Hi ha molts altres països del món on també aquest patronatge,
ja sigui a nivell nacional o ja sigui a nivell d'algunes èpoques pretèrites
d'ordres cavallerescos o fins i tot d'ordres religiosos i cavallerescos,
doncs Sant Jordi ha tingut o tenia molta importància.
Per exemple, Anglaterra, Grècia, Portugal, Lituània, Rússia, Sèrbia, Bòsnia, Suècia
o, no com deia aquest company que parlava abans ara de Xina, sinó del Japó.
Avui el Japó concretament és l'altre país, l'altre gran país,
que també té aquest costum introduït d'intercanviar roses i llibres
i això ho han copiat d'aquí.
T'has deixat els veïns aragonesos.
Bueno, estem a l'Aragó, al patronatge...
Avui és festa a l'Aragó.
En tot cas podem entendre el que prové de l'època en què Aragó i Catalunya
formaven part d'una única comunitat històrica i política.
Sí, però millor ens quedem en el territori de la llegenda i la ficció
i no entrem en el territori escabrós de la història,
que de vegades ens pot portar a uns terrenys una mica complicats.
Què és festa? Avui és festa, ho hem de celebrar.
El Sant Jordi té sobretot una versió, podríem dir, més coneguda o més àmplia,
que és la llegenda del drac,
que és la que d'una manera o altra ens ha arribat a moltes persones.
Jo he fet una mica de recopilació d'algunes de les versions.
En tot cas, en destacarem dues variants de la principal versió,
però que penso que és la majoria de la gent la sentida o la coneix.
De fet, Sant Jordi forma part d'aquest gran enfrontament,
que és el bé i el mal, que prové de l'edat mitjana,
i que l'Església l'utilitza perquè la gent d'una època molt militaritzada,
que és la baixa d'edat mitjana, segle XIV, segle XV,
entengui molt la història de la religió,
però al mateix temps també hi trobi una vinculació amb el seu dia a dia.
Que el XIV i el XV encara hi havia molts moros,
encara hi havia moltes guerres internes a Europa,
i això genera que a la gent li hagis d'explicar
la història dels sants i de Crist i de la religió
amb clau d'exèrcit, no?
I per tant els sants són els soldats de Crist
i tota la cultura popular veu d'aquesta militarització,
podríem dir, de la cultura en general, no?
Llavors, Sant Jordi, normalment la iconografia que ens arriba
és Sant Jordi a dalt d'un cavall matant un drac.
Sant Jordi és el bé amb el cavall i el drac el maten.
D'entrada ja hem de dir...
I la princesa què és? L'instrument?
D'on ve, d'on ve tot això, no?
Clar, és que molt bé, el bé i el mal, Sant Jordi i el drac,
per aquí hi ha tot un seguit de personatges i objectes
que també alguna cosa deu entendre a veure.
Exacto. La llegenda comença molt abans,
en el moment en què Sant Jordi, en principi,
amb unes terres llunyanes, que són les terres de l'Orient,
hi ha diferents localitzacions, no?
Una de les més conegudes la situa precisament a Líbia, no?
Vull dir que un país ja una mica ambientat.
Però, en tot cas, les terres de l'Orient, no?
Allà, en principi, hi ha un moment que aquest drac,
aquest monstre ferotge, que també té diferents versions,
també en parlarem, aquest drac el que fa és pressionar una població,
en funció de la llegenda té un nom o una altra,
de manera que fa pagar, podríem dir, un peatge,
o fa pagar una quota als vilatants d'aquella població
perquè... per no atacar-los.
Quin és aquest peatge? Doncs aquí la llegenda
on varien moltes vegades, no?
Normalment, el drac, en algunes versions,
ens fa que, doncs, es donin animals, no?
Ovelles, per exemple, no?
Els béns són una de les característiques més...
o dels animals més característics d'aquesta llegenda, no?
En altres casos, el que va passant és que
la llegenda és una mica més escabrosa
i en lloc de bèsties, el que es va donant,
el que es va engolint l'animal, aquest ferotge del drac,
són persones, no?
Com sempre hi ha una tercera via.
