Com acabem el mes de novembre i la setmana passada engegàvem aquesta mena de connexió
entre els sants cristians i la mitologia o la llegenda, jo diria, de substrat pre-cristiana en molts casos,
doncs semblava bé també anar trobant alguns punts de relació en aquest terrecte final del mes de novembre.
I quan la primera setmana entravem al novembre, doncs parlàvem precisament,
i entre altres coses un dia que vaig fer uns quants gols en quant a refranys i dites que tu no venies preparada.
Golejada però total.
Doncs vam parlar d'allò que al mes de novembre i concretament per Sant Martí era una de les dates en què es mataven els porcs.
Teòricament els xorissos i els pernils han d'estar penjats al rebost.
Hi ha dues èpoques, això no hem fet mai una sèrie culinària però també podríem fer la sèrie culinària.
Hi ha dues èpoques on tradicionalment es mata el porc, no?
Una és aquesta que encaixa bé, podríem dir, perquè té una certa explicació fins i tot climatològica,
és una època en què comença el fred, és una època on fins i tot convindrà amagats a mà històricament, no?
A menjar, no?
Ara evidentment no, no?
Però per altra banda tenim una altra que és la de Carnaval, que és curiosament just aconseguint a Carnaval o fins i tot en alguns casos allò llindalla de la Quaresma,
doncs s'agafa, es fan unes altres matances del porc, això a la zona de Lleida, a l'Urgell, és molt habitual.
I trenca una mica l'habitual explicació aquesta de que normalment l'Equaresma és una època d'absolta abstinència, no?
Sí que ho era, però és cert que el rebost es preparava també just abans, o es prepara,
i normalment coincidia amb algun àpat multitudinari.
De fet, encara a les comarques de Lleida n'hem assistit alguns, no?
Vull dir, hi ha un poble deliciós, Rocafort de Vallbona, molt petitet,
que en el qual ens vam tenir la sort d'estar convidats a una matança d'aquestes multitudinàries,
on el menys important podríem dir que és el fet de matar el porc,
perquè es fa a les 7 o les 8 del matí, molt a primera hora, amb un fred que pela i pràcticament no és espectacle,
vull dir, no està plantejat com un espectacle, que és la part més cruenta d'això,
Però encara es fa de la manera que es feia abans?
Sí, sí, es fa amb un sistema tradicional i participant, això sí, un matar i fer...
I has de sentir el porc gisclant durant una estona, com normalment se sent?
En la matança aquesta, jo el que vaig assistir, la matança aquesta pròpiament és un...
Podríem dir que és un escorxador traslladat en un acte en què participa només la gent
que participa estrictament fent aquesta feina, no?
No és un espectacle, no? És que a vegades, quan es parla de les matances del porc,
que es considera que és un espectacle, jo no entenc que sigui així.
Jo el que vaig veure és que el que era, en tot cas, era una celebració comunitària
on, a mesura que, per exemple, la carn ja està tallada i es comença a preparar tots els embotits,
és quan s'afegeix més gent a treballar, perquè es necessiten més mans,
i després, a l'hora del dinar, es multipliquen per...
Sí, sempre passa, eh?
Exacte, però vull dir que realment, a l'hora de matar la bèstia, és un ritual molt, molt petit,
jo diria que es manté fins i tot a nivell familiar, és a dir, que això és una diferència,
penso trencar una mica el tòpic aquest, que és un espectacle, això no és un espectacle,
sinó una cerimònia de trobada més o menys familiar o comunitària.
Bé, en tot cas, lligat a aquesta època, doncs també hi havia uns altres personatges
o hi ha uns altres personatges que són els capadors, els capadors dels porcs, no?
És a dir, els porcs també escapaven al mes de novembre, no?
També.
També, llavors...
No és el mes del porc, eh? El mes de novembre, pobra, si hem de patir aquest mes.
Llavors, clar, suposo que també té una certa relació també amb el tema de l'engreix
i el posterior desenvolupament fins a l'altra època de matances.
Bé, en tot cas, els porcs, doncs, tenien que tenir alguna cosa
que fos una mica menys cruenta, podríem dir,
i els personatges aquests, l'ofici del capador,
doncs portava un instrument que ens serveix per explicar una certa...
Quin ofici també, eh? Quin ofici.
Sí, bueno, sí, és materífer, així específic.
Però molt especialitzat.
