Piso Perfecto, Piso Perfecto.
Garantia de serietat, Piso Perfecto.
Requisitza, servei.
Garantia de serietat, Piso Perfecto.
Piso Perfecto, telèfon 977-25-27-27.
Per un bon servei de cafeteria, amb la Batza Distribuzione Automàtica, tot és comoditat.
La Batza Distribuzione Automàtica i la seva màquina Expresso Point, ideal per a petites empreses i professionals.
Per a degustar la qualitat del millor cafè italià i també cappuccino, tes, infusions, xocolates...
La Batza Distribuzione Automàtica, telèfon 6256-56.
Recordi, 6256-56.
La Batza Distribuzione Automàtica.
La Batza Distribuzione Automàtica.
La Batza Distribuzione Automàtica.
La Batza Distribuzione Automàtica.
La Batza Distribuzione Automàtica.
La Batza Distribuzione Automàtica.
La Batza Distribuzione Automàtica.
La Batza Distribuzione Automàtica.
La Batza Distribuzione Automàtica.
La Batza Distribuzione Automàtica.
La Batza Distribuzione Automàtica.
La Batza Distribuzione Automàtica.
La Batza Distribuzione Automàtica.
La Batza Distribuzione Automàtica.
La Batza Distribuzione Automàtica.
La Batza Distribuzione Automàtica.
La Batza Distribuzione Automàtica.
La Batza Distribuzione Automàtica.
La Batza Distribuzione Automàtica.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies, Sílvia.
Hola, bona tarda, Sílvia
Doncs, doncs
perquè la Mercè ha de recuperar
el que va perdre ahir, que va fer
molta festa, ella
Jo crec que sí
Jo crec que sí
I tant
La traca
la traca li tira molt
Sí
La petarda, sí
La crema, tot
Avui descansa
Esperem que sí
Digue'm
Sí, sí, tenim una convidada
de luxe
Una dona molt jove
però amb un currículum
molt brillant
intel·ligent
Bé, punts suspensius
Després ja ho direm tot el més
No, ha vingut acompanyada
No
Fins després
Això
Ciao, ja
Jo
No
No
No
No
No
Sí
No
No
Fins demà!
Dones d'Avui, un programa d'entrevistes personals a Tarragona Ràdio.
Bona tarda, novament, i benvinguts al Dones d'Avui.
La nostra convidada, com dèiem fa uns minuts, és la Victòria Tur Gómez.
Una dona, com dèiem també abans, molt i molt jove,
amb un currículum força brillant, és molt divertida,
i amb molta il·lusió per fer moltes coses i per fer-les quasi bé totes bé.
De tot això i molt més, parlarem amb la Victòria.
Què t'ha semblat aquesta entrada, Victòria? Bona tarda.
Ai, ai, ai, molt bé, moltes gràcies per tot, per la presentació aquesta,
que no sé si me la mereixo del tot.
Sí, i tant. Ets jove, hem dit. Quants anys tens?
Tinc 19, ara tinc 19 anys.
Ets molt jove, 19 anys són pocs anys, però a més tens la pinta de més jove encara.
T'ho han dit alguna vegada?
Sí, la veritat és que sí.
Tinc pinta de ser encara més petita del que sóc, perquè, clar, com sóc així petiteta,
i tinc cara així de nena, sí, és que tinc cara bastant de nena petita,
i normalment m'ho diuen, eh?
Ets tarragonina?
Sí, jo vaig néixer a Tarragona, i sempre he viscut a Tarragona,
o sigui que jo soc tarragonina, absolutament, però mons pares no són d'aquí.
Mon pare és de Formentera, de les Illes Balears, i ma mare és granadina, és andalusa.
Però, bueno, jo em sento d'aquí, absolutament.
O sigui que amb la teva mare dous parles en castellà, i amb el teu pare en català.
Sí, sí.
O sigui, ets bilingüe.
Sí, a casa meva sempre hem parlat, amb mon pare sempre, tinc una germana,
ma germana i jo sempre parlem en castellà, amb ma mare, i entre n'altres dos també,
i després amb mon pare, sempre, i amb la família de mon pare, parlem català.
Sempre ho hem fet així.
Actualment estudies a la Rovira i Virgili.
Sí.
Què, concretament?
Sí, ara estic estudiant dret, estic en segon curs de dret,
i estic aquí, al cursat de casa, o sigui, et tinc genial.
Et tinc genial.
Sí.
Fins a arribar aquí, o sigui, segon de dret, a la Rovira i Virgili,
has fet moltes coses.
Tens una història curta, però molt intensa.
Et sembla bé, si fem una miqueta de repàs?
Sí, sí.
Genial.
Sí?
Sé que des de petita sempre t'han considerat un estudiant model.
D'aquestes, entre cometes, que diuen ampollones.
Tu t'hi consideres o ets conscient d'aquesta imatge que dones?
Home, a veure, és que ampollones, sí, és com una paraula així una mica
que s'utilitza així de moltes maneres.
A vegades, pejorativament, a vegades s'utilitza des d'un punt de vista així més positiu, no ho sé.
Sí, la veritat és que em sento, sí, estudiosa, em sento una noia estudiosa, no ho vull denegar.
T'agrada estudiar?
Sí, m'agrada estudiar.
T'agrada saber, com deies abans, no?
Sí.
I com recordes la primària? O et queda ja molt lluny?
No, em queda lluny dintre el que cap, o sigui, tampoc no sóc tan gran.
