En un horari diferent, aquesta setmana de vacances per a moltes persones,
tampoc no hem volgut renunciar al nostre espai dedicat a la cultura popular i les tradicions.
Ens acompanya un dimarts més aquí al matí de Tarragona Ràdio, Jordi Bertran, bon dia.
Hola, bon dia, Iolanda.
I amb el Jordi Bertran, si vostès ho recorden, vam quedar que aquest programa
el dedicaríem a traçar algun que altre itinerari
per experimentar algunes d'aquestes tradicions de la Setmana Santa
properes a la ciutat de Tarragona,
sobretot per a aquelles persones que no tinguin intenció de desplaçar-se aquests dies.
Aquelles que es queden aquí volen complir també amb el ritus tradicional
de contemplar les processons tarragonines
perfectament poden compaginar aquests petits en desplaçaments.
La veritat és que et veig molts papers damunt la taula
i ho imagino que cadascuna de les localitats d'aquestes comarques
tenen la seva peculiaritat, no?
Sí, el que hem intentat és avui fer un programa una mica de recorregut,
allò de diferents i proposar-li a la gent que en pocs quilòmetres de la ciutat
hi ha propostes interessants,
alguna l'he tirat una miqueta més lluny,
però la majoria es poden fer allò pràcticament en un dia
i veient coses diferents.
Aquí, com sempre, i això és molt important,
cadascú ha d'agafar el seu ritme, no?
Hi ha gent que millor tasta en cada lloc que en té prou
i encara hi ha gent que prefereix delactar-se, no?
Per tant, doncs, es pot anar agafant la mesura en funció del que cadascú li vagi bé, no?
I que ningú se'ns enfadi si ens deixem alguna,
perquè de totes no podem parlar, eh?
No, totes no les farem, totes no les farem.
Hem fet una tria així al·legatòriament.
Sí, de qüestions, home, hem intentat també agafar aquelles recomanacions
que fan altres col·legues, no?, del tema de festes
i no sé, he agafat una mica de guies de la María Ángeles Sánchez de Madrid,
que també ha estat en aquestes comarques per Setmana Santa,
de companys, doncs, de periodisme del País o de la Vanguardia,
i algunes anàlisis, doncs, que fan personatges més històris
com poden ser l'Aurèlica, el Maño, la Mades, no?
Per tant, vull dir, que hem intentat fer un poti-poti per trobar la solució, no?
Molt bé, doncs, vinga, comencem la nostra excursió o el nostre itinerari.
Per on començaríem?
Bé, a veure, jo m'he centrat molt en els dies que van des de divendres,
podem dir, sant, sí que és, doncs, un dia central,
fins al dilluns de la Mona, no?, que m'ha semblat que són,
tot i que entre setmana, doncs, també hi ha actes que poden ser més o menys interessant,
però potser no tenen tanta potència, no?
De totes formes, aquí a la ràdio també es va fent una agenda diària del que es fa
i, per tant, doncs, ja quedarà, no?
Llavors, el divendres, hi ha dues recomanacions molt diferents,
una de poc quilometratge i una de més llarg quilometratge, no?
La de poc quilometratge és anar relativament a prop d'aquí, a la selva del camp,
que a primera hora del matí, sobre a les set del matí,
fan un viacrucis molt diferent.
És un viacrucis on, al fons, podem parlar d'una processó
que surt de l'església principal on té la seu la confraria de la sang
de la selva del camp i agafa un recorregut pels camps.
Llavors, en aquest viacrucis hi ha algunes característiques diferents
dels viacrucis que estem acostumats a la ciutat de Tarragona.
D'entrada, hi van els armats pel mig dels camps,
la qual cosa no deixa de sorprendre.
Hi ha alguns grupets de personatges bíblics,
com poden ser, per exemple, les Tres Maries,
o hi ha algun penitent que va fent la representació de les caigudes de Jesucrist.
Això pel mig dels camps i es puja fins al Calvari.
En el fons es tracta d'una petita processó
que s'inicia en el centre i acaba en el Calvari.
També, com a, jo diria, destacaria dos o tres valors importants.
Hi ha una música en directe, no únicament dels timbals dels armats,
sinó de cants molt interessants,
amb un gran interès etnogràfic que fan diferents persones del poble,
acompanyats per una petita secció instrumental
i, sobretot, el que és meravellós és veure sortir el sol a la selva del camp.
Clar, perquè pensin que, en canvi, alhora ja torna a ser de nit,
aquelles hores de les set del matí,
que últimament era de dia, torna a ser de nit.
I, a més, és l'escenari.
