Ara passen 5 minuts, de dos quarts a 12 del migdia d'aquestes històries
que ens explicava l'Imma Pujol, passem a una altra història.
Una història, podríem dir, un trosset de la història més recent de la nostra ciutat
a través de la memòria i una persona prou coneguda de tothom.
L'Ajuntament ha aprovat per unanimitat, ho va fer en un plenari de la setmana passada,
extraordinari, la medalla de plata de la ciutat a Josep Maria Ferrer
per la seva dedicació a Tarragona.
D'aquí uns dies, a més a més, en Josep Maria Ferrer deixarà la presidència
de l'Associació La Salle després d'abandonar fa pocs mesos la comissió
que organitza la Cavalcada d'Arres. Josep Maria, bon dia.
Hola, bon dia.
Hem dit això que deixaràs la presidència de l'Associació La Salle
perquè, de fet, en el seu dia quan vas dir
no, no, és que jo començo ja a deixar les coses, a viure tranquil,
imagino que cada mes has d'anar deixant una cosa,
perquè jo no sé quantes coses, o ja fa temps que vas anar deixant de mica en mica.
Sí, efectivament, ja fa temps que vaig anar deixant les coses,
perquè un es fa gran, si té facultats no se'n dona massa compte
que els anys passen, però arriba un moment en què dius
ostres, ja em pesa, llavors penses una altra cosa.
Jo encara, per dir-ho d'alguna manera, encara puc fer coses,
però pot arribar un moment en què aquestes facultats
vagin molt a la baixa i llavors et trobes penjat
i les coses val més per veure-les i a la vegada donar pas
dels que vénen al darrere, perquè sembla com si...
Jo, no, jo, jo, no, no, els altres, que treballin, que ho facin,
jo estic disposat, com sempre, a col·laborar i ajudar
amb el que calgui i a fer el que calgui,
però sempre donant prioritat a la gent jove que vénen al darrere,
els que empenyen.
Has fet una mica el procés a la inversa, en segons quins aspectes,
perquè moltes vegades les persones, quan es jubilen,
comencen a tenir una certa edat, el que fan és apuntar-se a moltes coses,
participar de moltes activitats.
Tu dius, bé, jo he dedicat una part de la meva vida, ara anem a pams,
tranquils, perquè, aviam, el vincle el continues mantenint.
Sens dubte, sens dubte, sí, això està claríssim.
Abones els càrrecs, en tot cas.
Ah, abandono els càrrecs, exactament, i a més a més,
tots els que m'han succeït amb algun dels càrrecs que jo he tingut
saben que sempre he estat a la seva disposició
per assessorar, per col·laborar, per, escolteu,
per fer el que calgui, perquè considero que és
una obligació no meva.
Jo sempre faig les coses pensant de cara als ciutadans i a la ciutat,
o sigui que no és cap cosa que ho facis a nivell personal.
Les entitats se'n beneficien de la tasca que fan els que estan portant
les entitats aquestes, siguin els que ho dirigeixen,
com la resta de gents que hi ha que col·laboren.
Per tant, considero que prestes un servei als demés
i és una cosa que jo, per almenys, ho faig molt a gust.
No parlem, en tot cas, d'anys.
El que sí que podem dir és que al llarg de dècades i dècades
el Josep Maria ha estat al capdavant de moltes entitats.
Anumerem algunes?
Per després entrar en un altre tema que ens servirà de punt de partida.
L'associació La Salle que ara esmentàvem,
el tema de la cavalcada de resta...
Són les dues més antigues, les dues que hi he estat més anys.
Foment de la Sardana?
No, no hi he estat mai.
I he estat molt vinculat al món sardanista
a través de Casal Tarragoní.
Això, Casal Tarragoní.
De la qualitat que hi he estat president també,
vaig 12 anys,
i vinculats amb colles de sardanes.
Hi he estat a l'associació Passebrista.
Ara últimament sóc simplement soci de número,
però hi he estat vicepresident
de l'associació Passebrista de Tarragona.
Vaig ser vicepresident de la Federació Espanyola.
Tinc un guardó que em van donar a Burgos,
representant a Tarragona, també,
de l'associació Passebrista.
A Zafra també em van distingir
amb un altre detall.
En fi, són coses que...
A través de la salla de vinculat a la Setmana Santa.
Exacte.
