Tenim el problema de saturació que tenen totes les persones de Catalunya
i, bueno, col·laborem amb persones que també el tenen i fem el que podem.
És un fenomen generalitzat.
Això no treu que impulseu activitats dins del centre?
I tant, i tant.
Perquè les condicions dels interns són molt diferents,
hi ha de preventius, hi ha de penats i això...
La pressió de Tarragona específicament hauria de ser una pressió de preventius,
el que passa és que per necessitats de totes també en tenim de penats
i treballem amb penats igual que amb preventius.
No farem ara una fotografia en profunditat perquè ni és el moment ni tenim temps tampoc,
però en aquestes circumstàncies que ens expliques i que també intuïm,
com es pot treballar?
Com es pot fer allò del tractament dels interns?
Com es poden fer activitats?
Afortunadament, jo sempre dic que a pressions treballem molta gent amb vocació,
que vam començar perquè aquest camp ens interessava i ens agradava.
Afortunadament, a pressions treballa molta gent que pensa que hem de fer
i podem fer coses per els interns,
i hi ha un col·lectiu professional molt qualificat
i que encara pensa que si treballem alguna cosa treurem.
Com estructureu la feina des d'aquest punt de vista del tractament?
És a dir, clar, 300 persones, cada persona té la seva història al darrere,
cada persona té el seu perfil, el seu nivell d'integració,
són persones que sovint estan molt desestructurades socialment, d'altres no tant.
Clar, amb aquest ventall de possibilitats tan diferents, com treballeu?
Com us planifiqueu l'activitat?
Nosaltres el que intentem des del començament, des que arriba a l'interior a la presó,
és a través de l'equip d'ingressos detectar carencies o dèficits importants.
A partir d'aquí, una vegada feta la detecció, tractem de treballar-los.
Aleshores, la problemàtica és molt variada.
La toxicomania, l'estrangeria, la falta d'escolarització,
el desarreglament social,
i l'equip tècnic de la presó, que està compostat pel jurista,
dos psicòlegues, el coordinador d'educadors, els educadors, els mestres, monitors,
doncs cadascú a la seva àrea,
tracta de cobrir les mancances amb les que l'interarriba a la presó.
Bé, hi ha facetes que podem fer més i hi ha d'altres que hem pogut fer menys.
Home, jo imagino que la sensació de fracàs hi deu ser present moltes vegades,
també alguna que altra satisfacció deveu tenir.
Sí, afortunadament sí.
Sí, el que passa és que en una societat tan poc rehabilitadora que la nostra,
nosaltres som com una illa, i a vegades arriba un vaixell,
se s'emporta algú i a vegades no hi arriba.
És que en principi hi ha aquesta filosofia, és el punt de partida,
que la presó ha de rehabilitar, ha de reeducar, ha d'integrar,
no sempre pot ser així.
Quantes vegades no ha dit, entra mal i se volve peor.
Quantes vegades no hauràs sentit això, Lluís?
Sí, sí, no, clar, no, si diuen que la presó sonava a una escola
perquè el que arriba és sent una mica dolent, sortir encara pitjor, no?
Sí, però també al carrer tenen els mateixos problemes,
perquè la problemàtica que es tracta de la presó és tan complexa
que no sempre tenim ni recursos, ni temps suficient, ni personal, ni espais.
Clara, penso, per exemple, hi ha hagut un augment de la població reclusa
amb el fenomen de la immigració.
Això també us deu crear problemes de comunicació, no?
A vegades ni l'idioma és comú,
a vegades hi ha persones que no entenen ni el català ni el castellà.
Això també deu crear problemes en la convivència
i a l'hora de realitzar aquesta tasca de tractament,
que en molts casos tenint en compte que són passabolants,
que són preventius, doncs tampoc es pot aprofundir.
Inicialment sí, el que passa és que, com t'he dit,
el grup de mestres s'encarrega ràpidament
de detectar els interns que no parlen ni castellà ni català,
incloure-los a grups escolars.
I, bueno, no és l'idioma o la llengua un problema capdalt a la presó.
Afortunadament la presó també està composada
per una petita societat que comparativament
és molt més integradora que el carrer mateix.
O sigui, no hi ha grans problemes racials a les presons.
Hi ha problemes perquè la convivència és difícil
i sense llibertat encara més, no?
Però el problema dels immigrants és que ja arriba
en una situació molt desestructurada
i quan surten de la presó tampoc li oferim eines
que puguin facilitar l'anormalització de la vida.
El tema de les toxicomanies també a les presons ha causat estralls.
Tradicionalment, quants joves no han començat la seva carrera delictiva
fruit justament de la toxicomania.
Dins de les presons també és un problema afegit, no?
Persones que sovint han de passar per la síndrome d'abstinència.
En fi, no sé si també això és un factor afegit encara.
Sí, sí, és un factor afegit.
Té molta incidència a la població penitenciària
del problema de toxicomanies, afortunadament, una vegada més,
l'atenció sanitària a la presó, jo la considero extraordinària,
o sigui, tan de bo que al carrer fos igual, no?
