquè
jo a vegades
ho penso
quan estem als plenaris
de l'Ajuntament
que de tots els punts
que van en un plenari
potser us diria que un
no sé
un 95%
o més
s'aproven
per unanimitat
és molt
és molt
quan pensem que hi ha
la part per exemple
d'urbanisme
o d'Hisenda
que hi ha 23-24 punts
i que s'aprovin
per unanimitat
i que són coses
doncs
voreres
enllumenat
clavegram
o qualsevol tipus
si és Hisenda
doncs
inclús a vegades
expedients
modificadors de crèdit
que s'aproven
subvencions
coses que s'han de donar
el que passa és que
clar
això no ven
o sigui
tot el que s'aprova
per unanimitat
no ven
que surti
el que ven
és la polèmica
que sigui
el 98%
dels punts
que han anat
a l'ordre del dia
del plenari
s'han aprovat
per unanimitat
ven
si hi ha
un punt concret
que tothom
s'ha matat
i s'ho ha dit tot
i s'ha discutit
i un ha votat
que sí
i l'altre que sí
però de veritat
que la persona
que tingui el sant humor
d'aguantar
tot el plenari
que se n'ha de tindre molt
perquè és molt llarg
i a vegades
molt pesat
i ho senti
veurà que moltes vegades
hi ha molts punts
que inclús es diu
per exemple
del 2-3
al 2-20
tot junt
i tothom vota
per unanimitat
clar
són molts punts
per tant
les coses realment
realment per la ciutat
normalment s'aproven
per unanimitat
o per una majoria
molt àmplia
el que passa
ja hi ha a vegades
temes concrets
que ja hi entren
temes polítics
i que són aquests
que creen polèmica
que bueno
que també en definitiva
també és bona
canviem de pàgina
ara ha arribat
el temps
del qüestionari
preguntes
i respostes
breus
i curtes
perfecte
si pot ser
quins hobbies té?
bé a veure
com a hobbies
em m'agrada molt
llegir
m'agrada molt
també escoltar música
sobretot música clàssica
però també m'agrada molt
la música
els boleros
m'axiflen
m'encanten
i inclús
quan vaig a un cotxe
els porto sempre posats
i canto
mentre condueixo
i després bé
m'agrada molt també
a part de participar
en totes aquestes activitats
que hem dit
socials
m'agrada també
tocar el piano
bonament quan puc
i m'ho permet
el meu temps
i conduir
i conduir
moltíssim
m'ho ha dit una persona
moltíssim
a mi la manera
que tinc de relaxar-me més
és conduir
vull dir conduir
i més igual
siguin 600-700 quilòmetres
arribo tan fresca
perquè m'hi serveix
per alliberar adrenalina
té alguna mania
que es pugui comptar?
alguna mania?
ui no ho sé
suposo que en d'actina
moltes
és com els defectes
això home
n'hi ha sempre
n'hi ha molts
mania
mania
no ho sé
no ho sé
deixa m'ho corre
no
si se m'ho corre
ja li diré
sobre la marxa
perquè li agradaria
ser recordada
ser recordada
home no ho sé
per haver fet
alguna cosa
en benefici
dels altres
sigui més igual
a nivell polític
associatiu
almenys que no em recordin
malament
si menys no
que no em recordin
per alguna cosa dolent
és el que m'agradaria
si pogués demanar
tres desitjos
quins demanaria?
tres desitjos
bé
doncs no ho sé
tres desitjos
a nivell personal
o a nivell general
a nivell
que vostè vulgui
doncs no ho sé
a vegades
a veure
en direm
potser
no ho sé
un podria ser
quan a vegades
llegeixes
els fets aquests
de maltractaments
si això sentim
siguen dones
com són
que també n'hi ha
noms
però molts menys
que desapareixessin
sobretot
els maltractaments
a les dones
i als infants
i si no poden
desaparèixer
un segon desit
seria
que tothom
tingués la suficient
valentia
per denunciar-los
i per afrontar-los
i potser
un tercer
seria
que hi hagués
una miqueta
que això de la tolerància
i de la concòrdia
que se'n parla tant
no parléssim menys
i n'hi hagués
una miqueta més
quina creu
que és la signatura
pendent de la nostra societat
que potser té a veure
amb el que deia abans
doncs bastant
aquest aquí dit
bastant aquest
de tindre una miqueta
tant el tema
que he dit
del tema de maltractaments
i tot que afortunadament
jo crec que n'hi hagi molts
no és que n'hi hagi més
sinó que se saben
perquè de Bernin
hi ha hagut sempre
i molts
sinó que se saben
per tant això
ja és un principi
del final d'aquestes coses
i sobretot el tema
de tindre una miqueta
més de bona voluntat
entre tots
i de concòrdia
col·labora
amb alguna organització
humanitària?
