Comença Toc de Castell
Bona tarda a tots aficionats, aficionades, castellers i castelleres
i la resta de gent que ens estigui escoltant.
Aquest és el programa número 11 d'aquesta desena temporada
i a més som dia 11 d'agost.
Estem a la crem de la crem de la temporada castellera.
Estem en ple segona quinzena del mes d'agost.
Tenim moltíssimes diades importants.
No hem d'oblidar que el dia 19 aquí a Tarragona, a Sant Magí,
però avui aquest programa dedicarà una especial atenció a tres importantíssimes,
a l'Abisbal, al Catllà i a l'Arbós.
Farem el que no s'ha fet mai encara en aquest programa,
un repàs històric del que ha succeït en aquestes diades,
en aquestes places sense colla pròpia, des del segle XIX, des de fa dos segles.
I això ho farem amb l'Eduard Miquel, que ens ha preparat un escrit bastant documentat
d'aquestes tres places, amb les seves fites històriques,
i també amb el Pere Ferrando, un dels historiadors castellers,
a més, és del Penedès, és el Vendrelleng,
i per tant coneix perfectament el que va passar a l'Arbós i que ha passat també a l'Abisbal.
Clar, això serà un programa una mica històric,
per a qui vulgueu sentir coses que no heu sentit mai.
I, si pot ser, intentarem fer-ho una mica més.
Comencem.
I començarem ja a directe per repassar el que va passar la setmana passada,
el cap de setmana passat, per tema d'actuacions més destacades.
I, com sempre, l'Eduard Miquel i el Joan Fortuny,
a qui els saludem ara mateix.
Bona tarda a tots dos.
Molt bona tarda.
Hola, bona tarda a tothom.
Eduard, moltes gràcies per aquest text que ens has preparat, documentadíssim, eh?
No, una cosa, una cosa...
No, no, per mi és un... és una afició que tinc,
i, bueno, estic molt content que...
el que hem llegit i el que hem pogut escriure,
doncs, us pugui comentar i que la gent...
I, a més, si ho podem comentar amb el Pere Ferrando,
doncs, encara fa més il·lusió, no?
Passem ara a les actuacions més destacades,
a les lliades més destacades del cap de setmana passat,
i començarem pel dissabte,
als Pallaresos, on hi actuaven els xiquets de Tarragona
i els castellers de Sant Pere i Sant Pau.
Joan, com va anar això?
Doncs, mira, una mica de calç i una mica d'arena.
Aquesta actuació que va ser, com dius,
molt bé la més destacada del dissabte.
Aquesta setmana hi ha hagut poques actuacions.
Sembla que la gent s'hagués guardat una mica de forces
pel que és el rull final que començarà a partir d'aquesta setmana, ja.
I, doncs, com dic la cosa, va anar una mica difícil
pel xiquet de Tarragona amb aquesta actuació
que, bé, doncs, tenien unes solucions bastant fundades
d'intentar-se el primer castell forrat de la temporada,
com era el 2 de 8 en forra,
però anirem a pams i, bé, doncs,
començarem comentant que els xiquets començaven amb el 3 de 8,
que era el cinquè que feien aquesta temporada,
un 3 de 8 que mantindria que treballa bastant,
però que finalment van poder assolir.
I, bé, doncs, com dic, era el cinquè de la temporada
i donava, doncs, com a mínim l'embranzí dels ànims
per intentar el primer castell forrat de la temporada.
Els xiquets de Tarragona feien dos intents desmuntats,
aquest 2 de 8.
El primer va anar millor que el segon,
va tindre diversos problemes,
el tronc no es va acabar mai de sentar
a la seva posició com els xiquets esperaven,
i a la pujada de la canalla,
quan tenien-hi els dos col·locats,
doncs, van decidir desmuntar-les dues vegades
perquè no el van veure amb prou garanties
o la canalla no va veure prou bé
per intentar coronar com a mínim el castell.
Va ser, com dic, dos intents desmuntats,
va agafar la colla una mica de nervis
i després van intentar també el 4 de 8,
un castell que ja havia caigut la setmana passada
i, doncs, bé, va deixar la colla així
amb una mica de descensís,
amb una actuació que s'esperava força,
ja que era la darrera actuació que es tenia abans de Sant Magí.
Per acabar l'actuació feien el 2 de 7,
un 2 de 7 treballat,
i que, com dic,
després de l'esforç dels altres castells,
com dic, va quedar una mica el descensís
amb aquesta actuació que s'esperava una miqueta més.
Molt bé.
I Sant Pere i Sant Pau, com els van veure?
Doncs els castells de Sant Pere i Sant Pau
venien amb pocs efectius,
potser una miqueta menys
dels que havien portat en aquestes darreres actuacions,
vaig parlar personalment amb el seu cap de colla,
encara que ell estava prou content
perquè, bé, com a mínim,
estaven treballant els objectius bastant clars
que volen portar a l'actuació de Sant Magí a plaça.
I direm que, bé, doncs,
començaven primerament amb un intent desmuntat de 3 de 7,
que estava molt parat,
però se'ls va tancar molt de dosos,
i la canelleta, doncs, no ho va veure gaire clar per passar
i, doncs, bé, van desmuntar-lo.
Després van fer el 3 de 7,
que no mantindrà cap tipus de problema,
un 3 de 7 molt parat.
Fien després un 4-6 amb l'agulla net,
que, bé, doncs,
amb una prova clara i evident
de 4-7 amb l'agulla,
que segurament serà un dels castells estel·lars
de les castells de Sant Pere i Sant Pau
que volen portar a la diada de Sant Magí.
I acabaven amb el 2 de 6,
comentava també amb el seu cap de colla
que havien fet unes proves molt interessants
els darrers assajos,
que inclús havien posat dosos al 2 de 7
un dels castells sorpresa que podien intentar
els castells de Sant Pere i Sant Pau
si això, doncs, acabés de rotllar una miqueta
i la gent acabés d'acompanyar una mica més.
Acompanyàvem amb aquesta actuació
recordant també els ganxers de Reus,
que, doncs, fent la clàssica actuació de 7,
amb el 2 de 6, el 3 de 7 i el 4 de 7,
també hi ha molt poc efectius
i, bé, com a mínim, van sortir de plaça
amb aquests 3 castells ben realitzats.
Molt bé.
Vista l'actuació més destacada del dissabte,
passem al diumenge,
on la vella serà protagonista
d'aquest dia,
però abans passarem per Vilanova,
on actuaven els bordegassos
i els nens del Vendrell,
que, realment, de fet,
tornaven a Vilanova
després de molts anys de no seri.
Exactament.
