Molt bon dia, amics oients de Tarragona Ràdio.
Els parlem des de la plaça de la Font, a la una del migdia i quatre minuts,
quan ja suposem que en un altre punt de la ciutat, relativament a prop,
a la plaça de les Cols comença l'exhibició castellera de la Mercè.
Aquí continua l'ambient festiu, amb música de graia,
amb els bordons de Tarragona i amb aquesta banda de gaiters
que ens venen des de Navarra i que estan acompanyant aquesta hora del vermut,
amb moltíssima gent ja omplint, sobretot, la part d'ombra de la plaça de la Font.
Aquí la gent estarà esperant durant els propers minuts
l'exhibició castellera de les quatre golles de la ciutat a la plaça de les Cols
per veure després l'arribada dels quatre pilars.
A partir d'ara, a Tarragona Ràdio, us oferiran directe la retransmissió
de la diada castellera amb diferents punts d'informació.
El primer, però, sens dubte, el més important és a la plaça de les Cols,
on potser ja aquesta hora ha començat a veure's el primer castell,
la primera construcció de la diada de la Mercè a càrrec dels xiquets de Tarragona.
Així que marxem fins a la plaça de les Cols amb Jordi Sorinyac.
Jordi, bon dia.
Hola, molt bon dia, Ricard.
Doncs encara no ha començat aquesta exhibició de la Mercè del dia 24 de setembre.
Les quatre golles, això sí, lògicament, ja han arribat a plaça,
com sempre amb la distribució habitual de les quatre places a la plaça de les Cols,
amb aquesta singularitat, aquesta peculiaritat tan especial
que té aquesta plaça mítica pel món casteller i també per la ciutat de Tarragona.
I els xiquets de Tarragona ja estan a punt de muntar el peu del primer castell.
Veiem ja els xiquets de tots els seus components,
que Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do els que han arrossegat els castellers matalassers
en la cita d'avui, tot i ser un dia feiner,
estan ja a l'únic lloc des del qual es poden anar a l'aire castells, en el pla.
Veiem que hi ha fins i tot els baixos agafats del que podria ser un 3 de 8.
Comentarem aquest castell, com la resta de construccions que vagi investint
al seu torn la resta d'agrupacions,
i ho farem des d'aquí de la plaça de les Cols amb la col·laboració del Jordi Cubillos.
Jordi, bona tarda.
Hola, molt bona tarda.
En Jordi és un cronista casteller,
i si en un cas podíem fer, abans que comenci l'actuació,
podem fer una miqueta de balanç del que va ser l'actuació d'ahir,
el dia Santa Tecla, al plat fort,
marcada per un element, bàsicament.
Em titula avui el diari El Punt, en Guillem Soler,
per un pam, per menys d'un segon,
i és que la jove de Tarragona, per pocs centímetres,
l'espai que va faltar que l'enxaneta pogués acabar de col·locar
el segon peu damunt l'esquena dels dosos,
doncs es va quedar això, a mil·lèsimes,
de poder carregar el castell de nou.
Com ho vas veure, Jordi?
Efectivament va ser així, va faltar molt poquet, molt poquet,
però, malauradament, va faltar.
És com aquella pilota que no acaba de traspassar completament la línia de gol,
per tant, no és gol.
Tot i amb això, jo faig una valoració molt positiva
de la diada en general,
incluent-hi aquest magnífic intent de 3-9 amb folre.
Jo crec que s'ha pujat molt de nivell en comparació els darrers anys,
que sortíem una mica de plaça,
jo fins i tot diria que decebuts,
no sé si comparteixen la meva opinió,
però sortíem una mica de decebuts.
En canvi, aquest any,
almenys la majoria dels companys que vam estar parlant
van sortir de plaça bastant més satisfets del que es havia vist.
Una miqueta en la línia general, també,
de tota aquesta temporada, no?
