La 20 i 2 de setembre, la ciutat de Tarragona
immersa en les activitats festives.
A Recording, quan acabi l'edició de Tarragona Esportiva,
marxarem fins a la plaça Les Cols
per seguir en directe l'ambient de la Cercavila de Sant de Tecla.
Tenim temps ja de fer una primera comunicació
amb la nostra unitat mòbil, amb el Joan Maria Bertran,
amb la Yolanda García,
ens aproparan a l'ambient festiu que es viu a la plaça Les Cols.
Iolanda, què tal? Bona tarda.
Hola, bona tarda, Teresa. Molt bé.
I la veritat és que l'ambient és esplendi.
També us vull presentar primer que tot
perquè no se'ns oblidi amb tot aquest moviment de festa
el Jordi Cubillos, que estarà amb nosaltres.
Jordi, bona tarda.
Molt bona tarda.
El Jordi és un sitjetà enamorat de la festa de Tarragona
que la coneix de moltes edicions
i avui també ha volgut acompanyar-nos
a través dels micròfons de Tarragona Ràdio
per narrar a totes aquelles persones
que no poden ser aquí entre nosaltres
el que està passant avui a la part alta de la ciutat.
Aquest escenari tradicional i habitual del seguici
d'aquesta sortida del seguici,
la vigília de Santa Tecla.
La veritat és que sabem que teniu una cita,
una nova cita amb el nou estadi,
però ja veiem des d'aquí,
des de la plaça de l'Escolz on estem ubicats,
com comencen a pujar els Diables pel carrer Major.
Per tant, jo crec que ens faran espai, eh?
Tot i que hi ha moltíssima gent, Jordi,
perquè quan arriben els Diables,
tot i que hi ha molta canalla i molta gent amb el barret,
ens faran espai ràpidament
per poder explicar el que passa aquí.
Sí, i llavors passarà allò que acostuma a passar,
que ens quedarem solets al mig d'aquesta plaça,
ens assocarrimarem una mica,
però bé, són imponderables del directe.
És el que té...
De totes maneres, Teresa,
sabent que bona part de l'atenció de l'audiència
continua centrada al nou estadi,
bona part de l'interès de l'audiència
també continua centrada en la plaça de l'Escolz.
Per tant, doncs, vosaltres teniu la paraula
quan sigui preferent donar pas,
doncs, a aquestes últimes notícies del partit
que s'ha jugat, que ha jugat el Nàstic aquesta tarda.
Vosaltres mateixos mantenim aquesta línia oberta
i en funció del vostre criteri,
nosaltres, que sí us podem dir,
és que en aquests moments s'aproximen els Diables,
que obren aquest seguici,
aquest seguici, doncs, que aniran protagonitzant
totes les bèsties de foc en primer terme,
oi, Jordi?
Sí, cosa que és absolutament habitual,
gairebé tot arreu,
excepte algun que altre poble,
com per exemple el meu, com a Sitges.
Això ja anirà sortint, Iolanda,
ja anem explicant aquelles similituds
que té la festa tarragonina,
la festa de Santa Tecla,
amb les festes de Sitges.
Aquest, crec, per això, és absolutament diferencial,
és únic a Sitges.
No sabem per què,
però a Sitges els diables van per entremig del seguici.
No em pregunteu el per què, però és així.
Aquí, en Carçalan, imaginem que té també
una raó d'estratègia,
això m'ho acabo d'inventar,
i és que així fa un cuesto, també.
fan espai perquè puguin arribar
els altres grups festius
i els altres grups de foc.
Iolanda?
Sí, digues, Teresa.
Doncs us robem uns quants minuts
d'aquesta transmissió,
tornem ràpidament al nou estadi
amb els primers protagonistes,
i no us moveu perquè de seguida
tornem a les plaça de l'Escolz.
Ens retrobem aquí a la plaça de l'Escolz.
Fins ara?
Fins ara mateix, Iolanda.
Com dèiem, anem al nou estadi
a la recerca de protagonistes.
Jordi, endavant.
Doncs, al costat de,
sens dubte, una de les persones,
tot i el resultat,
tot i que el Nàstic deixi escapar dos punts,
però, tal com es comentava ara mateix
el microfón tancat,
doncs, content i satisfet,
més que res per la imatge
que ha donat el Nàstic,
i tot i que s'ha acabat empatant,
president Josep Maria Andreu,
suposo que content, no?
Sí, realment content, no?
Avui hem vist a terra un gran partit,
ha sigut un partit vibrant,
els dos equips han jugat d'una manera maca
i crec que ha sigut un partit
on l'ofici ha sortit contenta,
llàstima, llàstima,
que a la segona part,
i amb 3 o 2,
possiblement,
els jugadors s'han contagiat
de l'alegria del públic
i havien d'haver intentat,
doncs, amarrar, no?
Una vegada te fiques per davant
després d'aixecar un partit
i sort de part,
doncs, havien d'intentar amarrar.
No és normal.
Gent que també hi ha el nou estadi
i celebrant aquest empat
de futbols que hem vist avui
en aquest partit aquí,
és un exemple important
perquè la setmana en què el Nàstic
té dos compromisos més difícils,
el de Tarragona,
sense anar més lluny dimecres
a Palma de Mallorca,
davant del Mallorca B,
per acabar el diumenge
el camp de la mòbil acabava, no?
Sí, realment són dos partits
fora de casa,
però jo crec que són partits
des d'aquí a l'espa Nàstic,
jo crec que tant a Mallorca
com a Gabal
n'estic a l'obligació de sumar
i tant, doncs,
vengen el partit.
Això no és fàcil,
però hem de sortir al cap
amb aquest amant
i l'il·lusió d'aquest espai.
Tot també es porti.
Tot més una pregunta...
Tenim problemes
i intentem corregir
la nostra posició,
la posició del nostre company
Jordi Blanc
per poder escoltar més nítidament
aquesta entrevista
que li estava realitzant
al president del Club Gimnàstic,
Josep Maria Andreu.
Com heu escoltat,
els demanem disculpes.
Tenim problemes
per poder escoltar clarament
les paraules
del president del Nàstic,
Josep Maria Andreu,
en aquesta entrevista
posterior al partit
que li estava efectuant
el nostre company
Jordi Blanc.
Recordin el nou estadi
al final,
Nàstic 4,
Alacana 4.
Intentem novament
establir aquesta comunicació
amb el nou estadi.
Jordi,
a veure si ara és possible,
endavant.
Doncs a veure,
intentem recuperar
una posició una mica millor,
a veure si és possible
que arribi nítidament
al son dels nostres micròfons.
I la veu del president del Nàstic,
aquí li volíem comentar
el fet que es va estar parlant
a la roda de premsa
del divendres,
que el Nàstic havia solicitat
una entrevista
amb la Federació Espanyola del Futbol,
però no sabem
si hi ha hagut
algunes respostes,
si hi ha alguna data
perquè aquesta reunió,
de moment tot continua
igual que el divendres.
Sí,
nosaltres vam solicitar
una entrevista
amb la Federació Espanyola del Futbol
abans,
des que la resolució
de l'altre
és el dubte que,
no?
Aleshores,
estem fent
el dubte que no sigui.
Doncs ara sí,
hem tornat a perdre
aquesta comunicació
amb el nou estadi
de Tarragona,
passant 10 minuts
del punt de la set,
de seguida la intentem
recuperar.