I em sento bastant a prop, encara tinc els records molt presents de la primària i la recordo perfectament.
Amb una... vaig tenir una infancia molt feliç i molt divertida.
Suposo que devia estar rient sempre i pel cara.
I recordes alguna cosa en especial de l'escola? Alguna assignatura? No sé, algun mestre, alguna mestra, alguna cosa?
Sí, bueno, recordo els companys, me'n recordo que tenia molt bon rotllo amb tota la gent de la classe, me'n recordo de...
O sigui, una esfera molt bonica, l'entorn d'escolar, i després me'n recordo, o sigui, assignatures que m'agradessin, sobretot m'agradava la història, em cridava molt l'atenció, i la literatura.
Bé, recordo que quan era petita vaig començar a llegir, quan feia EGB, 5E, 6E, vaig començar a llegir els episodis nacionalis de Caldós.
Què dius?
Sí, va ser com una mica d'iniciació, aquestes dues assignatures que em van agradar molt després al llarg del batxillerat, també, com van ser la literatura espanyola i la història.
O sigui, que tu has llegit molt des de sempre.
Sí, també en part, bueno, en part i suposo que absolutament sense part, perquè mons pares sempre, o sigui, va ser una cosa que estava claríssima a casa, o sigui, tenim la casa plena de llibres, tenim un munt de llibres de tots els tipus, mon pare és profe de filosofia, ma mare d'història, o sigui, que sempre m'han proporcionat tota la literatura que he necessitat i tota la lectura...
I tu l'has anat tregant.
Sí.
I l'has anat assumint.
Sí.
I del batxillerat, què recordes?
Del batxillerat, també, un estil també.
El que passa és que també al batxillerat, el que ha passat és que ja ens anem especialitzant més, sobretot a tercer i cou, jo vaig agafar el pla antic, i sobretot a tercer i cou ja et vas especialitzant una mica més, llavors jo vaig agafar lletres d'opció a tercer, i a cou encara ho vaig acabar d'arrodonint.
A més, i llavors, sí, encara les assignatures suposo que em devien cridar més atenció perquè precisament jo les havia triat, o sigui, vaig a far història contemporània, literatura, llatí, totes aquestes assignatures que m'agradaven així més especialment.
I les ciències t'agradaven?
També, això és el que em va fer pena, també, perquè també m'agradaven, me'n recordo a segon de BUP que sí, que vaig tenir una professora molt bona de física i química, i inclús m'ho he arribat per plantejar què faig, ciències o lletres, però és que clar, a mi les lletres m'havien agradat també més encara des de petita, llavors.
Sí, o sigui, va ser una elecció pura, eh?
Sí.
O sigui, no perquè no t'anaven bé les ciències, com ho correix algunes vegades, sinó que tu podies triar i vas escollir les lletres.
Sí, sí.
Digue'm una mica el tema del Premi Extraordinari que vas guanyar a nivell Catalunya.
Ah, sí. Bé, jo quan vam començar a COU, al començament de curs de COU, ens van cridar els que teníem una mitja d'excel·lent als cursos de primer, segon i tercer de BUP,
per fer una prova que resumia una mica totes les matèries que entraven a primer, segon i tercer de BUP, i era una espècie així com de revali, de com es feia abans.
Un tot revolució, no?
Sí, un tot que podia sortir un examen tant de matemàtiques com de literatura, com de llatí, com de naturals, jo què sé, de qualsevol cosa.
I llavors ens presentaven tots aquests nois que havien tingut aquesta mitja de tota Catalunya.
I jo vaig tenir la sort, perquè va ser sort de, suposo, dels examens que van tocar, doncs, mira, vaig tenir aquesta...
Tu ho sabies, allò, eh?
Tu ho sabies?
Sí, sí.
Sí, sí, amb una mitja d'excel·lent cada any, va ser carambola, eh? Que sí?
Doncs sí.
Doncs sí. O sigui que... Ho vas passar molt bé? Em vas dir que et va divertir molt el tema aquest del Premi Extraordinari?
Sí, sí, sí, sí. No va suposar cap...
Cap trauma?
No.
Ni cap hora d'estudi així...
No, cap tipus d'estudi complementari, no.
Especial ni complementari.
Vam anar tots els que ens van presentar de l'institut i ens van presentar, doncs, a part, ens va agafar en època d'exàmens.
O sigui, em sembla que em van tenir, ara si me'n recordo, em sembla que em van tenir que canviar un examen perquè em tocava aquell dia,
en aquella hora, i el vaig fer el dia següent.
Amb la qual cosa, o sigui, no tenia jo temps.
Suposo que vas anar a Barcelona.
No, l'exàmena el vam fer al Martí Franquès.
Ah.
Tots els de la província, des del, jo què sé, des del Vendrell, hasta Tortosa, van anar tots al Martí Franquès.
Com et va sortir tan bé, per Carambola, com dius tu, vas anar al Premi Extraordinari Nacional.
Nacional, sí.
A nivell d'Espanya.
Sí.
Això fa pocs mesos.
Sí, fa més de... fa un any i alguna cosa.
Un any i alguna cosa.
Sí.
I què et va suposar, a nivell personal?
Ah, va ser encantador.
Va ser de lo millor que em...
El dia que m'ho van dir és que jo no m'ho creia, va ser estar allà a plorar i va ser increïble perquè no, realment no m'ho esperava.
I llavors, a partir d'aquest moment...