Sembla que les colles tarragonines
han sabut agafar una miqueta el ritme de la temporada,
han començat de poc a poc i bona lletra,
sense estirar més el braç que la màniga,
i en les actuacions claus
sense saber donar bons resultats.
Si no, com a mínim, aconseguir-los,
com potser va ser el cas d'ahir de Chiqueta Tarragona,
que va ser la colla que es va quedar més lluny
de complir les seves expectatives,
si no van demostrar que estan ben a prop de poder-les.
aconseguim intents força seriosos,
com per exemple a 4-8 amb l'agulla.
Exacte.
Tu ho has dit, i em sembla que ho defineixes molt bé,
quan dius intents seriosos.
Per mi els intents seriosos tenen una doble vessant.
Una, que sigui un intent que tu veus que ha anat bé,
que malauradament no s'ha aconseguit,
s'ha hagut de desmuntar o s'ha caigut.
Bé, i intents seriosos també per un altre motiu,
que s'intentin castells que estiguin realment a l'abast de les colles.
No, com d'altres vegades s'ha pogut veure que fan un intent
que tothom sap que, llevat que soni la flauta o per casualitat,
és impossible a solir.
Per mi els intents seriosos són això.
Per a aquella gent que estigui, diguem-ne, despistada,
que no hagi pogut llegir a la premsa el dia
o que no hagués pogut assistir ahir per qualsevol motiu,
a la plaça de la Font, a contemplar l'exhibició castellera Santa Tecla,
si et sembla, Joan, podem fer un ràpid repàs
de quins van ser totes i cadascuna de les construccions.
Com dèiem, iniciava la colla jove a l'exhibició
amb un intent de 3 de 9 en folre.
Després comentarem en aquest el procés d'aquest intrent
perquè fins a les 6 de la tarda finalment no es va decidir
què era intent en totes les de la llei.
Després, a segona ronda va carregar un 4-8 amb l'agulla,
que és el que feia força anys que no ho veiem per part de la colla jove.
És així, Jordi?
És així mateix i jo crec que aquest va ser, no crec,
realment va ser el castell màxim de la jornada,
el qual li acaba de donar aquest to de diada important, de diada bona.
I en tercera ronda no oblidem una torre de 8 en folre
que jo la qualificaria d'aquelles de postal.
De postal, com diu el tòpic.
De tan perfecta, tan perfecta que es va veure.
Una torre magnífica com les 4 que ja havien vestit anteriorment
en tota la temporada i és que aquest any la colla jove
els castellers liles tenen una torre a 8,
un 2 de 8 en folre realment molt maco.
La segona actuació en el seu torn va ser el xiquet del Serralló
que van completar així, senzillament, la seva millor actuació en els seus últims dos anys.
3 de 7, 5 de 7, 4 de 7 amb l'agulla.
I a més van ser l'única colla que va sortir de plaça amb 3 castells descarregats,
el qual vol dir que, salvant les distàncies dels castells de més importància
i que van fer altres colles, van ser la colla que va triomfar
i va complir exactament totes les seves màximes expectatives de la diada.
Un lloc on es pot contemplar la cara dels castellers si estan satisfets,
si no estan satisfets, és la cercavila del mateix dia 23 a la tarda.
Les 4 colles participen en el seguici popular
i segons la ballaruca, la festa, la cara dels propis castellers
es pot endevinar quin és el seu estat d'ànim.
Doncs ahir els xiquets del Serralló estaven eufòrics,
cantant, saltant, ballant, celebrant
aquesta que érem la millor actuació en els seus últims dos anys.
A més, un fet força singular, i és que el xiquet del Serralló
només fa dos mesos sortia publicat en alguns mitjans de comunicació
que fins i tot s'estarien replantejant la possibilitat
d'anar als concurs de castells perquè alguns dels seus components
dirien que no tindrien prou nivell.
Ahir el xiquet es va encarregat d'esmentir-ho
amb una cançó que cantava
No estaven muertos, estàvem els de parlanda, no?