Hi ha qui explica que un cop es va crespir tot el ramat,
aleshores van anar cap a les noies.
Exacte. Llavors, també quan estem dins de les noies
hi ha diferents versions.
Des d'aquella versió que explica
que no quedava cap altra noia, cap altra noia que la princesa,
o una, que potser és més democràtica,
en què hi havia un sorteig de quina era la donzella
que anava a crespir-se el drac
cada dia que s'havia de portar allà una persona, no?
Concretament, sigui per un atzar o sigui perquè no quedava ningú més,
el fet és que la donzella, la filla del rei,
ha d'anar a ser devorada pel drac, pel ferotge drac.
Llavors, és aquí quan entra en acció Sant Jordi Cavaller
que salva aquesta princesa i, per tant, desllubre tot el poble,
tota la vida, tot el reialme d'aquesta pressió de tenir-los allà curats
i totalment apretats.
Vull dir, que la versió bàsicament és aquesta,
ja veieu que hi ha diferents versions en funció.
Si no m'atreviria a dir mai quina és la més real.
A Catalunya, el Joan Amades, amb el seu costumari,
amb les seves llegendes, el que fa és situar aquesta versió
de la llegenda a Montblanc.
Per tant, d'aquí, que aquests dies a Montblanc,
la vila ducal de Montblanc,
celebri aquesta setmana medieval dedicada, entre dos coses,
a explicar aquesta llegenda de Sant Jordi i el drac.
Aviam, parlaves de Líbia,
ara has esmentat la localitat de Montblanc,
que déu-n'hi-do la setmana medieval esplèndida que celebren.
Tot això que has explicat, molt bé.
El drac, la donzella, el Sant Jordi, Sant Jordi, Sant Jorge,
en totes les seves versions.
La rosa és exclusiva d'aquí?
Bé, a veure, d'entrada...
El tema de l'espina, del roser, que va créixer, tot això,
és exclusiva d'aquí?
No, a veure, d'entrada la rosa el que s'ha de tenir clar
és que forma part d'un cicle floral molt més ampli,
és a dir, que no és només del dia d'avui,
sinó que la rosa i les flors en general les trobem
en tota la primavera, sobretot abril-maig.
voldríem dir que realment, malgrat que durant moltes èpoques
es va dir, jo, el maig, el mes de les flors,
normalment es deia en castellà,
doncs, a més de ser altres...
Amb el canvi climàtic, doncs, s'ha avançat a l'abril,
que jo resumim.
Sant Jordi, doncs, diguéssim que comença, això, no?
El fet de regalar roses a la dona estimada,
és a dir, que és el que, d'una manera o altra,
se celebra avui,
doncs, això arrenca, no de l'època medieval,
sinó de les primeres notícies que tenim a Catalunya,
com a mínim, són del segle XVII.
I sembla que es feia, concretament,
té un origen oficial, aquesta celebració,
sembla que hi havia una mena de fira,
de mercat de flors,
que es feia al voltant del Palau de la Generalitat,
és a dir, a Barcelona,
el que coneixem avui en dia com la casa
del nostre mogut president de la Generalitat,
doncs, en aquella època,
se celebrava aquesta fira,
devia tenir, doncs, suposo, un cert caire oficial,
no podem parlar d'un mercat tan, tan, tan popular
com veiem avui en dia al carrer.
Llavors, sembla que, posteriorment,
aquesta fira va ser dissolta,
això amb els mercats passava molt,
hi havia uns privilegis que,
segons quines poblacions,
segons quines èpoques,
doncs, tenien unes fires, uns mercats,
o no els tenien, en funció de criteris,
a vegades reials o de diferents autoritats.
Llavors, aquesta fira
era anomenada popularment
ja quan ja surt del Palau de la Generalitat
i comença a fer-se en els seus voltants
com la fira dels enamorats.
I sembla, sembla que,
més que una rosa,
s'obsequiava amb un pomell de flors,
normalment de roses,
vull dir, un pomell sempre ha tingut un sentit obsequi,
és a dir, la idea de la rosa individualitzada,
sens dubte, és molt més recent,
vull dir que, en tot cas,
jo diria que té un origen oficial,
que es popularitza,
i que la rosa passa de ser un pomell de flors,
normalment roses,
a ser una rosa individual.
