Dones d'Avui, un programa d'entrevistes personals a Tarragona Ràdio.
Bona tarda i benvinguts una setmana més al Dones d'Avui.
La nostra convidada, com ja deiem fa una estona,
és una apassionada de l'art, de la història, de les pedres,
del patrimoni, de la informàtica.
Ella és, com dèiem abans també, l'AMM, la Maite Martorell,
una dona força coneguda en els ambients culturals i artístics de Tarragona.
Bona tarda, Maite.
Hola, què tal?
Benvinguda al programa.
Molt de gust.
I gràcies per haver acceptat la nostra invitació.
Com no?
Què tal? Com va això?
Bé, molt bé.
Sí? El patrimoni va bé, la pedra va bé, la informàtica va bé...
Doncs en principi sí, és a dir, estem en un bon moment.
En un bon moment.
On vas néixer, Maite?
Aquí, a Tarragona.
O sigui, ets tarragonina pels quatre cantons?
Sí, sí.
Doncs sí.
I vas estudiar també aquí?
Sí, vaig estudiar aquí a Tarragona.
Vaig anar a les monges, com la majoria de gent suposo de la meva edat.
En Cavat vaig anar a l'Institut Martí Franquès.
i bé, i en Cavat ja molt jove vaig començar a treballar a l'Ajuntament.
És a dir, vaig entrar a l'Ajuntament, vaig entrar com a administrativa, en Cavat ens vam fer un test i un grup molt reduït de persones ens vam formar per tal que poguéssim crear el Departament d'Informàtica.
i així va ser.
O sigui, que primer és la informàtica i després va venir la història.
Sí, sí.
I com va venir allò de la història?
Jo, mirant al meu alrodador, en Cavat m'he adonat que això passa a molta gent.
Molta gent primer fa coses tècniques i en Cavat se'n dona compte realment que té una sèrie de mancances molt importants a nivell cultural i tal.
I aleshores decideix fer una carrera de lletres.
No creguis que a tothom se'n dona compte d'això, eh?
Jo tinc força gent al meu entorn.
Sí?
És a dir, independentment que hi ha molta gent que és de lletres dins del primer dia, no?
Però jo sempre m'he considerat una persona de ciències que va fer una carrera de lletres.
De lletres.
i deies que vas treballar en un principi a l'Ajuntament com a informàtica i després, suposo que perquè vas estudiar història o perquè vas anar a treballar al museu, vas estudiar història. Com va això?
Va anar una mica de tota manera.
És a dir, en començament jo seguia dintre el departament d'informàtica de l'Ajuntament, portava l'àrea interna.
Aleshores me vaig matricular a Geografia i Història, a la universitat.
Aquí a la Rovira i Virgili.
I quan ja estava a segon curs vaig tenir l'opció de poder anar al Museu d'Història que s'havia creat realment feia molt poc temps.
Va ser una sortida una mica difícil perquè, clar, estàs amb uns companys, tota la vida estàs en un lloc, però no me n'arrepenteixo gens.
És a dir, llavors ja vaig passar al Museu d'Història i la meva estructura informàtica va canviar, però de sobte.
Estàs a la Casa Castellarnau.
Sí.
Al carrer Cavallers.
Al carrer Cavallers, al museu.
I tens una feina en la que pots coordinar, com dèiem també abans, la teva vertenda informàtica amb la teva passió, que és la història.
Sí.
O sigui que pots estar contentíssima.
Sí, sí, sí. És a dir, la feina realment és molt gratificant. És a dir, sembla difícil que un funcionari digui això, no? Però la meva feina és gratificant.
Una curiositat, et dius Martorell. Sí. Tens alguna cosa a veure amb la Maria Mercè Martorell? No, ho hem estat parlant, ho hem estat parlant, hem buscat, van passats, és a dir, i no, no, no, tots dos venim de casa de pagès, però ell és de Cal Malet, jo sóc de Cal Pirret.
