És un quart d'11 del matí i aquí seguim en directe amb tots vostès després d'aquesta pausa,
amb els primers convidats d'aquesta nova hora del matí de Tarragona Ràdio.
Hauríem de dir convidats que representen dues de les editorials tarragonines
que déu-n'hi-do al bé de Déu de llibres que presenten aquest Sant Jordi.
Saludem tot seguit Alfred Arola, director d'Arola Editors. Bon dia, Alfred.
Bon dia.
I saludem també el Jordi Ferrer, d'Edicions Cossetània. Jordi, molt bon dia.
Molt bon dia.
Fins fa un moment teníem aquí entre nosaltres el Jordi Tinyena,
que s'ha hagut d'absentar perquè avui és un dia en què els escritors i els editors s'han de repartir.
S'han de repartir no només pels mitjans de comunicació, sinó també pels estants,
per les parades, han d'anar acompanyant els autors.
Per tant, el Jordi Tinyena tornarà d'aquí uns moments aquí a la ràdio
i també esperem que arribi, si la carretera ho permet, la Margarida Aritzeta,
que ha fitxat en aquesta ocasió, podrem parlar així en termes futbolístics
i mai millor dit en el dia d'avui, per Cossetània.
Bé aquest Sant Jordi, com tot, si fa o no fa.
De moment fa bon temps que això ja és un avantatge.
Un dia esplèndid i comencem molt bé, a veure com acaba.
Aviam, jo aquest matí...
Digues, digues, Alfred.
Que vivim al Barça.
Veus, i el Jordi mirava malament quan jo he dit això de fitxar en termes futbolístics,
i he de dir, escolta, fins i tot l'hora dels castells ha canviat pel tema del futbol.
És una evidència que ens agradi o no, hem d'assumir, eh?
Sí, sí, sí.
És que guanyar el Madrid és una cosa molt important, eh?
Com a càstig per celebrar el partit el mateix dia de Sant Jordi o què?
Jo espero que el Sant Jordi avui ens faci veure molts llibres
i al final, amb la seva llança, aconsegueixi foradar la porteria del Real Madrid,
ni que sigui de penalti injust i l'últim minut, eh?
Però sabeu què?
Que com que els mitjans de comunicació ja parlen prou de futbol cada dia,
avui parlem de llibres.
Parlem, parlem.
Jo m'objecto de parlar de futbol, i perdonin, perquè ja se'n parla...
De fet, nosaltres si parlem cada dia de llibres.
També és veritat, perquè és el vostre negoci, però també la vostra vida.
Jo aquest matí, no sé si sentia o llegia, unes dades que m'han cridat l'atenció.
Aviam, allò de les xifres, no?, del Sant Jordi.
Parlaven que aquest Sant Jordi a Catalunya sortia al mercat amb 1.300 novetats.
Jo m'he esgarrifat davant d'aquest número.
També es comentava la dada que deia que avui es ven un terç de la producció editorial de tot l'any.
I ja per acabar-ho de completar, tot aquest reguitzell de xifres,
deien que avui el negoci editorial mourà uns 19 milions d'euros.
A mi m'ha semblat moltíssim tot plegat.
18 milions l'ofred i l'altre milió per fi.
El millor que queda és per tu.
I els altres, res. Els altres no veuran res.
Tant de bo, tant de bo.
És tant com això?
Home, pensa que avui gairebé tothom compra un llibre, no?
Llavors, si més o menys hi ha 6 milions de persones,
doncs potser 3 o 4 milions de llibres s'havenen, no?
L'any se fan uns 6.000 títols, no?
Surten.
O sigui que estem parlant d'una quarta part de la...
Aquí a Catalunya.
Aquí a Catalunya, sí, en català.
Sí, sí, en català.
Llavors estem parlant d'una quarta part, l'altra quarta part deu ser per Nadal
i els altres quarts per durant l'any, no?
Per tant, festa ciutadana, una festa preciosa, bonica.
Tenim aquí una rambla plena de gent,
però és quan els llibreters, quan els editors realment fan bona part del seu negoci.
És on posen bona part de les esperances de l'any, no?
A més a més és una festa molt catalana, perquè la celebrem treballant, de primera, això.
I sí, a veure, és una festa, això que deies, no?
Que, clar, per això dèiem...
Era important el temps, perquè, mira, la campanya de Nadal és una campanya...
Que és la segona, amb importància, és una campanya molt més llarga
i que el temps importa poc, no?
Però Sant Jordi és allò que te jugues al pòquer amb una carta sola, no?
Que és un dia sol i que és irrecuperable aquest dia.
Si plou, això es nota, no?
Si cau en Pasqua, es nota.
Si a més a més juga al Madrid, també es notarà, amantat?
O sigui, qualsevol cosa afecta, no?
I a més a més, últimament,
entre el gran any de mal temps, l'any que va ser Pasqua,
tot això havíem tingut Sant Jordi és una miqueta anormal.
Sí, estranyets, la veritat és que sí.
L'interessant és un Sant Jordi així,
no negi sobre el Barça-Madrid, que es podia haver jugat el Dia de la Mare Déu de Montserrat
i tots tan tranquils i celebràvem el Dia de la Patrona.
El Dia de Sant Policar, per alguna cosa així que no tingui res a veu.
El Dia de la Mare Déu de Montserrat, que la Moreneta també ens ajudaria.
Déu-n'hi-do.
Però, aviam, tot aquest, el tema, jo és que la veritat,
entrar a parlar allò de sempre de les editorials tarragonines
que fan aquest gran esforç per publicar,
aviam, sí que feu un gran esforç,
però ja hem entrat sortosament en una dinàmica de normalitat
després de tants anys de sempre estar una mica instal·lats en la queixa tots plegats, no?
I no parlo de vosaltres, no?
No, jo crec que estem aquí accidentalment, perquè som d'aquí,
però que la dinàmica editorial és com les altres editorials,
potser n'hi ha més grans, lògicament, però la dinàmica és la mateixa.
Potser les altres editorials treuen més volum de llibres,
pot tenir una infraestructura també més gran,
però nosaltres també ens veiem obligats cada vegada a treure més llibres, no?