Sí, sí, i això que dius és ben cert
i no solament passa aquí, sinó que passa a molts llocs
on hi ha diada de castells i després hi ha un cercavila
o processó a la que hi participen les colles castelleres.
L'ambient d'aquest cercavila o d'aquest seguici,
si els castells han anat bé, és aquest ambient que dius tu
de festa i d'alegria, d'eufòria, com era el cas dels xiquets ahir.
La tercera colla en actuar van ser el xiquet de Tarragona,
ho fèiem un petit abans, la seva agrupació que potser es va quedar més lluny
de complir les seves expectatives, va iniciar l'actuació amb el 3-8,
un 3-8 molt maco com els que han anat portant a llarg de tota la temporada,
que potser amb tota seguretat el xiquet de Tarragona volen intentar pujar-lo un pis més
d'aquí dues setmanes a la cita del concurs de castells del diumenge 6 d'octubre
a la plaça Braus de Tarragona, i en segona ronda es va afrontar
el que era el gran objectiu de la jornada pels castellers matalassers.
Un 4-8 amb l'agulla que per dues ocasions, tot i mostrant molt bones maneres,
doncs no es va poder realitzar.
Sí, a mi em va donar la impressió, allò que es diu, els hi falta una miqueta,
no és un castell que no el tingui en el seu abast, jo crec que perfectament
el poden assolir, però els hi va faltar aquesta miqueta.
Va ser llàstima, van acabar després amb el 4-8, però potser aquests no anaven
tan contents a processó, perquè va quedar aquest regust de dir llàstima
que ens ha faltat no res per poder sortir també triomfadors,
cadascú sempre dins el seu nivell d'aquesta diada.
Tot i amb això, a mi m'han semblat dos intents, un de desmuntat
i l'altre que es va quedar en intent, però allò que deies tu abans,
dos intents molt seriosos.
I la quarta colla en participar a Santa Eté, clar, la quarta colla de la ciutat
van ser els castellers de Sant Pere i Sant Pau, que fent-ho, utilitzant una altra vegada
d'un altre tòpic, podríem dir allò d'una de freda i una de calenta.
Tenien dos objectius, el 5-7 es va poder complir i descarregar el 4-7
amb l'agulla, doncs no va poder ser.
No, també va ser una mica llàstima.
El 5-7 ens va fer patir una mica.
A mi em va recordar, crec que va ser fa un parell d'anys,
la pròpia colla de castellers de Sant Pere i Sant Pau,
un 4-7 amb l'agulla que finalment van descarregar.
Titànic, no?
El castell triomfador d'aquella jornada realment va ser aquell 4-7 amb l'agulla
que van descarregar els de Sant Pere i Sant Pau.
I ahir, doncs, no els hi va anar bé.
Aquest 4-7 amb l'agulla, jo crec que no era el seu dia.
Jo no el vaig veure massa sòlid.
Els dos intents, tots dos desmuntats, llàstima.
Però bé, el que deies tu, una de freda i una de calenta,
i així són els castells, van acabar amb el 3-7.
Per tant, potser serien els que van quedar també una miqueta lluny dels objectius
que es havien fixat abans de començar.
4-7 amb l'agulla que ja havia encarregat a l'actuació de Sant Magí,
un maset abans, però que en aquesta ocasió va quedar intent per dues vegades.
En aquests moments passen 13 minuts a l'1 al migdia,
l'hora prevista per l'inici d'aquesta actuació.
L'únic que passa és que encara no han començat els castells.
Està la situació exactament igual?
Si em permets que t'expliqui, fa no res un parell de minuts,
casualment he sentit un comentari per part del regidor de Cultura.
Sembla ser que l'ambulància s'ha retardat una miqueta,
estava en camí, estava a punt d'arribar,
i no han volgut començar fins que no hi haguessin aquí les assistències.
Aquesta mateixa incidència, el retard de l'ambulància,
va passar també a l'última actuació de Tarragona per Sant Joan.
En aquella ocasió els castells van començar mitja horeta més tard.