És a dir, no tenim cap tipus de contacte. Si en tenim algun és per algun casament, però no per la part d'elles, és a dir, que algú s'hagués casat amb algú de la nostra part.
I quan heu de signar algun paper, les dues, no xoca una mica? Les dues tinguem el mateix que no?
No, home, no xoca perquè ella és la tinta d'alcalde. I d'això, però, és el començament que ella vingués al museu. És a dir, realment sí que hi havia moltes confusions, perquè, clar, trucaven al telèfon, demanaven per la senyora Martorell.
I t'hi posaves tu. I llavors m'hi posava jo. I, bueno, fins que no vam arribar a veure qui trucava aquí, perquè al final les trucades ja saps per qui són, depèn de qui truca.
Però al començament hi havia una mica de disbauxa. Una autèntica funcionària, dèiem. Home, mira. Molts anys. Sí, molts anys funcionària.
T'hi sents funcionària? Això que es diu mentalitat de funcionària? No, suposo que... Bueno, també crec que el que molta gent entenia,
per funcionari, no es correspon amb la realitat. El funcionari no és aquest prototip que tenim, no?
El català tampoc és el que ella persona garrepa. És a dir, hi ha uns prototips que difícilment es trenquen,
però no, és que el funcionari no ho és així. Aquesta fama que té el funcionariat en general...
Els que jo he conegut no ho són així. No ho són.
En què consisteix la tasca que feu al Museu d'Història?
Bueno, al Museu d'Història... T'ho dic, perdona, perquè a vegades és una tasca poc coneguda
pels ciutadans de peu, pels tarragonins.
Sí, sí, això és veritat. És a dir, clar, és que treballem molt de portes en dintre.
El fet d'estudiar una pedra a vegades no té repercussió fins dintre de quatre anys.
I aleshores sembla que no es faci res.
Per això, a veure, ara tens l'oportunitat d'explicar-nos una mica què feu.
Bé, al museu realment tenim moltes branques que intentem tocar-les totes.
Aleshores hi ha una part molt important, que és la nostra biblioteca-hemeroteca,
que està al carrer Major. Allí tenim un fons, en aquest moment, de més de 7.000 volums,
que procedeixen dels llibres que ha comprat l'Ajuntament, donacions com el Llegat Gramunt.
El Llegat Gramunt té llibres del segle XIX i XX, sobretot.
Llavors hi ha el Llegat Nadal-Malé, que el que fa és complementar aquest Llegat.
Després tenim tot el fons del senyor Quintana, que ens van cedir.
Tenim a vora 270 publicacions periòdiques d'àmbit local.
És a dir, i tot això que ho porten les persones responsables, tècniques amb el tema,
com són l'Ena Virgili, és a dir, tota aquesta àrea està informatitzada.
I aquí és on t'hi entro jo.
És a dir, està informatitzada a nivell de recerca i...
I a l'abast de tothom.
I a l'abast de tothom.
I encabat el que sí que estem ja mirant cap al futur,
estem intentant escanejar tota la documentació que tenim.
És a dir, per exemple, del senyor Quintana tenim unes 900 cartes
que les dirigeix el Martí Franquès.
És a dir, ja les tenim escanejades per tal que ningú les toqui,
sinó que ja ho miram per escàner.
El que passa és que tot això és una fenya llarga, lentesada, lenta,
que vol molts mitjans i que anem a fer una a poc a poc,
a mida que anem... que podem.
És a dir, encabat també...
Bueno, també tenim una altra àrea important dintre del museu,
és el que és l'arxiu d'imatges.
Potser és una mica desconegut, és a dir, tenim més de 4.000 imatges de Tarragona.
Desconegut del tot.
Del tot.
Jo he preguntat a uns quants, i gent que està posat bastant en aquest tema,
i no estaven assabentats.
No, però la gent que els ha erudit sí que venen a veure'ns, eh?