Molt especialitzat.
L'especialització també va arribar al sector.
També. Llavors, aquí això es va molt bé perquè, doncs,
els personatges d'aquest ofici, doncs, portaven un instrument que la gent ha vist
molt, doncs, jo diria, en les pel·lícules, fins i tot en gravats,
que és el que anomenem la siringa, no?
La gent, si diem siringa, no sabrà la majoria de la gent què és, no?
La siringa és aquella flauta de tubs, podríem dir, de diferent nombre de tubs.
Hi ha diferents versions, no? És a dir, n'hem documentat de 7, de 9, de 12 tubs,
que són tubs de canya.
Allò que portaven els esmoladors d'abans, més o menys?
Exacte. Bueno, la majoria, tu i jo suposo que els esmoladors ja els devíem de veure
en plàstic. La majoria dels esmoladors, la que va ser la versió més industrial o més
desarrollista, no?, de la siringa, no? En tot cas, aquesta siringa té un doble
sentit mitològic, jo diria. Per una banda, està relacionada amb l'època en què es mata
o es capa el porc, perquè sembla que la tradició de l'ofici deia que la lluna vella
de novembre era la millor per capar el porc, no? Per tant, ja anem trobant un cert contingut
allò de creença, costum. Però el més important, jo diria, a nivell d'aquesta
relació amb els personatges mitològics, és que les fades, els diferents personatges
del bosc, els fullets, les dones d'aigua, no ho sé, perquè estaven dins de l'aigua
i no sé si feien... Sí, sí, segons la zona que estem, si estem en territori
de secar, ja no... Però hi ha una sèrie de personatges, la dona d'aigua
apareix normalment aïllada, però hi ha una sèrie de personatges mitològics que no apareixen
com a elements individuals, sinó que ballen en conjunt, no?
És a dir, normalment hem trobat els fullets, no? O les fades del bosc
que ballen en conjunt, no? I que ballen al ritme de la siringa
Ballen al ritme de la siringa, no? És a dir, precisament l'instrument
doncs aquest... Bé, normalment donar... Les flautes doncs poden donar uns sons
doncs més o menys dolços, melodiosos, no? Una dansa una mica minimalista
me l'imagino jo, no? No, no, no, perquè nosaltres ens ha arribat
la versió més adulterada d'aquest instrument, però realment
el déu Pan, no? És un déu que normalment està representat per tenir mig cos d'home
i mig cos de boc i normalment doncs com a pare o responsable dels ramats,
dels boscos i per tant de tots aquests personatges d'aquestes divinitats menors
que són els fullets o les fades, tots aquests personatges del bosc
doncs els entretenia amb la seva flauta. Per tant, la versió que ens ha arribat
avui en dia no té res a veure amb aquestes danses que en les diferents
llegendes que anem traient a vegades apareixeran, no? És a dir, és un instrument
molt vinculat a l'època però també amb una explicació mitològica clara, no?
Molt bé. Bueno, això seria la primera... Aquest és un capítol, eh?
Per acabar el mes de novembre. Un petit homenatge a aquests
Sofersports que han patit el mes de novembre. Sí, i ara
un altre personatge també Sofers, que és el 30 de novembre
l'últim dia del mes. Sant Andreu. Sant Andreu, no?
I hem volgut lligar aquest personatge precisament
primer perquè potser és un dels anys més importants de la setmana
tot i que aquesta vegada, aquesta setmana també se'n celebren d'altres, no?
Però Sant Andreu és un primer, és un dels apòstols
de Jesús, un dels escollits, correctament és el germà de Pere
i això li va donar tota una sèrie de... de rotllo, diria jo, no?
Perquè, doncs, per exemple, a Visanci, és a dir, tot el que seria
l'església bizantina, o sigui, el que va fer és buscar-se
doncs un símil, no? A Pere, no? És a dir, Pere és el primer papa de Roma
i podríem dir que, en aquest cas, Andreu té una relació molt potent
amb l'església de Visanci i com a església, diguéssim, alternativa, no?
o com paral·lela, no?, a la que s'ha desenvolupat a Roma, no?