Aviam, jo tinc entès que aquest Via Crucis
aplega moltíssimes persones per la seva espectacularitat.
Sí, sí.
Per l'entorn natural, justament.
Per l'entorn natural que hi ha.
És, sens dubte, un punt i a part en el que serien els Via Crucis.
De fet, els grans fotògrafs ja el van retratar en els anys 20 i en els anys 30
i jo penso que és una de les qüestions gairebé impressionants.
També, si la gent arriba en puntuals i tal,
doncs és important també veure com es canten els improperis.
És a dir, si la gent no arriba a les set,
sinó que arriba una miqueta abans, és a dir, quarts de set,
d'entrada, potser l'únic que sentirà a la selva
són els tocs de trompeta
en què la confraria dels armats recull les diferents persones per les seves cases
i es convoca una mica a Diana, no?,
per sortir a la processó aquesta en aquest Via Crucis matinal.
Però és molt important que abans d'organitzar-se
es canten, doncs, els diferents improperis.
Improperis, se'n diu.
Improperis, el cas de Tarragona també és molt conegut,
les confraries penitencials, les confraries de la sang,
que es van constituir per ajut,
el cas de Tarragona és evident, la portaven els espardanyers
i, bàsicament, era una confraria que ajudava
a assistir als reus de mort,
és a dir, a la gent condemnada.
Llavors, per Setmana Santa,
organitzaven i encara organitzen el cas de Tarragona
des del 1550 la processó del divendres sant,
la processó del sant enterrament
i sempre a tot Catalunya, a tots els països catalans,
perquè això ho podem parlar fins i tot
de la processó de Perpinyà, no?,
hi ha aquestes confraries que, bàsicament,
tenien les funcions assistencials.
En els improperis són aquells elements
que van martiritzar a Jesucrist
o que marquen moments concrets de la passió,
per exemple, el gall, que simbolitza...
La negació de Pere.
Exacte, els claus, els assots, no?,
diferents...
La corona d'espines.
La corona, i hi ha molts moments
que estan reflexats simbòlicament, no?
I això és una part teatral que encara té la festa, no?
Hem de pensar que a la Selva del Camp
es produeix això també a primera hora,
amb vestes negres, i es canten.
El cant que hi ha a la Selva del Camp
és un cant absolutament arcaic, únic i, jo diria, excepcional.
És a dir, que si algú vol aixecar-se una miqueta més aviat...
Jo sé que hi ha gent que fa excursions matinals en Via Crucis, no?
Sí, sí, sí.
I és una qüestió molt interessant, no?
Vull dir, de veure-ho i d'assistir-hi.
Hi ha una opció més light, que és, doncs,
arribar, doncs, una miqueta quan ja ha començat
i veure el paratge natural, no?
Sí, però, escolta, ja ha posat arribar allà a les 7 del matí.
Sí, no ve de mitja hora, no?
Mitjoreta abans, no ve de mitja hora i es contempla tot.
I es pot assistir a tot.
És, sens dubte, un dels més recomanables.
Doncs aquí al costat, a la Selva del Camp, eh?
Molt bé.
Al Via Crucis, aquest de divendres sant.
Sí, durant tot el dia hi ha més actes a la Selva,
però m'ha semblat que era l'acte, doncs, més destacat a comentar, no?
Una altra cita una mica més llunyana, aquesta.
Sí, l'altra és més llunyana,
és un Via Crucis que es fa a Ull de Cona,
que, en el fons, és una representació de la passió,
d'uns fons menys de la passió,
que té forma de carrer,
és a dir, no es fa, doncs, a teatre,
com és la característica, doncs, de la passió,
que ja podem anar veient els diferents diumenges, no?
Per exemple, els dies 24 de març,
a Savista, el dia 7 i 4 d'abril es veurà,
encara, el 21 i 28 d'abril
i l'1 de maig,
i això dura com els tres tons, no?
Que fins al maig hi ha tres tons,
doncs, aquí també hi ha passions, no?
Fins al 14 d'abril és en castellà
i a partir del 14 d'abril és en català, no?
Però hi ha un moment que potser
és, penso, més íntim, més local i tal,
però que té un gran atractiu,
que és que a les 9 del matí
surt des de l'església d'Ull de Cona,
surt en direcció al Calvari,
doncs, amb els armats,
amb diferents personatges,
amb diferents persones que participen,
diferents misteris,
el conjunt del Via Crucis, no?
