logo

Arxiu/ARXIU 2002/ENTREVISTES 2002/


Transcribed podcasts: 19
Time transcribed: 2d 22h 6m 36s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

.
I ara quan passa un minut i mig,
en de tres quarts de deu del matí, si és possible,
ja establim contacte amb el Saló de Plens de l'Ajuntament de Tarragona.
Joan Maria Bertran a la part tècnica,
Teresa Ortega a l'Elocució, bon dia.
Hola, bon dia.
Doncs fa escassos i segons s'acaba de començar
aquesta sessió ordinària del ple de l'Ajuntament de Tarragona.
S'han aprovat ja els primers punts de contractació,
control i eficàcia de serveis.
Ara es passa a l'altre àmbit de l'Ordre de l'Ajuntament.
es comença amb l'abatre els punts que fan referència a la cultura.
Pren la paraula, podem escoltar ja l'alcalde de Tarragona, Joan Maria.
Esquerra Republicana, Catalunya és vers?
Abstenció.
Iniciativa per Catalunya, vers la plataforma?
Sí.
Partit Popular?
Sí.
Partit de Socialistes de Catalunya?
Sí.
Convergència i Unió?
Sí.
19 votos a favor i una abstenció.
3-2. Proposta inicial expedient per concedir la medalla de la ciutat
en la categoria d'argent al gremi dels pagesos de Sant Llorenç
i Sant Isidre de Tarragona
i designar instructor secretari de l'esmentat expedient.
Senyor secretari, vol procedir a la votació?
Esquerra Republicana, Catalunya és vers?
Sí.
Iniciativa per Catalunya, vers la plataforma?
Sí.
Partit Popular?
Sí.
Partit de Socialistes de Catalunya?
Sí.
Convergència i Unió?
Sí.
Unanimitat?
Moltes gràcies.
3-3.
Proposta inicial expedient per concedir la medalla de la ciutat en la categoria d'argent
a la comunitat de les Dominiques de Tarragona
i designar instructor i secretari de l'esmentat expedient.
Perdó, perdoneu, perdó, perdó.
El gremi de marejants, el gremi de marejants, és el 3-3, perdó, m'he equivocat.
Perdó.
Senyor secretari, vol procedir a la votació?
Esquerra Republicana de Catalunya és vers?
Sí.
Iniciativa per Catalunya, vers la plataforma?
Sí.
Partit Popular?
Sí.
Partit de Socialistes de Catalunya?
Sí.
I Convergència i Unió?
Sí.
Unanimitat?
Moltes gràcies.
3-4.
Proposta inicial expedient per concedir la medalla de la ciutat en la categoria d'argent
a la comunitat de les Dominiques de Tarragona
i designar instructor i secretari de l'esmentat expedient.
Senyor secretari, vol procedir a la votació?
Esquerra Republicana de Catalunya és vers?
Abstenció.
Iniciativa per Catalunya, vers la plataforma?
Sí.
Partit Popular?
Sí.
Partit Socialista de Catalunya?
Sí.
Convergència i Unió?
Sí.
19 votos a favor i una abstenció.
Moltes gràcies, senyor secretari.
Proposta inicial expedient per concedir el diploma de serveis distingits al senyor Manuel López Rodríguez,
designar instructor i secretari de l'esmentat expedient.
Senyor secretari, vol procedir?
No, només que, senyor alcalde, a títol ho poso.
Ara s'hi ha d'afegir.
Sí, home, és evident.
No, però no ho poso.
Sí.
És una matisació important.
Senyor secretari, vol procedir a la votació?
Esquerra Republicana de Catalunya és vers?
Sí.
Iniciativa per Catalunya, vers la plataforma?
Sí.
Partit Popular?
Sí.
Partit Socialista de Catalunya?
Sí.
Convergència i Unió?
Sí.
Unanimitat?
3-6. Proposta inicial expedient per concedir el diploma de serveis distingit del senyor Alfonso Perrià i de Riesco
i designar instructor i secretari de l'esmentat expedient.
Ara no.
Senyor secretari, vol procedir a la votació?
Esquerra Republicana de Catalunya és vers?
Sí.
Iniciativa per Catalunya, vers la plataforma?
Sí.
Partit Popular?
Sí.
Partit Socialista de Catalunya?
Sí.
Convergència i Unió?
Sí.
Unanimitat?
3-7. Proposta inicial expedient per concedir el títol de fill adoptiu de la ciutat de Tarragona
al senyor Joan Aragonès i Llevaria i designar instructor i secretari de l'esmentat expedient.
Cuidao que hi ha un més ara, eh?
Enrique, que hi ha un...
Senyor secretari, vol procedir a la votació?
Esquerra Republicana de Catalunya és vers?
Sí.
Iniciativa per Catalunya, vers la plataforma?
Sí.
No sé.
Partit Popular?
Sí.
Partit Socialista de Catalunya?
Sí.
Convergència i Unió?
Sí.
Unanimitat?
Moltes gràcies.
4-1. Proposta d'aprovació provisional del pla especial per a la compensació volumètrica
de la residència de la residència de Maradeu de la Mercè presentat per l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials de la Generalitat de Catalunya.
Senyor secretari, vol procedir a la votació?
Esquerra Republicana...
Esquerra Republicana de Catalunya és vers?
Sí.
Iniciativa per Catalunya, vers la plataforma?
Sí.
Partit Popular?
Sí.
Partit Socialista de Catalunya?
Sí.
Convergència i Unió?
Sí.
Unanimitat?
Moltes gràcies.
4-2. Proposta de denegació de l'aprovació inicial de l'estudi de detall de la plaça general Primo de Tarragona,
ordenances estètiques dels edificis que comprenen l'àmbit de la mitja lluna presentat per la societat residencial El Molí Societat Anònima.
Senyor secretari, vol procedir a la votació?
Esquerra Republicana de Catalunya és vers?
Sí.
Iniciativa per Catalunya, vers la plataforma?
Sí.
Partit Popular?
Sí.
Partit Socialista de Catalunya?
Sí.
Convergència i Unió?
Sí.
Unanimitat?
Moltes gràcies.
4-3. Proposta d'obrir informació pública exposant el document de criteris, objectius i solucions generals del planejament de la quarta revisió del Pla General d'Ordenació Urbana de Tarragona presentat per l'equip redactor de Guirre Newman, Urbanisme o Societat Anònima, pel termini de 30 dies hàbils.
Senyor Raül Font té la paraula.
Senyor alcalde, és que li volia demanar que abans de tractar aquest punt, si ens podíem reunir urgentment la Junta de Portaveus.
Per quina raó?
Per què hi ha un error tècnic molt greu que entenc que valdria la pena que no s'arribés plantejant el plenari.
Preferiria plantejar un Junta de Portaveus. Si vol, jo ho puc exposar després, però li demano que abans de fer...
I el error tècnic ha sortit ara al...
Me'n vaig donar compte ahir la tarda.
Moltes gràcies. Tres minuts. Ponen apropar-se els portaveus, sisplau.
Doncs ja ho han sentit després de la proposta de la portaveu d'iniciativa per Catalunya vers la plataforma Dolors Comas,
demanant un reces perquè es puguin reunir els portaveus de l'Ajuntament de Tarragona.
Ha quedat interromput aquest plenari que ha començat a fons minuts i s'ha hagut de suspendre per uns instants
quan estava a punt de debatre aquests criteris de la quarta revisió del Pla General d'Ordenació Urbana de la ciutat de Tarragona.
Uns criteris que ara fa dues setmanes van presentar els membres de l'empresa redactora, Aguirre Newman,
i que, segons ha explicat ara mateix la portaveu d'iniciativa, creia que hi havia un error tècnic greu.
Ha demanat per favor que es pugui reunir els portaveus de l'Ajuntament de Tarragona
per mirar a veure què és el que passa i si és necessari retirar aquest punt de l'ordre del dia.
De seguida, doncs, esballarem què és el que passa amb aquest projecte,
amb aquests criteris de la quarta revisió del Pla General d'Ordenació Urbana a la ciutat de Tarragona
abans de ser exposats pel tinent d'alcalde responsable d'aquesta revisió, Raúl Afon,
que era el que havia d'aprendre ara mateix la paraula.
Esperem, doncs, que finalitzi aquesta reunió urgent dels portaveus de l'Ajuntament de Tarragona
que ha fet suspendre per uns instants la sessió plenària.
Una sessió plenària que, entre d'altres coses, ha vist com es concedien diferents distincions
a personalitats i entitats de la ciutat de Tarragona.
Pràcticament la totalitat d'aquestes propostes de distingir persones o entitats amb diverses medalles
s'ha aprovat per unanimitat la concessió de la medalla de la ciutat en la categoria d'argent
al gremi de pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre de Tarragona.
També tots els grups han donat el seu sí a l'aprovació de la concessió de la medalla de la ciutat
en la categoria d'argent al gremi de marejans.
Hem de dir tan sols que amb l'abstenció d'Esquerra Republicana de Catalunya
i amb el suport de la resta de grups s'ha decidit concedir el diploma de serveis distingits de la ciutat.
La medalla, volem dir, de la ciutat en la categoria d'argent al col·legi de Sant Domènec de Guzmán de Tarragona.
Entren ja els portadors de l'Ajuntament de Tarragona.
L'alcalde pren la seva posició a la saló de plens de l'Ajuntament
i sabrem si es reprèn el plenari amb aquest punt que s'havia de debatre sobre els criteris de la reacció d'ordenació urbana.
Escolta'm el que diu l'alcalde.
A la reunió de portaveus hi ha hagut una manifestació de la senyora Comas
amb la que ha plantejat que hi havia un error de càlcul respecte al nombre d'habitants
i la resposta de l'alcalde ha estat que si hi ha un error de càlcul,
per això estan els 30 dies d'exposició pública i mirem de corregir-lo,
perquè evidentment no és aquest el...
Si hi ha un error de càlcul s'ha de corregir
i si hi ha algun error de planificació corresponent a l'error de càlcul també el corregirem.
Senyor Raúl Font té la paraula.
Senyor Raúl Font té la paraula.
Gràcies, senyor alcalde.
Bé, és evident que la ciutat de Tarragona
ha crescut i ha crescut molt els últims anys,
s'ha posicionat davant del territori, del camp de Tarragona, que evidentment lidera,
i per tant ens plantejàvem com a equip de govern des de l'Ajuntament
una sèrie de reptes que havíem de superar amb la revisió d'aquest pla general d'ordenació urbana.
És evident que la qualitat de vida del nostre territori depèn en gran mesura de l'entorn urbanístic que ens acull
i és evident també, i així ho hem tingut en compte a l'hora de plantejar-nos aquesta revisió,
que l'urbanisme no pot ser, no és un objectiu per si mateix,
sinó que l'objectiu és, i ha de ser, una eina, un instrument
capaç de permetre tirar endavant projectes d'urbanització de ciutats
que l'humanitzin i que la personalitzin
de manera que el ciutadà la pugui utilitzar, la pugui trepitjar i la pugui disfrutar.
Calia també obrir un debat urgent i necessari sobre el concepte de ciutat que volem
i hem volgut redefinir Tarragona a partir d'uns valors compartits,
compartits amb associacions de veïns, compartits amb entitats, amb col·legis professionals,
amb la Càmera de la Propietat, Càmeres de Comerç, etcètera, etcètera, etcètera,
i un projecte que integri les persones més enllà de la mera urbanització.
És evident també que la Tarragona en els últims 10 anys,
gràcies als diferents equips de govern que han conduït la nostra ciutat,
han aconseguit crear una metròpoli tarragonina,
que és el principal actiu de la província de Tarragona.
Hem deixat de ser una amenaça per a l'equilibri territorial
i en canvi hem passat a liderar, evidentment, el territori.
I això necessita una ordenació, necessita posar-hi ordre, necessita organitzar-ho.
Hem volgut afrontar aquest repte
intentant trencar les idees associades a les ciutats clàssiques,
idees clàssiques associades a les ciutats de congestió, contaminació,
soledat o violència,
per aconseguir lligar-la amb una ciutat
vinculada a l'ordre, al benestar econòmic, social
i benestar també ambiental.
Tarragona és i ha de ser un espai de convivència
i com a tal ha de ser construïda amb normes i valors col·lectius.
No es pot deixar, evidentment, això, arbitris,
interessos dels arbitris particulars.
La nostra voluntat és la de consens.
Sense consens podem urbanitzar, però no podem fer ciutat.
Un dels reptes, per tant, és encarrilar la dinàmica
de metropolit...
metropolit...
metropolit...
metropolit...
metropolit...
no, exacte.
Iniciada ara fa 10 anys
amb un creixement capaç de generar llocs de treball
i serveis sobre l'espai.
Necessitem una revisió
que ens permeti valorar la situació del mercat d'habitatges,
el preu del sol,
les millors infraestructures,
l'increment de la motorització,
l'increment de la renda,
la Universitat Rovira i Virgili,
el turisme,
la major sensibilització medioambiental, etc.
Tots aquests, insisteixo, són elements
que han caracteritzat aquest canvi que ha sofert Tarragona
i tot això fa que la ciutat, evidentment,
precisi d'aquesta revisió.
Aquí s'havia produït
una evolució desigual i complexa de la ciutat
en la darrera meitat del segle
que ha deixat obsolets
molts elements configuradors de l'urbanisme,
com, per exemple,
elements jurídics,
elements econòmics,
morfològics,
funcionals,
socials, etc.
La ciutat del segle XXI
ja no té confins.
La ciutat del segle XXI
ha canviat.
Ja no existeix aquell concepte de ciutat
que, doncs,
Diderot i d'Alembert,
per exemple,
a l'enciclopèdia
deien que la ciutat
és un conjunt de carrers
tancats per una muralla.
Això ha canviat.
La ciutat del segle XXI
ja no té confins.
És dispersa,
plurinuclear
i xigomòrfica
en molts aspectes.
Alhora,
i per segons a què,
es comporta
de manera centrífuga
i segons per què
es comporta
de manera centrípeta.
També hi ha un element important
que s'ha introduït
al llarg dels darrers anys,
l'element transport.
L'element transport
és evident
que ha canviat
aquest concepte
de complexitat
i dispersió
de les ciutats
i en aquests moments
és importantíssim
perquè la interrelació
que forma el triangle
Tarragona-Cambrils-Valls
necessiti
d'un pla territorial parcial
que en aquests moments
volem fer constar
i ens alegrem
que la Generalitat de Catalunya
l'estigui
tirant endavant
i que s'hi estigui treballant.
Ens cal,
per poder fer una correcta
i una complerta revisió urbanística
de la nostra ciutat,
aquest pla territorial parcial
que contempli
aquest camp de Tarragona,
aquesta zona
densament poblada
interrelacionada
que composa
aquest triangle
Tarragona-Cambrils-Valls.
Hem de tenir en compte
també
a l'hora de fer
aquesta planificació
i això és el que hem tingut en compte
conjuntament amb Aguirre Newman,
tres elements importants.
El primer element,
la forma urbana
que ha de tenir la ciutat.
Tarragona
no és
la ciutat
radial,
ideal
que els urbanistes
sempre desitgen
perquè
ajuda
a disminuir
el transport,
a acollir
els serveis,
a racionalitzar
les infraestructures.
Tarragona
no pot ser radial.
El que sí que podem aconseguir
és intentar
fer una ciutat
semiradial
perquè
la barrera marítima
així ho impedeix
i jo diria que
gràcies a Déu
així ho impedeix.
Podem gaudir
d'aquest front marítim
tan important
per la nostra ciutat.
Per tant,
hem de parlar
d'una alternativa
que se'ns presenta
a l'hora de fer
una planificació
d'un pla general.
En primer lloc,
l'alternativa
compacitat-difusió.
Què necessitem?
Una ciutat
compacta
o una ciutat
difusa?
Quin és el model
que desitgem?
Quin és el model?
Probablement
la conclusió final
és la que
és interessant
combinar
els dos conceptes.
Després hi tornarem
a parlar
sobre aquest extrem.
Compactar,
per exemple,
els barris de Ponent
en si mateixos
i els barris de Ponent
en la ciutat.
Aquest és un element
que hem tingut molt en compte.
I el tema
de la difusió,
per exemple,
intentar que existeixi
una difusió de serveis,
una difusió
de serveis centrífugs
que arribin a tots els ciutadans
de qualsevol indret
del terme municipal.
Un segon element
que calia tenir en compte
és l'element
de la funcionalitat.
Què volem?
Una ciutat complexa,
que tingui complexitat
en el centre
d'aquesta ciutat,
o volem continuar
el model
de l'especialització
de les ciutats
que es va iniciar
en el voltant
dels anys 60-70
amb la creació
de barris dormitoris,
de barris residencials.
Aquest és un element
que també hem tingut en compte,
que també hem volgut
analitzar en profunditat
i sobre el qual
també en parlarem
més endavant.
I un tercer element
important,
el de l'equitat.
Necessitem una ciutat
que sigui capaç
de valorar
els dos elements
contraposats
d'integració
i segregació.
Necessitem una ciutat
que integri socialment.
Necessitem una ciutat
que sigui capaç
d'eliminar
barreres socials
i que sigui capaç
d'integrar.
I això també
l'urbanisme
i té alguna cosa
a dir important,
entenem nosaltres.
Després de tot això,
ens surten
deu objectius importants
que voldria analitzar
lleugerament.
Deu objectius
que ens semblen
bàsics
per aconseguir
que aquesta eina
que és l'urbanisme
ens permeti
arribar
a assolir
deu objectius,
insisteixo.
El primer d'ells,
primer objectiu important,
continuar, evidentment,
liderant
com a locomotor econòmica
la província de Tarragona,
el sud de Catalunya,
anomenem-li com vulguem,
continuar-ho liderant
com a locomotor econòmica.
Tarragona és la locomotora,
és la màquina
d'arrossegament
d'aquesta economia
important
de la demarcació
i hem de continuar-ho fent
i a l'urbanisme
hi té molta cosa
a dir aquí.
Un segon element,
vertebrar el terme municipal,
vertebrar-lo,
integrar-lo,
cohesionar-lo
i això
ho hem aconseguit
o pensem
que ho estem
aconseguint fer
conjuntament
amb totes les associacions
veïns de Tarragona
amb les dues federacions.
Vam signar un document
de punts
que calien
tirar endavant
i aquest document
signat
per totes les associacions,
insisteixo,
de veïns
de la ciutat de Tarragona
ens ha donat
pistes interessants
per tal d'assolir
aquest segon objectiu,
vertebrar el terme municipal.
Un tercer objectiu,
millorar
l'accessibilitat exterior.
La ciutat
ha de deixar
de ser endogàmica,
la ciutat ha de deixar
de ser una estructura
que només s'interrelaciona
amb si mateixa
per aconseguir
que s'hi arribi
des de fora
amb molta facilitat
i per aconseguir
que des de la ciutat
pugui arribar
a les seves zones
d'influència
també
amb moltíssima facilitat.
És important,
per tant,
l'accessibilitat exterior
en la qual,
insisteixo,
tenim molt a dir nosaltres
però també té molt a dir
aquest pla territorial
parcial
que s'ha de començar
a tirar endavant
en aquests moments
on pot traslladar-se,
per exemple,
l'hora de Tarragona
fa el 7 en 20 minuts.
Això era impensable
fa temps,
això evidentment
canvia
el concepte
del que ha de ser
una ciutat
com la nostra.
Un altre element important
assegurar
la funcionalitat interior.
Hem d'aconseguir
que la ciutat
tingui
una funcionalitat
important
que faci
que els seus ciutadans,
els veïns,
les persones
que hi treballen
i que venen de fora
però sobretot
els seus veïns
i els seus ciutadans
puguin tenir
aquesta funcionalitat
per a tots desitjada.
Un altre element important
democratitzar
l'ús
i el gaudi
de la ciutat
partint de la idea
que la ciutat
és de tots
i que evidentment
tots els ciutadans
han de poder-la disfrutar
i l'han de poder gaudir.
Un element important
també
protegir
els valors
mediambientals.
La ciutat
de Tarragona
té una sèrie
d'àrees
importants
a la zona
de Llevant,
a la zona
nord del terme
municipal,
en zones
costaneres,
en diferents
indrets del
nostre terme
municipal
i és evident
que hem de protegir
aquests valors
mediambientals
dels quals
en som només
usufructuaris
i que hem de deixar
en els nostres
fills
en millor condicions
dels quals
ens els hem trobat.
Un altre element
important
com no
el de protegir
els valors
arqueològics
que són
tan importants
i tan bàsics
pel que és
el concepte
de la moderna
ciutat de Tarragona,
de la ciutat
patrimoni
de la humanitat.
Un
vuitè element
projectar la ciutat
com a ciutat
educadora.
És evident
que el projecte
educatiu
de la ciutat
que hem tirat
endavant
fa poc
ha d'interrelacionar-se
amb la revisió
d'aquesta ordenació
del Pla General
d'Urbanisme
per tal
de tenir en compte
aquests aspectes
educadors
que recentment
hem tirat
endavant
des de la
Conselleria
d'Ensenyament
d'aquest
Ajuntament.
Un nou
element
seria el
de potenciar
el comerç
i això també
la intenció
és que
vagi
correlacionat
amb el
projecte
d'ordenació
d'equipaments
comercials
que també
aquest Ajuntament
està tramitant
potenciar
per tant
el comerç
i tenir-lo
en compte
a l'hora
de planificar
aquest
ordenament
urbà.
I finalment
un darrer
element
important
que és el
de garantir
la
governabilitat
de la ciutat
entenent com
a garantir
la governabilitat
de la ciutat
la prestació
dels serveis
al ciutadà
d'una ciutat
d'unes
infraestructures
que permetin
que aquesta
governabilitat
acosti
totes les prestacions
que la ciutat
és capaç
de donar
als seus
ciutadans
tots els serveis
al màxim
possible
als ciutadans.
Per tot això
calia
evidentment
aquesta revisió
del Pla General
d'Ordenació Urbana
que a més a més
es fonamenta
si ho voleu
amb unes dades
estadístiques
jo diria
que importants
a tenir en compte
dades estadístiques
molt importants
a tenir en compte.
Durant el quinqueni
97-2001
s'han construït
7.145 pisos
a la
nostra
en el nostre municipi
a la ciutat
de Tarraona
7.145 pisos
1.050
habitatges
unifamiliars
i 250
naus
industrials
o comercials.
L'any 2001
per exemple
van ser
1.239
habitatges
154
vivendes
unifamiliars
i 67
naus
o per exemple
l'any 99
any rècord
d'aquests darrers anys
amb la construcció
de 2.251
vivendes.
Dic això
perquè després
analitzarem
que la proposta
de creixement
de la ciutat
tampoc és tan
exagerada
si es compara
amb el que
la ciutat
ha tingut
al llarg
d'aquests darrers anys.
Però sobretot
ens cal
projectar
a través
d'aquesta revisió
del Pla General
d'Urbanisme
una ciutat
ambientalment
sostenible
jo diria que és
un tamburat
de tres potes
una ciutat
ambientalment
sostenible
funcionalment
eficient
i socialment
solidària
insisteixo
sobre aquests
tres elements
ambientalment
sostenible
funcionalment
eficient
i socialment
solidària.
Som conscients
senyor alcalde
que és difícil
dissenyar models
de creixement
i que el futur
motivat
pels canvis
col·lectius
és difícil
és difícil
de preveure.
Nosaltres
no tenim
una bola
del futur
ni podem
endevinar
per on
han d'anar
els trets
de creixement
i necessitats
que vitalment
pugui tenir
aquesta ciutat.
Per tant
som conscients
que és difícil
dissenyar
models de creixement
això seria
voler ser
maltusià
probablement
i que el futur
motivat
pels canvis
col·lectius
insisteixo
és difícil
de preveure
i per tant
les combinacions
possibles
són segurament
infinites.
Però
quan es governa
quan es tenen
responsabilitats
de govern
no podem amagar
el cap sota l'ala
i hem d'intervenir
en la gestió
dels afers urbans
pensant en el futur
hem de pensar
en el futur
i hem de pensar
en diferents
escenaris possibles
per allà
on creiem
que poden
moure's
tots aquests
paràmetres
de creixement
i de necessitats
que pugui tenir
la ciutat
tot i els riscos
que això comporta
evidentment
però hem de ser
agosarats
hem de ser valents
i hem de projectar
una ciutat
de
si voleu
d'utopies
si voleu
una ciutat
ideal
tot i ser conscients
que probablement
sigui difícil
arribar a aquestes utopies
però hem d'estar preparats
probablement
no probablement
ildefons
Sardà
quan va projectar
mitjans del segle XIX
el creixement
de l'enxample
de Barcelona
també va ser
qualificat d'utòpic
també va ser qualificat d'utòpic
i avui en dia
és un model urbanístic
admirat
i estudiat
en diferents
càtedres
d'universitats
d'arquitectura
i d'urbanisme
en el món
o per exemple
sense anar més lluny
a casa nostra
quan van ser capaços
arquitectes
que han precedit
aquesta ciutat
i que han treballat
des de
diferents administracions
que hi ha hagut
en aquesta ciutat
quan es va projectar
la Rambla Nova
o quan es va projectar
l'enxample
a continuació
de la Rambla Nova
a través
de l'antic
Conde de Vallellano
o quan es va projectar
la plaça
sempre hi ha el Tàrraco
o l'Avinguda de Roma
o l'Avinguda Marquès de Montoliu
etcètera
probablement
en aquells moments
se'ls havia considerat
també com a valents
com a agosarats
i en aquests moments
s'ha demostrat
que gràcies
a aquest agosarament
que van tenir
altres predecessors nostres
la ciutat de Tarragona
és un model urbanístic
en el sud
de la demarcació de Tarragona
que no tenen altres ciutats
i no podran tenir
perquè l'urbanisme
va arrossegat
amb el que l'ha precedit
per tant
creguin-me
és especialment engrescador
i sugeridor
el repte d'imaginar
la Tarragona
de l'any 2050
per exemple
o de l'any 2100
és engrescador
el problema
és que ens hem de basar
en dinàmiques
de creixement actuals
i per tant
això té el seu risc
té la seva limitació
no n'hi ha prou
però
en saber
allà on volem arribar
no n'hi ha prou
en saber allà
on volem arribar
podem dir
la Tarragona del futur
ha de ser així
i ha de contemplar
aquest creixement
i ha de tenir
aquests serveis
i ha de tenir
aquestes àrees
de reserva
ha de tenir
aquests polos
focus de creixement
per tant
no ens cal
no en tenim prou
en saber
on volem arribar
també ens cal
saber
com volem fer-ho
per arribar
i això és tan important
o més
que el saber
on volem arribar
saber com volem fer-ho
per arribar-hi
tot això
evidentment
en un món
canviant
en un món
de ritmes
canviants
vertiginosos
gairebé
que fan
que evidentment
el model de creixement
dels últims anys
no el puguem tampoc
extrapolar cap al futur
si no tenim en compte
diferents aspectes
per tant
segur que són infinits
els diferents escenaris
possibles
però la ciutat ideal
l'hem de fer
entre tots
hem de preveure
models positius
preveure models positius
i per fer-ho
hem de ser
insisteixo
agosarats
el futur
quin serà
doncs
escolti'm
Déu ens dirà
Tarragona
en aquests moments
té aproximadament
una quarta part
de la població
de la demarcació
de la província
de Tarragona
i per tant
és evident
que ha de jugar
un paper important
i que la planificació
ha de tenir en compte
l'existència
d'aquesta
concentració
d'habitants
per exemple
el Vendrell
el municipi veí
del Vendrell
amb 13.000
habitants
ara fa 10 anys
en aquests moments
passa dels 20.000
es podia preveure
l'any 89
que una ciutat
com el Vendrell
que tenia 13.000 habitants
passés a tenir-ne
21.000
en aquests moments
o més de 20.000
habitants
en aquests moments
és un creixement espectacular
per tant
tinguem-ho
això en compte
sense anar més lluny
la mateixa ciutat
de Tarragona
50 o 60
anys
enrere
tenia
30.000
habitants
si 50 o 60
anys enrere
els dirigents
que conduïen
l'urbanisme
de la ciutat
haguessin tingut
en compte
o haguessin previst
que amb 50 anys
la ciutat de Tarragona
podia passar
de tenir-ne
30.000
a tenir-ne
115.000
segurament
no s'haurien fet
les desgràcies
que en alguns moments
es van fer
i segurament
si les previsions
s'haguessin pogut
tenir en compte
la ciutat de Tarragona
en aquests moments
no necessitaria
els pedassos
i els remiendos
per dir-ho en castellà
que en aquests moments
aquesta revisió
de pla general
es veu obligat a fer
per tant
per tant
l'obligació
d'un pla general
és ser agosarat
ser valent
preveure creixements
amb diferents
escenaris possibles
i tenir en compte
el més utòpic
si voleu
el més exagerat
el més valent
a l'hora del creixement
per què s'ha de tenir en compte
això?
doncs per molt senzill
una qüestió molt senzilla
per evitar errors
que es puguin produir
si la previsió
és molt menor
i després la demanda
i les necessitats
de creixement
superen
les previsions
realitzades
i ho hem tingut a casa
ho hem viscut
tenim l'experiència personal
de casa nostra
tenim la
tots recordarem
els nostres pares
quantes vegades
ens ho han comentat
a Tarragona
ens coneixíem tots
érem 30.000 habitants
doncs bé
ara en som 115.000
i 115.000 habitants
això pot continuar creixent
i en aquests moments
a diferència de ciutats
com Barcelona
o d'altres ciutats
de l'entorn metropolità
on hi ha indicadors
que indiquen
que la ciutat
està produint
està entrant
en una certa
el que els geògrafs urbanistes
anomenen
crisi de creixement
que vol dir
despoblament
vol dir
recessió de llocs de treball
Tarragona no ho està tenint
al contrari
estem evolucionant
i estem avançant
encara per tant
aquest procés
densificador
no ha mostrat
cap símptoma
d'exhauriment
ens al contrari
un altre
això és un element important
els geògrafs
parlen del concepte
per exemple
d'extensió
de les xarxes
funcionals de relació
extensió
de xarxes
funcionals de relació
el territori
funciona
com un tot integrat
el territori
és interdependent
la ciutat
és un model
d'autarquia
superat
la ciutat
entre cometes
de relació diària
nostra
de la nostra
de Tarragona
ja no és
el nostre terme municipal
el concepte ciutat
entre cometes
més ampli
és el camp de Tarragona
i va molt més enllà
que el camp de Tarragona
sobretot
en concepte de lleure
per exemple
és el camp de Tarragona
en concepte de mobilitat laboral
i de serveis
i en concepte de lleure
per exemple
s'extén molt més enllà
del que és el propi camp
de Tarragona
per tant
Tarragona
volem que continuï sent
la capçalera del camp
volem que continuï sent
la capçalera
de la província de Tarragona
i hem de continuar creixent
sostingudament
amb un creixement sostingut
que tingui en compte
elements de sostenibilitat
ambiental
evidentment
però
perquè sobretot això
que necessitem
aquest creixement
perquè és un creixement
que aporta
primer
capacitat de treure inversions
que continuem necessitant
quan una ciutat creix
continua tenint
aquest lideratge
de capacitat
de treure inversions
de treure serveis
de treure infraestructures
i de treure
també
i això també és molt important
serveis públics
que si no
no tindríem
hem de donar per tant
respostes
perquè
aquest increment
de serveis
sigui
paral·lel
amb un increment
de qualitat
de vida
dels ciutadans
tenim un repte
la ciutat
mediterrània
clàssica
aquesta ciutat
que combinava
tradicionalment
usos
residencials
activitats
productives
i serveis
al mateix temps
en el mateix casc
central de la ciutat
en el seu centre
de la ciutat
que és un factor
positiu
perquè és capaç
de generar
una sèrie
de sinergies
com per exemple
millor
seguretat ciutadana
per part dels ciutadans
eliminació
del transport
que això vol dir
paral·lelament
eliminació
de contaminació
etcètera
això es va trencar
aquest model
de ciutat
típica
clàssica
mediterrània
es trenca
sobretot
als anys 60 i 70
amb la creació
d'una sèrie
de barris
sense serveis
i activitats
productives
que separen
les funcions
urbanes
en el territori
que també
agreugen
els polígons
industrials
els serveis
ja no estan
en aquests barris
i la indústria
ja no està
tampoc
en el centre
de la ciutat
i per tant
s'incrementa
la mobilitat
per a satisfer
necessitats
bàsiques
aquesta mobilitat
és un tema
complex
que fa
que
provoqui
una sèrie
de problemes
tot això
també es produeix
en els barris
residencials
de Llevant
els barris
residencials
de Llevant
fan que
l'element transport
s'hagi de tenir
en compte
d'una manera
important
i que també
estiguin mancats
evidentment
d'alguns serveis
per la major part
dels serveis
importants
això vol dir
que es produeix
a la nostra ciutat
una especialització
funcional
aquesta especialització
funcional
per tant
vol dir que hem de treballar
i això hem volgut fer
en aquesta revisió
del pla general
hem volgut treballar
d'una manera important
el transport públic
cosa que per exemple
no han fet
altres revisions
com el que s'ha fet
recentment a Girona
etcètera
és important
treballar
les xarxes viàries
de comunicació
el transport públic
per això parlem
de ferrocarril
de superfície
d'anelles circulatòries
de possibles
noves estacions
de ferrocarril
que reforcin
l'actualment existent
etcètera
etcètera
per tal de treballar
en l'articulació
territorial
que necessitem
i un element important
del qual he fet referència
abans
parlar del que és
la integració
i la segregació
durant els anys 60
i 70
i ho hem dit
es crea
aquesta corona
residencial
que provoca
diferències
socials
importants
el creixement
econòmic
i l'increment
de la renda
ens han afavorit
en el sentit
que aquesta dispersió
social
de ciutat
de barris
no ens ha provocat
fractures
socials
considerables
perquè
sobretot
per això
per l'increment
de renda
les bones
perspectives
del mercat laboral
i sobretot
l'eliminació
de les barreres
i reducció
de diferències
gràcies a polítiques
públiques
d'implementació
de serveis
però
és evident
que això
no podem continuar
deixant
que funcionin així
i tenim un repte
important
que és el de
cosir teixits
i millorar
equipaments
en totes aquestes zones
dels barris
de Ponent
i un altre repte
important
que se'ns planteja
el de rehabilitar
el nucli històric
que no tenim
el problema
que se'ns pugui
despoblar
aquest pla
per tant
pretén
també
combatre
la segregació
de grups
socials
sobre el territori
cal evitar
per tant
concentracions
tancades
sobre el territori
i l'exemple
de moltes ciutats
europees
on
observem
que el recanvi
de població
en barris
perifèrics
comporta
la degradació
urbana
i social
hem d'intentar
per tant
que els joves
que tenen formació
que tenen
un major poder
adquisitiu
s'hi puguin quedar
es puguin quedar
amb aquests barris
de ponent
i no fugir
dels mateixos
hem de millorar
per tant la qualitat
hem de millorar
els aspectes residencials
en tota aquesta zona
per tal d'evitar
aquesta degradació
hem de resoldre
l'organització
per tant funcional
tot millorant
la cohesió social
jo diria que aquest és el resum
que diria que és
quin hauria de ser
l'objectiu
de la nostra revisió
resoldre
l'organització funcional
tot millorant
la cohesió social
i tot això
en base
a un optimisme
no ens hem de quedar
mig camí
per fer una revisió
de pla general
que digui
miri que farem
quatre casetes aquí
dues casetes allà
jo entenc que no valia
la pena
no calia que ens hi poséssim
això es pot fer
sovint amb revisions
puntuals
i no cal
abordar
una revisió
d'un pla general
com el que estem abordant
per tant
no ens podem quedar
mig camí
i hem de tenir
un criteri
d'optimisme
entorn
a aquesta projecció
ens trobem
jo diria
que en una cruïlla
important
amb una cruïlla
que ha de definir
el que ha de ser
la ciutat del segle XXI
i això que provem
d'ara
insisteixo
ha de marcar el futur
i hem de buscar
un model
que fugi
de la espontaneïtat
i de la improvisació
que potser
ha caracteritzat
els plans
que s'havien fet
en aquesta ciutat
durant les dècades
fins a les dècades
dels 70
i 80
hem de fugir
per tant
de l'espontaneïtat
i la improvisació
té aquest pla
i amb això
ja aniré acabant
aquest pla
té 25
propostes
d'intervenció
que em permetria
enumerar-les
una a una
si el senyor alcalde
m'ho permet
en primer lloc
la primera proposta
d'actució important
és la de
fer un remat
de vial
al final
del barri
de la Canonja
que permeti
la connexió
per la part
del darrere
entre les carreteres
generals
la carretera
de Reus
i la carretera
de València
amb un remat
d'unes quantes
vivendes
que permetin
la unificació
d'aquella zona
el tancament
d'aquella zona
donant-hi
una perspectiva
una visió
de façana
digna
que ara no té
un segon
element important
una segona
proposta
d'intervenció
seria
efectuar
un enxample
de la Canonja
un enxample
desitjat
per la mateixa
entitat
metropolitana
descentralitzada
pel mateix poble
de la Canonja
pel seu ajuntament
i per les institucions
que representa
per tant
ens hem posat d'acord
amb l'ajuntament
de la Canonja
per poder fer
aquest creixement
d'aquest eixample
que ells desitgen
un tercer
una tercera proposta
d'intervenció
seria
el d'un carril
un vial
que uneixi
que separi
que passi
a través
del que és
els dos barris
de la Canonja
i Bonavista
que també permeti
aquesta unió
entre la carretera
de València
i la carretera
de Reus
que descongestioni
que permeti
aquesta xarxa
de circulació
important
un quart element
seria
el de la
reurbanització
de la carretera
general
340
la carretera
de València
n'hem parlat
molt i molt sovint
a través d'unes voreres
que permetin
una circulació humana
que els ciutadans
puguin
caminar
i desplaçar-se a peu
d'una banda
a l'altra
de la ciutat
i que puguin arribar
fins a la plaça
Maria del Tàrraco
a través d'un bolivar
reurbanitzat
de la mateixa manera
amb el mateix aspecte
que està adquirint
en aquests moments
el que és
l'Avinguda de Roma
i que en el seu moment
va adquirir
per exemple
l'actual
Conde de Valladana
que en el seu moment
era via Augusta
era carretera general
per tant
reurbanitzar
aquesta 340
com també
després en parlarem
la 420
la 240
i la via
Augusta
la 340
en direcció a Barcelona
un cinquè element
és el mur verd
fins al parc fluvial
del Francolí
Aguirre Newman
ens fa arribar
3 propostes
justament
seguint
una mica
aquest criteri
aquesta idea
que tenim
de favorir
el debat ciutadà
i que
els mateixos ciutadans
ens proposin
o ens facin arribar
idees i sugeriments
de quines
de les 3 propostes
o alguna altra més
variant
d'aquestes 3 propostes
pot ser la millor
enxamplant
fent arribar
el mur verd
fins al parc fluvial
del Francolí
i la zona
de la CLH
un sisè element
una sisena proposta
d'intervenció important
és la de
potenciació
del vial
Josep Tarradellas
que uneixi
internament
aquests barris
és evident
que aquest vial
ja existeix
però és un vial
que s'ha de potenciar
s'ha de promocionar
s'ha de reorganitzar
per tal
que s'afavoreixi
aquest trasllat
de ciutadans
i de peatons
i de persones
d'un lloc a l'altre
dels barris
des de Torrefort
a Bassanc
per Camp Clar
fins a Bona Vista
potenciació
una setena proposta
d'intervenció important
el trasllat
de la universitat laboral
jo aquests dies
he sentit
altres propostes
d'ubicació
home
sí que pot tenir sentit
una concentració
d'equipaments
escolars i educatius
de fet
nosaltres anem
amb aquesta línia
amb la proposta
de l'escola d'idiomes
però si
en la zona
per exemple
d'on hi ha
l'actual
zona educativa
de Sassalades
i instal·lem
un altre
institut
politècnic
de formació
una altra escola
un altre institut
de batxillerat
com l'antic
institut politècnic
Comte de Rius
amb unes especialitats
similars
o complementàries
en alguns casos
ens sembla
molt més positiu
poder traslladar
els dos instituts
que en aquests moments
queden
el complex educatiu
de l'antiga
universitat laboral
a la zona
que hi ha entre
Bona Vista i Camp Clar
perquè això permet
donar servei
a un conjunt
de població
que puja
a la zona
de la Gran Torrefort
a Bona Vista
a la Canonga
etcètera
puja a gairebé
35.000 habitants
per tant
l'aposta és clara
l'aposta és ubicar-hi
aquests dos equipaments
educatius
per tal de donar
serveis d'especialització
professional
que tanta falta
ens fan
en aquesta zona
per què?
perquè aquí ja tenim
el Comte de Rius
ja tenim el Vidal i Barraquer
que ens donen
serveis
de mòduls
professionals
i evidentment
i evidentment
això implicaria
el creixement
d'una zona
important
que uniria
als dos barris
de Camp Clar
en Bona Vista
amb un increment
de zona verda
important
que permetria
disposar
d'una zona
d'esbarjo
i de lleure
en zones
de carrils
bicicletes
o zones
per anar a fer
footing
o esports
a l'aire lliure
que és una altra
de les demandes
que ens fan
els ciutadans
de Tarragona
a través de les enquestes
que fem
des de l'àrea d'esports
i per tant potenciar
tota aquella zona
complementària
de l'actual
zona on hi ha
el patronat municipal
d'esports
amb el Poli Esportiu
de Camp Clar
i evidentment
unir els dos barris
a través del Vial
Josep Tarradellas
que ens permetin
aquesta integració
i paral·lelament
la reutilització
de la Universitat Laboral
sense demolició
dels edificis
actualment existents
que no tenen
interès
arquitectònic
a nivell individual
però sí que el tenen
com a col·lectiu
històric
poden tenir
un cert interès
i per tant
es contemplaria
de tota manera
es deixa debat
perquè s'acabi d'analitzar
però nosaltres apuntaríem
sobretot amb la idea
de poder permetre
la continuïtat
dels sis col·legis
els antics sis col·legis
de l'antiga
Universitat Laboral
amb la zona
del menjador
i la zona
d'equipaments directius
perquè allà
s'hi pogués ubicar
una zona
logística
de parc
logístic
portuari
químic
ens sembla
important
aquesta precisió
una vuitena proposta
d'intervenció
és el de
el vial
que uneix
el mercat de
bona vista
amb Torreforta
potenciar-lo
també
per tal
defavorir
aquesta interrelació
entre els barris
una novena intervenció
seria
la creació
d'una gran
circunvalació
que passaria
bàsicament
a través del
riu Segre
però que empalmaria
l'autovia
de Salou
a l'inici
de l'autovia
de Salou
a través
de les seves
corresponents
rotondes
amb la general
de València
a través
del carrer
Riu Segre
fins a arribar
per davant
dels barris
de l'altre
cantó
de carretera
de Reus
empalmar
a través
d'un gran
ciuturon
de ronda
empalmar
a través
del pòlígon
industrial
de Riu Clà
amb la zona
de l'actual
enganx
amb l'autopista
i creuant
la carretera
de Valls
empalmar
amb
Sant Pere
i Sant Pau
i baixar
cap a baix
cap a la ciutat
això ens permetria
fer aquesta gran
rotonda
de circulació
juntament
amb altres possibles
rotondes
que anirien
anant fent
anelles
concèntriques
a partir de l'anella
que el mes que avés
posarà en funcionament
l'anella
d'Avinguda
Catalunya, República Argentina
de Vidal i Barraquer
que també afavoreix
aquest desplaçament
amb anelles
un altre element
és el de la
reurbanització
de la 420
de mateixa manera
que hem parlat
de la 340
la carretera
de Reus
ha de permetre
també
que els barris
de la floresta
el modern
barri de Mongons
i el barri
de part Riu Clà
es puguin interconnectar
amb Riu Clà
Torreforta
La Granja
etcètera
i permetre per tant
aquesta intercomunicació
important a través
també de rotondes
semàfors
passos de peatons
voreres
que permetin
aquesta
rehumanització
d'aquesta via
tal
insisteixo
tal com
s'ha produït
a l'Avinguda de Roma
per exemple
al llarg dels darrers 10 anys
una onzena intervenció
important
seria la de la continuació
de la zona
de la floresta
part Riu Clà
com a ús residencial
paral·lel
al que és
la carretera
general
420
i
en el tram
de la part del darrere
una continuació
també del polígon industrial
d'una manera suau
això ens demana
la Càmera de Comerç
això ens demanen
les col·lectius empresarials
que es necessiten
zones
també
polígons industrials
que permetin
l'utilització
d'indústries lleugeres
indústries no contaminants
estem parlant de la serralleria
del fuster
del taller d'automòbils
del distribuidor
de no sé quin tipus
de productes
és a dir
per tant
polígonis industrials
que permetin
que
aquestes empreses
no s'hagin d'ubicar
fora del nostre
terme municipal
per tant
es contempla també
un creixement industrial
amb indústria
no contaminant
amb indústria
una indústria
a roba
una indústria moderada
a la zona
darrere
d'aquesta zona
de continuació
de la part
de la floresta
una dotzena intervenció
seria
el de
l'ús
residencial
de la zona
compresa
entre Torreforta
i Comar
és una zona
intermitja
una zona
d'una sèrie
d'escampats
amb la qual
s'ha de fer
una intervenció
acurada
amb una
protecció
si cal
del riu clar
i amb una
que contempli
una zona
verda
important
que permeti
també
poder tenir
en aquella zona
de la ciutat
una zona
d'esbarjo
i una zona
en la qual
els ciutadans
puguin disposar
d'espais
a l'aire lliure
que permetin
aquesta humanització
de la ciutat
una
una tercera intervenció
molt important
per nosaltres
també
és la de les lleres
del riu
francolí
fins al pont
del diable
intentar-ho
organitzar
a poc a poc
però planificat
perquè el dia
de demà
pugui ser
un gran parc
que vagi
de punta a punta
en aquests moments
ja saben
vostès
que s'està
actuant
a la zona
del pont
vell
i per tant
seria
un plantejament
de continuació
d'aquest plantejament
amb la creació
del gran pulmó
obert
de la ciutat
amb zones
per poder-hi fer
des de
mountain bike
a àrees
de passeig
a circuits
per córrer
o per disfrutar
simplement
de la natura
aquest és el nostre
gran parc
que ha de servir
d'anexa d'unió
que ha de servir
d'anexa
de pont
entre les dues
les dues
tarragones
un catorze element
és el de la ciutat judicial
se n'ha parlat prou
el senyor alcalde
ha liderat aquest tema
jo diria que
amb molta
amb molta
amb molt d'encert
la ciutat judicial
ens pot ajudar
en la seva nova ubicació
a l'altre costat
de riu
a la zona
que hi ha entre
les dues carreteres
340
420
i el començament
de la carretera comarcal
que va cap a Constantí
és una zona
que ens pot permetre
generar aquesta nova centralitat
de la qual
en parlem tot seguit
que seria el 15è element
d'intervenció
crear aquesta nova centralitat
com un centre direccional
on s'hi puguin ubicar
zones terciàries
equipaments comercials
activitats lúdiques
activitats administratives
sense predomini
de l'ús de l'habitatge
sense predomini
de l'ús de l'habitatge
això no vol dir que no hi puguin haver
alguna previsió d'habitatge
però sobretot
amb equipaments
que permetin
crear aquesta nova centralitat
no ens cal
només que els ciutadans
de l'àrea de Ponent
creuin el riu
per venir al centre de la ciutat
necessitem també
que la gent que viu
en el centre de la ciutat de Tarragona
es desplaci a l'altre costat de riu
i és bàsic per nosaltres
crear aquesta nova centralitat
insisteixo
com a centre direccional
i com a centre
com a gran centre
vertebrador
si cal
amb alguna estació
de transports
pensem que és una zona
on hi confluiran
a les grans artèries
de la ciutat
des del tercer pont
de Santa Tecla
fins a la nova autovia
que anirà cap a Valls
Montblanc
i les que ara hi ha
doncs 340
420
uns setze
uns
i aquí
doncs
em permeto la llibertat
de sugerir la possibilitat
que es pugui fer
algun concurs d'idees
algun concurs
per tal de projectar
alguns edificis singulars
algun àrea singular
que ajudi a això
doncs
a donar sensació
de centralitat
i de potenciació
de capçalera
del camp de Tarragona
una setzena intervenció
ens sembla que important
el de la CLH
l'antiga CAMSA
la CLH
l'antiga CAMSA
no és que hi hagi
un perill d'explosió
important
perquè
la CLH
en canvi sí
que el que té
és una barrera
de creixement
de la ciutat
és una barrera
que separa
una zona important
de creixement
de la ciutat
i per tant
ens plantegem
per aquestes dues qüestions
el trasllat
d'aquest complex
de CAMSA
amb algun altre indret
jo entenc
que abans
de la construcció
de la refineria
era lògic
que hi hagués
un centre logístic
de distribució
un magatzem regulador
diguem-li
com vulguem
d'aquests líquids
inflamables
de combustibles
fòssils
per a automoció
i per a la indústria
etcètera
i per tant
era important
de la mateixa manera
que suposo
que és important
que n'hi hagi
doncs a la groña
a Sòria
o allà d'Olit
on segurament
no hi ha refineries
en aquests moments
on tenim
una refineria
de combustibles
el lògic
seria que aquest centre
distribuïdor
estigués proper
acostat
o integrat
amb la factoria
de refinament
per tal
d'afavorir
i millorar
la logística
de transport
que és
per altre costat
per altre costat
òbvia
per tant
ens plantegem
aquest trasllat
de CLH
i aquest trasllat
ens permetria
evidentment
ampliar
aquesta zona
amb el parc
fluvial
ens permetria
articular
aquell quart pont
que seria la continuació
del carrer real
i que ens permetria
empalmar
amb el polígon industrial
del francolí
i ens permetria
per tant
donar una nova
sortida a la ciutat
que milloraria
les infraestructures
de transports
i que permetria
que tots aquells
que es desplacen
des d'aquelles zones
de ponent
de la ciutat
i que ens venen
de la zona
de Salou
la Pineda
etc.
puguin
acostar-se
a la part sud
de la ciutat
de Tarragona
a la part baixa
de la ciutat
de Tarragona
una disseten
intervenció
seria
la de la zona
aquella
que hi ha
per entendre'ns
on hi ha
davant
de la
anant cap
a la carretera
de València
a l'esquerra
davant
de Sant Pere
Sassalades
la zona
aquella
on hi ha
el Pou Boronat
etc.
allà
plantejaríem
que si ubiquessin
activitats lligades
a la universitat
reconsiderar
els seus usos
per tant
com
un nou eix
d'equipaments
i serveis
importants
que empalmaria
el que és
l'eix sanitari
de Joan XXIII
amb el PP30
Universitat
Rovira i Virgili
i que permetria
per tant
aquesta nova
redimensió
d'aquella zona
de la ciutat
una 18a
actuació
seria
mantenir
el Pou 1
una 19a
a la 240
el mateix
que he dit
per la 340
i la 420
la humanització
d'aquesta
convertir-la
en bulevard
aquesta zona
un 20e element
un 20e element
és el tema
de la barrera
ferroviària
de la barrera
ferroviària
que sembla ser
jo ho lamento
perquè és un tema
important
però que segurament
mereix un debat
i una anàlisi
en paral·lel
al de la revisió
del Pla General
d'Ordenació Urbana
i sembla que
alguns de vostès
n'hagin volgut
fer bandera
per mi
és un element
més d'aquests 25
que acabo de comentar
és un tema
obert
com qualsevol
d'aquests 25
que acabo de comentar
i entenc
i proposo
senyor alcalde
que aquest tema
es discuteixi
amb un altre
foro d'actuació
amb un altre
foro d'intervenció
perquè si no
semblarà
que la revisió
urbanística
d'una ciutat
sigui si sotarrem
o no sotarrem
el tren
i aquest discurs
el trobo banal
i el trobo
en fi
simplista
simplificar
excessivament
el debat
del que ha de ser
la revisió
del Pla General
d'Urbanisme
penso que hi ha temes
molt importants
per discutir
com per
banalitzar-lo
i frivolitzar-lo
si voleu
només parlant
del tema
del ferroviari
mirin
el tema ferroviari
per nosaltres
és molt clar
claríssim
i ho diré
clar i català
el tren
s'ha de treure
d'allà on passa ara
treure'l
si podem
treure'l
fer-lo sortir
de la zona
per on passa ara
treure'l
i si no el podem treure
perquè no és viable
que entenem que sí
després explicaré per què
llavors és quan l'hem de soterrar
i quan dic soterrar
vull dir soterrar
de dalt a baix
el fet que aquí
Reniuman presenti una proposta
que digui
escolti'm
nosaltres entenem
que no és possible
la total soterrament
perquè hi ha un problema
de capa freàtica

