En comptes d'apostar per les cares famoses i televisives,
hem apostat per cares teatrals, absolutament, i cares tarragonines.
Es presenten a la gala l'Agnès Busquets i el Marcel Medrano,
que són dos actors de Tarragona, joves,
però diríem figures prometedores de l'escena catalana,
i jo penso que està bé apostar per gent jove i d'aquí, que són molt bons.
Tu ets un famós molt raret, perquè, veiem, famós ho ets una mica popular,
ets un famós raret, perquè als famosos el que els agrada justament
és això, que els coneguin, i relacionar-se, i potenciar,
i parlar d'altres famosos.
Per això dic que ets una mica raret.
Una mica estrany.
Aposto justament per les persones més anònimes,
no és que t'amaguis però transites i et mous per la teva ciutat,
que lògicament no és una plataforma de llançament al món mundial.
No, no, Tarragona no ho seria.
Tot i que som patrimoni mundial de la cosa, però no, no ho seria.
Sí, perquè aposto més per la professionalitat,
més que no pas pel cancaneo, no?
El fet de portar una cara televisiva, primer que són els premis de l'espectacle,
que és una cosa que és teatral, que és la immediatesa del teatre,
l'Ulú Fujisser, que també és, i tal.
Si de sobte poses una cara televisiva, per mi és com un xoc, no?
Tot i que jo sóc una cara televisiva.
Però ets valent, perquè tu saps que, aviam,
que aquests, diguem-ne, personatges, cares famoses,
populars i televisives, justament,
us són en funció de què interessen el públic.
Sí, sí.
Saps que ets molt valent, no?, d'apostar...
No ho sé, no ho sé, em fa por dir-me valent, no?
Però, en tot cas, confio molt en la gent que presentarà la gala,
confio molt en el guió i en l'espectacle que hem muntat
i que, en tot cas, la gent allà que vagi a buscar espectacle, no?,
que és la festa de l'espectacle.
De moment ja tenim dos noms, que està força bé,
presentador i presentadora, actors novells,
que prometen, importants, que els veurem en acció,
actuant de presentadors, en aquest cas...
Exacte.
Què més podem explicar?
Jo no et burxaré gaire, eh?
Ens has d'explicar fins allà on puguis explicar,
perquè una gala sempre té algun element sorpresa.
Bé, comptem amb algunes actuacions,
algunes d'aquí,
i algunes internacionals, per exemple,
ve Brigitte Lafontaine,
que és una ballarina de l'Òpera de París,
i ve a fer un número especial,
ella té alguna certa vinculació amb Tarragona...
Té una reputació importantíssima.
Sí, sí, sí.
I ve a fer una actuació especial aquí.
Estem molt il·lusionats amb aquesta actuació,
perquè ens han promès que és de fàbula.
comptem també amb una orquestra de música clàssica,
que són alumnes del Conservatori de Vilaseca,
i també s'aposta per gent jove,
són gent molt jove, realment,
però que són molt bons,
són grans professionals a l'hora d'executar la música.
I, vaja, doncs serà un 50-50, no?,
de música de vilasecans i de tarragonins,
amb l'actuació d'aquesta senyora francesa.
Després tenim una actuació d'infantil per Pep Atzavara,
que és un animador infantil prou conegut.
Cal portar les xiruques?
Sí, sí, sí, és xiruquero i guitarrero, etcètera, etcètera.
I després altres sorpreses que s'aniran veient a la sala.
Hi ha una cosa curiosa, que és l'entrada.
Normalment al vestíbul sempre es muntava alguna cosa i tal.
Aquesta vegada, per imposicions internacionals,
resulta que s'ha de fer un control exhaustiu d'armament i de seguretat, no?
Per tant, el tallaungles i tot allò ho deixem a casa.
Sí, hi haurà un art de seguretat,
hi haurà diverses forces policials inspeccionant.
La navalla suïssa, tot això que portem quan anem als espectacles.
Tot això que es porta a la pipa,
tota la cosa, les mordasses,
tot el que es porta s'haurà de deixar a l'entrada, no al vestíbul.
Clar, si venen estrelles, en aquest cas de París,
quan hi ha alguna cosa de fora, els controls han de ser més estrictes.
Home, trobo que en aquest cas he optat per un espectacle
a detall més aviat tradicional, una mica conservador.
Podríem dir que és tradicional i conservador,
en funció del tarannà d'on estem vivint i tal i qual.
Això no vol dir que la gala, a mesura que vagi avançant,
potser es transforma, perquè en pic tu ja has dirigit una cosa
i ja l'abandones, ja són els artistes els que manen sobre allò.