Per tant, això que nascés el roser
al voltat d'aquelles espines i tot això,
això s'ha introduït una mica per justificar...
No, no, la idea del roser i de la rosa
té moltes variants,
fins i tot, no només aplicades a Sant Jordi.
D'una manera o altra,
sempre que hi ha un martiri,
la rosa és una,
podríem dir,
que és l'element vegetal
que surt de la terra
quan la sang cau,
quan entra en contacte
d'una manera o altra,
un personatge que forma part del bé,
diguéssim,
o que està vinculat
amb la celebració positiva,
amb l'aspecte positiu de la celebració,
doncs el que fa és
caure a terra,
batejar la terra
i fer florir aquest roser.
Ara bé,
hem de tenir en compte
que la idea
de les propietats de la rosa
és molt diversa i molt variada.
De fet,
podem veure que
un dels costums
antics que més s'ha recollit
és que
a la dia de Sant Jordi
les noies
agafaven
una rosa
i
la guardaven
a la nit
sota
el coixí,
de manera que
fins i tot
hi ha cançoletes d'aquestes
que nosaltres normalment utilitzem,
i ens explicaven
d'una manera o altra
la idea
que aquella rosa
aquella nit
allà tenia la voluntat
de servir de pont
i d'enllaçar
i de fer
somiar a la donzella
quin seria el seu estimat.
Hi ha una cançoneta molt curta
que diu
Rosa Blanca
perquè era blanca,
ara explicarem per què.
Rosa Blanca,
rosa d'amor
per la virtud que Déu t'ha donat
fes-me somiar l'enamorat.
Vull dir,
això...
Bonic això,
bonic.
Sí,
té diferent...
També hi ha una altra
possibilitat,
un altre entreteniment,
un altre joc
que era agafar la rosa,
desfullar-la
i llavors...
El clàssic m'estima o no m'estima?
No,
això ja és més...
Pétal a pètal.
Ja és més modern.
Semblava que si quan la posaves dins de la mà,
si quan obries la mà,
si el pètal quedava obert
o quedava tancat,
semblava que això podia tenir un sentit
en si t'estimava la persona
que tu pensaves o no.
Hi ha una altra cosa que és...
Aquesta encara té una certa gràcia
que acabes posar,
però hi ha una altra que encara és una mica més dura
perquè...
Ho veuràs tu,
que sortirà ara.
Si la posaves dins de...
una mica dins de...
amb una zona humida
i s'obria,
llavors és que realment t'estimava.
Clar,
les roses normalment...
Les flors...
I si li poses l'aspirina,
doncs ja,
ja et dic, no?
Vull dir que clar,
hi ha una mica sempre de gràcia popular
amb tot això, no?
Però vull dir que
sempre s'ha jugat
amb la relació...
No, insisteixo,
no només per Sant Jordi,
però Sant Jordi és el gran...
Per l'època i tal,
és el gran moment
en què la primavera,
les flors i tot,
doncs estan en un moment
extraordinari,
per tant,
per això s'ha d'acabar d'adoptar.
I sembla que,
com moltes altres tradicions,
doncs primer hi ha un origen oficial
i després s'acaba popularitzant
a nivell de tothom, no?
És que saps què passa?
Tot el matí estem parlant
de llibres,
de llibres i allò que...
i de la Rosa,
però no es diu allò
que Sant Jordi
també és el patró dels enamorats.
I ens expliquem.
Quan s'escau Sant Valentí,
hi ha molta gent que diu
no, no, Sant Valentí
no és el patró dels enamorats
de Catalunya,
Sant Jordi,
però quan arriba Sant Jordi
la gent tampoc no hi fa gaire cas
aquest patronatge dels enamorats, no?
No, però sí,
jo penso que sí, eh?
Vull dir, és un...
Potser la diferència
és que entre Sant Valentí,
que ja ho vam dir en aquell dia,
que no ho era,
tenia altres...
Altres funcions, eh?
Altres funcions,
més aviat.
I Sant Jordi,
hi ha una gran diferència,
que Sant Jordi
sempre ha tingut aquesta vinculació
més popular.
