Te'n recordes?
Cada vez que te veo me acuerdo de esos tiempos
con la cerveza al litro mirando la puesta del sol.
El escritor ver una mesa colocada en la vereda
se juntaban los amigos a discutir la situación.
Aquesta història arrenca l'estiu del 2001.
El Nàstic ha pujat a Segona Divisió
i es prepara per viure una temporada que pocs oblidaran.
La competició s'estrena amb tot un exprimer,
al Racing de Sant Ander visitant el nou estadi.
La primera incidència, però, arribarà ben aviat,
a la quarta jornada de Lliga, el dissabte 22 de setembre.
Aquella nit acabarem a l'hostal sopant un estofat.
La vigília de Santa Tecla, el Nàstic rep el ferrol.
És dissabte i la tempesta acaba per deixar el nou estadi a les fosques.
L'àrbitre suspèn el partit per la falta de llum
i perquè el camp s'ha convertit en una piscina.
Abans de la suspensió, però,
l'equip de Noguers té temps per marcar dos gols.
El segon, de Santi Castillejo.
Pràcticament puc assegurar que aquest partit no s'acaba.
Quan atenció a la jugada,
Espinilla la intentarà el Nàstic,
obre cap a banda esquerra,
compte que pot tenir perill,
Manolo Herrero es dins l'àrea,
Manolo Herrero encara amb la pilota,
la treu cap a fora,
José Luis Deus intenta buscar posició pel xut,
Ruiz Ochoa, el rebuig...
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol!
És gol, és gol, és gol, sí!
Gol!
Del Nàstic!
Miràvem la bandereta del Línier,
però no hi ha fora de joc.
Castillejo s'ha donat la volta
després dels rebuigdes del punt de penal
i el segon que puja al mercada del nou estadi.
Quin inici de partit!
Quina bogeria!
I això que plou!
I això que al canç sembla una piscina!
I això que plou!
El primer disgust de la Lliga
arriba el diumenge 7 d'octubre,
a l'Elmàntico.
El Nàstic té a les seves mans
un triomf històric al camp del Salamanca,
però es deixa empatar el partit a l'últim minut.
El maig acaba 3 a 3.
Un dels golejadors de la jornada
és Antoni Pinilla.
Busca Déus, que és a la frontal,
ho ha fet bé Déus,
ha anat, atenció,
la sentada capanera de Déus
pot rematar Pinilla,
gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol!
Gol!
gol del Nàstic a Salamanca!
Ha marcat Pinilla en camadret de la jugada,
que bona de José Luis Déus!
El pont de l'1 de novembre
fem la primera sortida per les Espanyes.
L'Alcázar i l'Aquaducta de Segòvia,
els castells de Coca i Penyafiel,
la catedral i els garitos indis de Burgos,
el monestir de Silos
i el desfiladero de la Llecla.
L'objectiu és arribar a Sòria,
a los pajaritos.
L'afició a Granà fa un desplaçament massiu,
però el Nàstic no passa de l'empat.
Llàstima, la nit de Sòria, però,
encara està per descobrir.
He despertado casi a las diez
y me he quedado en la cama
más de tres cuartos de hora.
Yo he merecido la pena.
Diumenge, el 2 de desembre,
arriba el primer gran espectacle
de la temporada al nou estadi.
Jesús Gil, Luis Aragonés
i l'Atlético de Madrid.
Les grades s'omplen a vessar.
L'equip ha quedat en mans de Jaume Bonet
després de la destitució fulminant de Noguers.
Els matalassers s'imposen al marcador,
tot i el gol de Félix Prieto.
Jo ja ho havia dit abans,
això és una festa per sobre de tot,
no ho hem d'oblidar.
Compte, Félix Prieto!
Podrà xutar!
gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Gol!
De Félix Prieto!
GOOOOOOOL!
GOOOOOOOL!
El Nàstic!
I encara hi ha vida, Àngel!
Encara hi ha vida!
És que es té que provar, ja t'ho he dit abans.
Quan s'hi veu la línia de l'àrea gran,
es té que provar, si aconsegui.
A més, el Mono ha fet el Mono, ara.
Perquè ha fet una tonteria,
que a l'entrenador li hauria de fotre una multa impressionant.
Perquè això és inconcebible, no?
L'endemà esclata la bomba.
El sorteig de la Copa del Rei
empareia el Nàstic amb el Reial Madrid.
El club es prepara per viure una moguda mai vista
i queda desbordat.
Tot Espanya parla de l'eliminatòria.