Jo, en principi, la dirigeixo molt conservadora, realment,
molt ortodoxa, molt correcta, però jo no sé què pot passar després.
Clar, jo no sé els espectadors com han d'assistir,
i no només parlo en quant actitud.
El bon espectador diuen que és aquell que existeix amb el cervell verge,
que seu a la butaca i que espera que li donin alguna cosa
i després ja treu les seves conclusions.
En quant, diguem-ne, imatge, perquè clar,
veiem ballet, música clàssica, ens hem de vestir d'alguna manera en particular.
O no sou excessivament estrictes, cal etiqueta?
Jo apostaria, voluntari sempre, perquè som un país de llibertat,
malgrat que a vegades no ho sembli, però jo apostaria per sí,
perquè la gent anés de gala, van amb una festa, l'espectacle,
són uns premis, els premis potser de més ressonància a Tarragona,
perquè són els únics, i aleshores val la pena que la gent porti
llacet als homes i de llarg les senyores.
O al revés, això jo no m'hi poso tampoc.
Famosos n'hi haurà algun cada altre, no?
Sí, suposo que sí, perquè d'entre els premiats hi ha gent famosa.
però la gala en si no, només és la Brigida Fontaine, potser la més famosa.
I l'orquestra de música, ja, ja, ja.
Doncs jo no sé si preguntar-te pel repertori del concert, perquè ja, la veritat...
He d'avisar que la gala té truco, té truco.
Home, jo crec que els oients ja s'han adonat que la cosa no quedarà així només.
Sí, sí, sí, però fins aquí puc parlar.
Jo només dic que la gala jo me l'he proposat seriosa, correcta,
i dintre els cànons que agrada els benpensants.
Clar, però no només hi haurà l'orquestra i la ballarina,
perquè darrere de tot un muntatge d'aquestes característiques
hi ha tot un equip que es pot, doncs, han d'esmarcar una miqueta del teu objectiu.
Això és lo fotut, que de sobte els treballadors tenen llibertat,
i de sobte se'n van de la bola, i de sobte es queixen quan no s'han de queixar,
en els moments més inoportuns, i la cosa es pot alterar.
I aquí ja no podré dominar-ho, perquè no queda bé que al mig de la representació
entre el director i comenci a...
Jo no hi podré fer res, i estarà tot a les seves mans.
Jo crec que no hem d'obligar l'Oriol a que ens expliqui més coses,
que en tot cas el que s'ha de fer és intentar aconseguir una invitació,
perquè recordem que l'entrada és absolutament gratuïta,
aquesta sala l'únic que ha de ser previsors,
i doncs aconseguir una invitació, perquè clar, l'aforament és limitat,
i el que no es pot fer és que es quedi gent a fora.
No, no, és una llàstima.
Es podria retransmetre amb tele i posar una pantalla gegant a la Rambla,
però jo no sé si el pressupost dona, per tant.
Hi ha una aposta clara en els últims anys d'aquesta gala,
sempre encarregar-la, fer-la per encàrrec, en el bon sentit de la paraula,
a gent del món de l'espectacle, però que estigui vinculada a la ciutat de Tarragona.
Això és bo? És dolent?
Jo penso que sí, que és bo, que és una bona política.
Suposo que per l'Ajuntament, que són els que organitzen la gala,
i són els amos, seria molt més fàcil encarregar-la amb una empresa
que ja sàpiga muntar, etcètera, etcètera.
Però mira, els Premis Mags els van encarregar d'all de gom
i va quedar una gala fantàstica, teatral, purament,
que és el que es busca, no?
Una gala de l'espectacle, del teatre.
Però creus que el públic ho mesura de manera diferent?
Abans que parlàvem del famós seu, aquest Can Caneo,
que dius tu, si és una empresa de fora, si és una companyia de fora,
jutja d'una altra manera, que són més exigents amb els veïns de casa?
El públic en general potser sí, però el públic de teatre,
el que és militant i que va al metropol quan hi ha funció, etcètera,
sap distingir aquestes coses, espero i confio que sigui així.
Ens queden més tarragonins de fora vila, que diuen,
que vinguin a dirigir aquesta gala.
L'any passat va ser el Ramon Simó, la Magda Puyo,
recordàvem abans que també ho vas dirigir tu.
Ens queden més tarragonins i tarragonines?
Doncs no ho sé, no sé com està la nòmina.
Que sabeu la cosa dels famosos.
No ho sé, hi ha molta gent que està a Barcelona
que són tarragonins i tarragonines
i que segurament sí que estarien encantats de participar en una cosa així.
