La il·lusió de la nostra terra és l'orgull de la meva ciutat,
un equip que tots identifica, uns colors que tot s'agermanen.
Aquesta història arrenca el diumenge 29 d'abril del 2001.
Després d'una segona volta del Campionat Excel·lent,
el Nàstic té l'oportunitat de situar-se en zona de Playoff Descents.
El Conquense visita el nou estadi.
Un gol de Santi Castillejo en temps de descompte dona la victòria
i situa els tarragonins entre els quatre primers de la segona B.
L'afició comença a somiar.
Encara aquí que amb la pilota vol fer la centrada cap a dins l'àrea,
a veure si arriba Cali, ho fa abans el porter, atenció que la peta cara viva,
gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
¡Gol!
¡Bol l'Aste!
¡Gol!
¡De Castillejo!
Quan atenció, atenció, perquè hi ha una invasió de públic al camp
i això ens pot costar molt greu, eh?
Torneu tots, quina invasió, perquè a més està multitudinària.
Quin gol ha fet Castillejo!
Quin gol ha fet Castillejo!
Quin gol ha fet Castillejo!
¡Gol!
¡Y playoff!
¡Ara sí playoff!
Falten dues jornades de Lliga i el Nàstic ha d'anar a l'Olímpic de Terrassa.
26 autocars i més de 2.000 aficionats segueixen l'equip fins al Vallès Occidental
en una expedició que recorda la de Sòria.
El Nàstic acaba guanyant 1-2 gràcies a un gol de cap de Manol Herrero.
L'equip es queda a només un pas de la lligueta de Sents.
Som a punt d'arribar a la mitja hora del segon temps.
Això significa que encara queden més de 15 minuts.
hi ha un còrner que llença no molt bé ara per ser Jordi Masol pel Nàstic.
Ho t'ho ha intentat arrematar!
Gool!
Non l' 36!
Gool!
A la graderia de Terrassa els aficionats pateixen fins a l'últim segon del partit.
¡Lasque! ¡Lasque! ¡Lasque! ¡Lasque!
¡Viste ya! ¡Lasque puta!
¡Venga!
¡El tercer!
¡Oh, gol!
¡Oh!
¡Oh, gol!
¡Oh, gol!
¡Oh, gol!
Oh, gol!
Oh, gol!
Oh, gol!
Oh, gol!
Oh, gol!
Oh, gol!
Oh, gol!
Oh, gol!
Oh, gol!
Oh, gol!
Oh, gol!
Oh, gol!
Oh, gol!
Oh, gol!
Oh, gol!
Oh, gol!
Oh, gol!
Oh, gol!
Oh, gol!
Oh, gol!
No cierres, no cierres, no cierres, así se oye lo que cantamos.
A la mateixa plaça i des de la mateixa porta de l'autocar dels jugadors,
el vicepresident Àngel Fernández i el capità Jordi Masnou
demanen tranquil·litat i paciència a l'afició.
Encara s'ha de jugar contra la grama.
Els jugadors m'encarrenen que us donem les gràcies,
però que encara falta un partit i que, per tant, estan cansats
i que us agraeixen molt.
Però, per un metge, encara hi ha un partit.
Per tant, si no se sap greu, una bona salutació amb ells
i tots disciplinats cap a casa, d'acord?
Gràcies!
Gràcies! Gràcies! Gràcies! Gràcies! Gràcies! Gràcies! Gràcies!
De veritat, el que ha dit l'Àngel, us agraïm, un moment, us agraïm de veritat tota l'ajuda que ens esteu donant,
però realment hem d'esperar fins diumenge, i diumenge ens tornem a trobar tots aquí, d'acord?
Diumenge 13 de maig s'acaba la lliga regular, el Nàstic rep el nou estadi, el líder, la Grama,
el marcador final 3 a 1 deixa les coses ben clares, els tarragonins jugaran la lligueta de 100 a segona divisió A.
I realment impressionant l'aturada de Mendes quan tenen això, que torna a la càrrega del Nàstic, escudint la centrada, pot ser gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol!
Gol del Nàstic i ja no pensem en ningú més, ja no ens importa Nouvelle, ja no ens importa Mataró,
Ja no ens importa l'Hospitalet de Llobregat.
La veritat és que el partit ha baixat bastant també d'intensitat
durant els darrers minuts, tot i que intenta ara la centrada.
Atenció, Codina!
El que serà, el que serà, el que serà!
Gol! Gol! Gol! Gol!
Gol!
De Castillejo!