És a dir, això ho porta una altra persona, el Miguel Ángel Navarro.
És a dir, aleshores hi ha molta gent que ve allí a buscar documentació.
El que passa que també quan parlem de molta gent,
estem parlant d'una, no sé, d'una vintena de persones al mes,
i llavors potser ens sembla excessiu,
però aquestes persones volen coses molt concretes, s'han de buscar.
I aleshores l'arxiu d'imatges també el tenim informatitzat,
a nivell de recerca, d'estat de conservació,
bueno, tota una sèrie de dades,
però el que estem fent actualment és escanejar totes les imatges que estem utilitzant.
És a dir, per exemple, quan nosaltres fem un CD-ROM, utilitzem imatges del nostre arxiu,
on comprem.
Llavors, aquestes imatges les escanegem i ja les incorporem.
En aquest moment, al fer uns CDs, com per exemple el de Torreforta,
que la gent ens ha cedit imatges,
aquestes imatges també les escanegem i ja les incorporem al nostre arxiu,
amb la qual cosa la gent que ve allí pot tenir accés a tota aquesta documentació,
que no la pot utilitzar, perquè, per exemple, la gent que ens ha cedit imatges
per un CD-ROM de Torreforta, el que no podem fer és després
que aquesta imatge se l'atrevi a 30 llocs que l'hem donat d'altres.
Jo dic, però és força interessant que la mateixa gent cedeixi les imatges.
I que teniu col·laboració ciutadana.
Sí, sí, sí, molta.
I, bueno, en un futur crec que en tindrem molta més.
És a dir, ens estem plantejant realment aquesta recerca.
Perquè quan ens vam plantejar, per exemple, fer uns CDs
sobre la transformació de la ciutat,
ens va sortir moltes persones.
Escolta, jo tinc unes fotos del meu avi,
escolta, jo he anat col·leccionant, tinc fotos...
És a dir, tenim un munt de gent disposada a col·laborar
i que els agrada.
I entraríem al tercer apartat,
que és el dels CDs, del que enraunaves ara.
Sí, bueno, hi ha moltes més àrees dintre del museu.
És a dir, hi ha tota l'àrea d'exposicions,
és a dir, del que és l'àrea pròpiament d'història.
És a dir, i després l'àrea dels CDs,
que és realment la que...
Tu domines.
Sí, la que domino més.
L'últim va ser el de Torreforta.
Sí, l'últim va ser el de Torreforta,
que va ser un CD molt gratificant.
És a dir, perquè estem acostumats a fer CDs
on l'historiador ens porta...
ens dona els textes,
parlem una mica com l'hem de fer,
agafem les fotografies,
les escanegem més o menys bé,
preparem un disseny bonic.
però el de Torreforta es va basar
a partir de la gent,
del que la gent ens explicava.
És a dir, van haver dues persones
encarregades de fer aquesta fenya
i, bueno,
és una concepció molt diferent.
És a dir, són uns textes molt respectuosos,
però que surten tots
de les entrevistes que s'han fet amb la gent.
Ja veig que esteu molt satisfets.
Sí, sí, sí,
perquè després classe els demanaven imatges
i ens vam trobar en un moment nonat
que damunt de la taula
tenien 800 imatges
i no les podien posar totes al CD.
És a dir,
i clar,
això també té l'avantatge aquella
que amb un llibre
això no seria impossible.
I amb un CD,
doncs tothom hi té excés.
I després ha estat molt gratificant
perquè després, doncs,
la gent ens ha trucat,
ens ha vingut a veure,
que el meu fill,
que el meu pare,
que mira,
allí surt el meu avi,
és a dir,
molt gratificant.
I el Tarraco Viva
també depèn de vosaltres,
del museu?
Sí,
això ho porta un altre company
que es diu Magí Ceritxol,
que passa que quan arriben aquestes dates
realment el museu es paralitza
perquè ens dediquem pràcticament a mi això,
cadascú dintre de les seves possibilitats.