En aquest cas, bé, a més a més, un personatge que... la Creu de Sant Andreu, per exemple,
se'n parla sovint, es parla de la Creu de Sant Andreu perquè va morir a la Creu, no?
realment, i això li va donar tota una sèrie de, jo diria, de transcendència
i d'importància, no? Entre les coses que se li atribueixen o les relacions
que li donen un pes important a aquest Sant és, per exemple, que antigament
els consellers de l'Ajuntament de Barcelona, fins que Felip Cinquè va promulgar
el Decret de Nova Planta, el 1714 i fins al 1713, la ciutat de Barcelona
escollia els consellers municipals amb motiu de Sant Andreu
i, de fet, encara avui en dia sembla que, habitualment,
la Generalitat de Barcelona, un dels últims plenaris importants de l'any
se celebra amb motiu d'aquesta festivitat, no?
És a dir, és un personatge que a Catalunya va tenir una transcendència també fonamental
i hi ha molts pobles que tenen aquest nom, no?, Sant Andreu de la Barca,
Sant Andreu de Llavaneres, hi ha barris, també, barris, exacte,
i, per tant, va deixar la seva petjada, no?, però fins i tot de tipus,
jo, no únicament religiós, sinó també civil.
Institucional, no?, pel que acabes d'explicar del plenari aquest
de l'Ajuntament de Barcelona.
Exacte, hi ha, però, una cosa que és el que ens dona, doncs, més motiu en aquest cas,
i a vegades que ens recreem més amb els martiris, avui ens recrearem amb una altra història,
que és que realment per Sant Andreu fa festa, doncs, un pulet molt petit,
un llogarret de la comarca del Berguedà, no?, és a dir, prop de la muntanya també,
avui va de muntanyes i boscos la cosa, que es diu Sagàs, no?,
i Sagàs no és que tingui grans monuments i que sigui important per la seva monumentalitat
o edificis i tal, sinó que és important perquè hi ha una llegenda
que diu que va ser el primer poble de Catalunya.
El primer?
El primer poble de Catalunya, no?
Home, de fet, la comarca, la manca d'accessibilitat i tal,
doncs, tot dona peu a que hi hagi una sèrie de llegendes, no?
En tot cas, podria ser l'últim, perquè si és tan d'edifici l'accessibilitat.
No, perquè, clar, realment...
La llegenda va bé que sigui el primer.
Exacte.
I llavors aquí el que va passar, el que se li atribueix,
és que Sagàs va ser fundat per un net de Noé, no?
O sigui, Noé, ara anem cap a la...
Podríem dir cap a la llegenda bíblica, perquè això també té una certa...
Clar, on va aterrar l'arca de Noé?
On va anar a parar?
Bueno, a l'arca no se sap ben bé on va anar.
A Sagàs no.
No, per això t'ho dic.
Si és un net en un perill de generacions, vull dir,
traslladar-se en aquella època tampoc era senzill, eh?
No, no era senzill, no, no, no.
Però, bé, tot té una explicació, Ilanda, aquí té una explicació.
Anem a intentar explicar-la, no?
En tot cas, Noé és un personatge que té una família molt gran,
a banda de portar l'arca plena d'animals, no?
Portava la seva família, també.
Diuen que va tenir set fills i 33 nets, no?
Això suposa que algú els devia ocultar, no?
En tot cas, el que sí que va passar és que, com bé sabeu,
va haver tota una sèrie de baralles relacionades amb el fet
que no s'entenien pràcticament lingüísticament, no?
És allò de la torre de Babel, no?
Si els personatges aquests, doncs, home, es veu que...
Estaven tan enfrontats, tan enfrontats...
La convivència sempre és difícil.
Sí.
Sempre hi ha condicions extremes, com imagino,
que es podien donar l'arca aquella, doncs més encara.
Sí, però, bueno, en tot cas, aquí més que els animals,
el problema va ser els fills i els nets, no?
I, en aquest cas, el càstig diví va ser terrible, no?
Perquè els va enviar 77 llengües diferents, no?
Amb la qual cosa es va haver d'abandonar aquella torre de Babel, no?
Que realment havien construït.
És a dir, no és una ficció.
Sembla que la llegenda explica que els personatges aquests
eren tants que van construir, no?
Una torre de tals dimensions que pensaven que,
en ser tants i tanta família,
doncs podrien arribar al cel a través d'aquesta torre, no?
És la veritable explicació.
És a dir, després ens ha vingut la versió de la confusió lingüística, no?
És a dir, jo sembla la torre de Babel,
però la torre de Babel, realment...
Que és el que ens haguéssim establiat en cursos d'idiomes.