Ara bé,
el més interessant, entenc,
és el moment que entrem al Calvari,
pròpiament allà s'hi representen
les escenes, doncs, de l'oració,
de Pilats, de la crucifixió,
del davallament,
és a dir, és la passió en el Calvari,
no és estrictament la passió en el teatre,
sinó són els moments més extraordinaris
i més excepcionals,
representats també en un paratge natural
excepcional, no?,
que és el Calvari d'Ull de Cona.
També la llum és molt maca
i, bueno, té un interès teatral molt alt, no?
Per mi és molt més autèntic
que la representació que es fa en el teatre, no?
Però, evidentment,
té unes altres connotacions
i, doncs, penso que és molt recomanable
a totes, totes.
Sobretot, insisteixo,
en el moment que s'entra en el Calvari,
que és on hi ha més la part teatral
i no tant la part processional, no?,
que és l'anterior, no?
Home, lluny, lluny,
Ull de Cona tampoc no ens agafa.
No, però autopista és rapidet,
però vull dir que, clar,
la selva del camp, doncs,
amb 20 minuts, 25 i ets,
i sense trànsit i sense cap problema
i, en canvi, Ull de Cona,
doncs, ja tens tres quarts d'hora,
una hora bons, no?, per situar-te, no?
Ja en tenim dos, en tenim algun més, eh?
Sí, després n'anem a mig matí.
A mig matí també farem una opció
relativament propera,
que és la funció de l'agonia
de Riu de Cols, no?
Això comença al migdia
i, bàsicament,
és un acte que també,
abans es feia a tot arreu,
però avui en dia, doncs,
pràcticament és un fet singular, no?
La funció de l'agonia
és intentar anar seguint
a partir de les 12 del migdia
els moments més fonamentals de la passió,
perquè sabeu que,
més o menys s'ha dit o s'ha considerat
que és en el punt del migdia
que ha mort Jesucrist, no?
Llavors, es va representant, doncs,
tot aquest, tot el text,
o es va recitant aquest text
a l'interior de l'Església.
Quina és la particularitat de Riu de Cols
en aquesta funció de l'agonia?
Doncs, la particularitat és que els armats
entren a dins de l'Església
en diferents ocasions
per anar remarcant els moments punta, no?
I es van fent una sèrie de relleus
de, podríem dir,
de la guàrdia d'honor
que hi ha en l'altar, no?
Això,
per situar-nos,
hem de pensar que una església
amb una llum de penombra,
on se predomina els colors vermells
que s'han utilitzat,
o pensem que antigament,
doncs, les esglésies per la Setmana Santa
encara, doncs,
es tapaven tots els monuments, no?
Sí.
Hi ha una idea
molt de tenebres, no?
S'intenta reproduir aquest ambient
de tenebres.
És un ambient...
És un ambient de dol,
de dol, definitiva.
I a vegades molt carregat,
doncs,
per els iris,
per la gran aglomeració de gent,
i és acompanyat per cants, no?
Jo diria que és una funció de l'agonia
absolutament, doncs,
viva,
molt seguida per la gent de Riu de Cols,
i és un apunt, doncs,
absolutament, jo diria,
històric, no?
Però que cal destacar-los.
Segons qui, doncs,
tindrà prou amb un petit tast,
i segons qui, doncs,
que pugui tenir més...
un sentiment, doncs,
més religiós i tal,
podrà assistir-hi, doncs,
a tota la funció
com un acte litúrgic,
perquè és el que, en definitiva, és, no?
Però, bueno,
té uns elements espectaculars
molt importants
que juguen, doncs, els armats,
els confraris que van tapats
dins de l'església,
i, en general, jo diria,
l'ambient, no?,
de tenebre
i de, no sé,
d'una certa ambientació
que es genera,
que és...
Els fotògrafs,
cada cop hi van més, no?
Això també és un problema,
però, realment,
té un interès important.
Fotògrafs i no fotògrafs,
perquè, per exemple,
a manifestacions com a la de la Selva del Camp
hi ha moltíssima gent que va veure.
Sí, sí, sí, sí, evidentment.
I no només per un interès religiós.
El que passa és que, també,
insisteixo que,
tan sols de premsa,
si no és persones que ho fan
per interès endogràfic i tal,
que és important no interferir, no?
Jo, a la Selva,
algunes vegades he vist persones
que, pràcticament,
es tiren damunt del penitent
que representa Jesucrist
i que fa les caigudes,
perquè és un penitent.
Per tant,
està en un acte devocional o pietós.
I jo entenc que s'han de mantenir
una mica les distàncies
en el moment de no interferir,
doncs, ja pròviament
la cerimònia d'aquesta persona, no?