és l'opinió
de l'equip d'arquitectes
de Guirre Newman
que evidentment
l'equip d'arquitectes
de l'Ajuntament
amb l'equip d'arquitectes
del Ministeri de Foment
els de Política Territorial
i Obres Públiques
de la Generalitat
i qui convingui
hauran d'estudiar
analitzar
i valorar
la idea política
d'aquest Ajuntament
eliminar
treure la via del tren
d'allà on passa ara
i treure-la
a fora de la ciutat
si això no és possible
insisteixo
soterrar-la
de dalt a baix
completament
de dalt a baix
i si soterra
el canal de la mànega
doncs suposem
que es deu poder
soterrar això també
no?
després ja valorarem
amb Renfe
quin és el cost
que pot tenir
i quines són
les opcions millors
per a la nostra ciutat
però insisteixo
treure la barrera
d'allà on passa
la proposta
la proposta de Guirre Newman
ens sembla
correcta i coherent
i contrastada
per diferents
estudis
d'enginyeria
que estan acostumats
i familiaritzats
a treballar
amb temes ferroviaris
ells proposen
soterrar
la via del tren
insisteixo
soterrar-la
llevat d'algun petit tram
on es podria permetre
un creuament
un fals cobriment
soterrar la via del tren
per sota
de la variant
de la 340
que surt
de la Budallera
i que arriba
fins
en aquests moments
arriba fins davant
del polígon
de les Gavarres
això és el que proposen ells
i encara estem estudiant
una altra possibilitat
que és el de continuar
una vegada arribat
al polígon
de les Gavarres
continuar
soterrat també
per l'autovia de Reus
fins a arribar
a la nova estació
central
que es proposa
situar
que s'ha proposat
des del Ministeri de Foment
tot i que estem
en fase de delegacions
proposat
situar
en el sud
de l'aeroport
de la ciutat de Tarragona
i això és viable
i això és factible
i això ens permetria
crear per exemple
una nova estació
ferroviària
al darrere
de Joan XXIII
entre Joan XXIII
i la Universitat
Rovira i Virgili
en una zona
també factible
i important
de creixement
i que una vegada
arribat
a aquesta nova estació
a través de Vilaseca
les mercaderies
podrien arribar al port
ho dic perquè
ningú
alia
d'aquest
d'aquest
organisme municipal
i que pertany
a altres administracions
públiques
exigeixi coses
que competen
a l'Ajuntament
i a la ciutat de Tarragona
ja s'hi arribarà
fins al port
però a través
d'un altre itinerari
sense necessitat
de continuar passant
per la façana marítima
que definitivament
alliberaríem
sense soterrament
de trens
sense cap mena
de servitud
en aquest sentit
aquesta seria
la nostra idea
aquesta seria
la nostra idea
si no
si no fos possible
el soterrament
perdó
el desviament
a través d'aquesta variant
de la 340
s'hagués de soterrar
per la zona actual
del carrer del mar
o
es podria compatibilitzar
amb el tren
proposem també
el traçat
d'un metro
de superfície
que hauria de ser
podria ser
una opció complementària
al tren
amb
o amb una barrera
paral·lela
amb una via paral·lela
o no
però proposaríem
també
un traçat
de metro
lleuger de superfície
que s'està
extenent
en moltes ciutats
mediterrànies
i europees
en aquests moments
seria una opció
diferent
el tren
o opció
el tren
si finalment
és soterra
o bé paral·lel
el tren
si el tren
es decideix
passar per aquesta zona
entenem
i pensem
que en aquests moments
probablement
els estudis
que hi ha
de transport
de viabilitat
de transport
no donen
potser
perquè en aquests moments
existeixi un tren
d'aquestes característiques
però torno
allò que deia abans
no sabem
quin creixement
tindrà la ciutat
quin creixement
exponencial
podrà arribar a tenir
i quines demandes
hi haurà en un futur
nosaltres hem de preveure
les coses
preveure que s'hi pugui
fer un metro de superfície
com a opció
el tren
o paral·lel al tren
no vol dir
que s'hagi de fer
passat demà
vol dir que s'ha de preveure
i ho hem de preveure
de cara
als futurs consistoris
que treballen en aquest tema
no podem permetre'ns
que d'aquí 30
a 40 anys
diguin
aquells
beneits
de l'any 2000
no van preveure
coses tan importants
i tan evidents
com aquesta
la necessitat
de reservar
un espai
de superfície
per poder-hi
implementar
en el futur
que vivim
un metro de superfície
un tren lleuger
que connecti la ciutat
per tant
torno al que deia abans
la revisió del Pla General
ha de ser
agosarada
valenta
i si no ho són
escolti'm
per fer petits apanyos
potser no cal que
hi dediquem tantes hores
com hi estem dedicant
tots plegats
nosaltres i vostès
nosaltres i vostès
un 21è punt
la ruta arqueològica urbana
és important
era una demanda
que se'n feia
des de
des de diferents
estaments de la ciutat
des de la pròpia
conselleria de patrimoni
n'hem parlat
a Guirra Newman
n'ha parlat
amb la Real Societat
Arqueològica
de Tarraconència
i és un element
important
que cal integrar
en aquesta revisió
la ruta arqueològica
urbana
de la ciutat
de Tarracon
la senyora Maria Mercè Martorell
d'aquests temes
en pot parlar
amb molta més autoritat
que hi ha
una 22ena intervenció
seria la de la
340
via Augusta
redimensionar
com hem dit abans
també la via Augusta
aconseguint
la seva
bolivarització
un 23
element seria
una 23ena
proposta d'intervenció
seria
la de la ciutat esportiva
del Club Gimnàstic
de Tarragona
és una proposta
que
havíem parlat
des de l'Ajuntament
des de l'àrea d'esports
amb l'alcalde
n'havíem parlat
en diferents ocasions
i que
quan se'ls proposa
a Guirra Niu
en el de crear
una gran ciutat esportiva
ells
proposen
ubicar-la
a la zona
del gimnàstic
doblant aproximadament
l'espai
per tal de crear
una gran ciutat
un gran complex
que permeti
crear
infraestructures
esportives
que donin servei
als barris
de Llevant
una 24ena intervenció
seria fer un petit
aixample de Ferran
que els mateixos ciutadans
del municipi
associat
de veïns ens demana
continuar creixent
en forma de carrer
de poble
perquè necessiten
aquest creixement
pels fills
i per la gent
del mateix municipi
i per fi
la 25ena intervenció
seria
que està
estudiant-se
en aquests moments
fer una petita intervenció
a la zona
de la cabana
d'Altafulla
perquè és una zona
d'Altafulla
dels quatre quadrants
d'una circunferència
per entendre'n
que la ciutat radial
té tres quadrants
desarrollats
i li faltaria
aquest quart quadrant
i per tant
seria una 25ena
intervenció
en el nostre
terme municipal
tot això
totes aquestes intervencions
s'han fet
tenint en compte
criteris
també
de sostenibilitat
de tema
sostenibilitat
mediambiental
per un costat
hem comptat
amb la col·laboració
mercès
a una subvenció
de la Generalitat
amb un estudi
de criteris
de sostenibilitat
aplicables
a la revisió
del Pla General
d'Organització Urbana
de Tarragona
realitzat
per l'Institut
Cerdà de la Construcció
que és un organisme
que té
un organisme
que té
una reconeguda
valoració
en el sector
del món
de l'urbanisme
i de la construcció
i no contents
amb aquest estudi
també vam demanar
un estudi
amb una empresa
que es diu
Limonium
un estudi
d'actuacions
ambientals
pel front
de la qual
hi ha gent
reconeguda
a vàlua
també
en el món
de l'ecologia
i del medi ambient
que ens ha fet
un estudi
mediambiental
de proposta
d'àrees
d'interès
per classificar-se
com a sol
no urbanitzable
a Tarragona
ens sembla
que aquesta
revisió
era important
afrontar-la
sota
aquests criteris
i permeti-me
i amb això
ja acabo
senyor alcalde
permeti-me
donar
algunes dades
que considero
important
entre les diferents
propostes
de sol urbanitzable
destinats a creixement
que fa Guirra Newman
entre les que acabo de dir
entre la 1, la 2, la 7, l'11
la 12, la 14, la 24, la 25
sumen
aproximadament
152 hectàrees
de creixement
i això
tenint en compte
un creixement
de 30-40
habitatges per hectàrea
fa que el nombre
d'habitatges
nous
de la ciutat de Tarragona
se'n vagi
cap als 9.000
habitatges
si comparem
amb la xifra
que els he comentat
a des
del creixement
que hem tingut
al llarg del darrer
quinqueni
em sembla
que no és un creixement
tan desmesurat
i tan agosarat
com he pogut sentir
en alguns moments
al llarg d'aquests dies
i sobre el tema
del creixement
de la ciutat
si la natalitat
si hi ha hagut
un error
de càlcul
un error de càlcul
per part d'Aguira Numan
Aguirre Numan
fa tres supòsits
de creixement
un supòsit
de creixement
poblacional mitjà
un supòsit
de mètode
de migració
i augment
natural
tenint en compte
el saldo migratori
i un supòsit
de natalitat
i mortalitat
és igual
és a dir
són supòsits
això
són teories
maltusianes
el mateix Maltus
es va equivocar
quan va fer
les seves previsions
no ho sabem
quin ha de ser
el creixement
de la nostra ciutat
o és que
insisteixo
els anys 60
sabíem
que la ciutat
de Tarragona
qui hi havia
llavors
el senyor alcalde
el senyor Benús
o el senyor Magaroles
o qui hi hagués
en aquell moment
sabien que la ciutat
passaria
a tenir
de 30.000 habitants
a tenir
de 115.000
és que algú
ho podia preveure això
o és que no hem de preveure
que la ciutat
pugui créixer
tenint en compte
aquestes demandes
això és el que es fa
més indiferent
que la ciutat
tingui 173.000 habitants
on tingui 124.000
és evident
que hem de posar
sol a disposició
per abaratir-lo
perquè els constructors
perquè l'oferta
i la demanda
facin el creixement
sostenible que calgui fer
si no es fa
no es farà
i en properes revisions
de plans generals
d'urbanisme
d'aquí 4
d'aquí 8
o d'aquí 12 anys
quan toqui
ja redimensionarà
el que calgui redimensionar
en aquests moments
hem de fer
les previsions necessàries
i hem de tenir-les
crec jo
en compte
una altra dada
important
en quant a
proposta de sol
no urbanitzable
de la nova revisió
preveu
1.163
hectàrees
de sol
no urbanitzable
en aquesta
nova revisió
i
en fi
jo no voldria
tampoc
cansar-los més
en torn
a això
simplement
senyor alcalde
per resumir
molt
molt breument
ara si acabo
simplement
comentar
que hem de resoldre
l'organització
funcional
d'aquesta ciutat
tot millorant
insisteixo
la cohesió social
amb una base
d'optimisme
sense
córrer el perill
de quedar-nos
a mig camí
donat que ens trobem
insisteixo
en una cruïlla
que marcarà
el futur
de creixement
de la ciutat
aquest futur
de capitalitat
de capçalera
del camp de Tarragona
que hem de seguir liderant
d'una manera
inqüestionable
i d'una manera
inajornable
moltes gràcies
senyor alcalde
moltes gràcies
senyor Raül Font
té la paraula
el senyor Magro
M'assemblen molt bé
els objectius
els desitjos
que vostè ha manifestat
però avui
arribem
a aquest Consell Plenari
després
de dos acords
de Consell Plenari
Acords de Consell Plenari
del 8 de novembre
del 99
i del 14 de febrer
del 2000
Aquests acords
van ser presos
per unanimitat
per unanimitat
de Consell Plenari
Aquests acords
el primer
el del novembre
del 99
marcava la necessitat
de la revisió
del pla general
el del 14 de febrer
del 2000
marcava la sol·licitud
al conseller
d'Urs Públiques
de la Generalitat
de Catalunya
de la revisió
anticipada
del pla general
en aquests dos acords
en aquests dos acords
es van voler expressar
voluntats
de revisió
del pla general
i aleshores
i la que era
aleshores
consellera d'Urbanisme
va dir que ja
tindríem
prou temps
per parlar-ne
en les comissions
informatives
corresponents
aquest prou temps
des del 14 de febrer
del 2000
fins al dia d'avui
n'hem tingut molt
però no n'hem tingut
la voluntat
de parlar-ne
d'aquesta planificació
es va intentar parlar
en el plenari
del 14 de febrer
d'aquesta planificació
i es va dir
avui no toca
ja en tenim temps
de parlar-ne
les voluntats
expressades
durant
aquells mesos
en els quals
els grups municipals
estàvem tots
d'acord
i vull remarcar-ho
tots d'acord
en fer la revisió
del pla general
incluint la voluntat
d'incloure
en la revisió
del pla general
l'agenda 21
el pla estratègic
i últimament
crec que s'hauria
d'incloure
el pla de mobilitat
que està
fent
a la ciutat de Tarragona
al municipi de Tarragona
l'empresa Andersen
per encàrrec
d'aquest ajuntament
on queda
la voluntat
d'incloure
l'agenda 21
on és l'agenda 21
per incloure-la
al pla general
l'agenda 21
on és
el pla estratègic
per incloure-la
el pla general
per incloure-ho
dins d'aquests criteris
on és el pla de mobilitat
per incloure-ho
en el pla general
perquè vam nosaltres
al Consell Plenari
per unanimitat
per unanimitat
aprovar la revisió
del pla general
doncs miri
per al canvi
de la llei del sol
del 98
que ordenava
la revisió
puntual
dels plans generals
per adaptar
els criteris
del sol
per l'existència
del POEC
i per
modificar
la cartografia
un
dos
i tres
acord
acord
del 8 de novembre
del 99
res més
del POEC
el document
que ens ha presentat
a l'equip de govern
perquè crec
que amb el seu discurs
assumeix
totes i cadascuna
totes i cadascuna
de les apreciacions
que l'equip redactor
ha fet
o sigui
jo tinc aquí
la còpia del document
i a Guirre Newman
no surt
la caràtula del document
diu
document de criteris
de l'Ajuntament
de Tarragona
no de Guirre Newman
per això crec que potser
hauríem de canviar
l'ordre del dia
a veure
els punts
que aquest Consell Plenari
va aprovar
per unanimitat
per unanimitat
en el Consell Plenari
de l'any 2000
del dia
dels Enamorados
de l'any 2000
diu
a l'informe
del cap
de gestió urbanística
de l'Ajuntament
de Tarragona
que el pla general
conté potencialitat
suficient
mitjançant
l'urgent
aprovació
de sol urbanitzat
per la qual cosa
sota aquest únic aspecte
no fora necessari
revisar el pla general
o sigui
tot el que vostè
ha plantejat
d'actuacions
d'actuacions
per millorar
la cohesió
etcètera
etcètera
etcètera
amb l'actual planejament
es podia fer
a l'actual planejament
ell mateix
dins del seu informe
l'any 2000
el 14 de febrer
de l'any 2000
diu que
pot
preveu
l'edificació
de 12.000 habitatges
més
el 14 de febrer
del 2000
diu
i remarca
i remarca
com a punt
important
així com la necessitat
urgent
que la mateixa
es formuli
la revisió
del pla general
així com la necessitat
urgent
que la mateixa
es formuli
sobre una base
cartogràfica
actual
i precisa
des del punt
de vista topogràfic
per la seva
imprescindible
exposició informàtica
ho diu
l'informe
del CAP
d'urbanisme
de l'Ajuntament
de Tarragona
aprovat
per unanimitat
en aquest
Consell Plenari
què diu
el document
que vostè
defensa
sobre
aquest punt
coincident
en els dos
Consells Plenaris
que és
l'adequació
de la
cartografia
de l'Ajuntament
què diu
l'equip redactor
textualment
pel que s'ha exposat
anteriorment
es va fer
una
una
digitalització
de la cartografia
en paper
que existeix
a l'Ajuntament
de Tarragona
pel que s'ha exposat
anteriorment
la cartografia
catastral digital
a escala
U500
de l'Ajuntament
de Tarragona
no té ni la mètrica
ni la precisió
suficients pròpies
per l'escala
U500
per tant
és obvi
que l'Ajuntament
de Tarragona
haurà de refer
la seva cartografia
catastral digital
a escala U600
per tal
d'obtenir
una cartografia
de base
amb la suficient
precisió
i fiabilitat
pròpies
de l'escala U500
la millor opció
és refer
des de zero
tota la cartografia
topogràfica digital
amb una transcripció
del catastre
i del planejament
urbanístic
això ho diu vostè
senyor Rebulfon
per tant
arribat a aquest punt
i abans d'entrar
a relatar-los
si vostès ho creuen
convenient
les propostes
que des d'Esquerra Republicana
i més els verds
fem el document
proposo
per el
per el bé
de la ciutat
per mantenir
l'unanimitat
que ha precedit
el que avui
arribéssim aquí
dos acords
unànims
d'aquesta
revisió
del pla general
dos acords
unànims
el document
que es presenta avui
hem arribat
jo hi he arribat
a la dubte
si és que el presenta
Guirard Newman
que no forma part
d'aquest plenari
si és que el presenta
l'equip de govern
si és que el presenta
el senyor Rebulfon
o sigui
al final
crec
que el presenta
l'Ajuntament de Tarragona
i per tant
el presenta
l'equip de govern
de l'Ajuntament de Tarragona
perquè si no
no es podria passar
a l'exposició pública
crec que és necessari
pel bé de la ciutat
que els 27
consellers i conselleres
d'aquest Ajuntament
de Tarragona
igual que van fent
en els dos anteriors
plenaris
presentin un document
de criteris
i objectius
unànim
crec que és la nostra
obligació
crec que és la nostra
obligació
arribar a aquests punt
i per tant
senyor
Rebulfon
li faig dues propostes
retirar
aquest punt
de l'ordre del dia
proposo
retirar
aquest punt
de l'ordre del dia
i si a vostè
no li agrada
aquesta proposta
proposo
que ens donin
compte
convertir aquest punt
en un d'una
compta
per part
de l'equip de govern
de l'exposició
pública
a títol informatiu
dels documents
de criteris
elaborats
per Aguirre Newman
així si estaria bé
a l'ordre del dia
a fi d'arribar
a un document
de criteris
de l'Ajuntament de Tarragona
gràcies
senyor president
si
jo he fet dues propostes
abans d'entrar
a la revisió
a les propostes
sobre el document
que vostès hem presentat
senyor secretari
havent-hi una proposta
del senyor
del representant
d'Esquerra Republicana
jo crec que
el que procedeix
amb aquests moments
és votar-la
senyor Raül Font
la primera o la segona
jo crec que
que després
no ara ara
igual és vostè
que pot
anem a veure
el senyor Magro
ha fet una proposta
prefereix
que ho votem ara
o prefereix
que ho deixem
per després
tota l'hora
deixem-ho per després
tota l'hora
té la paraula
la senyora Comas
pot vostè contestar
quan creï
com veia
si es vota
la retirada del punt
no fem
el plantejament
una de les propostes
és retirar el punt
l'altra de les propostes
és que vostès
exposin aquest document
com un document
de Guirre Newman
i per tant
no inicia el debat
del pla general
vostès criden a la participació
ciutadana
aleluia
els felicito
per
els felicitaria
per aquest
amb aquest motiu
amb joia i alegria
perquè posessin
al debat públic
un document
a títol informatiu
perquè tots
poguéssim arribar
a un consens
de cara a elaborar
el document
de criteris
de l'Ajuntament
de Tarragona
de l'Ajuntament
de Tarragona
sobre el pla general
doncs moltes gràcies
senyora Comas
té la paraula
repassen a votació
cap
després
el senyor Raúl Font
diu després
doncs després
gràcies
senyor Almagro
té la paraula
la senyora Comas

gràcies
senyor alcalde
jo faig
una proposta
similar
a la del senyor Almagro
que és que es retiri
també
de l'aprovació
avui
d'aquesta revisió
del pla general
pel que fa
a la seva exposició
al públic
per dues raons
una de tipus tècnic
i abans
els he intentat
explicar ràpidament
amb junta de portaveus
però ara
ho argumentaré
i una altra
de tipus polític
basada
en qüestions
de forma
i en qüestions
de fons
en relació
al pla general
la qüestió
de tipus tècnica
a mi em sembla
suficientment
greu
com perquè
no solament
es revissin
les xifres
que ens ha donat
l'empresa
Aguirre Newman
en aquesta proposta
de modificació
del pla general
sinó
perquè aquesta revisió
comporti
una revisió
també
de les propostes
perquè
hi ha un argument
darrere
si és igual
quines xifres
de població
es donen
si és igual
resulta
que hi ha tal
imprecisió
amb la mateixa
planificació
que aleshores
això
no té sentit
no té sentit
l'empresa
Aguirre Newman
assenyala
o dona
dos supòsits
de creixement
demogràfic
senyor Font
no tres
dos supòsits
de creixement
demogràfic
un
el que es basa
en un creixement
poblacional
equivalent
al que hi ha hagut
en els darrers
deu anys
és a dir
el que es diu és
si en els propers anys
l'evolució demogràfica
és la mateixa
de la que hi ha hagut
en els deu anys
anteriors
aleshores
això
implica
un ritme
de creixement
que ens dona
una població
per Tarragona
l'any 2015
de 124.763
persones
d'acord?
correcte?
és així
i
ens diu després
diu
però aquest mètode
és poc fiable
i en proposen
un altre
és a dir
sí que es pronuncien
sobre un mètode
ens diuen
aquest no ens agrada
és poc fiable
i en proposen
un altre
i l'altre es diu
l'anomenen
mètode de la migració
i augment natural
què vol dir?
que partint de la xifra
de l'any 2000
de població
el que fan és
un càlcul
una projecció
de quin serà
el saldo migratori
és a dir
quanta gent marxarà
i quanta gent en vindrà
i una altra previsió
que és el moviment natural
de la població
quanta gent naixerà
quanta gent
gent
es morirà
i en funció
de fer
aquestes previsions
fan aquest mètode
aquest mètode
és correcte
podríem discutir
si la base
que han calculat
ho és o no ho és
no ho faré ara
el que jo
els hi dic
és que
amb el mètode
que ells proposen
com a fiable
perquè diuen
que l'altre no és
s'equivoquen
s'equivoquen
a fer els càlculs
ells
l'empresa
és a dir
no estic dient jo
si aquest mètode
que aquest mètode
no sigui correcte
el mètode és correcte
la base
seria discutible
però no la discuteixo
però s'equivoquen
i on s'equivoquen
s'equivoquen justament
si vostè mira la pàgina 96
perquè segurament té
el pla en aquí
s'equivoquen quan
calculen el saldo migratori
i perquè en aquesta previsió
segons aquesta previsió
resulta
que la ciutat de Tarragona
arribarà a tenir
173.956 habitants
per tant no estem en el 124
sinó en el 173
la veritat és que aquesta xifra
del 173
em donava voltes
tots aquests dies
l'alcalde abans m'ha preguntat
i no ho ha vist abans
no
ho vaig veure ahir
ho vaig veure ahir
perquè era una xifra
que no l'entenia
no l'entenia
per una senzilla raó
si en deien
en el document
abans de fer números
perquè quan he fet els números
sí que ho he entès
i està equivocat
és a dir
si es deien que
resulta que
de l'any
en curs
que estem ara
fins l'any 2015
per tant
en període de 14
posem 15 anys
s'augmenta la població
de Tarragona
en 64.000 persones
que és el que ens estan dient
és el que ens estan dient
si en l'any
si en l'any
2002
hi ha
116.870 persones
i ens diuen
segons el mètode fiable
que n'hi rebarà haver
173.956
i aquest increment
de 64.000 persones
és sobretot
del saldo migratori
ens diuen
perquè si mirem
el moviment natural
l'increment
és molt poc
en 15 anys
són 3.000 persones
és molt poc
la diferència
està en el saldo migratori
resulta que a mi
em passava pel cap
com pot ser
que en només 15 anys
insisteixo
només 15 anys
no és el període
de 50 anys
que abans
hem parlat
hi hagi un creixement
de Tarragona
equivalent
al que va significar
la gran industrialització
de Tarragona
que és la que va aportar
tanta població
és a dir
com pot ser
si calculant
que marxa gent
per a migració
i calculen
que marxa gent
per a migració
en 15 anys
de 33.000 persones
encara en queden 64
vol dir que n'han vingut 90
però com poden venir
90.000 persones
en 15 anys
a Tarragona
quins elements
de creixement
reals
de previsió real
hi ha
perquè vinguin
a Tarragona
90.000 persones
en 15 anys
insisteixo
en 15 anys
el càlcul
està mal fet
aquesta és la qüestió
perquè aleshores
torno a la pàgina 96
quan es calcula
el saldo migratori
el saldo migratori
és molt fàcil
de calcular
es preveu
una gent que marxa
i es preveu
una gent que arriba
la que marxa
és la migració
la que arriba
és la immigració
i es fa una resta
si arriba
més gent
de la que marxa
tenim un saldo
migratori
positiu
que és el que ens diuen
aquí
doncs bé
es fa la resta
any per any
la de l'any
1999
està bé
la de l'any
2000
està bé
i a partir d'aquí
es comencen a equivocar
i a partir d'aquí
es comencen a equivocar
i la resta
la fan malament
tan malament
que ja es veu
no sé
l'any 2012
ens diuen
marxaran
2.200 persones
i en vindran
4.800
què queda
i es veu
que 2.000 hi ha alguna cosa
doncs no
ens diuen
que en queden
5.200
és que
no s'entén
per res
això
amb la qual cosa
fent les xifres
ben fetes
fent les xifres
ben fetes
segons
el propi mètode
de l'empresa
Guirra Niuma
segons els seus
propis paràmetres
no els meus
insisteixo
segons els que ells
s'han definit
resulta que surt
una població
per l'any 2015
una projecció de població
de 147.775 persones
simplement
s'equivoquen
en 26.000 persones
en 15 anys
sap qui són
26.000 persones
vol dir
que si en base
a aquestes quantitats
han fet
el planejament urbanístic
la utilització
de sol
per ús urbanístic
i l'increment
d'habitatges
s'equivoquen
només
entre cometes
amb 26.000 persones
amb 3 barris
saps
per exemple
la suma
de Bona Vista
Camp Clà
i Torreforta
és aquesta quantitat
amb la qual cosa
ens preveuen
ens fan una planificació
de 3 barris més
en relació
insisteixo
com un error
en els seus propis
amb el seu propi mètode
a mi em sembla
això
un error
prou greu
com perquè
sigui retornat
aquest projecte
a l'empresa
i se'ls digui
escolti'm
miri
facin bé
primer les restes
però després
la planificació
urbanística
en relació
a l'evolució
demogràfica
correcta
segons el seu propi
plantejament
perquè
això
no pot ser
d'aquesta manera
sinó
és que
si això és igual
si vostès em diuen
que tant és que hi hagi
124.000 persones
com 147.000
com 173.000
amb la previsió
si és igual
és que estan fent
una revisió
del pla general
o jímetro
com es diu en castellà
i això no pot ser
suposo que
es requereix
més rigor
des del punt de vista
de previsió
i el dir
més rigor
no vol dir
que ho hàgim de saber
tot
del que passarà
en el proper futur
però com a mínim
fer les xifres bé
i planificar
en funció
de les pròpies previsions
no planificar
en funció
dels errors
per tant
em sembla
que això
denota molt poca
professionalitat
per part de l'empresa
perquè
una de dos
si s'ha equivocat
perquè ho ha fet malament
doncs
això
vaja
està malament
però si resulta
que ha sigut
una equivocació
intencionada
perquè surti
una xifra
de població
de previsió
més elevada
de lo normal
per poder
fer una previsió
urbanística
a l'alça
doncs també està malament
està pitjor
encara
per tant
o ho han fet malament
o hi ha mala intenció
tant una cosa
com l'altra
és rebutjable
i per tant
el nostre grup
el que demana
és que això
es revisi
i es facin
els ajustaments
de tota la planificació
urbanística
perquè s'ajusti
aquestes xifres
perquè
és que
s'han de planificar
3-4 barris més
si ho haguessin
planificat
per sota
no hi estarien
no hi estarien
contents
vostès
segur que
els hi farien
corregir
segur que
els hi farien
corregir
però si ho planifiquen
per sobre
no
però
insisteixo
potser aquí
hi ha una altra qüestió
que és que
finalment
el que es vol
és demostrar
que
Tarragona
necessita
créixer
urbanísticament
més enllà
del que són
les previsions
reals
del que hi ha
això com a qüestió
tècnica
que insisteixo
em sembla
prou important
i per això
he demanat
que abans
la Junta de Portaveus
ho considerés
perquè em sembla
que va més enllà
d'una mera
qüestió formal
no és una qüestió formal
per mi
invalida
totalment
les propostes
que s'han fet
a nivell de planejament
urbanístic
des del punt de vista
de qüestions
de forma
també em sembla
important
i és aquest
un altre motiu
pel que nosaltres
demanem
també que retiri
avui
la votació
de posar
al pla
general
de Tarragona
aquesta revisió
a l'exposició
pública
i és que
aquest
clarament
no és un document
de consens
entre totes
les forces
polítiques
és la proposta
de convergència
i Unió
i el Partit Popular
no és
la de tot
l'Ajuntament
de Tarragona
i lamento
dir-ho
perquè
un pla general
és un instrument
importantíssim
des del punt de vista
de planificació
de la ciutat
des del punt de vista
de previsions
del seu creixement
des del punt de vista
d'aconseguir
aquells objectius
que deia el senyor
Raül Font
que nosaltres
compartim
que la sostenibilitat
l'eficiència
la solidaritat
però
no són
aquests objectius
els que estan
reflexats
en el contingut
del pla
ni molt menys
no ho són
però
com a instrument
importantíssim
insisteixo
per aconseguir
aquests objectius
caldria
haver posat
les vies
perquè els diferents
grups municipals
poguessin participar-hi
no ho han fet
vostès saben
que no ho han fet
es va crear
una comissió específica
a proposta
perquè ho reclamàvem
els grups
de la comissió
aquesta comissió
específica
s'ha reunit
tres úniques vegades
només per donar
compte de
mai per recollir
propostes
el nostre grup
i ho saben molt bé
les ha fet arribar
no s'han volgut
escoltar
no s'han volgut
tenir en compte
en absolut
mirin
vostès tenen
molta pressa
en la revisió
nosaltres no
pensem que és
prou important
perquè s'arribi
al màxim
consens
perquè abans
d'arribar
a un ple
aquells elements
aquells eixos
centrals
aquestes 25 propostes
que vostè ha dit
o altres
que no hi són
es puguin discutir
i veure si són
eixos centrals
de desenvolupament
de la ciutat
amb què hi estem d'acord
i amb què no hi estem d'acord
busquin el consens
no l'han buscat
no l'han buscat
de cap manera
i això
per nosaltres

