.
Dones d'avui, un programa d'entrevistes personals a Tarragona Ràdio.
Molt bona tarda. Comencem avui un nou programa.
Avui tenim entre nosaltres una jove restauradora de Tarragona, Magda Ribot Ferrando.
La Magda té 34 anys i ha estudiat Belles Arts a la Facultat Sant Jordi de Barcelona.
Va realitzar un curs de restauració de quadres a l'Escola i el Restaure de Florencia
i altres cursos de restauració de mobles a Barcelona.
Magda Ribot ha estat professora de restauració a l'Escola Mascarandell de Reus
i fa dos anys va decidir obrir-se camí en el món empresarial,
obrint un taller de restauració al carrer Méndez Núñez de Tarragona, que es diu Nina Dibori.
Bona tarda, Magda.
Bé, per començar amb l'entrevista, ens podries explicar una mica en què consisteix la restauració?
Bé, en poques paraules, restaurar consisteix en reconstruir, diríem,
com a convertir les peces que estan malmeses o estan trencades en peces agradables a la vista.
Llavors jo considero que és un art, perquè és arreplegar peces que es podien haver tirat
o que les arreplegats de les escombraries, amb altres que després restaurar no semblen la mateixa peça, no?
Doncs per això diem que restauració i art és quasi la mateixa paraula.
Et consideres un artista?
Sí, jo crec que tothom té una ben artística, no?
Quins diries que són les qualitats o el perfil que ha de tenir una bona restauradora?
Bé, principalment, una qualitat que considero primordial és que ha de ser una persona detallista,
o sigui, que sigui molt cuidadosa i que li preocupin els detalls petits, no?
Que una peça encaixi bé, que aquí falta un trosset de fusta que li posi tal com era l'altre,
o sigui, sobretot detallista.
Després, una altra cosa que diria molt important és que disfruti fent la feina,
perquè si disfrutes, doncs també fas les coses, doncs et surten més de dintre, no?
I no sé què més podria dir del perfil.
Sobretot això, no?
Que les peces, doncs tu siguis satisfet amb la peça que has fet, que estigui ben feta.
Consideres que la formació és important per una restauradora?
Home, jo crec que sí, s'ha de començar primer d'una base, no?
Després tu ja t'espaviles per un altre cantó, però sempre has de tenir una base de formació.
Llavors, a Tarragona, hi ha alguna escola o algun centre que pugui ensenyar o que pugui formar a futures restauradores?
Bé, el que hi ha és... jo en coneixo dos, o sigui, hi ha una noia a Tarragona que restaura,
però ho fa de més en més, o sigui, la seva botiga és vendre antiguetats,
però a part, doncs, restaura i no sé si és gaire gran, quatre o cinc senyores.
Després també hi ha un altre lloc, que és el taller de l'abat, que venen manualitats,
i llavors també sé que donen classes de restauració, però clar, no sé, suposo que ho devem fer molt bé,
però no sé si donen títol o... o sigui, classes per treure un títol, aquí a Tarragona no has d'anar a fora, a Barcelona o...
Ah, llavors, és el que et anava a dir, és a dir, l'única sortida és anar a estudiar, anar a fer aquests estudis a Barcelona?
Sí, sí, perquè inclús l'escola d'art no hi ha l'especialitat de restauració,
que és el que més sembla haver llesarts, no?, per dir alguna cosa que hi hagi aquí a Tarragona, has d'anar a Barcelona.
I aquí a Tarragona hi ha molta oferta de restauració, és a dir, hi ha molts tallers que es dediquen a aquest sector, o no?
Taller com el tinc muntat jo, no n'hi ha cap, i jo la veritat és que no tinc temps per donar classes,
i això que m'ho han proposat moltíssima gent, inclús al principi me feia una llista,
per si no em funcionava bé la feina, de gent que m'ho demanava,
i la veritat és que hi ha molta gent que està interessada en aquest aspecte,
però no em dono un abast per donar classe.
Molt bé.
Hi ha moltes dones que es dediquen a la restauració?
Doncs no ho sé.
Tu em preguntes, aquí a Tarragona o fora?
En general, no sé pas si...
Si això és una feina per una dona.
Per una dona o per un home, no ho sé.
Home, és indistintment, vull dir, és una feina que la pot fer tant un home com una dona.
Ara, hi ha moltes més dones que m'ho han proposat per aprendre'n, que no homes.
Inclús diria, per dir una...
