Falten tres minuts per arribar al punt de tres quarts d'onze del matí.
Ahir al vespre, aquí a Tarragona,
es presentava l'últim llibre de Robert Sala i Eudald Carbonell
titulat Encara no som humans.
Ara mateix tenim línia directa
amb el catedràtic de la Universitat de Rubí i Virgili,
codirector de les excavacions de Tapuerca
i recordem-ho també, Premi Príncep d'Història.
Saludem, doncs, l'Eudald Carbonell.
Eudald, bon dia.
Bon dia, què tal esteu?
Doncs molt bé, amb gran expectació pel llibre
que has publicat conjuntament amb el Robert Sala
i que d'alguna manera és una continuació del planeta humà, no?
Sí, és el mateix, exactament estem.
Aquest llibre s'inclou dins una trilogia
que el primer va ser el planeta humà
que és la història de l'evolució,
les adquisicions que ens van fent humans
i precisament aquest segon, Encara no som humans,
és un llibre on des de la perspectiva arqueològica i paleontològica
fem una crítica a l'homo sapiens,
als homínids que vivim actualment sobre el planeta.
I en quina línia va aquesta crítica, doncs?
És una crítica, òbviament, com tota crítica ha de ser crítica positiva,
per adonar-nos que som una fusió d'animal
i som una fusió d'humans, no?
I aquesta fusió s'ha d'interpretar com una renovació
del fet humà i del desenvolupament de l'humanitat.
És un llibre que quan el llegeixi,
la gent que l'ha llegit ens ha dit
que té inquietud, sent inquiet,
perquè toquem els problemes més foscos
del nostre desenvolupament tan biològic com cultural.
Quin plantejament feu el Robert Sala i tu mateix en aquesta publicació?
Fem el plantejament que fins que la ciència i la tecnologia
no socialitzin, fins que s'interessin la diversitat,
no tindrem una consciència crítica de l'espècie.
I fins que tinguem consciència crítica de l'espècie,
pot el planeta i fins i tot pot estar en perill.
En perill al planeta?
Sí.
I aleshores què cal fer?
Què han de fer els éssers humans justament per canviar en aquesta actitud?
Efectivament, els éssers humans han de canviar l'actitud
de comportar-se com es comporten els monos,
és a dir, jeràquicament, territorialment, sexualment,
i avançar cap a un tipus d'humanitat
que guanyen realment els valors de l'altruisme,
els valors de la socialització, el coneixement,
la ciència i la tècnica distribueixen l'energia
i puguem regular i gestionar millor el planeta i nosaltres mateixos.
Aquest Encara no som humans forma part de la trilogia,
ja ho sabies tu, allà ens ho deies tu mateix.
Quina serà la continuació?
El pròxim serà Terra Humanitzada,
que serà ja el projecte de com els criteris
que permetin una articulació nova de la societat en el futur,
de com nosaltres podem construir aquesta espècie que volem ser,
una espècie amb uns criteris de desenvolupament,
amb uns criteris de canvi, criteris d'organització social,
no ressocialització en definitiva de l'homo sapiens,
una preparança per construir,
per humanitzar-nos més ràpidament en el tercer mil·lenni.
Quants serà una realitat, per cert?
Per cert, jo crec que el tercer mil·lenni serà clau
per entendre el procés d'humanització.
I aquesta tercera part de la trilogia, quan sortirà?
Intentem que Palau de Tomà va sortir fa dos anys,
intentarem que d'aquí un pare d'any sigui possible,
i llavors també hem parlat amb molts editors que s'editin els tres llibres,
amb una capsa i que sigui la trilogia,
un mecanisme per discutir, per entendre les idees de l'evolució biològica
i de la història crítica i cultural dels humans.
L'Eudald Carbonell avui és a Tarragona,
ahir al vespre presentava a la llibreria La Capona aquest llibre
amb el Robert Sala,
però tot això enmig d'una agenda apretadíssima
que el fa estar avui aquí,
però demà potser a milers de quilòmetres.
Ara mateix, l'Eudald Carbonell,
i quan dic ara mateix em refereixo en aquest moment,
en aquest inici del 2002,
a què s'està dedicant bàsicament el catedràtic de la URB?
Com sempre, em dedico al que ha estat una passió,
que és la investigació,
però la investigació requereix organitzar equips,
requereix fer conferències,
requereix fer estructura, etc.
Llavors jo m'estic dedicant amb molta profunditat
al Museu de l'Evolució,
que s'ha fet a Porca,
a l'Institut d'Evolució Humana, etc.
Les tasques que la recerca científica
sempre tenen en el seu sí, no?
Es dedica a organitzar, publicar articles científics,
congressos, conferències, etc.
La vida de la recerca és una vida molt dura
en el sentit que es requereix moltes hores,
faptes i diumenges i molt poques festes.
És un treball, és un compromís amb la societat.
Escolta, i a Tapuerca, des de la distància que ens dona,
que no és gran, però que sí que és important,
des de la distància vista des d'aquí, des de Tarragona,
com està ara mateix tot el projecte de les excavacions de Tapuerca?
Aquí estaven, les excavacions comencen el junts i juliol,
nosaltres al mes de baix ja les preparem,
però ara estem fotuts en un tema que és importantíssim,
que és el Museu de l'Evolució.
Aquest famós museu, que va ser el Museu de l'Evolució
més important d'Europa,
i un institut universitari per fer la recerca dins d'aquest museu.
És a dir, els temes fonamentals són aquests.
Els jaciments subministren fòssils,
registres importantíssims,
i els equips d'aquí, de Madrid,
i Saragossa i Burgos treballen sistemàticament
per analitzar aquests resultats
i donar les paltes que han permès que entendran l'evolució dels humans.
Què podem esperar?