implica que
valorem
que vostès
donen molt poca importància
al pla general
menystenen
els grups municipals
de l'oposició
i recordin
que representen
també
una part
de la ciutadania
el nostre grup
per modest
que sigui
representa
una part
de la ciutadania
el grup
d'esquerra republicana
representa
una part
de la ciutadania
el grup socialista
representa
una part
de la ciutadania
i per tant
la veu
de tots
nosaltres
tindria
que haver estat
escoltada
i haver buscat
els elements
de consens
vostès no saben
encara
en què estem d'acord
o no estem d'acord
amb aquestes propostes
que han presentat
amb aquestes 25 propostes
no ho saben
perquè simplement
no han volgut
ni preguntar-ho
ni escoltar
ni molt menys
ni molt menys
final
aquestes dues qüestions
aquestes dues qüestions

m'ensenya
el document
que nosaltres
els hi hem tramès
els hi ha entrat
per un cantó
i els hi ha sortit
per un altre
i els hi ha sortit
per un altre
evidentment
evidentment
perquè nosaltres
l'hem fet arribar
vostè no l'ha demanat
nosaltres
li vam fer arribar
vostè no ho va passar
a l'empresa
li vam passar a nosaltres
per tant
no digui
que ha posat
les eines
per buscar
aquest consens
hi ha un dèficit
democràtic
en aquest equip de govern
que cal denunciar
i finalment
hi ha un tercer element
però aquest ja és
entrar en qüestions
a fons
és a dir
és per aquestes raons
tècniques
i per aquesta
manera
de conduir
la discussió
que no hi ha hagut
pràcticament
discussió
que nosaltres
demanem
que es retiri
de l'ordre del dia
d'avui
però
si no vull deixar
per un altre torn
el parlar
de qüestions
de fons
per nosaltres
aquest pla general
és una pèrdua
d'una oportunitat
important
d'arribar a tenir
un instrument
ambiciós
pel que fa referència
a aquells objectius
que compartim
sostenibilitat
en el medi ambient
eficiència
funcionalment
solidaritat
socialment
però miri
els grans principis
no es tradueixen
aquests grans principis
no es tradueixen
en les actuacions
globals
d'aquest pla general
algunes d'elles
estem d'acord
altres no
dic les actuacions
globals
en el model
de ciutat
que reflexa
aquesta revisió
del pla general
compartim els subjectius
però no el camí
el camí
ens porta cap a uns
subjectius diferents
dels que s'han anunciat
en aquí
en aquest sentit
és molt clarificador
una frase
que m'hi ha apuntat
literalment
que ha dit
el senyor Raül Font
diu
que siguin l'oferta
i la demanda
que facin el creixement
sostenible
que cal fer
és a dir
que l'oferta
i la demanda
per tant
el mercat
faci el creixement
sostenible
que cal fer
és a dir
això ja és
absolutament
incompatible
si no es regulen
aquestes dimensions
evidentment
el creixement
mai pot ser
sostenible
però
jo deia abans
que
hi ha un element
bàsic
a partir del qual
no ens agrada
aquest pla general
amb una primera lectura
de la proposta
es demostra
que l'objectiu
que impulsa
realment
l'equip de govern
a realitzar
la revisió
del pla general
és posar
a disposició
de la iniciativa privada
més terrenys
i més sol urbà
per fer
més i més habitatges
omplint
amb vivendes
la majoria
dels espais
buits existents
entre les zones
habitades
sense pensar
en cap altra
alternativa
i això
es justifica
a partir
d'una
determinada
projecció
de la població
del 2015
abans ja m'he referit
que
el mètode
seguit
s'ha aplicat
de manera equivocada
els números
són erronis
però és que
més a més
si parléssim
de la base
del mètode
també diríem
que està fet
perquè hi hagi
una població
sobredimensionada
però en tot cas
està equivocat
ja no hi entro
les xifres estan errònies
només cal comprovar-ho
i ja ho he dit abans
sembla que el que es vulgui
és justificar
a partir d'aquestes dades
demogràfiques
equivocades
sobredimensionades
un increment
en habitatges
de fet
s'està confonent
necessitats
de la població
i necessitats
socials
amb necessitats
del mercat
immobiliari
el mercat immobiliari
sí que té aquesta necessitat
però el creixement
demogràfic
de Tarragona
amb aquestes previsions
no ho tenen
en absolut
què passa
doncs
que de fet
la demanda d'habitatge
no és
el real
i
què està passant
que
es produeixen
si no és
a partir d'una demanda
real
transbessaments
de població
d'uns habitatges
amb uns altres
cosa que és molt legítima
per part de la població
és a dir
si un vol canviar de casa
hi ha una oferta
per poder-ho fer
sobredimensionada
a partir de les previsions
que fan
però
el que està creant
és zones buides
ja està veient
aquest problema
a Tarragona
el que ha de fer
el pla general
no és només
mesures
per fer més habitatges
no és només
mesures
perquè marxi
la població
d'uns llocs
per anar als altres
cal fer
mesures
i molt importants
de rehabilitació
de regeneració
de dignificació
d'aquells espais
avui
habitats
que si a més a més
es buiden
es degradaran
d'una manera
molt ràpida
com està
ja passant
en algunes parts
de la ciutat
mirin
nosaltres
quan vam valorar
justament
quin era el grau
de compliment
respecte
a l'anterior
pla general
el que avui es posa
revisió
vam comprovar
una cosa
el pla general
en aquests moments
encara vigent
està esgotat
pràcticament
esgotat
des del punt de vista
d'execució
per habitatges
però en canvi
en canvi
en absolut
està esgotat
no s'ha arribat
ni molt menys
el grau de compliment
del que estava previst
del que està previst
encara
pel que fa a infraestructures
i equipaments
elements fonamentals
per la qualitat de vida
d'una ciutat
nosaltres això
ho hem comentat
ho hem dit
li hem explicat
pel que fa a referència
a equipaments
infraestructures
falta per executar
respecte a les previsions
un 59%
de lo previst
un 59%
de lo previst
amb la qual cosa
confirmo
una vegada més
que l'únic
que s'hi mou
l'objectiu bàsic
a partir
del qual
vostès plantegen
la revisió
del pla general
no és ni la sostenibilitat
ni l'eficiència funcional
ni la solidaritat
és la solidaritat
amb les empreses immobiliàries
que són les que necessiten
tenir més espai
per davant
per poder
construir
construir
i construir
aquesta és la seva solidaritat
i això evidentment
no porta
ni a la sostenibilitat
ni a l'eficiència
és tot
el contrari
per tant
és un model
per altra banda
el que vostès plantegen
totalment
diferent
el nostre
nosaltres
entenem
que caldria
arribar
a una vertebració
urbana i social
diferent
a la que vostès
plantegen
s'han d'apostar
per noves
i diferents centralitats
que generin sinergies
especialment
amb les zones
menys promocionades
s'aposta
per exemple
en el pla aquest
en aquesta revisió
per construir
per una mobilitat
via
noves carreteres
no
carrers
de connexió
entre els diferents
barris
nosaltres
apostem
per fer
reserves de sol
que facilitin
la mobilitat
interna
entre els barris
on hi puguin
anar
vianants
carrils bici
transport públic
és un pla
molt poc ambiciós
i això ja és lamentable
també
pel que fa
a les qüestions
arqueològiques
en lloc de definir
una carta arqueològica
l'únic que planteja
és una ruta arqueològica
una ruta
és el que ve després
una ruta
és el que fan els turistes
una ruta
és el que diu
miri passin per aquí
que veuran coses
però s'ha de preveure
algo més
molt més que això
tenint en compte
que són patrimoni
de la humanitat
que sabem
que el patrimoni
és important
que és un element
de donar valor
a la ciutat
importantíssim
per tant
quines actuacions
en relació
als monuments
declarats
quines actuacions
respecta
als entorns
monumentals
no es diu res
quines actuacions
respecta
als entorns
monumentals
caldria fer
una carta arqueològica
per tant
saber
no només
el que ja
coneixem
sinó
tot el que ens
podem trobar
per fer les previsions
i
caldria crear
noves figures
de protecció
per aquests espais
quatre elements
que no estan
contemplats
fer una ruta
fer un itinerari
això
evidentment
ja es farà
però això
no és el que diu
això ho pot dir
una guia turística
no un pla general
per tant
molt poc ambicions
des del punt de vista
arqueològic
no s'estudia
ni preveu
accions
ni necessitats
de futur
en el camp
dels equipaments
educatius
culturals
socials
zones d'esbarjo
i administratius
molt poc ambicions
en aquest respecte
tret de la ciutat judicial
i tot el que és
l'entorn del gimnàstic
no hi ha res més
no hi ha previsió
d'equipaments
per tant
és que
no els importa
vostès això
no els importa
vostès això
i finalment
i finalment
no
finalment no
perquè en queden dues qüestions
és un pla general
poc sostenible
incrementa la densitat
aponent
de manera
enorme
sense compensar-ho
amb res
és de caràcter
mediambiental
s'oblida
del medi natural
que també hi ha
en el nostre municipi
i resulta
que
no hi ha
cap altra
figura
no creen
no concreten
cap altra figura
de protecció
com és la
de parcs agrícoles
en les zones
on això és significatiu
com són
paratges naturals
de gestió
parcs periurbans
aprofitament social
dels recursos
naturals
no guanyem res
amb aquest pla
anem a pitjor
des del punt de vista
de sostenibilitat
evidentment
la gent de 21
ni la plantegen
la seva aplicació
ni plans de mobilitat
tampoc
i finalment
tampoc estudien
els usos industrials
de Tarragona
i la seva
relació
i o proximitat
amb els nuclis
habitats
que això
també és
un element
importantíssim
per tant
és un pla general
una revisió
de pla general
que des del punt
de vista
dels seus continguts
és com deia abans
una pèrdua
d'una oportunitat
enorme
per fer
de Tarragona
una ciutat
que realment
estigui basada
en criteris
de sostenibilitat
en criteris
socials
i en criteris
d'eficàcia
una pèrdua
d'oportunitat
perquè nosaltres
i ara vull dir-ho
en positiu
no només
el que no ens agrada
tenim un model
de ciutat molt diferent
i això
realment
per això fa que
el que es planteja
en aquesta revisió
no ens satisfagui
nosaltres
entenem
que el pla general
hauria d'incloure
molts altres objectius
que els que
en aquests moments
estan presents
caldria
aconseguir
la vertebració
de la ciutat
com a única àrea
urbana
ordenada
és la signatura
pendent
de totes
les anteriors
revisions
la que no s'aconsegueix
encara ara
caldria estudiar
les reserves de sol
per infraestructures
que facilitin
la mobilitat
interna
vianants
carrils bici
transport públic
i també
externa
connexions
metropolitanes
tot el que fa referència
a mobilitat
del camp de Tarragona
aquestes reserves
de sol
no es fan
caldria
estudiar
i preveure
les necessitats
de futur
pel que fa
equipaments
culturals
esportius
educatius
socials
zones d'esbarjo
i administratius
cosa
que no es fa
entenem
que caldria
equilibrar la ciutat
amb la creació
de noves centralitats
a partir especialment
d'equipaments
que generin
sinergies
especialment
en les zones
menys promocionades
això només
es fa
molt parcialment
també pensem
que caldria
establir
i definir
uns criteris
bàsics
pel que fa
a la conservació
i promoció
de tot el patrimoni
històric
de la ciutat
ja m'he referit
la poca ambició
que hi ha
en aquest sentit
entenem
que també
caldria
fer
l'agenda 21
i aplicar
els criteris
de sostenibilitat
i això vol dir
tenir en compte
els espais
protegits
les zones
verdes
les
les platges
la mobilitat
la qualitat
de vida
l'aprofitament
de les aigües
pluvials
entre altres
coses
també caldria
definir
plans de detall
en els nuclis
urbanitzats
per tal de millorar
la qualitat
de vida
dels seus habitants
ampliació
de les voreres
carrils bus
carrils bicis
il·luminació
mobilitat
etc
també caldria
aconseguir
la màxima transparència
i participació
ciutadana
en tot el procés
de revisió
mitjançant
l'articulació
de canals
de participació
amplis
i oberts
caldria
també
definir
les necessitats
de sol
urbanitzable
a partir
de conèixer
quin creixement
urbanístic
s'està
produint
a la ciutat
i debatre
quin volem
insisteixo
no només
interès
de les immobiliàries
sinó
veure
quin és
el creixement
urbanístic
que volem
i finalment
caldria estudiar
els usos
industrials
de Tarragona
i la seva relació
i proximitat
amb els nuclis
habitats
cada un
d'aquests aspectes
donaria per parlar-ne
molta estona
evidentment
nosaltres tenim
proposta
sabem quin model
de ciutat
volem
i lamentem
que la revisió
del pla general
es faci
amb les condicions
en què arriba
en aquest plenari
res més
moltes gràcies
moltes gràcies
senyor Acoma
té la paraula
el senyor Emilio Mateu
gràcies senyor president
hi hau 12-15 minuts
la revisió
del pla general
és una iniciativa
que
en principi
la ciutat
té obligació
de fer
cada X anys
5, 6, 7 anys
menys
de perd
de l'oferta
la demanda
o de les necessitats
però
no és un objectiu
fàcil
no és un objectiu
fàcil
i francament
entenc
que
doncs
s'ha de
procedir
a la seva revisió
mitjançant
doncs fórmules
com la que crec
que
l'equip de govern
ha fet
s'ha encarregat
amb una empresa
Aguirre Newman
una empresa
sòlida
una empresa
amb experiència
una empresa
que coneix
moltes revisions
dels pla generals
i que per tant
ens ha aportat
una sèrie
d'accions
una sèrie
d'iniciatives
les quals
doncs
a lo llarg
de 5, 10 o 15 anys
es poden anar
complint
evidentment
no és un tema
fàcil
i per tant
doncs
entre els tècnics
de l'Ajuntament
i l'empresa
adjudicatària
d'aquest estudi
de la revisió
general
jo crec
que han arribat
a treure un estudi
molt acurat
i molt correcte
per tant
ja podríem
definir
una cosa important
i és que
es marquen
uns objectius
generals
no un programa
electoral
uns objectius
generals
a partir d'aquí
es pot treure
el programa
electoral
de cada un de nosaltres
detalls
jo crec que això
és el que s'ha d'entendre
uns objectius generals
i llavors
aquests objectius
se desarrollen
evidentment
que hi ha
un error de càlcul
com vostè ha detectat
senyora Comas
i efectivament
és així
suposo que ahir
a la tarda
quan vostè
ho va revisar
i espero
que no hagi sigut
només aquesta tarda
que n'hagi tingut
més de tardes
per revisar-ho
doncs
se n'hagi donat
compte d'aquest error
però pensi
que ja
l'he definit
abans
que es marquen
uns objectius generals
i pot haver
aquest error
de càlcul
però aquests objectius
generals
s'adapten
al creixement
de 10, 15
o 20
o 30.000 persones
que es aniran
executant
segons les necessitats
i crec
que aquesta és
la lectura
que s'ha de fer
no en voldria
estendre més
perquè francament
doncs jo crec
que seria un tema
llarg
vostè podria dir
doncs blanc
jo diria negre
francament
repeteixo
és un tema complex
el tema
de l'urbanisme
que ens hem d'assessorar bé
ho hem d'entendre bé
i ho hem de saber
explicar bé
i no llegir
la carta del reix
o el programa electoral
per altra banda
ja s'ha comentat
alguns de vostès
han començat
a parlar
del que
s'ha fet
a l'última revisió
del pla general
jo francament
al veure
el detall
tant del sol
urbà
en aquest cas
el peri
pla especial
de reforma interior
amb el qual
hi ha 3
peris totalment
executats
10 que estan
en tràmit
d'execució
i 8 que estan
pendents de tramitació
urbanística
jo diria que
el saldo
és bastant positiu
si veiem
experiències
d'altres ciutats
si tenim en compte
l'experiència
dels assessors
que han portat
han posat en marxa
aquesta revisió
del pla general
jo diria que
s'han complert
dels objectius
bastant bé
per altra banda
i parlant sempre
del desenvolupament
del pla general
del plantejament urbanístic
del període
95-2000
ens trobarem
que el sol urbanitzable
programat
els plans parcials
es vien dividit
en 32 sectors
9 sectors
estan totalment
executats
14 estan
en tràmit
d'execució
i 9 no tenen
pla parcial
aprovat
evidentment
jo crec que
el seu grau
d'execució
és més que correcte
no perquè ho digui jo
no perquè ho digui
l'equip de govern
la gent que tenen
experiència
amb urbanisme
així ho marquen
per què ve
doncs aquest grau
de compliment
home en funció
de les necessitats
evidentment
no es pot tirar endavant
un pèri o es pot tirar endavant
un pla parcial
si efectivament
no hi ha aquestes necessitats
per altra banda
jo també
voldria
enfatitzar
un tema important
i és el que
els partits polítics
tant els que estan
a l'oposició
com estan
a l'equip de govern
han tingut
d'aportar
els nostres coneixements
les nostres inquietuds
les nostres inquietuds
les nostres necessitats
que nosaltres creiem
que han de tindre
la ciutat
mitjançant
doncs reunions
mitjançant
escoltar
el públic
a col·lectius
i donant
un informe
efectivament
no descobreixo res
senyora Comas
nosaltres
el Partit Popular
la Junta Local
del Partit Popular
de Tarragona
va constituir
una comissió
una comissió
que es va reunir
durant 4 mesos
que va fer
més de 100 reunions
que va fer
molts contactes
i efectivament
va aportar
un estudi
un estudi
de 12 pàgines
a l'equip de govern
perquè
nosaltres creiem
que tot allò
que havíem recollit
era important
tindre-ho en compte
i així ho ha fet
l'equip de govern
ho ha tingut en compte
van distribuir
en 3 blocs
el model de ciutat
a seguir
sostenibilitat
de la ciutat
i el pla de qualitat
de vida
no entraré
en l'explicació
d'això
no ho entraré
perquè al fin i al cap
es repetir
el que ha dit
el senyor
Raül Font
bueno
tots hem aportat
aquests estudis
que nosaltres
hem cregut
necessaris
ja he explicat
el cas
del Partit Popular
de la Junta Local
del Partit Popular
m'imagino que
vostès també
hauran fet
el mateix
però francament
si vostè
senyora Comas
es queixa
que no l'han fet cas
possiblement
doncs
hagués fet
un plantejament
d'una altra manera
com ja l'he dit
amb eixos importants
no la carta
al rei
o bé doncs
haver insistit més
però bueno
no vull entrar
en aquest tema
no vull entrar
l'haig de respectar
perquè entenc
que doncs
la seva sèrie
de punts positius
i negatius
que ha fet
han sigut
correctes
i crec que
al fin i a cap
estem per
manifestar
les nostres idees
per anar acabant
ja voldria estar
comentar
doncs
que el pla general
s'ajusti
a una idea
i model de ciutat
que des del nostre partit
des del partit popular
venim fent
venim defensant
també
dintre del nostre
programa electoral
i fomentant
bàsicament
amb dos eixos
importants
vertebrar
físic i socialment
la ciutat
contemplar
la superació
de dos grans
barreres
i això ja ho hem parlat
la primera
el riu
francolí
no em vull
extendre
perquè em penso
que el meu company
Raül Font
el tema del riu francolí
l'ha tractat
i l'ha tractat bé
i vostès jo crec
que també l'han tractat
i l'han comprès bé
efectivament
és una barrera
física
i sociològica
i el que s'ha tractat
amb aquesta
idea
de la
aquest punt
de la revisió
del pla general
és
de situar
i d'apropar
els barris
de Ponent
cap a la zona
doncs
més pròxima
al centre de la ciutat
i al centre de la ciutat
també
que sigui
una mica
més permeable
a través
doncs
de passar
el riu
ja sigui
amb aquests
ponts projectats
que de moment
diuen que és
el tercer
i el quart
pont
també podríem dir
que és el sisè
i el setè
perquè clar
no tenim en compte
els de l'autopista
els dos que hi ha
a l'autopista
però vaja
dintre de la ciutat
efectivament
serien
el tercer
i el quart
el tercer
pràcticament
ja definit
que és el final
de l'autovia de Reus
i
doncs
que amb una gran
rotonda
doncs
anirà a parar
doncs
a la zona
de Joan XXIII
i l'altre
l'altre
que és un tema
important
que després
doncs
ho acabaré
de discutir
que és el quart
pont
que és d'entre la zona
on hi ha
doncs
el centre logístic
d'Hidre Corburs
i
l'altra banda
del riu
i estem parlant
vertebrar
físic
i socialment
la ciutat
dos aspectes
importants
el francolí
i per l'altra banda
la gran barrera
que és
la via del tren
aquest és
un tema
jo diria
important
un tema
molt important
per la ciutat
què és millor
soterrar
o què és millor
desvial
francament
jo la meva opinió
particular
i tenint en compte
els serveis
que hi ha
darrere
d'una estació
i
després
tenint en compte
doncs
per la zona
on passa
jo crec que seria
millor
evidentment
desvial
però
hem de tindre en compte
que
hi ha uns costos
elevats
uns costos
que actualment
es reparteixen
d'una forma
determinada
i aquesta
podria ser
doncs jo diria
el dilema
si un bon
soterrament
ven
amb un bon
projecte
doncs
donés les necessitats
que en principi
i a posteriori
es demanen
jo crec que
tampoc seria mala idea
per tant
entenem
que les dues alternatives
podrien ser
bones
finalment
hem estat
parlant
de dos eixos
vertebrà
físic i socialment
la ciutat
i el model
de ciutat
sostenible
bueno
el model
de ciutat
sostenible
podrem agafar
tres punts
no per allargar
i no per discutir
altres punts
que serà
la recuperació
de la façana marítima
tantes vegades
discutit
tantes vegades
proposat
l'equip socialista
el Saudia
va donar
una pinzellada
va fer un intent
de soterrar el tren
per tant
ja
donar un aire
jo de dir
de viabilitat
amb aquesta
façana marítima
no es va aconseguir
jo crec que ara
seria
potser el moment
donant-li
potser un consens general
potser donant-li
un altre enfoc
de recuperar
la façana marítima
per altra banda
abans ja ho he comentat
traslladar
el centre logístic
d'Hidrocorvuls
el CLH
bueno
jo crec que això
és una necessitat
una necessitat
també
que es tindrà
que consensuar
és una zona
important
on s'ubique
un subministrament
important
d'energia
i que
possiblement
possiblement
es pugui traslladar
amb altres indrets
clar que hem de tindre en compte
que no tan sols
la producció
de refino
que fa
la petroquímica
s'ha de valorar
sí que la tenim
allí al costat
però penseu
que també
el mercat internacional
de compra
de refinats
doncs
està lliure
i no tan sols
es compra
la refineria
sinó que es compra
el mercat internacional
crec que
és un problema
de tots
i que evidentment
tindrem de buscar
una ubicació
correcta
i per tant
que aquella zona
quedi per una zona
verda
i que
constitueixi també
la prolongació
del mur verd
aquí en aquest estudi
que nosaltres vam fer
ho indicàvem
inclús donàvem
solucions
importants
que no m'extendré
per no fer
gaire llarg
i creiem
i crec que vostès
també creuen
en la prolongació
del mur verd
per diferents motius
que jo crec
que no hi hem d'entrar
però que
sí que ha de ser
una zona
verda
que es pugui
que tingui
sostenibilitat
pròpia
per tant
entenem
que han de tindre
uns recursos
hidràulics
importants
que no són
difícils
jo de projectar
i que nosaltres
amb aquest estudi
també ho hem donat
a conèixer
i que entenem
que
que és una bona
iniciativa
una bona idea
i que
per tant
nosaltres
evidentment
que donem
tot el recolzament
ja sigui
amb l'estudi
que vam fer
com
per ser coherents
i formar part
de l'equip de govern
evidentment
però també
perquè hi creiem
finalment
el tema del riu
jo quasi que amb això
ja voldria
anar acabant
el tema del riu
també
és un tema
que dintre del nostre estudi
també ho vam proposar
tota la llora
la llora del riu
és una iniciativa
important
s'ha anat parlant
moltes vegades
sabem
les dificultats
que pot tindre
doncs
a condicionar
tota aquesta zona
del riu
però entenc
que
hi ha experiències
amb altres ciutats
que francament
han sigut molt positives
tenim la de Lleida
tenim la de
doncs
la de València
tenim la de Benidorm
experiències
que ara
em venen al cap
segurament
que n'hi ha moltes més
i que el seu
acondicionament
d'aquesta zona
del riu
doncs
és important
i ha donat una satisfacció
jo diria gran
a la ciutat
un servei
esbarjo
pulmo verd
etcètera
etcètera
això podria
vindre acompanyat
d'altres iniciatives
la deixaré caure
la deixaré caure
perquè no crec
que sigui motiu
ara
d'explicació
però claro
si creem una zona verda
i tenim en compte
que el riu
una bona part de l'any
que és entre dos i tres mesos
de l'any