Això és un fet, pot tenir la seva conseqüència positiva,
perquè molta de la gent que ara surt de treballar
o molts dels nens que avui han hagut d'anar a col·legi,
tot i les insistents peticions per part de la població de Tarragona
que els nens fessin festa avui,
han hagut d'anar a col·legi,
i això permet donar-los un minut més,
uns minutets més per poder anar sortint de pressa i corrents
i anar cap aquí, cap al carrer Major,
a la plaça dels Cols, al carrer Marceria,
per poder acostar-se a veure aquests castells
i sobretot els pilars, que no ens enganyem,
és el que ve a veure molta gent avui.
Sí, és l'atracció principal, per dir-ho així, de la diada.
Això no vol dir que en les dues rondes de castells
no es vegi algun que altre castell interessant.
Abans els nostres oïdors no ho han pogut escoltar,
òbviament, perquè era abans que comencessin la retransmissió,
però estàvem comentant que aquesta diada de la Mercè
cada cop més s'assembla a d'altres diades,
a altres festes majors que tenen la diada principal de castells,
i a l'endemà una altra diada en què també es fan castells,
perquè les colles acabin de rematar,
fer una mica la revàlida,
o potser aquell castell que s'ha quedat en el tinter,
que no s'ha pogut intentar el dia gran,
l'endemà és una ocasió propícia.
Jo no sé si la colla jove, per la seva banda,
tornarà a tirar amb un avui una torre de 8 en folre,
o es plantejaran veure si descarreguen el 4 de 8 en l'agulla,
o potser si els ciguets de Tarragona,
aquesta torre de 8 en folre, la volen intentar avui.
És una ocasió propícia per fer-ho.
El que és un fet cert és que, ja comentàvem això,
hi ha actuacions, hi ha poblacions que tenen dues actuacions,
l'actuació de festa major, la principal,
i tenen l'endemà l'apèndix.
El cas més clar, l'exponent més clar,
és Vilafranca del Penedès,
el dia 30 d'agost és Sant Fèlix, de festa major,
i l'endemà és Sant Ramon.
Doncs bé, en guany, sense anar més lluny,
els castellers de Vilafranca van completar
una grandíssima actuació per Sant Fèlix,
però els va quedar un castell a la recàmera,
el 5 de 9 en folre.
Doncs bé, el dia 31, l'endemà,
van descarregar un 5 de 9 en folre, un castell magnífic.
Altres anys, si tirem anys més cap endarrere,
per exemple, va ser en una dí a Sant Ramon,
on es va poder veure el primer pila de 8 en folre i manilles del segle XX,
de la segona època d'or del món casteller.
O sigui, que és una diada, un segon dia,
si les coses no han acabat d'anar bé a la primera,
al segon dia sempre pots anar reconduint una miqueta la situació.
I sense anar més lluny, també, si anem ja cap a Tarragona l'any passat,
el xiquet a Tarragona ja van plantar una magnífica torre a 8 en folre.
En aquella ocasió sí que l'havien pogut plantar el dia abans,
el dia Sant Etecla, però era una torre a 8 en folre,
un castell molt maco, certament els seus components encara recorden
com un dels millors castells que han plantat en la seva història,
i una torre a 8 que potser va decidir una miqueta les dues rondes d'aquelles.
O fins i tot, si tiré més cap endarrere, l'any 1998,
la Colla Jova va completar una actuació brillant,
descarregant el 5 de 8 i el 4 de 8 amb l'agulla.
Però la Mercè té una singularitat,
i és que després dels dos castells hi ha els pilars,
i si cau el pilar, la gent se'n queda una miqueta emprenyada,
amb un mal regús de boca,
perquè molts castellers ho diuen,
que l'endemà el que et pregunten no sóc com han anat els pilars,
no com han anat els castells, perdó, sinó com ha anat el pilar.
I l'endemà quan vas a la feina,
després de descarregar el 5 de 8 i després de descarregar el 4 de 8 amb l'agulla,
els companys diuen, què?