Després de moltíssims anys de no seri,
els nens tornaven al Vendrell
i, bé, acompanyant els bordegassos,
que, bé, se notava que hi havia ressac
a festa major,
doncs, feien dos intents muntats
de 4 de 8,
feien el 5 de 7 i el 2 de 7.
Si recordem, la setmana passada
comentàvem els castells que havien intentat
el 4 de 8 amb l'agull
i el 2 de 8 amb forro
i tot això que havien fet la setmana passada,
doncs, aquesta setmana,
suposem que devia estar tothom de vacances
i els castells ja havien baixat
molt de categoria
per part dels bordegassos.
Els nens del Vendrell
van complir molt bé
amb el seu objectiu,
van tornar a descarregar
novament el 2 de 7,
que penso que apareix
és una gran fita,
i teníem dos objectius molt clars,
intentar descarregar
aquest 2 de 7
i també el 3 de 7
aixecat per sota.
Aquest cop,
se'ls va atrevessar
el 3 de 7 aixecat per sota,
no el van poder fer
i van acabar amb el 4 de 7
i el 3 de 7.
Molt bé, els nens del Vendrell
que a poc a poc
van agafar amb pistonada
i a veure si per les seves festes
també poden intentar
algun castell de la gama de 8,
que penso que serà
el gran objectiu dels nens
per aquesta temporada.
Molt bé,
doncs,
de Vilanova
passem a...
A Sant Salvador,
on actuaven els castellers
una altra vegada
de Sant Pere i Sant Pau.
Exacte,
tenien doble sessió,
el dissabte i el diumenge
els castells de Sant Pere i Sant Pau
i, bé,
doncs,
va fer com un asseg general,
suposo,
aquí a Sant Salvador,
no devien anar molts efectius,
doncs,
feien castells com el 4 de 6,
el 3 de 6,
el 2 de 6,
el 4 de 6 amb l'agulla
i, bé,
doncs,
com es deia el Pasqui
la setmana passada,
que, bé,
ells estan treballant molt
els ponts de dalt
i sobretot els troncs
al final
el màxim possible
per intentar arribar a Sant Magí
amb les màximes garanties possibles
d'intentar pujar
aquests castells un pis més.
Molt bé,
i finalment
anem a Vilavella
on actuava
la colla vella
de Xicats de Valls
amb una actuació
de tota la gama de 8,
excepte el 5 de 8,
van fer tots els castells.
Doncs sí,
van fer 4 castells de 8,
van fer el 3 de 8,
el 2 de 8 amb forra,
el 4 de 8 amb l'agulla
i el 4 de 8,
una prova evident
que estan treballant
aquest 4 de 9
també per dates properes
i que és un castell
que l'estan treballant.
Cal destacar
que amb aquest 4 de 8 amb l'agulla
i s'estrenava
un segon 9
en el pilar
i que bé,
doncs per ser el primer dia
que el feia
el va descarregar.
Això és una cosa
prou efectiva
i evident
que els castells
de la colla vella
estan en molt bon estat
de forma.
Hem de recordar
que el segon titular
d'aquest 4 de 8 amb l'agulla
té un dit del peu trencat
i que com a mínim
té per 3 setmanes,
esperem que com a mínim
s'ha recuperat,
almenys les garanties
ja són molt grans
per si els castells
de la colla vella
vulguessin tirar
per Sant Feli
el 4 de 9 amb l'agulla.
de moment ja tenen
un recamvi
per intentar aquest castell
i que no se'ls pugui sortir
de cartera.
Doncs molt bé,
aquestes eren
les actuacions
més destacades
del cap de setmana.
Com que avui tenim
molt de fato
i sobretot també
molta història,
anem a la següent secció,
avui canviem una mica
l'ordre,
que són les gratlles
i timbals.
gratlles i timbals.
Com us hem dit abans,
avui anem de festes majors,
avui és el mes d'agost,
hi ha la Mare de Déu d'agost,
hi ha Sant Magí,
hi ha Sant Fèlix,
totes les festes tradicionals
i més importants,
doncs,
el calendari casteller.
estan situades
en aquest mes d'agost.
I com que anem
de festes majors,
que passarem per l'Avisbal,
l'Arbós,
el Canllà,
doncs,
veurem una altra
de les diades importants,
una altra de les places
més importants
i ens traslladarem
a la festa major
que diuen
que és la més típica
de Catalunya.
I com que Tarragona
també té una festa major,
a més a més
està de clara
d'interès nacional
i aquestes coses
que fan,
doncs,
ens anirem
a Vilafranca
per sentir
la peça musical
que acompanya
la moxiganga
de Vilafranca
del Penedès.
La moxiganga
de Vilafranca
és de les més antigues
del Principat
i de fet
està documentada
el 1713
el que passa
que el seu origen
sembla ser
que podria ser
bastant més enrere.
El 1866
va ser una
convidada
d'excepció
a les festes
de Santa Tecla
aquí a Tarragona
i,
doncs bé,
és una de les actuacions
que va prendre
més relleu
en aquelles,
al segle XIX,
en aquelles festes majors.
Avui sentirem
la peça musical
que l'acompanya
ha estat
interpretada
pels grellers
de Vilafranca
a Colla de Mar
i,
doncs,
us deixem
sense dir res més
a la moxiganga
de Vilafranca
del Penedès.
i,
de Vilafranca
de Vilafranca
de Vilafranca
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Això era la nostra secció de gralles i timbals per avui, fem una pausa per la publicitat i encetem el tema històric de la setmana.
Toc de Castell, Tarragona Ràdio.
Vestits fins a la talla 80 i camises fins a la talla 54?
Sestreria Pizarro, sempre al servei de l'home que vesteix bé, som professionals.
Sestreria Pizarro, ens trobaràs al carrer Mallorca número 1, xanfra, plaça Ponent, Tarragona.
I com a Sestreria Pizarro som especialistes en vestits per nuvis i acompanyants, els informem que ja tenim a la venda la nova col·lecció tardor-hivern de jaquers, levites i maxilevites, així com tota mena de complements.
Sestreria Pizarro, vine a Sestreria Pizarro.
Llibreria VIP, tot un univers de llibres al seu abast.
Vingui a la llibreria VIP i trobarà el que busca, i a més amb l'excepcional Preu VIP, un descompte garantit del 5% en tots els llibres.
Per això i perquè la seva opinió compta, no vindrà a la llibreria VIP per casualitat.
Ja sap quin és el millor regal que pot fer? Un llibre.
Els trobarà tots a la llibreria VIP, al carregasòmetre número 24 de Tarragona.
Visíti'ns, no es quedarà indiferent. Llibreria VIP.
Per un bon servei de cafeteria amb la batxa distributió en automàtica,
tot és comoditat.