Jo m'assento davant d'internet
i ja no m'hi bellugo.
Però deu estar contents
del resultat d'aquesta setmana.
Sí, sí,
aquest matí ho hem estat comentant
i realment sí,
molt contents.
L'índex de participació
ha estat altíssim, no?
No tenim encara les dades,
suposo que demà ja les tindrem
perquè, clar,
és a dir,
els concerts,
ja és la gent,
ja hi va fer festa,
aleshores,
però, bueno,
el resultat és immillorable.
És a dir,
a més,
jo crec que una cosa important
és que es veu que cada any és millor
i això és important.
Sí,
jo que acostumo a anar-hi cada vegada,
et puc dir que
vaig comentar amb els que per allí
ens vam trobar,
que som també els que ens trobem
quasi bé sempre,
que es notava
que hi havia molta més participació
que aquest any.
i vaig assistir
al concert
de la nit
de música
tradicional
amb els instruments
de l'època romana,
preciós.
Hi havia bastanta,
hi havia bastanta gent,
bastant públic,
i un públic entregat,
públic que s'ho va passar,
que s'ho va passar forçament.
Sí,
i no es va fer només un dia,
es va fer diversos dies,
és a dir,
que ahir era,
el diumenge era l'últim dia,
és a dir,
que...
Recordem als nostres oients
que avui conversem
amb la Maite Martorell,
que és un pilar bàsic
del Museu d'Història
de la ciutat,
i un altre
dels pilars
que teniu.
Amb la proclamació
de Tarragona
com a patrimoni
de la humanitat,
s'ha notat
algun canvi?
Heu notat
que hi ha més
més moviment,
més interès.
Però molt,
molt,
és a dir,
estem una mica desbordats,
el personal del museu,
tenim la nostra fenya,
però és que després
atenem a tanta gent
que a vegades
la nostra fenya
hem de recórrer
a Naya des Hores
per poder-la recuperar.
És a dir,
perquè és que ens ve gent
de tot arreu.
Ens ve el senyor
que vol fer un...
no ho sé,
un puzzle,
el senyor que vol fer
un pòster
i vol que hi ha sortit a Tarragona.
O es demana assessorament.
Sí,
el senyor que vol
fer algun treball
i ens demana
si li podem mirar els textos,
si els hi podem fer.
Ens ve el senyor
l'altre dia,
sense anar més lluny,
ens va venir
un professor
d'un institut de Segunto
que ens portava
un C de Rom
que ells havien fet,
els alumnes,
i que ens demanava
la nostra col·laboració
per seguir fent-ho
unes jornades.
És a dir,
el fet de poder anar
a Segunto
a parlar-los
del patrimoni de Tarragona.
És a dir,
a nivell personal molt,
però també a nivell,
per exemple,
d'internet.
Nosaltres tenim una web
que en Tial d'Oceà
que es va presentar
de patrimoni de la humanitat
ja fa uns anys,
i dents que hem sigut
patrimoni de la humanitat,
una web que normalment
tenia unes 20 entrades,
20-25 entrades diàries,
ens n'hem anat
el dia que ens van proclamar
patrimoni a 800 entrades,
i era curiós veure
perquè dins d'Austràlia,
dins de Mèxic,
dins de tot arreu,
és a dir,
i a nivell d'interès
rebem mails de tot arreu,
gent que ens demana informació,
i realment...
No us assusta una mica tot això?
Sí, sí, sí.
A què fingir?
Sí, sí.
Això li deia a la Maria Mercè,
és a dir,
que ens estem una mica desbordats.
Intercanvi, també em deies,
no?
de...
Bueno,
una mica recollint això
que m'estaves comentant ara.
Vosaltres anar a altres llocs,
d'altres llocs...
Sí, sí, sí.