Us va caure el pilar, no?
Sí, això forma part una mica d'aquesta cultura popular
que tenim tots plegats,
perquè, mira, un símil el podríem posar
i molta gent, encara que no siguin aficionats als castells,
en s'entendran perfectament.
Amb els castells de foc acostuma a passar
que hi ha molts pobles que són molt aficionats
al castell de foc, naturalment,
però al soroll, més que de vegades a la bellesa
de les composicions pirotècniques.
I acostumen a preguntar...
Bé, la traca final ha patat forta
i han vist un magnífic castell de foc,
però hi ha qui l'interès només dir...
Bé, però la traca final ha patat forta,
doncs una mica és el mateix.
Aquests mateixos comentaris
es poden sentir la primera setmana a juliol
en el concurs de castells de foc de Tarragona.
Doncs bé, sembla que l'ambulància ha arribat,
no la veiem des de la nostra posició,
des del balcó de l'antic ajuntament,
però ja deu haver arribat
perquè el xiquet de Tarragona
han tancat la pinya del que és el 3 a 8.
Ja veiem els segons damunt de la pinya,
sembla que és la mateixa estructura
que ja van descarregar
i en primera ronda de Santa Ticle,
i un 3 a 8, Jordi,
que els xiquets van descarregar,
van començar a vestir-lo molt tard
en aquesta temporada.
Molta gent es preguntava fins i tot per què.
La primera oportunitat
on el vam poder veure
va ser per Sant Magí, precisament.
Un 3 a 8 molt maco,
com els que després han anat repetit
en 5 o 6 ocasions,
si no anem a ratx al llarg de tota la temporada,
però que, com dèiem, va tardar,
però quan ha tardat ha quedat molt bé.
Jo crec que va tardar,
no cal buscar-li explicacions massa estranyes,
va tardar com han tardat
totes les grans construccions
de la majoria de colles
aquesta temporada.
I amb aquestes colles
hi inclourem,
no les del gran nivell dels xiquets
o d'altres colles que estan una mica per sobre,
sinó de colles que estan molt per sota.
Pràcticament tota la temporada
ha anat així, d'aquesta manera.
Els terços col·locats,
els castellers fan allò típic,
preguntar si el veu bé.
Naltros, des d'aquí,
a veure, la veritat és difícilment comprobable
si el castell està bé.
Semblava que tenia bona mida,
però finalment els seus components
decideixen tirar-lo avall,
un peu desmuntat.
Al públic hi ha una petita divisió d'opinions,
alguns xiulen perquè aquest fet comportarà
un retard d'uns minuts a l'inici de l'actuació,
altres components,
gent del públic més comprensible m'aplaudeix,
ja es tornarà a muntar.
Realment, això dels peus desmuntats, Jordi,
si un castell no està bé,
no fa falta arriscar.
No, no, és que és absolutament de lògica.
Si un castell no està bé,
que per això es fa aquesta paradeta que deies tu,
ara estan fent allò tan típic
de preguntar-se si estan bé,
si les vides són bones.
Bé, això és el que s'ha de fer.
El que no s'ha de fer mai
és xiular, com hem sentit,
algun xiulet, res, cosa anecdòtica en tot cas,
però ni aquesta anècdota
hi hauria de ser en una plaça,
quan una colla munta un peu i el desmuntat,
el que s'ha de fer com a màxim o com a únic
ha de ser aplaudir
o esperar que a la següent els hi vagi millor.
I el que estan fent ara els xiquets de Tarragona
també és la conseqüència lògica
quan has fet un peu desmuntat.
On has muntat el peu,
ja que s'ha de desmuntar els responsables tècnics,
preguntar on ha estat l'error,
si el castell no s'havia agafat bé de baix,
si alguna arregla havia quedat en fora,
o hi havia alguna crossa que havia quedat malament,
que aquestes són els trets bàsics
que acostumen a definir
si un peu ha estat malament o no ha estat malament.