Escoltàvem
Jordi Blanc
conversant
amb el president
del club,
amb Josep Maria Andreu,
parlàvem
de l'empat
aconseguit
aquesta tarda
pel Nàstic
davant de l'Alecant
al nou estadi
d'una tarda
sens dubte
de gols.
Nàstic 4,
Alacant 4,
ha estat el resultat
definitiu d'aquest
en contra
que heu pogut seguir
en directe
a la sintonia
de Tarragona
ràdio
a l'edició
de Tarragona
esportiva
d'aquest diumenge
22 de setembre.
Hem perdut
la connexió
amb el nou estadi
de Tarragona,
de seguida,
com dèiem,
l'intentem
recuperar
per poder
seguir escoltant
aquesta entrevista
amb Josep Maria Andreu,
el president
del club Granà.
Tenim vendents
una altra connexió
amb la de la plaça
de les Cols,
ja disposats
a parlar
de festes.
Seguia en directe
aquesta cercavila
de Santa Tecla.
Ens agradaria abans,
però,
tancar l'edició
de Tarragona
esportiva
podent escoltar
les paraules
del president
del club gimnàstic
de Josep Maria Andreu.
Pel que fa
a la resta
de marcadors
de la jornada,
el seguim repassant
una vegada més.
Hem de destacar
els marcadors
definitius
d'aquesta tarda
que bate l'encontre,
la nova creu alta,
Sabadell 2,
Mataró 0,
està a la segona meitat,
l'Hospitalet
Barça ve de moment
un partit
sense gols,
empat a 0
i també ha començat
la segona meitat
a Vilatenim
a Figueres,
al marcador Figueres 1,
Gabà 1,
també ha començat
la segona meitat
a la Magdalena,
al camp del Novelda
amb el resultat favorable
al Reus,
Novelda 0,
Reus Deportiu 1.
A les 7 de la tarda
s'ha iniciat
l'últim
en contra
que havia de completar
la jornada número 4
a la segona divisió B,
l'Hércules Palamós,
de moment empat a 0
al marcador.
Les 7 i 12 minuts
fem una pausa
per la publicitat,
intentem retornar
la connexió
al nou estadi
de Tarragona.
Port de Tarragona,
un centre de cultura
i esport
de la ciutat.
Vine a veure
les exposicions
dels tinglados
al moll de costa
i gaudeix
dels atractius
d'un passeig
vora el mar.
El Port de Tarragona
t'ofereix
oci, cultura
i diversió.
Port de Tarragona,
al costat
de la ciutat.
Les 7 i 13 minuts,
sintonia de Tarragona Ràdio,
edició de Tarragona Esportiva.
De moment,
no podem recuperar
la comunicació
amb el nou estadi
de Tarragona,
no podem escoltar
fins ara
la veu dels protagonistes
d'aquest partit
que ha viscut avui
el Nàstic,
el nou estadi
i que ha acabat
amb el marcador
i ja ho saben
d'anàstic 4
a la cana 4.
Per tant,
seguirem endavant
parlant de festes,
tornarem a recuperar
la connexió
que havíem iniciat ja
amb la plaça
de les Cols,
amb la nostra companya
Jolanda García
a la narració
d'aquesta cercavila
de la festa
de Santa Tecla.
I Jolanda,
no sé si l'ambient
continua aquí
a la plaça de les Cols.
Home,
l'ambient és que realment
estem traient fund
literalment al Jordi
i a una servidora
perquè acaba de passar
al Vall de Diables,
acaba de passar el rac
i atenció
que el pau comença,
en Cedri comença
a ballar al costat nostre.
Jo segur que us arriba
el...
Ui, ui, ui,
que ens cremem,
que ens cremem.
Jordi, Jordi,
tirem enrere.
et toques aquest ui,
ui, ui, ui,
era molt gràfic,
molt descriptiu
del que passava.
Ens estan caient
totes les espurnes
just al damunt,
però d'això es tracta també.
Doncs esperem
que els nostres companys
es puguin amagar
d'aquestes espurnes
que estan caient
dels diables.
Aprofitem nosaltres
per intentar
aquesta comunicació
que havíem deixat
pendent
amb el nou Estadi,
Jordi.
Doncs impossible
saber aquesta comunicació.
Tancaríem ja
la connexió
amb el nou Estadi
de Tarragona.
Deixem,
doncs,
definitivament
aquestes valoracions
del partit
del Nàstic.
Nàstic 4
a la Can 4,
la festa
amb Joan Maria Bertran
a la unitat mòbil
a la part tècnica
i la narració
de Iolanda García.
Endavant, Iolanda.
Hola de nou.
Ara podem respirar.
Ens hem socarrimat
una miqueta, Jordi.
oi que sí?
Sí, una miqueta.
Una miqueta només.
Acaba de passar el bou
i ara arriba,
fa la seva entrada
a la plaça de les Cols,
la víbria esplèndida,
com sempre.
I és que quines ganes
de festa que teníem tots,
quines ganes de seguir-se.
L'anyorem d'un any
per l'altre.
Sí,
i jo crec que tot aquest públic
que s'ha concentrat aquí
des de fa molt bona estona
perquè et puc assegurar
que partit...
A les 5 de la tarda
em deies que ja hi havia gent.
A les 5 de la tarda
hi havia gent ja assegudes
a les escales
esperant tot aquest seguís.
i hi havia moltes ganes.
I també ballen amb ganes,
almenys,
a mi em dono la impressió
que ballen amb moltes ganes.
Moltes.
Porten una energia
realment impressionant.
Ara la víbria està ballant.
D'aquí uns moments encendrà.
Sí,
i de ben segur
que tornarà a passar
el que ha passat
ara fa uns minutets
en què tornarem a dir
ai, ai, ai,
seran les espurnes
que ens cauen al damunt.
Ei,
és que a mi el cabell
m'ha caigut, eh?
És que a mi he sentit
que em succarricava el cabell.
L'olor i tot
del cabell succarrimat.
Bé, en tot cas
que sàpiguen els nostres oïdors
que es tracta d'això.
La nostra obligació
és estar a peu de carrer
a primera línia de foc
i mai més ben dit
el de primera línia de foc
que per això estem.
Sí,
perquè justament
estem aquí
al mig de la plaça
de les Cols,
estem cantonada
a carrer Marceria.
Per tant,
la nostra visió
és esplèndida.
Podem contemplar
com es van acostant
fins a aquesta plaça
els diferents grups festius
i aquest justament
és un dels punts
on tradicionalment
els grups,
els elements,
les bèsties ballen,
fan la seva dansa ritual
de cada any.
Demà els podrem tornar a veure
a la processó,
a la passada que faran al matí.
Però aquesta és la primera sortida,
allò,
al conjunt del seguici
i és potser aquesta
de les més esperades.
Sí,
i avui,
a més,
m'imagino molt
que al tractar-se
d'un dia festiu
això ha fet
que se pleguin aquí
no solament els tarragonins
de cada any,
com és obvi,
sinó fins i tot
molta gent de comarques
i algun d'una mica més lluny.
Sí,
d'això parlarem
perquè,
ei,
que encenen un altre cop,
ja tenim aquí
aquesta bèstia de foc,
atenció!