Com és que m'ho han dit a mi?
Sí.
A mi?
Sí.
I a partir d'aquell moment semblava que tot anés així com a molt rodat.
I els professors i els companys ja et miraven d'una altra manera a partir d'aquí o no?
Sí, bueno, no gaire, eh, tampoc.
Entre altres coses perquè, per exemple, a molts companys ni se'n van enterar.
A veure, jo tampoc ho vaig anar dient per ell, no ho sé, no...
A molts companys no els hi vaig dir.
I els professors sí, em van felicitar a tots i molt bé, però tampoc un tracte diferent.
O sigui, igual que sempre, igual que a tots els estudiants, igual que li hagués pogut tocar a la sort aquesta amb una altra persona.
I després va arribar l'elecció de carrera.
Sí.
I com vas elegir, com vas dit abans, dret.
Sí.
Per què dret?
Doncs dret...
Sí, és una pregunta una mica així, potser difícil de contestar.
Des de feia temps, ja que tenia previst de fer una carrera de lletres, això ho tenia bastant clar.
No sabia si de cantar-me cap a filosofia m'agradava molt.
O sigui, ja cou, va ser la meva estallada de filosofia.
La vas descobrir.
La vas descobrir.
Sí, em va començar a agradar molt i m'ho vaig plantejar.
El que passa és que no tenia gaire, tampoc, moltes sortides vaig pensar jo en aquell moment.
Que sí que entenc, o sigui, la gent que ha escollit filosofia, l'admiro també, perquè, clar, tenen aquest poder de decisió.
Jo vaig decidir una carrera que potser...
I vas decidir bé?
Estàs contenta, ara que estàs a segon?
Sí, sí, sí, sí, la veritat és que sí.
És que era com una mica així tot el rato dient sí, sí, però estic contenta d'haver agafat.
I ara les assignatures que tenim, per exemple, aquest quatrimestre, m'encanten.
O sigui, m'agraden totes i cadascun al seu estil.
Hi ha dret privat, hi ha dret públic, però m'agraden totes.
I et va bé? Els resultats són bons?
Sí, sí, en general sí, sempre hi ha una cosa que...
Sí, la veritat és que sí, no em puc queixar.
No et pots queixar.
No.
A més dels estudis de dret, fas altres coses.
No sé si dir-los hobbies o aficions, o no sé, tu mateix ens ho explicaràs.
Perquè quan t'ho vaig preguntar l'altre dia, em vas contestar una llista que jo tinc aquí apuntada.
Estudiosa del cinema, de la música, del cant, dels idiomes.
I no vaig afegir més, perquè ja em semblava que sortiríem de l'espai que tenim.
Anem per parts, et sembla?
Sí, sí.
A veure, cinema.
Cinema.
Comencem pel cinema.
Sí, això sí que se li podria dir un hobby.
La veritat és que m'apassiona el món del cinema i he llegit biografies d'actrius, d'actors,
sempre que trobo... de directors, també.
Chaplin és l'única de director que he llegit, però m'ha ensenyat molt.
I llavors, sempre que veig alguna ressenya crítica de pel·lícules o alguna cosa, ho guardo.
La meva habitació tinc allà una espècie de secció allà de l'estanteria, tot ple de cinema.
Tinc llibres i un munt de coses, i m'agrada molt.
O sigui, per ocupar el temps lliure que tens, retalles, no?
Sí.
Retalles biografies.
Sí.
Molt bé, crítiques de pel·lícules, les classifiques.
Sí, les classifico.
Tinc una llista molt llarga de pel·lícules, i llavors les tinc classificades per directors,
per gènere, per actors, per diferents coses.
Suposo que saps que no és molt normal que gent de la teva edat tingui aquests coneixements del cinema.
Què tens tu?
Home, sí.
Ni hagi vist tant cine com has vist tu.
Sí, potser sí.
El que passa és que últimament potser està tan de moda el cine actual aquest que es porta ara de moda
que és que la gent no té temps, sembla que no té temps per mirar...
Però tu sí que entens, de remirar les pel·lícules.
Jo sí, sobretot m'agraden més així les més antigues.
Hi ha algunes que me les he arribat quasi a prendre de memòria, m'agradaven un munt.
Pel·lícules aquestes de Chaplin, d'Arany de la Perra...
El maquinista de la General, El tercer hombre...
Què tipus de pel·lícules t'agraden, eh?
Exactament, Ciudadano Ken.
Ciudadano Ken, Campanada de la Medianoche, aquesta la compartim.
Sí.
O sigui que ja veiem més o menys quin tipus de cinema t'agrada.
Però si en aquests moments haguessis de llegir una, una pel·lícula, la pel·lícula...
Una pel·lícula.
Aquesta de culta que tothom diu, me la miraria, remiraria, tantes vegades com faci falta.
Doncs una pel·lícula també és difícil de dir, també per mi, perquè potser com vas creixent i a diferents etapes vas canviant.
Quan era més petita jo me'n recordo, o sigui, això sí que me'n recordo perfectament, que la meva pel·lícula preferidíssima era la Contessa de Hong Kong.
Potser per la del Chaplin, que encara et sonava, no?
Sí.
I perquè, no sé, la Sofia Lauren, que també tinc un munt de coses seves, i de Marlon Brando, que és genial, també un tramviament amb adonació també m'agrada molt.
I llavors, aquesta de la Contessa de Hong Kong, potser de quan era petita, és la més, la més així...