Vull dir, no es pot mantindre una editorial traient un llibre l'any
o dos llibres l'any perquè no entres a la roda, com siguin que sigui, no?
Llavors això t'obliga a tenir una producció elevada
i a tocar diferents temes, no?
I per això ens equiparem una miqueta amb els altres editorials, no?
Aquí la cosa és que els vostres llibres estiguin als aparadors de totes les llibreries,
no només les d'aquestes comarques, ja estan.
I a més a més hi són, i això és el que deia l'Alfred, a veure,
queixar-nos no serveix absolutament per res, perquè queixes i ja està.
Evidentment que hi ha coses que pots dir, home, que no sé què,
que no sé quantos, però a veure, és que no serveix per res.
Nosaltres el que ens hem de guanyar ens ho hem de currar
i el que hem de fer és, com deia l'Alfred,
hem de treure molts llibres l'any, que ho estem fent,
perquè ens presentem entre les dues amb 50 novetats,
que són molts llibres, això, i no passa res.
El que hem de fer és treballar cada vegada més amb els objectius
que ens hem creat cada editorial.
I pensar del que deia ell, que som editorials d'abast nacional,
que volem estar presents no tan sols en les llibreries de Tarragona,
sinó que per nosaltres Sant Jordi és tant avui aquí a la Rambla de Tarragona
com és la Rambla de Barcelona, com és els llibreries de Gerona,
com és els de Lleida.
I aquest és un miquet el tema.
Estem absolutament envoltats de nens i nenes
d'una escola de Tarragona, concretament de l'escola de Sant Salvador,
que això de la ràdio sembla que de moment els atreu més que els llibres.
També és interessant, també és interessant,
sobretot quan a la ràdio parlem de llibres i parlem sovint.
Esperem que arribin el Jordi Tinyena, la Margarida Aritzeta.
Tenim un especial interès de parlar amb ells i amb vosaltres a l'hora
perquè de fet ha estat una aposta, jo crec, important, no?,
d'una autora i un autor consagrats, consolidats,
que hagin apostat per editar, per editorials d'aquí, d'aquestes comarques.
Jo aquests xiquets i aquestes xiquetes estic encantada que ens envoltin,
però sisplau no crideu molt perquè és que si no,
les persones que ens escolten per la ràdio
no entendran gaire bé el que estem explicant aquí.
Doncs esperem que vinguin aquests autors locals,
però per què no ens parleu de les propostes que ens oferiu per aquest Sant Jordi?
Jo he fet un tom per les parades, ja he vist unes quantes,
també són aquests llibres que els oients de Tarragona Ràdio
poden aconseguir, us donem les gràcies, eh,
per aquest obsegui que feu als oients de pas.
Expliqueu-nos una mica, doncs, què és el que proposeu
a aquest Sant Jordi, des de les vostres respectives editorials,
perquè no només farem filosofia,
també hem de fer propaganda, no?
Estem aquí per vendre llibres, eh?
Doncs vinga, tregui la maleteta, senyor viatjar,
i expliqui què ens va oferir.
No em deia el Pac Umbral, eh, que jo venia a parlar de mi llibre.
Hem de parlar de mi llibre.
No sé, Alfred, els contratos, o...
Volguis, m'és igual.
Bé, nosaltres, l'estrella número 1,
és l'ombra del coronel de Jordi Tinyena,
lògicament, és una aposta que ens fa molta gràcia,
i estem molt contents que el Jordi hagi comptat amb nosaltres, no?
Amb el Jordi comencem una nova col·lecció
de narrativa contemporània,
que es diu La Miloca,
i aquest és la nostra estrella.
Després, una altra aposta que vam començar per Nadal
va ser la Biblioteca Catalana,
que és una biblioteca de classes catalans,
i hem començat amb el Puig i Ferreter,
amb el teatre complet i amb el Pini Solent.
El primer número va ser les tragèdies del Víctor Balagués.
Amb tres mesos hem tret ja sis llibres de la biblioteca,
i per nosaltres és molt important, no?
Una altra aposta és l'Òpera Prima,
que és una col·lecció d'autors novells,
que creiem que s'han de potenciar,
perquè creiem que som els escritors del dur,
i hem començat amb una novel·la i un recull de poesies, no?
Després tenim, continuem amb els nostres llibres de teatre,
que ja anem pel número 15,
hem tret un Harold Pinter,
que és un autor de primera talla anglès,
i l'obra, pel meu entendre, és sensacional.
Després, com a curiositat,
hem tret un llibre que es diu
Les Salles de Schussberg,
que és un llibre en castellà,
però que recull, és una traducció d'alemany,
i recull les salts que l'organisme té carència,
llavors, mitjançant aquestes salts,
s'acorden moltes, no enfermetats, però moltes dolències, no?
Bé, tampoc hi ha més novetats,
però bàsicament seria això.
Déu-n'hi-do, eh?
Em deixo una que crec que és molt important,
que no hauria de sortir ara,
però que va sortit,
que és el Tumcat en Tum,
que és un recull,
és un cançoner de Nadal,
que jo crec que està molt ben fet,
tant el contingut com el continent,
perquè el recull és exhaustiu,
vull dir,
i està pensat per als nens,
està de les edats,
classificat per edats,
i crec que és molt interessant.
La Marta Badia vindrà?
Ja la Marta Badia, molt bé,
ella segurament us ho explicarà millor que jo.
I ens en parlarà d'aquest llibre.
Jordi, vosaltres què ens oferiu?
Aviam, aquesta maleta que portes de llibres.
He portat el tríptic,
com podeu veure,
no us us veu.
Un desplegable?
Un desplegable.
Bàsicament els plats forts d'aquest Sant Jordi
és el verí de Marguer i Liseta,
perquè, com tu comentaves molt bé abans,
dos autors importants de les nostres comarques
han votat per editar per editorials d'aquí.
Això és una alegria enorme per nosaltres.
És una novel·la,
la darrera seva novel·la,
és una novel·la d'intriga.
Llavors també presentem com a plats forts
un llibre d'Andreu Faro i el Xavier Grasset
que es diu Tanta Tinta Tonta,
que fan un repàs una miqueta humorístic i sarcàstic
al que és l'actualitat darrere.