Y contra la jugada de Dalmàstic, la sentada, segúnd pass,
será gol, será gol, será gol, gol!
Gol!
Gol! Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol!
Gol!
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol!
Castillejo! Castillejo! Castillejo!
22 gols! 22 chichanglos! Impresionant Santi Castillejo!
L'endemà de les celebracions, el sorteig del playoff empareia el Nàstic,
amb el Cádiz, la Murrio i el Zamora.
El primer rival serà el Cádiz, un històric del futbol espanyol que visita el nou estadi.
L'endemà de les celebracions, el sorteig del playoff empareia el Nàstic,
amb el Cádiz, la Murrio i el Zamora.
El primer rival serà el Cádiz, un històric del futbol espanyol que visita el nou estadi.
Davant d'un camp gairebé ple de gom a gom,
l'equip de Josep Maria Noguès torna a marcar 3 gols
i es col·loca com a primer líder de la lligueta.
El primer pas per a l'ascens ja està fet.
Ja al costat de la pilota, a més de Barilla, també Castillejo,
anem a veure aquí la Xuta.
Finalment no serà Jordi Masnou, o Barilla o Castillejo,
que són els millors especialistes.
Castillejo, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
GOOOOOOOL...
del Nasti!
GOOOOOOOL...
GOOOOOOOL...
de Castillejo!
De falta, amb la dreta, per on mateix hi havia el porter, Armando.
Només 14 gols, amb 38 jornades, i el minut 4 de la primera, xup, xup!
xup!
Contra l'acció de la contra del Nasti, Sergio Lara, pot ser perillosa,
fa la sentada, segon balla Castillejo, en arribarà, Armando la deixa cap enrere,
el rebuig, la pilota que arriba Castillejo, Castillejo!
GOOOOOOOL...
GOOOOOOOL...
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol de Castillejos.
Compte la tuga de Castillejo, el tercer!
Castillejo, el tercer!
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol!
Castillejo, Castillejo, Castillejo...
GOOOOOOOL!
S'ha posat la mà al cap perquè no s'ho creu!
Hat-trick de Castillejo!
Música
You're just too good to be true
Can't take my eyes off of you
You'd be like having to touch
Oh, I wanna hold you so much
And long last love has arrived...
Divendres 25 de maig,
El nàstic juga el segon partit de la lligueta a Murrio.
Docents aficionats de Tarragona es desplacen al País Basque.
El club és rebut amb un gran ambient de cordialitat,
bona gastronomia i millor xacoli.
El vicepresident Àngel Fernández, convidat per la directiva de la Murrio,
es mostra encantat amb aquest desplaçament.
Bueno, francament, el terreny de joc és formidable,
és una espècie de catifa verda preciosa,
el camp petit, però francament molt bonic,
i sobretot hi ha un aspecte que ens ha llamat l'atenció
des que hem entrat dintre en aquesta vall de Llala
i des que hem deixat l'autopista i hem arribat a Murrio.
Francament, és un territori preciós,
és un lloc fantàstic,
és un indreç francament bonic, molt bonic per visitar.
Hem estat molt ben atesos per tots els directius de la Murrio,
estem en un ambient de francacameraderia.
El partit s'acaba amb empat a zero,
però els jugadors i Josep Maria Noguès donen per bo al resultat,
i alguns aficionats i directius es queden a Vitoria-Gasteiz
a gaudir del cap de setmana.
El resultat dona peu a l'optimisme, segons Sergio Lara.
Sí, bueno, hay que mirarlo como positivo después del empate del Cariz Zamora,
pero todos sabemos y estamos convencidos
de que podemos mejorar el partido que hemos hecho hoy aquí
y que, bueno, que si hubiéramos ganado aquí
hubiéramos podido dar un pase muy importante.
No ha podido ser, ellos trabajan mucho,
son una gente muy disciplinada, campo pequeño,
no es una cosa que la pongo como excusa,
pero nosotros hemos trabajado bien,
quedan muchos partidos,
yo estoy convencido y seguro,
y la plantilla está convencida y segura
de que vamos a ganar el domingo o el viernes en casa
y que hay que ser optimista.
Yo le diría a la gente de Tarragona
que no se desanimara ni mucho menos por este resultado,
porque hemos dado la cara en todo momento
y hemos sufrido aquí para sacar este punto para la gente de allí.
Buen día, es Mestar Lamurrio,
y en un partit trepidant, el Nàstic acaba guanyant.
Y en un partit trepidant, el Nàstic acaba guanyant.
en un partit trepidant, el Nàstic acaba guanyant per 4-2.