És a dir,
és que ara ens venen molta gent de fora,
és a dir,
ens ve moltíssima gent,
i aleshores,
doncs clar,
on van?
Venen al Museu d'Història
i ens demanen informació de tot.
Si abans venien
i amb un fulletó en teníem prou,
ara volen més.
Sí, però intercanvi també institucional.
Sí,
nosaltres tenim sempre establert
un intercanvi
de totes les nostres publicacions
en arreu del món,
és a dir,
amb Estats Units,
amb Itàlia sobretot,
amb Inglaterra,
i això ho anem mantenint,
és a dir,
estem a veure els 500,
una base de dades
d'uns 500 intercanvis.
Quants visitants rep al museu,
per exemple?
T'hem notat increments,
suposo?
Molt.
El que passa
és que no m'agradaria
adelantar dades
perquè el divendres
la Maria Mercè
farà una roda de premsa
per dir-ho.
Doncs ja ho dirà ella,
però m'augmenta ella.
molt.
És a dir,
aquest mes d'abril
hem rebut més visitants
que mai a la vida
havíem rebut en un mes.
És a dir,
ja és espectacular.
I després,
la procedència
també és espectacular
com ve la gent
de la vora.
Hem parlat
de la tasca realitzada,
però a mi m'agradaria
parlar dels plans futurs,
d'algun dels plans futurs,
perquè lògicament
no tenim temps
de parlar de tot.
en concret,
del Consorci
Urbium
Hispaniae
Romanae.
Ho he dit bé?
Sí, molt bé.
molt bé.
Què és aquest Consorci?
Bé,
això és un
Consorci que es va firmar
entre les tres capitals
de la Hispania Romana,
és a dir,
que són Còrdoba,
Mèrida
i Tarragona.
És a dir,
aleshores això es va firmar
l'any 94
i el que es preté
és que totes
tres capitals
de la Hispania Romana,
no cal dir
que la més important
era Tàrraco,
no cal dir-ho,
és a dir,
que, bueno,
que unigessin forces
per tal de si
havien de fer
algun tipus de treball,
havien de demanar
subvencions,
havien de promocionar
el seu
el seu fons cultural
i llavors,
bueno,
i això porta funcionant
dins de l'any 94.
Enguany
toca el canvi
de seu,
és a dir,
la seu ha sigut Tarragona
i Enguany passarà
a Còrdoba
i això es farà
el dia 15
del mes que ve
aquí a Tarragona,
aquest acte.
I aleshores,
per aquest acte...
El pretori.
El pretori.
Suposo,
la veritat és que
no ho tinc massa clar
però suposo que sí,
que és el pretori.
I aleshores,
coincidint amb aquest acte
i dintre de l'apartat
de la difusió
d'aquest patrimoni,
es va acordar
fer un CD-R,
i una web
sobre les tres capitals
de la Hispania romana.
És a dir,
és un CD-R que conté...
està distribuït
amb les tres capitals,
dintre de cada una
de les capitals
tenim la història
i en què tenim els monuments
agrupats.
És a dir,
per exemple,
si són d'espectacles
o depèn de quins llocs.
És a dir,
per exemple,
a Córdova ho té agrupat,
a Tarragona ho tenim diferenciat,
tenim diferenciat el teatre,
l'amfiteatre...
i aleshores dintre de cada un d'aquests apartats
tenim unes imatges actuals...
Unes imatges precioses.
Sí.
Ho puc dir perquè
vaig veure un trosset
i llàstima que els nostres oients
no puguin veure-ho,
però veritablement
està molt lograt,
molt aconseguit.
Sí,
estem contents.
Molt maco.
Estem contents perquè,
a més,
com que portem temps
fent el C de Rom,
crec que ens anem superant,
no?
No n'ho aprenent.
No n'anem aprenent.
I d'això,
sí.
I llavors aquestes imatges
porten,
cada una de les imatges
porta un text relacionat amb això.