I ara, actualment?
I actualment, doncs igual, d'aquestes així actuals n'hi ha una que sí que m'ha cridat últimament molt l'atenció, que ara tinc moltes ganes de tornar-la a veure, que no la tinc perquè encara no ha sortit en vídeo,
que es diu Dance in the Dark, que es diu Bailando a l'Escuridad, que és de la Björk, i està dirigida per les Fontries, aquest nou estil així de cinedogma que s'ha ficat ara...
És un estil de cine que ha sortit ara a Dinamarca, que han fet poques pel·lícules, però totes... han sortit poques, però totes superfamoses, i un estil molt diferent, o sigui, molt diferent del Hollywood aquest que es porta ara.
Sí, però tu ets una miradora del Hollywood dels Años Dorados, no?
De los Años, sí, l'època aquesta així, 50, 40, hi ha alguna cosa, Marilyn Monroe i tot aquests, sí, però ja depèn de quin cine que es fa ara als Estats Units.
A veure, un director.
No ho sé.
Un director.
Mollet, un director.
Ai Déu.
És difícil, eh? Un.
Un director, doncs potser Billy Wilder faria, perquè és el que...
El de Confallas y a lo loco.
Sí, el de Confallas y a lo loco, que també m'agrada molt.
Quants títols tens a casa teva?
De pel·lícules, ui, quasi impossible de dir, perquè l'altre dia estava mirant la llista, així, catalogades, tinc 300 moltes, quasi 400, però és que la llista aquesta la vaig fer quan era molt petiteta, o sigui, potser feia primer de bub.
I potser ara la llista ha crescut al doble, potser tinc el doble, no ho sé.
Perquè a més deus tenir, que és una altra faceta que parlarem ara, deus tindre concerts, òperes...
Sí, tinc gravades coses així, més que no són pel·lícules, que són documents, doncs concerts de sinfòniques, de violinistes que m'han interessat i he agafat del Canal 33, que fan molts reportatges sobre Judy Menuhin, sobre Pellman, sobre...
És una capsa de sorpreses.
Recordo als nostres oients que això és dones d'avui i que conversem amb la Victòria Tur, una noia de 19 anys, interessant, divertida i amb molta il·lusió per fer cada vegada més coses i fer-les bé, com dèiem al començament.
Passem a un altre hobby, si és que es poden dir hobby, perquè, clar, no ho sé, els idiomes.
Sí.
Perquè, clar, quan jo et vaig parlar de hobbies, tu em dius, estudiar idiomes, doncs em va semblar molt bé, però tampoc creguis que no és lo normal, eh?
Sí.
Que la gent com a hobby comenci a estudiar idiomes, un darrere l'altre, un darrere l'altre. A veure, explica'ns una mica.
Sí, potser m'he equivocat una mica amb això de hobby, potser no és hobby concretament, potser és una mica més, potser...
Però com t'ho passes molt bé fent-ho, doncs per tu és un hobby.
Sí, és això, és això.
No?
Sí, la veritat és que l'anglès i el francès sempre m'havien ocupat bastant el meu temps així lliure d'idiomes i el lingüístic, doncs tenia l'anglès i el francès fa moltes temps.
Bueno, castellà, català, anglès i francès, que no està mal, quatre.
I et semblava ben pocs.
No, el que passa és que després amb l'orquestra hem fet bastantes sortides a Alemanya, hem connectat amb molta gent alemana, germano parlant d'aquesta, o pol·lacs, per exemple, txecs,
que sobretot, o sigui, per aquests països a mi m'ha donat la sensació quan ell veia gent cap allà, que és que no...
que l'anglès no està tan present com nosaltres ens pensem, que hi ha llocs que encara es parlen altres idiomes i és genial, perquè clar, l'anglès sembla que ho està agafant tot.
I llavors un dia vaig agafar i vaig dir, d'aquí no passa, o sigui, l'any que vaig de fer alemany, perquè m'agrada també, i no vull que se m'apassi l'oportunitat que cada vegada que vaig a Alemany no enganxo res.
No, no, sí, em sembla perfecte.
I vas trobar una estona al dia o a la setmana.
Sí, llavors, l'any passat vaig començar a fer un... sí, vaig fer Alemany 1 i Alemany 2 a l'escola d'Anglo-Germany...
bueno, a la Universitat d'Anglo-Germany, a la Facultat d'Anglo-Germany, que està d'aquí de l'URB, jo com a assignatura de lliure elecció,
i el profe que em va facilitar molt bé, que es diu Jean-Marc, que és un profe que t'ensenya...
A més, tens molta sort amb els profes, sí, és veritat, sí, la veritat és que m'han marcat, o sigui, a mesura que he passat per diferents profes,
m'han marcat diferents etapes també de la meva vida i èpoques, per exemple, que m'ha donat molt per, jo què sé, per això, per l'alèmany,
perquè he tingut un profe d'alèmany que m'ha encantat, o per exemple per la literatura espanyola, que m'ha agafat en sec,
molt així perquè vaig tenir una profe de literatura, que és de Pilar Caldu, que em va agradar, o sigui, realment m'ha ensenyat molt, i a tothom que li dic,
sempre quan agafo un alumne que li dic, ai, tu no tindràs la Pilar Caldu, perquè realment si l'agafes, són professors que si els agafes,
depèn de com, els hi pots treure una quantitat d'informació i de tot, pots aprendre moltíssim, és genial.