Un altre llibre que es diu Endevineu els ocells,
que és per Canalla,
que cal endevinar amb les fotografies
que hi ha unes pistes a quins ocells es tracta.
I un llibre que es diu Atracadores,
que són el relat d'11 delinqüents dels anys 80,
d'11 atracadors,
una miqueta la seva història i les seves peripècies.
I en el món de la cuina presentem dos llibres
com a Novetat, Novetat,
que és la cuina de la Catalunya Nord
i Menjar per un euro,
que són plats que es poden cuinar per un euro,
un llibre que aquest ha tingut molta acceptació fins ara.
I també presentem la cuina de l'àvia Ramè,
que no és novetat d'ara,
però clar, com ja portem 8 edicions
des del mes de setembre
i 18.000 exemplars venuts,
serà un dels llibres que es vendrà més per Sant Jordi.
Aquest llibre s'ha vist als rànquings aquests
que treuen els diaris de tirada nacional,
Déu-n'hi-do.
Durant 21 setmanes hem sortit al rànquing de La Vanguardia
i el que era de la campanya de Nadal
vam estar tant al rànquing de l'avui
com al del periòdic.
Per nosaltres és el llibre més vengut
per la història de l'editorial.
Els llibres de la cuina,
que tenen una tirada...
Diria que cada any hi hagués algun així,
però bé, potser he tardat 5 anys
a treure'n un així,
però no he tardat 5 més.
Estem més per alimentar l'estómac
que no l'esperit, pel que es veu els lectors.
Sí, sí, digues, Jordi.
És un llibre que està funcionant molt bé,
és un llibre de receptes senzilles i tal,
i suposo que això és l'èxit del llibre.
I llavors, seguint amb les nostres col·leccions,
que sabeu que hi ha una col·lecció que es diu Asimut,
que és de rutes d'excursions,
presentem quatre novetats.
També traieu un llibre de l'Aurèlia Campany
i en Jaume Vidal i el Cogué,
que són les actes de les jornades
que es va fer sobre aquests dos escriptors
de la Universitat Rivera i Virgili.
I hem acabat també els premis,
els que editem nosaltres dels Premis Ciutat de Tarragona,
llibres locals...
Això és una miqueta, clar,
tot d'una miqueta tot el ventall
de les col·leccions editorials que tenim.
Justament, això pot cridar l'atenció
a molts lectors que editorials,
com ara les vostres,
tinguin aquesta oferta tan heterogènia
que enseteu col·leccions
a partir d'una obra molt concreta.
Això és que s'alvira un futur realment esplèndid, no?
És una aposta forta,
tenir diferents col·leccions allà on dansa.
Home, són apostes fortes,
perquè a més a més crec que s'han de tocar
els diferents camps,
perquè no pots enfocar tot cap a un tema sol, no?
I a part d'això,
la dinàmica ja et porta també
a encetar noves col·leccions,
perquè t'arriben treballs molt interessants,
propostes molt interessants,
i que no caben capa col·lecció que tens,
i t'encetes una nova col·lecció, no?
A part de les col·leccions premeditades
i fetes de consciència.
Respecte a això, Jordi?
Respecte a la gran varietat de col·leccions?
Sí, de fet, a veure,
les dues editorials ens hem marcat una miqueta
unes línies base, no?
Però a partir d'aquestes línies bases
que ens hem marcat,
també ho hem d'anar diversificant,
d'altres coses,
perquè diversificar el producte
també és diversificar risc, no?
I també perquè, no ens enganyem,
també estem fent proves,
som editorials joves,
i, a veure,
nosaltres actuem una miqueta
més amb la intuació
que amb els estudis de mercat,
perquè, clar,
no tenim capacitat econòmica
per fer un estudi de mercat
molt extens, exhaustiu.
Sí, una col·lecció,
com hem tès nosaltres ara,
de llibres,
d'històrics,
d'excursions,
funciona.
Ens sembla
que ha de funcionar, no?
I parlant amb gent
d'aquest món,
t'assembla que ha de funcionar.
I el que fas és provar-ho.
El que fas és provar-ho,
treus un, dos, tres títols,
i si va bé,
anem seguint.
Però, clar,
som editorials joves
i també ens hem d'anar
trobant tots aquests espais
que deixo,
i que són apostes
i que són inversions
per nosaltres.
La principal inversió
d'una editorial
és el seu propi producte,
m'entens?
No, i a més a més,
és sempre,
o sempre no,
però sempre hi ha
molta sorpresa en un llibre, no?
O sigui,
és difícil, a priori,
saber si funcionarà
o no funcionarà.
Nosaltres hem tingut sorpreses,
ells hem tingut sorpreses,
i segur que totes les editorials
tenen sorpreses.
O sigui, llibres
que potser no postes massa
i els treus
perquè creus
que els has de treure.
Una mica per militància, no?
Exacte,
i després funcionen, no?
I al contrari,
llibres que potser creus
que funcionarà molt bé
i que funcionen,
però que no estan
com les expectatives
que havies fet, no?
Ni molt menys.
I jo crec que això
passa contínuament, no?
Llavors,
el que deia el Jordi,
que si no fas provatures
i no et vas situant,
perquè, a veure,
si funciona o no funciona,
no t'ho explicarà ningú,
vull dir,
si no proves amb la teva pròpia pell,
que segur que l'experiència
és un grau, no?
A més a més,
mai en sabrem prou,
perquè constantment
ens seguirem equivocant
amb els tiratges dels llibres,
no?
Per exemple,
tant a l'Alfred com a nosaltres
ens ha passat
que jo m'repenteixo
aquest set Jordi
que hi ha dos títols
que a hores d'ara
costa trobar
en llibreries, no?
Coneix tanta tinta tonta
i ja tinc problemes
de llibreters
que ahir ens hi quedaven 10
i que em deien
doncs al mig matí
ja no en tindré
o menjar per un euro
que clar,
el cas d'un llibre
d'un autor de Girona
resulta que a Girona
no hi ha llibres de menjar
per un euro
perquè no n'hi ha
perquè com que dius
s'han acabat.
Llavors és que mai
n'hi sabem prou
perquè això
ens passa ara
i ens seguirà passant
i ens passarà al revés.
Té molta més emoció, no?