doncs
una sequera
important
com ho hem de
com hem de jugar
amb això
jo crec que
no seria bujarat
dir
donar una idea
una idea
que se consistiria
en bombejar
les aigües
tractades
bombejant-les
un parell o tres
de quilòmetres
i que durant
aquest espai
de dos o tres mesos
doncs
creessin
aquesta
microfauna
microflora
o flora i fauna
que comportaria
que estigués humit
tota aquesta zona
del riu
pensem que això
són projectes
i que per tant
són idees
idees que
suposo que es tindran
en compte
finalment
ja
i amb això
ja acabo
participació
de tots
en el disseny
de la ciutat
i consens social
el nostre partit
el partit popular
ho ha fet així
ho ha fet
l'equip de govern
ho ha fet
jo crec
d'una manera
correcta
els que estan
a l'oposició
podran opinar
d'una altra manera
senyor Magro
podran opinar
d'una altra manera
però
francament
nosaltres
entenem
que com a equip
de govern
i com a responsables
del govern
de la ciutat
entenem
que han fet
una cosa
que creiem
que ha sigut
positiu
i molt
correcta
hem intentat
que amb la revisió
del pla general
doncs
els ciutadans
hi participessin
mitjançant
la seva consulta
ja sigui
amb associacions
grèmits
tècnics
han aportat
les seves idees
i els seus criteris
m'imagino que vostès
hauran fet
el mateix
com nosaltres
hem fet
torno a repartir
per quarta o quinta
vegada
a partir popular
amb el cas
de la Junta Local
de Tarragona
han volgut
rebre
totes aquelles
queixes
totes aquelles
iniciatives
totes aquelles idees
que ens poguessin
aportar al ciutadà
i transmetre-la
jo entenc
que aquest és
l'objectiu
que ens han plantejat
i així ho hem fet
basant-se
i amb això
ja donaria
per acabat
basant-se
en un tema
important
la revisió
d'un pla general
a part
que és un tema
social
i polític
i econòmic
molt important
jo també
entenc
que és un tema
difícil
difícil
perquè és un tema
molt tècnic
és un tema
sociopolític
econòmic
complex
i que
necessita
tant
nosaltres
l'equip de govern
com vostès
amb l'oposició
d'una informació
important
d'una informació
tècnica
sòlida
jo crec
que en aquest cas
aquí Renume
ha complert la funció
la seva dedicació
la seva experiència
ens ha portat
a treure
una revisió
del pla general
correcta
vostès han demanat
i ara sí
que amb això
acabo
de retirar
de l'ordre del dia
per una sèrie
de conceptes
que respecto
o bé
que només fos
donar compte
després
de que
retirar la proposta
per tipus tècnic
tipus polític
tot això
aquests plantejaments
els respectem
però
fractament
l'equip de govern
és el responsable
en aquest cas
i entenc
que
ha tocat
tots aquells ressorts
que es tenien de tocar
per arribar a complir
una revisió del pla general
molt correcta
moltes gràcies
moltes gràcies
ens trobem davant
d'un tràmit important
el primer
d'un conjunt d'acords
que ens ha de portar
a la modificació
del pla general
d'ordenació urbana
a l'inici
d'aquesta modificació
com s'ha dit aquí abans
va ser aprovada
pels diferents grups municipals
presents a l'Ajuntament
malgrat que
en cada una d'elles
els diferents grups
van fer importants
consideracions
de com s'hauria
de fer aquesta revisió
i de quins aspectes
s'haurien
de tenir en compte
en aquest sentit
els socialistes
vàrem dir
que calia treballar
inicialment
o simultàniament
en l'elaboració
d'una auditoria ambiental
un pla de mobilitat
un projecte estratègic
de la ciutat
i com a colofó
amb l'agenda
21 local
de Tarragona
es va proposar
també que la Junta
de Portaveus
estudiés
quins haurien de ser
els passos necessaris
perquè aquestes
quatre coses
aquests quatre criteris
es tractessin conjuntament
doncs cap d'ells
poden anar
per separat
i a partir d'aquí
la revisió
del pla general
es divindria
un treball
complet
la intenció
de les nostres manifestacions
en aquell moment
no era una altra
que fer una revisió
que contingués
importants criteris
de sostenibilitat
perquè parlar
de sostenibilitat
pot no vol dir res
si no coneixem
quina és la nostra realitat
i quins són
els mecanismes
que s'han d'aplicar
per preservar
els nostres recursos
tots els recursos
naturalment
dels naturals
fins als que tenen a veure
amb els desenvolupaments
i capacitats humanes
econòmiques
territorials
socials
laborals
per poder dirigir-les
en el millor sentit
de la paraula
en la direcció apropiada
que no és altra
que la voluntat
inequívoca
de fer una ciutat
modèlica
en les seves condicions
de vida
què significa
per nosaltres
aplicar la realitat
a la realitat
de la ciutat
els criteris
de sostenibilitat
doncs el més fàcil
serà posar-les
de manifest
fent referència
a allò que especificen
les pròpies línies
directrius
de la Unió Europea
què diuen aquestes
la sostenibilitat
ambiental
significa
preservar
el capital natural
requereix
que els nostres
consums
de recursos materials
hídrics
i energètics
renovables
no superin
la capacitat
dels sistemes naturals
per reposar-los
i que la velocitat
a la que consumim
recursos no renovables
no superi
el ritme
de substitució
dels recursos
renovables duraders
la sostenibilitat
ambiental
significa també
que el ritme
d'emissió
de contaminants
no superi
la capacitat
de l'aire
de l'aigua
i del sol
per assumir-los
i processar-los
la sostenibilitat
ambiental
implica a més
el manteniment
de la diversitat
biològica
la salut pública
i la qualitat
de l'aire
l'aigua
i el sol
a nivells suficients
per preservar
la vida
i els benestars
humans
així com
la flora
la fauna
per sempre
això és un extracte
de la carta d'Albor
podem aportar
altres criteris
complementaris
que la divisió
del pla general
d'ordenació urbana
aquest que estem treballant
ara
hauria de tenir en compte
un pla
un pla general
ha de potenciar
i aplicar
avantatges
ecològics
a la ciutat
ha d'incorporar
continguts ambientals
que s'hagin fet
anteriorment
aquest és un dels punts
més febles
de l'actual
equip de govern
els plans
han d'introduir
el medi ambient
i el paisatge
en el model
d'ordenació
i desenvolupament
territorial
no s'ha de qualificar
cap espai forestal
ni agrícola
d'interès
com a sol urbanitzable
han de superar-se
els models
de planificació
tecnocràtica
que està centrada
solament
en l'anàlisi
quantitatiu
de la població
i de les activitats
i les visions
planimètriques
han de complementar-se
amb criteris diversos
com són
la diversitat
del paisatge
els recursos hídrics
i del sol
el clima
la diversitat geogràfica
vol dir també
passar
de l'escala local
a la territorial
cal desqualificar
aquells sectors de sol
que no hagin estat
urbanitzats
i que estiguin
en espais forestals
i oi d'interès agrícola
en tot cas
valorar cada cas
a Tarragona
tenim algun
els plans
han d'ordenar
la ciutat
en funció
de les condicions
físiques del lloc
en el pla físic
s'ha de tenir present
la relació
de la superfície total
i densitat
de la zona
distàncies màximes
sistemes de transport
això coincidirà
i incidirà
sobre els costos
del transport
i els desplaçaments
individuals
entre el lloc
de treball
i la residència
cal que una revisió
del pla general
fomenti
les tipologies
edificatòries
adaptades
a les condicions
dels espais
cal definir
un model
de ciutat
dents
compacte
o dispers
en el que
s'és més propi
per nosaltres
és més propi
el Mediterrani
i el compacte
en aquest cas
concret
s'haurà de respectar
una clara proporció
dels espais públics
i residencials
els plans
hauran de tenir
i el pla general
haurà de tenir
en compte
criteris
de sostenibilitat
energètica
això vol dir
integrar
el planejament
urbanístic
i els mitjans
de transport
reducció
de les distàncies
peatonal
un nivell
òptim
de descentralització
dels serveis
bàsics
educatius
esportius
sanitaris
i comercials
pot ser mesurat
en funció
de la distància
necessària
per accedir
als mateixos
a peu
aquesta distància
pot considerar-se
en una ciutat
equilibrada
no té que ser
més d'un quilòmetre
promoure
una planificació
i gestió
urbanística
sostenible
promoure
desenvolupaments
i edificis
amb criteris
d'estalvi energètic
cal reduir
el consum
necessari
d'energia
i l'efecte
hivernacle
potenciant
un major
estalvi energètic
incrementant
la producció
d'energies
alternatives
més respectuoses
amb el medi ambient
cal potenciar
i els plans
ho han de fer
cicles sostenibles
de producció
i reciclatge
de residus
han de promoure
l'ús de materials
locals
no contaminants
i recuperables
cal que els plans
generals
promoguin
la participació
dels ciutadans
en el disseny
de la ciutat
i dels seus edificis
cal també reduir
l'abús del consum
d'aigua
i potenciar
el reciclatge
per a usos urbans
cal preservar
els recursos naturals
principalment
l'aigua i el sol
una ciutat
integrada
i mixta
compacta
i complexa
és més sostenible
i igualitària
els plans
han de promoure
una ordenació
més integrada
de les funcions
i activitats
que no segregui
les diferents zones
de la ciutat
sembla més
que necessària
la elaboració
d'un pla estratègic
de la ciutat
que defineixi
quina ha de ser
els criteris
d'implantació
sectorial
comerç
turisme
indústria
etc
cal tenir en compte
la rehabilitació
de barris
o zones
de la ciutat
amb situació
de degradació
o despoblament
aquest ha de ser
un dels objectius
bàsics
l'elaboració
de plats integrals
de sector
i conjunts
degradat
cal fer
especial èmfasis
en uns cents
d'habitatges
deshabitats
que després comentarem
els plans
s'han de desenvolupar
estratègies globals
de recuperació
del patrimoni cultural
com alguna
de les propostes
que també farem
després
i que no
contemplem
en el document
que vostè es presenta
preservant la qualitat
de l'entorn
arquitectònic
concret i global
cal prever-ho
la sostenibilitat
i la minimització
de les infraestructures
tan locals
com a territorials
per aconseguir
una ciutat més justa
tothom ha de tenir accés
a les tecnologies
del futur
les infraestructures
de la societat
de la informació
han d'estar planificades
urbanísticament
per arribar
a tots els ciutadans
després d'aquesta lectura
d'un esquema bàsic
del que ha de contemplar
un pla general
per considerar-se
des del punt de vista
sostenible
volem continuar
manifestant
que nosaltres creiem
a més
en el concepte
de la mobilitat
urbana sostenible
una de les principals
preocupacions
dels propers anys
serà la de la millora
de l'accessibilitat
mantenint el benestar
i la forma de vida
de caràcter urbà
les estratègies
de transport urbà
hauran d'abordar
els efectes
a la congestió
del tràfic
per tal de solucionar
aquest problema
les ciutats necessiten
una visió integral
que fomenti
l'autolització
del transport públic
la bicicleta
caminar
i l'ús compartit
del cotxe privat
la moderació
del tràfic
i la deferència
respecte als vianants
és imprescindible
avui fer una revisió
és imprescindible
per fer una revisió
de pla general
tenir en compte
un pla
de mobilitat sostenible
respecte a aquestes peticions
que hem dit anteriorment
en la sessió plenària
en qüestió
no se'ns va dir
ni que sí ni que no
els dubtes
sobre quina era
la voluntat
de l'equip de govern
ens van quedar aclarides
en el moment
en què es va aprovar
el plec de condicions
per efectuar l'encàrrec
dels treballs
de la revisió
com vostès recordaran
els socialistes
van presentar
un escrit
manifestant
la nostra disconformitat
al respecte
del seu contingut
no apareixia
en cap lloc
l'exigència
que els treballs
contemplessin
amplis criteris
de sostenibilitat
per altra banda
exigibles
segons
els raonaments
exposats
la resposta
de l'equip de govern
va tenir dues vies
l'administrativa
que va ser
la de no fer cas
i la política
que venia a dir
que qualsevol tècnic
ja té prou coneixements
sobre aquests temes
cosa que aprofito
per dir
que no és cert
malgrat que hi ha
especialistes al respecte
molts altres
que estan treballant
i reflexionant
sobre el tema
i d'altres
que encara no han entrat
en aquest univers
i mantenen altes criteris
espera
d'una necessària
formació especialitzada
el contracte
a l'empresa adjudicatària
tampoc contemplava
la necessària
realització
d'una cartografia digital
que malgrat
pugui semblar
poc important
o és
i molt
difícilment
es pot fer
un bon treball
sobre una base
deficient
en aquest sentit
l'empresa adjudicatària
en el document
de criteris
i objectius
que s'ha presentat
ens recorda
aquesta deficiència
d'una forma
bastant aguda
també hem trobat
afaltant els treballs
de la revisió
les directrius
de l'equip de govern
de com havia de ser
la mateixa
de quins eren
els objectius
que es perseguien
no es tracta
de reemplaçar
la feina dels tècnics
al contrari
cal donar clarament
directrius
de model de ciutat
perquè ells
les desenvolupin
i no al contrari
no hem trobat
cap document
de l'equip de govern
amb aquestes idees
i directrius
i tampoc
les hem treballat
entre tots
els grups polítics
municipal
ens hem reunit
dues vegades
una per escoltar
les propostes
de l'equip redactor
i altra
en què s'explicaren
algunes de les línies
de treball
sobre les que
estaven elaborant
la seva proposta
també vull dir
que amb el conseller
responsable
d'aquest tema
van en parlar un dia
si bé cal manifestar
que el dia següent
totes les propostes
van començar
a aparèixer
als mitjans
de comunicació
amb informació
més ampla i concreta
que la que havien
tingut accés
els consellers
que aprofito
per dir
que el primer paper
el vam tenir
24 hores abans
que els tècnics
de Gary Newman
fessin la presentació
vull manifestar
igualment
que els planols
de la proposta
els hem pogut
veure
no tenir
veure
el divendres passat
al migdia
el PSD
amb tots aquests antecedents
va tenir dubtes
va tenir dubtes
sobre quina havia de ser
la nostra posició
al respecte
d'aquesta revisió
del pla general
que ens feia
sense tenir en compte
que es feia
sense tenir en compte
els criteris generals
de sostenibilitat
que abans hem anunciat
i nosaltres reiteràvem
una solució
podria haver estat
la de desqualificar
el document
per aquest principi general
però vam creure
que això ens podria
estreure del debat general
de les necessitats
de la ciutat
i per això
després de molts mesos
d'anar explicant
als representants socials
de la ciutat
quina era la diagnosi
de l'actual planejament
i fer conferències
amb experts
establir
i concretar
un document
d'alternatives ciutadanes
en aquest sentit
els passats dies
7, 8 i 9 de març
al PST
hem celebrat
una jornada
sobre estructura
i planificació
de la ciutat
i alternatives
concretes
sobre el seu futur
el document resultant
no és de caràcter tècnic
sinó que és
de tipus polític
no podria ser
d'una altra manera
i molt semblant
al que hauria d'haver fet
l'equip de govern
per tal de posar-ho
després
a mans de l'equip redactor
i que servís de guia
del que havia de ser
la revisió
bé, així les coses
ens trobem ja
en el primer tràmit
del que ha de ser
la revisió
després de parlar
de totes les deficiències
al nostre entendre
respecte a l'encàrrec
i respecte als criteris
de sostenibilitat
en aquest sentit
en aquest tràmit concret
d'avui
vull recordar
que el que diu
el reglament de planejament
i que és d'aplicació
en aquest cas
l'he copiat
en castellà
diu el següent
el tràmit que avui fem
és el que s'ajusta
a l'article 125.1
del reglament de planejament
i diu
en el moment
en què els treballs
de elaboració
del plan general
hayan adquirido
el suficient grado
de desenvolupament
que permita formular
els criteris,
objectius
i solucions generales
del planejament
la corporació
no aquí reniuman
la corporació
i altres organismos
que tèixen a seu cargo
su formulació
deberán anunciar
en el boletín oficial
de la provincia
o en uno, dos, tal, tal, tal
els servisos técnicos
del organisme
o corporació
i els facultatius
a quins hagués
encomendat
la redacció del plan
estudiaran
les sugerències
i alternativas
que hayan podido presentarse
en el termini
de exclusivitat públic
que en el apartat anterior
misaltat
i propondran
la confirmació
o rectificación
de los criteris
i solucions generales
del planejament
el organismo o corporación
la corporació
encargada
de la formulació
del plan
a la vista
del resultat
de la exposició
al públic
i dels estudis
tècnicos
realitzats
acordarà
el precedente
en cuanto
a los criteris
i solucions
generales
con arreglo
a quals
hagin de culminarse
los trabajos
de elaboración
del plan
després
d'aquesta lectura
queda clar
que és l'equip
del govern
qui fa
seus
aquests criteris
objectius
i solucions
i els exposa
al públic
per conèixer
l'opinió
dels ciutadans
no és
insisteixo
a Guirre Newman
que ens presenta
aquí un estudi
com deia abans
el representant
d'Esquerra Republicana
no podem
en aquest moment
discutir
la proposta
de Guirre Newman
no existeix
a Guirre Newman
només
per nosaltres
com a redactor
d'un treball
el que presenta
aquests criteris
avui
és l'equip
de govern
no estem analitzant
com dic
la proposta
de Guirre Newman
sinó la que
d'entrada
fa seva
l'equip de govern
i que naturalment
després de l'exposició
al públic
podrà modificar
o canviar
justificadament
perquè si no
tindrem que tornar
una altra vegada
a aquest punt
si modifiquem
substancialment
els criteris
si fem uns altres criteris
tindrem que tornar
a l'article 25
una altra vegada
del reglament
de planejament
i això ho diem
perquè no volem
que doni la sensació
que les nostres discrepàncies
ho són
amb els membres
de l'equip
encarregat dels treballs
el que des d'aquí
vull manifestar
el nostre respecte
coincidim o no
amb algunes
de les propostes
que han presentat
si queda clara
si queda clara
quin és el nostre
intent
de la situació
administrativa actual
volem passar
a explicar
el nostre parer
sobre els grans trets
que vostès proposen
en aquest document
i ho farem
concentrant
la meva intervenció
en grans apartats
o sistemes
començarem dient
que qualsevol revisió
de planejament
de la ciutat
ha d'estar guiada
per uns objectius
aquests han de tenir
en compte
quin model de ciutat
persegueixen
quins són
els assentaments
residencials
que es necessiten
i es desitgen
concretar
quines són
les activitats humanes
que volen potenciar
que volem potenciar
quin és el volum
de població
que el nostre territori
pot admetre
no que volem
solament
sinó que pot admetre
i també
com no volem
com volem
que aquest potencial
se situï
tant en el temps
com en l'espai
el model
que vostès proposen
no acaba d'estar
definit
malgrat
que han introduït
un concepte genèric
sobre el que
precisament
per ser genèric
podem assumir
la cohesió
diu en un dels apartats
el queixement de la ciutat
i la cohesió
dels barris de Ponent
estem d'acord
en la cohesió
tothom està d'acord
la qüestió
en tot cas
veurem després
com se fa
aquesta cohesió
i a càrrec
i a espatlles
de qui es fa
aquesta cohesió
entenem
que es deben
entenem
que es deben
d'estar referint
quan parlen
de cohesió
a un treball
encaminat
a aconseguir
un objectiu
gens fàcil
que és el model
de ciutat compacta
que almenys nosaltres
sí que perseguim
partim d'una realitat
històrica
que s'ha anat
modificant
durant els anys
en què ens hem trobat
una ciutat
que ha crescut
d'una forma
absolutament dispersa
i que es vulgui o no
aquesta situació
no és fàcil
de transformar
malgrat que hem avançat
i molt
l'essència del model
que vostès proposen
es concentra en una filosofia
es concentra
en una filosofia
el nostre entendre
errònia
que és la de que
tots els espais
que hi ha
entre els sols residencials
cal omplir-los
perquè és
al seu entendre
l'única forma
de fer ciutat
i per tant
poden acabar
entenent i defensant
que la ciutat
només pot trobar-se
i entendre's
a partir
de carrers
plens de blocs
d'habitatges
i això que pot semblar
demagogi
per la meva part
no ho és
sobretot si observem
els documents
que vostès
dibuixen
escriuen
i proposen
en aquest document
concret
i proposen
en aquest plenari
això sí
aquest model
només és vàlid
per la meitat
del terme municipal
per a Ponent
i més enllà
del riu Francolí
però no és el model
que va més enllà
de la vall
de la Rebassada
tornem a la cohesió
cohesionar els barris
de Ponent
naturalment
però la pregunta és
com fer aquesta cohesió
com fer-la
es pot fer amb equipaments
amb més parts
més qualitat de vida
millors condicions
de comunicació
més integració física
tenint una visió bidireccional
fent un digenny de cercles
concentris o tangents
fent una cohesió
amb més ciment
o la fem amb més vegetació
la fem amb sensibilitat
o simplement deixem
que la facin els promotors
d'habitatges
no és cert
que la forma
de fer ciutat
sigui exclusivament
no és cert
que la forma
de fer una ciutat
sigui exclusivament
a partir de la construcció
de vivendes
com se'ns ha dit
en la reunió
de l'altre dia
i per això ja els anunciem
avui que no podem apostar
per aquest model
de creixement
i això perquè partim
del fet
que els nuclis de Ponent
tenen unes servituds
molt importants
com són l'assistència
molt a prop de la indústria
química
motiu per la qual
els veïns
haurien de tenir
un plus de qualitat
de vida
no un plus
de densitat
d'habitatges
necessiten
els veïns
de la zona
de Ponent
més arbres
per respirar
més espais lliures
i habilitables
per mons naturals
i aquesta és una signatura
pendent que té
l'Ajuntament de Tarragona
dic l'Ajuntament de Tarragona
en una primera etapa
perquè calia consolidar
la institució
i donar cohesió
a tot Ponent
invertint molts diners
perquè tots els veïns
se sentissin
tarragonins
i després
en la segona etapa
perquè es tractava
de fer obres
més subduoses
en definitiva
la cohesió
passa per construir
parts
en lloc
de tenir amples zones
plenes d'escombreria
com les tenim
d'acabar de dotar-se
dels equipaments
que són necessaris
i de tenir l'atenció
per part de l'administració
a que els residents
de Ponent
tenen dret
vol dir això
que nosaltres
no volem cap nova construcció
de Ponent
naturalment
que sí que les volem
però amb racionalitat
amb criteri
dotant la zona
dels sols necessaris
per fer possible
l'assistència
d'una oferta suficient
perquè aquells
que vulguin residir
en el mateix lloc
ho puguin fer
si a construir
a Bonavista
si a la Canonga
si a la carretera
de Reus
estudiar la possibilitat
no la seguretat
no la tenim
de fer-ho
en un costat
del vial
Josep Tarradellas
però amb densitat
i tipologies
apropiades
per cert
aprofito per dir
que a Bonavista
creiem que els aprofitaments
que hi ha a la zona
del mercat
s'haurien d'estudiar
per situar-los
al carrer 26
d'una forma
amb prou distància
perquè tampoc molesti
els veïns d'aquest carrer
i això és possible
ampliant-lo
tal com està previst
però igual que diem
si a algunes zones
diem no
a situar sols residencials
per sota
de la carretera 340
davant de Camp Clar
i una part de Torreforta
en aquest sentit
cal tenir
molt en compte
el document
que està fent
la Generalitat
sobre els àmbits
afectats
per la indústria química
i sobretot
importantíssim
els treballs
que s'estan fent
de la revisió
del pla secta
i que com he dit
s'estan realitzant
en aquest moment
després tornarem
a fer una menció
específica
sobre el tema
de la revisió
del pla secta
però si he parlat
de model de ciutat
també ens hem de fer
la pregunta
per quants habitants
estem dissenyant
el model proposat
la proposta
que es fa
sobre la hipòtesi
dos hipòtesis
encara que una
com ha dit la senyora Coma
se renuncieix
amb l'altra
a la màxima
la proposta
es fa sobre la hipòtesi
que Tarragona
pot tenir
175.000 habitants
en el 2015
60.000 més que ara
si fem un breu repàs
dels números
podem treure
algunes conclusions
interessants
per veure
el model
de què parlem
actualment
hi ha
115.000 habitants
a Tarragona
la previsió
de 175.000
és de 175.000
en l'any 2015
resulta doncs
un increment
de 60.000 persones
que multiplicat
per l'índex
d'ocupació
persones
habitatges
de 2,5
en lloc del 2
que diu el document
de la revisió
ens situa
amb 24.000
habitatges nous
si els sols
actuals disponibles
són per unes
10.000 persones
perdó
10.000 vivendes
multiplicat
per el 2,5
resulta d'una població
resultant situada
llevant
amb unes
25.000 persones
vol dir que
els nous sols
aponent
hauran de
permetre
uns 14.000
habitatges
nous
en resum
35.000
persones
suposem
que entendran
que els diguem
que aquest model
és absolutament
inacceptable
perquè és injust
perquè no és equilibrat
perquè no entenem
a què respon
no es pot dir
que en nom
de la cohesió
es proposa
la fórmula
una fórmula
tan massificadora
precisament
aponent
si se'ns sols
vol dir
que aquests paràmetres
han estat pactats
amb les associacions
de veïns
ja d'entrada
vull manifestar
que l'acord amb els veïns
no diu exactament això
l'acord amb els veïns
diu concretament
que han optat
per l'ampliació
de les zones
edificables
com a mètode
per a cohesionar
la ciutat
i al·lazar
els barris
amb el cas
corbano
aquesta és la proposta
que nosaltres fem
el que no diuen
els veïns
en aquest moment
és col·locar
35.000
habitatges
perdó
habitants nous
a la zona
de ponent
com tampoc diu
per si algú
després ho vol comentar
tampoc diu
el col·legi d'arquitectes
que es tingui
que massificar
la zona de ponent
diu el col·legi d'arquitectes
que caldrà
la planificació
del creciment
residencial
preferentemente
en la zona
de Levante
preferentemente
en la zona
de Levante
és el que diu
el col·legi d'arquitectes
pot passar també
que les previsions
de creixement
de la població
calgui situar-les
en altres coordenades
és possible
i en la línia
que deia la senyora
Duros Coma
és possible
que les dades
que damunt de la taula
són aquestes
com també és possible
que alguns dels sols
no programats
siguin reconsiderats
ho diu també el document
encara que d'una manera
molt civilina
tampoc hem d'oblidar
que cal tenir en compte
que ponent
ha de reunir
les condicions
de vialitat
equipaments
i d'equilibre
de població
necessàries
per tal de fer possibles
fórmules de seguretat
i evacuació
de la població
en cas d'accident
del complex químic
en la proposta
que se'ns fa
l'increment important
complementari
de població
es fa
a resultes
d'incrementar
de forma acumulativa
150 habitants
anials
precedents
de la immigració
i suposem
que tots coincidirem
que un factor necessari
de cohesió social
com el que requereix
la immigració
hauria de recaure
sobre tothom
no només
sobre els habitants
de ponent
però cal dir també
que el nostre terme
municipal
té uns recursos
de sols limitats
no podem pensar-nos
que la fórmula
de continuar
creixent
sense límit
no té fi
caldrà que comencem
a mirar
el territori
amb superació
dels límits
jurídics
dels termes
municipals
malgrat que
dir-ho avui
pot semblar
atrevit
però com
he dit altres vegades
no tardarem
massa anys
en què viure a Tarragona
i treballar a Constantí
no serà estrany
quan tampoc serà
viure als Pallaressos
i treballar a Tarragona
en aquest sentit
l'aprovació
per part de la Generalitat
de la redacció
del Pla Territorial Parcial
del Camp de Tarragona
encara que tard
és una bona notícia
avui no ens donem
encara prou compte
de lo important que serà
però serà l'instrument
que més important
que tindrem
per planificar el territori
més endavant
nosaltres reiterem
sí a la cohesió
però que aquesta
sigui també social
i sigui extensible
a tota la ciutat
creiem també
que la zona de Llevan
ha d'estar
a l'abast de tothom
i per això els diem
avui que els presentarem
durant el termini previst
fórmules concretes
per tal de preveure
creixements diferents
a Llevan
és possible
i sobretot
o és preservant
és possible
creixer a Llevan
d'una manera diferent
preservant
el medi
i els recursos naturals
fer-ho d'una forma
sostenible
i permetent
que la mobilitat urbana
sigui possible
i no quedi limitada
només a les condicions
econòmiques
dels tarragonins
el sol
és avui
un bé
molt escàs
i per tal
cal que tingui
la funció social
que la nostra ciutat
requereix
i demanda
en resum
volem dir-los
que segons els nostres càlculs
els increments
de nous habitatges
no poden situar-se
més enllà
d'un marge
entre 6 i 8.000 habitatges
situats
al nostre entendre
un 25%
aponent
i un 75%
a llevant
al contrari
del que vostès proposen
que aprofitem
per dir
que han d'incorporar
aquests nous habitatges
criteris constructius
sostenibles
pel que fa als sorolls
els aïllaments
l'orientació
per aconseguir
la màxima llum solar
materials reciclables
i mesures
per estalviar
energia i aigua
volem uns creixements
que fixin
una densitat
adequada
a cada zona
i que impulsin
a la mesura
del possible
un 50%
d'habitatges
de promoció pública
de qualitat
a cada nova promoció
respecte a l'ús
dels sols
volem continuar
amb altres propostes
que ens sembla
oportú comentar
ens sembla correcta
la proposta
de trasllat
del centre
educatiu
de Tarragona
a la zona
de Camp Clavona Vista
sense perdre
estudis
ni serveis
és molt important
sense perdre
estudis
ni serveis
i tenint en compte
que pot ja
de servir
per cohesionar
la zona
aquesta sí que és
una operació
de cohesió
importantíssima
tenim la sensació
també volem fer
un comentari
tenim la sensació
més que fundada
que si l'operació
no s'afronta
seriosament
per part de la Generalitat
no es durà a terme
deixar aquesta operació
en mans del mercat
és la millor fórmula
perquè no es faci
mai aquest trasllat
al lloc actual
del centre educatiu
de Tarragona
creiem que s'han de
preservar la zona
verda existent
i destinar
la resta dels terrenys
a activitats logístiques
i no admetre
producció
ni amagasematge
de productes
perillosos
es presenten també
diferents propostes
territorials
de com tractar
els sols situats
entre la carretera
nacional 340
l'actual
i la vella
el polígon
francolí
carrer d'Alturia
la cepa
CLH
i Riu
Francolí
el polígon francolí
fan vostès
tres propostes
diferents
però amb un comú
denominador
la eliminació
del teixit empresarial
laboral existent
la primera proposta
fa desaparèixer
totes les indústries
i converteix
els sols
en habitatges
i zona verda
la segona
i la tercera
preveu eliminar
la meitat
de les indústries
del polígon
amb la variació
d'incorporar
una zona verda
o no
al carrer principal
del polígon
i també situar
habitatges
en aquest lloc
volem fer notar
que no es parla
del trasllat
de les indústries
afectades
de les compensacions
econòmiques
corresponents
a l'operació
ni com reconvertirem
els llocs de treball
que s'afectaran
i vull fer-vos notar
que això
no és un tema senzill
estem parlant
de molts llocs
de treball
molts llocs
de creació
de riquesa
de centenars
de llocs de treball
i de centenars
d'empresaris
però també vull manifestar
que no podem
ni hem d'ampliar
nous sols residencials
que signifiqui
apropar-se al port
i a les zones
de productes
perillosos
els socialistes
creiem que cal
ordenar d'una forma
diferent
els espais situats
entre l'antiga
i la nova carretera
de València
possiblement coincidim
inclús els espais
de la primera illa
del polígon
francolín
on estan situades
les cotxeres
de l'AMT
pel que fa
a la CLH
només podem desitjar
que l'aprovació
definitiva
d'aquest pla general
representi
l'inici
del trasllat
de les seves instal·lacions
recordar també
que l'operació
de trasllat
ha de comportar
obligatòriament
d'un estudi
de la qualitat
dels terrenys recuperats
i un projecte
de descontaminació
dels mateixos
cal que tot aquest espai
sigui amb el trasllat
de la CLH
com aquest pla general
representi
l'inici
del trasllat
de les seves instal·lacions
recordar també
que l'operació
de trasllat
ha de comportar
obligatòriament
d'un estudi
de la qualitat
dels terrenys recuperats
i un projecte
de descontaminació
dels mateixos
cal que tot aquest espai
sigui amb el trasllat
de la CLH
una nova porta
de la ciutat
però si aquest trasllat
es retarda
l'operació
que proposem
igual es pot portar a terme
des de la cruïlla
de Torrefort
a la plaça Imperial
la 340 actual
ha de ser molt diferent
i aquí sí que considerem
que cal situar
no sols residencials
la proposta
de nou centre direccional
requereix també
d'un tractament específic
i uns comentaris concrets
els diferents planejaments
portats a terme
fins ara
han reservat uns terrenys
que avui poden jugar
un paper important
de connexió
entre la zona oest
de la ciutat
i la de Ponent
la construcció
del nou pont
sobre el Francolí
ho farà possible
però sempre que les determinacions
i dissenys
que es facin
en la primera
i segona zona
al seu voltant
siguin les encertades
els terrenys lliures
que ens queden
a la zona
més propera
al riu
malgrat no ser
massa importants
en superfície
ho són
per la seva posició
estratègica
i han de servir
de pont
o primera línia
del que vulguem
dissenyar
en els espais
propers
aquest espai
no pot observar-se
com una unitat
separada d'altres
a la zona
de Ponent
hem de tenir
una visió global
de l'espai format
des de l'antiga carretera
de València
Arcules Química
concessionari de cotxes
i com a riu clar
i els terrenys
lliures
adiacents
estació de serveis
Tatsa
el conjunt
de les instal·lacions
de CLH
les naus industrials
de les cotxeres
de l'MT
i altres
fins al vial principal
del polígon francolí
tot aquest conjunt
ha de ser
la veritable
connexió
dels nuclis urbans
actuals
el centre
Ponent
i la zona oest
tenint el riu
francolí
com a més vertebrador
i pont
de pas
dels nuclis actuals
començant
per l'espai inicial
s'ha d'articular
la ubicació
d'un servei
mixtos
de caràcter
públic
i privat
d'usos múltiples
no només administratius
com pot ser
la ciutat judicial
doncs aquests
per si sols
poden invalidar
els objectius
previstos
ull amb la ciutat
està tot apagat
tot tancat
considerem que aquesta
és una zona
que s'han de concentrar
terminals de transport
públic o lectiu
de caràcter local
urbà i supramunicipal
també s'admetran
els usos comercials
administratius
hotelers
o similars
donat les dimensions
de l'espai
de la zona
aquesta direccional
i el delicat
de la mateixa
requereix la redacció
d'un pla director
que configuri els usos
i la seva determinació
sobre el terreny
no sigui que en aquest espai
el primer que arribi
se situï
en la forma més còmoda
i hipotequi
qualsevol altra solució
l'espai
confrontant
el sud
de l'autovia 420
i a l'actual carretera
nacional 340
s'ordenarà
amb caràcter residencial
de forma perimetral
exteriors
a les finques
conservant els interiors
pels espais lliures
d'utilització pública
estem parlant
de la zona
del Triton
l'ordenació
haurà de tenir
coherència urbana
i continuïtat
amb la zona
anteriorment descrita
al nord
de l'actual carretera
420
volem dir
que assumim
una part important
de la filosofia
de la proposta
davant intentarem aclarir
respecte a la proposta
que fan vostès
a diferents zones
de Riu Clà
i Comar Torreforta
volem dir
que algunes
no les compartim
altres sí
creiem que els terrenys
situats entre
l'Eix Transversal
i Comar
i Riu Clà
cal que es qualifiquin
com a zona
de protecció ambiental
respecte a aquest eix viari
de separació
a les vivendes
al sud del poliesportiu
de Riu Clà
camp de futbol
i Comar
habitatges de Llevant
i Torreforta
que retenen
a Nacional 340
al voltant
d'on està
el bloc
Ribas i Garcia
considerem la necessitat
de situar una zona
de serveis municipals
que entre altres
fomenti
la descentralització
administrativa
les activitats
culturals
esportives
possibles piscines
teatrals
etc.
L'ordenació
d'aquest espai
ha de garantir
les connexions
amb Torreforta
principalment
per als vianants
d'una forma
còmoda
i accessible
a tots els ciutadans
una altra diferència
amb vostès
en la que fa referència
als terrenys frontals
a Camp Clar
fins a l'antiga
fàbrica CEPA
cal que siguin
destinats
ampliar en sentit
longitudinal
el mur verd
amb una profunditat
diferent
al mur verd actual
la resta dels terrenys
fins a la via
del ferrocarril
podrà destinar-se
a usos múltiples
de caràcter industrial
no químic ni contaminant
a tal efecte
caldrà redactar
l'ordenança
corresponent
que reguli
quins s'ha de ser
els usos concrets
que permetin
activitats noves
de caràcter
diferent
de les actuals
de noves tendències
productives
amb un alt valor
eficit
principalment pensat
en potenciar
activitats netes
i d'alta tecnologia
l'espai de la CEPA
des de la carretera
Nacional 340
a l'autovia de Salou
ha de convertir-se
en un espai polivalent
que doni valor
a tota la zona
de Torreforta
pensem
que una vegada
desapareguda
l'actual carretera
la 340
la separació
dels espais urbans
es fixarà
des de l'autovia
la separació
des de Torreforta
a la zona
de la CEPA
i quedarà
incorporat
a aquests terrenys
a l'espai format
pel centre cívic
de Torreforta
del mercat
i la nova Rambla
sense escloure
una superfície
admessa
de caràcter comercial
les activitats
d'aquest centre
territorial
haurien de ser
múltiples
esportives
cíviques
administratives
etc.
Nosaltres creiem
que el Palau Municipal
d'Esports
ha de situar-se
en aquest indret
estem parlant
de l'antiga CEPA
cal ordenar
amb caràcter urbà
la façana
des de la cruïlla
de Torreforta
fins a l'inici
de la cruïlla
el polígon entre vies
en resum
aquesta peça
formada
per la carretera
nacional 340
de via de Salou
CEPA
cruïlla de Torreforta
és molt important
de com es resolgui
la mateixa
dependrà
de la visió
i la realitat
que tingui
caràcter urbà
o pseudoindustrial
com ara
amb una certa degradació
pel que fa
a la zona
situada
entre la variant
de Tarragona
primera fase
la floresta
per riu clar
mongons
riu francolí
creiem que
aquest ample
espai
requereix
d'un tractament
i una visió
també global
per una banda
l'assistència
d'un establiment
comercial
com és el Carrefort
marca molt
i marca
quins són els usos
dels voltants
així queda clar
que els terrenys
posteriors
a aquests equipaments
comercials
es podrien destinar
a usos comercials
o compatibles
però una altra cosa
pot ser
a partir de la floresta
en el procés
d'exposició al públic
de l'article 125
que ens ocupa avui
voldríem saber
l'opinió dels ciutadans
al respecte
sobre el fet
de destinar
aquests terrenys
a uns usos
diferents
els actuals
no veiem clar
que entre el comercial
del Carrefort
per una banda
una nova estratègia
de ciutat
que preveiem
al costat del riu
i a l'est transversal
el pla parcial nou
continuï tenint
un ús exclusivament industrial
malgrat que reduïm
més el sol
de caràcter industrial
poden comportar altres riscos
per això diem
que volem conèixer
l'opinió dels ciutadans
abans de definir-nos
concretament
voldríem considerar
alternativament
deixant un ampli espai
de protecció
des de la variant 340
i separant-se
al màxim
del polígon
en riu clar
admetre l'ús residencial
lligat a la floresta
a Mongons
i a part riu clar
de totes formes
insisteixo
restarem pendents
al debat
que pugui generar
aquesta proposta
que considerem
oportú
plantejar
l'espai
entre la variant actual
de la 420
i l'est transversal
ha de complir
la funció
de compensar
la zona verda
que s'elimina
a la zona de Camp Clar
per al trasllat
del centre educatiu
de Tarragona
es poden emetre
alguns usos
que configuren
una façana urbana
enfront de l'autovia
de Reus
no necessàriament
han de ser residencials
doncs els habitatges
disgregats
o sense continuïtat
no tenen sentit
però tampoc ho descartem
sempre i quan
es resolgui
el trasllat
de l'actual
Avelló
Signolinde
que representa
un problema
de compatibilitat
d'usos
continuem parlant
de sols
ara ho farem
a la zona
de llevant
de la ciutat
compartim
els criteris generals
de preservació
en diferents categories
excepte pel que fa
als voltants
del camp de golf
que trenca
qualsevol concepte
d'aplicació
de models
de ciutat compacta
parlar de ciutat compacta
i parlar d'aquella urbanització
és absolutament contrari
creiem que tots els sols
que tenen valors
de preservació
per raons orogràfiques
de vegetació
etc.
han de ser protegits
i per tant
no es devenia edificables
en aquest sentit
proposarem una sèrie
de canvis
dels sols actuals
classificats
com a no programats
que donin resposta
a les nostres propostes
d'equilibri de ciutat
així com d'altres sols
caldria reconsiderar
tampoc veiem
una clara solució
als sols actuals
del pla parcial
de Mar-la-Bassa
que continua significant
una greu lesió
al medi natural
creiem que cal reconvertir
mantenint els drets
edificatoris
dels propietaris
considerem que tant
els terrenys
al voltant
del peny de la Marquesa
com els del riu Gallant
han de tenir
el màxim
de protecció possible
també cal trobar
la fórmula
que garanteixi
la permeabilitat
d'un pas de costa
que comuniqui
tot el litoral marí
a la zona de llevant
i que permeti
l'accés dels vianants
ciclistes
etc.
Pel que fa
a la Sabinosa
reiterem que ha de ser
un espai verd
protegit
de processos
urbanitzadors
i que en aquest sentit
hi ha un acord
unànim
per part d'aquest plenari
considerem també
que cal estudiar
l'antiga carretera
340
des de la Mora
fins a Altafulla
perquè acabi
configurant-se
com un eix
urbà
de comunicació
dels dos municipis
les fórmules
en el temps
les podem anar
exposant
i les podem anar
estudiant conjuntament
hi ha molts altres aspectes
que podem analitzar
però seria molt llarg
i hem decidit
només fer referència
a uns quants
creiem que els més importants
parlem ara
d'infraestructures
parlem ara
d'infraestructures
no hi ha novetats
importants
dir que les actuals
340
240
i 420
han de tenir
un tractament més urbà
és no dir res
no dir res més
del que hem dit
fins ara
independentment
que el pla general
en aquest sentit
de convertir
les vies urbana
poca cosa pot dir
sí que volem aprofitar
per recordar
que ha estat un greu error
la solució
que vostès han acceptat
de la carretera nacional 240
tant el seu pas
per Sant Salvador
com tot el seu traçat
les cruïlles del morell
de la refineria
etc
seran els diferents projectes
tornant al tema anterior
seran els diferents projectes
d'urbanització
de la 340
240
420
en el seu moment
els que fixin
els criteris
d'adaptació
adequats
el que sí que pot dir
el pla general
i no ho diu
i de veritat
ens estranya
és que la 340
des de Boscos
va al gimnàstic
això sí que ho diu
però no preveu
seguir aquesta via
paral·lelament
de l'A7
fins a Vilaseca
jo almenys
no l'he vist
el sistema viari
intern que es proposa
el podem trobar
essencialment
el sistema viari
intern que es proposa
el podem trobar
essencialment
hi ha el pla
del 85
i el 95
detalls a banda
viaris d'unió
interseponent
ja els coneixem
d'abans
el de Sant Pere i Sant Pau
a l'autovia de Salou
torna a sortir
però té el mateix problema
dependent que tenia
des de Sant Pere i Sant Pau
la 240
la necessitat
d'unir l'A7
amb la 2
i la Nacional 2
és una urgència
per tots
coincidint amb el seu traçat
amb vostès
per la nostra ciutat
no es diuen masses coses
de les solucions viàries
allà avant
suposent que més endavant
podrem veure
quin és el nivell
de concreció
proposat
el ferrocarril
del que més s'ha parlat
és veritat
té raó
el senyor Raül Font
però el que no té raó
és dir que
en el document
del pla general
no és el lloc
per discutir
d'un dels eixos
més fonamentals
que pot marcar
una de les parts
més importants de la ciutat
sí que vull dir
que en aquest sentit
vaig preguntar
a la comissió informativa
si aquesta proposta
que vostès proposen
era la de l'equip de govern
i se'ns va dir
que sí
sí que vull dir
que ens va sobtar
el canvi de criteri
entre el que deia
l'alcalde
i el que estudiava
l'equip polític
i tècnic
encarregat
de la revisió
del pla general
el PSC
vol que el tren
sigui soterrat
complint l'acord
de tots els grups polítics
al respecte
no volem solucions
a mitges
ni per davant
ni per darrere
de la ciutat
mentre no es demostri
el contrari
la solució passa
per soterrar
el tren
pel traçat actual
un altre aprofitament
aprofito per dir
que si es fa la cruïlla
per sota de la via
dels places dels carros
i si tal com deien
els diaris
l'altre dia
es fa el nou pont
del ferrocarril
sobre el riu
no tenim prou clar
si tots estem treballant
en la mateixa direcció
o hi ha alguns
que ho fan
en el sentit contrari
del que es diu
si hi ha d'haver
una altra solució
ha de ser
la del soterrament
en la seva totalitat
i situar l'estació
en un àmbit urbà
els socialistes
apostem clarament
pel soterrament del tren
al seu pas
per l'espai actual
caldrà determinar
quina és la solució
més idònia
per lliurar
tot el front
de la ciutat
de la barrera ferroviària
incluent naturalment
l'alliberament
del serrallo
del cintorró de ferro
actual
cal ordenar
tot el conjunt
de l'espai ciutadà
ferroviari
i desbondar-me
fins a l'estació
de classificació
incorporant
el carrer del mar
i l'estació
de viatgers
actual
fins al mar
a tal efecte
caldrà ordenar
espaialment
aquest conjunt
per determinar
on ha d'estar
la nova estació
de viatgers
i el servei
de transport
col·lectiu
i aparcament
que es necessita
Òbviament
sembla que la zona
que permetria
aquesta exigència
pot ser el conjunt
format pel moll de costa
i el carrer del mar
aquesta operació
és una suggerència
permetrà a més
el pas
de l'entramat
de carrers
de la ciutat
fins a la línia de mar
i tots els eixos
perpendiculars
al mar
s'interromputs
per les vies
i podrà superar
aquesta limitació
cal en nostre entendre
redactar
un pla especial
de la façana urbana
marítima
de la ciutat
que determini
les necessitats
i dissenys
de les prestacions
requerides
no cal que parlem
massa
de la connexió
ferroviària
entre el corredor
mediterrani
i la línia
d'alta velocitat
però no perquè
no sigui important
sinó perquè s'ha parlat
molt i s'han dit
moltes coses
però no podem deixar
de passar
l'oportunitat
de manifestar
que aquest pla general
hauria de tenir en compte
els criteris
de mobilitat
intermodal
que requerirà
aquesta nova proposta
ferroviària
i les exigències
que deixen derivin
una altra
de les propostes
és el tren lloger
no és creïble
una solució
de tren lloger
com el que preveu
el pla
no és creïble
crear un tren
tipus metro
des de Ferran
a la Canonja
i o a l'estació
intermodal de Reus
cal que diguem clarament
que un model
de transport
com aquest
només és possible
si té caràcter
metropolità
i encara així ja veurem
els càlculs de passager
i costos d'explotació
ens sobta la proposta
per la seva simpleça
i poca comprensió
respecte dels objectius
no és possible
la fórmula
que vostès proposen
excepte que l'Ajuntament
estigui disposat
a gastar-se
50.000 milions de pesetes
qualsevol solució
ha de passar
per unir
i donar serveis
qualsevol solució
al tren lluixer
o al metro metropolità
o al tramvia
com vulguin dir-li
qualsevol solució
ha de passar per unir
i donar servei
a Tarragona
Reus
Vilaseca
Salou
Port Aventura
costat de llevant
municipis com Altafulla
o Torre d'Embarra
la proposta
ha de ser estudiada
amb cura
sobre la classe
de l'acord
del Parlament de Catalunya
sobre els treballs
del pla territorial
parcial del camp
o sobre estudis
que efectuï
una futura entitat
metropolitana
del transport
la solució
ha de tenir
un tractament sostenible
vol dir
cap impacte visual
sonor
energètic
etcètera
i ja que parlem
de mobilitat
anem a l'últim esgraó
al mateix temps
la qualitat de vida
i la salut
també estan molt
directament relacionades
amb facilitar els desplaçaments
en bicicleta
i cal preveure
no només en trajectes urbans
sinó també
metropolitans
en direcció
a Reus
i a Vilaseca
abans de que m'ho diguin
a tal efecte
cal adaptar les vies
per admetre
dites prescripcions
no es poden col·locar
bicicletes avui
en la situació actual
d'aquestes dues vies
però d'una altra banda
s'ha d'incrementar
la mobilitat a peu
a totes les zones urbanes
i naturalment
a les noves zones verdes
ben condicionades
que s'han de crear
estem parlant
de zones verdes
doncs cal parlar
en alguns coincidim
els grans parts de ponent
entre Bonavista i Camp Clar
i el Pont del Diable
que allò no admeten
més demora
però també preveiem
que quedi en el màxim
de zones verdes
les noves promocions
de Camp Clar
a Bonavista
són entre ells
transversal
la 340
la 420
i el riu Francolí
per parcial 8
davant del Carrefour
una part
plans modificats
de llevant
la bodellera
i altres
respecte al riu Francolí
només podem recordar
que jo mateix
en la campanya electoral
de 1991
vaig proposar
i dibuixar
una proposta
quasi idèntica
a la que actualment
s'està portant a terme
m'alegren
que les obres
s'estan actualment
ejecutant
no em sap greu dir-lo
diferent serà
com ho fem
a la resta dels trams
no urbans
però tenim clar
que aquesta operació
és un element
de cohesió important
tal com deia abans
per cohesionar
no cal solsament
construir pisos
també volem parlar
de la producció
i del treball
un pla general
ha de qüestionar
i fer propostes
al respecte
la indústria química
ha de tenir
un màxim
d'etecció
per la nostra part
per les seves aportacions
positives
però també
pel seu risc
intrínsec
però mantenint
com he dit
altres vegades
els límits
actuals
esdeveniment
com els de Toulouse
o les directives
europees
fan veure clarament
que les seves instal·lacions
no han d'apropar-se
més a les nuclis urbans
ni al contrari
s'ha de fer
un gran esforç
junt amb els agents
econòmics de la ciutat
per diversificar
el teixit industrial
actual
que a partir
de la química
no pot basar-se
només en l'existència
de magasems
destinats a l'estocatge
de mercaderies
cal invertir
la dinàmica actual
i cercar processos
d'instal·lacions
industrials
productives
cal condicionar
els polígons
actuals
amb criteris
molt diferents
dels actuals
concretar esforços
perquè es determini
un polígon
que pugui tenir
instal·lacions suficients
per atendre
i buscar des de l'Ajuntament
les inversions
en noves tecnologies
vol dir apostar
per les infraestructures
modernes
ciberòptica
etc.
Hem dit abans
que davant
de Camp Clare
l'actual 340
és per nosaltres
una aposta clara
per intentar invertir
la situació actual
però parlem també
i avall acabant
d'equipaments socials
esportius
culturals
i d'oci
apostem decidirament
per situar a Tarragona
al capdamunt
de l'activitat mediterrània
amb equipaments
de gran qualitat
i potència
considerem imprescindible
que aquest pla general
tingui en el seu sí
un pla director
d'arqueologia
de la ciutat
un nou museu
arqueològic
a les tres granotes
la sala teatral
de l'antic Cinema Tarragona
coincidim
i un gran auditori
i teatre
situat a prop
del Francolí
tot complementant
aquesta xarxa
situem la Casa de la Festa
a la Ramblavella
un gran centre
de la diversitat regional
a l'antic magascent
del Sempa
el centre cívic
de la part baixa
al carrer Santian
el casal jove
als actuals instal·lacions
de la Guàrdia Civil
quan n'estreslladin
el gran hotel
d'entitats
a la Xartrés
tots ells
construït amb criteris
modèlics
que aprofitin
l'energia solar
i funcionin
amb els paràmetres
de sostenibilitat
més avançats
a llevant de la ciutat
cal construir
un centre cultural
i social
polivalent
entre Cala Romana
i Bosco
i per tant
cal dotar
el pla general
dels sols
que ho faci impossible
cal prestar
atenció especial
als serveis
d'atenció
a les persones
volem donar
un impuls definitiu
a aquests serveis
reclamats
per milers de tarragonins
que veuen
com els nostres grans
no poden tenir
l'atenció
que es mereixen
cal planificar
els sols
per construir
a la nostra ciutat
quatre miniresidències
centre de dia
a Sant Ramon
a Sant Salvador
a Sant Pere i Sant Pau
Torreforta
i el cas central
de la ciutat
concretament
el solar
que ocupa actualment
el dipòsit de vehicles
al Camp de Mar
per últim
considerem
que caldria
allargar el termini
d'exposició al públic
el màxim possible
per possibilitat
la màxima participació
ciutadana possible
incorporar tècnics
en sostenibilitat
al procés de consulta
i establir converses
amb els ajuntaments veïns
avui no té sentit
la planificació individual
de cap municipi
a la zona del Camp de Tarragona