Jordi,
com a persona
que et dediques
i que bé,
et portes un quant temps
amb aquesta experiència
de viure la festa de Tarragona
però les festes en general
de prop
i ara quan veia
la víbria
que ballava,
jo recordo
quan es va parlar
de recuperar una bèstia
que es deia la víbria
que cap de nosaltres
sabien
què era exactament
aquesta bèstia
i al veure
com es va recuperant
tots aquests elements
doncs va creant
una emoció particular
i aquest carinyo
podríem dir
amb el qual
mira't com
tota la gent
segueix la festa,
no?
Sí,
a part,
hi ha una altra qüestió
que per mi
és molt important
que és que quan es recupera
un símbol
d'aquesta mena
digue-li la víbria
digue-li un lleó
un drac
una guita
tant li fa
és molt important
que hi hagi tot un col·lectiu
de gent
que se'l senti molt propi
això
això el que fa
és que
aquell element
tingui futur
es pugui cuidar
de molt més a la vora
en aquest cas
doncs els veïns
del barri del Serrallo
li tenen
una devoció
aquesta víbria
i això és molt important
ara
si no m'equivoco
estan sentint uns
xiulets
de persones
que estan assegudes
a les cales
de la catedral
que portaven
molta estona
fins a dues hores
asseguts aquí
esperant que passés el seguici
i aleshores ha arribat
un col·lectiu de persones
s'han col·locat davant
i per això els xiulen
i diuen que es facin a un costat
no?
Sí
i no deixen de tenir
una part de raó
perquè quan han passat
fixeu-vos que han passat
quatre elements de foc
els diables
el drac
el darrere
i ha anat el bou
i després la víbria
com us acabem de dir
estoicament han aguantat
els espetecs
les espurnes
i els trons de les carretilles
els que estaven asseguts
a les escales
sense ningú al davant
i ara que vénen els valls
menys perillosos
per dir-ho així
hi ha tot un seguit de gent
que de la part del darrere
es posen al davant
tapant amb els que
han aguantat el foc
és normal que xiulin
i una certa indignació
continuem
i ara doncs
el ball que tenim davant
és justament el ball
de Joan Serrallonga
el ball de Serrallonga
com diem aquí
que estan ja
doncs ballant
d'aquí uns
jo no sé si se sentien
els trets dels trabucs
ara fa un moment
sí
a més
aquest ball de Serrallonga
que mentre està fent
les seves evolucions
està acompanyat
pels aplaudiments
de la gent
seguint el compàs
de la música
és un ball
també força estès
sobretot
per tot el
Penedès
i el Camp de Tarragona
és un ball
que tradicionalment
s'ha fet a molts llocs
aquí va ser
jo crec
un encert
recuperar-lo
en el seu moment
i la prova
és que a la gent
li agrada
s'està recuperant
a més
aviam
no només s'està recuperant
s'han recuperat
elements de la festa
sinó que el que ara s'està recuperant
i s'està fent
és aquesta
Santa Tecla Petita
aquesta miniatura
que vam poder veure
el dijous
això doncs és
d'alguna manera
anar creant la cantera
la pedrera
per després donar-li
continuïtat a la festa
tot i que en cap moment
no crec jo
que ningú pensi
que la festa està en perill
la part tradicional
de la festa
Bé, després
com ens hem quedat
després del ritual
vist que Santa Tecla
del Joan de Serrallonga
han fet petar
els seus trabucs
aplaudiment de la gent
el fil del que em deia
si ni jo no crec
que perilli la festa
només cal comptar
els milers de persones
que hi ha avui aquí
per tant
el pregoner
que hem tingut
enguany
que estigui ben tranquil
ell va fer una crida
al jovent
que seguissin
la tradició
que seguissin
amb empenta
amb innovació
també
que per això
és el jovent
que ens ha d'anar
al darrere
tots els que
han portat un seguit d'anys
treballant amb aquests temes
que no pateixi
ni el pregoner
ni els tarragonins
que el futur
el tenim força assegurat
i ara ja comencem
el virà
des d'aquest punt
que tenim a la plaça
de les Cols
continuen sentint-se
els trabucs
del Vall de Sarrallonga
mira
una figura
per la qual jo tinc
especial debilitat
la Lliga
jo he de confessar
m'encanta
veure
la Lliga
és que
a veure
he dit
amb un llenguatge
molt col·loquial
però té
molta rotllo
el Vall de l'Àliga
si és que
ja la gent
comença a picar
de mans
només veure'l
aparèixer
per la plaça
és tot un símbol
a part
és el que ha de ser
normalment
acostuma a ser això
un símbol
de reialesa
i a Tarragona
potser
si i cap
una miqueta més
mita-la
si és que
està preciosa
mita-la
ui
ja ve cap aquí
la gent pica
de mans
la gent
la veritat
l'entusiasme
estan fent espai
perquè és el que passa
sempre
hi ha moltíssimes
milers de persones
que volen veure
ballar la Lliga
i tothom pica de mans
i tothom la contempla
i tothom es mou
tothom s'acosta
a ballar amb ella
aplaudiments
aplaudiments
per aquesta Lliga
preciosa
ja veiem també
com s'acosta
la molassa
sí
mentre sentim de fons
els trebucs
és que no es falta de res
Jordi
ara hi ha hagut
un aplaudiment
aquí a la plaça
perquè Lliga
s'ha marcat tot un detall
intentant pujar
un parell de graons
de l'escala
apartant una mica
el públic
han aplaudit
ha sigut només un intent
allò per quedar bé
de cara a la galeria
però ha sigut
força interessant
de veure la reacció
del públic
que ha aplaudit
molt gustosament
continua evolucionant
la Lliga
amb la música
que tothom
haurà identificat
quina música
és la que sona
oi?