Bueno, després ha vingut Setmana Santa,
que hi ha estat 30 anys
de l'agrupació d'associacions.
O sigui que hi ha una sèrie,
aniríem anant trobant mil coses,
el que passa que ja pràcticament...
No és que te n'oblidis, però doncs...
No, és que això t'ho comentava justament,
perquè tenint en compte com han canviat les coses,
afortunadament, en molts aspectes,
una mica la vida ciutadana
es veu i es viu d'una manera diferent
quan es pertany a entitats.
No hi ha dubte.
Les persones que d'alguna manera
estem vinculades a entitats
i, lògicament, que treballem,
doncs que tenim alguna responsabilitat
dintre d'aquestes entitats,
ho veiem completament diferent.
Sabem el que costa de fer les coses,
que les coses s'han de treballar molt
per aconseguir-les.
Què passa amb això?
Normalment et trobes, doncs,
que si no has tingut la sort
de trobar uns equips de col·laboradors,
igual com tu pots ser col·laborador d'un altre,
això no vol dir que sempre
hagin de ser els de més col·laboradors teus,
sinó que tu pots ser col·laborador d'altres.
Si no trobes uns bons equips de col·laboradors,
és molt difícil mantindre qualsevol entitat.
Em preguntaven no fa gaires dies
que si els estaments
col·laboraven amb les entitats.
Jo vaig dir,
i n'estic convençut,
perquè considero que és així,
que les entitats, per damunt de tot,
han de saber fer coses
que estiguin al seu abast,
procurar mantindre's
amb els seus recursos,
amb els recursos dels associats que tenen
o amb les activitats que faci aquella entitat.
No obstant, com que tot és millorable
i els diners de l'administració
també surten de la butxaca dels tarragonins,
és lògic que si alguna cosa es vol millorar,
doncs que es recorri a estaments
perquè col·laborin amb les entitats.
Però, de fet,
jo estic plenament convençut
que el fonament de les entitats
ha de ser la col·laboració dels associats
i que la feina que es fa,
tot el que es faci en tots els aspectes,
sigui que facis teatre per un cantó
o que facis excursions per una altra
o el que sigui,
a banda de fomentar
el tradicional i clàssic de la ciutat,
que t'ajudi a mantindre l'entitat.
Ho podríem plantejar també a la inversa,
les institucions necessiten de les entitats
en molts moments.
Bueno, però, cuidado,
això és un tema que jo sempre que n'he parlat
he dit el mateix,
que les entitats i associacions
són el peu que aguanta la societat.
Allò que anomenen societat civil.
La societat, parlem en general,
s'apoya amb les entitats,
perquè imaginem-se a Tarragona
que no hi haguessin la quantitat d'entitats que hi ha,
entitats vives, em refereixo,
que no existissin,
on recauria tot això?
O no es faria,
o recauria tot directament sobre el municipi.
El municipi em refereixo a l'Ajuntament.
Llavors, què passa?
No sé si arribaria...
A més, una altra cosa,
amb el suposat que ho fes directament
el consistori, l'Ajuntament,
mitjançant els equips tècnics i demés,
les coses sortirien,
s'encaririen moltíssim.
Per una raó,
perquè la majoria de gent,
dic la majoria per no dir tots,
que treballem amb entitats,
tots treballem altruistament.
O sigui que no anem amb cap egoisme
ni amb ganes,
al contrari,
ho fem perquè disfrutem fent-ho.
La cosa està claríssima.
Però són moltes les persones
que integren entitats en aquesta ciutat?
Sí, el que passa és que potser
hi ha una mica de rotació,
diguem-ho així,
perquè, per exemple,
jo et podia parlar
que he arribat a ser
de 20 i tantes entitats alhora.
Què vol dir això?
Que amb una, doncs,
hi he estat president,
per exemple,
comencem per aquí,
però amb una altra
hi he estat un simple vocal.
I,
aquella que jo hi he estat vocal,
amb una altra,
doncs,
aquell ha estat vocal
d'una que jo hi he presidit,
o al revés.
O sigui que,
això és pràcticament
una rotació.
Però són les mateixes persones.
Jo m'atreviria a dir...
I això és bo o és dolent?
I no vull...
No és massa bo.
No diré que sigui dolent.
És molt bo
per a les persones que ho fan,
perquè són persones dedicades
que s'entreguen
a la feina,
doncs,
que fan.