El partit d'anada es juga dimecres,
12 de desembre,
amb un ambient que no oblidarem mai.
El Madrid acaba perdent.
La ciutat viu un somni.
Félix Prieto cap a Manolo Herrera, ara no ja fora de jau.
La passada de Manolo Herrera, cap a Codina, dins d'àrea.
La centrada, gol, gol, gol, gol.
Ara sí, ara sí, ara sí.
Gol!
Del Nàstic!
Li ha marcat el Madrid!
Li ha marcat el Madrid!
Gol!
De tota Tarragona!
El gol per ser en pròpia porta.
Però què més dona?
Què més dona?
El 37 a la segona!
82 de partit!
La centrada de Lluís Codina!
Un defensador del Madrid!
Ara intentarem saber qui era.
Caranca!
Gràcies Caranca!
Intentant tallar la pilota!
Se la fotuda dins!
Nàstic 1!
Real Madrid 0!
Vinga Codina a la contra!
Podem intentar-ho encara!
Félix Prieto no hi ha fora de joc!
La pilota cap a Castilla,
però que anirà cap a la porteria!
El Poblissatxec a Castilla,
posar l'afrontel una mica escuradet!
La centrada!
El segon pal!
Ai, ai, ai, ai!
Encara és viva la pilota!
No ha entrat de miracle!
No ha entrat de miracle!
Era el 2 a 0!
Oh!
No ha entrat de miracle!
L'eufòria s'estén per tot arreu.
Jaume Bonet, el farmacèutic,
esdevé el principal protagonista
dels mitjans de comunicació de la capital.
El Nàstic prepara el desplaçament a Madrid.
Aquell dissabte ens sorprèn una intensa nevada
que deixa una imatge insòlita de Tarragona.
La cita del Bernabéu és el dimarts següent,
18 de desembre.
2.000 aficionats desafien la neu
i es planten a la castellana.
El somni gairebé es fa realitat.
Al mig del camp estem jugant molt bé,
Manolo Herrero obre cap a la dreta,
Lluís Cudina vinga amb velocitat,
deixa la pilota encara més cap a la dreta,
cap en Jean Cuellar.
Anem a veure què fa el exjugador del Barça i del Betis.
Encara Cuellar.
La centrada vol arribar a Manolo Herrero!
Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol!
Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol!
No estic! El segon! El segon! El segon de manera rara!
L'eliminació de la copa ens torna a la dura realitat de la lliga.
L'equip no acaba d'arrencar i la directiva fitxa Lobo di Arte.
El mes de febrer ens deixa un gran partit al Camp del Ferrol i els gols de Pachi Méndez contra el Salamanca.
Conatocera la jugada! Castillejo! Que es quedarà soldat al porté! Castillejo! Castillejo! Gol! Gol! Gol! Gol!
Gol! Gol!
Gol!
Gol!
Gol!
Gol!
Gol!
Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol!
El Racing s'ha quedat totalment sol com un mussol! Castillejo davant el porter al minut 6 de la primera!
La sentada de Pinilla volia arribar a la rematada al rebuig per Méndez! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol!
Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol!
Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol de Traca i Mocador de Pachi Méndez!
Que encara no s'ho creu!
Pero al minuto puita la segona part! Acaba de empatar el Parcí!
Qui no recorda allò del desvio del Boralla? I la paella del Palmar? I les genialitats de l'Ullès al volant?
Qui no recorda allò del desvio del Boralla? I la paella del Palmar? I les genialitats de l'Ullès al volant?
Dissabte, 2 de març, anem d'excursió a l'Albufera. Aquella tarda, al camp del Llevant, acabarem empatant un partit que teníem perdut.
Som al 39 i mig de la segona, Llevant 2, Nàstic 0. A veure si podem marcar com a mínim el 2-0 i donar-li més emoció. Gol! No! Sí, sí, sí!
Gol! Gol!
El Nàstic perdonant-nos vida en aquests darrers 5 minuts de partit!
L'esperança de la salvació es manté. El Nàstic visita el nou estadi i s'emporta 3 gols. El Nàstic sembla a punt per a la remuntada.
Comptarà la centrada? Gol, gol, gol!
Gol! Gol!
Gol! Gol!
Gol!
Del Nàstic! El tercer! El tercer, Ivan Pérez! Ha posat al cap la pilota cap al pal dret de la porteria del Nomalsi, tot i que hi havia un jugador
però, defenent aquesta zona, no ha pogut evitar que la pilota, finalment, amb ventes i rodolons, acabés entrant dins de porteria del conjunt surià.