Val a dir
pels nostres oïdors
que ens escolten
però no ho veuen
que la Lliga
du en el bec
doncs
el colom
un colom
que avui al migdia
li han canviat
després que ahir
en la baixada
de les escales
tradicional de la Lliga
hi duia una altra cosa
el bec
duia el símbol
antitrasbassament
és de suposar
cap motiu
d'aquesta opinió
majoritària
en contra d'aquest fet
s'implica
aquesta Lliga
s'implica
en la societat
imparable
i incansable
l'Àliga
continua ballant
i ara que parlaves
d'aquesta baixada
de l'Àliga
d'ahir a la nit
que va ser
era un acte
que començava
entre quatre amics
de la colla
i escolta
ja és un acte
bé
ja fa un quant temps
que està fins i tot
dins del programa
oficial de festes
sí
és un d'aquells actes
que els havíem considerat
en el seu moment
com un acte íntim
o un acte d'aquells
en petit comitè
és precisament
un dels actes
que a mi m'ha agradat
recomanar
als amics
que també són
així una mica
aficionats
a recórrer
la geografia
del nostre país
veiem festes
pel seu sentit
que tenia
d'acte
això
íntim
ja no és tant així
això ni li treu
ni li posa cap mèrit
senzillament
ja no és aquell acte íntim
jo no et sabria dir
quanta gent hi havia
a Iolanda
però comptant
tota la corrua
de gent que anava
al darrere l'àguila
els que anaven
darrere els gegants vells
i tot plegat
perquè això no s'acabava
aquí
que a més a més
s'ha de dir també
que l'animació
de les bandes
i dels gaiteros
que vam tenir
va ser
estupenda
no et sabria dir
quanta gent hi havia
tot plegat
però si parlem
de més de 3.000 persones
no m'equivocaria de gaire
i és que el que dèiem
la festa
aviam ningú es planteja
que tingui cap
perill
que desaparegui
que es perdi el carinyó
sinó tot al contrari
perquè a més a més
es van incorporant
cada cop més actes
que sorgeixen
de manera espontània
entre la població
que cada cop vol
cada cop vol més
i més
i més
sí
però els actes
que s'hi van incorporar
la majoria d'ells
tenen èxit popular
i per això val la pena
a la molassa
i per això
a la molassa
i per això
a la molassa
i per això
a la molassa
sí ha pujat
ha pujat l'escala
ha pujat l'escala
sí senyor
aquest cop
li han fet un passadís
perquè tothom sabia
que la molassa
d'una embranzida
pujaria al cap damunt
de les escales
i ha arribat
fins al cap damunt
del pla de la seu
però del tot
eh del tot
sí sí
que gairebé
l'ha pujat
ara suposem
que la giraran
per poder baixar
més tranquil·lament
o bé
no no
baixa de cul
baixa de cul
amb perdó
baixa de cul
ui ui ui ui
com li costa
ara sí senyor
molt bé
ja és el cap davant
ja està
la maniobra de tornada
ha estat
molt bé
molt bé
molt bé
sisplau
sisplau
sisplau
encabat
capaig ho he posat ara
perquè si no encabat
ara ens estan dient
que ens retirem una mica
perquè té intenció
em penso
d'acostar-se fins aquí
hola
aquí tenim
un dels integrants
del grup de l'ambulació
Déu-n'hi-do
com ha pujat
sí
això ja és tradició
de cada any
vam començar l'any passat
i vam dir
sí però escolta
no sempre es pot pujar
amb aquesta rapidesa
amb la qual heu pujat avui
no
tampoc passa tant
Déu-n'hi-do
molt bé
i ara què heu de fer
perquè ens estàveu dient
que ens retiresim
quan acaba el ball
sempre va a la font
a veure aigua
perquè com que té set
doncs ara l'hem de deixar
una miqueta de puest
nosaltres donarem exemple
i ens anirem movent
cap a un costat
et sembla bé
moltes gràcies
Per cert, enhorabona
per la molasseta
quina preciositat
Sí, sí, sí
va quedar molt maca
Se la veu contenta la molassa
se li nota que ha estat mare
Sí, sí
Adéu, gràcies
Adéu
Gràcies
Sembla que ja ha anat a veure
l'aigua a la font
no, Jordi?
Home, és normal
que tingui set
tota la pujada
del carrer Major
doncs
l'he afet set
a la bèstia
i l'hem dut
a veure
aquí a la font
Ens posarem nosaltres
també a un costat
perquè no volem entorpir la visió
de les persones que han estat fent
aquí molta estona
abans dèiem una miqueta
doncs aquest tema
no?
de la quantitat de persones
que portaven dues hores
aquí a les escales de la catedral
per tenir una visió privilegiada
no serem nosaltres
els qui ens posarem davant
tenim un bon lloc
un lloc perfecte
que ajuda
que puguem fer arribar
doncs
en la mesura del possible
tot el que s'està visquent
aquí a la plaça de les Cols
a través de la sintonia
de la ràdio de la ciutat
Tarragona Ràdio
ja tenim aquí la cucafera
eh
ja estan fent
els integrants
de la colla de la cucafera
doncs una miqueta d'espai
perquè la cucafera
també ha de ballar
eh
sí, una cucafera
que enguany és força protagonista
la tenim en portada
del programa
i a la samarreta
de la festa
també la podem veure
ja comença a ballar
la cucafera
res res
diuen
està aquí la ràdio
feu feu
piqueu de mans
que ja queda bonic
ja
que no us faci res
tranquil·les
és tota una festa
no podia ser d'una altra manera
aquesta vigília
de Santa Tecla
a la ciutat de Tarragona
el casc antic
a la part alta
de la ciutat
aquí a la plaça de les Cols
milers i milers
de persones
que no es volen perdre
que et seguissi
està ballant la cucafera
però ja així
una miqueta
en la llunyania
ja veiem el lleó
i darrere
doncs ja venen els gegants
no podíem faltar
ahir Déu-n'hi-do
la concentració de gegants
que vam tenir
l'arrencada
després del pregó
des de la plaça de la Font
també si parlem
en nombres de gent
impossible comptar
la quantitat de persones
que es van donar cita
ahir a l'arrencada
dels gegants
sí
i a més jo crec
que potser
hi va anar una mica més
de gent del normal
a part d'allò que dèiem
del cap de setmana
perquè hi havia
un acte emotiu
era el fet
de la
semi-retirada
no en diguem retirada
dels nans vells
això jo crec
que també va fer
que molta gent
anés a veure'ls
com qui diu
per darrer cop
o com a mínim
per darrer cop
sortim així
normal
i habitualment
el seguissis
que l'aquesta cocafera
també ha tingut
descendència
en guany
també tenim
la cocafera petita
la festa
doncs
en va creixent
i es va multiplicant
la festa
és molt fèrtil
ho estem comprovant
perquè cada any
van naixent noves bèsties
ara felicitàvem
els integrants
de la molassa
per la molasseta
acaba de llançar
els caramels
ai
no podien faltar
els caramels
de la cocafera
i ara doncs
també hem de felicitar
aquesta cocafera
petita
que ja també
s'ha integrat
a la festa
a la Santa Tegla
petita
dels dijous
com és normal
quantitat de canalles
s'acosta a plegar
els caramels
que ha llançat
la cocafera
sí
de fet
és el mateix
que llançar foc
però
diguem que una mica
més amable
aquesta bèstia
entre els més petits
desperta més simpatia
lògicament
sí
encara que també
als petits
els agrada
ficar-se sota del foc
i això ho podrem veure
aquest dimarts
en el correfoc
de ben segur
que molts menuts
estan esperant
posar-se el barret
protegir-se bé
això sí
s'ha de recomanar
que segueixin
les indicacions
de l'organització
en quant a la protecció personal
però de ben segur
que seran molts els menuts
que seguiran el correfoc
això és molt important
sobretot
la festa
s'ha de gaudir
no s'ha de patir
per tant
qualsevol
guia
norma de seguretat
qualsevol instrucció
de seguretat
que es doni
s'ha de seguir
fil per randa
perquè no es dona
gratuïtament
moltes persones
ja saben
què han de fer
però sobretot
per als més joves
que s'incorporen
a la festa
no està de més
recordar
totes aquestes precaucions
quan s'ha de
córrer
al costat
dels diables
continua llançant caramels
aquesta cocafera
ara Déu-n'hi-do
aquesta plaça de les Cols
s'ha omplert de canalla
amb el barret
van posant els caramels
aplaudiments
per aquesta altra bèstia
i ara arriba
el Lleó
majestuós
com és ell
amb la seva corona
Jordi veig que t'impressiona
una mica
el Lleó
a mi és una de les figures
que tinc un especial
predilecció
no sé per què
a tu et passa
com a mi amb l'àliga
sí
deu ser
qualcom semblant
m'agrada moltíssim
aquest Lleó
a més jo crec
que el grup
que el porta
ho fa
amb una
grandíssima dignitat
i és un dels
un dels símbols
més elegants
de tot el seguici
doncs ja entra
plaça
aquí ja entra
la plaça de les Cols
ja el veiem
com va ballant
amb la música
aquí el tenim
i la gent pica
de mans
no podia ser
d'una altra manera
també doncs
per acompanyar
les evolucions
que fa
el nostre Lleó
del seguici popular
la vigília
de Santa Tecla
a la sintonia
de Tarragona Ràdio
de Santa Tecla
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
l'imatge que pot ser d'un gegant més o menys aconseguit,
d'uns balladors que en sabran més o menys de ballar,
o d'uns sonadors que seran de més o menys qualitat,
sinó que aquí el que es transmet és un sentiment,
un sentiment d'identitat, un sentiment molt arrelat,
en aquest cas, d'identitat tarragonina, i això és irrepetible.
