Dos minuts, serà un quart d'una, és el moment per obrir la línia directa
corresponent a aquest mes d'octubre amb l'alcalde de la ciutat,
Joan Miquel Nadal, que ja el tenim entre nosaltres.
Alcalde, molt bon dia.
Bon dia i benvingut.
Bon dia i gràcies.
I bé, només recordar-los en tot cas al telèfon de la ràdio de la ciutat,
el 977-24-4767,
per a aquelles persones que volen participar en la línia directa.
Ja en tenim una, que fa uns minutets que s'espera.
D'entrada li demanem disculpes, però estàvem amb els missatges publicitaris.
Molt bon dia.
Hola, bon dia.
El seu nom?
Llúcia.
Llúcia, de quina zona de Tarragona ens truca?
A veure, des d'aquí de Tarragona, de la Vall de la Rebassada.
Quan vostè vulgui pot intervenir.
A veure, en primer moment te felicito,
perquè és l'única emisora que almenys se pot parlar amb l'alcalde.
Doncs moltes gràcies.
I tu ja sents que ets molt bona professional.
A veure, senyor alcalde, jo visco aquí baix al carrer Joan Fuster,
aquí no vénen a llimpiar mai, mai.
i he trucat, he anat a l'Ajuntament, i vull dir, no sé el que fer.
Perquè quan truques dius, és que ara l'any passat, ara es posa una altra companyia.
Bueno, posa una altra companyia, potser vindran, no venen.
Vull dir, aquest carrer està fatal.
I jo sempre dic el mateix, si una miqueta més amunt,
que és on viuen els polítics, segons vostè,
i vostè una miqueteta més amunt, una mica,
allí estan llimpiant tot el rato amb el cotxet aquell verd que va petit,
regant tot, i aquí baix, re.
A veure, què fem?
Alguna cosa més, llucià?
No, i després li volia dir que jo vaig cada dia caminar,
també, per aquí, donant el tomb a les platges,
al Rafael de Casanovas,
i estan fent totes les voreres, però les estan fent tan malament,
que l'altre dia vaig trucar a l'enginyer i li vaig dir,
perquè han posat dos xiquets allí,
que els xiquets, per el que es veu, no saben res d'enganxar,
ara estan fent la barana de pedra,
i vull dir, posen, en comptes de ciment que enganxi bé aquelles rajoles,
no es posen com una aranilla que toques les rajoles grans
i ja cauen, que els hi vaig dir el xiquets.
Dic, ja sabeu que això que esteu fent es cau?
Dic, sí, ja no l'han dit jo.
Dic, això que esteu fent no serveix per res.
I llavors vaig parlar l'altre dia amb l'enginyer,
que porta aquesta zona, i diu,
clar, és que l'Ajuntament no s'ha volgut gastar més cèntims
per fer la base, que són les pedres que hi ha en baix,
i ara les rajoles que posem dalt, com són més amples,
i això és el que diuen.
Molt bé, Lúcia, si és tan amable d'escoltar la resposta a través de la ràdio...
Escolto.
Gràcies per trucar-nos.
Sí, adéu.
Adéu, siau, bon dia.
Val, en primer lloc, no...
Efectivament tenim un tema de neteja,
que dintre d'aquest mes, el mes de novembre i el mes de desembre,
quedarà absolutament canviat i millorat,
i que fa temps que ho diem i n'hem de ser tots conscients.
no és just que la senyora Lúcia digui que el Joan Fuster no se neteja.
El Joan Fuster té la neteja que altres carrers de Tarragona,
i jo el coneixo tan bé com ella per lògiques circumstàncies,
i a més el que té que saber la senyora,
i crec que ho sap i és conscient,
és que és un carrer que té moltes obres engegades de pisos, del cap,
i que hi ha moviment de camions i moviment d'obres,
i dintre d'un temps hi haurà un altre moviment,
que també bruta, que és el dels veïns,
quan ocupen les vivendes i quan desfan les caixes
de tot el que incorporen al seu habitatge.