Tota la gent que els components de la pinya
han d'estar en perfectes condicions
per poder treballar còmodament
i donant el màxim de les seves possibilitats
durant el transcurs de la construcció
i sempre també que el castell s'hagi agafat amb una bona mida.
Aquesta bona mida és fonamental, Jordi,
perquè és clau per poder defensar el castell de forma correcta.
Sí, més tractant-se no d'un castell qualsevol,
estem parlant d'un 3 de 8,
ja no és un castellet petit,
és un castell que té molta dificultat.
Jo és una cosa que no em canso mai de repetir
sempre que tinc oportunitat.
Ho dic i aprofito per tornar-ho a dir ara.
Estem mal acostumats.
Estem mal acostumats que ens dona la impressió
que pel que sigui veiem molts castells de 9
i veiem intents de 10 fins i tot
i això ens ha fet perdre de vegades
una mica el sentit de la gran dificultat
que representen els castells de 8.
I això...
Podríem incloure també en aquest grup el 2 de 7 fins i tot.
Per exemple, per exemple.
No hem d'oblidar mai que aquests castells són molt difícils,
que requereixen un gran esforç,
que requereixen a darrere tot un treball d'assaig
i que no és gens fàcil
i que s'ha de buscar les màximes garanties
a l'hora de tirar-lo a plaça
perquè sorti el més bé possible
i intentar sempre descarregar-lo.
Per tant, no oblidéssim pas
que la seguretat és bastant important en el tema castells.
No es pot tirar amunt així perquè sí.
Simplificant, repetim.
Simplificant, podríem dir que la frontera
que hi ha entre el 5 de 7 o el 3 de 7 per sota,
que són les dues construccions altes
de la gama de 7 i mig,
respecte amb el 2 de 7,
és una frontera amplíssima
que marca la diferència de nivell que pot existir
entre una agrupació o una altra agrupació
capaç de vestir aquestes construccions
i que ja a partir del 2 de 7 cap amunt,
ja sigui el 3 de 8, el 4 de 8
i lògicament les construccions de 8 i mig i de 9,
ja denota aquí que la colla tenia un savoir-faire,
una qualitat excepcional.
És així mateix tal com tu dius.
Sembla que...
El 3 de 8, tornen a muntar una altra vegada
segons col·locats, terços col·locats,
es repeteix el mateix procés
que s'havia produït uns minutets abans
i finalment els seus castellers
el donen per baix i comencen a sonar les gralles.
Un 3 que sembla que tingui bona vida,
sembla que és la mateixa alineació
que han anat portant el xiquet de Tarragona
durant els últims intents d'aquesta temporada,
una alineació però que presenta molts canvis
respecte als 3 de les últimes temporades,
molt més lleugerides, repetim, possiblement
la volen pujar un pis més d'aquí dues setmanes
al concurs de cassets, ja tenim quarts col·locats,
quins pujant, un genoll, un altre,
s'agafen de mans, ja tenim un peu i un altre,
quins col·locat, l'estructura es veu força seguda
i comencen a pujar els més menuts,
els més menuts que ahir per una vegada
van fer una mala passada a la colla xiquets de Tarragona,
una de les dos es va tirar endarrere en el 4-8 amb l'agulla,
sembla però que aquesta mateixa dos us no puja en aquest castell,
els dos us col·locats ja estan a l'alçada de quins,
enxaneta i acotxador a l'alçada de quarts,
els dos us estan col·locant, un genoll, un altre,
dos us col·locats, l'estructura es veu perfecta,
no sembla que t'anar molt i té molt bona mida,
l'enxaneta que puja ja molt rapideta,
amb acotxador a l'alçada de dos,
l'enxaneta també hi ha arribat,
una passa d'acotxador,
una altra,
tercera, acotxador,
ara sí col·locat,
i la menuda, l'enxaneta s'encavalca,
una passa, dues, tres,
3-8 en folre carregat pel xiquet de Tarragona
i l'estructura està molt bé,
l'enxaneta que acostuma a sortir,
segons terços quarts estan apretant de valent,
la pinya també,
una pinya molt maca,
per cert molts components del xiquet de Tarragona
s'han acostat fins avui,
i un 3-8 molt maco,
la cotxaneta ja està fora,
l'acotxador també està baixant,
el cassell potser un pèl tancadet de pis de quins,
però no és igual,
no és cap incident,
no és cap problema,
els dos us estan baixant ja,
el 3-8 molt maco,
serà el sisè d'aquesta temporada
per part dels castellers del carrer Santana,
i sí,
ja gairebé 3-8 descarregat,
els dos us ja han sortit a fora,
els quins estan baixant,
i ara tan aviat com estiguin fora els quins
i els quarts ja estiguin damunt de la pinya,
ja podrem considerar aquest 3-8 descarregat.
