Però podria dir que és el carrer on viu l'alcalde.
Ah, sí, sí.
Si ho diguéssim, segurament molta més gent podria agafar la referència.
Tantes lletres, pam, pam, pam, sí, ja.
I anar seguint.
De nom, Johan Sebastián, compositor alemany barró.
Aquest és una mica més senzillet, aquest està més a l'abast de tothom.
Sabem que és un carrer que va entre la platja de la Rebassada i una mica més amunt.
En fi, a veure, aquí el primer que tot és que em meravella comprovar com un any rere l'altre
l'habitual jornació que s'aplega als estants de llibres i la Roseta continua tenint aquesta acceptació tan popular.
De fet, per la meva banda, he intentat col·laborar o contribuir d'alguna manera,
ja que la festa és al carrer, perquè és una festa fonamentalment ciutadana,
i he ficat la meva cullerada en funció de carrers.
Jo no en tinc prou amunt, ni una bonica ramla com la que estem en aquests moments,
sinó que he intentat agafar una mena de cosa de falera
i posar-ne els més possibles en unes reixes que tothom coneix,
fonamentalment els lectors dels diaris, perquè són els principals consumidors d'aquest tipus de producte,
i al mateix temps aquelles coses que tothom fa quan, per desgràcia, avui en dia no tenim gaire temps,
però sempre que ens queda una estoneta, doncs dius, ara què faig?
Mira, doncs si tens a les mans un producte d'aquestes característiques,
doncs te pots distrair una miqueta, perquè té la funció, no té tant una funció formativa,
cosa que també...
Home, però Déu-n'hi-do, eh?, si s'aprèn vocabulari i coses amb això.
Sobretot se coneix que al costat hi ha el carrer de l'Unió,
que aquí hi ha el carrer Fortuny, que estem a la Rambla Nova,
ai, la Rambla, sí, a la Rambla Nova,
que una mica més amunt hi ha la Rambla Vella,
i si tens una mica de paciència, la majoria d'ells els pots trobar dintre d'aquests mots enraixats.
A més, mots enraixats que adopten diferents formes i figures,
per fer-ho més entretengut encara, o més complicat, segons els miris?
Això és, parlàvem de faleres, aquesta és una falera de l'autor,
perquè doncs no volia fer-ho, no només s'ha complicat la vida
en quant a la correcta construcció dels encroats,
sinó que li he intentat donar una mica de cosa,
perquè doncs sembla una mica més original, més atractiu,
de cara al públic consumidor d'aquest producte.
No és fàcil resoldre un exercici d'aquestes característiques,
jo el que personalment sempre he trobat molt complicat és crear-ho.
Clar, és que hi ha de fa, i les definicions, i...
És paciència, més que res és paciència.
Però molta, eh? Molta.
I un coneixement de tot el teu entorn físic?
A veure, és qüestió de proposar-s'ho, com tota la vida, no?
Ja, en principi, vaig tenir un cert temps entre l'agost-setembre l'any passat,
i vaig dir, ara què fem? O em torno a la platja, o em torno al cap.
Vaig pensar que seria més creatiu tornar-me al cap,
i el resultat és el que tens entre mans en aquests moments.
Doncs el tinc entre mans, té les solucions, eh?
No pateixin, que té les solucions, però no se les mirin.
Val la pena estar a banda, és a dir, que es poden guardar en un calaix.
Jo el que recomano, per fer un exercici mental més natural,
és que agafi la gent les solucions a les mans,
i el que ho vagin fent.
És a dir, d'aquesta manera, prendrà sobretot...
d'alguna manera sabrà situar els carrers en els que són representants.
Perquè jo sóc molt conscient...
A veure, que la majoria de la gent no ho farà així amb una revolada,
la immensa majoria, vaja.
Aleshores, d'aquesta manera pots també distreure't,
perquè dius, la qüestió sempre és començar.
I em poses un, i ara dius, ara aquest no me'n sona...
Ai, sí, veus aquest, tal.
I ara, com és que l'horitzontal lliga i la vertical?
La vertical és més senzilla, perquè hi ha més parolelles,
i si diuen, jo què sé, el déu famós aquest dels egipcids...