És a dir,
una fotografia, avui en dia,
amb els objectius que tenim,
es pot fer des d'una certa distància
sense arribar...
Hi ha moments,
alguna vegada,
que m'havia semblat
que el fotògraf
també formava part
de la representació, no?
I penso que s'ha de mantenir
una mica distància.
Aquesta distància,
que en definitiva,
també és mantenir un cert respecte,
perquè no deixa de ser
una funció religiosa.
Sí, sí,
té una dimensió espectacular,
però hi ha gent
que hi participa absolutament
en una fe, doncs, pietosa, no?
Doncs mira,
la Selva, Ull de Cona,
Riu de Cols,
estem fent aquí una passejada.
Sí, ara se n'anem
amb un poble
o localitat veïna
que algú doncs es queixarà
que la recomani,
que és Reus,
però jo en el punt del migdia
recomano passar per Reus.
I recomano passar per Reus
perquè hi ha un acte,
ells insisteixen molt
en recomanar la processó.
Jo els dic sempre
que s'equivoquen, no?
És a dir,
que hi ha una qüestió
que és fonamental
i que la població
ha de saber el que es recomana, no?
També ara tornarem
també amb una meia culpa
sobre Tarragona,
això,
perquè hi ha un acte
que moltes vegades
no es valora
i que en canvi
és molt atractiu, no?
A Reus es fa,
doncs al punt del migdia
una processó
que trasllada
doncs el Sant Cris de la Sang
des de l'església
doncs de la Prioritat de Sant Pere
fins a l'església de la Sang
molt a prop
però veiem
amb un petit recorregut, no?
I hi participen els armats
amb una indumentària
bastant històrica
i tal.
Però el més interessant
és el moment
que jo ara
a l'hora exacte
no m'atreviria a dir-ho
perquè són actes d'aquestos
que a vegades
en funció de com vagi l'ofici
s'allarguen més o menys
però en una hora
que pot rondar
aproximadament les quarts de tres
o les tres del migdia
doncs el Sant Crist
arriba a l'església
de la Sang
i
amb una plaça
absolutament plena
plena
doncs es fa un silenci sepulcal
absolut
i el Sant Crist
arriba
com si entrés a la porta
però en aquell moment
es gira
es gira de cara a la població
encara
el silenci encara és més gran
i en aquell moment
es gira
a dreta i a esquerra
tres vegades
de manera que
és l'acte que es diu
de les tres gràcies
perquè
la gent que assisteix
demana tres favors
al Sant Crist
de la Conferència
de la Sang
de Reus
jo crec que és d'aquells moments
extraordinaris
amb el paisatge
festiu
i customista
de la Setmana Santa
de les comarques de Tarragona
perquè
realment
és un acte
que es veu molt sentit
no es perten
ni un reusenc
i per allà
les llàgrimes
van a tort i a dret
perquè
la gent que assisteix
s'emociona
d'una manera extraordinària
reusenc i no reusenc
jo us puc dir
que no he assistit
cada any
perquè evidentment
també hi ha altres punts
d'interès
però
en algun any
doncs
he constatat
que hi ha una presència
de gent molt diversa
no únicament
de la ciutat de Reus
jo un any
que em van detectar
a la premsa
va ser terrible
perquè m'han fet
un acudit
a la premsa
ja no pot ser
no què fan els tècnics
de Tarragona aquí
jo anava com a tècnic
de l'Ajuntament
i molt menys
no no
però deixin-se
de perjudicis
d'aquests
que són bajanades
i la veritat
és que és d'aquelles
funcions d'una banda
com interès endogràfic
com bé deies
sobretot
aquelles persones
també doncs
que tinguin
devoció religiosa
és un moment
important
a la ciutat de Reus
aquest de les tres gràcies
com es coneix popularment
sí sí
i em sembla
que absolutament
recomanable
i per perdre
una mica
de prejudicis
i després
m'aniria a Tarragona
realment
a Tarragona
hem d'acabar
des de Tarragona
i m'imagino
que sempre vens
molt ben assortit
de tot
però a Tarragona
hi ha un acte
que evidentment
la majoria de ciutadans
coneixen
però jo sempre dic
que a banda de la processó
hi ha un acte
que té tant o més interès
que la processó
que és
la pujada
dels passos
o dels misteris
la recollida dels misteris
i la posterior pujada
per la baixada
de peixateria
cos del Bou
penso que és
un moment
brillant
excepcional
penso que és
l'altre contrast
de la Setmana Santa
de Tarragona
és a dir
hi ha un moment
d'emoció
d'atenció
d'espectacularitat
sobretot
des que els misteris
s'han recuperat
a Coll
on tothom
hi posa moltes ganes
i hi ha un sentiment
molt de feedback
cap la gent
que hi cap
això és evident
però hi ha una