Espectacular! Això és veure-ho, per creure-ho, 32 de la primera, Nàstic 3, Nomancia 0.
Macho, macho man! Macho man, yeah! I've got to be a macho man! I've got to be a macho man, yeah! I've got to be a macho!
A Bailar i a Cantar, és dissabte 30 de març, al Bacete la Nuit, el Nàstic ens porta a Castella la Manxa, en plena Setmana Santa, fugint dels camacos que van a Andorra.
Xoc de trens a Torredembarra. Després de l'ensurt, ens anem a sopar i a la zona. Sortim de marxa, tot i que hem perdut el Carlos Belmonte.
És a l'alçada de la frontal ja, la pilota precisament cap a aquella zona, l'estava jugant al primer toc, el conjunt local i gol! Gol de l'Albacete!
Jo no sé, però a part de que sigui o no sigui mans, han fet el que han volgut, eh! Tres passades, la pilota! Per Basti i Basti a la frontal de la petita, fusellat Javi Ruiz.
Després d'una jugada, jo no sé com es veu per la tele, però aquí com a mínim amb una facilitat pasmosa l'Albacete.
Tornant d'Albacete, la setmana següent, el Nàstic rep el Córdoba i el guanya. El miracle encara és possible. Pinilla marca el gol de la victòria.
Vinga, vinga, vinga, vinga. Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Gol, l'Atlàstic!
Sant Magí existeix!
Gol de Pinilla! Gol de Pinilla!
No ens ho ha mereixut, però gol, l'Atlàstic!
El tram final de la Lliga avança.
La jornada següent anem a ells a fer la paella
en un altre desplaçament massiu de l'afició grana.
L'esperança de l'empat, però, s'esbaix en els últims minuts.
Com a contrapunt, el diumenge següent,
la visita del Murcia al nou estadi
salva les poques opcions de mantenir la categoria.
Quan intenta comptar a la jugada Aguilar,
la centrada, gol del Murcia!
Gol de Loreto!
La centrada d'Aguilar!
Loreto de planxa, sol dins l'àrea!
Albert Tomàs es posa les mans al cap!
Acaba de marcar el Murcia.
El nou estadi sembla un funeral.
Madrid ens espera.
Anem al barri més indi de la capital, Malassanya.
Plazadors de Mayo, Botellón, Pitgeria Meravilles,
els locals més moderns.
És divendres, 26 abril.
Comença el cap de setmana.
Aquest sí que no l'oblidarem mai.
La cita de l'endemà és el Vicente Calderón.
Migs miler de tarragonins donen color al partit.
Fotografies fora i dins el camp.
L'ambient és extraordinari.
Per davant, 90 minuts que quedaran a la memòria col·lectiva del Nàstic.
El partit acaba amb empat a 3.
Pot ser perillosa.
Banda esquerra d'atac del conjunt grana.
La pilota sentada per Cuellar.
A ver si pots rematar-la el gol.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
GOOOOOOOL!!!
Històric del Nàstic, el Vicente Calderón!
Que cridin, que cridin! Nosaltres també!
Albert Tomàs acaba d'avançar al Nàstic!
Aquí, el Vicente Calderón, amb tot en contra els seguidors del Nàstic,
aquests 200 valents en peus, disfrutant i gaudint amb el primer gol
que acaba d'aconseguir el Nàstic!
Ha acabat rematxant un polèmic 2-1,
que davant les protestes del Nàstic, la tensió,
Cuellar, Cuellar! Gol, gol, gol, gol!
Gol, gol, gol!
GOOOOOOOL!!!
Del Nàstic!
En el millor moment, quan encara no acabàvem de païr,
el segon de l'Atlètico de Madrid,
amb targetes grogues per Dierte, per Ramis,
s'ha trobat amb la pilota d'Islaria Cuellar,
i davant Mono Burgos!
Xiu, xiu, xiu, xiu, xiu!
El segon pel Nàstic, el 2-2!
Encara estem vius, Àngels!
Atlético 3, Nàstic 2, Atlético 3, Nàstic 2, vinga!
Angelito, vinga!
Es el 3-3, es prácticamente la dernière oportunitat!
Situa la tanca defensiva al árbitre,
també el Mono Burgos!
Cuellar, Cuellar, Cuellar, Cuellar!
Gol, gol, gol, gol, gol!
Gol, del Nàstic!
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol!
Gol!
D'Angels Cuellar!
Ella lo vio salir de allí,
ahora sabía la verdad,
y se decidió.