Els granes s'ho menjar, 7 punts.
...
8 dies més tard, la Múrrio visita a Tarragona
i en un partit trepidant, el Nàstic acaba guanyant per 4-2.
els granes s'ho menjar, 7 punts.
Buen atención, la jugada del Nàstic, gol!
Gol! Gol! Gol!
Grana! Gol!
Del Nàstic!
Feliz Pietro, banda dreta, ha agafat la pilota,
ha encarat el porter, ha vist que podia creuar-li la pilota,
cap al segon pal, Lluvero cobrirà el primer, perfecte!
Feliz Pietro reivindica que el seu lloc també pot ser aquí,
damunt el terreny de joc.
Atenció que picarà Santiago Castillejo, Castillejo.
Castigol, pot ser el seu 26è, ho farà en cama dreta,
cap a la pilota, Castillejo!
Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol!
Gol! Gol! Gol!
I el segon, Nàstic 2 amb un riu 0!
Que bé que ho ha fet, amb quina tranquil·litat!
El primer gol de penal que marquen tota la temporada en aquest playoff,
ho està fent tot!
intentarà fer la centrada, encara no.
Ara cap al segon pal, on hi ha Pallarès...
Toca Pallarès dins l'àrea, la centrada...
¡Pallarés! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol!
¡Gol! ¡Gol! ¡Gol!
¡Da Manolo Herrero!
Intenté entre Aquilizanus, venga Manolo Herrero, capa Feliz Pietro,
Pochelcuer, Castillejo... ¡Gol!
¡Gol! ¡Gol! ¡Gol! ¡Gol!
¡Casti-gol! ¡Casti-gol!
¡Gol! ¡Casti-gol! ¡Casti-gol!
¡Gol!
¡Gol!
¡Ballasti!
¡Al cuar!
¡Lamurrio Trancat!
¡Casti-guejo!
¡26!
Dissabte 9 de juny, el Nàstic té per davant el desplaçament teòricament més difícil de la lligueta.
Va a Cádiz, on es trobarà un ambient infernal.
A Tarragona, els aficionats segueixen el partit per televisió i més d'un miler se pleguen al refugi del Moll de Costa.
Aquella tarda, però, es viu el moment més difícil del camí cap a Segona.
Deixa cap a Sergio Lara, cap enrere, gol!
Gol!
¡Gol! Que s'ha fet el Nàstic!
¡Vaya gol! Que s'ha fet el Nàstic!
Gol del Cádiz!
Mare de Déu, senyor!
El minut 11 de la primera part, el Nàstic s'ha fet el gol més estúpid de la seva història.
Mare de Déu, senyor!
M'ho expliquen i no m'ho crec.
Nàstic, rei de l'afició.
Nàstic, nàstic, ets el millor.
Ets la tradició i l'orgull.
El decà, mentre escuta l'esport.
Nàstic, nàstic, rei de l'afició.
Aquell diumenge Zamora té un color grana.
Les graderies del Camp de la Beguada s'omplen d'aficionats tarragonins.
Però caldrà esperar el minut 73 per celebrar un gol que farà història.
El gol de José Antonio Gordillo.
La central a la segon pan.
Sí! Sí! Sí! Sí! Sí!
Gol! Gol! Gol!
Gol! Gol!
Gol!
Gol!
Gol!
Gol!
Gol!
De Castillejo!
Veig a veure si és Castillejo o és Gordillo.
Però han marcat, han marcat la pilota centrada.
Morta davant de la frontal.
Ha posat al cap Gordillo.
El Gordillo, hasta el Gordillo s'abracen Josep Maria Noguès i Robert Elvira.
GOOOOOOOL!!!
I a Segona Divisió.
Quatre barres i una corona, campions coronats en Lloré.
Nàstic, nàstic, rei de l'afició.
El gol de José Antonio Gordillo ens dona pràcticament l'ascens.
El record de Zamora quedarà per sempre en la memòria col·lectiva del Nàstic.
Els aficionats ho celebren des de la gespa del camp.
La pilota és al banderí de córner. Això s'acaba.
Josep Maria Noguès salta. Això s'acaba.
Continua el 0-0.
Empatat a 0. Ha acabat el partit d'Amurrio.
Amurrio 0-Cadi, 0-Final. Amurrio 0-Cadi, 0-Final.
Aquí és a punt d'acabar també.
S'amor a 0, n'estic 1.
Tothom d'empeus a la banqueta.
Tothom d'empeus a la galeria.