Això que et deia que...
Un tant per cent?
Un 95% són dones, i de totes les edats, eh?
Tant joves com grans, que a vegades dius que hi ha senyores que no saben què fer a casa,
i tenen inquietuds per restaurar, però també hi ha gent que té ganes d'estudiar-ho com per dedicar-s'hi.
Però sí, la majoria són dones.
I quines són les peces que més restaures al taller?
Ui, hi ha de tot.
O sigui, hi ha mobles, tenim olis per restaurar quadros, mines, també, no sé, arcons o hasta vanos.
Vull dir, és que es poden restaurar qualsevol tipus de coses.
Menys de les persones, ho restaurem tot.
I hi ha alguna cosa curiosa, algun objecte curiós que diguis, ostres, això?
Curiós? Bé, així com a anècdota.
Sí.
Com a anècdota ens va venir, doncs, un senyor amb un volant d'un cotxe.
No sé, que és l'últim, que portaríem un taller de restauració.
O després, com que al col·legi del costat del Pau del Clos,
doncs passen molts nens per ell davant,
doncs un nen se li va trencar la motxilla i va a llegir.
Taller de restauració va entrar i diu
Com us pots restaurar la motxilla que se m'acaba de trencar?
Això com a detall.
Després, no sé què més.
Així, és que ara no se m'ocorreix res.
No sé.
Ah, sí, també hem fet capsa d'eines.
Coses que dius, i això per què el restaure en si és més pràctic comprar un?
Però bé, argolles de cementiri.
Vull dir, coses així insòlites n'hem fet algunes.
Les peces que la gent et porta al taller de restauració
tenen un valor sentimental per a les persones, pels clients?
És a dir, t'ho porten perquè hi ha un valor sentimental
o perquè hi ha un valor més aviat econòmic?
Bé, hi ha a vegades els dos aspectes.
Mira, el que són peces així petites,
la majoria són de valor sentimental.
El que són vanos, són capsetes petitetes,
el que són mobles més grans,
a no ser que sigui un moble que és de cova i val la pena restaurar-lo
i tota la vida l'ha tingut a casa,
llavors sí que és sentimental.
Però el normal és que siguin coses petites.
O una nina que l'ha vist tota la vida a casa seva.
O sigui que valor sentimental, moltíssimes n'ha fet.
Moltíssimes.
Creus que actualment existeix inquietud per l'art de la restauració?
Jo crec que sí, la veritat.
Vull dir, sí, és que no sé...
Sí.
Consideres que és una cosa...
O sigui, l'art de la restauració és de dones o de persones adinerades?
O sigui, és una mica un luxe, podríem dir-ne, o no?
Bé, és que jo crec que això està com a mal entès.
Lo de...
Sí que costa uns diners, però que tothom ho pot pagar.
Vull dir, hi ha gent que et porta-li una peça a restaurar
i no veu com quedarà el resultat.
Llavors, clar, tu li has de fer un pressupost
i penses una mica el temps que estaràs, no?
I llavors, clar, quan ja veuen la feina feta,
sí que els hi ha costat uns centris,
però se n'obliden perquè ha quedat tan diferent a el que ells...
Clar, jo estic acostumada a veure-ho
i puc veure el resultat que pot tenir una peça,
però a ells moltes vegades se'ls costa veure-ho.
Llavors, clar, per un moment, el primer cop ho veus car,
però després dius que no,
perquè ha quedat tan diferent i...
Vull dir, és que tens una peça nova
i a part que inclús penso que és com una inversió,
perquè com més temps té una peça,
doncs més valor té.
Llavors, és una inversió que poses en aquella peça.
Em podries dir el preu,
realment el que encareix la restauració,
que és el material o la mà d'obra?
No, principalment és la mà d'obra.
O sigui, el rato que t'hi estàs fent una peça
i més si la vols deixar ben feta
i això que dèiem abans de cuidar els detalls petits...
O sigui, és el temps més que...
O sigui, els materials no són cars de restaurar.
per restaurar es pot...
Vull dir, no, no són cars.
És el temps que s'hi dedica.
I clar, la mà d'obra d'ara és molt cara.
Suposo que abans no m'has comentat
que la paciència devia ser una de les qualitats,
però suposo que la paciència ha de ser...
No una qualitat, la qualitat principal, quasi, no?
Perquè em sembla que s'hi tireu moltíssimes hores
davant de rascar en una cadira
o davant d'una calaixera.
