Dones d'Avui, un programa d'entrevistes personals a Tarragona Ràdio.
Bona tarda i benvinguts al Dones d'Avui de Tarragona Ràdio.
Bona tarda i benvinguts al Dones d'Avui de Tarragona Ràdio.
Bona tarda i benvinguts al Dones d'Avui de Tarragona Ràdio.
Bona tarda i benvinguts al Dones d'Avui de Tarragona Ràdio.
Bona tarda i benvinguts al Dones d'Avui de Tarragona Ràdio.
Bona tarda i benvinguts al Dones d'Avui de Tarragona Ràdio.
Bona tarda i benvinguts al Dones d'Avui de Tarragona Ràdio.
Bona tarda i benvinguts al Dones d'Avui de Tarragona Ràdio.
Bona tarda i benvinguts al Dones d'Avui de Tarragona Ràdio.
Bona tarda i benvinguts al Dones d'Avui de Tarragona Ràdio.
Bona tarda i benvinguts al Dones d'Avui de Tarragona Ràdio.
Bona tarda i benvinguts al Dones d'Avui de Tarragona Ràdio.
de prevenció del canvi climàtic i de reducció d'emissions a l'atmosfera.
És un dels camins.
Llavors les funcions són d'assessorament, d'informació, de formació i de propostes.
Notes que força interessant.
Força creativa, sí.
I creativa.
Quants la formeu?
A veure, et refereixes al Patronat.
El Patronat, a més a més de l'Ajuntament de Tarragona...
O sigui, el Patronat...
Sí, és l'òrgan de decisió, de govern.
Però depèn de la regidoria de Medi Ambient.
Sí, el regidor de Medi Ambient és el vicepresident,
que a la pràctica fa moltes de les funcions de la presidència.
Llavors, a més a més de l'Ajuntament hi ha la Cambra de Comerç,
que ens cedeix el local on estem.
Hi ha l'Institut Català d'Energia, que ens dona un assessorament permanent en tot el que fem.
Hi ha també la Universitat Rovira i Vergili, amb la mateixa idea d'assessorament,
perquè allà hi ha la part dels estudis, de la investigació...
Són gent que estan molt al dia amb tots els temes.
I després hi ha Mediterrània, Centre d'Iniciatives Ecològiques,
que és una ONG d'aquí, local, que ja coneixeu.
Doncs força gent.
Sí.
I força variada.
A veure, és això ben condicionat pel fet de formar part d'un projecte europeu.
quan la Comissió Europea es planteja treballar, ho fa sempre d'una forma connexionada, connectada.
Vol que els principals actors, allà del tema que estàs treballant, hi siguin presents.
i llavors d'aquí ve la diversitat de gent del Patronat i també tenim un Consell Consultiu, per exemple,
on encara hi ha més gent, no?
Perquè interessa que es participi, interessa que hi hagi diàleg,
interessa que hi hagi informació, interessa que hi hagi suport, no?
També, a més a més, fos més part d'una xarxa d'agències d'energia europees.
Això és el SAVE-2?
Sí, el SAVE-2 d'Estalvi d'Energia.
Ho he llegit, sí.
O sigui, és aquesta connexió europea, aquesta xarxa.
Sí, exacte.
La Comissió Europea promou que ens trobem totes les agències europees una vegada a l'any, per exemple, no?
I també estem connectats a través d'informació electrònica, no?, de correu electrònic i tal.
També tenim una assessoria que vincula a les ciutats relacionades amb el tema d'energia,
és l'Energicités.
I també a nivell nacional ens trobem...
No són temes, aquests, força importants, com diem abans, però dels que se'n parla molt i dels que es fa poc?
O potser no tant com s'hauria de fer?
Hi ha moltes possibilitats de fer coses.
A veure, suposo que és una mica l'època en què vivim, no?, que la comunicació és un tema molt difícil.
no sé si per excés o per defecte.
Per una part en tenim molta i per l'altra potser no ens arriba l'adequada, no?