No està tan net com jo voldria,
no té el nivell de neteja que jo voldria,
però l'únic que li dic a la senyora Lúcia és que s'arreglarà,
però tampoc tan brut com ella diu,
i tampoc és cert que no vagin mai els netejadors a fer-ho.
I bé, una altra cosa és que vulgui fer comparacions,
ja m'assembla bé.
El segon és el refer de Casa Navas,
miri, això sí que hi ha, aquí no hi estic gens d'acord,
és a dir, dubto molt que l'enginyer de l'Ajuntament
hagi parlat amb vostè en el mateix sentit que vostè diu,
és a dir, l'enginyer té l'obligació de posar les rajoles ben posades,
l'enginyer és qui fa la feina,
evidentment no fa la feina a l'Ajuntament,
sinó que les fa l'enginyer de camins en aquest cas,
i dubto molt que l'enginyer digui que per algun problema,
alguna raó, no s'enganxen les rajoles bé a terra.
Si hi ha alguna rajola que no s'enganxa,
com passa en molts llocs de Tarragona,
els serveis de la pròpia empresa,
mentre estigui en garantia l'obra de Rafel de Casa Navas,
l'arreglarà.
Ara, m'agradaria més que es fixés en com queda el Rafel de Casa Navas,
la millora que es fa en aquell sector perquè puguin anar a caminar.
El tema de la neteja és un tema que ha sortit en anteriors línies directes,
i sempre es remet a aquest canvi.
Ara el canvi és un canvi que...
Que és ja, no? Teòricament l'octubre-novembre?
No, comença l'1 de novembre.
Ara la maquinària ja ha arribat a Tarragona,
ja estan la majoria, ja hi ha contenidors,
ja hi ha tot el que és la nova contracta,
l'únic que passa és que s'han de canviar 2.500 contenidors,
s'ha de posar la nova maquinària,
s'ha de posar amb gas,
i tot això serà entre finals d'octubre,
primers de novembre,
i mitjans de desembre, que quedarà tot arreglat.
Donem pas a una nova trucada, bon dia.
Hola, bon dia.
El seu nom?
Diego Collado.
Diego, de quina zona de Tarragona ens truca?
Diego?
De sí?
De quina zona de Tarragona ens truca?
De Torreforta.
Endavant, quan vostè vulgui.
Senyor alcalde, bon dia.
Bon dia.
Mire, jo vivo aquí en Torreforta, en la urbanització Los Naranjos,
y creo que van a faltar las calles por aquí, por esta zona,
y quiero decir que hay aquí cuatro pasos de cebra,
que están todos muy abandonados, descoloridos, etc.
Y ahora sería un gran momento para que rebajaran los bordillos.
Que me explico, son cuatro pasos de cebra bastante grandes,
y hay gente, pues de gracia, que va en silla de ruedas,
y bueno, tienen que pasar por...
Ah, rebajaran las aceras.
Exactamente.
Sí, sí, de acuerdo, sí, sí.
Y luego también cerca hay una guardería, una guardería para aquellos pequeños,
y claro, cuando las mamás llevan a los niños al colegio, pues normalmente bien,
pero cuando son las abuelas, pues se la ven y se la desean para bajar y subir los carritos,
¿me entiendes lo que hay que decirle, no?
Es perfectamente.
Y entonces el jueves iba un chico, al medio de la carretera, con sus sillas de ruedas,
iba un coche detrás de él, y una moto quiso adelantar al coche,
bueno, y casi produjo un pequeño accidente allí, ¿no?
Y claro, sería ahora un buen momento para que hicieran esto.
De acuerdo, de acuerdo.
Y si usted puede hacerlo, el señor Glos Gómez, a ver si usted puede hacerlo,
que no pisara más Tarragona.
Perdona?
El señor Glos Gómez.
Glos?
Gómez.