Queden molt poquets en dies,
la gala està planificada, està claríssima,
però imagino que queda molta feina.
No et volem entretenir gaire més,
volíem que passessis per aquí per la ràdio
perquè ho expliquessis als oients.
De totes maneres, Oriol, després d'això,
què faràs, què estàs fent?
Explica'ns què serà de la teva vida els pròxims mesos.
De moment encara estem...
Trono està fent un doble salt mortal
perquè estem, el Regina, fent temporada,
el Teatre Regina de Barcelona, fent la veu del món
i això és cada dia, cada dia de dijous a diumenge.
I amb molt d'èxit.
És el que m'han dit, vaja.
Sí, sí, sembla que funciona.
El públic no va molt bé,
però això no va molt bé cap teatre de Barcelona
perquè de sobte han arribat els altimbancos
i s'ho porten tot.
I esclar, la gent que va veure un espectacle de circ
d'aquestes dimensions
paguen el que pagarien durant tot el mes
en petites porcions.
Aquí ho paguen de cop i diuen
aquest mes no anem a veure res més.
I això està afectant no només a nosaltres,
sinó a tothom, no?
Però sí, no ens podem queixar, va bé.
Vam sortir un dia al carrer, a Barcelona,
a buscar gent, ja que el públic no venia a la sala.
Vam sortir un dissabte al dematí
a cantar pels poestos i tal.
I va ser molt divertit
perquè hi ha gent que confonia termes,
hi ha gent que va dir
és una secta però no podria ser
perquè van tots disfrazar els diferents, no?
Uns altres que van dir
la religió no és l'opi del poble, no sé què.
vull dir que la gent ve, s'ho creien.
Que trist, no?, haver de buscar clients
que vagin al teatre.
Sí, però és també la feina dels comedians, no?
És a dir, que no hi ha ni dignitat,
ni orgull, ni res,
sinó que de dir, nois, no ve gent,
no passa gent per taquilla,
anem a buscar-los nosaltres.
No, no, no, perquè et caiguin els anells, eh?
No, no.
No ho dic per això,
sinó perquè justament...
Sí, sí, perquè hauria de ser...
Hauria de ser un moviment natural, no?,
d'anar cap als teatres.
Però la competència és salvatge
entre la televisió,
aquestes grans superproduccions
que són com a multinacionals,
els internets i aquestes coses...
Hi ha molt d'oci
i no hi ha tanta demanda, no?,
per l'oferta que hi ha, sembla.
Però tota la vida s'ha dit això
de la crisi del teatre.
Tota la vida s'ha dit.
Jo recordo, des que era ben petita,
que tothom, sobretot els professionals
del món del teatre,
és que el teatre està en crisi,
és que el teatre...
Fa anys que està en crisi
i encara hi ha gent que hi vivim.
Probablement sigui el seu estat natural, no?,
d'estar sempre en crisi,
sempre en entredit.
Suposo que sempre s'ha queixat,
des de Moliard fins a Xesper,
es queixaven que passava poca gent per taquilla
o molta, el que sigui,
vull dir que és un problema ancestral gairebé.
Doncs esteu al Regina
durant molt de temps, encara?
Fins el 2 de juny,
si el públic vol.
I si el públic vol més,
prorrogarem.
Molt bé, tant de bo que vulgui més.
Alguna cosa més?
Bé, amb això ja en tenim prou.
Déu-n'hi-do.
No, era per explicar.
No, era per explicar.
Segur que sí que n'hi ha algun per després.
De moment, jo ara estic pensant
en noms i vells,
ja que és el més immediat que ens ve,
tot i que és el setembre,
ja començant a treballar-hi molt abans
i de cara a final d'any
tenim ganes de fer algunes activitats
molt locals,
molt de la ciutat,
tipus conferències
o classes magistrals
o jo què sé,
una cosa així en ronda.
Et veiem molt instal·lat a Tarragona.
Sí, sí, sí.
No tens ganes de tornar a marxar?
De moment, no.
Han estat 10 anys a Barcelona,
n'he après molt,
m'ha anat la merda bé,
però a mi m'agradaria tenir la seu aquí.
Perquè aquí es treballa molt bé
i es viu molt tranquil
i és una ciutat que domino,
Barcelona costa molt.
Això ho hauries d'explicar a molta gent,
que aquí es pot treballar bé.
Sí, sí.
Hi ha qui no confia, encara.
Costa, eh?
Costa, perquè em passo de viatges
i la rem fem un i avall
de Barcelona a Tarragona,
però està bé viure aquí.