Però quan arriben la comunicació, la informació adequada, les persones adequades en un moment aportú,
és quan s'engeguen les coses.
Potser aquí el tema econòmic té molta importància perquè,
rere de tot això del que estem parlant, d'aquesta manera d'estalviar l'energia,
de les energies renovables, com diies tu abans, suposo que el que frena una mica, el que posa el fre és la part econòmica.
Sí i no, perquè hi ha molts ajuts per aquests temes i després, quan estàs parlant almenys d'energia,
sempre hi ha uns beneficis econòmics al darrere, no?
La innovació també fa una mica de por, no?, el fet de canviar les coses.
Però, vaja, que avui en dia hi ha moltes coses provades,
que ja amb experiència i que no suposen cap risc elevat per poder-les fer.
Quins són els sectors més preocupats per l'estalvi energètic?
Si és que els teniu controlats.
Hi ha un sector que és molt dinàmic i és el sector educatiu, si vols que t'ho digui.
Les escoles, els mestres i tal, són una gent molt receptiva a tots aquests temes.
Si n'hi hagués d'escollir un, no?
Sí.
Suposo que per la seva funció, no?
Sí, per la seva tasca, potser, no?
Exacte, per la seva feina.
A l'hora dels aprenentatges.
Algun sector més?
A veure, hi ha els enginyers tècnics, industrials, que són una gent molt activa, també.
És el ram de la construcció.
El ram de la construcció té moltes possibilitats de fer coses, perquè un edifici al llarg de la seva vida té molta despesa energètica.
Però, a veure, també se'ns ha rebut bé. No se'ns ha rebut malament.
Però jo no el destacaria, potser, com...
Potser l'enginyeria...
Com pioner, no?
Sí.
L'enginyeria...
Tot i que després, el resultat es veu...
S'ha vist...
Els primers resultats que han tingut, probablement, han estat en edificis, no?
Que han incorporat sistemes d'aquests...
Sí, jo per això.
Per això t'ho comentava.
Però els curiosos són els enginyers, potser, en aquest camp.
Ser ecologista és un estat o és una actitud?
Perquè sí que està de moda ser ecologista, però no sé el que comporta.
Si jo soc ecologista, jo tinc un especial interès per cuidar la natura o el medi ambient.
Ser ecologista.
Sí, perquè...
Deixa'm que faci un incís.
Digues, digues.
Fa pocs dies et vaig sentir dir que una...
o que qualsevol persona mitjament intel·ligent ha de ser ecologista.
No ho vaig entendre gaire bé i ara és un bon moment per preguntar-te-ho.
Sí, molt bé, molt bé.
Sí, a veure, ser ecologista no és que siguis una persona...
Per mi no és ser una persona excepcional, sinó una persona amb els oberts.
I una persona que sap veure a mig o a llarg termini la vida, no?
Clar, quan tots els problemes medi ambientals, molts d'ells ens venen per la pressa, no?
I en lloc de treballar per fer les coses bé, doncs les fem perquè de seguida estiguin fetes, no?
Fer les coses bé, pensar en el futur, és el que fa pensar en el medi ambient també, en l'entorn, en què passa després, no?
Doncs no sé si som molt intel·ligents.
Clar, vull dir, clar, si no penses què passa després, doncs potser no seràs ecologista.
Tu ho ets? Tu t'hi consideres?
Sí.
Sí.
Esencialment.
I el que et deia abans, és una actitud davant la vida, el ser ecologista, es veu les coses d'una altra manera,
a l'hora de triar el que es menja, amb el que un es vesteix, la medicina natural, tot això va junt?
Està al mateix sac o no?
Jo crec que sí, que pensar en llarg termini et dona una perspectiva diferent de tot, eh?
Saps que no tens tanta pressa, perds el sentit de la pressa probablement,
i t'interessa més fer bé tot, menjar bé, viure bé, la qualitat de vida, la qualitat de vida és medi ambient, no?
Sí.
També.