Sí, emoció
i ens passarà al revés
i ens passa al revés
que diem
aquest llibre
funcionarà
fas 2.000 ejemplars
i encabat
quasi com qui tu
te'ls acabes
te'ls acabes
tinguent que menjar
i aquesta és una miqueta
Nora
i si un dia
ve una multinacional
d'aquesta
i diu
escolta
m'ho quedo
m'ho quedo això
que teniu vosaltres aquí
depèn dels minuts
que posin
davant de la taula
i això es va ser clar
bé perquè amb els moviments
que hi ha
de gran negoci
si no hi ha un multinacional
li verem
l'estoc
que no podem
és qüestió
de vendre
i tornar a començar
escoltem
vull dir
cap problema
aviam ara
dèieu que
hi ha llibres
que els publiqueu
doncs una mica així
amb una
amb les patlles
encongides
i aviam què passarà
i altres apostes
que són ben clares
dues apostes ben clares
són
Margarida Aritzeta
Jordi Tinyena
que ja són amb nosaltres
molt bon dia
benvinguts a tots dos
bon dia
molt bon dia
Albertí l'ombra del coronel
la pregunta
per què heu editat
amb Cosetània i Arola
la resposta pot ser
i per què no
d'acord
però vinga
amplieu una mica més
aquesta resposta
també és militància
com dèiem ara
amb els editors
el Jordi fa molt de goig
un demà personal
seriosament
a part d'això
que també és molt seriós
jo no havia editat mai
amb Cosetània
perquè realment
fa molt poc temps
que hi són
i havíem tingut
poques oportunitats
però sobretot
en el meu cas
és ganes
de poder demostrar
juntament amb ells
que des del camp de Tarragona
es pot fer gran cultura
com des de Barcelona
com des de Londres
aleshores penso que el món
té unes dimensions
que
pels mitjans de comunicació
per les possibilitats
de comercialitzar
tota mena de productes
des de qualsevol racó
té unes mides
que ja no fa
que la distància
sigui un impediment
sinó el contrari
llavors
és això que deies tu
per què no
són joves
són gent activa
que hi posa molta il·lusió
jo tinc il·lusió
també per la literatura
pensava que és una manera
d'intentar demostrar
que des d'aquí
es pot fer qualsevol cosa
com des de qualsevol lloc
Jordi
en el teu cas
jo coincideixo
amb el que ha dit la Margarida
pel que fa
el fet perifèric
avui no té sentit
parlar de perifèria
amb els mitjans de comunicació
de tot tipus
que hi ha
i per tant
crec que els
els mitjans de comunicació
centralitzats
a Barcelona
que són molt centralistes
i molt provincians
en aquest sentit
haurien d'entendre
que el país és gran
i haurien d'entendre
que avui dia
amb una trucada de telèfon
amb un fax
que hi ha vida intel·ligent
més enllà de Barcelona
potser
i que comunicar-se
amb aquesta vida intel·ligent
és molt fàcil
no cal saber cap codi especial
de música ni de colors
però a més a més d'això
jo he editat en Barola
perquè
no havia editat mai
no tenia ni tan sols
ell no editava narrativa
jo he editat en Barola
i estic molt content
de fer-ho
ja l'hi he dit a ell
i ho he dit en públic
i per tant
no és la primera vegada
ho torno a repetir
perquè ha editat molt bé
perquè jo he trobat en Barola
allò que desgraciadament
s'està perdent
en el món de les editorials
que és un editor
que es llegeix el llibre
i li agrada el llibre
i parles amb ell
sabent d'aquestes parlant
i algú que s'estima el llibre
a l'hora de tirar-lo endavant
sobre aquesta base
després ha fet un treball magnífic
amb el llibre
però sobretot per això
és un editor que treballa bé
Això més que res pels oients
un autor, un escriptor, una escriptora
té una editorial de capçalera
com pot tenir un metge
o cada obra nova
cada obra s'ha de buscar la vida
entre cometes
optar per una editorial
és l'editorial qui busca l'autor
aquesta relació com es desenvolupa?
Home, hi ha de tot
hi ha absolutament de tot
i cada llibre és una història
i jo sóc dels que es manté
amb un cert criteri de fidelitat
a l'editor per la raó que he dit abans
perquè jo m'agrada parlar
amb l'editor de cara a cara
i m'agrada que em conegui
i m'agrada que li agradin els meus llibres
i per tant
doncs si ho trobes
no crec que hi hagi motius
si no passa res
perquè s'hagi de buscar
noves possibilitats
ara de vegades
passa perquè presentes llibres a premis
aquests estan lligats a publicacions
amb una editorial determinada
és a dir, això pot passar
jo he mantingut etapes de fidelitat conjugal
amb editorials diverses i successives
precisament perquè aquestes aventures
doncs de vegades no duren tota la vida
però prefereixo una certa estabilitat
de fet la meva filosofia és l'estabilitat
perquè això
perquè la relació amb l'editor
és una relació que t'enriqueix
suposo que també
és una qüestió de confiança mútua
i si no és molt cansat
anar cada vegada a trucar a la porta
de gent diferent
és estressant
i realment
els editors jo penso que també s'ho estimen
saber que poden comptar
si no amb tots els llibres per tu
perquè de fet
per exemple jo faig novel·les juvenils
toco diverses tecles
faig assaig
llavors no tot
intentaràs endossar-ho al mateix lloc
però sabent que
hi ha una certa prioritat
a l'hora d'establir relacions
i ja hi estic a favor
i els editors com han portat
això d'editar un autor
i una autora
doncs ja amb una transcendència
i un currículum considerable
la veritat és que encantats de la vida
un va trucar el Jordi
i em va proposar l'edició
de l'Hombre del Coronel
per mi va ser una sorpresa
i abans de llegir-ho
jo li vaig dir que endavant
lògicament no vaig llegir
i m'agrada molt
però per nosaltres
penseu que un editorial jove
és difícil que ens arribin autors
de la certa talla
i això encantats de la vida
Jordi
és que és una situació molt similar
és que és pràcticament
la mateixa situació
Sembleu clònics
no, no
la veritat
heu portat una evolució
molt paral·lela
a més a més
jo hi estic molt enfadat
amb l'Alfred
perquè no me'n va enterar
per ell que editava el Tinyena
sinó que m'ho va dir el Tinyena
quan m'ho va dir
amb un correu electrònic
a més a més
és que me'n va alegrar molt
i ho dic de tot cor