I aquí continuen ballant els gegants, en aquesta plaça de les Colts,
que, com dèiem, no hi cap ni una agulla, realment,
i això és la plaça de les Colts.
Imaginem que tot l'itinerari que té previst el seguissí
estarà exactament igual, ple de persones.
Des d'aquest punt on estem nosaltres ens permet una visió relativament limitada,
però veiem el carrer Major, és com un riu de persones impressionant,
i també veiem perfectament cap al carrer Marceria,
també la quantitat de persones,
és que ens hem de moure d'aquí a aquí trobem una altra posició,
perquè, evidentment, els diferents grups festius
han d'anar fent les seves evolucions.
Ara són els gegants vells,
que també fan el seu ball ritual,
perquè no deixa de ser un ritual aturar-se aquí a la plaça de les Colts,
i cada ball fer la seva exhibició.
També s'ha de dir que el grup de grellers,
encapçalats per la Roser,
fan ballar els gegants encara que no ho vulguin.
El que dèiem, el Jordi, és que aquí és com si vingués a casa seva,
aquesta festa és la seva, coneix a tothom,
nosaltres el vèiem, aquest sitgetà d'adopció, podríem dir gairebé,
que saludava moltíssimes persones de la festa de Tarragona,
perquè justament la coneix,
i per això avui ens acompanya aquí a la sintonia de Tarragona Ràdio,
en aquesta retransmissió en directe del seguici popular,
la vigília de la festa de Santa Tecla.
Veiem els nanos, veiem els nanos que s'estrenen a reproduccions dels nanos vells,
que han estat realitzats per l'escultor Manel Caceres
i vestits per la sastreria Ambros Domingo.
Déu-n'hi-do als portadors dels nanos vells de Tarragona.
Quina campanya, quina feina, gairebé titànica,
que han estat fent i que continuen fent per aconseguir padrins,
que padrinessin aquestes figures,
fer aquesta mena de clonació,
dit en un llenguatge així més modern, no, Jordi?
Sí, i és un fet, en tot cas,
que jo no he sentit que hagi creat cap mena de polèmica,
entre altres coses perquè és força habitual.
Fa molt poquet, molt poquet, a la festa major de Vilafranca,
Sant Fèlix, una de les tradicionals també en el calendari festiu català,
es va produir un fet molt semblant l'Àliga de Vilafranca,
per darrer cop va sortir a la festa major
i se n'ha fet una reproducció perquè sigui la que surti en els cercaviles.
És bastant habitual que això passi
per evitar que aquells elements que tenen tants anys
i que són elements molt apreciats
i que tenen un valor, no un valor econòmic,
sinó un valor sentimental i artístic,
es puguin mantenir mínimament en bon estat.
Ara cal que tinguem la casa de la festa
per anar col·locant...
No riguis, home, és un comentari innocent,
per anar col·locant tots aquests elements,
perquè l'hem d'anar clonant, hem d'anar conservant
aquests elements que tenen un valor ja no només sentimental,
sinó també històric.
Sí, perquè bé, ja sabem que de fet
tota la ciutat és la gran casa de la festa
i ho estem veient ara mateix amb tanta gent aquí
i amb tots aquests elements,
però no estaria gens malament,
al contrari, jo crec que és bastant necessari
que hi hagi aquest lloc físic,
aquesta ubicació concreta d'una casa de la festa.
Home, només cal, doncs, qualsevol dia,
en qualsevol moment de l'any,
acostar-se a la plaça de la Font,
la quantitat de canalla que vol entrar al recinte de l'Ajuntament
a veure els gegants, a tocar els gegants,
perquè estan allà, amb la casa de la festa,
amb tots els elements allà col·locats,
escolta, seria una cosa impressionant,
ens fa molta falta.
Ara és un moment d'aquells d'expectació,
s'han sentit molts comentaris,
hi ha ganes de veure els nens nous, vells,
o vells nous, digueu-li com vulgueu.
Sí, sí, aquí ja estan, ja estan agafant les mans dels petits,
i el quadre de sempre,
els nens, alguns nens que s'espanten
i d'altres que s'acosten.
Jo l'altre dia recordo que parlant amb Pallero,
que és el cap de colla dels nanos,
deia, és que és normal que hi hagi nens que s'espantin,
tu imagina't, amb l'alçada que té un nen,
que se li acosti un cap gros d'aquestes dimensions,
és normal que s'espanti.
I sobretot ens va donar un consell,
no diguem mai a un nen que a dins hi ha un home.
Sí, és d'alguna manera estrencar-los aquella il·lusió
d'aquell personatge mític, d'aquest personatge fantàstic
que ells veuen,
és una mica com explicar abans d'hora qui són els reis.
Clar, clar, clar, aviam, els nanos són els nanos,
i aquí van i s'estan passejant,
i escolta, jo en guany veig poca canalla,
que no s'hi vulgui acostar,
d'altres vegades he vist nens, alguns nens plorant,
però avui, avui, Déu-n'hi-do,
tots volen donar les mans a aquests nanos.
I és que venen amb una alegria i un ritme,
escolta, malgrat l'expressió que tenen alguns a les cares,
tradicionalment,
i hi ha d'altres que venen més alegres,
però venen ballant i saludant, com sempre,
com és la característica d'aquests nanos,
que continuen formant part d'aquesta
cercavila, la vigília de Santa Tecla,
i que estem retransmetent
des de la sintonia de Tarragona Ràdio.
Continuen passant els diferents
grups festius, les diferents entitats,
els grups de grellers,
i això no para, eh, això no para.
I cada cop hi ha més gent en aquesta plaça de l'Escolz.
Al final, jo no sé on ens encabirem tots, eh?
Sí, perquè cada cop estem molt més a la vora de justa,
allà on passen els valls,
ens van empenyent poquet a poquet pel darrere,
perquè s'hi va incorporant cada cop més gent.
I val a dir també que el seguís hi va força seguit,
força lligat,
han anat passant tots els valls,
tal com us hem anat explicant,
en temps real, per dir-ho així,
i això vol dir que va força, força lligat.
I ara ja són tres quarts de vuit del vespre,
sortits a les set de la tarda puntualment.
Ara arriba el moment del ball de bastons,
també s'estan col·locant els diferents integrants
del ball dels bastonets.
Estan preparant-se per iniciar la seva actuació.
Sí, veiem els dos diablots que els acompanyen
fent la seva funció,
que és preservar una mica l'espai,
no mitjançant cap ritual màgic,
sinó espantant una mica.
Espantant, espantant amb els seus estils,
com ha de ser, no?
I que també és una acció que s'espera.