T'interessen les persones, t'interessen unes altres coses, sí.
Suposo que vas fent idees crítiques de les coses i veient...
Suposo que dintre de l'ecologisme també hi ha, o la manera de viure, allò d'entendre'l, hi ha una escala, no?
Tots, no?
Són iguals?
Sí, hi ha evolucions, hi ha evolucions.
que jo vaig descobrir quan estudiava batxillerat i cou un professor meu, que recordaré sempre, el professor Anton,
que em va descobrir què era l'ecologia, eh?
A les classes de biologia que ens donava.
Clar, d'ençà, llavors, fins ara, ha evolucionat molt la meva idea i els meus costums i tot, no?
Descobreixes què és l'equilibri de la vida i, a partir d'aquí, doncs vas descobrint altres equilibris, no?
Equilibris socials, equilibris econòmics, diferents coses que veus que tot està relacionat.
Equilibris personals, interns, i que, bueno, que et van interessant i vas fent-te una idea de les coses més global, més general.
Ets vegetariana?
Per exemple, sí.
Però oberta.
Sí, perquè jo no m'hi vaig educar així, no?
A veure, després te dic una cosa, jo soc vegetariana, però tinc un fill petit, el meu fill petit,
li encanten els animals i és el que se'ls menja més a gust, també.
Vull dir que, tampoc, menjar animals no és una cosa desnaturalitzada, no?
Vull dir que no està malament, tampoc.
El que potser no està tan bé és menjar-ne cada dia, no?
Perquè no forma part de la història de la humanitat entre les coses, tampoc.
A veure, concretem una mica el tema.
O sigui, quins consells ens podries donar per ser una mica més ecologistes, o més ecològics millor,
tots plegats?
Perquè suposo que això sí que ho teniu d'alguna manera estructurat, no?
De consells n'hi ha moltíssim, però el primer de tots és ser equilibrat tu mateix, no?
Si tu ets equilibrat tu mateix, les decisions que prendràs ho seran més.
i respectaràs més els altres, també, no?
Jo suposo que això és el consell més important que es pugui donar en aquest sentit.
El de més, ho aniràs veient sobre la pràctica, no?
N'hi ha moltíssims, no?
En els temes d'energia, doncs, educar-se en apagar els llums,
en posar bombetes de baix consum...
Vas descobrint, tu. Vull dir, compres i ves...
Ah, mira, si hi ha aquestes bombetes.
Vas veient que la llum no cal deixar-la oberta en debades, no?
O que si compres un lecto domèstic,
doncs, veus també, estan etiquetats pel consum energètic
i te poden dir quin gasta més aigua que un altre a l'hora de funcionar.
Doncs opta-hi, no?
O si veus una solució per gastar menys aigua,
allò dels airejadors que hi ha, doncs, te n'hi poses un...
Vas fent, no?
T'ordenes un dia, te dediques a classificar-la, a veure com ho podria fer,
perquè amb això de la brossa se volgués classificar-la i tal, no?
Però és que no m'hi cap, no?
És que, esclar, està pensat això a la cuina per posar-hi les coses separades
i tu has de pensar una mica, però és qüestió de temps i tranquil·litat
i llavors anar fent-les respectant.
No hi ha receptes màgiques per tornar-se ecologista del dia.
No n'hi ha per quasi res de receptes màgiques.
Recordo als nostres oients que avui conversem amb la Maria Dolors Moster,
que és directora de Tarraco Energia Local.
Per acabar una mica aquest primer tram de l'entrevista,
una xafarderia, si es pot dir així, o tafaneria,
tu que, d'alguna manera, depens de la regidoria de Medi Ambient,
o se sap què va produir aquella olor a gas en els barris?
No, jo no m'he seguit, això, eh?
No ho sap.
Això, al laboratari monestipal, els tècnics sí que sé que han estat al darrere, però...
O sigui, ho estan encara esbrinant.
Suposo que alguna cosa deuen saber a hores d'ara, però jo no t'ho puc dir, no.
A veure, és com...