Fixeu-vos-hi que en el cas d'avui
no és un dia festiu,
no és una diada festiu
en el calendari laboral
i, per contra,
Sant Jordi
és una de les festes
més celebrades.
No voldria ara,
tampoc aquí,
fer una comparació odiosa,
però la Mareu de Montserrat,
que és patrona oficial,
en canvi no té
aquesta gran prèdica popular,
no?
i, per tant,
jo penso que sí que hi ha una...
que la gent sí que s'ho sent,
realment.
Penso que a vegades no
perquè hi hagi més falques radiofòniques
en què unes cadenes comercials
anunciin
que avui és el dia de los enamorados,
ens ho hem de creure,
sinó que, al contrari,
penso que Sant Jordi
el que es demostra
és que,
d'una manera,
lògicament avui en dia,
més organitzada
que fa no sé quants anys,
segur,
però que encara hi ha
aquesta vertebració
i aquest patronatge dels enamorats
d'una manera,
jo diria que molt espontània
o bastant espontània,
no?
A més,
penso que és molt democràtica,
no?
Perquè fins i tot
es veu aquest intercanvi,
no?
O sigui,
tu dones un obsequi
que és la Rosa,
que té totes aquestes vinculacions
i aquest origen
des del segle XVII,
però tu el dones
en senyal d'amor
i ets correspost també
a un llibre,
no?
Per tant,
penso que té una certa gràcia.
El tema del llibre
també neix d'una manera
una mica oficial
perquè,
com bé sabeu,
quan fa d'això?
Vaja,
jo és que recordo
de tota la vida,
no?
Sí,
de tota la vida
no són tants anys,
no?
Concretament,
el tema del llibre
l'any exacte
no te'l sabria dir,
però és d'introducció
recent
i realment
el que es comemora
és la mort
d'un gran escriptor espanyol
que és en Cervantes.
I un gran escriptor
anglès,
Shakespeare,
coincideixen
totes dues morts.
Bueno,
però en el seu moment,
quan això es va posar,
això es va fundar
pel gremi de Lleve 3
de Barcelona
i en l'època
que es va fundar
es va posar concretament
pel Cervantes.
Pel Cervantes.
Llavors, vull dir,
després,
evidentment,
avui en dia
la UNESCO
també ha declarat
aquest dia
internacional de llibre
arreu,
no?
Però la realitat
és que
no ens hem d'amagar,
no?
Això neix d'aquesta manera,
no?
El que passa és que,
assortosament,
doncs,
penso que aquest país
ha tingut sempre
una capacitat
de mirar més enllà
i que,
doncs,
bueno,
ens va molt bé
i penso que
en general
el país,
doncs,
veu,
té una capacitat
universalista,
també,
no?
No ens hem de quedar
amb la imatge
de la barratina,
no?
I en aquest sentit
és una festa
que celebro
que,
per exemple,
hi hagi el cas del Japó
on s'ha produït
aquesta gran
explosió
de la celebració,
també.
I ja fa unes quantes
edicions
que se celebra el Japó.
Sí,
de fet,
no és estrany.
El Japó i Catalunya
tenen punts
de contacte diversos.
Sabeu que són
gran amants
del tema
Gaudinià,
també,
vull que ells
venen a analitzar
molt tot el tema
modernista i tal,
però,
també,
l'aspecte festiu
també els hi ha
interessat,
vull dir,
moltíssim.
De fet,
amb Sant Jordi,
a banda de l'intercanvi
que, evidentment,
s'ha produït,
hi ha una altra qüestió
que és important
destacar.
Hi ha un bon pont
de cultures
amb la figura
del drac.
El drac és un personatge
mitològic
que, més enllà
de les religions,
representa els diferents
elements que
constitueixen
l'univers.
Si nosaltres
veiem una imatge
estàndard de drac,
d'entrada veurem
que normalment
tira foc,
és un personatge
que escup foc
per la boca.
Aquest
escupir foc
ens determina
ja un dels primers
elements
constituents
de l'univers.
L'altra qüestió
important
seria
veure que
és un personatge
alat,
amb la qual cosa
normalment
el que fa
és volar.