Sí.
Si no, aquí arriba a ser per aquesta maledicció bíblica, eh?
Ai, senyor.
Bueno, hi hauria alguna administració que estaria contenta
en aquest moment, que tenen algun marron amb algunes...
Bé, en tot cas, la torre de Babel té una explicació realment
de conflicte interre entre famílies,
però també té un rara fons de ser una construcció
que volia equiparar-se al cel.
Aquesta superèdia, no?
Exacte, volia equiparar-se al cel, no?
Aquesta gran poder familiar, doncs, volia arribar al cel, no?
Llavors, per això, posteriorment, doncs,
esdevenen totes aquestes baralles, no?
I d'aquestes confusions que el càstig diví complica
amb el tema de...
de les llengües, no?
Atornem a aquest poble del Berguedà, què?
En tot cas...
No, no, però té una explicació, no?
En tot cas, aquesta macrofamília de Noé
que vivia en aquesta torre,
el que va haver de fer és escampar-se pel món, no?
I aquesta manera d'escampar-se pel món
sembla que, doncs, un d'aquestos,
d'aquestos que vivia en aquesta torre,
doncs...
Un dels exiliats, podríem dir.
Exacte, sí, perquè van haver de sortir tots per cames,
doncs, va arribar en aquest llogaret, no?, de Sagàs.
I, doncs...
I ara, per ara, em deies que són quatre cases, no?
Són set, concretament.
Són set cases, no?
Home, és un dir quatre cases.
Va tenir set fills, va tenir set fills, no?
I es van construir, realment, sis cases,
perquè l'hereu Esqueda sempre s'aveu la casa,
que és el dret constitucionari.
Tens constància que això és així?
Que hi ha set cases, ara, en l'actualitat?
Jo no ho he anat a mirar,
però, en tot cas,
com tampoc vam anar a mirar les dones d'aigua l'altre dia...
Doncs no m'ho discuteixes i jo dic que són quatre cases.
Vam anar a mirar l'altre dia les dones d'aigua,
en tot cas, va llegit, doncs...
Set cases, una per cada fill.
Un per cada fill, excepte en aquest cas.
No, realment, el que sí que és cert
és que fins als anys 50, aproximadament,
que es fan els costumaris de la mamades, del capmany i tal,
realment algú va anar a respondre la teva pregunta.
I a Sagàs, fins fa molt poc temps,
només tenia que hi ha set cases
que la llegenda diu que són les més antigues
i més primitives a Catalunya.
Diuen que el món és un mocador.
Si alguna persona ha estat a Sagàs, al Berguedà,
alguna vegada, i ha contemplat,
i ha comptat les cases que hi ha,
que ens truqui, però que ens truqui ara,
el 977, 24, 47, 67.
És una possibilitat molt remota,
però la vida és molt estranya, de vegades,
i pot haver-hi...
Mira, ara pensava que el Lluís agafava el telèfon,
però no, no, ha estat un altre gest el que ha fet.
Si algú ha estat a Sagàs i ha comptat les cases,
que ens truqui.
No, però realment,
és bonic perquè hi ha, fins i tot,
elements de la fundació del país,
que tenen explicacions,
o que s'han buscat explicacions curioses.
És una història com a bonica d'explicar,
en un espai com a dir, està molt bé.
A més, és d'aquestes poc habituals,
perquè normalment la fundació del país
s'interpreten, en el cas de Catalunya,
com a estat modern,
s'interpreten més des d'un punt de vista medieval.
Aquesta és una llegenda més exòtica,
aquesta que s'ha explicat tu.
Bé, estem en la fase,
aquesta final de l'any farem viagendes
una mica més exòtiques i menys usuals.
I ens arribaran molt d'Orient,
com en aquest cas.
Sí, bé, o d'altres llocs també, no?
Bé, i després, finalment,
desemboquem amb el tema del vent.
I per què se'ns ha corregut avui acabar
una mica el programa
amb l'origen dels vents o amb el vent?
Quin període comença ara?
Bé, començarà...
O començarà,
començarà d'aquí no res,
l'1 de desembre, no?
Exacte, quan queden quatre setmanes
abans de Nadal,
és a dir, igual que per Setmana Santa
hi ha la Quaresma.
És el període de l'advent.
Exacte, aquí és un període més curt,
són quatre setmanes només,
a diferència de les set setmanes
que tenia la Quaresma.