Tothom d'empeus a Tarragona.
Tothom d'empeus a tot arreu.
Vinga i que ja som a segona.
Nàstic, ja l'han de segona.
Final! Final! Final!
Final! Ja som a segona!
combatint en la lluita esportiva.
¡Casi! ¡Casi! ¡Casi!
¡Que bote, que bote, que bote Tarragona!
¡Que bote, que bote, que bote Tarragona!
¡Que bote, que bote Tarragona!
¡Venga, el más técnico de Tarragona!
¡Que bote, que bote, que bote Tarragona!
I arriba el gran dia, és 24 de juny, diumenge, l'endemà d'una rebelde de Sant Joan ben diferent.
El nou estadi municipal de Tarragona es prepara per viure una jornada única.
Les entrades estan exhaurides des de fa dies i les graderies s'omplen amb 12.000 espectadors.
El partit contra el Famor acaba sense gols, però l'empat és suficient per assolir l'objectiu.
El Nàstic puja a segona.
Home, a veure, la falta no és molt perillosa, però ja són ganes de fer-nos patir, eh?
Ja són ganes de fer-nos patir.
La pilota per banda dreta, a uns 15 metres a la frontal, dos homes de tanca defensiva del Nàstic.
Tot el Samora dins l'àrea del Nàstic.
Tot el Nàstic també defendent-la.
Compte que ja som fora del descompte.
La centrada, la toca Sergio Lara.
¡Final!
¡El Nàstic a segona!
¡Final!
¡Final!
¡Final!
¡Final!
Tarragona torna a la segona divisió A!
¡Sobre el sentiu de Mariano, que es y lo ve de Elvira!
Aquella nit del 24 de juny, milers de persones es concentren a la plaça de la Font per viure una festa única.
La rebuda als jugadors es fa amb un muntatge espectacular de música i so.
Al balcó de l'Ajuntament, els protagonistes de l'ascens ho celebren així.
¡Has de la matabola!
Un moment!
¡De Calderos!
Un moment!
¡De Calderos!
¡De Calderos!
¡De Calderos!
¡De Calderos!
¡De Calderos!
¡De Calderos!
¡De Calderos!
Un moment!
És el segon top que venim aquí.
Us van prometre que el dia 24 estaríem tots aquí.
Això s'ha fet patir.
I torno a repetir.
Tarragona està segona!
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
De veritat, a tot cor.
A tota la ciutat de Tarragona.
i tenim que celebrar-ho, eh?, tenim que celebrar-ho.
Us passo el mister.
Bona nit a tothom!
Teremonim!
Estem a la segona divisió!
Vosaltres heu fet possible!
Vosaltres ens heu ajudat a aconseguir-ho!
Sant Joan és una nit màgica!
Avui és una altra lín màgica!
La nit!
La nit del nàstic!
Avui és la nit del nàstic!
La más lín!
Vizca al nàstic i vizcatala lona!
Vizca al nàstic i vizcatala lona!
Vizca al nàstic i vizcatala lona!
Vizca al nàstic i vizcatala lona!
Moltes gràcies pel vostre suport
i us prometo que lluitarem igual de fort que aquest any
per l'any que ve intentar pujar la categoria i estar primer!
Vizca al nàstic i vizcatala lona!
Gràcies!
Vizca al nàstic i vizcatala lona!
Vizca al nàstic i vizcatala lona!
Vizca al nàstic i vizcatala lona!
Por fin el nàstic ha culminado una meta histórica.
Hemos llegado y hemos ascendido a la segunda divisió A.
Quiero hacer un recuerdo triste por varias personas
que en esta templada nos han abandonado,
como son Fermín Morera,
Jagana,
Pérez Sotías, padre de Sotías,
y el padre de Quique.
Y sobre todo, una mención especial
por Joaquín Gómez, nuestro delegado.
Que sepáis que lo hemos conseguido gracias a vosotros.
Hace un mes y medio os prometimos
que estaríamos aquí para lograr el ascenso.
Y ahora, el año que viene nos veremos
porque subiremos a primera.
¡Visca el nazi! ¡Visca la regola!
¡Visca la regola!
¡Visca la regola!
Una de les sorpreses de la nit serà l'alineació cantada
pels mateixos jugadors i amb els motes que s'han posat
al propi vestidor al llarg de la temporada.
Con el número uno, Oliva.
Con el número dos, Torre Eiffel Rondel.
Con el número tres, el pelot, Marc.
Con el número cuatro, Bolsín Serrano.
Con el número cinco, el greglin balo, Álvaro.