implicació molt real
i em sembla
que és dels pocs actes
que es manté
amb el seu sentit
autòcton
i sense variables
és a dir
els timbals repiquen
perquè han de repicar
i és el moment
en què la música
ha de ser estrident
i els misteris
han de fer un esforç
diguéssim
gairebé a vegades
doncs excepcional
és un moment
és un moment
jo sempre que
alguna televisió
ens truca
jo sempre dic
que està molt bé
vindre la processó
però és una processó
general molt important
hi ha alguns misteris
de gran valor artístic
alguns altres
no
de nova creació
s'ha de remarcar
és a dir
això és important
i jo no m'estic
de dir-ho
és a dir
la processó
de Tarragona
avui en dia
té un interès
al sant enterrament
per la presència
de talles
del segle XVII
com la dels pagesos
les obres de Jujol
també dels pagesos
els dos misteris
dels nazarens
anteriors
a la guerra civil
espanyola
el fet
que hi hagi
una confraria
de la sang
amb uns penitents
que segueixen
una austeritat absoluta
o algunes altres talles
de gran interès
artístic
però també
s'ha de reconèixer
que s'han fet
algunes incorporacions
on la talla
ha desaparegut
i hem utilitzat
la fibra de vidre
i per tant
això
la qüestió
una petita cosa
que hem d'anar
millorant i resolent
però no s'ha de comparar
no tots els misteris
tenen el mateix nivell artístic
i això és important
ara bé
contrastant aquesta processó
general
molt austera
molt tranquil·la
està molt bé
també hi ha aquest acte
més espectacular
vull dir
més maco
també de més viscut
i sobretot
perquè la processó
realment
el que a vegades
si anem afegint
més estridències
el que convertirem
és una processó
que es caracteritzava
pel silenci
l'espriu la descrivia
el maneu de Montoliu
també
pel silenci
per les marxes processionals
doncs aquestes
que hem anat
també posant aquí
a la ràdio
doncs
és una mica
el que imparava
jo quan algú diu
és la processó
més important
de Catalunya
o dels països catalans
en tot cas
m'aferraria
a alguna cita
d'algun escriptor important
que en tot cas
deia que era
la processó
més silenciosa
és aRàdio
que en tot cas
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
omb工!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Vilà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
en el cas de Flix i participa en unes banderes de grans dimensions
que també sortiran el dia següent,
però potser a Flix el cas més carismàtic i més curiós
és la presència d'un personatge molt interessant,
que és la Samaritana,
que recita uns breus versets
representants d'aquest moment del passatge bíblic
en què la Samaritana sabeu que sempre anava en un càntic,
i es recita aquest verset en el moment
que d'una manera o altra la Samaritana
quan arriba a la plaça,
acompanyada dels armats,
deixa de ser una dona de mala vida
i no practicant,
es transforma, es converteix
i trenca el càntic,
mentre es diu
adiós galana del mundo que me voy con mi señor.
Això és un verset final d'unes desmes
que en diuen molt llargues.
És en castellà, però segurament antigament existia
també un text en català,
que en aquest cas crec,
espero no haver-me equivocat amb això,
crec que encara no s'ha traduït.
Jo crec que aquesta experiència
que hem fet avui en el temps
dedicat a la cultura popular
i les tradicions
ha estat força interessant
perquè ens hem adonat breument,
això sí que en un perímetre molt petitet
del que és el Camp de Tarragona,
hi ha moltes varietats,
moltes maneres d'entendre
aquesta manifestació de la Setmana Santa
i el que és important també
és que de tant en tant
ens hauríem de deixar caure
per algun d'aquests petits pobles,
alguns d'ells són molt petits,
i que també tenen la seva Setmana Santa
que se celebra amb unes particularitats molt concretes.
Imaginin-se si en aquest territori
tan petitet que hem recorregut avui
hi ha tantes varietats
que no hi haurà en altres llocs, eh?
Exacte, sí, sí.
Ho deixarem per un altre dia, en tot cas.
Jordi, t'agraïm molt
que ens hagis acompanyat
fins i tot aquesta setmana de mig vacances.
I sobretot que si no hem esmentat poblacions,
doncs, bueno, que...
Que ningú s'enfadi, eh?
Que ningú s'enfadi.
Hi haurà més programes per parlar-ne.
Gràcies, Jordi.
Fins la propera setmana.
A vosaltres.
A vosaltres.