És a dir,
si comptem tots els textos
que hi ha entre Córdova,
Tarragona i Mèrida,
estarem sobre les 60 planes
i amb imatges sobre les 150.
Déu-n'hi-do.
Sí,
sí,
però realment
és realment una promoció.
Si bé s'ha concebut
com un CD de difusió,
també s'ha concebut
com un CD molt seriós,
és a dir,
molt científic.
I aleshores,
juntament amb aquest CD,
presentarem una web,
que no dono l'adreça
perquè la tenim en proves
i no...
Encara no toca.
No toca.
I que serà,
doncs,
aquest CD passat a web.
I es presentarà el mateix dia 15.
El mateix dia.
El mateix dia 15 es presentarà tot,
sí.
Doncs estarem esperant.
Sí.
Esperant el dia 15
per poder gaudir de tot això.
Sí,
és que, a més,
fins i tot la introducció,
és a dir,
hem fet un 3D
que hem restituït
molt bé tot un atri.
És a dir,
vam agafar molts llibres.
Potser aquí és on t'entra
el fet que ni que treballis
amb informàtica
també siguis historiador,
no?
És a dir,
vam recórrer un munt de fons
per trobar realment
per poder-ho fer bé.
És que potser un informàtic,
sent ser la base històrica
que tu tens,
no podria
aconseguir
aquests resultats.
O al revés,
potser.
No ho sé.
Jo el que sí sé
és que
la concepció
d'informàtica
que jo portava
quan vaig arribar al museu
ha canviat molt.
És a dir,
no és tan estructurada
la història,
no?
És a dir,
la història no serà objectiva
però estructurada tampoc.
I aleshores,
clar...
Tu em comentaves
l'altre dia
que t'agrada
el tipus d'història
aquesta que es diu
feta dia a dia.
Sí.
Ens pots explicar una miqueta
què vol dir això?
Sí,
però no em refereixo
només al dia a dia
de parlar amb la gent
com parlava
quan el de Torreforta
ni tot això,
sinó al dia a dia
dels treballs
que anem fent
dintre dels nostres monuments.
És a dir,
per exemple,
el circ romà de Tarragona
és un exemple
d'un dia a dia
com ha anat evolucionant.
Una història viva.
És una història viva.
És que la història és viva.
I les pedres també.
Tot aquest enrenou
fa que el teu treball
sigui més engrescador,
més il·lusionant
que podia ser
fa dos o tres anys.
Ja estava al museu,
eh?
Fa dos o tres anys.
Però sí,
és a dir,
últimament
és més engrescador.
Tancant una mica
aquest tema,
et consideres
una dona
una informàtica
amb coneixements d'història
o una historiadora
amb coneixements d'informàtica.
Ai,
això se'm fa molt difícil.
És a dir,
això hi ha ratos de tot.
És a dir,
depèn del que tens
damunt de la taula
vols ser historiador
o vols ser arqueòleg.
És a dir,
perquè aquí a Tarragona
tots som arqueòlegs.
Llavors,
més o menys.
Sí.
És a dir,
depèn del que tens
damunt de la taula
t'agradaria
en aquell moment
ser historiador.
i depèn del que tens
vols que prevaleixi
la informàtica.
És difícil
d'un historiador
que no coneix
la informàtica
dir-li
mira,
necessito uns textes
per posar dintre
d'un CD-ROM
que han de tenir
30 línies.
Jo abans
penso que ha de ser
difícil això.
Sí,
30,
la capacitat de síntesi
és difícil.
Llavors,
tenen que tenir
30 línies
i tenen que parlar
d'això,
d'això i d'això.
I llavors,
que quan t'ho portin
tu siguis capaç
de dir
és que t'has deixat això.
És a dir...
Perquè n'entens
del tema.
Sí,
però a vegades
a un historiador
se li fa
molt difícil
d'entendre
perquè normalment
es vomita,
allò comencen
a escriure,
escriure,
escriure.