Fan el que han de fer,
i els bastons també,
fent la seva evolució,
com tothom estava ja, bé,
esperant amb moltíssimes ganes.
Bastoners molt joves, veig, Jordi, molt.
Sí, veiem que de fet hi ha dos grups,
un de molt jovenets, molt jovenets,
i després els una mica més grandets,
però jo crec que no desmereixen en absolut.
Tant la manera de picar com la perfecció en el cop,
si val dir-ho,
dels petits o dels grans.
Molt bé.
Mirarem d'acostar el so,
que faci una mica de banda sonora d'aquest...
Justament quan acostàvem el micròfon,
doncs acaben de finalitzar
aquesta actuació de les moltíssimes
que aniran realitzant al llarg d'aquest seguici
i de les altres actuacions que els esperen.
Demà al dematí i també demà a la tarda a la processó.
La veritat és que ens haurem de fer una miqueta d'espai, Jordi,
perquè veig que nosaltres, així, amb molt bona voluntat,
no volem entorpir la visió a ningú,
però ens l'estan entorpint amb nosaltres,
per tant, em penso que haurem d'aplicar
allò que popularment es diu una miqueta de morro,
ens posarem davant de tot
per poder explicar als nostres oients
tot el que està passant aquí a la plaça de les Cols.
Perquè, escolta, aquesta és una altra habilitat també
que es desenvolupa amb molta facilitat,
aquesta habilitat d'anar-te col·locant
de mica en mica i posar-te el primer,
arriba a l'últim i posar-te el primer.
D'això en sabem molt tots, eh?
Sí, hi ha qui en sap una mica més que altre,
però, en fi, acaben de passar els bastons.
En tot cas, si hi ha uïdors
que no siguin pròpiament de Tarragona,
sinó de les Rodalies,
que també segur algú n'hi deu haver,
fer un petit comentari,
el fet que la música que acompanya aquest ball de bastons
és un sol flaviol,
cosa que és una mica diferent d'altres llocs,
les Rodalies que els acostumen a acompanyar,
o bé, una sola gralla, que també s'ha vist,
o un grup complet de grallers.
En aquest cas és un flaviol sol.
Recordem que aquests xiolets que s'han pogut sentir,
gent una mica t'enfadera justament
per allò que comentàvem abans,
per les persones que porten molta estona aquí esperant,
i hi ha d'altres que es posen davant,
no deixen veure,
en fi, això també és un clàssic de les festes,
que hi farem,
és un tema que no es pot resoldre així com així.
Aviam, ara jo sí que he perdut la visió del tot,
la recuperarem de seguida,
perquè...
Un ball de pastorets.
Ara sí que els veig, veus?
Seguint el que és el ritme habitual de la Cercavila,
després han d'arribar els tors i cavallers,
el patatuf,
els cercolets,
els bastoners de les bars Santa Tecla,
les gitanes,
valenciars,
la moix i ganga,
els sonadors tradicionals,
i les bandes de música,
la balat de la Ribera,
en posta,
i unió musical de Tarragona.
Sí, aquest és el ritme,
diguem-ne,
l'ordre habitual de la Cercavila,
que ara,
aviam,
el que era el cap,
on anaven els diables,
no sé ben bé on deu ser,
però Déu n'hi do,
deuen anar molt avançats,
perquè, escolta, Jordi,
com tu bé deies,
és una altra de les qualitats
que hem de destacar
com un signe positiu d'aquesta Cercavila,
i és que s'està portant
a un ritme perfecte de temps,
de tot, eh?
Sí,
i no és un ritme de caminar de pressa
i no per això deixar de ballar,
sinó que s'està ballant,
sobretot els llocs
on gairebé és obligatori fer-ho,
com és aquí,
a la plaça de les Cols,
cosa que estan fent ara,
aquest ball de pastorets,
ball de pastorets
que van perfectament avillats,
ball de pastorets
que també és genèric
de tot el Penedès
i el Camp de Tarragona,
amb aquesta armilleta
adornada amb flors,
amb el seu serronet,
la seva carveseta,
els pals,
és un absolutament
ball clàssic de pastorets
que estan,
ara és de suposar
que faran la figura de la bota
en què posaran
el pastoret més petit
al damunt
i de ben segur
que algun visc a Santa Tecla
ens farà arribar.
Ja està a punt de culminar
justament el que tu ara explicaves.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
El visc a Santa Tecla, eh? S'ha sentit, jo crec que s'ha sentit perfectament.
En tot cas, no ha estat exactament un pasturet, sinó que era una pastureta.
Una pastureta. Però això de la festa ja no distingeix de sexes, afortunadament.
És un ball mix, com a tants altres llocs, i no deixa de ser un ball d'aquest tipus,
un reflex de la societat actual. No hi ha tantes diferències.
Encara n'hi deu haver alguna, de ben segur, malauradament.
Però jo diria que per aquest costat de geografia, diguem-ho així,
s'han normalitzat bastant i la festa major no deixa de ser un reflex de la societat actual.
No sé, perquè això no és un anacronisme que traiem d'un prestatge un cop l'any.
La festa és una cosa viva que es va actualitzant i que va evolucionant
a mesura que va evolucionar la nostra societat.
No estem traient del rebost una cosa allò oblidada i que rinclona, ni de bon tros.
Estem traient una part nostra, renovada i adaptada a l'alegria
i al sentiment que hagin d'imparar aquests dies.
És que si no, perdria tot el sentit, i de ben segur que fins i tot
els que fessin un ball només per un malentès deure de conservació
o un sentit de no sé què, no s'ho passarien bé, allò no funcionaria
i de debò que es perdria ben aviat.
I la gent tampoc no ho seguiria com ho seguim, Jordi.
Seria una cosa de quatre experts, una cosa de laboratori més aviat.
Continua queixant-se la gent que està asseguda a les escales,
perquè realment cada cop s'apleguen més persones aquí a la plaça de les Cols
i impedeixen la visió de les persones que estaven abans
i Déu-n'hi-do és que allà es fa pràcticament intransitable
al carrer Marceria, on teòricament ha d'anar evolucionant aquest seguici.
Ha d'arribar al ball de Turs i Cavallets i Déu-n'hi-do els hi costa molt
poder fer la seva dansa, fins i tot poder-se ubicar
en el que és aquest espai de la plaça de les Cols.
És que hi ha moltíssima gent, costat i costat,
al començament del carrer Major que ha dificultat l'entrada
perquè es poguessin col·locar en la seva formació
abans d'iniciar al ball els Turs i Cavallets.
Està planíssim, estan acompanyats com ja ve sent habitual
els darrers anys de La Inestable, bons amics valencians
que també ens han fet gaudir de la seva música.
Sí, perquè escolta, aviam, estem parlant dels grups festius
i no hem d'oblidar la part musical impensable, imprescindible,
no es pot concebre un seguici, una festa major sense la música tradicional.
Amb els grups locals però també amb tots aquests grups convidats
que venen un any rere altre, molts repeteixen, la qual cosa també és d'agrair.
Sí, i és d'agrair que es tingui el criteri, bon criteri,
tot s'ha de dir, que tots aquells grups, sobretot els grups que es conviden de fora,
siguin grups de primeríssima qualitat.
Això és innegable i és una cosa molt d'agrair.
I jo penso que la festa de Santa Tecla bé es mereix que sigui així.
Continua l'evolució del ball de Turs i Cavallets.