O sigui, hi ha profes de tot, no dic que els altres no siguin bons, però és que n'hi ha alguns que marquen més.
No, no, i tu te'ls has trobat tots, aquests, els bons, els que marquen.
Sí, he tingut molta sort.
Me n'alegro, eh, jo com a professora i en nom de tots els professors, t'ho agraeixo perquè no és molt normal
que se'ns diguin aquestes coses.
Passem al capítol de la música.
Aquí potser sí que hi ha el de hobby, o podem deixar part, perquè és alguna cosa més.
Què representa per a tu la música?
La música és que la música és una part de mi, com si diguéssim allà,
si jo ara, per exemple, no tinc temps d'estudiar durant uns quants dies,
i no he pogut durant els exàmens, per exemple, sento com una espècie de buit,
que no és que sigui un hobby, és que precisament jo suposo que aquesta és la diferència,
que és que ho necessites, perquè després et sents buit, et sents que no...
O sigui, la música és com la carrera per mi, no tinc tampoc...
O sigui, depèn de quin dia, sí, bé, que igual m'ha de cantar més cap a la carrera,
però depèn de quin dia no, depèn de quin dia m'ha de cantar més cap a la música.
Llavors els tinc els dos al mateix nivell.
No tinc una sensació que la música sigui menys que la carrera.
Quins estudis has realitzat fins ara?
De música?
Sí.
De música, bueno, vaig començar quan era petiteta, com tothom, als vuit anys,
i, bueno, com tothom, no sé, hi ha gent que comença abans, però vull dir...
I hi ha gent que no comença mai.
O hi ha gent que no comença.
Sí.
Jo vaig començar als vuit anys amb solfets, vull dir, tothom volia dir que només vaig començar amb solfets,
després al cap d'un any vaig començar el violí,
i he acabat les assignatures aquestes de solfets del pla antic,
que eren aquestes cinquè de solfets, després he fet aquesta tercera d'harmonia,
que no em demana més que aquesta segon, o sigui, ara tinc una miqueta més així...
Em demanen aquesta segon d'harmonia per fer violí, i jo tinc tercer, de moment n'hi ha hasta quatre,
que també el vull acabar de fer un any d'aquests, però ara no tinc temps.
Després he fet formes musicals, he fet contrapunt, he fet totes aquestes assignatures complementàries,
i després de violí tinc estar vuit anys.
Un dia m'ensenyaràs, per curiositat, el planning, l'horari setmanal,
perquè tinc, en sério, una certa tapaneria per veure com pots posar tot això dintre
de l'horari normal i corrent que fem tothom,
perquè el dia té les hores que té, eh?
Tu és com un xicle, la llarga és la llarga...
No? Estires.
I et dona molt de si.
També tarda molt el temps, eh, com tothom, suposo que no...
Per què vas elegir violí?
Per què vaig agafar violí?
Doncs és que, no ho sé, quan vam començar el primer curs,
el primer curs de solfeig, ens vam fer una espècie de roda d'instruments
que ens feien cada setmana, no sé quan, ens van ensenyant.
Doncs mireu, ara teniu el piano, ens feien l'edició,
i ens deixaven potser tocar-ho una mica, i ens ensenyaven la història del piano,
i llavors cadascú veia quin li agradava més.
I a mi els d'acorda m'agraden molt, perquè són com molt dolços.
M'agrada el xelo, m'agrada la viola, m'agrada el violí,
i jo vaig agafar el violí perquè, no ho sé, més així, més...
Com més asequible, no ho sé, suposo que em l'havia agafat per això.
A veure, explica'ns una miqueta la teva trajectòria professional,
entre cometes, professional, eh, en el món de la música.
En el món de la música, bueno, professional, professional...
Jo ho he dit entre cometes, eh.
Sí, el que sí que fem és molta activitat d'orquesta i de música de cambra,
això al Conservatori, jo estic al Conservatori Vilaseca,
i des que vaig arribar, o sigui, sempre ens infundeixen una necessitat de tocar en conjunt,
que és el que realment és important, a la música.
Un músic rarament toca sol, normalment toca en un grup, en una orquesta,
en un grup de càmera, en un duo, el que sigui, però és important tenir aquesta...
Els 12 anys vas fer el teu primer solo?
Sí, bueno...
Explica'ns-ho, tu diga.
Sí, els 12 anys el que va passar és que em van demanar,
la profe de música del meu cole en aquell moment em va demanar
que si podia tocar una espècie d'acte que es va fer d'Amics per la Pau,
de nens per la Pau, que van venir un munt de nens de tota Tarragona,
de tots els col·legis de Tarragona, van venir, no sé si n'hi havia quasi 2.000 de nens,
i em van dir que s'hi podia tocar una música que era representativa una mica
del que havia estat la guerra a Bòsnia, un músic que, no me'n recordo com se deia,
que va tocar el Sarajevo mentre que hi ha les bombes de la guerra,
va tocar la d'Age del Binoni, tot sol, al celu, al mig de la plaça principal de Sarajevo,
com a protesta contra la guerra, contra les bombes, era el seu missatge de Pau.
Llavors em van demanar que jo toqués aquesta obra,
i ho tenia tots anys i me la vaig estar preparant, el meu professor que m'ha ajudat sempre en munt,
em va ajudar a preparar-me-la i la vaig acabar tocant.
També un professor que t'ha marcat amb el món de la música.