Dolent,
doncs,
sí,
perquè potser valeria molt
que cada una de les entitats
tingués
gent diferent,
persones que es poguessin
integrar completament
amb aquella entitat.
Ara bé,
també hi ha una altra cosa
que és evident
i que val la pena,
doncs,
comentar-la i tindre-la present.
Hi ha persones
que s'espanten
i et diuen,
és possible que una persona
pugui estar al davant
o pugui cuidar-se
que funcionin
tres entitats a la vegada
si una cosa
l'hi ha de fer.
No,
al contrari,
vas a gestionar una cosa
per una entitat
i a la millor
aprofites aquell moment
i després de gestionar
el que inicialment
anaves a fer,
ho aprofites
per afegir-hi una altra cosa
i preguntes,
et situes
o fas que el que tens
al davant
l'interlocutor teu
que se situï
en el lloc
que a tu et convé
per una de les altres rames.
O sigui que
la cosa està claríssima.
Com,
si mirem enrere,
com ha canviat
el tema de les entitats
en quant a participació
i en quant a quantitat
d'entitats
que sempre és saludable
per una societat.
Fa uns anys
n'hi havia molt poquetes
si comparem ara
amb la quantitat
d'entitats
que tenim a la ciutat
de Tarragona.
Sí,
hi ha moltes entitats,
es treballa,
es fan força coses,
però encara
hem de reconèixer
que costa molt.
La gent
costa molt
que s'integrin.
Participar
quan es fa alguna cosa,
sí,
però integrar-se
a voler ajudar
a col·laborar
a fer-ho
és una mica difícil.
Home,
una mostra
és que hi ha moments
puntuals a l'any
en què els carrers
s'omplen
de moltíssimes persones
que participen
justament
de tot això,
però per participar.
En tot cas,
en moments puntuals
parlem de Santa Tecla,
parlem de Cavalcada
de Reis,
etcètera,
festes multitudinàries.
A Tarragona tenim.
Per al dia a dia,
en el si del local
aquell de l'entitat X.
És molt difícil,
és molt difícil,
escolteu-me,
hi ha entitats
amb sis o set
socis
que tens una junta general
que t'interessa
que la gent
hi sigui,
no per comprometre'ls,
sinó perquè sàpiguen
el que es fa,
que procures
que puntualment
tothom estigui informat
de totes les activitats
que més o menys
fas,
has fet
o que tens programades
per fer,
procures
que tothom
se n'enteri
i mitjançant
futs informatius
o el que sigui,
i et trobes
que de 700 persones,
600,
500 que en puguis tindre,
és 30,
40 en una assemblea.
Això passa
a les millors famílies,
o sigui,
que no passa
a l'una o l'altra.
Però bueno,
és així.
Les persones com ara
Josep Maria Ferrer,
que han estat al capdavant
de diferents entitats,
algunes d'elles
amb una transcendència
important en la vida ciutadana,
és conscient
i imagino que ha estat conscient
que qualsevol persona
que tingui una dimensió pública,
per les raons que sigui,
també sempre és objecte
de crítiques.
Bueno,
no hi ha dubte,
no hi ha dubte.
Tothom, eh?
Però estic plenament convençut
d'una cosa,
que si saps aprofitar
les coses bones
i les crítiques a favor,
acabes sentint-te satisfet.
Perquè el que critica
normalment és perquè
desconeix
com funciona
el món associatiu.
No s'ha de saber
acceptar aquesta crítica?
Per força.
No, no s'ha d'acceptar
per força.
Quin remei.
I tant, escolteu-me,
jo ara,
diré un nom,
abans sempre deia
segur que aquest m'ha comprat
un traje a casa Malé,
però no, no,
jo anava a casa Malé
i deia,
escolteu,
feu-me un traje.
Dic,
casa Malé,
ara doncs perquè ja
no faig propaganda, eh?
Feu-me un traje
d'aquesta manera
i mai m'han dit,
fulà no te'l va pagar.
No, no, no, no.
La tens pagat ja.
No, no, no, no, no,
escolteu.
Ja, ja.
Doncs així va la cosa.
Com estem de relleu generacional
en tema d'entitats a Tarragona?