i a més a més
tant el Jordi com l'Alfred
ho saben
em va alegrar molt
perquè
nosaltres ja teníem
el llibre de la Margrida
pràcticament al carrer
llavors
perquè era ja
a finals de gener
i em va alegrar molt
que
doncs un nostre tiptor d'aquí
també fes el mateix pas
i nosaltres
t'he de dir
m'entens
nosaltres som un editorial de Valls
que la Margrida
que és
la millor estriptora de Valls
i que a més a més
que després de Narcís Uller
no hi ha hagut
un altre novel·lista de Valls
amb una qualitat
d'aquest tipus
això m'ho posaré al currículum
és que és veritat
que el dia que em va dir
Jordi te truco
a més a més
a la Margrida
li hem demanat
molts favors
perquè
té el rànquing
de llibres
de la col·lecció
de narrativa
que n'ha presentat més
perquè no s'ha presentat
ja la va obrir ella
presentant
un llibre
del Francesc Macià
i clar
quan va dir
com l'Alfred
em va dir
llegiu-la
i això
i que escolta Margrida
evidentment
que la vam llegir
però
no se'l volia llegir
evidentment que la vam llegir
però encantats de la vida
de veritat
de totes maneres
crec que és molt important
també per Tarragona
que facin aquestes coses
que dos editorials
que comencem
i que raonem
no els costa
i que teniu el prestigi
que dos escritors
també que estan
aquí
a vitinar amb nosaltres
jo crec que això
és important
en aquest punt de vista
el Jordi Ferrer
esmentava el llibre
de l'Andreu Faro
i el Xavier Gracet
tanta tinta tonta
l'Andreu Faro
després vindrà aquí
i aquest matí comentàvem
l'acudit del Faro
del diari de Tarragona
hi havia com a una separació
i posava
doncs
departament d'autors
em penso
o zona d'autors
i zona de lectors
a la zona d'autors
és que no cabia ni una agulla
i a la zona de lectors
hi havia un pobre senyor
abandonat
és el nostre
és el nostre
aquest és el meu lector
tan pocs lectors
teniu per repartir
els autors
tan malament
està el panorama
i això és una mica tòpic
sí
amb els acudits
s'han de fer
a base d'extrapolar
situacions
jo penso que mai a la vida
no hi havia hagut
tants lectors com ara
mai tanta gent
havia llegit com ara
és que ara sap llegir tothom
el que passa
que d'aquest percentatge
100%
o 99%
de persones que saben llegir
doncs llegeixen literatura
un percentatge petit
però comparat
amb el que es llegia
fa 50 anys
és moltíssim més
la prova és que
els llibreters
estan desesperats
perquè no saben
què fer dels llibres
si no hi hagués
un públic
potencial
per llegir
almenys una part
d'aquests llibres
realment ningú
no es gastaria un duro
ningú no invertiria un duro
en una societat
com és mercantil
com la nostra
a fer aquestes operacions
es llegeix moltíssim
el que passa
és que
sí que som uns quants
i que ens els hem de repartir molt
Jordi
no no
és evident
a l'acudit
només li falta
tenir en compte
que tots aquells escriptors
que hi ha allí
poden passar
a l'altre canta també
hi ha una mica d'endogàmia
no només hi ha un
ja us ho has fet
són tots els escriptors
més útils
es poden sumar
i el tòpic dels poetes
que no llegeixen poesia
jo
el que sí que puc dir
és que els narradors
llegim narrativa
i ens llegim mútuament
i ens envegem mútuament
i ens envegem
en el sentit sa
no?
que allò
quan llegeixes un llibre
dius
ostres
que bé que ho ha fet
quina pena
que no sigui el meu
però sí que estem
una mica al dia
potser no 100%
però som animals lectors
clar és que
abans quan ens parleu
de les vostres novetats
heu parlat
de guies
de llibres de cuina
d'assajos
de poesia
i sembla que tota la conversa
doncs es basa una mica
en la narrativa
sense esmentar el gènere
sembla que quan parlem
de llibres
només narrativa
i no hem d'oblidar
des d'un punt de vista
crític o no
cadascú pot tenir
la seva opinió
que aquest Sant Jordi
un percentatge elevadíssim
de llibres que podem veure
en totes aquestes parades
resten a veure
amb la literatura
sí, sí
parlem dels llibres
de la tele
tot aquest tipus de coses
jo m'imagino que
avui
i sempre
la majoria dels llibres
que es venen
no són pas
la literatura
sinó que són
de tot tipus
des de cuina
des d'excursionisme
el que vulgueu
flors, animals
qualsevol tema
de la mateixa manera
que després hi ha molts autors
entre ells
la Margarida
però jo també
que no només fan literatura
sinó que tenen també
llibres publicats
molt relacionats
amb la literatura
cert també
però no directament
de creació
o de narrativa
a mi m'han regalat avui
el llibre que m'han regalat avui
és de cuina
suposo que en finalitat
el de l'àvia remei
el de l'àvia remei
el que es menja
el que jo cuino
llibre de cuina
no està malament
de fet són els que tenen
molta sortida
un dia com el d'avui
aviam
jo no sé que penseu
d'una cosa
que també diuen
moltes persones
sobretot lectors
gent que acostuma a llegir
que està en contacte
amb el món del llibre
i és que avui dia
tothom publica un llibre
qualsevol persona
pot publicar un llibre
jo crec que això va
una mica en relació
amb el que deies abans
jo crec que el llibre
ha passat a ser
com quasi tot
un ve de consum
vull dir que
hi ha molt de consum
amb tot
i amb els llibres també
lògicament
llavors
hi ha una gran quantitat
de gent que escriu
però és que també
hi ha una gran quantitat
de públic
i més a més
hi ha
de tots els temes
que s'escriuen llibres
i això també és bo
perquè si a una persona
li interessa
jo què sé
les papallones
trobo un llibre
de papallones
i per què no
el que passa
que es tindria
que diferenciar
potser també
el que és literatura
i els altres tipus
de llibres
és que els lectors
es poden desorientar
una mica
davant d'aquesta
producció tan extraordinària
això de que tothom publica un llibre
jo no estic ben bé d'acord
a veure
evidentment avui en dia
tothom es pot pagar
la publicació d'un llibre
si un té
doncs pel seu ego
perquè vol veure
el seu llibre publicat
ara bé
a veure
hi ha moltes edicions
de llibres
pagades per l'autor
que són llibres
que les editorials
hem reforçat
m'entens?