Que jo això imagino que haurem de comentar
quan entrem ja de ple en el tema de Nadal.
Nosaltres som més seriosos,
no fem firmes que ara no cal esmentar.
Nosaltres parlarem de les festes de Nadal
quan toquin,
no comencem un mes i mig abans.
Exacte, sí.
El que passa és que,
també està bé,
tot i que avui explicaré en la llegenda,
de fer un petit apunt
en el sentit de dir que l'advent,
que realment és una manera de breujar
també l'adveniment,
l'arribada de Jesús,
és una manera d'una fórmula més breu
d'explicar això,
doncs realment era un període
que tenia alguna cosa a veure amb la Quaresma,
en el sentit que també era un període
de juni i de penitència, no?
No tan estricta,
evidentment més curt,
però que sí que era un període
pel qual calia preparar-se, no?
Tradicionalment se sentia a parlar
d'aquest període en el que deies
no de juni,
però sí una certa austeritat,
sobretot en els temes del menjar
i del beure.
I justament el que és curiós
és que d'uns anys cap aquí
sembla que també hem adoptat
un costum o una tradició
que no sé exactament d'on arriba,
que és el calendari d'advent,
aquest calendari
que ara la canalla té a casa
i que el dia ho es mengen un bombonet,
el dia dos, tres,
n'hi ha fins a 25 bombonets,
que és el dia de Nadal.
Això no és nostre, no?
Això també és adoptat?
Fa gràcia, eh?
No n'havies sentit a parlar?
No, no m'he quedat parat.
Doncs ja t'ho explico jo,
havíem senyores i senyors
que tenen criatures a casa seva,
oi que és veritat això
del calendari de l'advent,
només cal anar a qualsevol
establiment especialitzat,
que diuen,
i trobaran el calendari de l'advent?
Jordi, però és possible
que no hagi sentit parlar
del calendari de l'advent?
Serà possible.
Concretament,
aplicat en aquest gairebé
llepolí que acabes d'explicar.
Doncs sí,
i estàs quedant fatal,
perquè jo estic segur...
Avui m'estàs tornant
a lo del refranj.
Que molta gent,
no només l'ha sentit a parlar,
sinó que a casa seva
les criatures de
m'has comprat el calendari de l'advent?
I a les escoles,
fins i tot,
a les classes dels més petitets,
les mestres també ho fan,
vinga,
aviam qui es menjarà avui el bombonet,
com que n'hi ha en 25,
arriba per tots.
Cada dia,
prens un bombonet,
d'aquest calendari
obres una finestreta de cartró
i et menges el bombonet.
Això és una festa patrocinada
per la caja roja d'Enes Lé,
no, suposo?
Hi ha moltes marques,
però em penso que això
deu venir d'Alemà
ni a algun país,
de països d'aquests,
però això no és d'ara,
potser ja fa uns quants anyets
que va pel món.
Mira,
podríem instaurar-ho aquí a la ràdio,
això també.
Sí?
Doncs ja comprarem un calendari
de l'advent
i aquí a Esportiva
li donarem el bombonet.
Ara,
sempre s'ha de menjar
el dia 1 de desembre.
Obres la finestreta
i et surt el bombonet
de l'1 de desembre
i et el menges
el 2,
el 3,
el 4,
successivament
fins al dia 25.
Bueno,
està molt bé.
No m'ho puc creure
que no conegessis això, eh?
No, no, no,
cada dia se n'aprenen una cosa,
aquí està bé,
això està bé,
és un feedback.
Ara m'has creat aquí un complex,
senyores,
truquin,
si vostès coneixen
el calendari
de l'advent
de les xocolatines,
sisplau,
truquin al 9724 4767,
m'estan fent...
No estem fent propaganda, eh?
No, no,
però a més no hem dit marques,
truquin,
si tenen un calendari
de l'advent a casa seva
o han sentit a parlar,
truquin,
això dels bombonets.
Va, continuem amb el vent.
Bueno, en tot cas,
l'advent
és temps de vent,
no?
I realment,
quan ens apropem
a aquesta part final
de la tardor
i cap a,
doncs,
al Nadal,
realment les ventades,
no?,
es consideren més dolentes
i pernicioses, no?
Per tant,
per això hi ha una certa explicació.
Posa't els auriculars,
sisplau, Jordi.