Home, jo em vull creure que ve,
jo estic plenament convençut,
per exemple,
mira,
jo últimament vaig deixar
la presidència del casal
a reunir,
ja hi ha un altre president,
vull creure que serà
una persona
que,
de moment,
puc garantir
que predisposició
i ganes
que la cosa rulli
la té,
que això és importantíssim,
o sigui que
Cavalgata de Reis,
Cavalgata de Reis
tampoc no hi ha dubte
que algun dels companys,
m'he dit,
un dels companys ja
en principi
es va fer càrrec
l'any passat de la Cavalgata
i li va sortir prou bé.
O sigui que
no hi ha problema.
I a la Sanya també,
doncs,
tinc el substitut
de...
En fi.
I què passa
quan una persona
amb el seu perfil,
insisteixo,
prou conegut
en aquesta ciutat,
li diuen
que l'Ajuntament
ha aprovat,
a més per unanimitat,
que això sempre és interessant,
concedir-li
la medalla de plata
de la ciutat.
Bé,
jo sobre aquest tema,
igual com
no vull pecar
una mica de,
no sé,
d'orgullós,
això,
però,
gràcies a Déu,
he rebut molts gordons.
Tu saps
que l'any 99
m'han fet
el regoni de l'any,
que l'any 94
em van donar
el diploma
de serveis distingits,
l'any 92
el Rotari Club d'Espanya
em va donar
el premi Servir
pels serveis prestats
de la ciutat,
en fi,
una sèrie de...
I diré sincerament
que cada
un d'aquests gordons
que progressivament
doncs hi ha anat revent,
m'ha causat
una sensació nova
i lògicament
cada vegada
més gratificant,
cada vegada
m'he sentit
més satisfet,
però
faré un aclariment
i vull que
els oïdors,
els que han tingut
la predisposició
de col·laborar
amb mi,
que també se sentin
integrats
amb el que diré.
Estic plenament convençut
que qualsevol
d'aquests gordons
que m'han donat
a mi,
com els que segurament
es donen
a moltes persones,
no són mèrit meu,
sinó que
els equips
que has tingut
a l'entorn,
perquè hem de tindre
en compte
que moltes vegades
el que va al davant
no diu
ara em tiraré
a la piscina
per banyar-me,
no,
li donen una espenta
i cau a l'aigua
i s'ha d'espavilar
perquè és que si no
ha de ser
piquent sortir
d'aquella aigua,
aquesta és la feina
i potser té tant de valor
el que et sàpiguen
a espitjar
com que tu
doni la sensació
d'aquests tires.
La cosa la tinc claríssima.
Jo crec
que qualsevol
de guardó
i parlo ara
en concret
de la meva persona
que m'hagin
concedit
n'hagin hagut
de poder participar
tots
els que han treballat
al meu entorn.
Això ja se sap
que és impossible.
En tot cas,
vostè vol presentar
aquesta medalla
com un símbol
de totes aquestes persones
que han treballat.
De totes maneres,
jo no sé si està d'acord
amb mi,
Josep Maria Ferrer,
però això
de la falsa modèstia
de vegades
amaga
una certa actitud
així ofenosa
també.
Li dic en el sentit
que a tots ens agrada
que ens recompensin,
que ens donin un premi.
No, no hi ha dubte.
És el primer que he dit,
que jo cada vegada
que he rebut un guardó,
el que sigui,
cada vegada
he tingut unes sensacions noves,
ho he dit
i ho repeteixo
i ho diré mil vegades,
però cada una
l'he considerada
més gratificant
que l'anterior,
tot i reconeixent
el valor de les anteriors.
O sigui,
que la cosa està claríssima.
I és que aquest tipus
de feina que ha fet vostè
sempre és una feina,
una tasca desinteressada
com moltíssimes
de les persones
que estan en aquestes entitats,
però des del punt de vista
més sentimental
o més emocional
sempre esperem
una certa recompensa.
No una recompensa material,
però sí aquesta recompensa
del reconeixement.
No hi ha dubte.
No hi ha dubte.
A més a més,
hem de reconèixer
i lògicament
es reconeix
perquè si no
no es recordarien
en cap moment
de totes aquestes coses
que comporta
per totes les persones
que fem coses
de cara
a les entitats,
lògicament,
que repercuteixen
a la ciutat,
ens costa
uns sacrificis
molt grans.
Els meus fills
jo no els vaig poder
portar mai
a veure la cavalcada
de Reix.
Ni vostè mateix
la va veure.
Perquè sempre he tingut feina.