Ens porta
a l'altre
gran element
constituent
que és l'aire.
Normalment
surt també
de la terra,
sempre s'amaga
amb una cova.
Aquesta cova
què és?
És la connexió
amb la profunditat
de la terra.
Per tant,
el tercer element
que és pròpiament
la constitució
més de la terra.
I
el quart i últim,
la imatge
del drac
és la d'un rèptil,
per tant,
un personatge
mitològic
en contacte
amb l'aigua.
Per tant,
tenim els quatre elements,
foc,
aire,
terra
i aigua.
Llavors,
per tant,
el que fa
és representar
una mica
la constitució
de la terra.
Per tant,
a banda
del paper
maligne
i negatiu
que se li dona
a la religió cristiana,
és una mica
un element
que té punts
de contacte
a tot l'univers
i per tant,
les coves
i els ermitants
existeixen
a totes les cultures
i aquests elements
també existeixen
a totes les cultures.
Per tant,
això ha afavorit
que també sigui
un punt de contacte
amb aquestes dues tradicions.
De fet,
quan els japonesos
venen aquí
i veuen el nostre
bestiari fantàstic,
doncs també
al·lucinant molt.
S'ha de dir
que a més a més
aquest drac
que dona molt de sí
no sempre
ha estat un drac.
Hi ha llegendes
que se l'assigna
a un paper femení.
Vull dir...
Una serp?
No,
una víbria realment.
És a dir,
la víbria
que moltes vegades
diem
és la parella del drac.
Doncs la víbria
és realment...
A vegades apareix
com lo vibre
en un article masculí,
però aquest vibre
ve a ser
doncs
un personatge
que avui en dia
podíem traduir
doncs
com a víbria
perquè en el cas
de Tarragona
la gent
ho veu
clarament
que és un element
doncs
podríem dir
dels que tenen foc
i dels que s'identifiquen
amb un sexe femení
però sembla que
en moltes de les llegendes
medievals
sembla que no està tan clar
que hi hagués un antagonisme
entre personatge
de drac
i personatge de Sant Jordi
sinó que sembla
que realment
la que tenia
captivada
la princesa
era
una dona,
no?
És a dir,
era una bèstia
mitològica
però femenina
és a dir,
en aquest cas
podríem enganxar-ho
també en tot el tema
de l'esoterisme
de bruixes
i tal
és a dir que
els personatges mitològics
si anem a la catedral
de Tarragona
podem veure
quantitat de capitells
quantitat de cadires
dels canonxes
que no sempre
són
reconeixibles
com a dracs
sinó que
s'assemblen a dracs
a més
jo no sé
què pensaran vostès
però hi ha festes
aviam que no són
de l'agrat de tothom
hi ha gent que diu
a mi el carnaval
no m'agrada
no l'aguanto
hi ha gent que li encanta
el carnaval
hi ha gent que quan arriba
el Nadal
diuen
escolta
és que les festes
de Nadal
no les suporto
hi ha gent que li encanta
el Nadal
jo m'atreviria a dir
que Sant Jordi
és una festa
que agrada
gairebé a tothom
és una festa especial
és una festa
per exemple
veiem gent molt jove
nois molt joves
amb una rosa a la mà
que en un altre moment
de l'any
per allò que diuen
de la joventut
doncs fora impensable
és a dir
que és una festa
que plega a tothom
independentment
de la seva edat
de la seva situació
una festa
molt generalitzada
sí
a mi em sembla
que és una festa
acceptada
com un moment
i a més a més
és un dels bons moments
en què encara
hi ha una certa reivindicació
jo diria també nacional
i això
a vegades
algú pot entendre
des d'una posició
doncs més light
i algunes persones
de la posició
més convicció
de creure-s'ho
però realment
penso que
també influeix
una mica
és una acceptació
també d'un ritual
dins d'un context
d'un dia molt assenyalat
i per tant
em sembla que té
una bona prèdica
potser
per trobar-li algun peró
moltes persones
es queden
amb una imatge
més estandaritzada
o més superficial
i potser també
una vegada
es podríem donar
una mica
la imatge
més tètrica
o més profunda
de Sant Jordi