Després de l'empat al Calderón,
el Nàstic se la juga contra el Poli Agido,
rival directe per evitar el descens.
Aquell diumenge, 5 de maig,
la gespa del nou estadi encara no sap
que serà envaïda pels aficionats.
El partit comença amb un gol de Dani Marín
després d'una gran jugada de Bruno Saltó.
Intenta fer una jugada impossible,
però, vaja, s'hauria d'intentar contra Bruno Saltó.
Que ve la jugada per Bandadeta!
Gol, gol, gol, gol!
Gol, gol, gol, gol!
Gol!
Gol, gol, gol, gol!
Del Nàstic!
Que gran Bruno!
Que gran!
Quina jugada un altre cop!
Remuntant la línia de fons!
S'ha ficat dins l'àrea!
La passada de l'amor,
banda dreta de Bruno Saltó
i Dani Marín a boca de gol!
a la frontal de la petita!
Avança el Nàstic al marcador!
El Poli empat al maig,
però Déus torna a avançar els Tarragonins
amb un gol que pot suposar la permanència.
el partit és a punt d'acabar.
Som en el temps de descompte.
I arriba el gran pal.
Sortirà fora per línia lateral.
Som al temps de fer així.
Rubén, quan queda?
Com sempre controlant-nos el Rubén.
aquesta estadística concreta.
Hem passat ja tres minutets.
Vinga, atenció!
Dos minuts més encara!
Vinga, aguanta!
Només dos minuts!
La té Manolo Herrero!
Hem de guanyar com sigui!
Hem de guanyar com sigui!
Manolo Herrero la ven!
Malament!
Malament aquí al mig del camp!
Ve ha posat la cama Àngel Cuellar,
però falta de Cuellar!
Però què diu?
Però què diu?
Però què li passa aquest home?
Clos Gómez avui està fent un arbitratge increïble!
S'està avassallat!
Era al revés!
Era planxa contra Àngel Cuellar!
Però què està fent?
El poli protesta i en raó!
És que és una vergonya aquest árbitre avui!
Atenció!
Atenció!
Conta la pilota assentada cap a dins!
Cap a dins l'àrea!
Encara tallarà el poli!
Conta! Conta! Conta!
A la frontal!
A la frontal!
Conta! Conta! Conta! Conta!
Gol del poli!
Gol del poli!
Gol del poli!
Gol del poli!
Acaba d'ensorrar-nos el poli ejido!
Déu meu!
Gol del poli!
Mira que ho anàvem dient!
Mira que ho anàvem dient!
Joan Andreu digues!
La menja del partit!
El terreny de joc està!
El públic llançant objectes al camp!
Aquest gol!
Ens acaba d'enviar la segona ve!
Aquest gol de bordi!
I expulsió a Diarte!
Ens acaba d'enviar la segona ve!
Expulsió a Diarte!
Sí, sí!
Expulsió de Diarte!
Que jo hagués fet...
Vaja!
Ja fa uns minuts!
Estan callant objectes sobre el terreny de joc!
L'àrbitre ha estat fatal!
Però Diarte encara pitjor!
Jo no sé qui dels dos pitjor!
Està tot a l'àrea del nasti plena d'ampolles i d'objectes!
Aquest pas a sobre ens tancaran al camp!
Però és que jo ja que volen que els digui!
No s'han de llançar objectes!
Sí, però entenc l'emprenyament de la gent!
Entenc l'emprenyament de la gent!
Mira que ho veien venir Àngel!
Ho estaven dient!
Ho estaven dient!
I l'equip tot i això se'l veia nerviós!
No acabaven de matar el partit!
No acabaven de matar el partit!
Ara li ha caigut un objecte!
Un jugador del poli!
El que faltava!
Això és el principi del final!
La policia ja...
Això és el principi del final d'aquest projecte del nastic 2001-2002!
La gent està molt nerviosa!
S'ha d'entendre!
Però també...
És que no s'ho mereixen Àngel!
És que no s'ho mereixen!
Aquesta gent no s'ho mereixen!
No s'ho mereixen ni això!
Perquè ha sigut un públic incondicional durant tot l'any
que no ens ha fallat en cap moment!
ni que realment no es mereix...
Això no?
El poli continuarà a tres punts de diferència del nastic!
Malat la derrota del numància!
Tant se'n dona!
Tant se'n dona!
Estem enfonsats a segona vegada!
I els jugadors d'Elegido increpant al públic!
Sí!