hem fet un repàs
als criteris
que creiem
el document present
i hem intentat
sintetitzar
encara que una mica llarg
els seus aspectes
tenim criteris
coincident
en algunes coses
divergent en altres
i també hem volgut
efectuar propostes
complementàries
que anirem concretant
i presentarem
en el termini previst
des d'un punt de vista polític
crec que es tenen
que fer algunes crítiques
al seu document
vostès deixen tot
en mans del mercat
en perjudici dels tarragonins
en quant parlem
de creixement
no m'estranya
seguint la política
neoliberal
del Partit Popular
donada amb el suport
mantinguda amb el suport
de Convergència i Unió
deixar que el creixement
de la nostra ciutat
i el model
de la nostra ciutat
sigui exclusivament
fet a partir
de construir més vivendes
de donar amplitud
al mercat
perquè el mercat
vagi fent la ciutat
és un gran error
a més
perquè no és solidari
ni garanteix
una paraula
que han dit tots vostès
però que el document
no es desprèn
l'equilibri social
de Tarragona
moltes gràcies
moltes gràcies
senyor Burgessé
té la paraula
el senyor Raül Font

moltes gràcies
senyor alcalde
jo senyor alcalde
si em permet
no ho sé
potser
m'hauré de tornar
a rellegir
el príncep de Maquiabel
perquè
he quedat esturat
i sobretot
d'alguns comentaris
penso que força
demagògics
que s'han fet
al llarg
d'aquestes intervencions
jo voldria recordar
que estem discutint
només
el 125
estem discutint
un estudi
de propostes
un avenç
una introducció
del que ha de ser
la revisió del pla general
d'urbanisme
d'ordenació urbana
de la nostra ciutat
què hem de fer aquí
escoltim
ni jo soc d'Hiderot
ni segurament
la senyora Comas
és de l'envert
no podem fer
una enciclopèdia
sobre el pla general
d'urbanisme
escoltim
les propostes
que em fa arribar
iniciativa per Catalunya
als verds
aquí per cert
agraeixo el treball fet
perquè ni Esquerra Republicana
ni el PSC
ens han fet arribar
en cap moment
cap document
cosa que sí que han fet
iniciativa
i el Partit Popular
amb 15 documents
en aquests 15 documents
no s'hi pot contemplar
tota la revisió
d'un pla general
d'urbanisme
o és que
hem d'entrar al detall
de posar-hi dibuixets
amb el nombre
de ser
amb l'amplada
de les voreres
si hem de fer
d'això
de tota la ciutat
potser haurem de fer
l'enciclopèdia
i repeteixo
ni jo soc liderat
ni cap dels
treballadors
de l'Ajuntament
ni cap dels
membres
de Guirre ni Humà
segurament
tenen res a veure
amb de l'envert
nosaltres
jo crec sincerament
de debò
he sentit
diferents intervencions
potser la del senyor
Burgessi al final
ha sigut més extensa
en el fons
però s'han centrat
molt
penso que en la forma
bueno
allà vostès
vull dir
jo penso que aquest
és un document
obert
amplíssimament
consensuat
amb totes les
associacions de veïns
amb molta part
important de la societat
tarragonina
hem canviat
moltes coses
dels criteris personals
que teníem a l'inici
d'aquesta revisió
del pla general
en funció de les coses
que ens han fet arribar
les totes
insisteixo
les associacions de veïns
de llevant
de ponent
del mig i de les vores
la cambra de la propietat urbana
la cambra de comerç
col·legis professionals
etc.
i les hem incorporat
i les hem integrat
som oberts
volem fer un debat
participatiu
a tots els ciutadans
i tinguin en compte
i tinguin present
que si tan poc
els agrada
aquesta revisió
del pla general
d'urbanisme
vol dir que no
sintonitzen massa
amb les associacions
de veïns
i potser s'hauran
de fer mirar
és un pla
que té en compte
l'opinió
dels ciutadans
és un pla obert
és un pla
que permet
i fomenta
la sostenibilitat
els temes
d'interès social
etc.
per exemple
deixem-me'n dir
només fer una petita referència
perquè és clar
que al final
sembla que aquí
això deu ser
una cosa negra
deuen viure
amb una mena
de catacomba estranya
escoltem
siguin més optimistes
aquest equip
de govern
té una visió
molt més optimista
que la que tenen
vostès
de la nostra ciutat
ens sentim orgullosos
del model de creixement
de la nostra ciutat
ens sentim orgullosos
que estigui liderant
el repte que tenen
les comarques
del sud de Catalunya
ens sentim orgullosos
d'aquesta situació
potser una mica
més de color
fora interessant
que s'hi afegis aquí
perquè esclar
senyor Burgessé
vostè ha pintat
una tarragona
tètrica
tercer mundista
i de postguerra
home
cal això
cal allò
cal allò
hauríem de fer això
hauríem de fer allò
això no hi és
això hi deixa de ser
escoltim
escoltim una cosa
de la demagogia
que han fet vostès
jo no he fet cap intervenció
ni he interromput de ningú
deixi'm acabar
un segon
deixi'm acabar
senyor Rolfon
del que es tracta
és que fins ara
continuïn
almenys externament
escoltant els uns
els altres
sense més comentaris
li prego que continuï
que mantinguem
el silenci
a la reunió
gràcies
moltes gràcies
senyor alcalde
a veure
a mi m'he donat la impressió
quan he sentit
el senyor Burgessé
que o vostè
deu tenir un sentiment
de frustració important
o la ciutat de Tarragona
no ha avançat
el que havia d'avançar
perquè esclar
si vostè sigut
regidor d'urbanisme
durant aquests
immediatament
anteriors 4 anys
des del 95
fins al 99
i anteriorment
també hi havia estat
escoltim
si Tarragona
té tan poca cosa
si Tarragona
és tan desastrosa
potser que ens ho fem
mirar tots plegats
vostè no m'ha escoltat
avui eh
i ho lamento
això sí que no li permeto
i crec que dels anys
que porta amb aquesta casa
no és llògic
que faci això
senyor Raül Font
he escoltat
el que vostè ha llegit
i s'ha notat
que era un discurs
que ja venia preparat
abans de començar
la reunió
cosa que no ha tingut
en compte
el que he dit jo abans
perquè esclar
la meitat
o la pràctica
de totalitat
de les coses
que vostè anava
explicant
amb to
a lliçonador
es contempla aquesta revisió
del pla general d'urbanisme
i ja les he dit
en el seu moment
i les he explicat
i les he comentat
en el seu moment
a mi m'he donat la impressió
que potser
hem perdut
escolti'm
em comenten els meus companys
de consistori
perquè jo no hi era
que quan vostè era
tinent d'alcalde d'urbanisme
mai havia parlat
de sostenibilitat
ni de gent de 21
és que jo me n'alegro
que ara em parli
perquè potser
comença a ser
a hora que ho comencem
a assumir tots plegats
i celebro
i me n'alegro
amb tots vostès
que incorpori
aquests criteris
de sostenibilitat
però
de tota manera
em donava una mica
la impressió
que en les intervencions
que he anat sentint
vostè de ser lo guisant
i vostè de ser lo comen
com diu
la dita castellana
em dóna la impressió
que parlaven d'això
d'allò i d'allò altre
quan ja ho dèiem
i quan el nostre pla
ho recolleix
i dic el nostre
perquè evidentment
que no és el de Guerra Newman
i és un pla nostre
perquè el recollim
de Guerra Newman
l'acceptem
i el posem a disposició
de tots els ciutadans
de la ciutat de Tarragona
perquè hi puguin dir la seva
perquè puguin opinar
perquè puguin enriquir-lo
i de la mateixa manera
que hem recollit
moltíssimes aportacions
que ens han fet
associacions de veïns
col·legis professionals
etcètera
durant aquest mes
fins al 10 o 12 de maig
que hi hagi l'exposició
al públic
no pateixin
que ens recollirem
moltíssimes més
i n'hauríem recollit
moltes més de vostès
com hem recollit
moltes propostes
que ens ha fet arribar
a Iniciativa per Catalunya
encara que la senyora Comés
ho posi en qüestió
aprofito per dir
que sempre
he parlat d'aquests temes
amb el senyor Navarra
que la senyora Comés
és el primer dia que en parlem avui
però moltes coses
de les 15 fulles
que vostès presenten
moltíssimes
les hem incorporat
en aquesta revisió del Pla General
no pot dir
senyora Comés
amb la barra
i amb la naturalitat
amb què ho diu
sense haver estat present
en cap moment
que no hem recollit
cap de les aportacions
que vostè en fan
per l'amor de Déu
com pot vostè dir
que no recollim
cap aportació
de les que es fan
si mai he parlat amb vostè
i moltes d'aquestes aportacions
les hem recollit
o vol que els hi ensenyi
i que els hi puntualitzi
una per una
home
què té a veure
vostè ha dit
que no hem recollit res
jo li contesto ara
i li dic que sí
que hem recollit
moltíssimes coses
que vostès han dit
per tant
no home
esclar
és que escolti
és que he sentit
moltes barbaritats
de les que se n'han dient
al llarg
d'aquestes diferents intervencions
n'he sentit moltes
n'he sentit moltes
i ha dit vostè
quina barra que teníem
i ha dit una sèrie d'històries
que
senyora Comés
senyor Raül Font
jo abans
no he volgut tallar
quan algun membre
de la corporació
ha parlat de barra
ha parlat
de demagògia
ha parlat
d'especulació
ha parlat
d'etc
etc
etc
etc
etc
interessos ocults
etc
que ja és habitual
en aquesta casa
tristament habitual
aleshores
jo el que no penso fer
és utilitzar
un doble reser
aquí s'ha dit
barra
interessos ocultos
fomentar la demagogia
el creixement desmesurat
els barris de ponent
comparar-los amb els de llevant
etc
etc
aquí s'ha dit tot això
i no he interromput
no he fet cap interrupció
ningú
i consta en bacte
i en aquests moments
el senyor Raül Font
contesta exactament
el que s'estava dient
i si a aquesta presidència
l'únic que li demana
el senyor Raül Font
és que s'adreci a mi
gràcies senyor alcalde
bé s'ha dit
senyor alcalde
la senyora Comas
concretament ha comentat
el procés de creixement
de la ciutat
ha parlat dels 147.000 persones
dels habitatges nous
de la diferència
que hi havia

l'únic que li puc dir
he pogut contrastar
després del que vostè ha comentat
amb els serveis tècnics
d'aquesta casa
i a finals d'aquesta setmana
també havien detectat
aquests errors
són uns errors
que l'empresa Guiraniuman
acumula
en el supòsit
bé quan parla de mètode
de migració
i augment natural
saldo migratori
diu que hi ha un saldo migratori
de 6.883 persones
quan en realitat
hauria de parlar
de 32.925
i això sembla
que sumat
amb el creixement
poblacional mitjà
arriba
no a les 173.000
que diu Guiraniuman
tampoc a les 147.000
suposo que hi deuen
haver moltes maneres
de fer aquests càlculs
sí que arriba
a les 160.000
de totes maneres
voldria afegir una cosa
senyor alcalde
que és que
en cap de les 25 propostes
que he referit anteriorment
i a les quals va lligada
la revisió
del pla general d'urbanisme
cap d'elles
no es lliga necessàriament
amb el nombre d'habitants
és una data més
és una dada més
sobre la qual
si s'intenta il·lustrar
el possible creixement
que la ciutat
pot arribar a tenir
i insisteixo
quan es fan models urbanístics
es fan models
ideals
possibles
amb els quals
s'hi pot arribar
això no implica
o no té per què
volguer dir
que en efecte
s'hi arribi
amb una xifra determinada
de nombre d'habitatges
de població
etcètera
perquè la previsió
de futur
és impossible de fer
en qualsevol cas
sí que voldria remarcar
senyora Comas
que és evident
i vostè s'ho pot tornar
a apuntar
i s'ho pot emmarcar
si vol
però és evident
que l'oferta i la demanda
interactuen
amb el preu
dels habitatges
o no
o és que ha descobert
la sopa d'all
és evident
que ho he dit
en un marc
evident
que això no ha de ser
un tema
de creixement salvatge
l'oferta i la demanda
s'ha de produir
en uns sectors
especialment previstos
per la revisió
que la revisió
del Pla General d'Urbanisme
pot arribar a preveure
i deixi'm només
que li digui una xifra
important
des del meu punt de vista
perquè és clar
al final
jo no sabia on era
potser la que no
senyor alcalde
potser la persona
que no s'havia mirat massa
era la senyora Dolors
Comas
però nosaltres
amb els estudis
de Guirra Newman
entre
les 152 hectàrees
més previsibles
de creixement
que s'incorporen
en aquesta revisió
del Pla General d'Urbanisme
més les 221
que encara queden
en el sol urbanitzable
no programat
que recull
el Pla General
del 95
insisteixo
221
que encara queden
del 95
només s'hi afegeixen
152 hectàrees
ara
és a dir
jo no sé
on veuen vostès
tants pisos
tantes cases
i tants blocs
entre altres cases
perquè encara no hem dit
quina densitat
hi ha d'haver-hi per hectàrea
i potser la nostra densitat
és la més baixa
que la que vostès
poden proposar
potser és més baixa
que la que vostès
poden proposar
si vostès fan aquestes xifres
a 30-40 habitatges
per hectàrea
estaríem parlant
entre les propostes
que incorpora
aquesta revisió
del Pla General
més els paus recollits
d'un nombre d'habitatge
aproximat de 9.000
he dit abans
semblava que potser
ningú m'escoltava
de 9.000 habitatges
nosaltres parlem
de 9.000 habitatges
jo he parlat
de 9.000 habitatges
i ves quines coincidències
que l'estudi
que em fa arribar
a mi
com a corresponsal
d'aquesta revisió
del Pla General d'Urbanisme
el senyor Jordi Navarro
diu
el nostre model
de baixa densitat
limitant blocs
amb baixos comercials
exclusivament a les zones
s'han d'actuar
entre connexions de barris
no sé què
a Bonavista
Camp Clar
1.700 habitatges
a la floresta
2.100
etcètera
no els vull cansar
darrere de Cala Romana
1.800
total
9.945
és a dir
nosaltres en proposem 9.000
vostès en proposen
9.945
i diuen que som uns abarrants
uns salvatges
uns
estem interactuant
en el sol
que si l'oferta
que si la demanda
per l'amor de Déu
senyor alcalde
és que a mi m'haurà de disculpar
m'haurà de disculpar
que potser m'hagi sortit
de Casillas
que ja sap vostè
que no és el meu
tarannà
ni la meva manera de ser
però hi ha coses
que indignen
sobretot quan venen
de partits polítics
que són corresponsables
de la més gran especulació urbanística
que s'ha produït
en el litoral mediterrània
que és a la ciutat de Barcelona
des de fa molts anys
escolti'm
a la ciutat de Barcelona
el preu metro quadrat
per habitatge
està entre 500 mil
i un milió de pessetes
si els seus grups polítics
els quals representen
home ja està bé
com poden parlar d'això
quan no saben
són potser vostès
els que ni s'ho han vist
això
home és que
de debò
oferta i demanda
és evident
i tothom sap
que com més oferta
de sol hi ha
com que la demanda
és la mateixa
en funció dels habitants
i no habitants
que hi puguin haver
els preus dels terrenos
baixen
això és evident
i ho diu qualsevol persona
i qualsevol manual d'urbanisme
ho diu
qualsevol manual d'urbanisme
ho diu
per tant
el tema de si
venen més migracions
o menys migracions
no ho sé senyora Comas
potser
quan calculem les migracions
comptem que gent
que viu fora del terme municipal
de Tarraona
com ara vostè
potser algun dia hi arriba a venir
i potser hi arribarem
els 173.000 habitants
què vol que li digui
per mi ja m'està bé
per mi ja m'està bé
s'ha parlat
de construir
que si arqueologia
escolti mi ja l'he dit abans
que vol que fem un bademèkum
de totes les característiques
que ha de tenir la ciutat
home estem en un model
amb el 125
això és una declaració
d'intencions
unes propostes bàsiques
per a partir d'aquí
continuar treballant
tot el de més
i després hi ha
unes àrees d'urbanisme
i uns desenvolupos
d'uns plans parcials
i unes actuacions
que aniran ja marcant
tot el que ha de ser
el creixement de la ciutat
l'urbanisme no el fem avui
o és que algú es creu
que avui tenim la vareta màgica
que decidirem
com ha de ser la tarragona
del futur
posem la primera pedra
comencem a vestir
aquesta tarragona
de futur i de progrés
però després hi haurà
tot un treball
del dia a dia
durant
no sé quan durarà
aquest pla general
quan l'hem aprovat
definitivament
potser en durarà 8
potser en durarà 12
o potser no revisarà
fins d'aquí 20 anys
i potser no caldrà
revisar-lo més
escoltim
ja anirem fent
l'urbanisme aquest
ja anirem incorporant
que si els carrers
que si la llumeta
que si tot això
que aniran comentant
perquè clar
si aquí hem d'afegir-hi
tot el POE
i hem d'afegir
tot el projecte educatiu
de ciutat
i hem d'afegir
tot el tema
de la seguretat
a la química
i hem d'afegir
tota la neteja
i hem d'afegir
no sé què
escoltim
un document de declaració
d'intencions
uns treballs previs
o és que els treballs previs
insisteixo
han de ser
l'enciclopèdia
de Diderot
i de l'Enver
complerta
home
em dóna la impressió
que aquests temes
han quedat clars
quan he fet
la primera intervenció
quan hem fet
la primera intervenció
i sobre
el tema de sostenibilitat
si hi ha gent de 21
etcètera
és que inclús els he ensenyat
que tinguin aquí
damunt de la taula
l'estudi que ens fa
l'empresa Limonium
de reconegut prestigi
a la nostra ciutat
a la zona
del Camp de Tarragona
i l'estudi que ens fa
l'Institut Cerdà de la Construcció
un estudi
de criteris de sostenibilitat
aplicables a la Revisió
del Pla General
d'Ordenació Urbana
de Tarragona
que fem conjuntament
amb la Fundació
Tàrraco Energia Local
escoltim
vostè es pensa que això
no incorpora
es pensa en senyor Burgessé
senyora Comas
que això no incorpora
l'agenda 21
i tant que ho incorpora
l'agenda 21
o és que aquesta gent
bueno doncs
llavors potser
ens haurem d'adreçar
amb aquesta gent
i els haurem de
els haurem de demandar
perquè ens han vengut
cap per llebre
escoltim
clar que ho incorpora
l'agenda 21
molts elements
de l'agenda 21
que s'aniran incorporant
a més a més més endavant
s'aniran incorporant
jo voldria
continuar pensant
que s'ha discutit
s'ha parlat molt de la forma
s'ha parlat potser poc
del fons
s'ha parlat
que s'han fet unes jornades
amb no sé qui
d'informatives del pla general
potser hauríem agraït
que ens ho haguessin fet
arribar abans
aquestes conclusions
el senyor Burgessé mateix
quan em vaig reunir
és cert que em vaig reunir
amb vostè
i vostè mateix em va dir
no no nosaltres tenim un estudi
que el presentarem
a la premsa
potser ens els hauria
pogut fer arribar
a nosaltres
i l'hauríem pogut
passar a Guirra Newman
perquè a Guirra Newman
l'incorporés
potser hauríem pogut fer això
escoltim
amb el senyor Navarro
ho vam agafar
i ho vam passar
amb Guirra Newman
el senyor Navarro
ho havia enviat
també paral·lelament
però n'hem estat discutint
amb Guirra Newman
les propostes
que ens ha fet
iniciativa
potser hauríem agraït
que vostè
des del partit socialista
i amb l'experiència
que té vostè
i amb les aportacions
positives que ha fet
que n'ha fet moltes
li he de reconèixer
i moltes d'aquestes
per això li he dit
que em semblava
que no havia escoltat
la intervenció meva anterior
perquè anava anant
explicant coses
de Pere Grullo
que s'ha de fer això
que el pulmó abert
que el no sé què
que tomba que gira
però si ja ho hem dit abans
si ja estan incorporades
si no ha descobert
cap mena de sopedall
no ha descobert sopedall
quan parlen del model
de llevant i de ponent
que és l'altre element gros
que comenten
que comenten
des de les files
del partit socialista
escoltim
jo li podria dir
que nosaltres
nosaltres jo crec
que no hem d'optar
pel model de difusió
nosaltres hem de muntar
perquè el model de difusió
i això ho diuen
tots els urbanistes
hipoteca espais
de gran importància
per a creixements
futurs de la ciutat
hipoteca espais
de gran importància
i per tant
la zona de llevant
sí que és evident
que s'hi ha de continuar
interactuant
perquè tothom
pugui tenir l'opció
i l'oportunitat
de tenir habitatges
de qualitat
etcètera
però després
contràriament
es diu
no no
i a més a més
han de preservar
i a més a més
si em dóna la vareta
de Mari Poppins
doncs probablement
ja ho intentem
intentar equilibrar
una cosa i una altra
i intentem
no hipotecar espais
de gran importància
per a creixements futurs
i reserves naturals
per intentar
tampoc fragmentar
necessàriament el territori
i no fragmentar
espais oberts
que quedin intermitjos
aquest model
aquest model
el seu model
el model del PSC
que ha explicat
el senyor Burgessé
en part
crec que ha estat
superat
i a més a més
deixem que dir una cosa
en el fons
quan fan aquest discurs
resulta que la ciutat
sempre és culpable
sempre és culpable
sempre és culpable
si creix
resulta que creix massa
i si perd població
estem en crisi
no som capaços
de generar
igualtats d'oportunitats
no generem treball
escolti'm
la ciutat
resulta que sempre
és la culpable
quan fem aquests debats
escolti'm
la ciutat mai pot ser culpable
i des de les administracions
i des de l'Ajuntament
en què tenim responsabilitats
hem de proposar
un creixement
insisteixo
ho heu dit abans
sostenible
qui ha dit
que hem de fer blocs
de cases
i massacots
escolti'm
he parlat de densitats
abans hem de fer coses
obertes
i quan parlem del creixement
i de la unió dels carrers
aquí ha d'haver-hi un bloc
aquí ha d'haver-hi un espai
aquí ha d'haver-hi un bloc
i el model potser
ha de ser similar
al del parc de la ciutat
un model que convini
a compartir
en àrees conjuntes
amb les quals
poder compartir
els habitatges
a Ponent
els habitatges
que proposem a Ponent
són necessaris
per evitar
l'envelliment
dels barris
i per continuar
i per evitar
la gatització
dels barris
és que potser
torno a dir
el seu model
és un model
de gatització
de dir no no
aquí habitatges
que la gent
pugui anar
tots cap allavant
i després deixem
escolti'm
hem de continuar
treballant
els habitatges
de Ponent
per evitar
aquest envelliment
i hem de continuar
treballant
amb una major igualtat
d'accés dels ciutadans
als serveis
i a l'ocupació
i no fomentar
nous episodis
d'emarginació
territorial
o sectorial
i amb això
hem estat treballant
s'ho creguin
o no s'ho creguin
vulguin dir-nos
el que ens vulguin dir
i ens vulguin
fer creure
el que ens vulguin
fer creure
nosaltres
hem de ser capaços
d'assegurar
normes
i valors col·lectius
capaços
de resoldre
els dilemes
que la ciutat planteja
i això és el que hem estudiat
i això és el que hem dit
i això és el que hem volgut fer
i no pot ser
que des del seu grup polític
es digui
com va dir el senyor Ballesteros
l'altre dia
a la revista Més Tarragona
com 12 anys
a la ciutat de Tarragona
no s'han fet infraestructures
ni s'ha fet res
titular
de fa dos divendres
escolti'm
vostè hi va estar 5 anys
eh
aquí al mig d'aquests 12 anys
vostè és responsable
de 5
o de 4
però perdó
home
potser que comencem
a posar-hi ordre i seny
perquè és que si no
al final no sabrem on és
en definitiva
jo crec que el model nostre
insisteixo
és un model
ambientalment sostenible
funcionalment eficient
i socialment solidari
jo no sé
què més dir-los
Tarragona
heu dit abans també
era fins fa uns quants anys
una amenaça
per l'equilibri territorial
del camp
suscitava temors
en el camp
el creixement
i la situació
de la ciutat de Tarragona
suscitava temors
en el camp
i ara
el lideratge
és indiscutible
i principalment
en aquests moments
actua com un motor
del camp de Tarragona
han dit
i he sentit
moltíssimes coses
que s'haurien de fer
escolti-me
jo si volen
també els enumero
potser els cansaré
des de classificació
i qualificació urbanística
del sol
de limitació d'àrees
de repartiment
de càrregues i beneficis
fixació d'aprofitaments
tipus mitjà
usos
intensitats
i tipologies edificatòries
elements determinants
del desenvolupament urbà
com els sistemes generals
de comunicació
els espais lliures
destinats a parts
i zones verdes
el caràcter públic
o privat del territori
les mesures
per la protecció
del medi ambient
i paisatge
escolti-me
si tot això
ho hem d'anar explicant
doncs si volen
un dia ho expliquem
i fem un davant monogràfic
de dos dies i mig
i anem parlant punt per punt
jo agraeixo
el que vostès m'han dit
però insisteixo
hauria agraït més
que ens ho haguessin fet
arribar en el seu moment
com insisteixo
li agraeixo
tant al senyor Milimateu
com al senyor Jordi Navarro
el fet que ens fessin
arribar en el seu moment
una sèrie de propostes
que hem integrat també
perquè tenim
aquesta voluntat integradora
i en una reunió
que vaig tenir
amb el senyor Burgessier
amb el senyor Navarro
amb el senyor Almagro
els hi vaig deixar ben clar
facin-me arribar
totes les propostes
que creguin convenients
que les integrarem
que les farem arribar
i reanimen
que els hi direm
que les vehicularem
i que les tramitarem
si això no ho fan
i després venen aquí
dient que no hi ha hagut consens
que no hi ha hagut
col·laboració
que no hi ha hagut treball
conjunt
doncs bueno
doncs escolti
llavors és quan suposo
que ve la meva perplexitat
ve la meva perplexitat
deixin-me acabar
senyor alcalde
simplement fent
alguna petita referència
amb alguna cosa
que he sentit també
per exemple
el senyor Burgessier deia
escolti
no podem permetre
cap mena de creixement
al sud de la 340
jo li voldria recordar
que fa un mes i mig
vostè va forçar
que es construís
un hotel de 4 estrelles
quan només se n'havia
de fer un de 3
per tant
se suposa
que
quan hi ha un creixement
el creixement
pot ser de moltes maneres
i pot ser
el creixement sense límit
no té fi
com el creixement de Barcelona
potser no és aquest el model
que tenim
vostè ho sap
vostè ho sap
jo entenc
que vostè ha de fer el seu discurs
però
el model
de creixement
va per aquí
per tant jo
lamento haver sentit
algunes contradiccions
lamento
el tema del tren
jo ja em rendeixo
ja no sé com explicar
ho he dit
per activa i per passiva
el nostre model
és el de soterrament
però també tenim un model
que diu que el tren
va per fora
primer volem intentar
fer-lo passar per fora
insistim en el tren
doncs bueno
continuem insistint en el tren
el nostre model
és treure'l de fora
d'allà on passa ara
i si no podem
el soterrarem
o intentarem soterrar-lo
després també he dit
el trenet
s'ha de contemplar
en relació
a tot el camp
i no pot ser només
una cosa que sigui
el terme municipal
d'acord
però jo voldria recordar
que el recorregut
del nostre terme municipal
i tot el que passa
en el nostre terme municipal
és competència
d'aquest ajuntament
i d'aquest plenari
mentre que el pla territorial
parcial
és una competència
de la Generalitat de Catalunya
que s'ha d'aprovar
en el Parlament de Catalunya
el dia que tots plegats
estiguem en el Parlament de Catalunya
doncs potser podrem aprovar
que el trenet
continuï fins a Vilaseca
evidentment que ho proposem
i he dit abans que proposàvem
que el trenet pugui arribar
que el tren aquest pugui arribar
fins a l'estació
nova del sud de l'aeroport
i com evidentment
si després es pot
pot continuar cap a Vilaseca
o cap a Reus
o cap a Altafulla
a Torredembarra
etcètera
en definitiva
a mi m'ha donat la impressió
una mica
que han sigut intervencions
que us té la sella guisa
i se la come
una mica de cara a la galeria
però no deixem tot
al mans del mercat
qui deixa tot al mans
del mercat
malament rai
però és evident
que vivim
en una societat
on la llei de l'oferta
de la demanda
és la que marca
i la que preveu
els models de creixement
d'una ciutat
i insisteixo
estem en el document
d'intencions
i el document
d'intencions
és el que és
tindrem temps
per discutir
ara jo ja em començo
a esbarar
de pensar
en les altres fases
que ens venen a partir d'ara
si en un document
de declaració d'intencions
i d'estudis previs
que diem
que volem anar per aquí
volem anar per allà
i que només apuntem
pinzellades
uns ens demanen
que la vorera
ha de ser de 4 metres
els altres ens diuen
que no sé què
com serà
el debat definitiu
final
al final
pot ser molt
jo els demanaria
per favor
que
donguessin
un pas endavant
de col·laboració
i treball conjunt
ara hi ha una fase
d'exposició al públic
perquè el públic
faci propostes
de millora
de millorament
de tot el que s'ha proposat
fins ara
de millora
de reforma
i escolti'm
no ens dole
emprendre
si hi ha alguna cosa
que ens hem equivocat
i que hauria sigut
millor enfocar-la
d'una altra manera
o en lloc de créixer cap aquí
hem de créixer cap allà
o en lloc de preservar aquest espai
s'ha de preservar aquell altre
no pateixi
un que tindrem en compte
i que intentarem
combinar
conjuntar i conjuminar
totes les propostes
que se'ns vagin arribar
perquè el nostre model
ha de ser el model de tots
el nostre model
ha de ser el model de tots
jo aquí m'estic jugant
el futur dels meus fills
i dels meus nets
i de les generacions futures
i avui que Tarragona
sigui una ciutat agradable
com tots vostès
si tots estem
soltim
si molt del que han dit
estem d'acords tots
si estem d'acords
doncs diguin
simplement recordar
que Tarragona
llevat de la revisió
del pla general
de l'any 84
que Convergència i Unió
va votar a favor amb vostès
i que hi va haver
una unanimitat
els altres plans
que s'han aprovat aquí
no hi ha hagut unanimitat
ni n'hi haurà mai
perquè es posaran
amb el detall
amb la forma
amb la història
amb un tema
i amb un altre tema
per tant
intentem
treballar junts
intentem fer una ciutat
sostenible
agradable
tots vostès
a mi em consta
perquè després
a nivell privat
així ho comentem
i així ho manifestem
jo penso que tenim
l'oportunitat
de treballar conjuntament
per millorar
i millorar molt
la nostra ciutat
gràcies senyor alcalde
moltes gràcies
degut a la transcendència
de la sessió
i del que s'ha allargat
i que estem treballant
aquí de les 9 de dematí
començarem a les 4 de la tarda
i seguirem amb la sessió
perquè obligatoriament
tindrem que vindre
moltes gràcies a tots
i fins a la tarda
doncs aquí acaba
aquesta sessió plenària
l'alcalde de Tarragona
acaba d'anunciar
s'ha aixecat
la sessió
s'ha deixat
s'ha decidit
deixar sobre la taula
tot el que queda
per debatre
al plenari d'avui
una sessió
que es reprendrà
a partir
de les 4 de la tarda
deixem doncs
aquí aquesta connexió
us hem retrasmès
la primera part
d'aquest plenari
bàsicament
s'han aberdat
s'han debatut
els punts
d'aquests criteris
de la revisió
del Pla General
d'Ordenació Urbana
hem sentit
la primera opinió
la primera valoració
que feia l'oposició
també la defensa
que ha fet
d'aquests criteris
l'equip de govern
s'havia iniciat
el tor de rèpliques
i aquí és quan
l'alcalde Joan Miquel Nadal
ha decidit
ajornar
el que queda encara
de sessió plenària
fins a les 4 de la tarda
deixem doncs
aquí aquesta retransmissió
més sessió plenària
també en directe
a la sintonia
de Tarragona Ràdio
ho acaben d'escoltar
a partir de les 4 de la tarda
per la nostra part
és tot
bon dia
els criteris de la revisió
del Pla General d'Urbanisme
la sessió s'ha suspès
cap a l'una del migdia
i es repren en aquests moments
quan passen gairebé
10 minuts
de les 4 de la tarda
està intervenint
i començant
aquesta nova
ronda d'intervencions
el portaveu
del grup municipal
d'Esquerra Republicana
de Catalunya
el senyor Javier Alman
l'escoltem doncs
entrant
el que considerem
des d'Esquerra Republicana
de Catalunya
més els vers
propostes generals
punts concrets
d'aquest document
que vostès hem presentat
i dic propostes generals
i concretes
perquè si bé
aquest document
creiem
que
és del tot genèric
si
porta propostes
molt concretes
o sigui
vostès emplacen exactament
on va
la ciutat judicial
vostès
emplacen exactament
el canvi
del complex educatiu
de Tarragona
en canvi
altres necessitats
que s'esmentaven
i que han sortit
aquest matí
com és la necessitat
de serveis culturals
com és la necessitat
de serveis
socials
de la ciutat
com és la necessitat
de serveis esportius
no els emplacen
concretament
llavors
tenim un document
que entra
en grans
generalitzacions
i hi ha propostes
concretes
fa aquesta barreja
el criteri
és que
sobre els que es basen
les propostes
d'Esquerra Republicana
més els vers
es basen
en el mateix
que tots vostès
han esmentat
aquest matí
la sostenibilitat
l'equilibri
la cohesió
de la ciutat
i nosaltres afegim
un concepte més
que és el caràcter
metropolità
de la ciutat
de Tarragona
el caràcter
metropolità
com a capital
del camp de Tarragona
i la seva
ria d'influència
i el caràcter
que ha de tenir
en el futur
per mantenir
aquesta capitalitat
no concedida
a dit
sinó concedida
per les comarques
del voltant
concebida
per els ciutadans
i ciutadanes
que creuen
que Tarragona
ha de ser
la seva capital
per això
quan parlem
de
de la ciutat
que volem
i parlem
de demografia
mirin
jo és el primer cop
que faig
un debat
de pla general
i aquí
tothom
aquest matí
ens parlàvem
de 173.000 habitants
de 160.000 habitants
de 124.000 habitants
jo
amb el que he llegit
de les conclusions
que s'exposen
de l'actual
pla general
si s'apliqués
tota l'urbanització
que preveu
el pla general
actual
tota l'edificació
que preveu
el pla general
actual
es podria arribar
a una ciutat
de 210.000 habitants
210.000 habitants
i ho diu
l'informe
l'informe
econòmic
principalment
que és el resum
de tot el pla general
mirin
nosaltres creiem
que a Tarragona
pot vindre
qui vulgui
benvinguts
seran
però
hi cabran
els que hi capiguem
no creiem
que a Tarragona
tingui que tindre
overbooking
nosaltres creiem
que hem de dissenyar
una ciutat
on hi hagi
una qualitat de vida
on hi hagi
una qualitat
de serveis
municipals
i supermunicipals
que per això
nosaltres
fem
molt d'èmfasi
en la
en el vessant
metropolità
de la ciutat
de Tarragona
i per tant
si aquest disseny
de la ciutat
que nosaltres
planteja
que es planteja
en aquest debat
del pla general
creiem
que per
aconseguir
aquestes fites
la nostra ciutat
ha de tenir
un màxim
de 160.000 habitants
de 165
durant el temps
d'exposició
d'aquestes
conclusions generals
podem entrar
a debatre-ho
hem de dissenyar
un pla general
que vagi
en aquesta línia
o sigui
no podem estar
a expenses
de l'oferta
i la demanda
no podem estar
a expenses
que Tarragona
estigui de moda
i ho està
perquè tothom
vulgui vindre
a viure aquí
i qualsevol
de nosaltres
quan
lloga un pis
quan compra un pis
és per viure
bé en aquest pis
tindrà
un quarto de bany
tindrà dos quartos
de bany
tindrà un dormitori
i poden viure
unes persones
amb qualitat de vida
naturalment
que tothom
pot vindre
al nostre pis
a viure
però a partir
d'un número
de persones
que vinguin
al nostre pis
a viure
aquesta qualitat
de vida
baixarà
el document
ja ho he dit
abans
amb aquest caràcter
metropolità
no contempla
la necessitat
que Tarragona
tingui
almenys
quatre residències
per a la gent gran
combinades
amb pisos
tutelats
quatre residències
per a la gent gran
pisos tutelats
una àrea
de recepció
de serveis
socials
creiem
que cal
fer una reserva
de terreny
per tal
de tenir
una casa
d'acollida
com cal
la casa
d'acollida
que tenim
avui dia
se'ns ha quedat
petita
i dins
d'aquest
d'aquest
avasant
més general
hem de
reservar
l'espai
avient
dins del nostre terme
però parlant-ho
també
amb els municipis
que ens envolten
per tal de crear
un transport
urbà eficient
i un transport urbà eficient
avui dia
passa
per unir
els punts
d'intercanvi
de ciutadans i ciutadanes
que tenim
a la nostra comarca
a les jornades
que va fer
el Consell Comarcal
sobre infraestructures
del Camp de Tarragona
va quedar palès
a l'intercanvi
que hi ha
entre
Valls
Reus
Tarragona
l'intercanvi diari
de ciutadans i ciutadanes
que van a treballar
que viuen en un lloc
i van a treballar a l'altre
per tant
la prioritat
en aquest pla general
i espero jo
que
podem incidir
com a ciutat
i incidirem
estic segur
en el pla territorial
parcial de Catalunya
i en el pla territorial
parcial
del Camp de Tarragona
que tirarà endavant
la Generalitat de Catalunya
té d'anar
en aquesta línia
llavors doncs
per ser
per ser clar
aniré
passaré a coses
molt concretes
del document
el francolí
el francolí
nosaltres compartim
la filosofia
que s'expressa
en el document
la filosofia
que s'expressa
en el document
la compartim
en convertir
en el francolí
en un riu
viu
per a la gent
això vol dir
això vol dir
que hem d'incorporar
hem d'incorporar
en aquest document
la voluntat
la voluntat
primer
de fer-li un riu viu
o sigui
de garantir
un caudal
ecològic
tenim un riu
complicat
un riu curt
un riu
que moltes
és curt
i per tant
és difícil
és difícil
de
posar
instruments
per preveure
les riuades
hi ha la possibilitat
d'intervenir
a la rida
en parlarem
quan es faci
aquest pla
parcial
del camp de Tarragona
però és difícil
intervenir
per preveure
les riuades
però hem de
normal
perquè normalment
aquest riu està sec
i per tant
si volem un riu viu
hem de tenir aigua
vostès presenten
a la desembocadura
del Francolí
tres opcions
una
que enxample
el mur verd
una miqueta
una miqueta més
i una miqueta més
nosaltres
ens apuntem
a la de una miqueta més
el trasllat
de tota
la indústria
que hi ha
al polígon Francolí
i per tant
i per tant
en aquest
mapa
imatge
que plantegem
dins dels criteris generals
hem de preveure
l'espai
l'espai
reservat
per aquest trasllat
i el podem preveure
segons el nostre punt de vista
el polígon Francolí
i el polígon Riu-Clar
perdó
i el podem preveure
dins
d'aquesta
nova actuació
que es preveu
a l'alçada
diguem
anant
per l'autovia de Reus
a la dreta
de la 420
davant
del que seria
Riu-Clar
dins d'aquesta
el que vostès
li diuen
nou polígon
d'indústria
preparador
combinat
amb residencial
però
encara
hem de fer més
per poder aconseguir
un riu
per la gent
hem de preveure
hem de preveure
dins d'aquest
pla imatge
dins d'aquest concepte general
per fer possible
això
un nou rac
de tuberies
pel marge
dreta
del Francolí
baixen
32
canonades
amb productes
tòxics
perillosos
i explosius
32
canonades
per tant
hem de preveure
hem de preveure
la construcció
d'un rac
alternatiu
i per tant
hem de preveure
dins d'aquest dibuix
que presentem
la imatge general
que volem
per la ciutat
el trasllat
d'aquestes
canonades
sinó
la marge
dreta
del Francolí
no podrà ser
un lloc
per gaudir
amb seguretat
per gaudir
amb seguretat
de
la ciutadania
de Tarragona
també hem de preveure
ja que el Francolí
té aquestes coses
i abans ho he esmentat
que per poder construir
el que vostès
posen allà
la ciutat judicial
i els manifesto
que compartim
la nova centralitat
que s'exposa
dins del document
hem de preveure
que
dins del pla
imatge
que vostès presenten
moltes
de les zones
que vostès marquen
com a
industrial
aparador
residencial
són inundables
són inundables
d'acord
amb informes
de l'agència
catalana de l'aigua
i per tant
haurem de preveure
els instruments necessaris
perquè aquesta inundabilitat
no es produeixi
el mateix parc de bombers
de Tarragona
està en una zona inundable
és bastant illògic
la recuperació
del tram final
del francolí
comporta
el trasllat
de la camsa
a veure
és per mi un goig
que
per fi
algú més
s'apunti
al trasllat
de la camsa
aquest punt
el va portar
una diputada
d'Esquerra Republicana
al Congrés de Diputats
ara fa
la senyora Rahola
senyora Sala
ara fa anys
uns quants
prop de vuit
i
el Congrés de Diputats
no va obtenir
massa vots a favor
tots van votar
en contra
del trasllat
de la camsa
per tant
si ara estem disposats
a aconseguir
el trasllat
de la camsa
i ho volem tots
tant de bo
sigui possible
i ho aconseguirem
o sigui
si ho volem tots
ho aconseguirem
respecte
al francolí
vostès proposen
tres opcions
pel trasllat
de la indústria
del final del francolí
el document final
el que s'ha d'exposar
al públic
crec
que n'ha de tindre una
vostès diran
quina
exposaran al públic
de les tres opcions
que ara presenten
senyor Magro
la voluntat
de la presidència
està en no interrompre
i no
en fin
que cada regidor
dels portaveus
utilici el temps
que cregui necessari
ara la presidència
el que sigui
agradable
en fin
demanaria
que tots plegats
doncs miréssim
d'autolimitar-se
jo no penso dir res
però simplement
intentar
condensar
el màxim possible
no penso posar
limitació de temps
a la segona intervenció
però home
ho dic no per vostè
sinó per tots plegats
que intentin
condensar el màxim possible
senyor alcalde
i aquest dematí
haguessin fet
la votació aquella
i jo hagués
exposat
el que ara es poso
aquest dematí
el que nosaltres
entenem
per cohesió
de Ponent
anem a veure
hi ha una cosa
molt òbvia
a Ponent
i per tant
òbvia
no està escrit en lloc
no està considerat en lloc
Ponent
té un tret diferencial
respecte a la resta
del municipi de Tarragona
i no és la indústria
senzillament
és que Ponent
és pla
Ponent
és pla
i per tant
un terreny pla
es poden fer
diferents actuacions
que no es poden fer
ni el llevant
que és muntanyós
ni el centre
que també
té moltes baixades
i no té cap pujada
per tant
és un terreny
ideal
ideal
és un terreny
per tant
és un terreny ideal
per
en aquesta cohesió
convertir-la
en un lloc
on hi hagi parcs
on hi hagi serveis comunitaris
on hi hagi serveis culturals
on hi hagi
aquests serveis
supramunicipals
on hi hagi
aquestes actuacions
que augmenti
la qualitat de vida
dels veïns
i veïnes
que viuen
en aquesta zona
en fi
que de veritat
creem
una nova centralitat
cultural
de serveis
fins i tot
de la festa
de Tarragona
l'actual
l'actual
planejament
contempla ja
nous habitatges
a la zona
de Ponent
ja els contempla
el nou planejament
per tant
no hem d'afegir
massa cosa nova
al planejament
actual que tenim
pel que fa
el nombre d'habitatges
per això
nosaltres creiem
que
en la zona
de Ponent
el que hem de fer
és això
és
el gran
percentual
que tots portàvem
que quasi tots
portàvem
en els programes
electorals
del 99
tots ho portàvem
tots ho situàvem
i tots dèiem
que el gran parc central
del Tarragona
ha de ser
entre
Bonavista
i Camp Clar
ha de ser
un parc
no una zona
verda
no una zona
verda
amb vegetació
selvàtica
que serveix
per anar
a agafar
carregolins
és diferent
ha de ser
un parc
amb serveis
fins i tot
amb algun
edifici
museístic
que serveixi
per donar
qualitat
perquè serveixi
per passejar
que serveixi
per posar
carrils
bicicleta
o carrils
per anar
en patins
perquè allà
sí podem posar
i connectar
vivendes
amb serveis
perquè és
pla
senzillament
perquè és motiu
l'actuació
que vostès
que vostès
marquen
dins
de l'horta
gran
el triangle
Icomar
Riu
Clar
340
420
creiem
nosaltres
que es
tindria
que conservar
una part
d'aquesta
horta
gran
una part
de l'horta
i convertir-la
en morts
municipals
el que
ja existeix
en altres
llocs
el servei
de la gent
gran
el servei
de la gent
que vulgui
anar a treballar
una estona allà
i també
el servei
de les escoles
i també
el servei
de les escoles
com aprenentatge
com a sapiguer
que és un bròquil
o que és una fava
per tant
el concepte
que se'ns va plantejar
a la reunió
amb l'equip
redactor
que un carrer
és tot el que
està rodejat
de cases
nosaltres
no hi podem estar
en absolut
d'acord
no es preveuen
les servituts
necessàries
per un punt
que aquí
havíem acordat
per unanimitat
que havíem acordat
per unanimitat
que era
el tractament
del vol
de la ciutat
o sigui
el tractament
hem de marcar
en aquest pla general
el soterrament
de les línies
d'alta tensió
i no ho posem
com a punt
important
com a punt
vital
per donar
vida
sota unes línies
que ara mateix
no ens deixen
fer tot un seguit
d'actuacions
no parlem
com a consideració
general d'aquest pla
d'un tema
que hem parlat
tots els grups
municipals
en diverses ocasions
dins les comissions
informatives
que és el tractament
del polígon
d'entrevies
el tractament
del polígon
d'entrevies
és una consideració
general
posar-ho
en aquest document
que hem de
posar indústries
no contaminants
indústries
que puguin
donar
garanties
als veïns
i veïnes
que viuen
a 300 metres
i és una consideració
general
que es pot posar
d'aquesta manera
en la qual
hem parlat
molts cops
dins de la comissió
d'eurobanisme
d'aquest ajuntament
el trasllat
de la laboral
el trasllat
del complex educatiu
nosaltres creiem
que el trasllat
s'ha de fer
a Sant Pere
Sassalades
senzillament
perquè el que
s'estem plantejant
i així ho diu
l'estudi
encarregat
per aquest ajuntament
aquell estudi incomplert
és el trasllat
dels equipaments
del complex educatiu
i es deia
que hem de mantenir
els estudis
diferenciats
que fan que Tarragona
sigui
punt de vinguda
d'estudiants
d'arreu del país
i de fora del país
però
estàvem tots d'acord
que si feia falta
un institut
en una zona
de la ciutat
aquest institut
podia tranquil·lament
no passar
amb aquest complex educatiu
sinó passar-ho
a la zona
de la ciutat
que fos necessari
ho diu així l'estudi
i jo em reafirmo
amb el que hem discutit
aquí dins de l'Ajuntament
o sigui
amb el que
més o menys
hem arribat
amb un acord
unànim
traslladant
el complex educatiu
a Sant Pere Sassalades
aconseguiríem
que un dels serveis
principals
que té
el complex educatiu
que és la residència
dongués servei
no tan sols
als instituts
i escoles
que ara mateix
hi ha el complex educatiu
sinó a tot
el campus
de Sant Pere Sassalades
nosaltres estaríem
disposats
fins i tot
a plantejar-nos
l'ampliació
del PAU I
del PAU
de la zona universitària
cap al nord
de cara
a ampliar
fins i tot
les places
de residència
les places
de menjador
perquè donguessin
servei
al campus
de Sant Pere Sassalades
a la zona universitària
a la zona educacional
de Tarragona
fent
aquesta actuació
seríem capaços
de crear
una mena
de campus
mixta
entre universitat
formació
professional
instituts
que podria
donar
una cohesió
diferent
a l'actual
una cohesió
millor
crec jo
a l'actual
zona educacional
els terrenys
que li veurem
completament d'acord
amb el que s'ha manifestat
aquest matí
activitats
logístiques
manteniment
dels edificis
per part
del port
de Tarragona
les actuacions
les actuacions
a fer
allà avant

