La coneixerem a tot seguit i, afortunadament, en veu i en paraules de la pròpia autora.
Què passa? A mi m'agradaria parlar una miqueta amb el Joan de com està contemplant tot aquest dia,
que està resultant extraordinari.
Molt extraordinari, sí, sí.
Una quantitat de gent, eh?
Jo veus quin esplèndid que fa.
Un dia fantàstic i, escolta, Déu-n'hi-do, les llegendes històriques del Camp de Tarragona,
la sortida que estan tenint.
Estem parlant amb oients, amb persones que transiten per aquí, per la Ràmbliga.
Quin llibre comprarà vostè per Sant Jordi?
Les llegendes, les llegendes.
Tothom diu les llegendes, eh? Ja no diuen ni el títol sencer.
Home, aquest llibre, segons diu l'autor Amadeus Soberanes,
s'havia conegut fa 30 anys com el llibre de les llegendes de Reus.
I justament perquè només n'hi ha una sobre el nom de Reus, no?
I n'hi ha en 26 més sobre la Tarragona.
Però bé, la fama que va tenir aquest llibre li va aportar que durant molt de temps
se'l conegués com el llibre de les llegendes de Reus.
Però, de veritat, no són de Reus, són de Tarragona i històriques, a més a més.
Em deia el Joan abans, mentre escoltàvem la publicitat,
diu, espero que la gent es decanti per aquest llibre per comprar,
per regalar, pel valor que té com les llegendes,
i no tan sols pel morbo que pot haver darrere d'allò que ja vam explicar en el seu dia,
que va ser un llibre que es va retirar per raons que no va agradar a determinades autoritats.
Esperem que sí, que l'interès estigui centrant més llibres.
Jo estic segur que la gent que compra llibres, i sobretot el dia d'avui,
que és el 80% dels que compren llibres una vegada a l'any el compren avui,
doncs que, entre altres opcions, que n'hi ha moltes aquí a Tarragona,
doncs vull dir, valorin la possibilitat de conèixer una mica més la nostra història,
les nostres agendes i, en definitiva, les nostres tradicions,
perquè si no som nosaltres que estudiem, valorem i vivim les nostres tradicions,
no ho farà ningú per nosaltres.
Dóna moltíssima satisfacció comprovar, com ho estem fent al llarg de tot aquest matí,
que moltíssimes persones es decanten pels autors locals.
Això ens omple d'orgull a tots.
Jo penso que ha de ser així.
Hem deixat-nos aportar que molta gent s'ho deixa de fer per als autors mediàtics
que tenen al darrere grans engranatges publicitaris i de màrqueting,
que ens bombardegen amb anuncis i tal per recuperar els diners
o per guanyar-ne més, simplement, no?
Doncs aquests són, per nosaltres, pels editors, són autors atípics
que, bé, se n'aprofiten per raons econòmiques d'una diada que és molt nostra
i que penso que hauria de ser molt més íntima del que està sent.
Com nostre és aquesta autora que avui ens acompanya, la Maria Rosa Pedró,
el que el temps va desfent. Què és el que el temps va desfent?
El que el temps va desfent és una novel·la referida a fets reals
que passen a Tarragona, mitjans del segle passat i començaments d'aquest segle.
Parteix d'uns fets coneguts?
És una història, sí, són uns fets coneguts i desfilen els personatges de l'època,
la vida que es feia llavors, el carrer Cavallers, que llavors estava, diguéssim,
tot el millor de Tarragona, o sigui, vaig descobrint una sèrie de coses que avui dia ja no existeixen,
però que han existit a Tarragona durant molt de temps i ha contribuït a ser el taranà que hi havia en aquesta ciutat.
Jo considero que és una ciutat molt nostra.
Aquesta és l'última obra que he fet, però l'anterior també es tracta d'un llibre fet amb poemes,
tot dedicats a Tarragona, també.
En aquest cas, que parlem d'una novel·la, tot i que està basada en fets reals...
En aquest cas, parlem de l'últim, és aquesta novel·la, diguéssim.
Hi ha hagut d'investigar una miqueta, no?, per poder arribar a aquella època.
Hi ha hagut d'investigar bastant, bastant.
Hem hagut d'assessorar les biblioteques, els diaris antics, un munt de coses, històries que m'hem contat,
persones molt grans, no?
I llavors, amb tot això, he pogut refer una història que la faia explicar pels mateixos protagonistes.
Ho feia en forma novel·lada, és una història d'amor troncada completament degut a les costums que hi havia en aquell temps.
Les diferències...
Unes costums poc permissives, eh?
Poc permissives, les diferències de situació econòmica, social, etc.