El árbitro.
Sí, sí, que no pisara más Tarragona, eh, si usted puede hacer algo.
O un bando, o qué sé, o poner carteles, o qué sé.
És que...
El veig mal implicat, eh, Diego?
No, però és que m'ha fet una pregunta difícil, eh.
Sí, sí.
Vostè no ho sabia, eh, lo del Glos Gómez.
Alcalde, li he dit que m'estic posant el dia en temes de fútbol.
No, lo que pasa es que este señor, lo que ha dicho, es una cosa,
que es que el Glos Gómez este lo que no puede hacer es las declaraciones
que hizo el diario de Tarragona.
Es que entiende.
Es de escándalo.
Es de escándalo.
Y de Nasti, y este señor que se está riendo de mí.
Es que se ríe de la ciudad, no dice, no, es vine a hacer la despedida de soltero,
y esto es algo para llevarse las manos a la cabeza.
Claro, claro, y me indignó mucho eso, sabe.
No sé si podrás un mando, eh.
Si pudiera, si pudiera, es uno de los casos en que lo haría de todo el corazón.
Pone carteles por ahí, yo qué sé, o un mando, lo que sea, ¿entiendes?
Estoy en ello.
Lo tenemos apuntado y lo vamos a mirar. Gracias.
Gràcies, Diego, bon dia.
Gràcies per trucar-nos.
Adéu-siau.
1-7-7-24-47-67.
És normal que sortissin comentaris com aquest perquè, de fet,
és un tema que traspassa l'àmbit esportiu i futbolístic
i ja ho hem experimentat al llarg dels darrers dies a la ciutat de Tarragona.
Miri, aprofito un segon.
Tenim una altra trucada, breument.
No, jo el que voldria és...
No, quan vostè digui.
Doncs aleshores, perquè tinc la sensació que vol dedicar uns minuts...
Un segon, sí, però més val no fer esperar.
Doncs en tot cas és el que vostè diu, no farem esperar. Bon dia.
A veure, torno a ser jo.
Quan he parlat amb l'alcalde...
Lúcia, oi? Lúcia.
Ho dubto molt i ho dubto molt, és com si jo m'ho hagués inventat.
És veritat i li dic el nom de l'ingènia que em va dir
a l'Ajuntament no ha volgut gastar-se més cèntims
i per això el que estem fent no queda bé.
I li dic el nom de l'ingènia que em va dir.
Digui'l, doncs digui'l, digui'l.
Miri, no es va poder posar d'allò al telèfon el senyor Moles
i jo vaig parlar amb el senyor Villaderde.
Moisés Villaderde.
Me va donar el nom, es va quedar el meu telèfon
i ell me va dir amb aquestes paraules
és que no suporto que si m'han dit una cosa ho dubto molt, ho dubto molt.
No ho puc dubtar perquè jo li estic dient la veritat, doctor senyor Nadal.
i jo admiro Tarragona com la primera i l'admiro vostè.
Senyora Llucia, m'ha permès un segon?
Sí.
És que ara ho dubto més encara
perquè és que aquestes dues persones no formen part de l'Ajuntament
són de l'empresa que està fent les obres.
No, escolti, escolti'm vostè a mi.
A veure, jo li he dit, dubto molt que el senyor Martínez del Bors
a l'enginyer municipal de Camins hagi dit això
perquè fa més de 13 i 14 anys que el coneixo
i sé que és una persona seriosa i rigorosa en la seva feina.
Jo li dono els noms amb el senyor que va parlar.
Però vostè ha dit, senyora Llucia, perdoni,
i això és molt important perquè és que si no fem mal a la gent
i no convé.
No, no, no, si jo al contrari.
No, és que jo crec que vostè justament no està en aquesta tesitura.
Miri, vostè diu, he trucat a l'Ajuntament
i he parlat amb l'enginyer de l'Ajuntament.
I no ha trucat ni a l'Ajuntament
ni ha parlat amb l'enginyer de l'Ajuntament.