ens cal
replantejar
replantejar-nos
de cara a no entrar
amb el que li deia
al principi
de la meva intervenció
de cara a no entrar
amb que
fent tot el que
podríem fer
podríem arribar
als 210.000 habitants
ens cal
replantejar
els programes
d'actuació urbanística
de Terrescavades
de la Budellera
de Cala Romana
i de Massorder
per fer-hi
dues coses
primer
protegir
protegir
el sol
que
tingui
unes especificacions
naturals
importants
i que volguem protegir
i que interessi protegir
i que crec
que hem de protegir
dins d'aquests programes
d'actuació urbanística
segon
per incloure
en aquests
programes
d'actuació urbanística
vivendes
de protecció oficial
l'augment
del sol
urbanitzable
s'ha demostrat
que no fa
baixar
el preu
dels edificis
el que sí
farà baixar
el preu dels edificis
és una política
que
engrescadora
engrescadora
per les vivendes
de protecció oficial
això sí
farà baixar
els preu dels edificis
i això sí
farà
que hi hagi
aquesta barreja
desitjable
entre diferents rendes
en qualsevol punt
de la ciutat
que qualsevol
Tarragona i Tarragonina
pugui viure
on vulgui
no on pugui
creiem que hi ha
que ampliar
dins de les consideracions
que vostès fan
de protecció
vostès plantegen
les coves de llurito
nosaltres plantegem
la muntanya
de llurito
com a punt
de protecció
especial
s'ha dit
aquest matí
cal esmentar
cal esmentar
dins d'aquestes
consideracions generals
l'acord
unànim
d'aquest plenari
pel que fa
a la conversió
de la zona verda
de la Seminosa
és una consideració
que
no és general
però
és un acord
unànim
d'aquest plenari
i per tant
si és unànim
el podem incorporar
en aquestes consideracions
generals
i cal
mantenir
i ampliar
si podem
i ampliar
jo crec que podem
amb el que hem vist
aquests dies
els vials
de connexió
interns
entre els diferents
barris
de la zona
de Llevant
a l'actual
ple general
preveu ja
diferents
viaris
de connexió interna
viaris
que no s'han fet
viaris
que
treurien
el tràfeg
dels veïns
i veïnes
que viuen
en els barris
de Llevant
que venen
a treballar
al centre
de Tarragona
i que l'única
via d'accés
que tenen
per arribar-hi
és l'actual
nacional
340
l'actual
ple general
preveu ja
aquests
viaris
preveu ja
aquests viaris
que acaben
al final
del camí
o al principi
mínims o convulguin
del camí
de la Budellera
que ja està
asfaltat
i que connecten
directament
amb el primer
cinturó de
circunvalació
de la ciutat
de Tarragona
l'actual
340
ens ha de servir
en un futur
espero no massa
llunyà
com una
avinguda
que faci
l'accés
a les nostres
magnífiques
platges
fluid
còmode
i que anar
a la platja
no sigui
per molts
un suplici
l'estiu
sinó que
sigui un plaer
una altra
actuació
que m'ha sorprès
és l'actuació
que es preveu
a la cabana
quan fa pocs dies
que hem firmat
un conveni
de col·laboració
amb l'Ajuntament
d'Altafulla
sense coneixement
de l'Ajuntament
d'Altafulla
ara plantegem
una edificació
residencial
en un carrer
d'Altafulla
que sí
que està
al llindar
del nostre
terme municipal
i que d'acord
i que d'acord
amb la llei
d'urbanisme
amb la llei
del sol
i amb la llei
d'urbanisme
tindríem
que preveure
si vostès
mantenen
aquesta zona
residencial
els viaris
d'accés
dins del
terme municipal
de Tarragona
el claveguerà
amb
l'electricitat
que ara mateix
des de l'Ajuntament
de Tarragona
no existeix
a la zona
el que existeix
a la zona
és de l'Ajuntament
d'Altafulla
per tant
si s'ha firmat
un conveni
amb l'Ajuntament
d'Altafulla
és necessari
necessari
que s'arribi
a un acord
amb l'Ajuntament
d'Altafulla
per tant
de tirar endavant
aquestes edificacions
a la cabana
el centre
el centre de la ciutat
poca cosa
poca cosa
però important
hem de fer
un important
treball
de manteniment
hem de fer
unes reserves
de sol
dins d'un pla
dins d'un pla
de reserva
de preservació
del patrimoni
de la ciutat
tenim
importants documents
que diuen
on són les restes romanes
i cada vegada
que fem un forat
ens sorprenem
de trobar coses
tenim documents
que diuen
on són aquestes restes
o que presumeixen
on poden ser
aquestes restes
importants
de la ciutat
per tant
hem de preveure
el manteniment
d'aquestes restes
i hem de preveure
també
i això
no toca avui aquí
però tocarà
quan es passi
a la redacció
de l'ordenança
d'aquest pla general
preveure
la manera
i la forma
que s'ha de construir
sobre restes romanes
perquè puguin ser visitades
perquè els constructors
puguin ser
diguem
defensats
per l'Ajuntament
que hi hagi
unes compensacions
unes compensacions
que no ens trobem
que
descobrim unes restes
fem uns micropilotatges
ho tapem amb sorra
ho tapem
amb
plàstics
amb teles
per mantenir
aquelles restes
ve a saber
per què
hi ha restes
que haurien de poder ser
visitables
han de ser
visitables
i això
es pot preveure
i això s'ha de fer
des del pla general
d'actuació urbana
hem de preveure
dins dins d'aquest pla general
espais
per la construcció
d'aparcaments
disuasoris
disuasoris
a la ciutat de Tarragona
i els hem de preveure
per exemple
Joan XXIII
per exemple
al costat
de la residència
de la Mercè
i hem de qualificar
finques
hem de qualificar
finques
que no són nostres
que són d'altres
però que tenim
una esperança
a que siguin nostres
com són
la caserna
de López Pelaez
com és
el Banc d'Espanya
com és la Tabacalera
i això ho hem de preveure
en aquest pla general
i aquestes finques
quan es deixi de fer
l'activitat
que ara es produeix
volem que siguin
per la ciutat de Tarragona
volem que siguin
pel municipi de Tarragona
respecte a les infraestructures
vostès
preveuen
que el gas
arribi a tot arreu
que l'electricitat
arribi a tot arreu
jo li demano
que afegeixin
dins del document
i sí consta
en el document
això
que l'aigua potable
arribi a tot arreu
hi ha llocs
del terme municipal
on no hi arriba
l'aigua potable
i que clavegueram
arribi a tot arreu
hi ha llocs
del terme municipal
on no hi arriba
el clavegueram
per tant
l'aigua potable
no arriba
al polígon riu clar
l'aigua potable
a veure
dins de
un moment senyor Almagro
senyor Fernández
preu
no intercanvi
opinions entre vostès
si dirigeixis a la presidència
gràcies
senyor Almagro
d'acord amb el tercer pont
ja ho hem dit
que beneficiarà
a banda del tercer pont
la connexió
de les dues rotondes
la circulació
les entrades
sortides de la ciutat
i nosaltres
hi afegim
el desdoblament
del pont de ferro
del pont vell
no sé si
el primer pont
de Santa Tecla
el segon pont
de Santa Tecla
perquè com aquest dematí
es deia
el tercer pont
de Santa Tecla
nosaltres afegim
en aquesta voluntat
de millorar
les infraestructures
d'entrada i sortida
de la ciutat
el desdoblament
del pont vell
l'entrada
l'entrada
de la ciutat
l'entrada
de la ciutat
absorbeix
absorbeix
més de sobres
un desdoblament
tenir un pont
de sis carrils
en lloc
de tenir un pont
com ara tenim
de tres carrils
creiem que
hauria de fer
la reserva de sol
la reserva de sol
dins d'aquest dibuix
general de la ciutat
per al desdoblament
de la carretera
del pont de Armentera
nosaltres
seguim defensant
avui
i ho seguirem
defensant demà
i la setmana que ve
que la circunvalació
de Tarragona
es diu A7
que hem d'aconseguir
la gratuïtat
de l'A7
la desafectació
de l'A7
el rescat
de l'A7
i nosaltres
considerem que
aquesta és
l'autèntica
circunvalació
de Tarragona
aquest segon cinturó
i per tant
creiem que
s'han de preveure
noves entrades
i sortides
de l'A7
a l'alçada
de Sant Pere i Sant Pau
en aquest dibuix
general
ens cal
i si no ho fem nosaltres
no ens ho farà ningú
ens cal dibuixar
ens cal dibuixar
la carretera
Tarragona
la secuita
o sigui
la carretera
Tarragona
estació
d'alta velocitat
Tarragona
per a fort
la secuita
no la tenim dibuixada
i ens cal
dibuixar-la
ens cal
marcar-la
i ens cal
reivindicar-la
l'últim punt
és el del ferrocarril
a veure
nosaltres
ens remetem
a l'estudi informatiu
que va fer aquest ajuntament
i el port de Tarragona
o sigui
nosaltres
volem que el ferrocarril
sigui soterrat
si
dins d'aquell estudi informatiu
hi havia
dos opcions de soterrament
per l'actual traçat
no estem d'acord
amb el soterrament
que preveu l'actual traçat
fins al carrer Lleó
perquè no es deslliuraria
el serratllo
del cinturó
que és el ferrocarril
però
no trobaríem
malament
si per la façana marítima
no es pot fer
tenir l'estació
en el parc central
que és una altra
de les alternatives
que preveu
aquest estudi
fet entre l'Ajuntament
de Tarragona
o tenir l'estació
a la Tabacalera
que és una altra
de les alternatives
que preveu
aquest estudi
de l'Ajuntament de Tarragona
no sé
no sé
això és molt tarragoni
això sí que és un tret
molt tarragoni
per què ens hem de creure
els de fora
si naltros
ja hem fet
el nostre estudi
naltros
ho fem bé
i els nostres estudis
ho fan bé
per tant
si venen uns de fora
i ens diuen
que no pot ser per aquí
per què ens els hem de creure
naltros
hem de mantenir
el soterrament
de la via
no
no
no estic d'acord
amb l'apreciació
hem de treure la via
d'on està
no
hem de fer
desaparèixer la via
soterrant-la
per l'actual traçat
o bé
per un dels altres dos traçats
que preveia
l'estudi
de l'Ajuntament de Tarragona
crec
que aquest
que el treball
presentat
per l'equip de govern
no és un treball
dolent
no és un treball
dolent
crec que és un treball
millorable
crec
que
hauria estat
una
bona eina de treball
si s'hagués
arribat
en aquest plenari
després de fer un debat
com el que avui estem fent
en aquest plenari
en la comissió especial
de seguiment
del pla general
i si així no s'ha fet
és perquè
vostès
no ho han volgut així
jo vaig tindre una reunió
amb vostè
senyor Raül
i ja li vaig plantejar
diferents aspectes
pel que feia
principalment
a la desembocadora
Francolí
i li vaig proposar
fer reunions
fins i tot informals
entre els membres
d'aquesta comissió
de cara
a intercanviar
idees
de cara
a intercanviar
plantejaments
per la Tarragona
del 2015
jo segueixo
oferint
des d'Esquerra Republicana
més als vers
la possibilitat
d'arribar a acords
fins i tot
li vaig dir
en plan
així
amicable
si nosaltres
hem estat capaços
Convergència, Unió
i Esquerra Republicana
de Catalunya
de redactar
una llei d'urbanisme
per tot el
per tot el país
la ponència
la ponència
perdó
la ponència
que vostès
posin traves
o vostès
interpretin
diferent
l'urbanisme
a nivell de país
o a nivell de ciutat
seria
del tot incomprensible
per tant
si vostès
plantegen
el debat
tal com està plantejat
el vot d'Esquerra Republicana
serà negatiu
jo els hi demano
jo els hi demano
que amplien el termini
i per això els hi presento
o sigui
com he presentat
tantes coses
ja no ve d'una
ara els hi presento
una esmena
que canvia
el punt de l'ordre del dia
i que
diu
que
el termini
d'exposició pública
serà de 90 dies naturals
crec
que no
ens ha
no tenim cap pressa
no hem de fer
les coses de pressa
hem de fer
les coses ben fetes
hem de fer les coses
ben fetes
per no caure
en errors
segur que en caurem
en algun
perquè són persones
per no caure errors
de les antigues
de les anteriors
revisions
del pla general
errors
de les antigues
revisions
del pla general
com es diuen
a Sofrera
o com es diuen
Fortida de la Reina
per tant
prenguem-se les coses
en calma
discutim al màxim
el tema
els temes
i intentem arribar
a un consens
per la veu de la ciutat
gràcies
senyor president
gràcies
senyor Almagro
pel grup d'iniciativa
té la paraula
la senyora
Coma
gràcies senyor president
però entenc
que tindríem de ser
una mica més conseqüents
i acceptar
acceptar
un estudi
acurat
un estudi
amb previsió
de futur
un estudi
jo diria
ben fet
assessorat
per uns bons tècnics
una gent
amb experiència
i que per tant
es marcarà
la pauta
del futur
de la nostra ciutat
el màxim respecte
pels tarragonins
tots
inclús aquells
que donen suport
a les seves propostes
malgrat que no m'agradin
algunes d'elles
igual que he dit
que algunes
sí que m'agradaven
i les comparteixo
per tant
el que crec
que ha passat
aquest matí
és que vostè
senyor Font
portava
un discurs preparat
de desqualificació
que diguéssim
el que diguéssim
vostès tenia que dir
que nosaltres
havíem dit una cosa
que en cap moment
hem dit
nosaltres no hem parlat
en cap moment
ni de la Foscor
ni de la Tarragona Trista
ni dels tarragonins
ni hem fet
cap desqualificació personal
ni la farem
perquè estem parlant
d'un document
que podem coincidir o no
però es pot
inclús disquerpar
des del raonament
des de la
crítica
naturalment
no és un ajuntament
ni és una societat
del pensament únic
per sort
però no em digui
que jo
he fet
una descalificació
com la que jo crec
que ha fet
vostè
de les meves paraules
cosa que crec
que després
de la meva intervenció
i del meu to
no em mereixia
però bé
cadascú
és amo
de les seves paraules
i de les seves
estratègies
en tot cas
o vostè o jo
ens hem equivocat
de discurs
i jo el portava fet
i no he descalificat
al revés
si he intentat
parlar de la ciutat
vostè
potser no el portava fet
jo crec que és el que el portava fet
en tot cas portava la mentalitat
de que diguéssim
el que diguéssim
nosaltres estàvem equivocats
i ens ha descalificat
de del baix
he de reconèixer-li
que la matxacada
que ens ha fet
a més no l'entenc
després de la meva intervenció
òbviament
és que vostè
no m'ha escoltat
parlem de sostenibilitat
vostè m'ha dit aquest matí
que jo he sigut
conseller d'urbanisme
i no parlava de sostenibilitat
és que no en sabia
de sostenibilitat
l'any 82
ni en sabia jo
ni en sabia ningú
o és que algú dels que estem aquí
en sabia de sostenibilitat
alcalde
vostè i jo
que hem tingut alguna conversa
no fa massa temps
hem tingut d'aprendre
últimament
a córrer i cuita
naturalment
que hem tingut d'aprendre
a córrer i cuita
el 95
quan vaig tornar a ser
conseller
d'urbanisme
vaig haver de fer esforços
per saber
el poc que sé
de sostenibilitat
el que sí que
els tinc a dir
que el lamentable
no és que jo
no en sàpiga massa
el problema
és que jo crec
que alguns responsables
polítics
d'aquest ajuntament
que haurien de saber
més que jo
o no en saben
o no volen parlar
del tema
però no me fa vergonya
dir
que igual que l'he dit
al dematí
que hi ha tècnics
inclús ara
en aquell moment
que no en saben
de treballar
amb criteris
de sostenibilitat
i jo sóc
en aquest tema
un aficionat
el que faig
és documentar-me
entendre
sobre els documents
que m'estic documentant
i a partir d'aquí
puc dir-li
que vull ser més
de sostenibilitat
del que sabia
fa uns mesos
però
la veritat
que és un camp nou
és veritat
és un camp nou
de la sostenibilitat
que no vull tornar
a llicir-li
aquell no de càleg
aquell llarg de càleg
que he fet
aquest matí
sobre
què vol dir
una
modificació
d'un pla general
amb criteris
de sostenibilitat
perquè a més
vull dir-los
a tots plegats
que aplicar
el 100%
d'aquell catàleg
és impossible
però el que no és impossible
és de dir
que la ciutat digui
les forces polítiques diguin
arribem fins al 70
arribem fins a complir
aquests criteris
amb el 70
i això no es pot fer
si no fem
una auditoria ambiental
si no fem
un pla estratègic
si no fem
com a conseqüència
d'això
l'agenda 21
i ja no vull parlar
que de solucir
comentaré
el pla arqueològic
un pla de mobilitat
imprescindible
no s'entén
de cap manera
que hi hagi
una empresa municipal
que estigui fent
un pla de mobilitat
al marge de l'Ajuntament
això és inaudit
o aquest pla de mobilitat
és un pla de circulació
i parades d'autobús
o un pla de mobilitat
el té que fer
l'Ajuntament de Tarragona
i la tindria que encapçalar
la Conselleria de Medi Ambient
junt amb la Conselleria d'Urbanisme
o l'equip multidisciplinari
que es creix per això
que una empresa municipal
estigui fent al marge
de tots nosaltres
un pla de mobilitat
que és una de les eines bàsiques
que té que dissenyar el futur
del que ha de ser
el pla general de Tarragona
no té cap sentit
això no és una crítica destructiva
és una constatació
igual que no té cap sentit
que en aquest moment
fa dos anys
crec que va ser
que es va encarregar
una Conselleria
a un àrea determinada
d'aquesta ciutat
es va quedar encarregada
que faria l'agenda 21
junt amb el pla estratègic
ho recordaran vostès
el cartipàs d'aquest Ajuntament
diu
que l'àrea de promoció econòmica
crec que és
el títol és més llarg
s'encarregava
de fer el pla estratègic
junt amb l'agenda 21
no hem fet el pla estratègic
i no hem fet l'agenda 21
perquè abans
caldria fer una auditoria ambiental
una auditoria ambiental
que també sé la complicació
del que és fer una auditoria ambiental
però que és imprescindible
amb els temps que corren
i en una ciutat com la nostra
tenir una auditoria ambiental
nosaltres hauríem de ser
per la situació que tenim
des del punt de vista industrial
una de les primeres ciutats d'Espanya
una de les primeres ciutats d'Espanya
que hagués tingut
una auditoria ambiental
nosaltres hauríem de ser pioners
en el tema de la sostenibilitat
amb l'ajuda de la indústria química
no en contra de l'ajuda
en contra de la indústria química
amb l'ajut de la indústria química
per tant
el que he dit
i continuo dient
és que aquest pla general
s'hagués pogut fer
d'una altra manera
vostès l'han fet d'aquest
escolti'm
no discutirem
però que s'hagués pogut fer
d'una altra manera
segur
que hagués costat més diners
i hagués costat
més temps
segur
però en tot cas
no podrem dir
que no tinc raó
en el sentit de dir
aquest pla general
es pot fer de moltes maneres
vostès han optat per una
i nosaltres creiem
que calia fer-ho
d'una altra manera
parlem d'habitatges
el primer que vull aclarir
és que jo en la primera
no sé si vaig ser jo
o algun altre membre
de la comissió específica
per aquest tema
després de l'exposició
de l'equip redactor
del pla general
li van preguntar
que ens digués
sobre quin increment
no
sobre quin número
d'habitatges
es feia el model
d'aquesta ciutat
van preguntar
si van preguntar
sobre quin número
d'habitatges
es feia l'equip redactor
aquest model
que podia ser
número d'habitants
igual a número d'habitatges
naturalment independent
de la densitat
o sigui
segons la densitat
pot ser una cosa
segons la densitat
pot ser una altra cosa
i l'equip redactor
ens va sobtar
i vostès també
ens van sobtar
ens van dir
no sabem
quin número
d'habitatges
preveu aquest model
ens ho van dir així
vostès a la tarda
d'aquell mateix dia
quan van fer
la roda de premsa
van dir que volien
fer 9.000 habitants
9.000 habitatges
no ho van dir
en la comissió
és més
la senyora
com es deia abans
en cap lloc
del document
diu que vostès
proposen 9.000 habitatges
no ho diu
en cap lloc
no ho diu
en cap lloc
jo vaig preguntar-ho
així de clar
en tot cas
hi ha testimonis
que això
no se'ns va dir
o és així
no se'ns va dir
perquè ens va dir
que no se sabia
se'ns va dir
no jo dic
el que es va dir
a la comissió
jo no interpreto
si
bueno
sort que hi ha testimonis
que no vaig estar jo solo
en la comissió
en tot cas
el que sí que se'ns va dir
que la projecció
de creixement d'habitants
era de 175.000
això se'ns va dir
si alcalde
jo li dic
jo li dic
jo dic el que ens van dir
bueno
ho vaig entendre malament
el que sí que ens deia
és que hi havia
una projecció
de 175.000 habitants
que és sobre
l'única
que podem treballar
nosaltres
sobre la situació
de 175.000 habitants
i sobre una cosa
que el senyor Raül Font
aquest dia ha donat
una pista molt clara
és sobre
l'ocupació de sols
i si nosaltres agafem
l'ocupació de sols
que es preveu
sense comptar
la densitat
veiem
una gran taca
que inclús
l'equip redactor
l'altre dia va dir
bueno
no faci massa cas
d'aquesta taca
estensa que es veu
perquè té dos matisos
de colors
recorden que va dir
home no es pensin
que tot això
que es veu tan gran
a la zona de Ponent
tots són vivendes noves
però sí que és veritat
que hi ha unes grans
taques
d'habitatges nous
que no entren a la densitat
que preveu
el que hem dit abans
desapareixer del polígon
francolí
construir vivendes
al polígon francolí
amb les repercussions
que he dit abans
i que ja m'agradarà
veure
si el document definitiu
d'aquest pla general
que serà norma
continuarem dient el mateix
ja veurem
si en el document
quan s'aprovi
en el polígon francolí
direm
que totes les naus
del polígon
les activitats industrials
queden fora d'ordenació
perquè resulta
que les hem qualificat
d'industrial
ja veurem
el pas que hi haurà
des del document
que estem aprovant ara
fins al document
que s'aprovarà
en l'aprovació inicial
i en la provisional
ja ho veurem
ja ho veurem
estarem atents
simplement ho veurem
perquè aleshores
torno als habitatges
i als habitants
sobre el creixement
de 175.000 habitants
estic equivocat o no
és la dada
que ens va donar
si tenim en compte
els creixements
ja previstos
a la zona de llevant
i altres zones
a la ciutat
surten que
35.000
d'aquests habitants
amb la densitat
que vostès vulguin
35.000
d'aquests habitants
tenen que anar
del riu
fins a la canonja
si són
175.000
habitants
del riu
cap a la canonja
en tota la ciutat
35.000
d'aquests
amb les taques
que han fet
vostès
amb la densitat
que vulguin
diferent
una densitat
diferent
a Torrefort
una densitat
diferent
al polígon
francolí
amb aquesta taque
i amb aquesta població
toquen
35.000
habitants
a la zona
de Ponent
i el que volem dir-los
és que
no hi caben
35.000
persones més
a la zona
de Ponent
amb condicions
i en qualitat
de vida
no hi caben
jo simplement
em refereixo
a les dades
que hi ha
en aquest moment
en el document
si vostès
tenen altres dades
ho sento molt
i potser
estic equivocat
amb les dades
que se'ns han donat
i les dades
que hi ha
al document
el que estic dient
és cert
l'únic que els diem
és que aleshores
han d'acceptar
la crítica
que amb aquest raonament
que les estic fent
dona tota la sensació
que vostès
només han entès
la cohesió
a partir
de crear
processos
urbanitzadors
nous
i amb això
no vull fer
cap tipus
de qualificatiu
perquè no l'he fet
aquest matí
ni el faré ara
simplement
el que sí
que vull reiterar
és una cosa
que estic
absolutament
en contra
de les afirmacions
de vostè
senyor Font
vostè diu
constantment
i no
rectifica
i no té per què
fer-ho
si s'ho creu
que és que
el mercat
vindrà
a determinar
si es creix
aquí
o es creix
allà
l'ha dit
dues vegades
al dematí
el mercat
decidirà
i nosaltres
li diem
el mercat
té altres funcions
el mercat
no és qui
té que definir
la cohesió
social
d'una ciutat
perquè no ho farà
perquè no li pertoca
el mercat
té altres factors
positius
com a tal
que li corresponen
però el de la cohesió
no li correspon
el de la cohesió
té que fer-ho
vostè
i jo
i els representants
públics
aquest és el que hem de fer
i aquest model
que vostès proposen
de cohesió
insisteixo
és erroni
no per què
és erroni
perquè la previsió
de col·locar
35.000 persones
del francolí
fins a la caronja
és absolutament
errònia
per qualitat
de vida
per responsabilitat
en el cas
d'un accident
i jo sempre dic
que la indústria química
és segura
i no vull crear
cap tipus d'alarmisme
la gent pot estar
tranquil·la
però tenim
que preveure
amb aquests documents
que després
parlarà
la Junta de Portaveus
tenim que preveure
que la densitat
sigui
el suficientment
tova
o adequada
perquè en cas
d'un incident
la gent pugui
sortir en condicions
i físicament
dona pel que dona
el nostre terme municipal
i col·locar
tanta més gent
a la zona de Ponent
no és bo
per cap
no entenc
ni una sola raó
per la que vostès
em justifiquin
que és bo
densificar la zona de Ponent
em diuen
que per la cohesió
jo li dic
la cohesió
no és l'element
únic
perdó
per aconseguir
la cohesió
l'únic element
l'únic element
no és la construcció
és el riu Francolí
que he decidit
aquest matí
i he dit
que sí que estic d'acord
i he dit
que és el trasllat
de la laboral
que sí que estic d'acord
i he dit
i torno a dir
que estic a favor
que es construeixi
del riu Francolí
cap a la Canonja
que es construeixi
a Bona Vista
que es construeixi
a Torreforta
que es construeixi
però racionalment
no amb 35.000
habitatges nous
amb 35.000
persones noves
perdó
i hi ha un altre objectiu
que no l'hem dit
aquest matí
i crec que és interessant
també que el diguem
aquest increment
de població
va acompanyat
sempre
d'una previsió
de nous sols
el document
parla poc
i jo crec que en aquest moment
va de passada
sobre el tema
de la rehabilitació
en la rehabilitació
ve a dir
el document
que només caldrà actuar
en el cas corbà
de la ciutat
en les zones
que estiguin molt degradades
i jo estic d'acord
però estic absolutament
en contra
que es faci només
amb les zones
molt degradades
mireu
les dades
que hi ha
en aquest document
diuen que
l'enxample de la ciutat
per exemple
ha anat perdent
els últims 10 anys
ha anat perdent
quasi un 14%
de població
cal tenir molt clarament
en compte
que és tan important
construir vendes noves
com que el centre
l'enxample
no estic parlant
de la para alta
o del saball
estic parlant
de l'enxample
de la ciutat
cal tenir molt en compte
que és molt important
que no se'ns quedi avui
insisteixo
que en els últims 10 anys
s'ha perdut un 14%
i per això
crec que és imprescindible
que ja sigui nosaltres
ja sigui el pla general
ja sigui la Generalitat
junts nosaltres
amb l'Ajuntament
amb la Generalitat
fem uns 100
de les vivendes
deshabitades
perquè segons els tècnics
que hi entenen
jo no hi entenc
insisteixo
que vagi agafant dades
Tarragona té
un parc de vivendes
a possibilitat
de 70.000
diuen els tècnics
ens tenim que guiar
d'algú que hi entengui
o sigui que jo no hi entenc
de percentatge
el que diuen els tècnics experts
i jo simplement
vaig a la web
miro
llegeixo
i els que en saben
diuen que en les poblacions
com la nostra
és possible
que tinguem un parc
de vivenda
deshabitada
de vivenda buida
entre un 10 i un 15%
no no no
són les webs
o sigui
tenim la sort
que la globalització
comporta
alguns elements
positius
que són els elements
de la informació
o sigui
la generalitat
de totes maneres
el que ha dit vostè
és un magnífic arquitecte
va ser un magnífic rector
les risques
no serà perquè ho neguen
no?
no
no
és que no
en tot cas
el Joan Martí
quan era rector
tots vostès
ells
eren
amics seus
ara que no és rector
ja no són amics seus?