Els departaments...
De vegades també et penses...
La gent es pensa que si treballes per l'Ajuntament has de saber tot el que passa a l'Ajuntament, no?
I no és veritat.
El que sap tot el que passa al Departament de Medi Ambient és el conseller,
però els altres, doncs no.
I així successivament.
El que sap tot el que passa a l'Ajuntament és l'alcalde,
però no tots els funcionaris.
Doncs ja li preguntarem en un altre moment i en un altre programa,
perquè un i l'altre no encaixen els dones d'avui.
Projectes futurs del patronat?
Alguna tasca així a realitzar de la mateixa manera que va organitzar
la jornada sense cotxes?
Sí.
Bé, vam ajudar la conselleria Medi Ambient a organitzar-lo,
que va ser la que va tenir la iniciativa i l'empenta.
A veure, com cada any teníem l'aula de co-construcció,
que és molt maca perquè donem moltes eines,
presentem molts llibres, publicacions,
venen els millors especialistes de Catalunya en temes d'arquitectura bioclimàtica
i temes de gestió de residus també i d'energies renovables.
Expliquem tots els últims, fins i tot programes informàtics que hi ha,
disposició dels tècnics,
novetats de coses que són, per exemple,
els tubs solars per il·luminar el llum natural a dins dels edificis.
Hi ha uns tubs que són molt macos, molt curiosos i tant.
Intentem portar tota mena de novetats.
I en guany organitzarem també com l'any passat, no?
Déu-n'hi-do que la feina que ens dona això,
l'aula de co-construcció, que és una maca,
el saló de co-construcció,
completant la fira,
juntament amb la fira de l'habitatge i la construcció de Terraona.
Estem preparant,
amb Diputació ens fa molta il·lusió,
un curs per als petits municipis
de la província,
que treballa a Diputació habitualment,
per assessorar els tècnics municipals
també en els temes de consum d'energia.
fem un parell de jornades.
I fins i tot un monogràfic farem,
perquè s'aveixi una mica de guia per tots els tècnics i tal.
Estem, voldriem fer alguna cosa per a les escoles,
estem continuant assessorant la gent de la floresta,
ja saps que volen posar energies renovables
a l'associació de veïns de la floresta
i estem donant suport allà permanentment,
dient per aquí, per allà, sigui no i tal.
Seguim una miqueta el tema.
La Tarragona que deixarem als nostres fills o nets
és millor que la que van trobar els nostres pares?
És diferent.
Serà millor en algunes coses
i pitjor per unes altres.
Ets diplomada en empresarials.
Sí.
I en canvi treballes en un sector
en què l'empresa no sempre va de la mà.
Creus que és possible crear riquesa
sense perjudicar el medi?
Que ha d'existir aquest conflicte?
Sé que és possible.
A veure, Gandhi ja ho deia, no?
Les dificultats que tenim per fer front
a donar satisfacció a tot l'egoisme humà, no?
Si aquest és l'objectiu, és molt difícil.
És impossible.
El que sí que és possible és donar servei a l'home,
les necessitats bàsiques, no?
D'una forma equilibrada.
I si som gent centrada,
que no som excessivament possessius,
ni egoistes, ni egocèntics,
és això que causen les tensions últimes de les coses.
Des del punt de vista medioambiental
del que estaves parlant,
en quin lloc es troba la ciutat de Tarragona,
per exemple, respecte a Europa?
O més o menys tots anem pel mateix cantó.
A veure, el que sí que està molt avançat,
bastant avançat, és...
M'agrada molt com treballa la Comissió Europea.
Jo, si he après alguna cosa,
aquests anys que porto a la Fundació,
és a treballar allà coordinadament.
hi ha gent molt sèria al darrere de les directives europees,
hi ha estudis molt seriosos de les situacions medioambientals,
estan molt ben analitzades,
hi ha formes de tractar la costa,
hi ha un munt d'informacions,
de ponències, de...