La batxa distributió en automàtica i la seva màquina Expresso Point,
ideal per a petites empreses i professionals.
Per a degustar la qualitat del millor cafè italià.
I també cappuccino, tés, infusions, xocolates...
La batxa distributió en automàtica.
Telèfon 902 47 77 80.
Record-hi, 902 47 77 80.
La batxa distributió en automàtica.
El millor aroma.
Seieu, que comença l'aula castellera.
Avui sí que haurem de ser tots a la cadira,
perquè tenim alguns quants professors que ens ensenyaran moltes coses.
Ens està ben aplicats, avui.
Avui sí, avui hem d'escoltar, hem de parar bé les orelletes,
perquè avui parlarem d'una cosa que, vaja, ens escapa...
A mi se m'escapa.
I suposo que a vosaltres també ens escapa,
menys l'Eduard Miquel, que ens ho ha preparat molt bé.
és què va passar a l'Avisbal, al segle XIX,
com ha anat a l'Avisbal fins ara,
com és que ha hagut tanta importància a l'Avisbal sense colla pròpia,
també què va passar a l'Arbós, què va passar al Canllà,
i totes aquestes coses històriques que necessiten una documentació,
una recerca que no ens permet saber-ho a qualsevol,
si no som unes rates de biblioteca.
I, per tant, doncs, el que farem avui és intentar conèixer coses,
saber què va passar en aquestes tres places,
per què són tan importants,
perquè són tres lliades del mes d'agost ineludibles,
sempre estan marcades en vermell, encerclades, al calendari castellà.
I per això, doncs, l'Eduard Miquel,
a qui heu sentit abans amb el tema de galèix i timbals,
doncs ens tornarà a fer, diguem-ho així, una petita aproximació,
i el Pere Ferrando, aquí el tenim per telèfon,
i el que et saludem ara mateix,
ens intentarà completar el que nosaltres diem lliçó magistral.
Estou d'acord amb una lliçó magistral?
Sí, senyor.
Falta de modèstia.
Sí, senyor mestre.
No, no, jo sóc l'alumne, jo aquí no sóc pas el mestre.
El Pere Ferrando, bona tarda, Pere.
Hola, bona tarda.
Espero que t'agradi el tema que anem a parlar avui,
perquè te toca de ple, ja que tu ets vendrellenc,
i has estat al Penedès,
i l'Arbols i l'Abisbal són grans places del Penedès.
Vaja, serà, doncs, com aquí qui diu,
recordar una mica el que tu ja has escrit i has publicat en llibres.
el tema dels castells al Penedès.
Sí, el que passa és que el títol de professor em va una mica gran, eh?
No, bueno.
Pere, si a tu et va gran, imagina't a mi.
Doncs comencem amb una pregunta que la llancem,
i a veure si ens la podeu respondre.
Quines són les primeres notícies de castells
que tenim en aquestes tres places?
Recordem, l'Abisbal, 15 d'agost,
el Catllà, que cau avui el dinar d'agost,
i també l'Arbós, 26.
L'Eduard ens pot respondre això.
Bé, doncs, comencem per l'Abisbal,
ja que és la primera que tenim.
Segons hem pogut veure,
les primeres referències que tenim documentades a l'Abisbal
són de l'any 1877,
i bé, doncs,
això ve d'una notícia que va sortir al diari de Tarragona,
en què anunciava el programa de la festa major,
i esmentava els xiquets de valls.
A part d'això, no trobem cap més referència fins al 81 del segle XIX,
en què, bueno, se parla amb una carta familiar
i es comenta que a la festa major d'aquell any
està prevista l'actuació dels xiquets de valls.
Això és pel que fa, sobretot, a l'Abisbal,
perquè hi ha moltes més notícies,
després suposo que el Pere ens ho acabarà d'aclarir,
tampoc no n'hi ha masses.
Pel que fa a l'Arbós,
a veure,
de valls de Valencians i torres humanes
ja n'havíem vist,
al segle XVIII,
però el que és la presència castellera pròpia
data del 1876,
si no recordo malament.
El 1770,
al segle XVIII,
a l'Arbós hi van actuar
el vall de Valencians,
diferents valls de Valencians,
entre els quals,
després també ho veurem,
hi havia el del Catllà.
A partir d'aquí,
l'Arbós ha continuat tenint
una presència castellera
gairebé interrompuda,
gairebé perquè,
evidentment,
hi van haver períodes
en què no hi havia castells
i períodes de guerres
o diferents circumstàncies
que van fer que la presència castellera
no hi fos.
Finalment,
el Catllà,
de fet,
el Catllà ja hem dit abans
que des del segle XVIII
tenia vall de Valencians,
el que passa que,
com a documentació castellera,
castellera,
que se'n diu com a castells,
podríem parlar del 1868,
en què surt una notícia
al diari Tarragona
sobre la Festa Major
i els castells que s'hi feien.
A partir d'aquí,
també,
el Catllà,
durant el segle XIX,
té una presència
gairebé interrompuda
de castells.
Pere,
el tema de documentació
de notícies,
tant del diari
o de Tarragona,
que llavors es deia
diari o de Tarragona,
com, jo que sé,
Notícia Universal,
tots aquests diaris
que fins i tot
a Barcelona feien referència,
és extensiu
o teniu problemes
a l'Historia 2
pel tema aquest?
Extensiu
en el sentit
de trobar notícies?
Sí.
Sí, a veure,
s'han trobat moltes, eh?
S'han trobat moltes,
moltes notícies.
El problema
d'aquestes notícies
és que no tenen detalls.
El problema és aquest,
que diuen,
molt bé,
està anunciat
que durant els xiquets de valls
per la Festa Major
del poble X,
durant els dies tal,
tal,
ja està, no?
I com a molt,
després,
diuen,
doncs mira,
s'ha complert el programa
i els xiquets de valls
han fet grans castells.
Però, esclar,
ni sabem quina colla,
ni sabem els que van fer,
ni res.
El problema d'aquestes notícies
és que són molt curtes
i no tenen,
tenen molt pocs detalls.
El que sí que està,
jo m'he fixat alguna vegada,
lligint d'aquests articles
documentats,
que a mi realment m'agraden molt,
que parlen sempre
de torres humanes,
mai parlen de castillos,
crec,
en aquests articles
del diari de la premsa
del segle XIX.
Sí,
bé,
fan servir diferents adjectius,
fan servir,
en el tractament de torres humanes,
sí,
castillos de hombres,
no sé,
inclús,
no sé,
també fan servir les castells
torres i pilars,
no?
Però,
sí,
sí,
clar,
pràcticament tots
hem escrit en castellà
i adaptant-se una mica
a l'idioma.