Per què ho diu?
Deixa'm acabar.
Ha trucat a l'empresa que fa l'obra...
No, jo vaig trucar a l'Ajuntament
i em van donar aquest altre telèfon.
Senyora, ha parlat vostè amb l'enginyer
que està fent l'obra amb la que nosaltres,
si vol, li explico més detall,
tenim problemes perquè estem francament disgustats
amb aquesta empresa, cosa que no he dit abans.
Amb això estic d'acord.
Però he tingut que dir que ho dubtava
i ara fixi-se, confirma,
perquè Martínez del Bors és un enginyer important
de l'Ajuntament, és una gran persona
i llavors vostè l'ha posat...
No, no.
Al contrari, sí.
Si s'han pensat que era aquest nom, li demano.
No, amb ell...
Sí, sí, li demano, perquè jo vaig trucar a l'Ajuntament
i li vaig dir, escolta,
i me voldrien dir qui fa tot el que és el Rafael de Casanovas
i me van dir a l'Ajuntament,
miri, truqui amb aquest número,
21 38 75
i aquesta zona és 28 C,
diu, perquè cada un porta d'allò.
Llavors, eren aquests dos enginyers.
Però, no, sobretot, vull que quedi clar
en tot i a vostè mateixa,
perquè quan jo he dit ho dubto,
m'ha estranyat molt.
I fixi-se, alguna raó devia tindre
perquè vostè ha parlat amb dues persones
que no formen part de l'Ajuntament...
Però és que jo no ho sé,
si a mi me diuen parlin d'aquests senyors...
Sí, ha estat una confusió.
Vostè interpretava que era l'enginyer de l'Ajuntament
quan eren els responsables d'aquesta empresa
que es deduen a terme a les obres, Lúcia.
Ha estat un error.
No l'he volgut dir abans, però tenia dificultats.
Però a mi he tingut que defendre l'enginyer de l'Ajuntament
perquè és una gran persona.
Però és que jo també estic d'acord si vostè ho diu.
És que jo, quan vaig trucar a l'Ajuntament,
dient que m'adonguessin el número de l'enginyer,
me van dir, li podem donar el número de qui ha fet això.
I jo, llavors, vaig trucar amb aquest senyor
i li vaig dir que a qui havien posat allí
no ho estaven fent bé.
I si ells eren els enginyers,
que anessin a veure com ho feien aquests xiquets.
Ha quedat clar, Lúcia, el seu descontent.
I, miri, bé que hagi trucat
perquè així aquest error s'ha desfet.
Li agraïm molt la seva segona trucada.
Adéu, sí, o bon dia.
Adéu, que vagi bé.
Mentre esperem una nova trucada al 977-24-4767,
jo crec que tenim temps
que expliqui allò que volia explicar
respecte al nàstic.
Aquest enrenou, aquesta polèmica
o aquesta actitud que hi ha per part de la Federació.
Jo parteixo de la realitat inconstatable
que hi ha hagut una enorme injustícia
amb el gimnàstic.
Una enorme injustícia amb el gimnàstic.
És a dir, que els àrbits
que van jutjar durant un temps
el nàstic a segona A
no ho van fer dintre dels nivells habituals.
I jo crec que la baixada del gimnàstic
de segona A a segona B
amb les il·lusions a part i tot a part
ha sigut injusta.
Com també ha sigut injusta
l'ascensió en aquest sentit.
Com també ha sigut injust
que un senyor faci les declaracions
al clos aquest,
que no és l'alcalde de Barcelona,
és un altre clos,
que faci les declaracions que ha fet.
Oiga-me, jo és que vine
amb uns amics de Zaragoza
i estava fent mi despedida de soltero.