Ara ja comencen, anava a dir, ah, sí, intenten continuar el ball,
però la veritat és que costa, eh, per la falta d'espai.
Tenen autèntiques dificultats per moure's, però, aviam,
no renuncien a fer el que han de fer, ballar la dansa del ball de Turs i Cavallets,
que és una de les danses que formen aquesta ja, podríem dir,
recte final del seguici.
El seguici té parts diferenciades, el foc, les bèsties,
i després els diferencien balls festius, no?
Som gairebé a punt d'iniciar la batalla entre els turcs i els cristians
que van damunt del cavallet.
Ells han fet la primera evolució de la primera part del ball.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Això de la canalla sempre fa molta gràcia a la festa, no?
Sí, fa gràcia a tothom i al propi públic que està aquí,
començant pels que són menuts, com els que ballen,
seguint amb moltíssima atenció aquest picà de mans,
aquests passos, aquesta coreografia...
I van concentrats, eh?
Sí, moltíssim, moltíssim.
A més es nota, i més seient canalla,
que hi ha tot un seguit d'hores de ben segur al darrere
d'assaig i dedicació dels responsables d'aquest ball
perquè surti tan bé com ha sortit.
Això es nota molt.
Mira que havia de fer la volteta aquesta xiqueta,
la nena és més alta que el nen,
i el pobre tenia autèntiques dificultats
perquè la nena pogués passar per sota del seu braç.
Són imatges d'aquelles de la festa, doncs,
que et queden, no?
Que de vegades passen desapercebudes i veus,
home, s'ho estan passant bé ells,
també s'ho passa bé,
les persones que estan contemplant aquest seguisser.
Continua.
Aviam, ara aquí tenim, exactament,
entren aquí a la plaça de les Cols,
després del Patatuf,
al Vall de Cercolets,
un altre ball també força popular i conegut
que està a punt d'iniciar també les seves evolucions.
Un Vall de Cercolets,
també absolutament extès per tot el camp de Tarragona,
alt i baix, penedès i garraf,
amb la música pròpia d'aquest ball.
En aquest cas van acompanyats d'un grup de garellers.
En altres llocs,
el Vall de Cercolets és tradicional acompanyar-lo
d'Assad de Gamex i Flaviol.
Aquí és un grup de garellers,
concretament són els gordons,
un dels bons grups de garellers que hi ha a Tarragona.
Us han fet la música, aquesta nova dels nanos,
enguany, no?, que està sonant.
Quan era?
Ahir, abans d'ahir exactament al programa
ens acompanyaven els integrants dels gordons
i vam poder sentir, doncs, peces que han adaptat a la gralla,
com el xic-tu-xic,
peces d'aquestes del jazz tradicional,
peces, diguem, de la música popular
que també l'han adaptat a gralla.
És una gent molt interessada en que es mantingui,
doncs, la música popular
i sobretot que no quedi,
i tornem al que dèiem abans,
als prestatges dels museus,
que estigui viva.
Sí, i tradicionalment,
jo crec que avui en dia també un dels motius
que justifiquen el fet
que hi continua havent colles de garellers
és que no deixen de ser uns sonadors,
el que han de fer és portar qualsevol mena de música,
sigui ballable o sigui per acompanyar el seguici
algun dels balles populars
i, per tant, pràcticament jo diria
que l'obligació de tot bon grup de garellers
és tenir un al més ampli possible repertori
per quan convé fer un concert,
per quan convé fer un ball
o quan convé acompanyar uns cerculets
com hem vist ara mateix.
Uns cerculets que ja abandonen la plaça de les Cols
i ara serà el moment en què entrin aquí a la plaça
els bastoners de les bars Santa Tecla.
S'hi poden entrar-hi, eh?
Perquè, el que dèiem,
hi ha moltíssimes persones que s'apleguen aquí a la plaça de les Cols.
quan hem arribat
estaven les escales de la catedral plenes de gom a gom,
als laterals també hi havia força gent,
però ara realment es fa molt difícil
pels mitjans de comunicació,
que no som els únics que som aquí,
realment poder tenir una visió àmplia
de tot el que està passant
perquè a mesura que arriben els grups
també arriben moltes persones de la plaça de la Font,
que volen acompanyar també els diferents grups festius.
Pensem que sí, sí que entren i entren a la plaça
fent les seves evolucions al seu ball,
que és el ball de bastoners de les bars Santa Tecla.
aquí els tenim.
ho hem deixat.
hem deixat que arribés
als nostres oients
el so dels bastons
jo crec que no eren necessàries
les paraules si podien escoltar aquest so
ben segur que tothom
que ens escolta ja s'haurà imaginat
que és el que estava passant
era aquest ball de bastons de les bars Santa Tecla
fent el seu ball d'entrada a la plaça
i ara estan a punt d'iniciar una nova actuació
Molt bé, realment el públic
ha quedat encantat de la vida
amb aquesta actuació impecable
impecable, molt bé
que han realitzat els bastoners
de les bars Santa Tecla
de la plaça
Es van retirant
i aquí veiem, veiem, veiem
una mica en la llunyania
podríem dir, el que és
els valencians
sí, no?
No, gitanes, gitanes, gitanes valencians
vindran després, Val de Gitanes, ara entran
Hi ha tanta gent, algú m'agrada
aquí al capdamunt del carrer Major
que es tanca i és impossible veure res
els hem identificat perquè òbviament el que destacava
era el pal i per això hem vist quan s'han retirat
la gent i s'ha acabat de confirmar
és el Vall de Gitanes
I aquí els tenim ja es preparen també per realitzar la seva actuació
i aquí el Vall de Gitanes
i aquí assegure
i aquí el Vall de Gitanes
i aquí el Vall de Gitanes
i aquí el Vall de Gitanes
i aquí el Vall de Gitanes
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
I van alegres, eh? Van alegres els integrants d'aquesta...
Adeu, adeu, saluden el públic.
Aviam, els acomiada amb molta alegria, també.
I ara sí que tenim aquí els valencians, eh?
Exactament. Ara tenim el ball de valencians,
també una de les relativament recents incorporacions al seguici,
però que també crec que és d'aquells balls que ha agradat a la gent,
en gran part també, per la bona feina feta pels que l'han sabut recuperar,
també, i en bona part també, perquè jo crec que el públic ha estat,
el públic terragoní ha estat molt receptiu a aquest ball,
com amb tantes altres coses.
Ja entren a plaça els integrants del ball de valencians.
Un antecedent dels castells, no?
Diuen que és un antecedent dels castells, o aquest tema, Jordi, què?
Sí, podria molt ben ser.
I a manca d'alguna altra teoria més concreta,
us sembla molt, a part que hi ha moltes referències d'actuacions de castells,
que es definien com a actuació de valls de valencians.
I aquesta torreta, que ara mateix ens estan oferint,
no deixa de ser una recreació amb una tècnica lleugerment diferent
del que són les construccions de castells.
Clar, és que en això de la festa també hi ha tants corrents,
tantes teories.
Determinats sectors que tenen la pell una miqueta fina,
també, no ens enganyem amb aquest tema, sí o no?
Sí, si vols que et digui, ara recordo una anècdota, ara que dius això,
quan es va estrenar al Vall de la Moxiganga, a la recuperació de la Moxiganga.
Sí, que també la veurem després, a dintre plaça.