per tant
jo crec que en aquest sentit
que cal que la gent analitzi
que si un llibre
està editat
per un editorial
és que
allò ha passat
una criba
m'entens?
de que doncs
a veure
els editorials
no editem
tot el que ens ve
entre altres coses
perquè hauríem d'editar
molts llibres a l'any
sinó que
amb el nostre criteri
equivocat o no
hi ha coses que rebutgem
coses que acceptem
i coses que fem variar
per entendre's
per tant
ara que avui en dia
si un vol pagar
és una edició
se la paga
és veritat
la fanyala
té acabat
és qui l'hi compra
com la distribueix
etcètera
això pel que fa
a la vostra experiència
com a editor
jo imagino
que en altres editorials
aquestes multinacionals
que parlàvem
obeixen altres criteris
una altra història
que probablement
restinja a veure
amb el que estem parlant avui
sí però la criba
la fan igual
pels sedats
passen tots els originals
amb criteris diferents
sí
segurament amb criteris diferents
segurament amb criteris diferents
però em consta que
almenys els que jo conec
doncs
efectivament
es miren els originals
i se'n rebutgen
i en fi
em sap greu
que no hi hagi gent aquí
que hagi tingut problemes
per publicar
perquè n'hi ha molta
que escriu
i que escriu fa molt de temps
i que s'enfadaria
si sent dir
que publica tothom
perquè dirien
tothom menys
jo m'he posat a la cua
que va a la paret
home és que
amb el que costa escriure un llibre
que te'l rebutgi
un editorial
ha de ser una experiència molt dura
no?
això ho fem cada setmana
ja ja
a vegades
ens arriben molts originals
però molts
vull dir
és increïble
però potser
un cada dia
no és exigerat
són molts originals
el que passa és que
de vegades
t'atrobes moltes persones
amb xerrades
amb tertúlies
i fins i tot
a nivell de carrer
que et diu
amb la vida que tinc jo
quin llibre que faries
i llavors t'atrobes
contínuament
persones que els sembla
que només el que han viscut
o només el que els ha passat
allò dona per fer un llibre
i esclar
i fer un llibre
és alguna cosa més
que explicar la vida
perquè la vida la tenim tots
i els rotllos
les batalletes dels altres
més aviat
de vegades
ens fan mal de cap
no?
aleshores
si un no té una certa traça
és com allò
que un va de vacances
i quan vas a casa seva
de dinar
et posa les diapositives
de les vacances
que és una cosa
absolutament mortal
aleshores
si un no té una certa gràcia
fer un muntatge
d'aquell material biogràfic
d'aquell material
d'experiència
a fer-ne una cosa
una miqueta artística
realment
això
això cau de les mans
aleshores
hi ha moltes persones
amb tota la il·lusió del món
que redacten
aquestes experiències
redacten les seves il·lusions
les escriuen
i esclar
i es troben que després
això no té sortida
penso que això
no t'hauria d'importar
de la mateixa manera
que jo feia esport
jugo tenis
i no surto
per la televisió
és a dir
que un
doncs ha de veure
si allò ho fa
per divertir-se
si se sent més bé
després d'escriure
i acceptant
les teves limitacions
jo sé que no sóc
una gran tenista
i no estic
angoixada
ni estic deprimida
sé que allò
doncs mira
em surt
per divertir-te mai prou
amb la literatura
passa el mateix
hi ha un munt de gent
que es pot sentir
molt còmode
molt descansada
deixant anar
les seves impressions
en un paper
ara això no vol dir
que hagi d'amoïnar
els altres
amb les seves dèries
i per què s'escriu Jordi?
és una necessitat
és un impuls vital
jo em sembla
que no hi ha més explicació
i no s'ha de buscar
cap altra explicació
home després naturalment
hi ha la gent
que es professionalitza
o que intenta
professionalitzar-se
i que s'ho pren
per tant
des d'una altra perspectiva
però inicialment
escriure és un desafiament
a la pròpia persona
a un mateix
a la capacitat
per reviure
coses que t'han marcat
per favolar coses
que t'haurien marcat
si les haguessis viscut
en fi
per motius diferents
però en qualsevol cas
és un desafiament personal
després hi ha
naturalment
la voluntat de veure-ho
el goig de veure-ho
materialitzat
amb un objecte
amb un llibre
i això fa
que la gent
no només escrigui
sinó que després busqui
la possibilitat
de publicar-lo
o d'autoeditar-se
com és
l'últim
l'últim recurs
però jo crec que és això
una necessitat vital
només això
a mi em fascina particularment
la relació que s'estableix
entre l'autor i el lector
que mai es coneixen
mai es veuran
és una relació
a mi particularment
em fascina
aviam
en el cas del dia d'avui
tots els autors
estan signant llibres
ja parlarem de les dedicatòries
i de tot això després
però aviam
generalment
tu estàs llegint
l'obra d'un senyor
o una senyora
que no tens cap mena
de relació personal
i déu-n'hi-do
la relació íntima
que s'estableixen
entre dos desconeguts
i a més és que
no te'ls imagines
no, no, no
jo la Marguerida
quan la vaig llegir
ja
altres obres d'ella
ja la coneixia
però aquest senyor
jo vaig entrar un dia
a una llibreia
vaig comprar
la dona del grill
i no coneixia
absolutament de res
ni sabia
que amb la seva dona
ens coneixíem
m'entens?
i ens coneixíem
però això té la seva màgia
això és bonic
eh?