Pel que fa a la qualitat i a la presència física de l'equip mèdic.
I després tenim a la presó de Tarragona, concretament,
una professional, una psicòloga, dedicada a jornada completa,
a tractar entre els diferents toxicòmens de la presó.
I jo penso que és un dels programes més encertats de la direcció general
i que a Tarragona concretament funciona molt bé.
Podríem generalitzar, però centrem-se en la ciutat de Tarragona.
Creus que la gent tenim una imatge equivocada del que és la presó de Tarragona?
Sí, sí, perquè, a més a més, no ens ajuda gaire la distorsió
que fa la nostra imatge als mitjans de comunicació, i vosaltres també.
Sí, sí, sí, els mitjans, si generalitzem, en posem a tothom.
Jo estic molt content de venir aquí a parlar d'una exposició de cinàmica
i no a parlar de com no hem pogut evitar una no tornada de permís.
Que són fets que s'han d'explicar, perquè són coses que passen.
S'ha d'explicar tot, efectivament, aquí estaríem completament d'acord.
Expliquem-ho tot.
Nosaltres treballem perquè sigui possible la sortida de molta gent
a treballar cada dia i a fer una vida normal a la seva família, a la seva feina,
i tornen cada dia a la presó a dormir, això no ho diu ningú, no?
Clar, clar que de vegades es passa, però molt poc comparativament
amb la gent que surt de permís, de sortides programades,
de permís extraordinaris, de treballar cada dia.
I a més a més que, bueno, és evident que a dintre fem una tasca que és molt desconeguda, no?
Una, diguem-ne, una petita mostra d'aquesta tasca seria veure els objectes de l'exposició, no?
Per fer-nos una idea del que feu. De què és aquesta exposició?
Jo estic molt content perquè la monitora de Sàmica és una boníssima professional,
ha primat la qualitat i no la quantitat.
La sala de l'independent és un espai preciós i ella, jo penso que amb molt bona decisió,
ha escollit molt aquelles peces amb les que els interns han pogut expressar-se millor.
Ella ha volgut que els interns expressin què és la soledat de la presó,
què és la manca de comunicació, i tot això està ahí recollit en 20 o 25 peces
de molta qualitat.
L'any passat no vau fer aquesta exposició?
No, no, no. S'havia fet el moll, però l'any passat per problemes d'organització,
perquè les sales s'han de demanar amb moltíssima antelació.
Va haver petits problemes i no es va fer, i aquest any afortunadament
s'hem retrobat una vegada amb el carrer.
I la podem visitar al pati del rei Jaume I? Fins quan la podem visitar?
Fins al 3 de gener.
Fins al 3 de gener, per tant, aquests dies, aquest període de Nadal,
que tots estem més pel carrer, ens podem atençar i veure com expressen
alguns dels interns de la presó de Tarragona aquests sentiments,
que de ben segur són sentiments molt contradictoris sovint,
perquè independentment del teu historial, trobar-te en una presó
ha de ser una situació francament difícil.
Ara, quan arriba el Nadal, que no sé si equivocadament o no tots tenim tendència
a posar-nos més sentimentals del compte,
a la presó canvia alguna cosa?
Sí, també ens posem una mica més sentimentals.
També, doncs aquí és pitjor, eh?
No, i fem un esforç, fem un esforç per intentar que el nombre dintres
que surten al carrer sigui una mica major dins del possible.
Que puguin estar amb les seves famílies, no?
Sí, i facilitar encara més la visita de les famílies
i procurar dintre del que puguem fer,
doncs que tot i sabent que no és com a casa seva,
doncs que la presó, l'administració, l'administrador i els cuiners
ja s'encarreguen que els menjars tinguin...
Fem menjar especial de Nadal, no?, com a mínim.
Sí, que tinguin certa semblança al que podrien fer a casa seva.
I un aspecte també de la presó,
el Lluís, si jo m'equivoco i em corregirà,
que a vegades no diem res,
és la quantitat de persones que de manera voluntària
doncs també col·laboren amb vosaltres, no?
Sí, afortunadament.
Sempre es diu, i jo penso que és una bona definició, no?
Que el voluntari a la presó fa el que allò que la presó
per ella mateixa no pot fer perquè no hi arriba,
no arribem a tothom, no arribem ni a tothom
ni a totes les coses que havien d'arribar.
Hi ha un col·lectiu important que ve a la presó de Tarragona
aquesta setmana,
que a nosaltres ens agradaria que la gent jove de Tarragona
fes coses i que fes coses programades i coses en sentit
i no estigui aquesta visió caritativa de la feina voluntària,
perquè la feina voluntària és molt important.
No és beneficència, és allò que diem nosaltres sempre,
no és beneficència, és una altra cosa.
Hi ha un educador de cap de setmana encarregat
pràcticament de tot el cap de setmana dels voluntaris
i fan tallers i col·laboren amb l'escola
i fan coses molt interessants.