Quin és el monument
més fotogènic
de la ciutat?
Home,
Tarragona és fotogènica
o és la muralla
o és el circ
però jo tinc
una especial debilitat
pel mèdol.
Per què?
És a dir,
potser perquè
quan vaig arribar
al museu
dels primers treballs
que vaig fer
es va ser sobre el mèdol
i vaig treballar molt
amb l'arxiu d'imatges
i llavors
vaig trobar
les imatges
de quan
a la República
es feien concerts
després
unes imatges
molt boniques
que tenim al museu
de l'agulla
del mèdol
potser perquè
també penso
que és un lloc
que no es visita gaire
que tampoc
cal que es visiti més
perquè no es faci molt bé
perquè té un entorn
natural preciós
és a dir,
crec que el mèdol
i el monument
el que li tens
més afecte?
Doncs potser
el circ
Per què?
El circ romà
perquè crec
que representa
tot això
que els
jo que em sento
tarragonina
creiem que és Tarragona
és a dir
aquest canvi
aquesta evolució
aquest cada dia
algú nou
el fet
que dins del museu
s'hi ha treballat
molt
amb allò
amb allò
amb anat obrint sales
la sala Tàrraco
és a dir
és un monument
que per nosaltres
és molt viu
potser el monument
més viu
de la ciutat
Imagina't que m'has de vendre
Tarragona
que m'has de vendre
Patrimoni
Patrimoni de Tarragona
com ho faries
per entusiasmar-me
per il·lusionar-me
per dir
he d'anar a conèixer-ho
home no és difícil
és a dir
Tarragona
independentment
de l'àrea
de Patrimoni
té moltes coses
que realment
valen la pena
és a dir
Tarragona
és un lloc privilegiat
ja pel clima
per la seva situació
i encabat
per tot aquest
fons monumental
que té
que és el gran desconegut
i que quan sortim d'aquí
i veiem els altres llocs
ens en donem compte
és a dir
jo crec que
que no cal
esforçar massa
per vendre'l
només cal enviar
un vídeo
amb algú
i la gent
se'n dona compte
del que es diu
això
i a Tarragona
és a dir
i ara per exemple
que treballem
amb altres ciutats
que comparem
els fons històrics
que tenen
ens en donem compte
que
és allò
que el busque
i compare
i s'encontra
alguna cosa millor
sí
el que passa
que potser
se'ns coneix poc
encara
però vaja
tot i coneixent-se
en poc
és una passada
i els monuments
que no són romans
què en fem?
perquè ara
és el boom
del patrimoni
lògicament
d'origen romà
i amb els altres
què fem?
home
des del museu
des del moment
des del museu
s'hi està treballant
és a dir
ara en aquest moment
ja deu saber
que vam obrir
una exposició
que queda permanent
sobre la Tarragona medieval
on hi ha una maqueta
realment
que aquí no l'hagi vist
jo recomano
que vagi a veure-la
semblant a la que teníem
de Roma
del món romà
és a dir
una maqueta
del món medieval
hi ha una exposició
que queda permanent
una explicació
del món medieval
a Tarragona
i aleshores
s'està començant
a treballar
amb tota aquesta línia
i començant
visites medievals
ja s'han començat a fer
ja s'han fet
es començarà
a promocionar
tot el que és
el Call Jueu
és a dir
totes aquestes zones
no es llança
és a dir
i pobre del que toqui
una pedra
és a dir
i després continuarem
el que no es pot
és
ara ja hem començat
ara no hi ha
quin espari
des d'una cosa a l'altra
això espero
ara
és el torn
del qüestionari
personal
preparada?
preparada
què t'agradaria
llegir
demanar als diaris?
bé
potser com que ahir
vaig veure
un programa
a la televisió
sobre l'ablació
a Telecinc
a Telecinc
dur eh
un programa dur
molt, molt dur
és a dir
potser que
aquestes cultures
han canviat d'opinió
i diuen
que això
no cal fer-ho
mai surts de casa
sense?