per què va ser Sant Jordi
l'escollit
com a patró
perquè
perquè realment
només coneixem
la seva part
la seva part
de salvar una princesa
i això
no sé si
tenia una vida
anterior
Sant Jordi
abans de salvar
la princesa
te dóna dreta
a santa etat
no ho sé
si et dóna dreta
a santa etat
el que està clar
és que
sembla que
aquest personatge
d'entrada
en algunes interpretacions
sigui
una cristianització
d'un element
anterior
hi ha gent que diu
que ve de la cultura
clàssica
que era
l'emperador
Constantí
que es va fer pintar
amb un enemic
que podia ser
un drac
i que
posteriorment
aquesta imatge
de l'emperador
Constantí
gairebé
com a 10
acaba sent
santificada
hi ha gent que diu
que prové
del tema
d'un deu Egipte
que és d'Egipte
que es diu
Orus
que
hi he vist
algunes imatges
en què apareix
matant un cocodril
hi ha altra gent
que diu
que
en l'època
de Dioclesià
que era
l'emperador
perdó
el governador
que
no Dioclesià
era l'emperador
que tenia un governador
que era de Sià
que era l'emperador
d'Hispània
on estem ara
diguéssim
que
aquest
governador
era tan tan cruel
amb els cristians
doncs que
va tenir una molt mala fama
llavors es va haver de reconvertir
hi ha moltes interpretacions
però que semblen
que totes coincideixen
amb un origen
bastant profà
d'aquesta
d'aquesta figura
per tant l'Església
sembla que el va voler
santificar una miqueta
per
li va rentar la cara
si era un deu
penso bastant militar
però després
el que també
és curiós
és que tant els miracles
a banda d'aquesta salvació
de la princesa
té miracles
doncs hi ha curiosos
com per exemple
és una persona
que va superar Jesús
perquè va fer ressuscitar
17 persones
que havien mort
no el dia abans
o uns dies abans
sinó 460 anys abans
per tant
un personatge
que té tota la història
i lògicament
el martiri final
també té unes versions
molt gore
molt dures
com per exemple
diu que se li van clavar
60 claus al cap
que va estar 3 dies
en calç viva
que se li va cremar
amb un llit
de ferro ruent
que
se li va
fer una tortura
també amb algunes bèsties
com podien ser toros
que se li va planar el cap
amb un rodet de pedra
vull dir
hi ha tota una
no s'hi van estar de res
no
hi ha bastants martiris
d'aquestos dos
per tant
tot i que ens podem quedar
amb aquesta imatge
més del vencedor
jo també
buscaria una mica
aquesta superposició
de cultures
és a dir
en què
sembla que tenia
un origen
d'un personatge militar
molt important
que
va haver de ser
santificat
perquè realment
en alguns casos
era tan important
que fins i tot
s'havia carregat
els cristians
i per altra banda
també té una imatge
posterior
de personatge
martiritzat
i durament atacat
Sant Jordi
encara doncs
romant
la nostra vida
convertit
doncs no sé
per exemple
hi ha qui
en una obsessió
podria fins i tot
relacionar-ho
amb una cita
que hi ha aquesta nit
que podrem veure
a través de la televisió
Sant Jordi
i el drac
al partit de futbol
perquè hi ha gent
per a tot
no ens enganyem
és així
de totes maneres
el deixarem tranquil
la Sant Jordi
aviam si
jo no sé
si queden herois
encara
si queden cavallers
com aquell
que projecta
la imatge
de Sant Jordi
tampoc no sabem
si queden princeses
roses sí
llibres també
i parlant de llibres
doncs a mi m'agradaria
cridar l'atenció
sobre un llibre
del que n'és autor
el propi Jordi Bertran
el Rafael López
i el Jordi Tutusaus
és un llibre
que du per títol
Festes de Catalunya
una mostra
de la diversitat
del patrimoni popular
i és un llibre
d'aquells
objecte
en el millor sentit
de la paraula
perquè més enllà del seu contingut
de tot el que ens pot explicar
al voltant de les festes
populars
és un llibre
preciós com a objecte
amb unes fotografies
extraordinàries