Con el número seis, el beckenbauer de Tarragona, Gordillo.
Con el número siete, Mala Guerrero, el nervioso.
Con el número ocho, Félix Prieto, el rebelde del vestuario.
Con el número nueve, Cali Garido, el Tostúa.
Con el número diez, el noi del raurel, Reynsiguer Pallanet.
Con el número once, Carton Bans, Correcaminos, Colina.
Con el número doce, Enric Tocías, Pasarela, Tocías.
Con el número, el de la mala suerte, pero este año no ha sido.
Hemos trascendido Quintana, el dormidor.
Con el número catorce, Campanu Asturiano, Lara.
Con el número quince, esta niña bonita, Marina.
La nota de color del vestuario, chavales.
Con el número dieciséis, Topo Lío.
Con el número diecisiete, Cañón Chinito, Brown.
Con el número dieciocho, nuestro capitán, el sistemita, el capi, Jordi Marcos.
Con el número diez, nueve, Pichichi, Shanti, Fullmonte, Afinado, Castillero.
Con el número veintiuno, el de casa, el rubito, Quique.
Con el número veinticuatro, el mono, Jaime.
Con el número veintitrés, el niño bonito, Enfeber, Ana.
Con el número veinticuatro, nuestro chavalín, Vircini.
Y mención especial, al principio de temporada, hasta marzo, estuvo con nosotros, como jugador,
ahí en la plantilla, jugando todos los partidos.
Es un monstruo, es un buen compañero.
Ha estado cuando nos ha lesionado, con el hombro con hombro con nosotros.
Nuestro número dos, especial, Javier Molero Villena.
Després d'una llarga nit de celebracions, l'endemà, el Nàstic ofereix l'ascens a Sant Magí i a l'Ajuntament de Tarragona.
i dimarts, 26 de juny, directius, jugadors, tècnics i quatre aficionats
es desplacen al Palau de la Generalitat, on són rebuts pel president Pujol.
El Nàstic ha d'haver d'aquesta manera el tercer equip de futbol de Catalunya.
Jo us segueixo i el primer partit que vau jugar contra el Càdiz, que va guanyar per 3 a 1,
el que em va saber greu és que us vau deixar fer, no us vau deixar fer, us vau fer un gol al minut 90.
I aquest gol no es pot fer la punyeta, però és clar, us heu de saber perfectament
que amb aquestes lliguetes el gol abaraix té molta importància, no?
Ho ha tinguda.
Bueno, l'ha tinguda, però imagina't tu que allà us hagués guanyat per 2 a 0 en comptes per 1 a 0, oi?
I aquell gol que no, el minut 90, el profi.
Als 3 hores ho va portar en el Càdiz?
En el Càdiz, sí, els 3.
I, bueno, l'última jornada va ser molt emocionant, no?
Vosaltres vau guanyar a casa, oi?
La grama.
Home, que la grama ja estava classificada, no?
Oh, però, però, però, però, però, no regalen res, eh?
No regalen res, eh?
No regalen res, eh?
No dic que ho regalessin res, però vau guanyar, sí.
La grama és especialista en classificar-se pel playoff i no guanyar mai.
Té una mala sort, també? Mala sort.
Mala sort o no sé què.
Sí, sí.
Està bé. Bueno, escolteu, doncs, us felicita.
Ara, ara aguanteu-vos, eh?
Un de vosaltres vaig sentir que feia un discurs dient que l'any que ve, primera.
va de debò, això va de debò.
Tu ho has de fer?
Endavant.
L'any que ve, a veure si torneu.
Un escut, que neix d'un sentiment, quatre barres i una corona, campions.
Un escut que escriu la nostra història, un escut que neix d'un sentiment, quatre barres i una corona, campions.
Nàstic, nàstic, crida l'afició.
Nàstic, nàstic, ets el millor.
Ets la tradició i l'orgull, el de cap, mentre es cruta l'esport.
Nàstic, nàstic, crida l'afició.
Nàstic, nàstic, ets el millor.
Nàstic, nàstic, ets la tradició i l'orgull, el de cap, mentre es cruta l'esport.
Nàstic, nàstic, ets la tradició i l'orgull, el de cap, mentre es cruta l'esport.
Nàstic, nàstic, rida l'afició.
Nàstic, nàstic, ets el millor.
Nàstic, nàstic, ets el millor.
Canten els petits, criden els més grans.
Nàstic, nàstic, nàstic, nàstic, ets el millor.
Bé, bé, bé, bé, bé, bé.