el rellotge
quines tres coses
t'emportaries
a una illa deserta?
doncs no ho sé
és a dir
probablement
una mosquitera
un llibre
no el prendria
és a dir
primer perquè
sense ulleres
de prop no hi veig
i probablement
prendria
el cub de rubí
o una cosa d'aquestes
per entretenir
per entretenir
amb les mans
i no sé
suposo que
com que he vist
a les pel·lícules
això del machete
doncs un machete
un consell
que t'hagi funcionat
sempre
sí
aprens a acceptar
com ets
alguna cosa
que t'hagi ensenyat
la vida
viure-la
un refrany
un refrany
un refrany
si és que en tens algun
perquè hi ha gent
que és molt poc
refrenyera
no
doncs deixem
un color
el blau
un plat
el romesco
de peix
molta arragonina
sí
i a més el sé fer
el saps fer bé
sí
de les poques coses
una pel·lícula
de repente
l'último verano
un llibre
doncs dels que he llegit
últimament
potser
la hija de la fortuna
un invent
bueno
el telèfon
la rentadora
és a dir
un personatge històric
bueno
podríem parlar
d'August
però
de més actual
potser també
de Tito
de Jugoslàvia
de Jugoslàvia
crec que la història
amb el temps
li donarà
la importància
que té
quina professió
t'agradaria exercir
durant un dia
una professió
que no sigui
la teva
astrònoma
astrònoma
davant d'un aparent fracàs
com acostumes a reaccionar
o sigui
trenques alguna cosa
calles
i et mossegues la llengua
plores
trenques
no sé
pegues un cop de porta
o què fas
no
m' mossego la llengua
però ploro
sóc plorona
plorona
sí
tens alguna mania
que es pugui comptar
home
potser que
el diumenge
si a mitja tarda
no estic a casa
estic neguitosa
necessito estar a casa
sentada al sofà
avorrint-me
és
lògic
normalment
els diumenge a la tarda
tot em s'avorreix una mica
és que
a més
és curiós
però si no estic a casa
em poso neguitosa
allò
hi ha milos relanjos
falta alguna cosa
sí
sí
el sofà
sí sí
el sofà
la tele
la tele
i avorrint
dient
no
no fan res de bo
sense que no podria ser feliç
sempre
sense un entorn familiar
quin és el teu
estat d'ànim actual
bo
crec que estic en un bon moment
com et definiries a tu mateixa
en poques paraules
com una persona normal
i per acabar el qüestionari
quin objecte has portat
i per què
bueno
un objecte
no el podia portar
és a dir
jo he escollit realment
la
l'obra de Miró
és a dir
jo entenc que
és lògic
que no el poguessis portar
no el puc portar
és a dir
recomano a tothom
que passegi per la Fundació Miró
de Barcelona
però entenc que
que la seva obra
és mediterrània
és vida
és llum
i
és infantil
i això
crec que
que és algo
que els mediterrans
ho tenim
i els tarragonins
doncs
fins aquí
hem acabat el qüestionari
i hem acabat l'entrevista
gràcies Maite
a vosaltres
ha estat molt agradable
sí
hem compartit
una estona de ràdio
molt interessant
i molt agradable
com tu deies
i tant de bo
el teu saber
i la teva il·lusió
ens hagi contagiat
una miqueta
i tinguem cada vegada més amor
al nostre patrimoni
a les nostres pedres
que l'hem de cuidar
gràcies
a vosaltres
i a tots vostès
res més per avui
gràcies per la seva companyia
i salutacions
de tots els que han fet
aquest programa
fins la propera setmana
que ens retrobarem
si així vostès ho volen
en el Dones d'avui
adeu
a vosaltres
a vosaltres
a vosaltres
a vosaltres