Potser ha estat aquest
el primer any
que l'ha vist
des de fora
com si diguéssim.
Tampoc no l'he pogut veure
massa bé des de fora.
Clar, ja m'ho imagino.
Molt deixar els càrrecs
però em penso
que no s'hi pot estar
d'arribar la seva.
Tampoc no l'he pogut veure.
Una altra circumstància
que em reservo
me va impedir
poder-la veure des de fora.
Però no li passa això
de dir
bé, jo ja no estic
als càrrecs
però si no dic
la meva és que...
Jo espero
que si Déu me dóna salut
que em podré dedicar
no solament
a veure i a viure
la cavalcada de Tarragona
sinó que
em preocuparé
de veure'ns d'altres llocs
amb el sentit
de poder
potser
potser
informar
ja no diré
assessorar
perquè tothom
però potser
sigui informada
doncs mira
escolta
tal lloc han fet això
ho fan d'aquesta manera
cuidado
potser ens equivoquem aquí
o ens hem equivocat
mirem
això és molt important
jo sap que li veig
a senyor Ferrer
d'aquelles persones
que tenen
prou
prou
bagatge
prou coneixement
del passat
d'aquesta ciutat
de tot plegat
d'aquelles persones
que poden arribar
a fer un llibre
jo no sé si us ho planteja
ara que tindrà més temps lliure
perquè d'anècdota
sempre ens han
explicat moltíssimes
i clar
no estaria
també malament
que es recollís
ni que fos en una anecdota
ja no li dic un llibre
forró
una mica
amb el seu taragnar
amb el seu caràcter
donem temps al temps
però no li ha passat pel cap
sí
donem temps al temps
potser sí
sí no?
no insistiré més
dic potser sí
potser sí
si el fa
suposo que vindrà
una cosa o altra farem
molt bé
sap quan li faran
l'acte oficial
aquest d'allionament
de la medalla
no sap res
per cert
a mi m'ha sorprès
una mica
que hagués de passar
per tants plenaris
però bueno
la comissió de cultura
ho va aprovar
per unanimitat
va anar amb un plenari
va anar amb un plenari
extraordinari
i tal
un altre
en fi
això encara li dona més la mida
la dimensió que té
doncs
Déu dirà
o sigui que
jo estic plenament convençut
que les persones
responsables
per dir-ho d'alguna manera
no?
de fer l'entrega
d'aquesta concessió
ja aprovada
doncs
buscaran un moment oportú
i un moment a dia
per fer-ho
no tinc de ser jo
qui té de dir
escolteu
heu passat demà o ahir
no no no
que miro la gent
perquè jo recordo
el Josep Maria Ferrer
quan estava encara
al capdavant
del Cavalcada
i altres històries
que ara ens ha explicat
amb la seva agenda
petiteta
que jo no sé
aquella agenda
deu ser com el bolso
de la Mary Poppins
perquè allà li cabia de tot
crema
sempre una agenda
petiteta
i allà li cabia tot
com era possible
perquè feia
una agenda
molt petiteta
es nota que va anar
a la salle
doncs
d'aquestes agendes
jo s'hi va guardant
perdó
que encara va a la salle
encara hi va
ara deixarà d'anar
com a president
de l'associació
però encara
antic exalumne
etcètera
integrant del tema
de la setmana santa
en fi
que és que
conversar amb el Josep Maria Ferrer
de fet
ens té acostumats
a que sigui una conversa
així
distesa
entre amics
i deixar-nos
de formulismes
i d'explicar
un currículum
més o menys formal
perquè potser
perdríem el temps
en donant dades
que podem trobar
en un paper
ens agrada més
sentir-lo parlar
així de la seva manera
com ha fet sempre
ara esperem
que li concedeixin
la medalla
no
que me la concedeixin
no
que li posin físicament
que li posin físicament
que li entreguin
i esperem també
un llibre
un llibre de Josep Maria Ferrer
explicant coses
de la seva vida
aquí a la ciutat de Tarragona
és qüestió
això és qüestió
de donar temps al temps
no es pot fer d'ahir per avui
enhorabona
una altra vegada
Josep Maria
moltes gràcies
i gràcies per acompanyar-nos
ja sabeu
que estic a la vostra disposició
i us agraeixo
les referències
que teniu envers la meva persona
ha estat un plaer
adéu-siau
moltes gràcies