Bé,
doncs,
es podien passar una miqueta
al que han estat els millors castells
que es van veure
en aquest,
en el passat segle,
en el passat,
no,
en el avant-passat,
perquè estem parlant
del segle XIX,
ara,
amb l'Abisbal i l'Arbós,
quines van ser els millors castells
que es van poder veure
en aquestes places?
A l'Abisbal,
malauradament,
és el que dèiem,
tenim notícies,
com molt bé ha dit el teu company,
doncs,
el 1877,
la primera notícia,
el 1881 també hi ha dades
i en què ja ens en anem
a finals del segle XIX,
però en cap d'elles
parla de quins castells
es van fer,
en cap,
és a dir que no ho sabem,
ho ignorem totalment.
Sí.
Això,
en quant a l'Abisbal.
en quant a l'Arbós,
doncs,
és molt important
aquesta notícia
que heu fet referència
del 1770,
perquè estem parlant
pràcticament
de la gènesi dels castells.
Estem parlant,
clar,
abans del naixement
de les colles bellenques.
Penseu que aquest any
les colles bellenques
estan celebrant
els 200 anys,
no?
Correcte.
que ells es consideren
nats el 1801
i estem dient
que l'Arbós,
el 1770,
és a dir,
30 anys abans,
ja hi havia uns valls
de valencians
que feien castells
i un d'aquests valls
de valencians,
el del Callar,
concretament,
es va destacar
pel Ramon dels Demers
perquè va fer un castell
de sis pisos.
Carai.
És a dir,
que estem parlant
d'unes colles castelleres,
no estem parlant
de valls de valencians
que feien passos
i coreografies,
sinó,
si el cronista destaca
el castell
per sobre
de qualsevol cosa,
nosaltres interpretem
que allò
són colles castelleres,
per tant,
estem parlant
de la gènesi
dels castells,
eh?
1.700 d'ara.
Aquesta notícia,
per mi,
és molt,
molt,
molt important.
Un castell
de sis pisos,
doncs,
el 1770.
Després,
a l'Arbós,
em sembla
que feu referència
del 1870,
feu el salt
cap al 1870,
però jo
us dic
que abans,
molt abans,
hi ha notícies,
eh?
El 1840,
50 i 1860,
ja comencen a aparèixer notícies,
a l'Arbós.
A l'Arbós,
doncs,
al segle XIX,
hi ha molta documentació,
molta,
molta més que a l'Ebisbal.
quan va entrar la decadència
de Castellera,
com va afectar amb aquestes poblacions?
Sí,
el problema d'aquesta,
de la decadència,
va ser que les colles bellenques
van bebre minbats
als seus efectius,
hi havia menys gent,
i les poblacions
els van deixar de contractar.
Llavors,
van baixar el nombre
d'actuacions
i el nivell casteller.
Llavors,
va sorgir un fenomen
molt curiós
i era que,
com que,
no sé si,
suposo que tots
ho heu llegit alguna vegada,
que les colles bellenques
es nodrien
dels aficionats locals.
Sí,
és a dir,
no anaven 400 castellers
com ara,
anaven 40 o 50
i replegaven gent
dels pobles del voltant
i muntaven suficient gent
com per fer castells
de nou pisos,
com és lògic
que amb 40 persones
no poden fer castells
de nou pisos,
el resto eren del poble.
Què va passar?
Que aquesta gent
van adquirir una tècnica.
Aquesta tècnica,
doncs,
la van fer servir
quan les colles bellenques
van deixar d'anar als pobles
i la van fer servir
actuant per la festa major
i per alguna dada
molt concreta local
i es van muntar
les seves propis colles locals.
Estaríem parlant,
doncs,
a la Bisbal
s'han trobat
grups d'aficionats
bisbalencs
fent castells
pel seu compte
a finals del segle XIX
quan ja estàvem
en plena decadència.
A l'Arbós també s'ha trobat
i el que hi ha
no ho recordo
però hi ha moltes altres poblacions
que això va passar.
Sí,
de fet,
Pere,
havíem trobat
alguna notícia
que a la Bisbal
realment
es podien dir
que havien comptat
amb colla
gairebé pròpia
de puta
amb això que deies,
no?
I fins a,
pel que hem llegit,
fins al 1922
en què els xiquets de Valls,
tot i que els xiquets de Valls
havien actuat
alguna altra vegada
sense concretar
quina de les colles
i fins al 22
més o menys
van actuar
aquestes colles pròpies.
Sí, sí, sí.
A l'Arbós
també hi havia castellers
arbossencs
col·laborant
amb els xiquets de Valls
i al Catllar
doncs també hem trobat
notícies
de Pilar
inclús Pilar
de Sis
fet per castellers
del Catllar.
Això,
aquest fet
que tu comentaves
ara
d'aquests castellers
de la pròpia població
que feien
els seus propis castells
per dir-ho així,
avui en dia
encara hi ha
algun exemple
o si no em sembla
recordar,
mal recordar
o si no ho tinc
mal entès,
em sembla que a Llorenç
encara es fa una cosa
semblant, oi?
Exactament,
sí senyor.
Només n'hi ha un,
només n'hi ha un d'exemple
una colla
que ha sobreviscut
aquesta experiència
i ha estat
el Llorenç del Penedès.
El dijous passat
precisament
fa dos dies
abans d'ahir
a la nit
doncs
es va fer
aquesta actuació
a aficionats locals
a la nit
la vigília
de la festa major
doncs
sense camís
sense uniforme
sense res
s'organitzen
un mes abans
s'agen
i fan aquesta actuació
única
en tot el calendari
de tot l'any
només fan aquesta actuació
però una actuació
molt digna
perquè doncs
vam veure
jo precisament
hi vaig anar
i vam veure
el 5 de 6
vam veure
la torre de 6
vam veure
el 4 de 6
amb l'agulla
i vam veure
el pilar de 5
i 6 pilars
de 4 simultanis
és una gran actuació
que moltes colles
del grup de ball
signarien
exactament
doncs
aquesta afició
a Llorenç
també la tenim documentada
la decadència
el 1890
i pocs
ja apareixen els diaris
que diuen
que els aficionats
de Llorenç
faran castells
seguint la línia aquesta
dels aficionats
que fem castells
l'únic que va passar
és que a tot arreu
amb la decadència
més dura
que es va greujar
a principis de segle
totes aquestes aficionats
també van desaparèixer
a excepció
de Llorenç
del Penedès
que és l'únic cas
que avui
es conserva
aquesta tradició
una pregunta
molt exacta
perquè ens situéssim
amb la importància
d'aquestes places
ja en el segle XIX
en l'època
d'Obrada
la primera època
d'Obrada dels castells
sabeu algun castell
que s'hagi fet
en alguna d'aquestes places
sabent que l'Avisbal
no ho podem saber
perquè no tenim informació
però l'Arbós
o el Catllà
algun castell puntual
que s'ha fet
en aquestes places
quins?