sí
vosaltres aquest sentiment
de pensar
aviam
qui ha entrat
a la meva vida
us imagineu el lector
com són els vostres lectors
de fet no és la teva vida
sinó són altres vides
en què
però tenen a veure amb vosaltres
no vull dir que escriviu
autobiogràficament
no vull dir això
no saps mai
forma part de la vostra vida
el fet d'escriure
en aquest sentit
sí, però et despulles una mica
i una mica
no saps mai per on t'atraparan
de vegades
et descobreixen gestos
et descobreixen frases
o et dic
que ni tu mateix
no t'havies adonat
que els havies projectat
els llibres
això també és divertit
però us imagineu els lectors
com nosaltres
ens podem imaginar els oients
sí, sí
i estàs abocant intimitats
que amb conversa normal
no aboques
i allà et despulles molt més
no és pensar
que hi ha gent
que se'n va a dormir cada dia
amb el teu llibre
que és veritat això
no?
no, el meu no
el meu també
també tens una part
és gent molt normal
amb la qual segur
que comparteixes prou coses
d'aquest llibre
perquè ella se'n vagi a dormir
amb aquest llibre
esclar
és molt difícil de precisar més
però segur que amb aquell llibre
el que sigui
hi ha trobat alguns elements
suficients
i que són els que comparteixi amb tu
deus saber quins són
no, no, és una relació
que no és ni una relació d'amistat
ni una relació de res
però és una relació especial
i única
la que s'estableix
entre l'autor i el lector
a mi em va fer cosa
una vegada que va venir
després
n'he sabut
n'he trobat més
però la primera vegada
que em va venir
una persona desconeguda
que em va dir
que en un llibre meu
s'havia fet un tipus de plorar
i que s'havia sentit molt a gust
perquè s'havia emocionat moltíssim
i llavors
esclar
se't posa una mica
la pell de gallina
dius
no sabia que el llibre et faria plorar
però doncs
dius
és que he plorat tan a gust
amb el teu llibre
caram, tu
l'altre dia
em vaig trobar
una persona
que em diu
ostres
m'han operat a l'hospital
em van regalar el verí
és molt encertat
i diu
en 3 dies
me'l vaig llegir
perquè dic
home
em sembla que m'aconsegui
l'objectiu
i que pretenies tu
que és una novel·la
que enganxa
i que puguis sortir
de l'hospital
pensava que anava dit
3 dies mitxacat
i he tornat a casa
vull dir
a més a més
que enganxa
i em vaig sentir
molt satisfet
perquè jo crec que no hi ha frustració
més gran
que quan una persona
deixi un llibre
quan l'ha començat
perquè no li interessa
a mi m'ha passat això
i a més no és cap drama
a mi em fa d'un minu
ho sé
però no vol dir
que el llibre sigui dolent
senzillament
que no lligui amb tu
i que no lligui amb tu
en el moment en què l'has obert
perquè a mi em sap greu
i em digui amb tu
en el moment en què l'has obert
perquè a la millor
al cap d'una temporada
el tornes a agafar
i el mires d'una manera diferent
sí
sí
vull dir
entre llibres i lector
s'està la jornalació
igual que amb les persones
vull dir
no has de ser amic de tothom
és obvi
no ho ets
que gent que
amb la qual coincideixes
hi ha altres que no
amb els llibres igual
vull dir no
jo crec que no és cap drama
que un lector agafi un llibre teu
l'obra i diguis
mira no m'interessa
de bueno doncs mira
a mi tampoc m'interesses tu
un dia com el d'avui
és la culminació
de tot un procés
que heu portat
en els últims dies
d'anar per les ràdios
pels diaris
d'anar presentant
el vostre llibre
diferents auditoris
avui és el dia que imagino
agafeu el bol
i vinc a fer dedicatòries
entrant aquest contacte directe
és el dia de passar per caixa
sí
això mateix
i això com ho porteu
això com ho porteu
perquè clar
dins del món dels escriptors
i escriptores
i de tot hi ha gent
amb un tarannà
més introvertit
més tímid
més extrovertit
aquesta cosa
d'estar allà al peu del canó
i amb desconeguts
que et diuen
que et pregunten
i el felicito
i escolti
aquell personatge
me'l tenia que
escolti senyora
que escriu sóc jo
per exemple
aviam
tota aquesta relació
com acabeu el dia
d'avui
en definitiva
després de tot el procés
jo ho porto
amb resignació
no cristiana
però sí amb resignació
i mira
va amb el sou
toca fer-ho
i s'ha de fer
jo em sento més còmode
ja ho he de dir
amb la
amb la relació
per escrit
jo sempre que puc
no truco mai per telèfon
i sempre escric
un correu electrònic
sempre prefereixo
l'escriptura
a la paraula
però
el dia de Sant Jordi
toca estar
en viu
el que passa és que llavors
tinc un problema seriós
que són les dedicatòries
jo no sé
jo no sé
aquí
aquí
aquí volia jo arribar
que diu
escolta tu
aquest any
no me'l tornis a dedicar
com els altres sí
perquè avui
t'admirant
i sempre
em puc el mateix
porteu una plantilla
a l'hora de fer
les dedicatòries
ara hi ha un esprits
un tambor
hi ha gent que
té unes frases apuntades
és clar
el primer enquest
la segona l'altra
és que no hem de perdre de vista
que aquella persona
que desitja
que li deduqueu el llibre
vol una dedicatòria
personal
intransferible
i clar
si fas una dedicatòria
lògicament
no dic estereotipada
però correcta
bé
no pots entrar
en certa intimitat
perquè potser
ni tan sols
coneixes tant
aquella persona
el lector es queda de seure
mira escolta
tanta relació que tenim
mira quina dedicatòria
m'ha fet
som una mica exigents
però si fas unes dedicatòries
massa íntimes
després et pots trobar
el teu llibre
en una parada
de llibre vell
que l'estan venent ja
o que l'estan rebenent
amb aquella dedicatòria íntima
i això també és una mica cruel
això ha passat
persones
que han dedicat llibres a amics
amb tota la
allò
amb tota la
la confiança
i després
aquest llibre
doncs es reben
no ho sé tu
jo soc partidària
de les dedicatòries cordials
però tampoc
el llibre ja l'hem escrit
en tot cas
és el ritual
de posar-hi el nom
allà
a mà
el minut de glòria
en aquest món tan mediàtic
els llibres mediàtics