Sí, un professor que sí, que ha sigut com un tercer pare per mi o alguna cosa així,
perquè ha sigut com una figura present sempre des que el vaig conèixer,
superemprenedor, la persona més treballadora del món que hi conego.
Com es diu?
Es diu Evelio Tieles, és un músic cubà, que concretament està a Cuba ara, en aquest moment,
i que ha estudiat a Moscú, ha estudiat a Rússia amb Oistra,
que és una de les figures històriques del violí,
i que ha estudiat amb mil violinistes importants,
i que és un home que realment ens ha ensenyat a tots molt.
Bé, jo crec, la meva opinió és que aquest home és...
És genial.
És un geni.
És genial, és genial.
Del treball i de...
Podem dir, doncs, pel que tu ara ens estaves comentant,
que la d'Aggio del Binoni és com la teva peça així fetitxa,
la que et dona sort, la que t'agrada més, la que recordes...
O no, o això ha passat a la història?
Sí, jo crec que inclús es podria dir així,
perquè com jo era molt petita en aquell moment,
em va fer molta gràcia després que la gent digués se'n recordés,
d'en mi amb aquesta obra, vaig sortir per la tele,
que em va fer molta gràcia, per exemple,
me la vaig preparar amb molta il·lusió,
llavors després sempre si he tingut algun compromís alguna vegada
i no he sapigut què tocar,
perquè a vegades t'enganxen que no saps exactament què pots tocar,
perquè les que hi has tocat ja no te'n recordes,
les que estàs tocant no te la saps del tot,
llavors sempre la d'Aggio del Binoni sempre ha estat...
O sigui, la meva.
La que t'ha acompanyat, la que t'ha acompanyat, no?
Suposo que t'agrada també altres tipus de música,
perquè no crec jo que sortís amb els amics,
i què?
No, m'agrada sortir...
Ets discotequera?
Sí, m'agrada sortir ballar, ballo,
música salsa m'agrada molt,
i també tot tipus de música,
però la salsa potser és la que més així m'agrada per ballar,
és la que més m'agrada potser.
I per escoltar, a més de la clàssica?
A part dels grupets aquests que sempre tinc casats per casa,
perquè me'ls passen o perquè a vegades me'ls compro
i de tot de música així més moderna,
m'encanten els bolers,
o sigui, des de fa ja molts anys,
la gent que em coneix...
Et fan dels panxos?
Sí, de les panxos concretament, sí.
Els panxos, guacamallos,
tots aquests,
la Betty Missiego,
el Moncho,
m'encanten tots aquests així...
El mateix que t'he dit abans, eh?
Una capsa de sorpreses.
Perquè, a més, el tema coral t'agrada cantar.
També, sí.
Sí.
I el que més gràcia em fa és que dius amb una cara de pena,
el que sento és no tenir temps per dedicar-me a perfeccionar el cant.
Home, sí, el que jo sento realment és que potser,
quan era més petita,
tenia més potencial de cantar
i ara que no estic practicant res,
i a part, quan parlo normalment crido...
I no cantes ni a la dutxa?
Sí, a la dutxa sí que canto,
per casa sí que canto,
però no preparo bé la veua llavors...
Però jo sé que has fet concerts, eh, tu sola, de cant?
Sí, ara fa temps que no,
però alguna vegada sí que he tocat.
Sí, amb un pianista, per exemple,
la vaig tocar una vegada,
vam fer un concert,
que ara a mi m'acosta inclús a creure,
perquè no m'ho veig,
vam fer un concert que era jo cantant i ell tocant
i vam tocar unes peces així.
O sigui, només el piano, acompanyant-te, i tu?
Sí.
I quin tipus de repertori vas fer?
Sí, doncs vam fer...
Sí, vam tocar l'Ave Maria, per exemple, de Schubert,
música d'aquesta que no era excessivament difícil tampoc.
O sigui, sí que és difícil, potser...
Però vull dir que tampoc era excessivament complicada de notes,
de dificultat tècnica,
perquè, clar, si és difícil tècnicament jo,
sí que no podria fer-ho,
perquè no he fet mai classes de cant.
Tot això que fas i com ho fas,
amb aquesta il·lusió,
que sembla que amb tot hi posis la vida,
es nota quan parles d'aquests temes,
és qüestió de coeficient intel·lectual?
Ai!
O és qüestió de força de voluntat?
De força de voluntat, jo suposo, sí.
Sí?
Sí, sí.
Suposo que no saps el coeficient intel·lectual que tens.
No, no, no, no.
Ni tens cap interès en saber-ho.
Doncs no, la veritat és que no m'ho he plantejat,
a veure què no...
Però algun secret deus tenir per estirar el temps,
com dèiem abans.
Secret.
Oh, perquè, escolta, 24 hores són 24 hores, eh?
Sí, bueno...
No, ja veig que no ens els vols dir.
Tema amics.
Perquè l'amistat, lògicament, s'ha de fomentar.
Clar, sí.
I amb tot això encara res de temps?
Home, clar, sí, sí.
Per sortir, per entrar...
Potser no m'estic tot el dia a la discoteca o al bar,
però sí que surto i veig amb la gent.
Sí, igual que tothom de la meva edat,
o sigui, sóc una persona absolutament normal.
O sigui, igual com jo,
estan molts nois de la meva classe, de la meva tot.
I els teus amics són els del cercle de la música,
o els del cercle de la universitat, o...?
Doncs...
En quins et fas més?
Home, depèn, no...
És difícil, no ho sé, és...