tornant al tema
que ens ocupa
si és veritat
que hi ha
uns 100
d'habitatges
buits
entre un 10 i un 15%
sobre un parc
de 69.000
habitatges
estem dient
que és possible
que a Tarragona
ens trobem
amb un parc
d'entre 6.000
i 9.000
vivendes buides
haurem de tenir
molt en compte
aquest
l'efecte
que això té
sobre el creixement
de la població
i sobre el que significa
programes de rehabilitació
que la rehabilitació
s'abandona
perquè és més cara
per tant
caldrà tenir en compte
programes
que ajudin
a la rehabilitació
de zones concretes
de la ciutat
copiant d'altres ciutats
i hi ha ciutats
com a Saragossa
que agafa illes senceres
del casc antic
i junt amb la iniciativa privada
el que fa és promocionar
ajudar
i subvencionar
una part
d'aquest tipus
de rehabilitació
ho dic perquè
no es val a dir
les xifres que estem parlant
i vostès saben perfectament
que en aquell moment
el centre robat
de la ciutat
l'enxample de la ciutat
aquest fet
encara que s'està rehabilitant
s'està rehabilitant
poc
només es rehabiliten
els grans
en els grans eixos viaris
però l'interior
no es fa
crec que no em deixo res més
a veure
per acabar
nosaltres
nosaltres independentment
del que puguem
votar
en l'aprovació
inicial
creiem que d'aquí
a l'aprovació inicial
hi haurà
modificacions
en aquest document
és possible
que modificacions
que situin més
la realitat
amb el que
amb la necessitat
i deixi
aquest document
de tenir
tants dibuixos
i tingui més
el que es diu
més xitxa
o sigui
que tingui més normativa
que tingui més dibuix
menys dibuix
i per tant
tingui més concreció
aleshores
el que no sé
és en aquell moment
nosaltres
el que sí que tinc clar
és que
avui nosaltres
no li votarem a favor
a aquest document
per les raons que he dit
perquè a més creiem
com he dit abans
que seria bo
que s'allargués
al màxim possible
l'exposició
al públic
per fer possible
que hi intervinguessin
no només els ciutadans
sinó els tècnics
que hi entenguin
seria bo
escoltar els tècnics
que hi entenguin
perquè
tots
aprenem
jo en tres conferències
que ha fet
el grup socialista
respecte a la sostenibilitat
que jo crec
que les hagués tingut
que fer l'Ajuntament
i no el grup socialista
perquè és el que estava fent
la revisió del pla general
i ha après molt
i per tant
jo crec que tenir tècnics
que en aquest període
ens expliquin
com cal fer
què vol dir la sostenibilitat
en el sentit urbanístic
i en el sentit de planejament
d'una ciutat
jo crec que és força interessant
no votarem a favor
d'aquesta proposta
però no votarem a favor
principalment
perquè darrere d'això
hi ha una filosofia
que nosaltres no compartim
que vostè sembla compartir
que deu ser l'efecte
insisteixo
de la proximitat
ideològica amb el PP
que és que
el mercat
ho té que regular tot
el mercat pot regular perfectament
el nostre pla general
de Tarragona
nosaltres els diem
el mercat no regularà
ni farà la cohesió social
que la ciutat necessita
aquesta i totes
i com que vostès
estan presentant un document
en el que ho deixen tot
una mica al mercat
el que diem
és que no li votarem
que sigui en aquest document
el que també
l'anuncio
a tots plegats
és que si en l'aprovació inicial
hi ha un nivell
de concreció
suficient
per poder entendre'ns
i el diàleg
d'aquí aleshores
és suficient
podem canviar
el nostre vot
per cert
i acabo
senyor Raül Font
jo em vaig entrevistar
amb vostè
i no li vaig dir
que no li passaria
els documents
al revés
li vaig dir
demà et passaré
els documents
li vaig dir això
no que no li passaria
els documents
que li passaria
a la premsa
la meva sorpresa
va ser que el dia següent
en lloc de passar-li a vostè
els documents
va veure que
era un divendres
si em recordo
la seva reunió
amb mi va ser un divendres
dissabte i diumenge
la premsa anava plena
de les propostes
que vostè ja feia
aleshores vaig dir
escolta
per què tinc que passar-li
el document
si resulta que
jo ja em vaig enterant
per la premsa
del que ells diuen
en el moment que toqui
com veig que no hi ha
un principi d'igualtat
i d'una certa solidaritat
en el sentit de dir
escolta
estudiem els documents
conjuntament
vaig pensar
que era una pèrdua de temps
passar-li
i dic així de clar
el que sí que farem
en aquest termini
d'exposició al públic
és passar-li
el document
conclusió
de les jornades
que vàrem fer
que veurà
que en moltes coses
estem d'acord
i en altres
de filosofia
més de fons
que potser
vostès no han sàpigut
explicar
o vostè defensa
vostè insisteix
està defensant
l'economia de mercat
i per damunt de tot
nosaltres també
defensem l'economia
de mercat
però amb regulació
de l'administració
vostè sembla
que això no
moltes gràcies
senyor Burgessé
té la paraula
el senyor Raül Font
gràcies
senyor
senyor
senyor
alcalde
dóna la impressió
que
alguns dels temes
són recurrents
i els anem
anant traient
i suposo que
si tornéssim
ens podríem estar
segurament
unes quantes hores més
retraient
i tornant a treure
i tornant a treure
i tornant a treure
els mateixos temes
jo en primer lloc
en referència
a la intervenció
del senyor Almagro
celebro
en relació
al que ell ha dit
observo i veig
que una part
molt important
dels temes
que ell comenta
estan ja inclosos
en la revisió
del pla general
que ens presenta
Gerard Newman
moltíssimes
d'aquestes coses
estan incloses
i d'altres
ja ho he dit
al matí
és a dir
això no pot
recollir
l'enciclopèdia
britànica
no pot ser
un recull
exhaustiu
de tot el que
allò representa
de tot el que representa
la revisió
d'un pla general
d'urbanisme
jo si
vostès han examinat
d'alguna manera
els continguts
d'aquest
d'aquest document
que entrega
Gerard Newman
si jo hagués de fer
el mateix amb vostès
en anant traient
i traient
i traient temes
probablement
també els hauria de dir
que se n'han deixat
molts els d'inter
de molts d'importants
que també ha de contemplar
la revisió
del pla general
d'urbanisme
i que ja anirem fent
de la mateixa manera
que vostès han dit
una sèrie de temes
que aquí no estan
recollits
perquè és òbvi
que en un document
en el 125
que és un document
primari
iniciàtic
del que ha de representar
la revisió
d'aquest
pla general
d'ordenació urbana
és evident
que en falten
moltíssims més
i si jo
aquí hagués de fer
extensiu
a fer extens
un arrelat
extens
de tots els documents
i totes les temes
que hem d'anar
tocant
doncs
potser no acabaríem mai
i vostès tampoc
els han comentat
ni els han posat
damunt de la taula
ara
escoltim
hem de fer
no hem parlat
d'operacions
de renovació
o reforma interior
de plans especials
no hem parlat
ja saben
que tenim un peri
amb la generalitat
de la part alta
és important
el tema
de la recuperació
de la part alta
també
no ha sortit
per exemple
el tema
de la regulació
genèrica
dels diferents usos
globals
i nivells
d'intensitat
no hem parlat
que calen fixar
programes
de desenvolupament
a curt i mig
pla
amb actuacions
públiques
i privades
per permetre
redaccions
de plans parcials
no hem parlat
d'assignació
d'intensitats
i usos globals
a les diferents zones
no hem parlat
de moltíssimes
i moltíssimes
altres coses
sobre les quals
podríem haver parlat
i si volen
continu
tinc un parell
del catàleg
d'edificis
no hem parlat
de veure
quants anys
que hem d'intentar
que en bastants anys
no calgui redactar
normes complementàries
de planejament
no hem parlat
de l'estudi econòmic
financer
sobre l'evolució
del cost
de l'ordenació prevista
i dels recursos públics
i privats
amb els que es compta
per a fer-li front
etcètera
etcètera
etcètera
molt més importants
alguns d'aquests temes
que vostès tampoc
no han retret
aquí en aquest moment
és a dir
si volem fer una relació extensa
jo entenc el seu paper
ho reconec
jo entenc que vostès
han de fer un paper
de cara a la galeria
de cara als mitjans de comunicació
de cara a la gent
que els pugui escoltar
de demostrar
que vostès
tenen unes idees
uns treballs
però la veritat
és que aquestes idees
fins al dia d'avui
algunes d'elles
no ens les havien fet arribar
aquesta és la veritat
no ens les havien fet arribar
jo celebro
que moltes d'elles
amb les quals
en aquests moments
puc dir que coincidim
moltíssim
el senyor Almagro
n'ha fet referència
a unes quantes
d'altres
són
altres temes
que anant sortint
són obvietats
que ja tothom
entén i comprèn
que aquest punt
aquest moment
no és el moment
de tractament
que això es va anar fent
a mesura
que el desplegament
d'un pla general
d'urbanisme
es va anar fent
a través de l'urbanisme
del dia a dia
o és que tot ha de ser
escolti'm
deixin treballar una mica
el senyor Fernández
també
perquè quan estigui aprovat
aquest pla
el senyor Fernández
d'acord amb el que s'aprovi
amb aquesta revisió
pugui anar
interpretant
els interessos
d'aquest ajuntament
i el que hagi aprovat
aquesta corporació urbana
municipal
i el senyor Fernández
pugui anar
aplicant-ho
això
ja on anem fent
la senyora Ferrer
té un programa
de residències
de gent gran
a la ciutat de Tarraona
ho coneixen
per les comissions informatives
ella té clar
allà on han d'anar
equipaments
sobre la gent gran
ho compartim
però jo entenc
que ara i aquí
en aquest moment
és que
escolti'm
si volen agafem
el cartipàs municipal
i anem anant explicant
tot el que té previst
fer cada un dels consellers
d'aquest ajuntament
perquè potser ens hem deixat
en algun el tinter
i en el tercer torn de rèplica
si és que hi és
ens diran
i no hem previst
fer
no sé quin
no hem parlat
la revisió no parla
de les llars d'infants
o no parla
de no sé què
o no parla
de no sé quantos
de tota manera
jo agraeixo
de debò
la coincidència
amb temes
com el trasllat
de l'antiga
CAMSA
de la CLH
sobre la nova
centralitat
sobre la cohesió
de Ponent
que té una orografia
té una orografia plana
això és evident
sobre el tema
de l'Horta Gran
el senyor Almagro
amb la Conselleria
de Medi Ambient
de la Generalitat
estan en tràmits
perdó
el senyor Mallol
disculpi
el senyor Mallol
amb la Conselleria
amb la Delegació Territorial
de Medi Ambient
en el tema
del Parc del Francolí
que s'està tirant endavant
tenen previst
fer-hi unes petites reserves
d'horta
típica tarragonina
perquè els nois
dels instituts
des del punt de vista
de pedagogia
d'educació
mediambiental
d'on es puguin utilitzar
celebro
el tema
de la Universitat Laboral
la coincidència
que s'ha de canviar de lloc
però insisteixo
amb el que he dit
ja aquest dematí
a Sant Pere Sassalades
ja hi ha l'institut
l'antic institut
politècnic
Comte de Rius
que dona
unes especialitats
unes sortides
de formació professional
que ubiquen
que possibiliten
a la gent
del centre de la ciutat
de Sant Pere i Sant Pau
Sant Salvador
etc.
poder-hi accedir
amb facilitat
i que ens cal
tenir aquests equipaments
a la zona
entre Camp Clar
Bona Vista
o la Gran Torre Forta
Camp Clar i Bona Vista
perquè
puguin haver-hi
aquestes sortides
aquestes noves sortides
professionals
a prop d'aquesta
important concentració
de població
de la nostra ciutat
amb el tema
de llevant
vivendes de protecció
oficial
home esclar
que se'n poden fer
només estem dient
que a llevant
s'han de fer vivendes
i a ponent també
no diem
si han de ser
d'una manera
d'una altra
i d'una altra
ara en aquest moment
ja es farà
més endavant
ja es dirà
s'acaba de provar
com molt bé
molt bé vostè ha dit
amb una col·laboració total
d'Esquerra Republicana
i Convergència Unió
al Parlament de Catalunya
una llei
que permet
destinar un 20%
de les vivendes
a que siguin
unes vivendes
a més a més
amb una qüestió important
referent als pisos
de lloguer
d'habitatge jove
que per cert
deixem-me fer un parèntesi
som un ajuntament modèlic
el pla d'habitatge jove
que està tirant endavant
el patronat municipal
de l'habitatge
és emblemàtic
i li puc garantir
perquè ho conec
per de formació professional
si vostè vol
no hi ha cap altre
pla de lloguers
d'habitatge jove
a Catalunya
que tingui
la potència
i la projecció
i la dotació econòmica
que té el pla d'habitatge joves
de la ciutat de Tarragona
en quant a camins
el company Agusti Mallol
està treballant
juntament amb l'Imonium
el tema de la interrelació
la interconexió
a través de diferents camins municipals
entre diferents barris
el tema de les restes romanes
ho ha comentat abans
el senyor Emili Mateu
la senyora Martollet
ens hi podria parlar més
tema de
també comentava el senyor Burgessé
del tema
el tema arqueològic
home
entre una ruta
una carta
em diu la senyora Maria Massa Martollet
que l'habitatge no és el monge
i que
i que
i que és una
perdó
doncs que és una
que és una carta
ho comentava la senyora Coma
és cert
i que
i que li podem dir
el que li vulguem dir
però en realitat
si el que entenem per carta
és el que tots volem entendre
s'està treballant
amb una carta arqueològica
i per tant
estem treballant
amb aquesta línia
l'un dels aparcaments dissuessoris
home ho celebro
estem fent un aparcament
a l'avinguda Catalunya
que és l'entrada
a la carretera
al pont d'Armantera
un altre Joan XXIII
que serà l'entrada
del tercer pont
altrament dit
de Santa Tecla
i agraeixo la puntualització
que em fa
el senyor
Burgessé
en el seu moment
el tercer pont
altrament anomenat
de Santa Tecla
i allà també n'hi haurà un altre
i s'està treballant
s'està treballant
amb aquesta línia
també el que es pretén
fer a la zona
de president Companys
a l'arribada
en un punt de confluència
entre la 420
i la
perdó
240
i 340
no?
En quant a la carretera
de la Secuita
home
l'està fent la Diputació
ja l'he dit
ja ho he dit
aquest matí
o la Diputació
està treballant en ella
és competència
de la Diputació
ja l'he dit
aquest matí
que nosaltres
podem aprovar
allò que podem aprovar
aquí
no altres temes
en fi
celebro
li agraeixo
que comenti
que el treball
no és dolent
que és millorable
jo en aquests moments
li faig un oferiment
perquè ens ajudi
a millorar-lo
i perquè
ens puguem asseure
home això ho diu vostè
que ens puguem asseure
per treballar conjuntament
per millorar-lo
sí home sí
faig una crida
en aquests moments
pública
perquè
puguem fer les reunions
que calguin
i a fer
incorporar les aportacions
que calguin
de la mateixa manera
que quan se'ns va fer arribar
un document
i ho he dit aquest matí
per activa i per passiva
Iniciativa per Catalunya
als Verds
un document
que em va fer arribar
el senyor Jordi Navarro
s'han incorporat
molts temes interessants
això és el que estem esperant
això és el que estem esperant
en quant al que ha comentat
la senyora Comas
home
el tema del trasllat
de la laboral
va haver-hi un acord plenari
en el qual
la senyora Comas
també va votar
per tant celebro
que es coincideixi
amb aquest tema
insisteixo
que més que preveure
un creixement urbanístic
com deia la senyora Comas
preveien un creixement urbanístic
preveuen un creixement urbanístic
i ha dit aquest matí
per activa i per passiva
i no sé com tornar-ho a dir
suposo que és la seva paraula
contra la nostra
volem una ciutat
que no pensi només
en el creixement urbanístic
però l'hem de tenir previst
això és el que ha dit aquest matí
i ho torno a dir
i ho repetiré ara una altra vegada
no volem que hi hagi
un creixement urbanístic desmesurat
si és que no hi ha de ser
l'únic que pretenem
és que si n'hi ha d'haver
perquè la demanda social
de la nostra societat
ens ho diu
tenir-ho previst
i no passar
com anteriors
èpoques
decenis
de la segona meitat
del segle XX
on no es van preveure
aquests creixements espectaculars
que va tenir la ciutat
i així no es lo hace el pelo
i així no es lo hace el pelo
hem de ser prou valents
hem de tenir
unes zones
unes àrees
possibles
de possible creixement
no vol dir que de passat demà
les haguem d'omplir totes
vinga va
Caravana de Mujeres
com la pel·lícula aquella de l'Est
això
més lluny de la realitat impossible
hem de preveure
un creixement urbanístic
tenir-lo previst
tenir-lo previst
tenir-lo previst
no vol dir fer-lo
demà ni demà passat ni l'altre
vol dir tenir-ho previst
perquè les generacions futures
no ens puguin retreure
que no s'hagi pogut fer
la previsió necessària
perquè la ciutat pugui créixer
d'una manera ordenada
i organitzada
i no en forma de barris
aïllats
completament separats
del centre de la ciutat
i amb un plantejament
de creixement
difús
i no concentrat
que entenem
que no és positiu
ni ha estat positiu
per la nostra ciutat
i això és el que ara resultarà
la nostra revisió
del pla general
s'ha insistit molt
la senyora Comas
el senyor Burgessé
amb el tema
de l'oferta i la demanda
escolti'm
no manipulin
no treguin les coses
fora de context
jo tampoc ho he dit
aquest dematí
que l'oferta
he dit
en un context determinat
que l'oferta i la demanda
en un marc
en un marc
planificat per aquí
o què estem fent aquí
si no planificar
en un marc
correctament planificat
pugui dir
aquí hi pot haver
un creixement
d'aquesta i d'aquella
altra característica
i si cal
si hi ha suficient
nombre d'habitants
si hi ha suficient
gent que vulgui comprar pisos
i si hi ha suficient
gent que en vulgui fer
perquè és evident
que si no n'hi ha prou
gent que en vulgui fer
hi ha gent
que hi vulgui anar a viure
probablement llavors
haurà d'intervenir
l'administració pública
d'una manera subsidiària
però si hi ha
la previsió realitzada
i cal
i és necessari
pel creixement
de la nostra ciutat
l'oferta i la demanda
regularà
si creixerà més
o creixerà menys
que és una altra manera
de dir
que si hi ha gent
que vol venir a viure
a Tarragona
o en determinades zones
de Tarragona
i hi ha sol disponible
aquest sol pugui ser
barato
més econòmic
i més a disposició
del preu del ciutadà
perquè si no insisteixo
el que ja demà
aquest dematí
la ciutat al final
resulta que
sempre té la culpa
si creix
creix massa
però si perd població
ja està
estem en crisi
estem en decadència
no podem créixer
perdem població
perdem els llocs de treball
perdem no sé què
home
hem de tenir previst
dir això
i dir
que només confiem
en l'oferta i en la demanda
i que ho deixem tots
en mans immobiliàries
home
em sembla que és reduir
bastant
simplificar
treure de context
i
diguem-ne que
malinterpretar
el que s'està proposant
en aquesta
en aquest document
de la revisió
pel General d'Urbanisme
estem dient
això pot créixer per aquí
pot créixer per allà
i passat demà
passat demà
si no és necessari
si no cal
si no hi ha pressió
demogràfica
si no passa no sé què
no sé quantos
i no sé quintos
ja hi haurà
altres ajuntaments
hi haurà
altres responsables
municipals
i altres ciutadans
a la nostra ciutat
que decidiran
el que ells vulguin
i que decidiran
no
allò que van preveure
aquells senyors
l'any 2001
escolti'm
pensem que ara
ha d'anar cap a aquest altre sentit
o cap a aquell altre
però no podem hipotecar
la ciutat
ni el futur
de la nostra ciutat
fent una revisió
d'un pla general
d'urbanisme
de dir no
quatre cosetes aquí
quatre cosetes allà
escolti'm
hem de fer-ho
d'acord
amb el creixement futur
de la ciutat
si és que cal
si és que cal
per continuar
ho he dit aquest matí
liderant
i sent capçalera
del camp
de Tarragona
del camp de Tarragona
la senyora
com has tornat a insistir
una altra vegada
amb les xifres
ja l'hi he dit aquest matí
ho torno a dir ara
que aquestes xifres
no afecten
a cap de les 25 actuacions
que aquest matí
ha comentat
no afecten
a cap d'aquestes actuacions
les xifres
són unes teories
hipotètiques
que fa
Aguirre Newman
en plan Maltusià
dient
escolti'm
la ciutat
a lo millor
pot créixer per aquí
i tenim l'opció A
la B
la C
que s'han equivocat
al fer el càlcul
algebraic
bueno escolti'm
doncs miri
els hi direm
que s'ho facin mirar
i que la propera vegada
agafin la calculadora
i afinin més
en els errors matemàtics
en els errors matemàtics
que hagin pogut cometre
i escolti'm
potser he comès jo
la culpa
de no agafar una calculadora
i sumar-ho tot
de dalt al baix
miri doncs no ho he fet
escolti'm no ho he fet
pensava
me n'havia refiat dels tècnics
el senyor Burgessé abans
deia que els tècnics
és important que ens en enfiem
doncs miri jo
me n'he enfiat dels tècnics
d'Aguirre Newman
perquè són tècnics
i bons
sembla que bons
per cert
per tant
cap d'aquestes xifres
que comentava ella
de nombre d'habitants
no afecten
a cap de les 25 actuacions
en aquests moments
en aquestes actuacions
encara no hem dit
quants habitatges
hi han d'haver
i per hectàrea
d'aquestes actuacions
ni quantes persones
hi poden anar a viure
no ho hem dit això
l'únic que hem dit
l'únic que hem dit
és que el senyor
Borja Carreras
diu
que
senyor Burgessé
és que m'interessaria
que us sentís això també
el senyor
Borja Carreras
ens diu
que si s'estableix
una densitat
si s'estableix
una densitat
de 30 i 40 habitants
per hectàrea
que això
haurem d'acabar
de definir més endavant
potser en alguns llocs

en altres llocs
potser no
però si s'estableix
aquesta densitat
estaríem parlant
entre propostes
d'ells
que fa Aguirre Newman
més els paus
recollits
en el pla general
del 95
estaríem parlant
d'un nombre
d'habitatges
aproximat de 9.000
a tot el terme municipal
jo no he dit
aquest matí
9.000 habitatges
als barris de Ponent
en tot el terme municipal
i en concret
en unes quantes actuacions
que no són
17
com deia la senyora
Comas
sinó 8 actuacions
en 8 de les 25 actuacions
s'hi fan habitatges
i que són
el perímetre posterior
de la Canonja
la zona que hi ha
entre Canonja i Bonavista
la zona del barri
de Camp Clar
entre Camp Clar
i Bonavista
la zona
d'Icomar
Torreforta
la zona
de Ferran
la zona
del final
d'Altafulla
aquestes són
les 8 actuacions
que preveu
Aguirre Newman
les 8 actuacions
que preveu Aguirre Newman
en un costat
i en un altre
que preveu
noves
que no
no referents
a les que ja preveia
la revisió del pla
de l'any 95
per tant
8 actuacions
d'habitatges
i punto
i per què això
i per què unes
a Ponent
i unes a Llevant
home perquè
a Ponent
ho he dit aquest matí
per tal
d'evitar
la regressió
l'envelliment
i la
la destrucció
de teixit social
no hem de permetre
que continuïn sent
zones
on hi visqui gent
la gent
del terme municipal
amb menys poder adquisitiu
o tal
han d'haver-hi zones
d'igual dignitat
i qualitat
que les que hi puguin haver
a les zones del barri
de Llevant
per què?
perquè a la vegada
i vostès ens ho demanen
i aquí està una contradicció
que a mi em fa ballar
i no sé on soc
en alguns casos
perquè hem de ser capaços
de preservar
importants zones buscoses
de les zones del Llevant
ho he dit aquest matí
també
vostè no hi era
senyor Navarro
som dels termes municipals
del Llevant
del litoral espanyol
que té més zona buscosa
en el seu terme municipal
o no hem de preservar
determinades zones buscoses
d'aquestes
ens ho diu l'estudi
que hem encarregat
a l'Imonium
o el que hem encarregat
a l'Institut Cerdà
de la Construcció
hem de ser capaços
de preservar això
i hem de créixer
en un costat
i créixer en un altre
en cap moment
senyor Burgessé
penso que he dit
aquest matí
que a la zona de Ponent
hi havia d'anar
35.000 habitatges
he dit
i estic parlant
de 9.000 habitatges
incloses les terres excavades
per tant estem parlant
d'un creixement
el doble
del que pugui tenir
terres excavades
en aquests moments
que permeti
un creixement
insisteixo
sostenible
i he dit
que hem definit
cap on anem
però he dit
que era tant
o més important
com ho volem fer
i això és el que intentem
també treballar
en aquest plantejament
per tant
res de creixement
indefinit
no he dit
que Tarragona
hagi de tenir
un creixement indefinit
no ho he dit mai
ni sóc jo
qui ho ha de dir
perquè jo no hi seré
d'aquí 25 anys
i aquell que hi estigui
d'aquí 25 anys
fent la revisió
del pla general
d'urbanisme
o aquell que estigui
d'alcalde
o aquell que estigui
a l'oposició
haurà de decidir
què necessita
la Tarragona
d'aquí 25 anys
o ho he de decidir jo
he d'hipotecar jo
el que ha de ser
el futur de la ciutat
de Tarragona
nosaltres no podem
entrar en aquesta línia
nosaltres
jo no he parlat
de creixement indefinit
jo he dit
si mai algú
vol continuar creixent
d'aquí 25 anys
jo en aquests moments
li tinc que deixar preparat
un possible creixement
o unes possibles àrees
o un possible
perquè és evident
que tot el que es proposa
en aquesta revisió
no es farà passat demà
la plaça Imperial Tàrraco
la plaça Imperial Tàrraco
va ser urbanitzada
ara fa més de 40 anys
i que jo sàpiga
encara estan acabant d'obrar
l'última dels blocs de cases
de la plaça Imperial Tàrraco
i en fa més de 40
que es va urbanitzar
o és que es pensen
que aquesta revisió
del pla general d'urbanisme
la fem avui
demà traurem la vareta
de la Mary Poppins
i Tarragona passarà
a tenir 165.000 habitants
home per favor
és que al final
potser de tant dir-ho
alguns de vostres
es pensen que així
potser intoxicarem
l'opinió pública
potser buscarem
algun element
per tal de que
pugueu buscar
alguna fissura
o treure algun element
que la ciutadania
no li dringui bé
escolti'm
no ho hem dit mai
en cap moment
i ni ho direm
ni ho direm
nosaltres no podem hipotecar
ni som ningú
per tal de poder hipotecar
el futur de la nostra ciutat
el que sí que podem fer
és preservar zones
de la zona llevant
moltes de les quals
hem recollit
de les seves idees
tal com li he dit
aquest dematí
a la senyora Coma
senyora Barro
perquè coincidim
és evident que coincidim
amb moltes
i amb d'altres
potser no tant
i amb d'altres
no sé no tant
en quant al pla d'equipaments
que comentava la senyora Comas
i amb això acabo
el tema de la senyora Comas
ella parlava
que el pla d'equipaments
que miri escolti'm
fem reserva de sol
en cada un dels espais
i els equipaments
es van definint
en funció de les demandes
i les necessitats
això no vol dir
que no estiguin previstos
i tant
que els tenim previstos
i que ho estem dient
i que estem
adassant-nos per exemple
al Departament d'Ensenyament
dient que necessitem
equipaments educatius
a les zones de llevant
o que necessitem això aquí
o que necessitem
esportius allà
o que necessitem zones
de llars de tercera edat
a no sé on més
esclar que es fa això
esclar que existeix
un pla d'equipaments
però ja he dit aquest dematí
que això tampoc pot ser
una
l'enciclopèdia
de Diderot
i d'Alembert
de la il·lustració francesa
en quant al que comentava
el senyor
Burgessé
home jo en primer lloc
si és que l'he ofès
aquest dematí
jo li ofereixo
les meves disculpes
perquè res més lluny
de la meva intenció
simplement
senyor Burgessé
m'ha donat la impressió
i potser estic equivocat
i celebro
si és així
que estic equivocat
que d'alguna manera
feia a vostè
una sèrie de comentaris
una mica
la sensació
de dir
mira això
són pals a les rodes
perquè doncs
potser com que no som mirant
massa a fons
o perquè potser els sembla
que tenim massa sintonia
amb els ciutadans
veuen que poden perdre
una certa quota
em va donar la impressió
que parlàvem més
amb una clau
d'intentar
buscar complicitats
ciutadanes
que no pas
de temes de fons
per tant
jo crec que
penso que és important
que analitzem
el fons de la qüestió
no la forma
això crec que és important
i sobretot
tenint en compte
que en aquest document 125
és el que és
és el que hi ha
ja vindran tots aquells altres temes
més endavant
jo crec que
aquest és un pla innovador
no és un pla net
jo potser
és que em dóna la impressió
que potser vostès
es pensaven
que aquí
trauríem un pla net
de revisió
i que faríem una coseta
més o menys mediocre
per anar cobrint
una mica l'expedient
escoltem
jo crec que és un pla valent
agosarat
innovador
projectat cap al futur
que canviarà
i transformarà la ciutat
les ciutats
van anar en rebent impulsos
la ciutat de Terrona
va fer un canvi espectacular
ara fa 11 o 12 anys
quan en Joan Miquel Nadal
i el seu equip
va entrar a l'Ajuntament
això és evident
ara ens cal
una segona nova revolució
i això és el que pretén
aquesta revisió
del pla general d'urbanisme
fer una segona projecció
cap al futur de la ciutat
lligant els barris de Ponent
nosaltres pels barris de Ponent
no volem política de caramelets
volem que els barris de Ponent
deixin de ser barris
que ja ho han deixat de ser
penso però
que acabin de deixar de ser barris
per ser totalment ciutat
totalment ciutat
de dalt a baix
del mig
cap a les vores
i de dalt a baix
i disculpir si m'ha semblat
que la seva intervenció
parlava d'una tarragona fosca i trista
però és com ho semblat a mi
li demano disculpes
li demano disculpes
si és que la meva interpretació
ha sigut errònia
si ha sigut errònia
en quant a l'empresa
ha parlat
senyor Burgessé
de l'empresa municipal
d'esquenes a l'ajuntament
em sembla
ha parlat
senyor Burgessé
de l'empresa municipal
home
arribar a dir
vostè que fa tants anys
que està a l'ajuntament
que ho digués jo
que només en fa tres
potser se'm podria
passar per alt
però que ho digui vostè
que ho està fent
una empresa municipal
d'esquenes a l'ajuntament
em sembla
si més no
fora de lloc
no?
és un pla de mobilitat
important
que està treballant
l'empresa municipal
d'autobusos
això seria com dir
com dir que els autobusos
no són de l'ajuntament
que són d'una empresa
escolti'm
els autobusos són municipals
perquè els gestiona
una empresa municipal
que és una societat anònima
de la qual vostè forma part
del Consell d'Administració
doncs miri
hi ha una altra empresa
de la qual també vostè
o aquesta mateixa empresa
de la qual vostè forma part
d'aquest Consell d'Administració
està fent aquest pla de mobilitat
l'està fent l'Ajuntament
en treball conjunt
amb Aguirre Newman
li diré que en treball conjunt
amb Aguirre Newman
vostè forma part del Consell
Consell
perdó
no d'Administració
Junta General d'Accionistes
disculpi
disculpi
no no
té tota la raó
li ofereixo disculpes
com diu el senyor alcalde
però en té d'altres
que sí que formen part
de la Junta General d'Accionistes
com el senyor Manolo López
per tant
ho està fent l'Ajuntament
i ho està fent
amb Aguirre Newman
s'ha reunit
diverses ocasions
amb Aguirre Newman
i també hi participen
els veïns
perquè potser
potser no els acaba
de fer massa el pes
que els veïns
tinguin aquesta participació
important
estem generant
un nou estil
de gestió
de la nostra ciutat
i de govern
de la nostra ciutat
en la qual
les associacions de veïns
per nosaltres
tenen un pes
cap dalt
importantíssim
vostè ha parlat també
del nombre d'habitatges
ja ho he dit abans
suposo quan m'he fet referència
al que deia la senyora Comas
674
625
escolti'm
són hipòtesis
que fa
Aguirre Newman
i diu
escolti'm
això podria arribar a créixer cap aquí
podria arribar a créixer cap allà
més igual
no és que sigui igual
no ve el cas
en aquest moment
saber si creixerà més
o creixerà menys
l'únic que hem d'estar preparats
és per donar respostes
al model de creixement
que la pròpia ciutat
vagi demanant
i no m'espanta dir-ho
perquè la pròpia ciutat
és l'oferta i la demanda
que els propis ciutadans
que la fan
que la viuen
ens han d'anar indicant
i això no vol dir
ser
en absolut
renunciar
als criteris
cohesionadors
i directors
i enquadradors
que ha de tenir l'Ajuntament
en torn a la revisió
del pla general
d'urbanisme
què recollirà el pla definitiu?
en un moment
vostè es preguntava
què recollirà el pla definitiu?
doncs no ho sé
això són unes primeres eines
moltes de les quals
les hem posat
a damunt de la taula
perquè hi hagi debat
volem generar debat
volem emprendre'l
volem obrir-lo
l'hem obert
durant aquest temps
enrere
amb associacions
amb entitats professionals
i preparis
perquè aquest mes
que ens espera
o aquests 30 dies hàbils
que ens esperen
a part d'exposar-ho
al Palau de Congressos
farem una acció
activíssima
d'anar-ho a explicar fora
no esperar que la gent
vagi al Palau de Congressos
a veure els planos
sinó que ho anirem a explicar
d'una manera massiva
important
el resta
o altres
no el resta
no a tothom
perquè segurament a tothom
no podrem arribar
però
entitats, col·lectius
associacions professionals
grups
organitzats
i gent responsable
i gent
amb responsabilitats
dintre la nostra ciutat
a nivell
de moviment associatiu
etcètera
per tant
volem coesionar
volem processos
urbanitzadors nous
i el mercat
decidirà el moment
dintre d'un marc
insisteixo
perquè si no
insisteixo
què fem aquí
què fem aquí
dir-me a mi
penso jo
que només pretenem
que l'oferta
la demanda
a tots els que tenim
una formació humanista
a l'equip de govern
potser sí que hi hagi
algun liberal
no ho sé
però en som uns quants
que tenim
una inspiració humanista
i per tant
pensem que
és important
que les persones
puguin
saber
el moment
en què aquesta
revolució urbanística
a la nostra ciutat
s'ha de fer
jo crec que
jo li demanaria
i li torno a oferir
disculpes
si m'equivoco
però jo a vegades
penso que parlar
de certes
en certa manera
de l'urbanisme
és fer un mal favor
a la ciutat
és potser entrar
en una dinàmica
jo diria demagògica
i insisteixo
si m'equivoco
li demano
una altra vegada
disculpes
però
jo penso que
entrar
en aquest tema
de la demagògia
de que tots allà van
això potser
si és així
senyor Burgessé
és de mala persona
i jo no considero
que vostè ho sigui
perquè crec
que també creu
en l'urbanisme
i creu
en el futur
de la ciutat
jo voldria acabar
senyor alcalde
si m'ho permet
insistint
en el que he dit
abans
volem una Tarragona
ambientalment sostenible
funcionalment eficient
socialment solidària
volem assegurar
unes normes
i uns valors col·lectius
capaços de resoldre
els dilemes
que la ciutat planteja
no volem
un model de difusió
com alguns de vostès
han plantejat aquí
perquè això hipoteca
els espais
de gran importància
per creixement futur
i reserves naturals
i fragmenten
innecessàriament
el territori
el que volem
és un model
que supera aquest model
que vostès ens plantegen
perquè insisteixo
ho he dit
tres o quatre vegades
si no al final
resulta que seurà
la ciutat
sempre serà culpable
perquè si creix
és que la fem creixer massa
i si perd població
ja està
ja estem en crisi
ja no estem fent
el que cal per la ciutat
i el que s'ha de fer
per promocionar-la
i potenciar-la
major igualtat
d'accés dels ciutadans
als serveis
i ocupació
i no
nous episodis
d'emarginació
territorial
o social
és el que demana
la nostra ciutat
i és el que volem fer
amb aquesta revisió
del pla general
d'ordenació urbana
gràcies senyor alcalde
moltes gràcies
senyor secretari
anem a procedir
a la votació
senyor Almagro
aquest matí
ha fet una petició
en veu
demanant
que quedés sobre la taula
la manté?
gràcies senyor Almagro
senyor Navarro
aquest matí
vostè no hi era
però la senyora Comas
sí que hi era
ara no hi és la senyora Comas
i és vostè
el que voldria saber
si vostè manté
la sol·licitud
llavors senyor secretari
es votarien conjuntament
és a dir
la votació
del senyor Almagro
demana que quedi
sobre la taula
que es retiri
que es retiri
de l'ordre del dia
que es retiri
de l'ordre del dia
és conjunt
el senyor Almagro
i la senyora Comas
deia que quedeix
damunt de la taula
però les dues
tenen el mateix efecte
senyor secretari
vol procedir a la votació?
Esquerra Republicana
de Catalunya és verd

iniciativa per Catalunya
vers la plataforma

Partit Popular
no
Partides Socialistes
de Catalunya
abstenció
Convergència
i Unió
no
dos votos
a favor
quince
en contra
i siete
abstenciones
molt bé
a continuació
hi ha hagut una proposta
que la tenen tots vostès
en la que se demana
que la informació pública
duri 90 dies
el que és evident
és que no podem votar
la informació pública
en 90 dies
si primer
no votem
si l'obrim o no l'obrim
a informació pública
per tant
primer anirà
a l'ordre del dia
amb el seu contingut estricte
senyor secretari
vol procedir a la votació?
perdó
és igual
tu el que digui la llei
bueno
és que més val votar
un
perquè si no
Esquerra Republicana
de Catalunya
és verd?
no
iniciativa per Catalunya
vers la plataforma
no
partit popular

partit socialista
de Catalunya
conversència i unió

quince votos
a favor
i nueve en contra
moltes gràcies
senyor secretari
hi ha una esmena
del partit
d'Esquerra Republicana
i els verds
amb el que demana
que l'exposició pública
sigui de l'ordre de 90 dies
jo suposo que el senyor secretari
té alguna cosa a dir
respecte als 90 dies
hi ha alguna limitació legal
en aquest temps?
la limitació
solo es mínima
i ha de ser
como mínimo
30 días
val
doncs bé
anem a procedir
a votar l'esmena
del senyor
Almagro
senyor secretari
vol procedir a la votació?
Esquerra Republicana
Catalunya és verds

iniciativa per Catalunya
vers la plataforma

partit popular
no
partit socialista
de Catalunya

convergència i unió
no per imperatiu legal
serà pel que sigui
però és no
no
vinga d'acord
9 votos a favor
i 15 en contra
moltes gràcies
per imperatiu legal
esclar home
grups que desitja fer explicació de vot
senyor Almagro
desitja fer explicació de vot
he entès
no?