Tenim uns oients
Hola, bon dia.
En qui parlo?
En Jordi.
Què tal, Jordi?
Molt bé.
Tu has estat a Sagàs?
No, truca pel calendari
de l'advent.
No, no, no.
Jo també m'estranya molt
que ell no ho conegués, això, eh?
Jordi,
però el que no ha dit
cap cosa exòtica
ni cap vaginada, eh?
Ja, ara,
si fa molts anys
que es ven aquí,
això.
Bueno, mira...
Sota aquests calendaris,
jo fa molts anys
que ho he fet, eh?
I això ve dels països nòrdics, eh?
Eh, que sí,
a mi em sonava
una cosa com a alemana.
És que el Jordi
és el nostre especialista
en països nòrdics, eh?
Oi que sí?
Sí, sí, sí.
Ja ho saps, d'entro.
Llavors, vull dir,
m'ha estranyat molt
que tu això no ho sapiguéss.
No, el que no sabia
era l'aplicació del bombonet.
Sí, i cada dia
obres la finestreta
i et trobes el xocolatí, eh?
No, no,
jo la versió de la xocolata
no l'he aplicat, vaja.
Home, Suïssa
és un país de xocolates.
Sí, sí, però vés,
aquí no l'havíem aplicat
en cap lloc, ja s'hi ha...
Jo aquest origen així
anant d'aquests països.
Mira, a Holanda, precisament,
Sant Nicolàs,
que arriba el 6 de desembre, no?
Sí.
Llavors, en tots els crios
també se'ls regala, eh?
Perquè Sant Nicolàs
ve des de Madrid en barco.
Ah, sí, això ho vam estar explicant.
L'altra vegada
que això ho vam explicar, no?
Sí, sí.
Llavors, tots els crios
tenen aquest calendari a casa
i llavors cada dia
van agafar la seva xocolatina.
Això s'ha regala, eh?
Entre famílies s'ha regala.
Efectivament,
això s'ha de regalar també, cert?
No ho compra un,
sinó que s'ha regala
dels nebots, els afillats...
Sí, sí.
És com una postal gran.
Doncs proposarem
que aquí a Tarragona Ràdio
instaurin aquest calendari de l'advent,
perquè aquí no ho pràctica ningú.
Comprarem un calendari de l'advent.
Vinga, jo s'apoi amb això.
Jordi, moltíssimes gràcies
per trucar-nos.
Adéu-siau, bon dia.
Veus, veus,
com no era jo
que m'inventava coses raras.
Les llepolies, les llepolies.
Vec que la part llepolada al programa
l'estàs guanyant tu.
Farem una col·lecta
i li regalen.
No, no cal fer una col·lecta
que tampoc no és una cosa
de tant de preu.
Li regalarem un alt.
Jordi, moltíssimes gràcies
a aquest oient per trucar-nos.
Faltaria més.
A més, ens consta
que és un oient fidel
d'aquest espai.
Penso que és important
que a vegades
es van enriquint
amb aportacions d'aquest tipus.
De fet, alguna vegada
ja hem fet derivacions
del programa
cap a una o altra part
de la cultura popular
en funció també
d'aquestes aportacions
que fan els oients
que crec que són molt interessants.
Sí, perquè si hi ha alguna cosa
que globalitza
ara que està tan de moda
és aquest tema.
els costums,
sobretot aquests costums
que de vegades
van una mica en paral·lel
amb el tema comercial.
Estem molt receptius
sempre a aquest tipus de coses.
Sí, el que passa
que m'imagino
que concretament
aquest calendari,
tot i que jo he fet
bastanta conya
sobre el tema ara,
suposo que realment
és bastant precomercial.
Encara m'ho discutirà.
No, el que passa
és que la versió aquesta
ho hem desdramatitzat
fins a cert punt.
És absolutament comercial.
La versió que ens ha arribat
a nosaltres
és comercial, evidentment.
Jo també potser
ho he exagerat una mica
fins i tot
amb les marques
de les xocolatines.
El que vol
és que li regalem un
i ho farem, ho farem.
Des d'aquí ens comprometem.
Bé,
estàvem amb el vent
de l'advent, no?
I, total,
i en total,
dins d'aquest apartat
de llegendes
ens apareix un altre personatge
que és el Follet, no?