El ra.
Doncs també hi és, també hi és.
També hi és, també hi és.
És a dir, que no només la nomenclatura de Tarragona,
sinó que ens trobem amb clàssics dels mots encreuats de sempre.
No, no, no, exactament.
A veure, hauria estat molt més complicat,
sobretot, per exemple, perquè n'hi ha en alguns casos,
per exemple, alguna de les que se m'acut que era més entremaliada,
era, per exemple, posar autovia de circunval·lació,
amb l'EL examinada, però s'ho posava pel mig.
Llavors, tu, quadra una EL examinada amb verticals,
vés a saber què, i, doncs, en fi, tenia la seva complexitat.
Jo penso que, sortosament, se n'hem sortit una mica del repte,
un repte feixuc, sense cap mena de dubte,
però un repte que per a mi ha estat molt plaent.
Per això, doncs, va a l'empresa Inventa't,
que és una empresa jove d'aquí de Tarragona, amb molta empenta,
doncs, va creure en les possibilitats de l'invent
i va crear el convenient de treure-ho.
Vam pensar que l'època de l'any més de dia n'era aquesta,
perquè, doncs, bueno, s'afegia una miqueta a l'oferta,
i és una oferta que és atractiva per preu
i per l'estona que t'hi pots passar,
potser no tornant tant al cap amb una trama de policia,
que, per exemple, en el cas concret de la meva companya anterior,
amb el tema dels comptes,
que és més un producte per la canalla i hi ha d'haver de tot,
aquí per aquell que, doncs, té una miqueta de temps
i s'hi vulgui posar i a veure què surt.
Molt bé, doncs, Tarragona enreixada, on ho podem trobar?
En principi està distribuït per tots els quioscos d'aquí de Tarragona,
alguns més per l'àrea del Tarragonès,
és la seva àrea natural d'expansió d'aquest producte,
i esperant una miqueta, doncs, que tingui...
Mira, que la gent s'ho passi bé, tu,
perquè, en el fons, les coses les fas...
Quan no és una cosa molt personal,
te sap com a greu, fins i tot,
de tenir que compartir-la obligadament,
o de dir, escolta, m'has de comprar això perquè ets tu,
perquè et conec, pel que sigui, no.
Tu passes bé, tu passaràs bé amb això? Penso que sí.
Aleshores, jo espero i desitjo que la gent,
per aquests dos euros que pot valdre aquest producte,
doncs, tingui l'ocasió de passar una estona agradable
i que tingui la possibilitat de conèixer una miqueta més la seva ciutat,
que en aquest cas és Tarragona.
Més que recomanable, Tarragona enreixada,
els nostres topònims a través dels mots encreuats,
és, com deia la publicitat antiga,
el mòdic preu de dos euros, eh?
Això són 330...
No res, no res.
Això no va enlloc avui en dia.
I a més a més, el Josep Maria...
De quartos no se'n guanyen amb aquestes coses,
però tens la satisfacció de fer-la.
No, és el que deies.
El Josep Maria, a més, ha tingut la gentilesa
de portar-nos uns quants exemplars
que estan a disposició dels primers oients
que s'acostin avui a la ràdio, fins que s'esgotin.
Jo molt agraït, Iolanda, pel teu interès
i us agrair a la gent que en un moment donat
sigui consumida d'aquest producte,
insistint en que el principal és que s'ho passi bé.
Doncs moltíssimes gràcies per venir.
Nosaltres seguim endavant.
Encara tenim més convidats avui al matí de Tarragona Ràdio.
Fem una pausa molt i molt i molt breu.
Immediatament després saludem Joan López,
director d'edicions El Mèdol.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
I estem ja, ara sí, en la recta final del matí de Tarragona Ràdio.
hem començat, se'n recorden, a dos quarts de Déu,
conversant amb autors, amb editors,
han passat moltíssimes persones per aquests micròfons
i la millor manera de posar el punt i final
al nostre programa, doncs justament,
és acabar com havíem començat,
parlant amb un editor i amb una autora.
Ens acompanya Joan López, d'edicions El Mèdol.
Joan, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut, molt ben acompanyat.