Hombre, se despida de usted de soltero
doncs a Calatayut,
vull dir,
o a Fuente de Todos,
no ho sé,
però aprofitant que vinga a Tarragona,
això és per agafar
les declaracions d'aquest senyor
i enviar-los el seu dia
a enviar-los ara
als àrbits
i dir, escolti, miri,
un àrbit que diu
que aprovecha
per fer la despedida de soltero.
Ara,
dit això,
insisteixo,
partint d'aquesta injustícia,
les injustícies a la vida,
les malifetes que et fan
o les que fas
s'han d'administrar.
I el que convé
és que el gimnàstic
administri
amb molt de rigor
i amb molta tranquil·litat
la situació actual.
Nosaltres,
i jo estic d'acord,
i a mi se'n va consultar
i jo vaig dir,
d'acord,
hem anat a la justícia ordinària.
Jo diria
que la justícia ordinària,
perdó,
la justícia ordinària
que és lo contenciós
de l'Audiència Nacional.
Jo crec que al final
el jutge dirà
el que té que dir
i a més suposo
que seguirà el camí
de decisions anteriors
i per tant
favorables al gimnàstic.
Però malgrat això,
tenim que fer dos coses
molt importants.
Una és jugar bé,
jugar bé,
jugar bé.
i la veritat sigui dita
que segons veig
i segons
d'això,
l'equip
amb aquestes
pujades i baixades
i pujades i baixades
no agafa el ritme
de competició.
És com si un nedador,
que és el que jo coneixo,
li dius
aquesta setmana entrenes,
l'altre no entrenes,
ara hi ha competició
i el desgavelles.
Agafa bé el ritme
de competició.
Si hi ha que no
a jugar reus,
hem d'anar a jugar reus,
però això d'un partit
cada 15 dies
trenca els nivells
i els ritmes de competició
d'un equip
i d'una colla de persones
i els desestabilitza.
I la segona qüestió
és que,
a veure,
les postures
no mentines
de dir,
doncs,
hem d'anar fins al final,
valen per la història,
valen per la història,
però no valen
pel dia a dia.
I això és el que
jo he tractat de dir-li
al president del gimnàstic,
que em té 100%
al seu costat,
l'Àngel Fernández
i tots els companys
que hi ha allà,
que em tenen 100%,
però administrem les coses
i si convé
donar un pas
enrere
per donar-ne
dos o tres
demà
en endavant,
doncs que es donguin.
Però postures
no mentines
no,
trencar ritmes
de competició
és perillósíssim
pels jugadors.
I per tant,
jo el que demanaria
és que,
d'acord,
800 persones
al Palau de Congressos
dient-li a la Junta
sí,
però la Junta
ha de ser capaç
que els cants de sirena
que li arriben,
que ho feu molt bé,
i ho feu molt bé,
administrar-los
perquè el dia a dia,
el diumenge,
el diumenge
és el més important
i per tant,
m'agradaria que
si convé
donar un pas
enrere
que es dongui,
ja sé que això
va en contra
de molta gent,
del que pensen,
però per poder
donar-ne
tres endavant
i aleshores
partint de la realitat
i ho vaig dir,
em sembla que ho vaig dir
amb una expressió
notablement coneguda,
amb aquesta emissora
el que pensava
que se li havia fet
al Gignàstic
i saben que a més
que soc un activista.
Administrem la indignació,
doncs,
donem pas a una nova comunicació.
Bon dia.
Hola, bon dia.
El seu nom?
Maria del Carme.
De quina zona de Tarragona
ens truca?
Per tal, tal.
Quan vostè vulgui,
Maria del Carme.
Gràcies en primer lloc
a Tarragona Ràdio
per donar aquesta facilitat
que podem parlar
amb el senyor Nadal.
Gràcies a vostè.
Li volia dir al senyor Nadal
que li volia parlar
respecte a la vorera
que hi ha a les coques.
A les coques,
la vorera que hi ha,
o sigui,
al Consell Comarcal,
d'aquella façana
del Consell Comarcal
està molt bé.
Però, miri,
després del Consell Comarcal
per amunt
està una mica malament.