És a dir,
dins d'aquests remolins
de pols
que aixeca el vent
de la tardor
caminant cap al Nadal
surt aquest personatge
entremaliat,
fantàstic, divertit
i també perniciós
depèn
que és el Follet, no?
En tot cas,
el que sí que
està bé
aquesta trucada
també perquè ens lliga una mica
fins i tot
amb això
crec que no ho vam comentar
quan vam parlar
de Sant Nicolau
entre els antecedents
de tots els personatges
que ens aniran arribant
en el mes de desembre
i personatges de tipus
doncs podem dir
més o menys nadalencs
entre els possibles
i remots antecedents
hi ha aquest Follet del vent
i per què hi ha aquest Follet del vent?
Doncs perquè precisament
si agafem alguna imatge
dels Follets
que han estat representats
doncs relacionats
amb aquest període
ens trobem
que coincideixen molt
és a dir
són personatges
vells
amb barbes molt blanques
una mica juganers
podríem dir
com a mínim
i això d'una manera o altra
ens servia
com a antecedent
també d'aquests altres personatges
que aniran sortint
des de Sant Nicolau
doncs
el Pare Noel
i diferents personatges
que vam parlar
l'any passat
recordo
en tot cas
és un personatge
una mica
doncs
que la lia
perquè doncs
entra a les cases
es remena
tots els trastos
que hi ha allà
a vegades
fins i tot
en els casos més dolents
doncs
fa soroll
de portes
de mobles
fins i tot
es posa pel mig
de la vaixella
va ser una alegria
de visitar
exacte
però
resulta que al matí
doncs
malgrat
tot aquest
terrabastall
tot queda igual
és a dir
sembla que
és un personatge
que fa soroll
que s'entremaliat
com el vent
de la tardor
però que realment
no
no provoca destrosses
no?
és a dir
no té un punt
tan tan tan tan
tan dolent
és un personatge
d'entremaliat
és a dir
és aquest fullet
del vent
no?
és un dels altres personatges
que doncs
trobem
amb aquest imaginari
legendari fantàstic
de fet aquest personatge
el trobem accidentalment
en molts contes infantils
com un recurs
de vegades
perquè una acció
es desenvolupi
no?
ha estat el fullet del vent
alguna vegada
en algun conte infantil
ho hem trobat
aquest personatge
sí, sí
amb alguna història
més tenebrosa
l'altre dia
hi havia una població
doncs
on hi havia
unes denúncies
perquè doncs
en un tanatori
se sentien uns sons
a Melilla
potser?
sí
sembla que era
a Seuta a Melilla
i realment
doncs
es parlava allí
doncs
es veu que la guàrdia urbana
que tothom va anar
i els va sentir tothom
que no era una cosa
allò de
de parapsicologia
però en el fons
veiem que també
el llegendari
històricament
també té aquesta
doncs
relació particular
tu ves
a les dones de la neteja
que eren les que es van espantar tant
a explicar-los
què és el fullet del vent
i ja veuràs que et diuen
perdona
però també té a veure
amb les dones de la neteja
i ara te n'enriuràs
d'aquest tema
però hi ha una part
de la llegenda
que té a veure amb això
i això no estava preparat
és a dir
diuen
que entre les aplicacions
dels fullets
està
provocant
maldecaps
a les dones de la neteja
bueno en general
les dones
o els senyors
o els nens
o qui sigui
que són deixats
i això
el que vol dir
és que
si
per exemple
doncs
no endreces la casa
no rentes els plats
tens els llibres
del col·legi
tots desendreçats
el fullet
t'atacarà
per tant
podria ser
que en aquest cas
estéssim trobant
una explicació
de què
les senyores
no tenen
alternatori endreçat
no Jordi
estàs dient això
no no
les senyores
podria ser que els seus estris
no els tinguessin endreçats
i estessin
pel mig d'altres llocs
en tot cas
la llegenda
ho explica
també
bé en tot cas
és un personatge
que juntament
amb aquests personatges
que vam veure
l'altre dia
també
és propi
d'aquesta època
és a dir
el fullet
del vent
aquest fullet
que ens apareix
amb els vents
de la vent
i realment
també
el vent
té un sentit
molt important
en aquest període
que estem
i
hi ha una llegenda
que explica
l'origen
dels vents
en el seu conjunt
i
crec que