no
jo com a col·laborar
amb una organització
humanitària
no
tot i que sí
que hem tingut vinculacions
amb l'ONG
que tenen els hermanos
de la Salle
a través de l'associació
d'antigues alumnes
i després més aviat
sempre m'he centrat
en per exemple
les germanetes
dels pobres
a Tarragona
Creu Roja
entitats més
diguéssim de la ciutat
més properes
pensem que això de l'ONG
són coses més
que s'han posat
més en boga
últimament
es considera una dona
amb sentit de l'humor?
jo crec que sí
perquè procuro un riure en molt
i de mi mateixa
del que més
li anava a preguntar
què i qui la fa riure
a més de vostè
bé
jo crec que la vida mateixa
és treure-li una miqueta
de punta a les coses
a vegades hi ha situacions
molt dramàtiques
que si li passen
als altres
pues són dramàtiques
perquè ho són
però si et passen
a tu mateix
si els hi treus una mica
allò que diuen
el guia ro
els castellans
si els hi treus
allò i te les mires
una mica des de fora
acabes desdramatitzant-les
i dient
pues bueno
pues sí
tampoc n'hi ha per tant
davant de les coses
que poden passar
i que et poden vindre
i que passen els altres
i que les aguanten
això no té cap importància
si hagués d'imitar
Robinson Crusoe
quines tres coses
es prendria
a una illa deserta
doncs els hobbies
que he dit abans
un llibre
o els que pogués prendre
però en tot cas
un llibre
un aparell de música
amb una sèrie
de compactes
i el cotxe
el cotxe
perquè jo sé la illa
i els de la ràdio
ja ho saben
que sempre vaig amb cotxe
perquè sempre arribo tard
perquè he d'aparcar
si a la illa damunt
tinc que anar caminant
per la illa
hi ha un botador
a més a més
per treure les tres
imagina't les tres
de la illa
a veure
parlant d'imitacions
seguirà l'exemple
del senyor Piqué
no
en principi no
vull dir
crec que la situació
del senyor Piqué
i la meva
és bastant diferent
ell estava
en un càrrec
de molta més responsabilitat
com a portaveu
del govern
que jo crec
que és la màxima responsabilitat
ser la veu
i la cara del govern
i com a ministre
i jo al final
soc una aconsejalella
de tercera
vull dir que tampoc
no hi ha per què
fer equiparacions
a veure
en política
es pot ser del tot sincer
home jo crec
que s'ho ha de procurar
a vegades hi ha mentides
piadoses
que no fan mal a ningú
és allò
que quan t'hi ve un client
i li dius
doncs miri no
és que demà
avui no l'he pogut tindre
perquè
t'hagi estat en grip
o demà l'hi tindré
això no fa cap mal a ningú
però
s'ha de procurar
ser al màxim
mentides
piadoses
piadoses
però no
aquestes no són pecat
però
s'ha de procurar
ser sincer
sí
fins aquí
al qüestionari
acabarem la entrevista
amb la pregunta oblidada
i que fem a totes les nostres convidades
aquesta és comú
perfecto
què pot aportar
la seva tasca professional
pel sol fet
de ser una dona
home
jo crec que
el que pot aportar
és de dir
bé
que
una dona
doncs
ha obert un despatx
diguem-la professional
ha obert un despatx
ha obert una immobiliària
fa 5 anys que funciona
el despatx
3 la immobiliària
i
es mantén
per tant
jo el que dic a vegades
quan me diuen gent jove
que no trobo feina
sobretot parlo d'advocats
que no trobo feina
i doncs dic
bueno
doncs ànim no passa res
pot junteu-vos a 3, 4
compartiu despeses
busqueu un piset
pengeu una
una placa a la porta
que vosaltres
ningú us prendrà cap client
sou vosaltres
el que si n'hi teniu 3 o 4
li heu pres d'algú altre
i sempre hi ha els pares
que fan campanya
el meu fill
la meva filla
s'hobert despatx
jo crec que això
potser
com servir com una miqueta
de model
que almenys es pot fer
vull dir
si jo que soc molt normaleta
i molt corrent
però és emprenedora
és emprenedora
sí
soc molt tossuda
dic-li com vulgui
soc molt tossuda
és allò de dir que quan marco una fita
trigaré més
trigaré menys
però procuro arribar-hi
doncs ha acabat el temps
i ens queden moltes coses al tinter
moltes gràcies
Maria Mercè
per haver vingut al programa
li desitgem molt èxit
en tots els seus projectes actuals
i futurs
que suposo que en seran moltíssims
gràcies a tu
i a tots vostès
gràcies per escoltar-nos
i salutacions cordials
de l'equip del programa
que avui per causa de la grip
és una mica més petit
des d'aquí
un record
a la mercedessiana
la veu habitual del programa
i que segons està escoltant
des del llit
Joan Maria Bertran
al control tècnic i de so
i Fina Costa a la producció
bona tarda
fins la propera setmana
amb una nova edició
del Dones d'Avui
de l'Avui