No sé, explica'm una mica...
L'avantatge que tenim al ser un taller
que toquem moltes peces alhora
és diferent que quan ho fa una persona a casa seva, no?
Que es vol restaurar sis cadires
i, clar, després d'una en veu una altra.
L'altre, com que toquem moltes peces alhora,
doncs ara fem un ratet aquella
quan ja estàs cansada i...
i dius, bueno, ara, doncs, descanso
i faig una cosa completament diferent.
Doncs ara me'n vaig restaurar un quadro
o ara he de restaurar aquest vano.
Clar, agafes...
Vull dir, no et pots cansar.
Vull dir, a més a més, és una feina bonica
perquè, vull dir, mai t'aporten dos treballs iguals.
O sigui, sempre és anar canviant.
Sempre veus coses noves, no?
I sempre n'aprens de les coses.
A no ser que siguin sis cadires,
que, clar, totes sí són iguales.
Però, bueno, ens ho repartim una mica i...
Quina és la part més desagradable d'aquest ofici?
Què és el que més...
O sigui, el que t'agrada menys?
El que m'agrada menys és...
Parlem de mobles, eh?
No de quadros ni...
O sigui, un moble, quan s'ha de treure la pintura.
O sigui, que no ens li hem de capar, no?
O sigui, t'arriba una calaixeria i està pintada negra
és el que més...
És el que costa més, no?
Treure aquell tín negre i després ho has d'el·lijar
i que et quedi molt finet.
Després, clar, quan ja t'enlleixes
i poses, comences a barnissar muñeca i així
ja te n'oblides, no?
Perquè veus...
És el que dèiem, doncs,
quedes satisfet de la feina que has fet, no?
O sigui, que la principal...
O sigui, ho has de fer molt bé al principi
perquè et quedi molt bé al final.
Però el que és fer la pintura
és molt desagraïda.
I el més gratificant
quan ja veus el final.
Quan tot ja veus...
Has estat preparant un munt de coses, no?
Has estat, doncs...
doncs, lijant la superfície ben fineta
t'has quedat tota empolsada
però després ja quan poses la goma a la que et surt
el color bonic
és igual quan poses el vernís final d'un quadro.
Doncs, per exemple,
doncs els colors tornen a...
s'arregoloritzen, no?
O sigui, els verds tornen a tenir vida,
els blaus també...
O sigui, és l'últim, el final de tot.
Quan dius, ara ja està acabada.
Que ara ja podrien dir, doncs,
el restaurador...
Ara ja pot firmar el restaurador.
Quin és el moble més car
que has tingut entre les teves mans?
Home, n'he tingut diversos
perquè, doncs, ara mateix,
la setmana passada, doncs,
vam restaurar un llimona
que valia uns quants cèntims.
Què vols dir amb uns quants cèntims?
Home, no ens ho van voler dir els clients
però el havien comprat en una subhasta
i la veritat és que
venien quasi cada dia a veure-la
a veure si ja se'l podien prendre.
Suposo que els devia costar uns quants cèntims.
I la veritat és que vam fer de seguida
perquè, doncs, ja el poguessin prendre
i es quedessin tranquils.
Després també vam restaurar una calaixera
que, bueno, els havia costat,
ja feia temps, 300.000 pessetes.
Era molt maca de mercateria.
Ara suposo que devia valdre uns quants més cèntims.
Molt bé.
Després, una pregunta que acostumem a fer
a les nostres convidades
i és que, com a dona i com a jove,
et va resultar difícil obrir-te camí
en aquest món de la restauració
i particularment en el món de l'empresa
obrint un taller, tu soleta?
Bé, home, al principi costa una mica
i és un risc que valia la pena, doncs, prendre'n, no?
Sí que costa una mica
perquè al principi comences a veure gastos
per tot arreu.
Que no tens ni un duro
i que, no sé,
i que estàs una mica com a desemparada, no?
Perquè no saps per on, quin camí has de seguir,
doncs, t'has ajustat amb el que et diu el gestor,
o sigui, diverses coses,
però després, com tot, no?
Doncs vas aprenent i ja vas seguint un rol.
I ara, la veritat, és que és molt gratificant.
Vull dir, pots fer qualsevol dona
que se vulgui muntar a l'empresa.
Aconsellaries a les joves, per exemple,
que estan estudiant a l'escola d'art
que s'inicina en el món de la restauració.