també està bé
que l'expliquem
així
acabem una mica
el tema
doncs
es veu que
en èpoques
d'aquestes
remotes
uns mariners
explicaven
aquesta història
que pot ser
més o menys real
però sembla
que el mar
i la terra
tenien dimonis
o personatges
més o menys negatius
que es van barallar
sembla que
el dimoni
de la terra
volia
anar
a la mar
per empaitar
el dimoni
de la mar
però
resulta que
va descobrir
que no sabia nedar
amb la qual cosa
quasi s'ofega
sembla
que
uns mariners
que passaven
per allà
van salvar
aquest dimoni
de la terra
i el dimoni
agraït
que s'ha de tenir en compte
que sempre
quan parlem de dimonis
aquí no parlem
de personatges
absolutament dolents
no parlem ni del vent
ni del mal
no parlem d'una altra cosa
una mica
no vull dir fullets
perquè com ja m'ha explicat
el fullet aquest
com a personatge del vent
ara es confondrà
però aquestes divinitats
doncs
els va dir
que
quin era el secret
per trobar
una illa
que anomenaven
la illa dels vents
i els va explicar
tota una sèrie
de tonades
o cançons
que servien
per cridar
cadascun
dels vents
és a dir
cada vent
té un nom
i cada tonada
servia per cridar
un vent
sembla que
els mariners
seguint
aquest ensenyament
del dimoni
de la terra
doncs
van anar
cap a aquella illa
van buscar
els vents
van xiular
i van cantar
aquesta tonada
que els havia explicat
el dimoni
i
van ser una mica
entremaliats
perquè el que van fer
és agafar cada vent
i posar-lo dins d'un sac
lligar-los tots
allí dins d'aquell sac
però clar
el que no s'havien d'imaginar
aquells mariners
és que
n'hi havia tants
i que aquells vents
tendien tanta
capacitat
de
complicar una mica
l'existència
els mortals
de fet
quan ja estava
el sac
aquest vent
lligat
amb tots els vents
dalt de la barca
va passar
que hi havia un vent
que era el vent
de Garbí
el vent de Garbí
normalment
si m'equivoco
ve del sud-oest
que
demostrant
la seva potència
va bufar
tan fort
tan fort
que va fer
naufragar
aquella barca
dels mariners
des de dins
del sac mateix
exacte
vull dir
des de dins del sac
va aconseguir
trencar el lligam
i bufar
fent naufragar
la barca
amb la qual cosa
ja
la barca
anava
totalment
de naufragi
el sac
es va estripar
amb les onades
i amb l'aigua
i realment
tots els vents
es van escapar
i es van estendre
pel món
van sortir
d'aquella
d'aquella illa
estaven allà
diguem-ne que no n'hi havia vent
fins aleshores
i cadascú
doncs va anar
una mica
com van fer
els descendants
de Noé
i que van acabar
en aquest poble
de Parcadà
sí
passa que
en aquest cas
es van estendre
jo diria
els vents
no únicament
per un país
o per un poblet
sinó que
aquest és l'origen
de tots els vents
que es van escapar
d'aquella illa
en les quals
les primitives divinitats
els havien reclòs
doncs així
acabem el programa
d'avui
i al mes de novembre
la propera setmana
caldrà parlar
del mes de desembre
ja estarem de ple
en l'advent
aviam si ens fem
amb un calendari
per regalar-te'l'home
i que no vagis plorant
pel món
demanant un calendari
d'aquests de bombons
de fet
el que intentarem
és buscar
alguna altra
relació
d'algun personatge
d'aquestos
també que
hem anat trobant
les dones d'aigua
hem parlat dels follents
de vent
i també d'aquests personatges
del bosc
que ballen
el ritme de la siringa
suposo que serem capels
de trobar algun
el Jordi investiga molt
a partir d'un sant
o d'un fet puntual
i va buscant aviant
relació
per presentar-nos personatges
com els d'avui
interessantíssims
jo crec que la setmana que ve
el tindrem també
perquè el dia 4 de desembre
és Santa Bàrbara
i diu que només
ens recordem de Santa Bàrbara
quan trona
i llavors els trons
normalment
és un personatge
que també
bueno
personatge fantàstic
jo aquí estic
personificant
la tutòvia
els fenòmens meteorològics
també tenen
tota aquesta part mitològica
exacte
que mirarem
de tractant
suposo que anirà per aquí
parlarem de trons
en lloc de vents
a les
entrés
de
dic