El jugador del nastic conta ara que hi ha un jugador d'Elegido
que vol anar cap a la banqueta del nastic!
Té un trau al cap eh!
Té un trau al cap!
Aquest jugador d'Elegido no ens hem d'enganyar!
Li ha caigut un objecte al cap!
Invasió de camp!
Invasió de camp!
No!
Sisplau!
Això no!
Invasió de camp!
I el partit no està acabat!
Invasió de camp!
I el partit no està acabat!
Demà!
Per no dir aquesta nit!
Serem protagonistes i negatius!
A tots els telediaris de tota Espanya!
Això no!
Sisplau!
Això no!
Invasió de camp!
Sense partit!
Acabat!
Vicepresident del nastic a la gespa també!
El vicepresident del nastic a la gespa!
No!
Mira!
Han d'intentar aturar m'imagino a l'afició!
Ja!
Les escales donen accés als vestidors!
Això ho ha de fer la policia!
Jo ja entenc que...
Clar!
Això és molt perjudicial pel nastic!
Però això ho ha de fer la policia!
Sisplau!
No perdem els nervis!
Sisplau!
Sisplau!
Era el que ens temien!
Ha estat el cop mortal!
Ángel!
Ha estat el cop mortal!
Sí!
Una cosa inexplicable!
Una cosa que pel domini del polideportivo es veia una mica vindre!
Però què fa la gent!
La gent continua!
Escolta!
I la gent marxa als vestidors!
Els jugadors!
Acaba... Això és tancament de camp!
A més, partit televisat, que ho veu tothom...
Això és tancament de camp!
I aquí no hi ha excusa ni pretès, no?
Jo ja no sé què més ens pot passar avui, Ángel!
Jo no sé què més!
Però clar, és que la gent ha esclatat!
Però a veure, no ho podem justificar això!
No ho podem justificar!
Però la gent ha esclatat!
Ha esclatat de tota l'atenció que tenim a sobre!
No ho és grazie ara!
No has admired!
El Nàstic torna a jugar la setmana següent al nou estadi.
Repa el Jerez, un altre segon a B que aspira al miracle de l'assenys.
Tot i així, els granes sentencien el marcador amb dos gols.
El segon, de Manolo Herrero.
Déus, déus, que va a Manolo Herrero, vinga, xuta, xuta, xuta, xuta, gol.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Per qui ho vulgui, per qui ho vulgui, per qui ho vegi.
Gol!
GOL! ELLASTIC!
El segon! Sí senyor!
Així és com es respon a un àrbitre!
Així és com es respon!
Guanyant el camp! Guanyant el camp!
Manolo Herrero! GOL! ELLASTIC!
Amb l'aigua al coll, el nàstic viatja a Oviedo a la penúltima jornada del campionat.
El club fleta un vol especial perquè els aficionats acompanyin l'equip.
Els Asturians no es juguen res i el nàstic acaba guanyant 0-2.
Àngel Cuellar torna a obrir el marcador.
Estem intentant arribar, com ara, aquesta pilota cap a Cuellar que no arriba.
No arriba a Déus, però si Cuellar contra Cuellar dins àrea.
Encara Cuellar, encara Cuellar!
GOL! GOL!
GOL!
L'Angelito a Cuellar!
Gol del nàstic!
Gol del nàstic al minut 19 de la primera!
facilitada.
Am néstic jugada dissabte 25 de maig contra l'Extremadura.
Permanència, el Nàstic juga dissabte 25 de maig
contra l'Extremadura.
Passem el dia amb bici per la Terra Alta.
El club Esca-Tarragones juga a l'ascens al Serraio.
I la jornada acaba el nou estadi
amb la sensació que això s'acaba.
No hem jugat bé, ens ha pogut guanyar l'Extremadura,
però el que val és el resultat, Àngel.
Tothom se'n recordarà, finalment,
d'aquest 2 a 1, d'aquesta victòria,
i d'aquell nàstic, com a mínim, la rematada de Cuellar al gol.
El gol de Cuellarara.
Que ja no serveix de res.
Repeteixo, però com a mínim,
és el tercer del nàstic, Cuellar.
Se'n va content a celebrar-ho
cap a la zona del gol.
El tercer del nàstic,
que potser serà el gol que hem cantat menys
de tota la temporada, ho és de fet.
Perquè ja ho dic,
no ens evita el descens,
però això sí, per mi és molt important.
Marxarem amb el capalt.
El descens es confirma, tot i la victòria, 3 a 1.