exacte, ho estàvem parlant
doncs a l'Avisbal
no en sabem
no en sabem
els castells
de l'Arbós
en sabem
que es va fer
castells de nou
al segle XIX
estem
tenim documentats
el 3 de nou
i el 4 de nou
sempre parlem amb forra
perdó?
sempre parlem amb forra
amb forra
sí, sí, sí
de veritat
sí, parlem amb forra
perquè
sigui una mica de controvèrsia
ja que m'entenen
sí, exacte
3 de nou en forra
4 de nou en forra
i em sembla
que em recordo
normalment
algun 5 de 8
o algun pisar de 7
de forra
etc, etc
que són els castells
més importants
documentats
a l'Arbós
al segle XIX
i en quant al Callar
bé, tenen una petita joia
una petita joia
que es va descobrir
no fa pas massa anys
i resulta
que
a la festa major
del 1881
la colla nova
la colla nova
de Siquets de Valls
el que allà
va fer
va carregar
el 4 de nou
sense forra
però només carregat
el cronista
parla
que el van intentar
i va caure
i després el van
tornar a intentar
i va tornar a caure
també
tots sabeu
els castells
carregats
del segle XIX
no
no es consideraven
vàlids
el castell
es via descarregar
si es carregava
només
i queia
el que feien les colles
és el que el tornaven a provar
al mateix castell
per mirar a descarregar-lo
doncs aquest castell
que vull dir
li donem moltíssima importància
en el segle XIX
no se li va donar cap ni una
i pràcticament
no ha transcendit
no ha transcendit
però s'ha trobat
la dada
en un diari
que doncs parla
que
la colla nova
el que allà
el 1871
es va carregar
el 4 de nou
sense forra
hi ha algun comentari
també potser
que inclús el que allà
s'havia pogut assolir
el 3 de nou
sense forra carregat
no
el 3 de nou no
el 3 de nou no
no
és el 4
és el 4
és el 4
el 3 no
sí de fet
això que deia el Pere
és realment curiós
i és molt divertit
divertit i interessant
llegir les cròniques
que feia
aquell periodista
que em sembla
que era del que allà
a més a més
era el diari
era l'opinió
i com deies
es va trobar
doncs fa pocs anys
i sembla ser
que inclús
era simpatitzant
de la nova
de valls
i és realment divertit
i és molt maco
llegir aquelles cròniques
exhaustives
dels castells
que van fer
dels intents
i clar
com deies
el castell
no es donava
per vàlid
però gràcies
a l'afició
d'aquest home
que era tant
un gran aficionat casteller
doncs
ens va quedar
constància
d'aquest
per ells intent
de 4 de nou
sense forra
per naltros
un intent
carregat
i més que vàlid
inclús abans
del famós
4 de nou
que es va fer
per les festes
de Santa Tegla
aquí d'Aragona
exactament
estem parlant
del mateix any
estem parlant
del mateix any
és a dir
que llavors
en aquella època
doncs
en aquell any
concretament
doncs
les colles
bellenques
ja tenien
al cap
doncs
assolir castells
de nou
sense forra
i aquest periodista
que em dius
doncs
bé
gràcies a Déu
doncs
per fi
apareix
un senyor
que es dedica
a explicar
amb detalls
aquests detalls
que no els trobàvem mai
a partir del
1876
si no recordo malament
comença a aparèixer
l'assignatura
d'aquest senyor
i gràcies a aquest senyor
han apareix
cròniques
impagables
perquè gràcies
a aquest senyor
podem saber
molts detalls
que fins llavors
no els teníem
sí, sí
és això
detalls
de la festa major
del Catllà
de les festes majors
de Santa Tegla
evidentment
també
i actuacions
doncs
que potser
no tenien
el mateix valor
que se li podia donar
amb aquesta actuació
de 4 de 9
sense forra
però que realment
com deia
espera
un gran valor
més que res
antropològic
si li podríem dir
i sobretot
periodístic
sí, sí
ara passem
al segle XX
al segle passat
al segle XX
i voldríem saber
una cosa
doncs
clar
passa la decadència
però hi ha una recuperació
una renaixència
dels castells
en aquestes 3 places
com es tradueix
més o menys
en aquestes 3 places
són diguéssim
també com a
com places assenyalades
en el segle anterior
al dinar
doncs també
en aquestes 3 places
les colles
fan el do de pit
i també tornen a fer-se
els castells
i per tant
aquestes 3 places
són com una mena de motor
no
a veure
a partir de la renaixença
a les 3 places
aquestes
cadascú
crec jo que jugo
un paper diferent
i corren
sorts diferents
per exemple
a la Bisbal
bé
manté una línia
manté una línia
comencen a contractar
primer colles
vellenques
ai perdó
vendrellenques
l'any 1926
doncs funden
els nens del vendrell
3 setmanes
després
s'ha fundat
els xiquets
de Tarragona
que en guany
són dues colles
s'han d'estan 5 anys
i comencen a contractar
les colles
vendrellenques
i després
les vellenques
amb un nivell
de castells
bé
acceptable
castells de 7
alguna torre de 7
i poca cosa més
això
estaríem parlant
de la Bisbal
en quant a l'Orbós
en canvi
sí que
agafa un protagonisme
molt gran
molt gran
a l'Orbós
podem dir
que es converteix
en una de les millors places
del moment
dels anys 30
de l'art de la naixença
fins i tot
per damunt
de Vilafranca
i fins i tot
per damunt
de Valls
mateix
a l'Orbós
pensem que es va
assolir
i recuperar
el primer 4 de 8
de la naixença
la colla vella
l'any 32
el va carregar
va carregar
el 4 de 8
després de més de 30 anys
de no haver-se vist
i això va ser
a l'Orbós
allí també
es van fer
grans castells
i va ser
un dels places
més importants
de llavors
l'Orbós
i en quant
al Catllà
doncs bé
potser va ser
de les 3 places
la que va córrer
pitjor sort
perquè
jo no recordo
ara quines actuacions
i si n'hi ha gaires
i si n'hi ha poques
però
més a dir
m'hi ha pensat
que no
va tenir
poc protagonisme
el que passa
al Catllà
en aquella època
pel que hem pogut veure
o investigar
si es pot dir així
el Catllà
durant el segle XX
perd absolutament
tot el que és
la presència castellera
i parlant
amb vilatants d'allà
que no ho recordaven
i llavors
serà
fins al 74
del segle XX
el 1974
que recuperen
els castells
per la festa major
pel que deies
abans de l'Avisbal
i de l'Arbós
per complementar
una mica
aquesta informació
hem de dir
que l'Avisbal
el primer castell
de 8
del segle XX
va ser un 4 de 8
carregat
pels xiquets de valls
unificats
llavors
el 1946