aquests que diuen
que seran els que més es vendran
en fi
cadascú que vengui el que pugui
i cadascú que compri
el que li agradi més
i com deia abans el Jordi
jo com a l'ombral
he venit a parlar de mi libro
amb el Jordi i amb la Margarida
em van parlar del seu llibre
ampliament al nostre programa
però avui és el dia que han de fer
de viatjar
també com feien els editors
el Jordi està triomfant
de treure
és veritat
ja està signant
llibres
aquí davant
amb unes joves
penso que li estan fent
una mica d'entrevista
que són joves estudiants
Margarida
parla'ns del teu llibre
resumir
has de vendre el llibre avui
és el dia que l'has de vendre
sí, sí
avui ja és a les parades
avui fas de viatjanta
avui fas de viatjanta
a veure
és un llibre
en principi
àgil
és un llibre
que fa de molt bon llegir
és un llibre
que té un punt d'intriga
per tant
a partir de la primera o segona pàgina
pretenc enganxar
la lectora al lector
però és un llibre
que no té només intriga
sinó que té
al darrere
tot un gruix d'aventura humana
la vida
d'unes dones
unes dones
que han callat
durant generacions
es dones d'una família
que han callat
durant generacions
que han viscut
il·lusions i frustracions
d'una forma molt dura
el camp
en una casa païral
en una família
molt tradicional
que han tingut
a l'abast
l'art
el gran món
però que no sempre
l'han pogut viure
a la mesura dels seus desitjos
i que això
ha reportat
una quantitat
de violència
una quantitat
de frustració
que arriba un moment
que això peta
arriba un moment
que això peta
i arriba un moment
que això es transforma
en mort
aleshores es tracta
de veure
què ha passat
qui és cadascú
quina responsabilitat
té en aquest
desenvolupament
de la història
quin paper
tenen les dones
els homes
de la família
les criatures
els avis
els oncles
les ties
tota aquella quantitat
de gent
que podia arribar
a viure
en una casa
suportant-se
senzillament
i bé
això és el meu llibre
i al final
doncs la solució
i el salt mortal
al final
perquè quan te sembla
que ja s'ha resol tot
doncs encara petaplam
encara hi ha un rebot
un repico
ho deixem així
com deia abans
el Jordi
es llegeix
en tres dies
i tens temps
en dos
és un llibre
més que
recomanable
doncs se pot llegir
en una tarda
també
em sembla que
tres hores i mitja
pot estar llegit
margarida
té dos centres planes
però
depèn del de pressa
que vagis
a més a més
enganxa
de veritat
enganxa
enganxa
l'ombra del coronel
també enganxa
el Jordi
per cert
que acaba
jo no sé si has debutat
ja amb les dedicatòries
fa un moment
estaves dedicant un llibre
és el debut avui?
la primera que fas avui?
no, no
ah bueno sí
avui avui sí
sí, sí, sí
és la primera
m'han agafat així
una mica
desprevingut
un moment
inadequat
sí
ens has de vendre el teu llibre
no res
amb una dotzena
dues dotzenes
de paraules
bé amb les paraules
que vulguis
però resumidament
resumidament
doncs l'ombra del coronel
és una novel·la
que explica
la relació
entre dos personatges
fonamentalment
l'un és un coronel
o un ex-coronel
de l'exèrcit franquista
i l'altre
és un
ex-militant
de l'esquerra
i ex-convicte
d'un camp de concentració
es troben
una mica paratzar
i estableixen
una relació
forçada pel coronel
que ha d'haver
ràpidament
molt peculiar
llavors
a l'entorn
d'aquests personatges
d'aquests dos personatges
principals
gira tot un
petit cosmos
de personatges
secundaris
que integren
la vida
de la ciutat
i de fet
la novel·la
és d'una banda
un can a la vida
jo vull creure
que és un can a la vida
a les ganes de viure
i a les ganes
de tirar endavant
i de superar
les conseqüències
encara
més que polítiques
les conseqüències vitals
dels personatges
i d'una altra banda
és també
una reflexió
sobre les relacions
entre les persones
vistes
des del poder
allí s'aborda
el tema del poder
no és un poder polític
no és un poder econòmic
és sobretot
la relació desigual
és a dir com
amb les relacions
entre les persones
aquest fet
de la desigualtat
es pot produir
i es pot produir
quan una persona
és més forta que l'altra
i llavors
doncs marca un ritme
de la relació
no desitjat
per l'altra part
però seguit
i continuant
una mica
la novel·la
seria per aquí
jo penso
que és una novel·la
que ha de ser llegida
sense
sense idees preconcebudes
pel que fa a la guerra
perquè és evident
que la guerra
és un teló de fons
no és
el tema de la novel·la
però hi ha de sortir
forçosament
hi surt
sobretot perquè el coronel
doncs
l'aboca
amb una certa facilitat
no?
i naturalment
allí hi ha uns punts de vista
hi ha el del coronel
i hi ha altres punts de vista
sobre la guerra
i jo he procurat
que
que no fossin
massa esquemàtics
que no fossin tòpics
que no
que no tingués la novel·la
un partit pres
abans de
de ser llegida
i que per tant
pugui ser llegida
per molta gent
de
en fi
provinent de
ideologies molt diverses
i espero
i aspiro
a que
a tot plegat
faci reflexionar
i distregui
jo em sembla
que és sobretot
una novel·la
que enganxa
també
i que
i que pot ser llegida
amb molta tranquil·litat
no necessiten a gens
eh
cap dels dos
ho han venut molt bé
perquè creuen molt
en el que fan
i això es nota
a més a més
es poden llegir
totes dues tranquil·lament
heu llegit els respectius llibres
o encara no heu tingut ocasió
sí
jo el veia la llegeix
jo el seu no
perquè me'l regalen
per Sant Jordi
a més a més
ja m'ho van dir
que me'l regalaven
per Sant Jordi
molt bé
doncs després que te'l dediqui
haurà de ser d'anar
Margarida Aritzeta
Jordi Tinyena
Jordi Ferrer
Alfred Arola
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos un any més
en aquesta diada de Sant Jordi
sempre podem comptar
amb vosaltres
i amb els vostres llibres
des de les respectives
feines que són prou importants
gràcies
i bona diada de Sant Jordi
gràcies
bona diada