A veure, amb els de la música,
potser últimament tinc un grupet d'amigues allí,
i concretament, sí, tinc unes amigues que sí, perquè ara...
Perquè a més si viatgeu juntes, no?
Sí, que fem viatges i que tenim aquesta afinitat així,
que lliga molt, o sigui,
depèn de quins temes és interessant,
i és bonic parlar de quines coses hi ha coses.
Com es diu l'orquestra? És que no ho hem dit...
L'orquestra, la que toco, a Vilasaca, es diu orquestra Händel.
Händel.
Sí, Händel.
Ah, molt interessant.
Sí.
Quan somies...
Sí.
Perquè segur que ho fas, que també t'entens, eh?
Que també t'entens.
Sí.
Com et veus?
Una brillant...
És que en un moment...
Licenciada en dret, o...?
Ah, quan somiu així, desperta.
Sí, sí, desperta, desperta.
O et veus allí la gran violinista,
o una gran soprano, com la Cavaller, escolta.
Doncs com una gran soprano em sembla que no m'he vist gaires vegades
perquè no és una cosa a la qual hi dedic i temps.
Però que t'agradaria dedicar-hi.
Sí, m'agradaria.
Ah, i llavors per què no t'hi dediques, si tant t'agrada?
Home, és que això sí que ja no, potser no...
Ja no t'hi cap?
No.
Doncs bueno, ara farem el qüestionari,
que són unes preguntes personals.
Ai.
Ai, no diguis ai,
que després, amb tot, tens una contesta important.
Vale?
Vale.
Canviem de xip, eh?
Ara, xip qüestionari personal.
Qüestionari.
Quina notícia t'agradaria llegir al diari?
Quina notícia?
Al diari.
La veritat és que seria molt feliç, per exemple,
el dia que llegis el diari que hi ha una nova legislació,
que hi ha un nou mètode pel qual tota aquesta gent
que està entrant últimament així en plan immigració
i aquesta gent que realment tinguin una oportunitat aquí
de treballar honradament, que és el que realment volen.
Això potser seria...
És una cosa que em preocupa perquè veig pels de les notícies
a vegades algunes coses que no...
Que no t'agraden.
Sí.
Acaba la frase.
Mai surto de casa sense...
Sense...
A veure...
Sense un rellotge, potser,
perquè justament l'altre dia se'm va trencar
i porto el despertador a sobre
perquè és que si no porto el despertador no...
Espero que no soni ara, eh?
No, el tinc apagat.
Sense què no podria ser feliç?
Sense què?
O sense qui?
O no sé.
Sí, potser sense un violí, jo crec,
perquè si me veig una època
que estic molt de temps sense tocar el violí
ja ho dic, és que me sento com una mica així
de buida que no, que no, que realment...
Si no tingués el violí, jo sempre a tot arreu
quan vaig, quan viatjo, sempre m'aporto el violí a sobre i així...
Què busques en la lectura d'un llibre?
Jo sobretot busco disfrutar,
disfrutar de la lectura, gaudir, que m'agradi.
Llavors, el que m'agradi comprèn, doncs,
que estigui aprenent, que a la vegada
sigui una cosa que m'agradi llegir
perquè a vegades també llegis les coses
que potser estàs aprenent però dius...
I quin és l'últim que has llegit?
L'últim llibre va ser,
com el veia que va fa poc ara,
La trilogia de Nueva York,
de Paul Auster,
que és un escriptor així...
nord-americà, que no sé si és gaire conegut.
Un bon consell que t'hagi funcionat sempre?
Un bon consell...
Jo crec que en el tema dels consells
hauria de citar el meu professor,
que és el Lebel Iotieles,
perquè m'ha donat tot tipus de consell,
no només pel violí, sinó en general,
i sempre m'està dient
que l'autocompassió és
el pitjor que em pot.
I suposo que això m'ha ajudat.
Alguna cosa important que t'hagi ensenyat la vida?
Una cosa important...
Potser el fet que quan n'entros tenim una bona victòria,
un bon resultat en una cosa,
doncs ens alegrem.
Però llavors després també hauríem d'aprendre a relativitzar-ho,
i així d'aquesta manera quan tinguem una derrota,
perquè sempre n'hi ha,
doncs que aquesta derrota també la puguem relativitzar,
perquè si no potser ens enfonsaríem massa
i no... potser relativitzar-ho tot.
Una professió que no t'importaria exercir durant un dia?
A veure...
Una professió...
Una professió...
Potser així, parlant de boleros,
sí que m'agradaria, per exemple,
dedicar-me un dia a ser...
A cantar boleros.
A cantar boleros, sí.
Una panxa.
Una panxa, no?
Sí, una panxa.
Quin creus que és el fet més sorprenent
de tota la història de la humanitat?
Més sorprenent?
Pfff...
Igual és difícil de contestar,
però igual a partir de, per exemple,
del moment en què es posen per escrit
els drets de l'home, per exemple,
i del ciutadà,
a partir de la revolució francesa,
a partir de les revolucions aquestes de sinomonòniques
i aquestes potser...
A partir d'aquí es comença a fer un canvi,
potser de mentalitat i això...
Quines tres coses t'emportaries a una illa deserta?
A una illa deserta?
M'emportaria aigua, potser,
per no morir-me de set,
perquè el pràctic és el més important
quan te'n vas a una illa deserta, suposo.
I després potser sí que m'emportaria un llibre
per llegir i alguna cosa per escriure,
perquè sembla que...