i que llavors
doncs aquest castell
no es va descarregar
fins que
al 52
els nens
del Vendrell
el van descarregar
a partir de llavors
les festes majors
a l'Avisbal
van tenir un monopoli
gairebé absolut
dels nens del Vendrell
però
també hem trobat
que
aquest monopoli
el perden
en favor
de les joves de valls
una de les colles
que hi ha actuat més
si no la que més
que va carregar
el 3 de 8
el 78
i el va descarregar
l'any següent
un dels joves de valls
que li prenia
el pal cistell
així
als nens del Vendrell
ja que l'havien intentat
en diverses ocasions
m'assembla
i així
li prenia
l'Avisbal
al segle XX
els primers castells
de nou
van a càrrec
precisament
de les joves de valls
que va descarregar
perdó
el 3 de nou
en folre
el 94
i aquella mateixa actuació
i els castellers
de Vilafranca
i van descarregar
el 4 de nou
a partir d'aquí
com deies
com que han corregut
diferent sort
l'Avisbal
ha anat
incrementant
el nivell casteller
cada any
hi ha vist castells
de molta envergadura
fa
l'any passat
o fa uns pocs anys
vam poder veure
el 2 de nou
en folre
i Manilles
dels castells
de Vilafranca
o l'any passat
vam poder veure
el 4 de nou
carregat
per part de les joves
de valls
llavors
pel que fa a l'arbost
i si continuem
una mica així
amb estadístiques
o números
o sigui
que a vegades
també fan gràcia
hem de dir
que el primer
bueno
ja ho havies dit tu
el primer 4 de 8
que s'hi va veure
va ser el primer
de la renaixença
precisament
el 32
i que
doncs bé
el que també
cal destacar
de l'arbost
és l'aparició
de colla pròpia
dels minyons
de l'arbost
a partir d'aquí
fins a
no veiem castells
de tanta importància
fins al 86
en què es va
descarregar
el primer 5 de 8
per part de la
vella de valls
i
l'arbost
queda una mica
estancada
quan a nivell casteller
fins al 94
en què
una
precisament
una colla tarragonina
que potser
doncs no tenia
tanta tradició
d'actuar en aquestes places
com les altres
de les vellanques
i els nens
o Vilafranca
doncs
hi va recuperar
els castells de nou
que es tracta
de la jove de Tarragona
cosa que passa
exactament
al que hi ha
en el mateix cas
que recupera
els castells
del 74
com hem dit
i que
els castells de nou
116 anys
després d'aquell
per ells
intent
de 4 a 9
sense folre
per naltros
4 a 9
sense folre
carregat
doncs
després de 116 anys
la jove
hi va carregar
una altra vegada
el 3 de nou
i l'any següent
el 98
el va descarregar
a partir d'aquí
el que allà
també he vist
diferents castells de nou
aquests últims anys
crec que m'estic empapant
d'història
molta història
m'estic empapant
i crec que
en certa manera
doncs
ho podíem deixar aquí
perquè
els que heu escoltat
des de bon principi
aquesta aula castellera
especial
amb el Pere Ferrando
i amb l'Eduard Miquel
i també
els que heu sentit
en certa manera
doncs
aquestes estadístiques
que sí que fan gràcia
sobretot aquestes
estadístiques
del segle de dinar
quan diuen
castell intentat
i per nosaltres
seria un castell
que guanyaria un concurs
així de clar
doncs
ja en teniu prou
i esperem que
us haguem
aproximat una mica
en aquestes 3 diades
especials
que són les que ara venen
les que
entre mig també tenim
Sant Magí
clar
però és que
aquestes 3 diades
sempre estan assenyalades
al calendari
és una llàstima
i ja
segueixo per pintualitzar
que en guany
coincideixin dues
d'aquestes diades
això sí que és
una veritable llàstima
que en guany
Sant Magí
i la diada
del Catllà
coincideixin
en el calendari
penso que
per l'aficionat casteller
doncs
és no sé
és com robar-si
una actuació
per mi
no sé
jo penso que
l'actuació del Catllà
que és la que
doncs
més s'ha mogut
a la història dels castells
doncs
penso que
podríem buscar
una altra data
que li faria un favor
penso jo
li faria un gran favor
a l'afició castellera
perquè bé
doncs
perdo una actuació del Catllà
perquè bé
ja al mateix dia
dues actuacions importants
no sé
a mi em fa pena la veritat
perquè és una plaça
que m'agrada molt
anar a veure els castells
i en guany
no podrem anar
perquè se'n vagi
Pere
suposo que també
als aficionats
que esteu aquí
al Penedès
us representa també
doncs
una mica de dicotomia
on aneu
aquí o allà
què fareu vosaltres
exacte
a més coincidint amb l'hora i tot
Pere
què fareu
anireu a Tarragona
o anireu al Catllà
doncs no ho sé
encara ho he
ho haurem de fer
encara ho creu
encara ho he de decidir
però això
clar
això passa
per desgràcia
passa
més d'una vegada
durant el calendari casteller
l'any
ens trobem
en diversos casos
no
alguns
pràcticament
impossibles
de
solucionar
i d'altres
doncs
potser més fàcilment
però també
sense cap ganes
d'arreglar-ho
sense anar més junts
Santa Técola
i la Mercè
el mateix dia
diumenge
correcte
sense anar més junts
o Santa Úrsula
i la
i Sant
que en guany
no
que en guany
en guanyen separat
en guanyen separat
ja s'ha arreglat
s'ha arreglat
a veure
almenys un
Pere Ferrando
moltíssimes gràcies
perquè ja vam tenir una vegada
parlant diguéssim
de la nomenclatura castellera
de les colles
esperem tenir-te un altre cop
en aquest programa
per fer
si pot ser
rebre els històris d'aquests
que a mi m'encanten
Pere Ferrando
moltíssimes gràcies
gràcies a vosaltres
Eduard Miquel
chapó
sí home
i tant
moltes gràcies
bon treball
bon treball
sí senyor
continuem amb el programa
després anem a l'entrevista del dia
amb el Joan Sala
president dels Cheques de Tarragona
Toc de Castell
Tarragona Radio
Terremoto de Precios
en Don Tresillo
5 grandes ofertas
Conjunto 3 más 2
en piel
desde 169.900 pesetas
Sillón orejero
14.900
Colchón látex
desde 29.900
Sillón relax
29.900
Y comprando un colchón
te regalamos otro
Visita en Don Tresillo
la más grande exposición
de sofás de la provincia
Grandes novedades
en piel de búfalo
Un 10% de descuento
en todos los productos
en stock
y recuerda
financiamos tu compra
en 12 meses sin intereses
Estamos en la autovía
Reus-Tarragona
Don Tresillo
porque somos fabricantes
Ei, encara no tens
el permís de conduir?