I després, doncs, s'anomenen una sèrie d'establiments i puestos que hi havia en aquell temps, diguéssim,
que avui ha desaparegut tot i s'ha reformat tot, però que acaba tristament degut a la forma que hi havia de viure en aquell temps.
És que els finals feliços, em penso que només són a Hollywood, a les pel·lis de Hollywood, eh?
Sí, i encara no ho sé perquè això és el que et diuen, la veritat més la sapigué.
Ara, això se basa en un fet real que em va contar la meva mare, precisament, i és així.
O sigui...
Per allò que es fa, de vegades també, que es canvia una miqueta els noms, la situació...
Esclar, no, això principalment, aquí no hi ha cap nom que delati a ningú.
Això és important.
És lògic.
Això és lògic.
Més enllà del valor literari, més enllà de la història, jo imagino que és un atractiu pel lector justament aquesta proximitat geogràfica, no?
Exacte.
És aquest... Això, el que ha dit vostè, és la definació, trobo més acertada.
O sigui, jo almenys m'hi trobo, en aquell ambient.
Vaig pel carrer Cavallers i encara em miro aquelles cases on hi havia tanta vida que ara no hi ha res.
Bé, no hi ha res.
Hi ha estaments, diguéssim, oficials, o escola de música i aquestes coses,
però tot allò que hi havia i que s'havia viscut i que jo intento descriure el més bé que he pogut en aquesta novel·la, doncs hi era.
El títol és prou alucuent, eh?
El que el temps va desfent.
El que el temps va desfent, perquè ja no hi ha res de tot això, però, en fi, és...
Sortosament queda el testimoni de la novel·la.
Sí, si no, a la novel·la hi ha molts datos i, en fi, hi ha tot això.
Joana, aquesta és una aposta per aquest Sant Jordi, ara que parlàvem dels autors i autores locals, no?
I tant.
Que feures el mèdol.
És una de les apostes. Jo diria que sempre estem apostant-ho jugant, no?
Penso que la feina dels editors ha de ser aquesta, no?
Vull dir, creure primer amb les persones, després amb el seu treball,
i el fet que costi més o menys treure una publicació al carrer i distribuir-la normalment,
això no hauria de costar tant com costa.
Però nosaltres ens hi posem molt sovint i aquesta és una de les proves.
Les llegendes, aquest llibre de la Maria Rosa Pedró,
què més ens ofereix el mèdol aquest Sant Jordi?
Nosaltres, amb el nostre catàleg de novetats,
hem reunit per aquesta diada, que li diem novetats d'hivern-primavera,
la producció que hem tret al carrer des del mes de gener fins ara.
En total són 13 volums.
Dos d'ells són de la Biblioteca de Tradicions Populars, que molt bé coneixeu.
són un parell més de poesia.
Un altre de narrativa, que és el Premi de Vilalascó.
Després hi ha, a banda del que tu ja has citat,
de les llegendes històries que és de Tarragona,
hi ha el de les llegendes de natura,
que és el llibre que va guanyar el primer Premi Joan Amades de Cultura Popular.
Un altre llibre, els nens del Vendrell, i bé, així fins a 13.
No suposo que m'en deixo algun, però bé.
13 novetats, no està gens malament, eh?
Per nosaltres està força bé.
I tant, que sí.
Estareu per aquí tot el dia, m'imagino.
Tot el dia fins a l'hora del partit, diuen,
perquè a l'hora del partit no és que no ens vulguem quedar,
em sembla que no hi haurà ningú pels carrers.
Jo, com que tenim confiança en els oients,
m'atreveixo a dir que no sé a quin on és el partit.
A quarts de nou?
Acostumen a fer-lo a quarts de nou.
A quarts de nou, sí.
No ho sé, podeu ser sobre aquesta hora.
Fins a aquella hora la Rambla estarà plena de gom a gom,
com passa a cada Sant Jordi.
Que a la tarda costa de moure's.
Tu no camines, eh?
Et va arrossegant aquesta riuada humana.
Serà el moment que comenci el partit que quedarà la Rambla buida.
Per tant, jo que vostès aprofitaria tot el dia,
tota aquesta jornada esplèndida,
per acostar-se aquí a la Rambla Nova de la ciutat,
comprar el seu llibre i acostar-se a la seva realitat més pròxima,
com fem cada dia des de la ràdio a través dels autors locals.
Ja sigui a través d'aquest, el que el temps em va desfent,
de la Maria Rosa Pedró.
Gràcies per venir, Maria Rosa.
A vostès.
Enhorabona per aquest llibre.
I Joan López, una vegada més, moltíssimes gràcies per venir a la ràdio.
Som a la vostra disposició.
Ha estat un plaer i bona diada de Sant Jordi.
Adéu-siau.