Recordo que quan sortíem, els que vam tenir, doncs, una mica l'honor
i el privilegi d'assistir-hi, es va crear una discussió forta
entre uns representants d'altres Moxigangues que vien aquí,
concretament hi havia gent de la Moxiganga de Valls,
de la Moxiganga de Sitges, de la Moxiganga de Vilanova,
sobre si la sabata o el calçat que havien triat
era més o menys ortodoxa per sortir a ballar la Moxiganga.
Bé, es va crear una discussió d'aquelles vicentines
que va durar ben bé una hora.
Ens ho vam passar molt bé discutint,
però fins a dir si hi ha gent que fila prim.
Aviam, si va ser divertit, enhorabona.
Si no, escolta, això per a vosaltres,
i per a nosaltres, doncs, la contemplació de la festa.
hi ha espais, hi ha foros, diguem-ne,
que ja estan dedicats per això, justament,
per la discussió de la festa.
Nosaltres ens quedem amb la visió de tot allò que va enriquint aquest seguici,
que Déu-n'hi-do, eh?, ja fa més d'una hora,
concretament una hora i deu minuts que ha sortit,
que continua evolucionant pels carrers de la ciutat,
que en aquests moments la recta final, doncs,
està entrant ja a la plaça de les Cols,
perquè si ara tenim aquí, doncs, el Ball de Valencians,
el que ens ha d'acompanyar d'aquí uns moments,
si no anem errat, és la Moxiganga,
justament, que ara esmentava el Jordi,
i després, doncs, tancarà aquest seguici als sonadors tradicionals.
La música, com dèiem, és un element imprescindible
en una festa i en un seguici com el que estem vivint avui
a la ciutat de Tarragona, en aquestes festes de Santa Tecla 2002.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Les castanyoles sonen en el final d'aquest ball de valencians
que tot el públic que hi ha aquí a la plaça de les Cols
acompanya amb les mans.
Els balcons plens de banderes i plens de persones
també que gaudeixen de la festa des d'aquesta visió privilegiada
que suposa estar en un balcó.
Com de plan com va passant la festa.
Està a punt de fer entrada aquí a la plaça de les Cols la Moxiganga.
Justament aquest grup que s'incorporava recentment a la festa tarragonina també.
A Sitges ja la teníeu la Moxiganga de feia temps, no?
Sí, de fa molts anys, de fet.
De fet, és un d'aquells balls tan emblemàtics a Sitges
per en un moment determinat va ser l'única Moxiganga
que es mantenia en el temps.
Després s'han anat recuperant moltes altres
i val a dir que totes amb moltíssima dignitat.
Però sí, a Sitges és un ball d'aquells tan emblemàtics
que la gent cada cop que passa pels carrers
durant la professora de Sant Bartomeu
en acabar de passar, tothom aplaudeix,
però aplaudeix una mica amb aquell sentiment que dèiem
de patriotisme sitgetant en aquest cas
perquè, ja dic, és un ball, a més, molt estimat pels sitgetants.
Curiosament, t'he de dir, no sé si aquella discussió
que vam tenir a la sortida de la presentació
i va tenir cal com a veure o no,
però es va modificar lleugerament el calçat.
De la Moxiganga de Tarragona.
Espera, que ara m'hi fixaré.
M'hi fixaré en les sabates perquè ara m'has deixat així.
Espera't, no les veig des d'aquí,
però ara, ara, quan entri a la plaça,
m'hi fixaré aviat en aquestes sabates.
Com havien de ser les sabates?
Tal com són, són perfectes.
I com les duien, quan es va presentar?
És que potser va ser el motiu del dia de l'estrena,
però duien una sabata tipus, en diem Kung Fu,
aquella mena de sabatilla plana...
Xinesa, plana.
Xinesa, sí, llisa, i no va agradar massa segons què.
Això és com una espardanyeta, el que porten ara,
no és una espardenya més aviat, sembla, des d'aquí?
Sí, amb tires del mateix color morat de les armilles.
Després d'aquesta mena de glob d'entrada que fan
i que fan servir per anar amb el Cercavila,
estaran muntant un dels seus quadros
per poder fer una entrada a plaça amb el quadro muntat
i poder continuar i donar pas ja a la banda
que tancarà que et seguissi.
Els quadres que són com una figura humana, que creen...
que creen...
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Dames i vells ballant el pas doble aquí a la plaça de les Cols.
Gràcies.
Gràcies a la plaça de les Cols, però també és previst que ho facin a la plaça del Fòrum, cap a 3 quarts, andenou, i ho facin a diferents punts de la ciutat.
És prevista la festa durant tota la nit amb les revelles, amb els actes més tradicionals, una festa que el Jordi tampoc no es perdrà?
No, no, ara immediatament aniré a seguir, així que acomiadem aquesta retransmissió, aniré seguint tots els actes que puguin, no es poden seguir absolutament tots, però, mira, farem el que podrem.
Nosaltres la veritat és que hem d'agrair i estem encantats
que el Jordi Cubillos hagi acceptat acompanyar-nos
en aquesta retransmissió del Seguici Popular
a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Una persona que viu, que s'estima la festa tarragonina,
que s'estima la festa en principi, en general,
que això ja és important, i la tarragonina en particular, aquests dies.
Moltíssimes gràcies, Jordi, i esperem retrobar-nos
en una nova ocasió fora i dins d'aquesta sintonia.
Gràcies a vosaltres, Iolanda, i un ben fort Visca Santa Tecla.
Visca Santa Tecla, moltíssimes gràcies.
I nosaltres d'aquesta manera, quan és pràcticament ja un quart i quatre minuts
de nou de la nit, del vespre, posem el punt i final a aquesta retransmissió.
La festa continua, per tant, surtin al carrer, tanquin la ràdio,
si cal, surtin al carrer i gaudeixin de la festa.
Moltes gràcies per la seva atenció, per haver seguit de prop
aquesta retransmissió en directe, que ha estat possible.
Gràcies a Joan Maria Bertran a la part tècnica, Jordi Cubillos,
a Lluís Comas, el control tècnic dels estudis de l'Avinguda Roma,
i qui els parla, Iolanda García.
Bona Santa Tecla, i recordin que demà, des de primeres hores del matí,
seguirem retransmetent en directe la festa de la ciutat de Tarragona.
Tarragona Radio, Tarragona Radio.
Tarragona Radio, Tarragona Radio.
La Diada Castellera de Santa Tecla a Tarragona Radio.
Aquest dilluns a la una del migdia, des de la plaça de la Font,
la retransmissió en directe de la Diada Castellera de Santa Tecla
amb les quatre colles de la ciutat.
Amb la narració de Javier Bas, les entrevistes de Jordi Sorinyac
i els comentaris d'Ivan Rodon.
Per Santa Tecla, la Diada Castellera a Tarragona Radio.
Una retransmissió amb el suport de l'empresa Dau Quemical Ibèrica.
Si vols contactar amb Tarragona Radio a qualsevol hora
i per qualsevol programa, utilitza l'adreça de correu electrònic.
tarradio.tinet.food.es
A través del correu electrònic, expressa la teva opinió,
queixa o comentari sobre qualsevol tema d'interès.
Tarragona Ràdio, la ràdio de la ciutat.
A Tarragona al matí comença a les 7.
El matí de Tarragona Ràdio.
A partir del mes d'octubre sintonitza el primer informatiu local
a les 7 del matí.