Doncs escolta
i apunta
Autoescola Tarragó
t'ensenya conduir
de la forma més fàcil
còmoda
divertida
i a preus joves
Autoescola Tarragó
més de 50 anys
d'experiència
amb material didàctic
classes per ordinador
i el professorat
més qualificat
no t'adormis
i passa a informar-te
Autoescola Tarragó
Rambo Nova
106 Tarragona
Autoescola Tarragó
la teva autoescola
El carrer Santa Anna
al cor de la part alta
Restaurant
Eugeni i Montse
Palau d'Alvaró
Tasta les nostres especialitats
i disfruta
dels millors sopars
a la fresca
en un entorn
incomparable
i el diumenge
19 d'agost
diada de Sant Magí
també oprim al migdia
per oferir-te
el menú casteller
Restaurant
Eugeni i Montse
Palau d'Alvaró
Carrer Santa Anna
número 3
Informació i reserves
telèfon
977
24
1464
recorda
977
24
1464
Restaurant
Eugeni i Montse
Palau d'Alvaró
Toc de Castell
Tarragona Ratio
Senyors
hi ha una colla
o va haver-hi una colla
que el 1926
va dir
ens engresquem
som intrèpids
i volem fer això
que es diu
torres humanes
llavors ja es deien castells
ja havien passat uns quants anys
i hi havia hagut
una època d'or
de torres humanes
i castillos d'hombres
i ja es deia castells
doncs aquesta colla primigènia
doncs es va fer aquí a Tarragona
en les xiques de Tarragona
i en guany
són 75 anys
al costat també
3 setmanes abans
o després
no ho sé
els nens del Vendell
també el 1926
també es van engrescar
i tenim aquí
el president
dels xiques de Tarragona
perquè en aquest 75 aniversari
hi ha molts actes
i justament
aquesta setmana
és
la que començarà
amb les festes de Sant Roc
amb les festes de Sant Magí
doncs hi haurà uns quants actes
d'aquests importants
i capdals
Joan Sala
bona tarda
hola bona tarda
comencem ja
perquè crec que hi ha tants actes
que programeu vosaltres
la colla xiques de Tarragona
Areva
creiem potser
també podem dir
que les altres tres colles
també som areus
aquesta colla xiques de Tarragona
primigènia
sí, sí
cadascú pot dir
pot dir que té
algú a veure
sí, sí
no ho hem negat mai
nosaltres
doncs anem al gran
quins actes
i sobretot
quin acte gran
teniu preparat
per aquesta setmana
que començarà
bé nosaltres
en el programa
d'actes
de l'aniversari
que és l'aniversari
de la primera colla
nova llenca
del segle XX
vam dividir-ho en mesos
hem fet diversos
diversos actes
ja n'hem fet alguns
i ara que ve Sant Magí
com vam anunciar
quan vam presentar el programa
els actes forts
vindant
quan comença
l'etapa forta
castellerament parlant
i a Tarragona
és ara mateix
a l'agost
en Sant Magí
i un dels actes
més importants
per tot el que comporta
és l'exposició
que inaugurarem
el dijous
a les 8 del vespre
i el local
que anirà acompanyat
amb la remodelació
del vestíbul
una remodelació obligada
perquè
a l'estat
a la part alta
hem detectat
que no només a l'estiu
hi ha molts turistes
i molta gent
ja tant de l'estat espanyol
com de fora
que passen per allí
pel local
i és una manera
molt important
de poder ensenyar
què són els castells
què és la ciutat
de Tarragona
i els castells
i què representa
la colla xiquets
de Tarragona
dintre la ciutat
anem en concret
a aquesta exposició
que el teniu distribuïda
per pisos
començarà el vestíbul
i cada dia
que aneu pujant
els que aneu a visitar
el local
al carrer Santana
veureu doncs
els elements
d'aquesta exposició
comencem des de baix
des del remodelat vestíbul
exacte
el remodelat
que encara l'estem remodelant
vull dir
allí hi haurà les fotos
ja hi eren
però estiran
canviades de lloc
hi haurà les fotos
dels castells
més importants
de la colla
juntament amb els plafons
del que t'he comentat abans
explicar què són
els castells
de Tarragona
bé
el que t'he explicat abans
després
tal com anem pujant
si ha gustat
el local
dels xiquets
a les escales
hi ha un pilar de quatre
pujant les escales pintat
queda bastant impressionant
després hi ha
tota la
des del 1999
fins a l'inici
de
el 1970
la fusió de les dues colles
hi ha un quadre
que representa
cada any
cada any
el castell més important
o l'acte més important
des dels
des dels últims
castells
importants
que ha fet la colla
fins a
la remodelació
del local
que es va fer
el tret més important
de cada any
després entres a l'exposició
i allí
està dividit
en diversos aspectes
les dues colles
antigues
la vella i la nova
després els concursos
de castells
i després
amb l'exposició
del 26
ens vam trobar
amb un dilema
ens centrem només
en castells
i no ens hem centrat
només en castells
ja ho titulem aquí
l'exposició
es titula
xiquets de Tarragona
creació i entorn social
i volem explicar
en plafons
en plafons
fotografies
i eines
de l'època
de pagesos
i pescadors
amb quines
circumstàncies
es va crear la colla
no només
els castells
que va fer
sinó
l'entorn social
l'activitat econòmica
a Tarragona
l'activitat social
i crec que és
una exposició
bastant completa
i el que és bo
i el que és bo
per Tarragona
és que no només
explicarem els castells
sinó tal com estava
la ciutat en aquell moment
us puc preguntar
quina imatge
de castells
en si
fotogràfica
més antiga tindreu
nosaltres tenim una
del 1901
gràcies a col·laboracions
que hem
que hem rebut
és indubtable
que el 1901
és de colles
ballenques
no és de
xiquets de Tarragona
gràcies a un equip
que s'ha anat formant
i hem aconseguit fotografies
també alguna fotografia
del segle passat
però de l'exposició
en concret
d'aquesta
quina
diguéssim que és
que sigui dels xiquets de Tarragona
és que moltes fotografies
tampoc no estan
datades
concretament
concretament
la data
no
amb això que deies
és només
un petit matís
val a dir
que al segle XIX
Tarragona
comptava
amb colles castelleres
potser no tenien nom
com els xiquets de Valls
però
normalment col·laboraven
era els xiquets de Tarragona
colla la Mercè
colla la Mercè
aquesta va ser
a finals del segle XIX
la primera colla
que es va anomenar
xiquets de Tarragona
exactament
sí
l'aniversari
que es celebra
és la creació
de la primera colla
el nom
xiquets de Tarragona
al segle XX
que va ser
la primera colla
fora de la ciutat de Valls
és això
la celebració
de part de l'exposició
que s'inaugura
atenció a les 8 del vespre
de dijous vinent
16 d'agost
al local Santana
ja ho sabeu
exacte
al carrer Santana
perdó
quins actes més teniu
per a aquesta setmaneta?