Passis el temps, no?, escrivint?
Sí, sí.
Quina és la teva hora preferida del dia?
La meva hora preferida...
Jo suposo que comença a ser
a partir de...
Després de sopar.
Me començo a despertar,
perquè durant el dia,
moltes vegades estic dormida,
pel matí m'acosta molt aixecar-me,
però a partir de la nit,
a partir de les dotze de la nit,
soc bastant nocturna en aquest sentit.
Un plat.
Un plat.
Molt menjadora no ho ets,
perquè estàs molt prima.
Home, menjo.
Menjo, menjo el meu,
el que passa és que després no em condeix del tot.
Cremes.
La truita de patata, per exemple,
m'agrada molt.
Un color.
Un color...
A l'hora de triar un color,
potser agafaria un color així viu.
Els colors vius m'agraden més,
el color vermell, per exemple.
I quin és el teu primer pensament del dia?
Difícil?
Sí.
Perquè en tens molts a la vegada.
No.
Igual sempre penso que tinc molta son
i igual no penso gaire.
Últimament el que sí que penso
és que potser...
Potser m'alegro molt,
últimament perquè no tinc mal de cap.
Normalment jo tinc molts mal de cap.
Si et despertes és el primer moment.
En mal de cap ja el dia està fatal.
En canvi, últimament,
moltes vegades penso
oi, mira, avui no em fa mal el cap,
avui m'anirà bé.
On aniries de vacances
i en quin mitjà si et deixessin triar?
Les vacances potser que a mi...
Que jo somio.
Les vacances somiades,
aquelles que tothom diu.
Potser m'agradaria fer-les a Rússia,
per exemple.
A un tren d'aquests així tan...
Transidegà.
Sí, en plan així Orient Express,
algú així en plan Anna Karenin,
aquells trens amb els que...
Tu m'ho no valera.
Et sents una dona afortunada?
Sí, jo la veritat és que sí.
Jo em sento feliç,
jo estic feliç i...
Sí, sí.
I tens alguna mania que es pugui comptar?
Perquè tots en tenim alguna, eh?
Sí, la veritat és que mania...
Sí, també depèn bastant del dia.
Igual hi ha un dia...
Sobretot les meves manies potser són els insectes
i coses d'aquestes així voladores.
Normalment la gent que em coneix ja ho sap que...
Els hi tinc com a molta...
Ai, molta niix.
Sí.
I per acabar el qüestionari,
la nostra secció.
Quin objecte has portat i per què?
L'objecte...
Bé, jo he vingut a portar el meu violí.
Lògic.
Ets coherent.
Ets coherent.
I per què?
No sé si preguntar-te-ho, però...
I per què has portat el violí i no una altra cosa?
Doncs, no ho sé, dic,
ja que estàvem així...
Ja que he explicat tanta cosa del violí i tota tanta cosa,
la veritat és que el violí és el que realment porto.
A part del rellotge, com he dit abans,
el violí el porto sempre quan vaig de viatge,
encara que surti poc,
sempre porto el meu acompanyat.
Escolta,
podries tocar alguna coseta?
Ja que has dit abans lo de la d'agio del vinoli,
i tenim aquí el violí i et tenim a tu,
què et sembla?
Doncs, vale.
Doncs, vale.
Sí, el que fas és que potser no tocaré tot la d'agio sencera,
perquè potser...
No, no, no.
Un trosset.
No, no, que va.
Un trosset.
I potser és una mica llarg.
Mentrestant, la Victòria es prepara.
Jo recordo als nostres oients
que la nostra confiada d'avui és la Victòria Tur,
que té 19 anys,
que estudia segon de dret
i que a més li agrada,
li apassiona el violí,
forma part d'una orquestra
i que ara ens interpretarà la seva peça preferida,
que és la d'agio del vinoli,
un trosset.
I t'ho agraïm molt, eh?
Que ho facis.
Quant tu vulguis, Victòria.
I t'ho agraïm molt, eh?
I t'ho agraïm molt, eh?
Molt bé, Victòria.
Molt bé, llàstima que no siguem més públic aquí, eh?
Molt bé, molt bé.
Ha estat un plaer, eh?
Tenir-te avui amb nosaltres ens ha agradat molt.
Molt, no només tenir-te aquí,
sinó que ens contessis tot el que ens has contat.
I la veritat és que ens anima i ens ompli de goig
comprovar com pugeu la gent jove, eh?
Pugeu fortes.
Aneu fortes, que ja està molt bé.
I tant de bo, doncs, a tots els nostres oients,
als joves com tu, als que no som ja tan joves,
doncs ens hagis contagiat,
encomanat una mica aquesta il·lusió
per fer les coses ben fetes,
per fer moltes coses,
per saber cada vegada més,
per conèixer,
per gaudir,
i amb tota aquesta senzillesa que...
que ho fas tu,
i amb aquesta naturalitat,
i amb la teva simpatia.
Què et sembla?
Gràcies, moltes gràcies.
Tornaràs algun dia?
Sí, sí, sí, jo sempre cantaré.
I ens cantaràs alguna cosa?
D'acord.
Doncs moltes gràcies, eh, Victòria.
Gràcies a valtros, eh?
Vale.
I a tots vostès, res més per avui.
Salutacions de tot l'equip,
que avui només estava...
estava amb la Sílvia i jo, la Fina.
Ens retrobarem la setmana vinent.
Adeu.
Fins demà.