ara sí
val
no no
veu com això de l'entendre
o
atendre és diferent
endavant
endavant
gràcies president
gràcies president
gràcies president


senyor Borgeser
senyor Borgeser
senyor Sabatet
té la paraula
no molt breument
nosaltres hem votat que no
sense perjudici
ho ha dit ja abans
Josep Anton Borgeser
que en la tramitació
doncs incorporin el que
nosaltres venim defensant
i el que nosaltres venim defensant
no és
cap cosa extraordinària
ni res que
pugui semblar
estrany
ni estem
davant d'un document
sobre el que ens acabem de pronunciar
que sigui únic
perquè la teoria del pensament únic
i que no hi ha altra política
ni altra manera de fer les coses
no existeix
això
jo crec que ja estem tots d'acord
els que
som aquí
i si no hi estiguéssim d'acord
aniríem molt malament
o sigui que jo vull
suposar
que tots respectem
les idees dels altres
jo respecto les idees
dels que s'han pronunciat avui
en un sentit
i els que pensen
que s'ha d'actuar
d'una manera
i s'ha de programar
el futur d'una ciutat
i jo espero
en justa correspondència
que es considere
igualment
les nostres idees
com a també vàlides
encara que no es puguin compartir
dues coses només
per acabar
la teoria de Maltus
la Maltusia
que he estat sentint avui
diverses vegades
i que he sentit
al llarg d'aquestes
darreres setmanes
també a través dels mitjans
de comunicació
que fa servir
l'equip del govern
els hi asseguro
que ja no és vàlida
és a dir
no hi ha ningú
que pensi
i citi
i planifiqui
en base a les teories
d'un senyor
que durant uns quants anys
fins i tot
algunes dècades
va estar planificat
no hi ha cap sociòleg
ni cap antropòleg
cap historiador
que avui en dia
citi com a autoritat
les teories
que feia servir
aquest senyor
hi ha
per sort
altres teories
sobre les que
com ha dit
el meu company
Jorah Panton Burgacer
encara estem
en els seus inicis
fa poc temps
que funcionen
la teoria
de la sostenibilitat
de veure
quina energia
s'ha de consumir
a una ciutat
per exemple
això sona molt
novedós
inclús per nosaltres
no?
quina quantitat
d'aigua
com es pot reciclar
aquesta
tots els elements
que llancem
a les escombraries
també
i quina mobilitat
acceptem
com a útil
i convenient
per tenir una vida
més digna
són aquests
i per tant
en funció
d'això
de com
els desplaçaments
de la gent
poden ser
més fàcils
poden ser
el màxim
a peu possible
el màxim
amb bicicleta
i el màxim
amb transport públic
i com tot això
per acabar
però qüestió
quasi tant
o més important
es pot decidir
entre tots
entre tots
el màxim
de participatiu
possible
doncs a partir
d'aquí
això és la sostenibilitat
decidir entre tots
els límits
que volem
i per tant
allò de
bueno
ja veurem
una previsió
que ha fet
el senyor
Aguirre Newman
en pla
Maltusiano
és que ja no serveix
això
no serveix
són aquests
altres criteris
hi ha altres
autoritats
de les que
ens podem servir
i altres ciutats
que han planificat
el seu futur
no
crec
sincerament
que aquest
pla general
veurem com acaba
però no crec
que
sigui
un document
d'aquells
que pugui
obtenir
cap premi
ni que puguem
anar a presentar
aquest ajuntament
ha fet altres coses
importants
que sí que
són més presentables
no crec que
aquest sigui
ni valent
ni agosarat
ni innovador
més aviat
és un document
que segueix
la inèrcia
que s'ha seguit
en el nostre país
i en el món occidental
a l'hora de planificar
i que per tant
incorpora molt
poques coses
novedoses
l'urbanisme
no és neutre
no és únic
hi ha diferents concepcions
nosaltres en tenim
unes
vostès segurament
en tenen unes
altres
esperem
coincidir més
en el futur
i en el tràmit
que seguirà
aquest pla general
i tant de bo
poguéssim acabar
votant-lo
però el pas que anem
doncs avui almenys
hem hagut de votar
que no per tot el que hem explicat
gràcies
moltes gràcies
senyor Sabater
la segona part
de la seu
d'això
és
no és seva
és de Fussler
vicepresident mundial
de Dow Chemical
amb la llibre
Ecoeficàcia
que jo li vaig recomanar
a l'Agustí Mallol
que s'ha llegit
ells fa temps
jo crec que és
una trasmesa familiar
senyor Fernández
té la paraula
sí senyor alcalde
voldria en tot cas
breument
en nom de
ja ha donat el Pitu
en nom del nostre grup
de Convergència i Unió
fer una breu explicació
el nostre suport
en el document
que
jo diria
de forma tan
absolutament
valenta
i absolutament
doncs
clara
durant
més de cinc hores
s'ha debatut
en aquí
i en que
nosaltres
personalment
hem de felicitar
en el nostre regidor
que ha estat
i és
i ho serà
fins al document
definitiu
de l'aprovació
del mateix
el que serà
el document
definitiu
de la
modificació
de l'actual
pla general
jo crec que ha estat
un exercici
de debat democràtic
de transparència
s'ha donat
per activa
i per passida
s'ha donat
termini
amb uns i altres
perquè
d'alguna forma
plantegin
les seves qüestions
respecte a aquest document
jo el que sí voldria
en el moment d'explicar
el vot
de la nostra coalició
voldria deixar
algun punt
en clar
perquè
durant el debat
de més de sis hores
s'han fet plantejaments
que
en absolut
nosaltres
podem estar d'acords
però que no entraré
ni molt menys
en el que és l'alusió
però sí que entrarem
en qüestions relatives
en el que és
i ha significat
l'urbanisme
en la nostra ciutat
actualment
l'alcalde Nadal
porta governant
aquesta ciutat
des de fa
me sembla
11 anys
durant 11 anys
o una mica més
aquest equip de govern
mai ha executat
una actuació
urbanística
derivada
d'una
normativa
del senyor Nadal
i m'explicaré
durant més d'11 anys
aquesta ciutat
s'ha anat
desenvolupant
urbanísticament
urbanísticament
en funció
dels instruments
urbanístics
que
l'alcalde Nadal
i l'equip
de Convergència i Unió
es va trobar
en l'any 90
i valdria la pena
que quedés clar
perquè molt sovint
molt sovint
podem experimentar
com s'acusa
a través
de destacats membres
de l'oposició
que ara
hi poden seure
amb aquests bancs
o altres
que han segut
altres temps
dient
que l'especulació
dient
que l'excés
de vivendes
que la massificació
de vivendes
s'ha realitzat
en aquesta ciutat
seguint les directrius
de l'alcalde Nadal
i de Convergència i Unió
doncs mirin
senyors de l'oposició
senyors socialistes
senyors d'Esquerra Republicana
i senyors d'Iniciativa per Catalunya
ara per ara
després d'11 anys
nosaltres
només
què hem fet
és seguir
sisplau
senyor
deixa'm un moment
per a
deixa'm
deixa'm
ah perdona
a veure
no és digne
d'un alcalde
durant
senyor
sabater
no
però deixi'm acabar
i després vostè
digui-li el que cregui
convenient amb el senyor alcalde
però vull que cregui
un moment
vull que quedi clar
vull que
senyor sabater
vull que quedi clar
una vegada més
que durant
11 anys
i això vull dir
fins i tot
pels meus propis companys
que
la política urbanística
que s'ha desenvolupat
en aquesta ciutat
va ser aquella
que es va crear
molta d'ella
sota la dictadura
dels ajuntaments
franquista
i molta d'ella
molta d'ella
la política urbanística
que es va crear
com a conseqüència
del document
de l'any 82
i que quedi clar
d'una vegada
per totes
que aquest ajuntament
no ha desenvolupat
cap política urbanística
de construcció massiva
ponent
a llevant
a l'oest
o a l'est
sinó a aquelles
de les previsions
dels plats generals
que nosaltres ens vam trobar
senyor Raül
que nosaltres ens vam trobar
ni Convergència i Unió
ni el Partit Popular
ha fet cap instrument
urbanístic
que avui en dia
encara sigui executable
això seria
per la meva part
deixar-ho clar
jo crec que ha quedat
perfectament
demostrat
que el document
que avui ha presentat
aquí el nostre company
Raül Font
i per això
faia aquesta explicació
de vot
ha estat un document
que independentment
de la seva importància
perquè encara té
un tramit llarg
de procediment
és un document
absolutament
consensuat
per moltes
persones
per moltes entitats
i per moltes institucions
i que si hi ha
partits
que no tenen
interès
en consensuar
aquest document
és perquè no tenen
en absolut
interès
en aprovar
aquest document
ni consensuar
aquest document
ni qualsevol altre
que se li pugui
plantejar
i
nosaltres
explicarem
una anècdota
que a mi em sap greu
que no hi sigui
la representant
del Partit
d'Iniciativa per Catalunya
la senyora Comas
en canvi
està el senyor Navarro
que el suposo
que va ser
un dels promotors
o de la iniciativa
de la idea
i dic que em sap greu
que hagi
no
dic que em sap greu
que la senyora Comas
hagi vingut
ens hagi llançat
el seu rotllo
i sense que hagi
acabat el debat
sense el debat
no
tampoc no li vaig dir res
sense que hagi acabat
el debat
d'un document
tan
tan important
com aquest
ens hagi abandonat
ens hagi abandonat
simplement
ens hagi abandonat
però miri
fa 4 anys
senyor Navarro
fa 4 anys
senyor Navarro
li recordo
que
Iniciativa per Catalunya
amb motiu dels carnavals
de Tarragona
va organitzar
una espècie
de comparsa
amb la qual
diversos simpatisants
o militants
perquè anaven vostès
entregant panfletos
amb les caretes
que significaven
la junta directiva
del Nàstic
doncs
Carnaval
si deixi'm acabar
sisplau
és capaç
vostè
és capaç
vostè
d'aguantar
una intervenció
democràticament
doncs
li estic fent
referència
a un fet real
perquè té a veure
té a veure
amb aquesta discussió
senyor Navarro
una espècie
de comparsa
de vostès
afegint
unes espècies
de caretes
de tots i cadascun
dels directius
del Club Nàstic
anaven passant
uns panfletos
per la Rambla
dient que
tota la zona
del Nàstic
seria una pura
especulació
i això és veritat
li sàpiga greu
o no li sàpiga
avui en dia
l'equip de govern
planteja
tota una zona
esportiva
al Club del Nàstic
vostès
lògicament
han callat
com a mussols
perquè certament
tot allò
que pedriquen
després
lògicament
s'ho han d'engollir
o s'ho han de tregar
perquè aquesta
és una realitat
i crec
que és
sincerament
i políticament
important
que vostès
acceptin
que allò
que en un moment
donat
van fer
qüestió
davant
d'unes festes
populars
ara en aquests moments
haurien d'entendre
que com a mínim
es van equivocar
i que l'equip de govern
ha presentat
una excel·lent zona
deportiva
dintre del seu
document
de revisió
del Pla General
de zona esportiva
del Club
del Gimnàstic
hi ha un altre aspecte
pel qual nosaltres
hem donat
el vistiplau
en aquesta revisió
del Pla General
i en aquest document
home
nosaltres
ho ha dit abans
el senyor Raül Font
no voldríem arribar
als extrems
que s'ha arribat
per exemple
a la ciutat de Barcelona
en què
ha quedat
pràcticament
absorbit
tot el sol urbà
i no existeix
absolutament
sol
per a res més
i això
ha provocat
que des de l'any 79
fins a l'any 90
fins a l'any 2001
s'obtingui
i es tingui
una ciutat
en la qual
ha prevalescut
senyors
el que ha estat
la especulació
sobre qualsevol
altra tendència
el que ha estat
la pròpia sostenibilitat
que aquí tant
s'ha predicat
quan s'acusa
i per això
hem donat
el nostre
vistiplau
quan s'acusa
que aquest és un pla
que no contempla
aquells espais urbans
o territoris
de la ciutat
que s'estan quedant
buits
com a conseqüència
d'aquest planejament
que s'ha realitzat
durant aquests últims anys
el que s'hauria
de plantejar
i el que s'hauria
de provar
quins són
aquells espais
buits
aquells espais
urbans
o territoris
que estan quedant
en la nostra ciutat
buits
com a conseqüència
d'aquesta urbanització
ferotge
en la qual
s'està plantejant
aquí
jo crec que
de vegades
aquest és el cul
a la confusió
i al derrotisme
que
moltes vegades
per manca
d'alguments
s'aplica
amb
les
plantejaments
en contra
de documents
que sincerament
es pot tindre
tota la
la discussió
que es vulgui
però que és
un document
absolutament
respectuós
en el que és
el benestar social
en el que és
la qualitat de vida
i en el que és
també
la preservació
del medi ambient
abans ha dit
el senyor
Raül Font
i ningú
ho ha volgut
destacar
que Tarragona
és la ciutat
que té
per habitant
més massa
forestal
de qualsevol
ciutat
de les seves
característiques
en tot
l'indret
de la Mediterrània
i aquesta és una veritat
absolutament
indiscutible
absolutament
indiscutible
la massa
forestal
que té
la nostra
ciutat
respecte
als seus
habitants
no està
superada
absolutament
per ningú
i això
i això
no és un
producte
ni molt menys
del que hagi fet
l'actual equip
de govern
és un producte
que ha estat
com a conseqüència
sobretot
de les polítiques
urbanístiques
dels ajuntaments
democràtics
des de la seva
instauració
de la democràcia
municipal
en aquesta ciutat
però
allò que vostès
acusen
contínuament
que arriba
la dreta
arriba
el neoliberalisme
escolti
fa 11 anys
que segons vostès
estan les dretes
i el neoliberalisme
i mai s'havia
respectat
tant l'urbanisme
en aquesta ciutat
com s'han respectat
durant l'època
de l'alcalde
Nadal
i aquest és
un fet
absolutament
inqüestionable
inqüestionable

nosaltres
estem
absolutament
oberts
a que per part
dels grups
que han intervingut
facin plantejaments
durant
el mes i mig
que aquest document
tindrà la seva exposició
al públic
és evident
que després
vindrà una aprovació
inicial
i fins i tot
després
una nova exposició
al públic
estem
absolutament
oberts
a que els plantejaments
que d'alguna forma
puguin acceptar
aquest document
nosaltres
lògicament
l'acceptarem
però
el que no
podem
acceptar
és que
des de
la simple discussió
d'un document
que marca
els criteris
que marca
les sugerències
i que marca única i exclusivament
per on ha d'anar
aquesta ciutat
dintre del seu context
del pla general
ja s'hagin fet intervencions
en aquí
no per part del senyor
Burgessé
que no tinc cap interès
en que quedi
o que se senti aludit
però sí
per part
d'alguna
o alguna representant
polític
que com sempre
ha aprofitat
aquest debat
polític
per acusar
una vegada més
una vegada més
en que aquest és un plan
especulatiu
que és solidari
amb els promotors
quan resulta
que
si alguna
especulació
s'ha fet
o no s'ha fet
jo no ho sé
però si alguna
s'ha fet
o no s'ha fet
ha estat producte
d'altres planificacions
urbanístiques
que aquest equip
o Convergència i Unió
no ha tingut
en absolut
res a veure
Gràcies senyor Alcalde
Moltes gràcies
Proposta de ratificació
de l'acord
de la Comissió de Govern
de data 18.0302
referent a l'aprovació
de la despesa
plurianual
de 3.660.082
amb 57 euros
i va inclòs
que s'endeix
la inversió
a realitzar
al Teatre Tarragona
Senyor secretari
vol procedir a la votació
Esquerra Republicana
Catalunya Esvers

Iniciativa per Catalunya
Avers la Plataforma

Partit Popular

Partit Socialista
de Catalunya

Convergència i Unió

Unanimitat
Moltes gràcies
Sisu
Proposta de acceptar
la proposició
feta per l'associació
Eure en el sentit
que l'Ajuntament
sigui patró
de la fundació privada
l'Eure Tarragona
projectes d'inserció social
d'ocupació de serveis
i designar la senyora Carme
Ferrer i Grau
per ocupar el càrrec de patró
de l'esmentada fundació
S'aprova?
Aprovat
7. Donar compte
Donar compte els decrets
de l'alcaldia
01-03-02
pel qual es realitzen
modificacions
a les delegacions
de l'alcaldia
i proposta en relació
a la creació
i modificació
de les composicions
de dues comissions
informatives
i de nominament
dels seus membres
que inclou la delegació
de la presidència
i el nominament
d'eficitament d'en dues
Senyor secretari
vol procedir a la votació?
No, no es vota
perdó
No es vota
Perdó
Donar compte
del decret
de l'alcaldia
08-03-02
pel qual s'accepta
la renúncia
de la tinent alcalde
senyora Maria Lluís
Espósit i Molina
al règim
i els seus òrgans
i entitats
com l'Ajuntament
ha d'estar representada
amb motiu
del decret
de l'alcaldia
de data 0-1-03-02
de modificació
de les declaracions
de l'alcalde
S'accepta?
Aprovat
8.1
Moció que presenta
el grup municipal
d'Esquerra
no, Esquerra
Esquerra Republicana
Catalunya
i els Verbs
sobre la corresponsabilitat
de la parada
d'autobús
sobre la corresponsabilitat
de les parades
d'autobús
amb les rampes
d'accessibilitat
de voreres
Té la paraula
el senyor Magro
Gràcies president
en aquesta moció
es planteja
dins de
existeix un pla
general
de barreres arquitectòniques
per la supressió
d'aquestes
i es planteja
un cas peculiar
que és
la corresponsabilitat
entre
les parades
dels autobusos
i les rampes
a les voreres
urbanes
s'ha fet un gran avanç
per la supressió
de barreres
amb l'adaptació
dels autobusos
per la gent
amb minusvalues
físiques
tant de bo
tant de bo
aviat
tinguem
algun taxi
adaptat
també
a la ciutat
de Tarragona
però
el que
no s'ha fet
és
lligar
aquesta
accessibilitat
dels autobusos
urbans
amb
les parades
dels autobusos
urbans
m'explico
una persona
encarida
de rodes
puja
amb un autobus
urbà
arriba
a una parada
baixa
de l'autobus
urbà
i es troba
que no té cap rampa
a l'abast
que es troba
en una illa
i no pot
continuar
el seu passeig
per la ciutat de Tarragona
el que plantegem aquí
és que se solucioni
un punt concret
que és el que
ha portat
aquesta moció
que és la del portal
del Roser
i s'elabori
un informe
detallant
les
distàncies
que hi ha
entre les parades
dels autobusos
urbans
i les rampes
que a les voredes
dels nostres
carrers
un cop
s'hagi fet
aquest informe
que s'elabori
el projecte
el projecte
tècnic
a fi de
subsanar
els errors
o els oblits
que es puguin
haver provocat
gràcies
senyor president
moltes gràcies
senyor Magro
el grup
desitgen intervindre
el partit socialista
senyor
per ordre
senyor Navarro
no vol intervindre
el senyor Cepero
té la paraula
moció presentada
perquè creiem
que és un pas
més
en el camí
d'aconseguir
la plena igualtat
de tots els ciutadans
per accedir
als mitjans
recursos
i serveis
que ofereix
el municipi
entre d'ells
el transport
municipal
d'autobusos
per tant
donarem
suport
a la
a la moció
tot esperant
que cada dia
cada dia
es faci
alguna cosa
per reduir
aquest desequilibri
que abans
deia
creiem
encara existeix
entre els diferents
ciutadans
de Tarragona
entre d'altres
no caldria recordar
que l'execució
del pla
per a l'eliminació
i supressió
de les barres
arquitectòniques
entenem
que encara va
a marxa lenta
que això
s'hauria d'accelerar
i
que
encara
ens falta molt
entre d'altres coses
el fet
de facilitar
l'accés
als edificis públics
començant pel propi Ajuntament
augmentant
o incrementant
el nombre
d'habitatges
adaptats
etcètera
etcètera
per tant
torno a reiterar
donarem suport
ple
a la moció presentada
gràcies
gràcies
gràcies senyor
Cepero
pel grup de Convergència Unió
té la paraula
el senyor
Belló
amb el permís
de la presidència
miri
estem fent el canelo
ara
i estem fent el canelo
perquè
em sap greu
pel senyor Cepero
no ha hagut parlar
amb el seu portaveu
però
el senyor
Almagro
continua
amb una
amb una tradició
d'histiorisme personal i polític
amb interès
de donar la nota
i dic això
perquè a tothom li consta
que la Junta de Portaveus
es va aprovar
l'acord
que les mocions
es portarien
a la Junta de Portaveus
i la Junta de Portaveus
el que es consensuava
no feia farta
portar-lo a aquest plenari
i aquest va ser
bueno
a l'última Junta de Portaveus
hi van haver dos mocions
una de la senyora Comas
que ha fet honor
a la seva paraula
i a la seva condició
de Portaveus
del grup d'Esquerra Unida
iniciativa per Catalunya
perdó
i en canvi
el senyor Almagro
malgrat que
se li va acceptar
i votarem que sí
senyor Almagro
malgrat que es va acceptar
aquesta moció
vostè
manté i trenca
aquest acord
que hi havia
a la Junta de Portaveus
i vostè el que busca
és
cinc minuts de glòria
i la glòria
de l'altra impresa
per això
el senyor Almagro
ja ha aconseguit
perquè el diari d'avui
tant la seva moció
com la senyora Comas
ja estan recollits
al diari
i miri
sap què passa?
que l'equip de govern
no es dedica
a fer política
barata
en temes
de minúsvalia
i en temes
de barreres arquitectòniques
perquè a vostè li consta
que des que van
aquest equip de govern
Tarragona ha canviat
d'una manera substancial
amb el tema
de les barreres arquitectòniques
i això a vostè li consta
i que hi hagi un punt
el portal de Roser
no això no succeeixi
és una altra història
i a vostè ja se li va dir
en aquell moment
que es posaria
immediata solució
en aquest punt
però hi ha moltíssima gent
hi ha gent per Tarragona
que van en cadira de rodes
en govern hi ha una ciutadana
que està a la residència
de la Mercè
que cada dia
va vendre el seu cafetó
al Viena
i aquesta senyora va
des de llit
fins aquí baix
tranquil·lament
buscant els governers
que evidentment
evidencien la falta
de barreres arquitectòniques
qui pugui haver
algun puntual
pot ser cert
i vostè té l'obligació
a denunciar-ho
però a denunciar-ho
allà on li convé
i no fer
vendre la política
d'un fet que a vostè li consta
a vostè que serveix
les comissions informatives
a vostè li consta
que l'equip de govern
les està fent
m'a deia
la senyora Espósito
que en ràstigament
hi ha hagut una sèrie
de carreres
on s'ha fet d'actuació
que ha sigut
Rubí de Virgili
i Marquesa Montoliu
i Comar
etcètera
i això
el senyor s'està fent
cada vegada
que es planteja
una nova
actuació urbanística
es té moltíssim
en compte
el tema
m'ha sap molt de greu
perquè sap vostè
que el meu tarannà
no és un tarannà
dur
però el que vostè fa
és trencar
una tradició democràtica
de la Junta de Porta en Veus
on el que es pot arreglar
a la Junta de Porta en Veus
no ha faltat portar-lo al plenari
i això ho van fer
entre altres coses
perquè senyora
aquests plenaris
es convertien en tediosos
perquè hi havia 30 i 35
mocions
que el que feien
era allargar
de mòdul artificial
aquest plenari
crec que això és
vostè ha fet avui
un mal favor
a la Junta de Porta en Veus
li recomano
li demano carinyosament
que vostè desisteixi
d'aquesta activitat
però no obstant
senyor Magro
votarem que sí
i votarem que sí
no perquè vostè ho digui
sinó perquè és una cosa
que l'equip de govern
ja està fent des de fa temps
i perquè crec que és
resposta política
moltes gràcies
senyor secretari
senyor Magro
agraeixo
el vot
de tots els grups municipals
i com soc una persona educada
no contestaré
el senyor Ballver
no, si no és un problema
d'educació
senyor Magro
és un problema
d'educació
és un problema
d'educació
i en tot cas
expliquem-ho tot
no, no
escolti'm
tots hi eren presents
a la Junta de Porta
i vostè sap
i vostè sap
el per què
porto aquesta moció
al plenari
deixi'm acabar
doncs expliquiu
si em deixeu
ho explicaré
tots estàvem a la Junta de Porta
tots
i vostè presenta la moció
i a continuació
diu
escolti'm
i l'hi aprova tothom
diu
però malgrat tot
jo la portaré al plenari
i li vam dir
home ah
però si l'aprovem tots
diu no
encara que l'aproveu
la portaré al plenari
igual
doncs ja estem al plenari
l'hem aprovada
i bon ben i barca nova
ja s'hem fet la foto
vostè i jo
si tant i tant
les vegades que vulgui
si avui estem
hi ha vegades
que la limitació del temps
senyor Magro
vostès m'acritiquen
quan limito el temps
però hi ha vegades
que la limitació del temps
beneficia el propi limitat
té la paraula
gràcies senyor president
o sigui
no m'agrada comentar
les juntes de portaveus
perquè
les juntes de portaveus
parlem
en un llenguatge
que intentem entendre'ns
intentem arribar a acords
algunes vegades aconseguim
algunes vegades no
jo els hi vaig dir
i no és amb aquesta
junta de portaveus
sinó ja fa temps
ja fa temps
que malgrat que es portessin
les mocions d'Esquerra Republicana
més als vers
a la junta de portaveus
les seguiria portant al plenari
perquè fa un any
es va aprovar
una moció d'Esquerra Republicana
més als vers
per unanimitat
assumida per l'alcaldia
que deia
que de forma urgent
urgent
es faria
una anàlisi
dels edificis municipals
per el seu
per saber
quina situació
es trobaven
els edificis municipals
i seguidament
i seguidament
s'articularia
un programa
d'actuació
a fi
de preservar
el patrimoni
que els ciutadans
i ciutadanes
de Tarragona
han posat en mans
d'aquest ajuntament
fa un any
es va aprovar
aquesta moció
i era una moció
que deia urgent
els serveis tècnics
d'urbanisme
han comunicat
en diversos cops
en aquest regidor
en aquest conseller
que això no es pot fer
perquè el pla general
estava donant molta fenya
per això
aquesta moció
ve en aquest plenari
no perquè tingui ganes
de fer un camp foto
i vostès ho saben
i vostès ho saben
o sigui
vostès menteixen
menteixen per què
o sigui
totes les propostes
que he fet
a les diferents comissions informatives
aquesta moció ve aquí
perquè jo veia enviar
unes cartes
a unes persones
d'aquest ajuntament
a uns consellers
hi ha unes conselleres
i aquests consellers
i aquestes conselleres
com sempre
no han contestat
tampoc
expliquem-ho tot
si hem d'explicar-ho tot
gràcies
senyor president

moltes gràcies
per les seves paraules
però
el que l'alcalde
el grup de govern
o el que sigui
no complís
amb una moció
pot donar lloc
a un tractament
coercitiu
perquè compleixi
l'emoció
no té res a veure
amb la paraula
donada
per tots els grups
polítics
i els seus portaveus
amb la junta
de portaveus
on se diu
que si s'aprova
per unanimitat
un fet
no passa al plenari
no mescli
hi pot haver
una actitud
negligent
negativa
incorrecta
el que vostè vulgui
respecte
amb una moció
però el que és evident
que no té res a veure
això
amb la paraula
donada
a la junta
de portaveus
en tot cas
perquè de la mateixa manera
que potser
es va incomplir això
cosa que dubto
la senyora Comas
va retirar un tema
el senyor Sabater
n'ha retirat d'altres
és l'únic
vostè
que ha decidit
no complir
i per tant
si a la junta
de portaveus
vostè
decideix
no complir
després
per favor
per favor
estimat senyor
Almagro
no m'vingui
demanant
juntes
de portaveus
perquè no serveixen
per res
punto
i final
pregs i preguntes
si la moció
ha dit tothom
que la votaria
escolti
voti la moció
voti
voti senyor secretari
vinga
no vostè
no voti
esquerra republicana
catalunya
és verd
iniciativa
per catalunya
verd
la plataforma
partit popular
partit socialista
de catalunya
convergència i unió
unanimitat
pregs
regidors o regidores
que diguin fer
pregs
sisplau
senyor Cepero
com vulguis
és igual
senyor Cepero
preg o pregunta
la primera és una pregunta
el senyor Ballbé
em pot dir on
ha estat la desqualificació
fer el camelo
o desafortunada intervenció
per part
meva
en la moció presentada
per iniciativa
gràcies
primera pregunta
amb molt de gust
senyor Cepero
no senyor Cepero
però
no no
senyor alcalde
la pregunta és a mi
no si m'entero
però és que jo voldria
entendre la pregunta
més que res per l'acte
no no
el senyor Cepero pregunta
jo he dit que estàvem
que estàvem fent el canelo
però no creen que és que em deia
que el senyor Cepero ha fet el camel
no no no
vostè es mereix
vostè es mereix
la meva rectificació
és la meva explicació
jo he dit que estem fent el canelo
referint-me al senyor Almagro
Almagro

sí sí
no no
i llavors el que li deia vostè
és que vostè què tenia que fer
era parlar amb el seu portaveu
que l'hagués il·lustrat
respecte del fet
del que va passar a la comissió
llavors jo
senyor Cepero
em disculpo
amb el necessari
si vostè es considera
l'únic del tema de fer el canelo
d'acord
hagués dit el que dir
el senyor Almagro
està fent el canelo
moltes gràcies
senyora Seguer
té la paraula per un prec
tinc dos preguntes més
tinc dos preguntes
senyor alcalde
dos preguntes més
o és la segona
jo per poder dirigir-se
a tantíssimes autoritats
som-hi som-hi
ara la segona
la segona pregunta
és que
havent dirigit
a la senyora Espósito
havent-li dirigit
un parell de vegades
escrits
per tal que
com a representant
de l'Ajuntament
un servidor
representant de l'Ajuntament
a l'Escola Oficial d'Idiomes
amb un primer escrit
de data
8 de març
li demanava
que em remetés informació
respecte a un article
que havia publicat
als mitjans de comunicació
sobre la sessió
que la Universitat Rovira i Virgili
feia d'uns terrenys
llavors
jo li demanava
una explicació
perquè a banda de fer-ho
pels diaris
doncs volia que m'ho fes
la pròpia consellera
la primera carta
i la segona
pot fer la pregunta
li ha sabentat
també per la premsa
que demà dia 26
i és que no hi ha hagut
ja més temps
per almenys
fins ara
no tenim resposta
haver-li demanat
la senyora Expósito
poder participar
poder acompanyar-la
com a representant
de l'Ajuntament
al Consell Escolar
en una entrevista
que té
amb el senyor delegat
d'ensenyament
per tal d'aclarir
o veure
i informar
d'aquests resultats
que hi ha
sobre la permuta
de terrenys
li demanava
demà dia 26
tampoc he rebut resposta
per tant
li pregunto
sincerament
en aquest plenari
senyora Expósito
vol que demà
l'acompanya
com a representant
de l'Ajuntament
al Consell Escolar
a l'entrevista
que tindrà
amb el senyor delegat
sí o no
gràcies
això sembla un casament
no miri
jo l'he fet
una resposta
per escrit
perquè vostè
al final
d'aquest escrit
em deia
que si no
li envies
la resolució
de la meva conversa
amb el senyor delegat
per escrit
en la qual
la meva resposta
és que ja l'he arribat
si no l'he arribat
perquè ja s'ha fet
dient-li
que per fer la reunió
en servei sui o soleta
i que després
li enviaré a vostè
allò
que nosaltres parlem demà
perquè si jo
tinc de parlar
amb el senyor delegat
altres temes
doncs suposo
que és la meva obligació
com a consellera responsable
i entenc
que ja
en servei sui o sol
per parlar de temes
de totes maneres
amb aquesta nota
si li dic clarament
lo de la segona part
que li enviaré
després
la resolució del tema
gràcies
moltes gràcies
no faci trampes
jo són tres preguntes
ah perdó
perdó
doncs venga
la tercera
no és que la primera
no estava prevista
amb el senyor Ballbé
però ha sortit
només tenia dos
perdoni
aquesta jo crec que és molt seriosa
la pregunta
va al senyor Mallol
senyor Agusti Mallol
no ho enrotarem
vostè
el divendres 22
deia textualment
va qualificar
de cale borroca
les crítiques
del PSC
iniciativa
el comentari
del senyor Nadal
sobre els minusvàlids
de veritat
és que
ja no sé si continuar
perquè
jo no sé senyor Mallol
si vostè sap
el que és això
o què vol dir
fer estil
cale borroca
és molt seriós
que en un grup
en un partit polític
que jo suposo
que vostè participa
i entén
que té
una actuació
democràtica
ajustada a llei
amb educació
amb respecte
per les opinions
diferents
dels diferents
grups polítics
de les diferents
persones
vostè qualifiqui
jo també
em sento
al·ludit
com a membre
d'aquest grup polític
que
practiquem
la cale borroca
jo per tant
de veritat
senyor Mallol
crec que
el tema
de la cale borroca
té a veure
amb un estil
no democràtic
violent
agressiu
que nosaltres
no practiquem
no practiquem
en cap moment
i per tant
senyor Mallol
la meva pregunta
perquè m'entengui
és
dir-li
suposo
i espero
que
rectificarà
o corregirà
una expressió
tan desafortunada
tan miserable
i tan fora de to
i tan fora de lloc
no només
per la
per la seva
suposada
trajectòria democràtica
sinó també
perquè
fer-la
i a més a més
en un context
tràgic
tràgic
de persecució
i assassinats
que comporten
moltes vegades
actuacions
d'aquesta mena
vostè no pot
utilitzar
aquest adjectiu
gràcies
jo crec que no
s'ha de barrejar tot
senyor Cepero
quan jo faig
les declaracions
malauradament
era una hora
al dematí
que malauradament
al migdia
sabíem
el problema
que hi havia
hagut
però hi ha
vegades
que hi ha
descalificacions
quan parlem
del dialecte
diríem
quan parlem
del directe
terrorisme
que és terror
vostès acusen
a l'alcalde
el qualifiquen
de Bosi
el qualifiquen
de Berlusconi
vostè creu que és comparable
tot això?
un moment
jo l'hi he respectat
vostès qualifiquen
i bé
i si vostè fa una trajectòria
d'aquests personatges
es pot interpretar molt
jo l'únic que vaig dir
precisament
amb una roda de premsa
que és l'estil
i cert
Cali Borró
que si vostès es creuen
o pensen
que ha sigut
o pensen
que és una actitud
no de terrorisme físic
però sí que vostès
jo crec que a l'ullar
d'aquests dies
van practicar
diríem
unes acusacions
que saben perfectament
que no tenien
que no tenien
en absolut
cap significat
el moment
que hi ha
una
i en tinc
que anomenar
el senyor
en tot respecte
el senyor Sabater
fa una intervenció
amb el tema
dels anys
que porta l'alcalde
i després
ja en aquestes
interpretacions
el que sí
succeeix
que vostès
ho treuen
fora del context
de l'inici
jo no li donaré
més
no li donaré
més voltes
a un tema
que crec personalment
si vostès creuen
que el qualificatiu
no ha sigut
no ha sigut la meva intenció
del qualificatiu
estricte
diríem
de terrorisme
agressiu
però hi ha vegades
que hi ha vegades
que les paraules
que les paraules
senyor Zepero
que les paraules
hi ha vegades
fan molt de mal
i crec que vostès
hi ha vegades
crec que vostès
hi ha vegades
toquen la línia
de flotació
inclús arriben
a la línia
de flotació
del sentiment
alguna vegada
de les persones
jo sincerament
no ho vaig dir
amb cap
mala intenció
d'agressivitat
simplement
que el que va provocar
que se sortigués
o el que va provocar
el tema
han sigut vostès
en cap moment
vostè
li agraeixo
en cap moment
i li agraeixo
que m'hagi dit
el tema històric
democràtic
personal
en aquell moment
vaig significar
aquesta actuació
i sincerament
si creuen
o jo personalment
creuen
que ha sigut
una actitud
dialèctica
que els ha pogut
afectar
doncs bé
retiro
aquestes paraules
dialèctiques
però també els digui
que hi ha unes regles de joc
dialèctiques
que a vegades
ofenen
també els nostres companys
alguna pregunta més
un prec
de la senyora
si home
però no
vull dir
senyor Almagro
té la paraula
gràcies president
un prec
pel senyor
Vallver
li prego
que respecti
els companys
de consistori
gràcies
senyor alcalde
senyor Vallver
accepta el prec
em dono per requerir
però li tinc a dir
al senyor Almagro
que la meva bonomia
és coneguda
no sol com a regidor
sinó com a persona ordinària
com a ciutat de Tarragona
i el que té
que atendre
el senyor Almagro
és que el que no pot fer ell
és provocar
determinades reaccions
i que el tractem
no senyor Almagro
és evident senyor alcalde
que no és el moment
d'entablar
una discussió
amb el senyor Almagro
però jo crec que el senyor Almagro
origina situacions
que mereixen
una contestació
terminant
i la meva
evidentment
no ha sigut
ofenosa
sinó que ha sigut
terminant
moltes gràcies
moltes gràcies
senyor Seguest
té la paraula
aquesta és
una pregunta
referida
a
l'enllumenat
del carrer
Carígraf Martí
no és que s'ha de
tensar una mica
l'enllumenat
del carrer
Carígraf Martí
Santa Joaquim
de Bedruna
és una pregunta
que em fan
els veïns
que es pregunten
per què
han canviat
l'enllumenat
i s'ha quedat
més fosc
que com estava
abans
aquella zona
doncs l'hi fa
i a qui la vulgui
o la pugui contestar
i en tot cas
què pensem fer
per solucionar
el problema
no és
la zona
perdó
és la zona
de Santa Joaquim
de Bedruna
i
Taquígrafo Martí
que són
Pirisoler
i Taquígrafo Martí
no és que seria bo
que ens digués el lloc
perquè
és que són paral·leles
no són coincidents
bé molt bé
doncs el quadrat
que hi ha
entre les dues paral·leles
i les perpendiculars
amb dues paral·leles
no és que seria bo
que ens precisés el lloc
perquè
doncs miri
m'hauria de deixar un plano
ara en aquest moment
ja li portaré
un plano
però vostès
són coneixedors
que en aquest carrer
s'ha canviat
un enllumenat
és que
el primer
que només han posat
llums
en un costat
és que el que primer
ens costa
jo li he passejat
no, si no ho dubto
que vostè s'hagi passejat
però és que
el primer que ens costa
entendre és el lloc
i si
i clar
si vostè
no domina el lloc
i
doncs miri
hi podem anar
ah bueno
doncs hi anirem
quan acabem ja anem
doncs venga
aprovà amb el senyor Fernández
si no li importa
no ho sé
vagi amb el senyor Fernández
que està a la seva disposició
i després
amb el senyor Fernández
doncs sisplau
vagi
endavant senyora
i després
doncs continuant
sisplau
prengui nota
i ja li diré
exactament on és
i ja li assenyalaré
senyora Teresa
només
només
nosaltres
hem canviat
hem posat el nou
enllumenat
de Joaquina Badruna
i ara per ara
cap veí se m'ha queixat
si és que efectivament
hi ha un veí
que se li ha queixat
amb vostè
no un
doncs li agraeixo
que me passi
aquesta queixa
anirem a veure
si la lluminària
compleix o no compleix
no un
però és un enllumenat
recentment
recentment canviat
que ja només
ha enllumenat
amb un costat
i no un veí
se m'ha queixat
més d'un

l'altre
l'altre problema
que sembla que hi ha
al mateix barri
és que
el passatge
que va
de Taquígraf Martí
a mossèn
ritort
i faust
per això
que eren paral·les
realment
molt fosc
això és una altra cosa
però és que
això és la segona part
evidentment
això és la segona pregunta
de la mateixa zona
és de la mateixa zona
però
és la segona pregunta
estan d'acord
eh
en què hi ha un passatge
no depèn
no
hi ha un passatge
doncs bé
aquest passatge
com vostè suposo
que ja saben
perquè és una reivindicació
reiterada dels veïns
de la zona
doncs queda
molt fosc
queda molt poc
transitat
i el terra
apareix
ple de
xeringues
i altres estris
poc
recomanables
la qual cosa
provoca un problema
d'inseguretat
a la zona
i un sentiment
d'inseguretat
als veïns
afegit
el que ja hi ha
en realitat
a la ciutat
és un sentiment
de seguretat
afegit
que pensem
que seria fàcil
d'eliminar
i per tant
sí senyora
l'únic que passa
que seria bo
que s'estudies
als carrers
de la ciutat
perquè és que resulta


en aquesta zona
hi vaig viure
molt temps
i m'alçé molt bé
aquests carrers
si vol
us hi ensenyaré
no però és que
racó per racó

no cal que me l'ensenyi
això el senyor Fernández
escolti'm una cosa
és que és un passatge privat
és que no és de titularitat pública
i aleshores
no sé si sap
que el senyor Interventor
i el senyor secretari
no ens deixen posar llum pública
als espais privats
perquè està absolutament prohibit
i ens advertirien d'il·legalitat
l'única solució que hi ha
l'única solució que hi ha
més que res li dic
que l'única solució que hi ha
és que els veïns
cedeixin a l'espai
a l'Ajuntament
l'únic que passa
que els veïns
concretament d'aquest entorn
no volen cedir
perquè tenen un lloc d'aparcament
que d'aquesta manera
els permet abarcar
però vaja en tot cas
atenent la seva petició
doncs si hi ha una cessió
o si els veïns
ho demanen
d'una manera molt específica
i molt clara
i aconseguim
que l'interventor
i el secretari
doncs no ens posin
una advertència
de no poder il·luminar
un espai públic
un espai privat
en diners públics
ho farem amb molt de gust
escolti
no podem abdicar
de la seguretat
a la ciutat
hi ha molts espais
que són semiprivats
que tenen
enllumenat públic
en qualsevol cas
això
només
és una part
del problema
que cal solucionar
no podem abdicar
de la seguretat
de l'associat
sisplau prenguin nota
i sisplau
solucionen aquest problema
que és un problema real
nosaltres prendrem nota
del que vostè diu
simplement
que quan vostè
li diguin una cosa
a veure
senyora
Segués
el que seria
no és tan un objecte
de debat
com un objecte
de clarificació
en primer lloc
si aquest plantejament
que vostè ha fet aquí
ho hagués fet
a la comissió
corresponent
probablement
sabria avui
vostè
que això
és un espai
privat
i un espai públic
però
la segona qüestió
és que
jo crec
que no és correcte
mesclar
la seguretat
dels espais privats
amb la seguretat
dels espais públics
però en tot cas
senyor Segués
molt agraït
per la seva consideració
hi ha alguna persona
el Magro té la paraula
ah no
ja està
algú més desitja
fer algun prec
algú més desitja
jo sí que els hi voldria
fer un prec a tots
molt breument
molt breument
els hi prego
que tinguin
clarament
i que si convé
ho analitzin
que encara
no s'ha desenvolupat
cap qüestió
urbanística
del pla
del 95
ho dic
perquè
com que
algú
ha dit
i ha deixat
de dir
algú
podria ser
que s'equivoqués
no hi ha
un sol
desenvolupament
urbanístic
a la ciutat
de Tarragona
que no sigui
del pla
del 82
o 84
no ho recordo
més
84
o anteriors
però del 95
encara
no hi ha
cap
qüestió
desenvolupada
el que passa
que també és cert
que hi ha d'haver
una previsió
de futur
que és convenient
que la mantinguem
tots
moltes gràcies
a tots
i abans d'aixecar
la sessió
convoco els portaveus
per demà
a les 9 del dematí
per debatre el tema
de la seguretat
als temes químics
moltes gràcies
doncs aquí es dona
per tancada
la sessió
plenària
d'aquest
dimat
6 minuts
d'aquest dilluns
6 minuts
perquè siguin
les 7
de la tarda
una sessió
plenària
que ha acabat
ara mateix
com a punt
destacat
s'ha aprovat
obrir ja
informació pública
el document
de criteris
de la quarta
revisió
del pla
general
a partir d'ara
els ciutadans
també les forces
polítiques
tindran 30 dies
hàbils
serà el temps
que estarà
exposat
per fer
les seves aportacions
aquesta
obertura
de la informació
pública
del pla general
dels criteris
s'ha aprovat
amb els vots
a favor
de l'equip de govern
amb els vots
en contra
de tots els
grups
de l'oposició
el resum
de tot el que ha passat
a la sessió
de matí
tarda
d'aquest
plenari
a partir
de dos quarts
de vuit
com sempre
a la segona edició
de Tarragona
actualitat
fins ara mateix