Aconsellar, sí.
O bé, si no em fan la competència, sí.
Perquè aquí a Tarragona, clar, hi ha poca gent.
Però, bé, també suposo que cadascú
té el seu sistema de restaurar,
vull dir, que tampoc me farien competència.
Vull dir, és el que deia abans, no?
Si t'agrada la feina, com la fas,
doncs, a lo millor, hi ha una altra restauradora
que s'especialitza més en una altra tècnica
diferent a la meva.
Vull dir que, és que restaurar també és un art.
És com començàvem al principi, no?
Vull dir, t'agradarà més un pintor,
t'agradarà més un altre,
doncs, els restauradors també són diferents.
Quant de temps es tarda, per exemple,
per restaurar una cadira?
Bé, justament m'has posat la cadira,
perquè la cadira sembla que és un objecte
que és molt simple de restaurar
i justament és una de les que resulten més cares
a simple vista, perquè té, clar,
cada pota té quatre costats,
i això multiplicat per quatre,
o sigui, que, a més a més, té molts reconèixits,
i si damunt té estornejada i així,
o sigui, que és un moble que és molt petitet,
com si diguéssim, però és el que costa més.
O sigui, m'acosta més temps restaurar una cadira
que, en proporció, la taula que va amb les sis cadires.
Llavors, si parlem de temps,
això en què es tradueix?
Doncs, temps, bueno,
si treus el temps que deixes assecar
d'una part a l'altra,
doncs, la pots fer, doncs, en un dia,
però un dia són vuit hores.
O sigui, que surt,
si si multipliques,
vull dir, no sé,
una cadira es pot, nosaltres la tenim ajustada,
doncs, per unes 15.000 pessetes,
entre 15 i 18.
Clar, surt cara,
però si la vas a comprar al mercat,
et surt barata.
I una taula?
És que, no ho sé,
l'ha de veure.
Depèn de les nides.
Sí, el de fer pressupostos
també és el que més costa
i també és el que vas aprenent més
durant el temps, no?
Perquè ja calcules més bé el temps,
o...
Però és que, justament,
una taula, doncs,
depèn de com siguin les potes,
si hi ha molts reconets,
si hi ha que estan molt tallades,
n'hi ha que no.
Vull dir, no, no...
És que fer un pressupost
sense veure la peça
és el que més costa.
Molt bé.
Bé, ara donarem pas
al qüestionari breu,
que la Fina
et farà una sèrie de preguntes
i les has de contestar breument.
Molt bé.
O sigui que espero que vagi bé
i molta sort.
Molt bé.
Hola.
a la teva professió
pesa més la inspiració
i la ben artística
o pesa més la disciplina,
l'ordre,
les tècniques,
el sistema de treball?
Bé, jo crec que la inspiració
és un tema important,
però no sé si et refereixes
ben artística
al que dèiem la musa.
Home, jo crec que no.
No es necessita
que et vingui la musa
per veure el que has de fer
amb una peça.
Vull dir, ja es veu.
De seguida es veu.
Què t'agradaria poder restaurar
i saps que segurament
no ho podràs fer mai?
Doncs jo crec que tot es pot fer.
Perquè jo no sabia
que m'arribaria un llimón
a les mans
i m'ha arribat.
Vull dir, jo no sé
si em poden arribar
el dia de demà
la proposta de restaurar
el retaule d'una catedral
que ho trobo una cosa
que em podria agradar molt.
Es pot ser innovador
en quant a maneres de fer?
És a dir,
les tècniques utilitzades
o tot ja està inventat?
No, és el que deia abans
amb la Mercè.
O sigui, necessites una base
però a partir d'aquesta base
vull dir, tothom pot ser innovador
perquè hasta jo mateixa
sóc innovadora
amb la mateixa tècnica
que jo sé
perquè sempre vas provant
i vas aprenent, no?
O sigui que restaurar
sempre n'aprens més.
Els bons restauradors
imprimeixen un segell especial
a les seves obres?
Tal com fan els pintors,
escultors...
Si et refereixes
a una firma, no.
No.
Encara que considero
que hi ha peces restaurades
que el restaurador
les havia d'haver firmat.
Perquè són obres d'art.
Perquè són obres d'art.
Vull dir,
hi ha obres a Florència
que és on hi he estat més jo
i que hi ha peces
que hi ha més...
No sé si coneixeu
la tècnica del tratejo
que és tot fent els colors
amb ratlletes
un al costat de l'altre
per aconseguir un color.