O sigui, a nivells d'estudis,
hi ha moltes coses que s'han fet i útils, no?
però a mi m'agrada aprendre a treballar coordinadament
els uns amb els altres.
Hi ha coses que s'han fet millor a d'altres països
i hi ha coses aquí que potser les fem millor, també.
Doncs, hem arribat al moment,
al moment del qüestionari personal.
Ah, jo pensava que deies que hi havia.
No, que no estàs còmode.
Sí, sí, sí.
Però això com no m'adona que estic per això.
Quina informació t'agradaria llegir en els diaris?
Ha, ha, ha.
Que el món s'ha convertit en una festa.
Alguna cosa material de la que jo no pots prescindir?
D'una casa, no podria prescindir.
Necessito una casa per viure.
I de què prescindiries, si volguessis?
De les joies.
Darrere les joies hi ha un gran desastre de patiment.
Sense què no podries ser feliç?
Sense algú que m'estimi.
I què busques en la lectura d'un llibre?
Alguna idea nova.
Quin és l'últim que has llegit?
El baron Rampanta, d'Hitalo Calvino,
d'una persona que va decidir caminar per les branques
tota la resta de la seva vida.
Un bon consell que sempre t'hagi funcionat.
Vigila'm el que desitges, no sigui que ho aconsegueixis.
Oh, no, no el coneixia i és preciós.
El pots repetir?
Vigila'm el que desitges, no sigui que ho aconsegueixis.
Alguna cosa important que t'hagi ensenyat la vida?
A ser feliç.
Una professió que no t'importaria exercir durant un dia?
Durant un dia m'agradaria afavorir la possibilitat
que hi hagués un govern mundial que pogués solventar els afrontaments.
però d'un dia, no sé, que em cansi molt.
El secretari general de la ONU, una cosa d'aquestes, eh?
Quin creus, què és el fet més sorprenent de tota la història de la humanitat?
Parlant d'història de la humanitat,
també el que em sorprèn és que no hi hagi una història de les dones,
des del punt de vista de les dones com les dones han viscut la història.
Et mires algun personatge històric?
Suposo que farà història, almenys al seu país.
Jo ve i coneixo una vegada una dona negra de Kènia,
que es diu Wangari Matai,
que és la líder d'un moviment que es diu El Cinturó Verd,
i ensenya a tots els seus conciutadans,
la gent de l'entorn, el valor dels arbres.
En els països pobres, l'arbre és un element essencial.
De l'arbre en treuen energia per cuinar, per calentar-se,
fan les seves cases i mengen i troben aliment.
L'arbre reté l'aigua de la terra, fa que la terra sigui humida.
Ensenya a cuidar els arbres i tal.
I a més a més els ensenya que les collites seves,
o les tensions que es produeixen allà,
són moltes vegades imposades des de fora,
probablement pels preus que els imposen als mercats estrangers,
des de Washington i tal.
I els ensenya la cultura de la pau també.
Quines tres coses te'n portaries a una illa deserta?
Jo no aniria mai a una illa deserta.
Oh, el Robinson Crusoe tampoc hi volia anar,
i se hi va trobar.
Doncs llavors m'hi trobaré.
Ha estat d'ànim actual.
S'acostuma a tenir un any bastant equilibrat, estable.
L'hora preferida?
La nit, la nit és més màgica, és més misteriosa.
Un plat?
És que disfruto quasi tot el que faig i menjar també.
On aniries de vacances i en quin mitjà si et deixessin triar?
Jo aniria allà on tingués un amic, una amiga, o allà en facin algun festival,
alguna cosa així culturaleta, allò que tu passes molt bé que aprens coses.
I si podés aniria amb bicicleta que és més divertit també.
Visca la festa i la tirinola.
Sí, sí, sí. Estan fets per disfrutar.
Quin és el primer pensament que tens quan t'aixeques al matí?
És que no m'aixeco pensant i ho retardo tant com puc.
Com et definiries amb poques paraules a tu mateix?