Per a sorpresa de molts,
una part de l'afició torna a envair el camp,
es planta davant la llotja
i aclama els directius.
El Tito es posa a plorar.
Continuen els crits dels aficionats.
Són uns 400 o 500 aficionats
aproximadament saltant,
votant i mirant cap a la zona de la llotja.
Patint, doncs, aquest moment,
tot i que sembla que ho estiguin celebrant,
però, evidentment,
doncs, la processó va per dins,
però, d'alguna manera,
deixant clar,
aquest és el missatge,
deixant clar,
que l'any que ve hi seran.
Que no ha passat res,
que no ha passat res,
o si ha passat,
si ha passat,
perquè hem baixat,
però, vaja,
que el futbol és així,
que l'any que ve hem de tornar
perquè aquesta afició tornarà a estar.
Escoltin, escoltin.
Volvemos otra vez.
El crit és l'any que viene,
volvemos otra vez.
Aquest, aquest.
l'any que viene,
volvemos otra vez.
I ho estan cantant
el president i el vicepresident.
Doncs,
jo crec que és la millor imatge,
no?
És el millor que podem dir
en aquest moment, Ricard.
Mirarem de parlar de seguida
amb Josep Maria Andreu.
Està realment molt emocionat.
President,
està emocionat, no?
Sí,
jo no puc parlar ara,
estic,
estic emocionat
per la gent que tenim,
no?
Perquè,
t'ho juro que és impressionant,
això, no?
És impressionant,
Xec.
És una pena,
hòstia,
és una pena,
s'han fotut a baix.
és una pena,
tio,
de veritat t'ho dic.
Però,
per aquesta gent,
t'ho juro que fins al fi del món,
tu,
treballarem com a mai
perquè l'any que ve
hem de tornar a pujar, eh?
Prometo que pujarem,
com sigui,
però pujarem.
Es mereixem estar dalt.
Hòstia,
tu ho veus?
Això és impressionant.
No puc,
t'ho juro,
no puc,
no puc,
Ricard,
no puc.
tot el que veus.
Every night with my star friends
We eat caviar and drink champagne
Sniffing in the VIP area
We talk about Frank Sinatra
Malgrat el descens, l'any 2002 no ens deixa un mal sabor de boca.
Recuperats de la DEPRE, preparem l'expedició a Benicàssim.
Ens espera la concentració més moderna i indie del món mundial.
Quatre dies de VIP intensos, molt intensos.
Concerts, polseres, samarretes, whiskeys, DJs,
el Fiber Café, les galetes per esmorzar, el Chill Out,
la Megatenda de l'Ullès, la Rave, els Nastiqueros,
el Napo, la Fashion, la Peri del Bacete,
l'Espejo, els Gabatxos i una cançó.
Martin s'est floté dans les vestiaires,
Lucas l'écouté, plutôt intrigué.
Qui est ce jeune homme d'allure fière,
nouveau surveillant, fraîchement arrivé à la piscine ?
Ta-lam, ta-lam, ta-lam, ta-lam, à la piscine.
Ta-lam, ta-lam, ta-lam, ta-lam.
Lucas grimpa sur son plongeoir,
Martin poireauté afin de pouvoir fermer la piscine.
Ta-lam, ta-lam, ta-lam, à la piscine.
Ta-lam, ta-lam, ta-lam.
A deux sur un vélo, il fait d'all, il fait d'all, il fait d'aller jusqu'à la piscine.
Oh, Lucas plonge, pardon que Martin le maat avant de l'attraper
dans les vestiaires de la piscine.
Ta-lam, ta-lam, ta-lam, à la piscine.
Ta-lam, ta-lam, ta-lam, plutôt éner...
L'estiu vol acabar-se, arriba el setembre
i el Nastiqu s'enfronta un altre cop a la segona B.
Però tant se val.
La tecla ens deixa a sota la pluja les millors notes de l'any.
Puede que solo sea artificial
Puede que a mi manera me sirva para olvidar
Prometí que nunca volvería a caer
Pero esta vez no lo quiero evitar
Es que me hace volar
Soria, València, Albacete, Madrid, Benicàssim, Tarragona...
El 2002 ens ha fet una mica més moderns, més indis, més alternatius.
El 2003 tornarem a segonar
i si no, igualment ens continuarem veient el nou estadi,
el Candil, la Penya, el Cau, el Fip i per la tecla.
Per molts anys.
Con el rumbo fijo y sin mirar atrás
Màri, la Penya, el Fip i per la tecla.
Màri, la Penya, el Fip i per la tecla.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!