Per exemple,
per aconseguir un verd
no posen el verd directament
sinó que posen el groc i el blau
una ratlleta
un al costat de l'altre
i de lluny es veu el verd.
Doncs hi ha més zones
pintades pel restaurador
que no per l'obra en si.
Treballes millor en silenci
o necessites
alguna mena d'acompanyament?
Conversa, música...
Necessito soroll,
necessito música,
necessito parlar
o comentar-ho amunt del costat.
O sigui, jo amb silenci
no ho puc fer.
Quin tipus de música
et va bé?
Mentre no sigui música màquina,
no sé, música...
De fons, potser, si...
No, que puguis anar
tatarejant, també.
Moltes vegades
m'ho poso a la ràdio
que et sentis parlar.
A lo millor no ho escoltes
però ho sents
i de tant en tant
doncs connectes
o descone...
Sempre necessito sentir alguna cosa.
Molt bé,
em sembla molt bé
el de la ràdio,
principalment si poses Tarragona a ràdio.
Clar.
T'agrada que els professionals
de la cuina
s'anomenin restauradors?
No, gens.
Gens ni mica.
O sigui,
a part que presta confusió
a mi mateixa
que moltes vegades
doncs poses la tele
i estan parlant de restauració
i t'invita a sentir-ho
i dic
i me'n surt un plat de cuina.
Vull dir, no.
Trobo que haurien d'haver trobat
buscat un altre nom
si aquest ja estava aplicat
per fer obres d'art.
Clar.
A veure,
els productes que utilitzeu
són més aviat forts.
Jo diria,
inclús nocius.
Depèn,
depèn.
Depèn del que restauris.
Però en general
es nota una certa furtó
amb aquests...
Sí,
però bueno,
si entres en un estudi
d'un pintor també...
També.
I tota la vida
s'han fet servir olis
i aiguarràs.
Què tal?
Què tal us porteu
amb els ecologistes?
Jo diria que bé.
Mira,
jo et diré que
el taller,
el que són
coses que es necessiten
fortes,
doncs ja no les fem
al taller.
El que li deia la Mercè
abans d'onze de decapar
i coses així,
doncs ja ho fem
en un espai obert,
no ho fem allà al taller.
Perquè és que si no
no podria entrar ningú
amb tantes barreges d'olors.
Però a l'hora que es pintar
és diferent
restaurar un quadre
que restaurar un moble
que restaurar un van
o una nina.
Hi ha coses
que només són de cosir.
Allò de materials forts
no n'hi ha ni un.
Sota el punt de vista
d'una restauradora
com tu,
ara et tria.
Viena, Roma o París?
Jo em quedo en Roma.
Salzburg,
Florencia o Versalles?
Home,
és que jo he estat
molt de temps a Florencia.
Llavors,
jo em quedo en Florencia.
El Prado,
el Louvre
o Galeria Uffici?
Doncs estem amb lo mateix.
La Galeria Uffici
me la coneixo molt bé.
En canvi,
l'altre només hi ha anat
de passada.
Un pintor.
Leonardo da Vinci.
Un quadre.
M'agrada molt
la maternitat de Picasso.
Un escultor.
El Rodent.
una escultura.
La fietat de Miquel Àngel.
Un monument.
Un monument.
No ho sé,
la Catedral de Burgos.
Una ciutat.
Tarragona.
M'encanta Tarragona.
A veure,
en la teva professió
s'ha de tenir nervis
i t'acert?
O per què pot ser
que les precipitacions
es paguin cares?
Sí.
La veritat és que
es necessita
ser una persona
tranquil·la.
El que passa
és que això
no ho pots dominar.
Hi ha moltes nits
que potser
no he pogut dormir
a la nit.
Vull dir,
perquè tens ganes
d'arribar
a veure com ha quedat,
no?
Perquè,
sí,
seria molt important
ser molt tranquil·la.
David Copperfield
en unes declaracions
fetes aquests dies
afirma
Visc de la il·lusió
de la gent
i sempre em marco
un repte.
On altres diuen
impossible,
jo dic que es pot fer.
T'identifiques
amb aquestes afirmacions
del MAC?
Bé,
jo més que diria,
bé,
m'agrada molt
la seva,
aquesta idea,
però més que
viure de la il·lusió
de la gent
m'omple
la satisfacció
que té la gent.