i no ho dic
perquè estigui el Jordi
aquí davant
vostès van a la llibreria
li donen un cop d'ull
que és un llibre
que és un llibre d'aquells
bonics per regalar
perquè sí
llibre completíssim
gràcies
esperàvem el Rafael López
que havia de venir
encara no ha vingut
i tenim poc temps
i a mi m'agradaria
parlar
i que fos breument
d'aquest llibre
perquè és un llibre
que podem aprofitar
també
com una altra opció
per aquest Sant Jordi
bé
el treball aquest
com bé has dit
és un treball conjunt
de fotografia
i text
el Jordi Tutusaus
i el Rafael López
com també el Rafael
havia de venir
però no sé
he de estar fent
alguna foto
per aquí a la Rambla
han buscat
les millors imatges
de 25 festes
que en realitat
representen
a 30 celebracions
aquestes festes
havien estat explicades
algunes d'elles
en altres ocasions
poques vegades
però penso que
per primera vegada
hem trobat
un punt d'equilibri
entre la imatge
molt elegant
molt espectacular
molt ben treballada
no que hi ha imatge
a vegades que apareix
una miqueta cutre
d'algunes festes
i al costat d'això
uns textos
que no siguin
superficials
sinó que hi hagi
una explicació
documentada
de la festa
però això sí
que la gent
el pugui llegir
tampoc ni és
molt menys
un treball
d'erudició
il·legible
sinó que al contrari
hem buscat
que hi hagi
aquest equilibri
entre fotografia
i text
com bé deies
és un llibre de regal
la voluntat
és una mica
demostrar
que dins del patrimoni
popular català
de la festa
hi ha una gran diversitat
i una gran riquesa
per això
la gent pot veure
des de
les festes
del cicle de Nadal
fins als aplecs
de tardor
pot veure
des de la Setmana Santa
al Carnaval
des dels bous
als castells
des dels valls
populars
als músics
populars
i ho pot veure
al llarg de l'any
però també
el que pensem
que és més important
ho pot veure
a través
de tot el territori
això va ser una premissa
fonamental
en el moment
que vam començar
a treballar
aquest llibre
que ens va portar
dos anys de feina
perquè
moltes vegades
a Catalunya
es dona una imatge
que només hi ha
sardanes i castells
i la festa
és molt més que això
hi ha una diversitat
de territori
per això apareix
Girona
per això apareix
en posta
per això apareix
Isil
al Pirineu
Lleidatà
i per això
amb les falles
hi ha unes fotografies
extraordinàries
amb el foc
per això apareix
en posta
amb els bous
per això
hi ha els castells
de Santa Tecla
i hi ha
el drac
de Vilafranca
hi ha una voluntat
que evidentment
no enciclopèdica
perquè amb 25 festes
doncs
no hi pot ser-hi tot
però si hi ha una voluntat
de demostrar
aquesta diversitat
aquesta pluralitat
de la festa
la gran sorpresa
per nosaltres
va ser que al final
l'editorial
va decidir
doncs
posar
la imatge
de l'entrada
del braç
de Santa Tecla
el dia 23
a la processó
com a portada
del llibre
i això
penso que
ha anat molt bé
per la ciutat
en general
perquè és la primera vegada
que aquesta festa
potser una mica
per reconeixement
també
a la feina
que han fet
els autors
però l'Humberg
un editorial
de Barcelona
no tenia per què
ni molt menys
posar
de portada
de Santa Tecla
però està allà
i són unes fotografies
excepcionals
realment
una de les
coses gratificants
finals del llibre
un llibre preciós
festes de Catalunya
una mostra
de la diversitat
del patrimoni popular
tenim alguns Sant Jordi
alguns dracs
també en surten
jo n'he vist
algun
Sant Jordi
no n'hi ha cap
però de dracs
no perquè ja hem dit
que cavallers
no en quedaven
ni princeses
de dracs
hi ha bastants
hi ha més
de diferents poblacions
i dracs amb foc
i dracs sense foc
vull dir que hem procurat
també posar una imatge
diversa
de l'element aquest
del bestiari
escrit
que
sí
hi ha
hi ha