A veure, sóc una persona, sóc creativa, sóc equilibrada a nivell afectiu, sóc inquieta i sóc feliç.
Doncs, ahir és nada.
I per acabar aquest qüestionari i també l'entrevista,
perquè ja ens hem menjat quasi bé tot el temps del que disposàvem,
arran d'una nova secció que es titularà més o menys
Quin objecte ens portes avui?
Doncs a tu et vam demanar que portessis un objecte i quins ens has portat?
i un llibre perquè m'agrada molt buscar idees.
La innovació la trobo a partir dels llibres la majoria de les vegades.
I va haver un llibre que potser no és el millor que he llegit,
perquè això costa molt, no?
Però sí que és un que va canviar la meva vida, la manera de veure les coses.
Es diu Lo pequeño es hermoso, d'un economista que es diu Chumacher.
No sé exactament què es pronuncia.
És un clàssic i els professors més enrotllats de la universitat que he tingut el coneixien tots.
Doncs jo no el coneixia, però el llegiré.
És un llibre crític.
Però el llegiré.
Perquè tot i està escrit per un economista es pot llegir per tothom.
És un llibre que et plantejo una miqueta el que et deia jo, no?
Que el pensament econòmic s'ha de situar una miqueta pel damunt del que són les estadístiques, no?
De l'ingrés nacional, taxa de creixement, tot això, no?
I pensar, doncs, en el que està creant l'economia, no?
La societat que està creant l'economia actual i que, doncs, això, no?
Que el creixement econòmic continu probablement...
No, probablement segur que no...
Només està fet per...
És destructiu en si, no?
I crea aquestes tensions i que s'ha de buscar alguna alternativa,
alguna forma de...
Que les eines estiguin a favor nostre.
Molt bonic.
Suposo que et consideres afortunada
per poder treballar amb el que treballes pensant com penses.
Sí, sí, sí, sí, sí.
O sigui, sembla que t'hagin fet el lloc
adequat a les teves característiques.
Almenys ho sembla.
Jo disfruto molt en el meu treball, i crec,
i faig el que puc per tirar-lo endavant, això t'ho asseguro.
I, bueno, si me deixes, dic...
A més a més, es podrien posar...
Intentar mirar si poden posar-se solar a la casa de la gent.
Doncs mira, fantàstic.
Sí, sí, tu aprofita, aprofita.
Els constructors també.
És una energia aprovada.
La solar tèrmica.
Aquí tenim molta quantitat de sol que podríem aprofitar.
Són instal·lacions senzillíssimes, com més...
Es poden posar de més a nivell comunitari, no cal que siguin...
Sempre es pensen en la caseta individual, però llavors te surt més car, no?
Però pots tenir una instal·lació col·lectiva i tal.
Hi ha subvencions de diferents entitats i, bueno, és que s'animin.
A més, i amb això sí que acabem, del treball i d'aquest gaudir de la natura, que parles de la muntanya, del mar, del sol...
El tens lliure? Què fas? O què t'agrada fer?
Aquí a Tarragona anar a la platja, on no faltaria més, no?
Aquí, la platja...
He passat moltes hores, des que era petita, el sol, l'aigua, l'aire, el soroll de la platja...
Penso que tota la família, no? Som molt de mar?
Sí, sí, sí.
Ma mare agafava els 600 als estius i cada dia cap a la platja tots allà.
Jo vaig aprendre a nedar sense que m'ho ensenyés ningú,
i al final acabes nedant, no?
Un dia no te'n recordes que no portes el flotador i ja està, ja estàs nedant.
Doncs fins aquí.
Maria Dolors, moltes gràcies per haver acceptat la nostra invitació
i tant de bo ens hagis encomanat, almenys una mica, aquesta sensibilitat que tu tens
per mantenir i millorar les condicions medioambientals.
Moltes gràcies, Maria Dolors.
A vosaltres, estem molt bé.
I a tots vostès res més per avui.
Recordeu que la propera setmana hi tornarem.
Fins aleshores, adeu i bona setmana.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.