O sigui,
m'és molt gratificat,
veure quan ha vist
el canvi
de la seva obra
lo satisfeta
és que marxa la gent.
O sigui,
més que de la il·lusió,
no,
de la realitat.
I de l'altre tema
estic completament
d'acord amb ell.
O sigui que
tot el impossible
es pot fer.
Quasi bé tot.
O quasi bé tot.
Sí,
perquè hi ha moltes coses
que és el que li deia
que estan per tirar
i es poden revaloritzar.
Doncs fins aquí,
m'ha agradat.
Gràcies, Magda.
De res.
Molt bé,
moltes gràcies
a les dues.
Bé, Magda,
em sembla que l'has superat
positivament, eh,
el qüestionari.
Moltes gràcies.
Bé, escolta'm,
per acabar,
ja estem quasi al...
tenim el Nadal a sobre
i d'aquí quatre dies
es començaran a il·luminar
els carrers,
començarem a decorar
les nostres llars.
A veure,
segur que tu tens
moltíssimes idees al cap
per almenys explicar-nos
com podem,
no sé,
vestir l'arbre de Nadal,
per exemple.
tens alguna idea original?
Bé,
no sé si és molt original.
Jo el que sí que veig és que
potser ja no es fan servir tant
les boles,
les típiques boles
que adornem als arbres,
sinó que ara es fan servir
més aviat
llaços de qualitat
o materials de qualitat
i després també
moltes coses
de naturals
del camp
o fruits secs,
o sigui,
no pots fer centres
de fruits secs
que estan molt de moda ara
i sobretot,
bueno,
posant principalment
el naixement
a lo primer de tot,
no?
I envoltant del naixement
doncs es pot decorar
qualsevol cosa.
Parlant del pessebre,
digue'm un lloc
on posar-lo.
On posar-lo?
On posar el pessebre?
Que no sigui
damunt d'una taula.
Es pot posar
a l'entrada
mateix,
si tens un arcón
que sempre tens
tancat durant l'any
doncs obrir-lo
i posar-li
una manteleria
ben bonica,
o sigui,
canviar una miqueta
l'estructura
de l'entrada,
no?
Després,
no sé,
amb un raconet
doncs que
del menjador mateix,
que inclús hi pot anar
una llum indirecta.
És que el naixement
sempre,
vull dir,
com que
se suposa
que aquestes festes
el que fem
és celebrar
el Nadal
que és el naixement
doncs ha d'estar
en un lloc visible,
no?
O sigui,
no el posarem
en un lloc
que quasi no ens ve de pas
només per posar el naixement.
O sigui,
inclús a casa
doncs sempre posem
doncs
estar amb la llum
que sempre fem servir
i per llegir
que li vagi així
una mica
amb llum indirecta
perquè es queda
tot fosc
i es veu
només el naixement.
Molt bé,
moltíssimes gràcies.
I per últim,
per què
li vas posar
Nina Dibori
al teu taller?
O sigui,
aquest nom tan
tan original,
diria jo.
Bueno,
original del tot
perquè
hi ha vegades
que estan trucant
per telèfon
i es pensen
que jo em dic
Nina Dibori
i em truquen
i em diuen
ets la Nina?
Dic,
ai,
dic no,
dic s'equivoca,
diu,
no ets la Nina Dibori?
Dic,
no,
perdoni,
dic,
soc la Magda,
però és que el taller
es diu Nina.
Doncs,
jo li vaig posar
perquè buscava
alguna cosa típica
de Tarragona
i,
bueno,
em va fer gràcia
estar,
doncs,
haver trobat
com que la Nina
es havia trobat
aquí a Tarragona
i estar molt apreciat aquí,
doncs,
doncs posar-li
alguna cosa original
d'aquí.
Molt bé.
Doncs,
molt bé Magda,
moltes gràcies
per haver-nos fet
companyia avui
i per haver-nos explicat
totes aquestes coses.
Molt bé.
Esperem que et vegi
molt bé,
que restauris moltes coses
i que continuïs,
doncs,
sentint-te tan contenta
i tan satisfeta
amb la teva feina.
Moltes gràcies.
I per la nostra part,
res més,
posem punt i final
al programa d'avui.
Ens acomiadem
fins al proper dimarts
a les 8 del vespre.
Joan Maria Bertrara,
el control tècnic,
Fina Costa,
la producció
i Marcia Baciana,
la presentació del programa.
Bona tarda.