Jordi, un 3-8 que no ha presentat gaires dificultats.
No solament no ha presentat dificultats,
sinó que jo l'he vist molt ferm,
aquest tronc és molt maco,
terços i quarts ja hauré que han fet una feina molt bona,
vull dir que pràcticament,
pràcticament als segons no els hi ha arribat cap rebrincada,
ni a l'hora de col·locar-se a la canalla,
ni a l'hora de baixar,
ha estat un 3-8,
maco,
maco,
de debò.
Molt ferm,
amb bona mida,
la canalla ha pujat molt rapideta,
i la plaça de les Cols i els carrers d'Adjacents
estan recompensant aquesta magnífica construcció
amb un fortíssim aplaudiment,
amb una gran ovació,
per als castellers del xiquet de Tarragona.
És moment,
ara sí un cas,
per poder aproximar-nos una altra vegada a la plaça de la Font,
abans que comenci la colla jove del xiquet de Tarragona
amb el seu segon castell,
per saber quin és l'ambient.
Allí tenim el nostre company Ricard Raozo.
Ricard, com estan les coses?
Doncs aquí seguim cada cop amb més i més públic,
amb més tarragonins que es volen acostar fins a aquest punt de la ciutat
per veure justament l'arribada dels pilars de les quatre colles,
mentre s'estan prenent el vermut.
La veritat és que totes les terrasses de la plaça de la Font,
especialment les que fan una mica d'ombra,
estan ja plenes de gent.
També les barres d'aquests bars,
d'aquests establiments de la mateixa plaça,
mentre que els bordons i altres grups de greyers i convidats de fora
estan justament amenitzant aquesta hora del migdia
quan ens apropem al punt de dos quarts en de dues.
Com dèiem abans, el dia és esplèndid,
la temperatura és força agradable, sobretot a l'ombra.
A la zona de sol, la temperatura segurament és més alta
i fa bastanta calor, però en general podem dir que el dia és esplèndid
amb un sol que sembla que ens acompanyarà
en les últimes hores de les festes de Santa Tecla.
Torneu a sentir de fons la música ara d'aquest grup de gaiters
que venen de Navarra,
que van amb una boina típica de color vermell
i que estan, alhora, amenitzant aquest migdia
a molts terraunins que han sortit de la feina
o que han sortit de l'escola,
perquè veiem també molts nens
i que volen gaudir d'aquestes últimes hores del dia de la Mercè
aquí a la plaça de la Font,
en el rovell de l'ou de la ciutat.
És el so en directe a la música d'ambient
d'aquest migdia de la Mercè,
també a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Música, doncs, com dèiem per acompanyar les patates,
les olives, el vermut, en definitiva, aquesta hora,
que ens aprovem ja a dos quarts en de dues.
Nosaltres, en aquesta retransmissió especial de Tarragona Ràdio,
fem una petita pausa per la publicitat
i de seguida tornem des de la plaça de la Font
i també des de la plaça de les Cols,
on ja ha començat la Diada Castellera de la Mercè.
Música, doncs, com dèiem.