sí
per aquesta setmaneta
avui mateix
tenim un acte
que ja per aquí
aquesta mateixa emissora
ja s'ha anat anunciant
és un acte atípic
dintre
dintre les festes
de Sant Magí
i és una exhibició
de trial
de l'Albert Cabastany
motorista
que participa
al campionat del món
i que estem molt contents
que hagi
volgut
fer aquesta exhibició
a la plaça La Font
avui a les 7 de la tarda
amb la col·laboració
de l'empresa Grinyo
també
i després
la setmana
la setmana que ve
la setmana que ve
hi ha dintre
ja l'exposició
i després dintre
de la
de la Cercavila
convidats per la colla
i pel consistori
vindrà
un grup
el grup de danzas
de la
de la Villa de Briones
que són de la Rioja
que fan
bueno
no està al tot
directament relacionat
però és més o menys
el que parlava
i l'Eduard parlava abans
també
de les colles
de Moxigangues
que aixecaven la torre
al final
doncs té bastant a veure
i estem contents
que vingui
perquè
és engrandir la festa
i és engrandir
el nostre programa
també
i també
i també
tenim un concert de rock
exacte
avui
és veritat
m'ho deixava
avui a les 11
hi ha un concert de rock
aquí a la colla
que ara mateix
s'està preparant ja
i són
són dos grups
que s'ho toquen
són membres de la colla
gent jove de la colla
i estan contents
perquè mira
és una sortida
que tenen també
i és una manera
de fer música també
se diuen
Almorana Social
i 21
and the people
jo amb això dels noms
no m'hi ficaré mai
perquè
no no
jo us ho dic
Almorana Social
ara
fan soroll i toquen
ja t'ho dic
ara també
fan soroll
i no fan música
no toquen
fan música també
i a part d'això
ja esta setmana
que comença aquest dissabte
ja ho sabeu
trial a les 7 de la tarda
i aquesta nit
a partir de les 11
aquest concert de rock
però la setmana que ve
la inauguració
aquest acte
d'aquest grup convidat
alguna cosa més?
no
després ens aniríem
ja a Santa Tecla
i com a acte destacat
t'ho dic
ràpidament
hi ha una sortida
a l'antiga
que estem preparant ja
i que
crec que s'hi irà maco
perquè la gent
anirà vestida
com s'anava
o s'intentarà anar
com s'anava
a la renaixença
i es farà una petita
cercavila
per la part alta
i intentar buscar
els llocs
bueno buscar no
ja els hem trobat
els llocs més emblemàtics
on sabem
que s'anaven a fer castells
no els podrem fer tots
perquè també es feien
a la plaça dels carros
i indubtablement
no ens patejarem
tot a Tarragona
però jo crec que
es tira bastant aconseguida
estem parlant
d'aconseguir algun carro
i jo crec que es tira
un acte típic també
típic ara
perquè moltes colles
ja ho hem fet
la vella de Valls
els nens del Vendrell
n'han fet alguna
però crec que
a Tarragona
també és bo fer-ho
doncs Joan Sala
moltes felicitats
per la part
que us portoca
també felicitats
de les altres tres colles
per la part que us portoca
són 75 anys
d'una herència
una herència gran
molt gran
que l'hem de fer
encara més gran
Joan Sala
bona tarda
moltíssimes gràcies
i felicitats
moltes gràcies a vosaltres
tots el trial
i tots el concert de rock aquest
el Morana Social
i 21 on the people
anem a l'agenda
toc de castell
l'agenda
si comencem
aquesta agenda
parlant-vos
d'una inauguració
que s'ha fet
a les 11 d'aquest matí
sabeu que hi ha
una plaça
que es diu
Narcís Montoriol
al Serrallo
sabeu que hi ha
uns quants bars
per allà
doncs ara ja no es diu
Narcís Montoriol
avui s'ha inaugurat
la plaça
Sant Magí
han actuat
els xiquets del Serrallo
han fet uns quants
pirats de 4
i ja està dita
la plaça
inaugurada
Sant Magí
doncs comencem
amb el que és
pròpiament l'agenda
avui a Riudoms
al pati
de les escoles
i per la Fira
de la Vallana
actuen els xiquets
de Reus
i la colla jove
dels castellers
de Cintés
demà diumenge
joerens del Penedès
a la plaça
de la Vila
a partir de la 1
de la tarda
nens al Vendrell
castellers de Vilafranca
i joves xiquets de Tarragona
ens anem a la Catalunya Nord
a Millàs
a la plaça
de la Font del Rei
a les 11
actuaran
els castellers del Riberal
Tirallongues de Manresa
i xiquets de Vilafranca
anem al dimarts
14 d'agost
vigília
de la Mare 10 d'agost
a Baimoi
plaça major
a les 8 del vespre
colla veia
dels xiquets de Valls
i canxets de Reus
el mateix dia
a les 8
actuaran
a Vilanova
i la Geltrú
els bordegassos
de Vilanala
atenció
dia gran
15 d'agost
dimecres
a Andorra la Vella
a dos quarts
7 de la tarda
els castellers de Sant Pré
i Sant Pau
la festa major
més destacada
abans n'hem parlat
extensivament
d'aquesta setmana
és la de la Bisbal
del Penedès
a la plaça
del doctor Robert
i on actuen
els castellers de Vilafranca
la colla veia
xiquets de Valls
i la colla joves
xiquets de Valls
a partir de l'una
del migdia
per cert
a Salou
festa major
ganxes de Reus
en solitari
anem a Tarragona
el mateix dia
el dia de la Mare de Déu
el 15 d'agost
una de les altres
actuacions típiques
i clàssiques
de Tarragona
és la del cos
del bou
per les festes
de Sant Roc
a dos quarts
d'on actuen
la colla joves
xiquets de Tarragona
i els trillongues
de Manresa
s'apropen els segons
per a que arribin
al punt
de dues de la tarda
aquest programa
us ha intruït
us ha submergit
en la història
espero que us hagi agradat
perquè tots
formem part d'aquesta història
fins la setmana vinent
fins aquí
toc de castell
i fins la setmana vinent
i fins la setmana vinent
d'aquesta història
i fins la setmana vinent
d'aquesta història