Podem esperar encara sorpreses d'aquestes excavacions en el futur?
Sens dubte, Tapuerca està per començar.
Nosaltres només som un pedit d'inici, fa 25 anys,
precisament aquest any és el 25 aniversari,
queden centenars d'anys d'investigació de Tapuerca.
I el Museu de l'Evolució, el projecte?
Espero que no queden tant en tants anys,
perquè espero veure com es pot construir,
com aquest any es posa la primera pedra,
el projecte del Juan Navarro Valdeberg,
i això funciona, i d'aquí 3 o 4 anys tenim el museu fet.
Explica'ns el projecte amb una mica més de detall.
És un gran museu, un museu de l'evolució,
fet per un...
que va sortir concurs projecte arquitectònic,
o va guanyar el Juan Navarro.
En aquest museu explicarem tota l'evolució humana
i al mig de l'evolució,
la importància que té Tapuerca,
i també si hi ha un institut al seu interior
per investigar sobre l'evolució humana,
geologia, ecologia, botànica i arqueologia.
Creus que s'hauria de donar a conèixer més
tota l'experiència,
tot el que s'està trobant a Tapuerca,
que potser la gent, el ciutadà de carrer,
no en té prou consciència
de l'importància d'aquestes troballes?
Jo em penso que sí,
perquè surt contínuament els mitjans de comunicació,
les revistes,
tot tipus de publicacions científiques,
i jo em penso que si alguna cosa
o ciutadans d'aquest país coneixen sobre l'evolució humana,
és a Tapuerca.
No crec pas que es pugui fer molt més
del que s'ha fet per socialitzar el coneixement.
El que s'ha de fer és llegir.
Aquests llibres que estem traient,
un darrere de l'altre,
serveixen per donar una informació molt més contingent
i per entendre-nos-ho a nosaltres mateixos.
Per tant, llegir i discutir
és en què ens pot fer humans.
Escolta, Eudali,
des de la teva perspectiva de viatger,
doncs, continu,
com veus Tarragona?
Tarragona, bé,
Tarragona és una ciutat
que en els darrers anys
s'ha anat estructurant,
s'ha anat dinamitzant,
ha crescut el seu producte interior brut,
hi ha unes preocupacions,
per la pròpia universitat
s'ha també estructurat
i vinculat més amb la societat,
i jo crec que per Tarragona
aquest tipus de ciutats mitjanes
li ve un gran futur.
Com a professor,
encara fas classes
o vols continuar donant classes a la URB?
A mi, el que més que m'agrada,
a part d'investigar,
és donar classes.
El problema és que,
d'entrada aquest any,
tinc altres qüestions d'ordre major
que tira endavant,
com la coordinació dels projectes.
Però jo sóc un enamorat de donar classes.
Donar classes em realitzo
i trobo una manera fantàstica
per connectar amb gent jove
i explicar-los la importància
que t'hi conèixer.
Acabem ja i tornant al llibre.
Encara no som humans,
el podem trobar ja a les llibreries.
Com vendries, entre cometes,
el producte?
Com miraries a treure un lector nou
que potser no sàpiga res
de l'Eudal Carbonet ni del Robert Sala?
Jo crec que és un llibre fet de forma pedagògica,
està preparat perquè qualsevol persona
el pugui llegir o pugui entendre
i, sobretot, per tant,
demano a la gent que reflexionin
sobre el que llegeixen.
És un llibre senzill,
és un llibre que es llegeix una tirada,
la gent que l'ha llegit ho ha dit,
és un llibre sugerent,
ple d'idees
i el que hem d'aconseguir
és que la gent aquestes idees
les llegeixi o els arribin
i pensen que és com llegir una novel·la.
L'únic que té
és que pot tenir més contingut,
un contingut que el capaciti
per entendre millor com funciona el món.
Per cert, que el vau escriure
abans de l'11 de setembre, no?
Sí.
Precisament a la portada hi ha les torres bessones
i un primat que les mira, no?
Per denunciar fonamentalment
com, si no evolucionem ràpidament,
si no ens humanitzem,
podem posar en parell
fins a tot les construccions
més importants de l'estat d'esor allòbiològic,
que és la sobreviure a la nostra espècie.
Jo soc optimista,
jo crec que, i encara no som humans,
ho és, és un missatge a l'optimisme,
és un missatge al treball,
a la consciència de la societat
per millorar les nostres condicions
en el planeta.
És a dir, Udal,
que els aveniments a l'11 de setembre
no havien de fer canviar
el contingut del llibre?
No, efectivament,
precisament el contingut del llibre
avisa sobre això,
que si no hi ha un canvi
a la nostra actitud,
si la ciència i la tècnica
no socialitzen,
si la diversitat no s'integra,
serà molt difícil
que la nostra espècie
tingui consciència.
I si no té consciència
una altra espècie,
consciència crítica
de la seva història,
difícilment aquest planeta
podrà tirar endavant.
Udal Carbonell,
catedràtic de la Universitat
Rovira i Virgili,
Premi Príncep d'Astúries,
codirector de Tapuerca,
en fi,
tantes i tantes coses,
i també Tarragoni.
Udal Carbonell,
moltes gràcies
per atendre aquesta trucada
aquest matí en directe
a la sintonia de Tarragona Ràdio,
que vagi molt bé el llibre,
les investigacions,
les conferències,
els debats,
els seminaris,
les excavacions de Tapuerca,
en definitiva,
tota la feina de recerca
i d'investigació
que estàs realitzant.
Molta sort.
A vosaltres,
moltes gràcies.
Gràcies i bon dia.
Bon dia.
Udal Carbonell,
un dels protagonistes,
com dèiem,
aquest matí de dimarts,
també en directe
a la sintonia de Tarragona Ràdio.