Llavors,
ens resulta que encara,
doncs,
mira,
hi ha unes escretxes
a la vorera
que encara,
quan és Nadal,
jo dic que anirem
a buscar allí
una mica de molsa
pel Passeigre.
Però la primera,
abans d'arribar
al Consell Comarcal,
aquella està fatal.
Està fatal.
Allí,
per caminar,
per anar,
s'havia d'anar
en un sabat a esport,
com aquest que dic.
Llavors,
allà,
aquella vorera,
passem molt
perquè anem al col·legi
i allà hi ha molts crios,
coses d'agafar la mà
perquè jo ho tinc ja,
ja ho he vist,
que, escolti'm,
allí caiguem,
allí han caigut
i quedem assenyalats
però per diversos dies.
Després,
ara,
amb totes aquestes puxes
que han vingut ara de tardor
i hi ha allí un...
Bueno,
allò,
doncs,
està allí un xof,
allí,
escolti'm,
allí,
allò és fatal.
M'agradaria que el senyor alcalde
si passa i ho vegiés,
si tinc raó o no tinc raó.
A l'altre,
també em pot dir
que puc passar per la vorera
de la catedral
però no és perquè han de cruar
i allò,
llavors,
escolti'm,
allí,
no es pot passar.
Llavors,
voldria que ell
ho vegiés si passa,
que segurament que passa,
ho vegiés a veure
si tinc raó o no.
I després,
en un altre lloc
li volia comentar
que aquí a la Rambla Vella
on hi ha els autobusos,
davant,
exactament,
davant de l'Hospital de Santa Tecla,
o sigui,
la mercadina que hi ha,
allò ni és mercadina
ni serveix per res,
perquè a dalt
no hi ha teulada.
Aleshores,
resulta que ara
en totes aquestes pluges,
sense pluges,
sense res,
però escolti'm,
disca allà,
t'acau tot perquè allí,
allò em diuen,
fa temps que està
perquè estava malament,
però és que ara està,
no hi ha res de res.
Vaig trucar a l'empresa
dels autobusos
que no en cuiden ells,
però que això de la mercadina
és cosa de l'Ajuntament.
Aleshores,
voldria,
perquè clar,
no sóc jo,
són moltes companyes
i moltes senyors
que se senten allí una mica
o si plou o no plou,
però escolti'm,
és que allí no hi pots anar
i fa temps que està.
A veure si,
de manera,
he de poder solucionar
aquestes coses.
Alguna cosa més,
Maria del Carme?
No,
ja he dit prou,
moltes gràcies.
Molt bé,
escolti la resposta
a través de la ràdio
i gràcies a vostè per trucar-nos.
Adéu-siau.
Val,
el Consell Comarcal
està adequat,
el tros que va
del Consell Comarcal
fins a l'Ensenyança
doncs està justet
i el tros que va
del Consell Comarcal
fins al carrer de les Coques
està malament.
Té raó.
I al carrer de les Coques
tenim que prendre
alguna decisió raonable
per enxamplar les voreres,
però no acabem de veure
la solució
perquè el carrer
és molt estret.
Aquell carrer
el que demana
és peatonal
perquè les voreres
és d'aquelles
de puja i baixa
que poses un peu dalt
i un peu baix.
Intentem.
Però té raó
les dues coses,
té absoluta raó.
Les marquesines,
el canvi és global
de totes les marquesines
de Tarragona
abans d'acabar l'any.
I el que ha succeït
és que com que
el canvi és global
de totes les marquesines
doncs...
Es canviaran totes a l'hora?
Totes a l'hora.
Inclús aquesta,
efectivament,
el que passa
és que estem rebent
les noves
i el que no val la pena
és gastar-se diners
amb les velles.
Per això el canvi és global,
al redor de 30 o 40 marquesines.
Per quant, més o menys?
Abans d'acabar l'any.
Abans d'acabar
aquest any, 2002.