Un quart d'endons del matí, matí de Tarragona Ràdio.
Ahir dilluns, mentre fèiem, justament des d'aquests estudis,
l'espai Línia Directa amb l'alcalde de Tarragona,
el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
anunciava l'arxiu definitiu de les diligències
obertes a Joan Miquel Nadal
pel cas dels rentacotxes de Torreforta.
D'aquesta manera, el jutge tancava els casos judicials
que implicaven a Nadal en uns presumptes delictes
de prevaricació i tràfic d'influència.
S'acaba, per tant, un llarg procés que ha durat més de set anys.
Aquesta decisió de caire judicial té probablement
conseqüències polítiques, ja que Nadal, recordem,
havia anunciat fa temps que es tornaria a presentar
a les eleccions municipals de l'any vinent.
De la resolució judicial d'ahir,
anunciada ahir pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya,
i d'aquestes probables conseqüències,
en volem parlar aquest matí durant uns minuts
amb el propi alcalde de Tarragona,
amb el propi protagonista de la notícia.
Senyor Joan Miquel Nadal, bon dia de nou.
Bon dia.
Ha dormit més tranquil aquesta nit?
La veritat, sí.
Sí, sí, perquè, a veure...
Sí, sí, no, efectivament sí.
El que succeeix és que aquest tema,
durant set o vuit anys,
no ha deixat de ser un flash diari a la meva persona,
és molt normal.
És estar treballant i, de sobte,
en recordar-te'n d'aquestes qüestions,
és estar viatjant en cotxe
i en recordar-te'n d'aquestes qüestions,
és cada dia estar pensant una part del temps
amb aquest tema,
és estar de vacances i no poder relaxar-te del tot
perquè estàs pensant en això.
I és, en definitiva,
una situació que no li desitjo a ningú.
Que no li desitjo a ningú.
El que succeeix és que tothom està,
o pot ser possible subjecte passiu,
d'una situació com aquesta,
i si és polític més,
i si és l'alcalde de Tarragona es veu que més encara.
i així han anat les coses.
És un tema que arriba a obsessionar.
En fi, el que ha passat,
o el que voldria assenyalar,
és que he tingut el suport constant
de moltes i moltes persones,
de molts amics,
que m'han estat explicant
que això un dia o un altre s'acabaria
i que m'han convençut psicològicament
que aguantés.
Hi ha hagut moments molt durs,
hi ha hagut moments en què he estat
a un pas de tirar la tovallola,
però la il·lusió de Tarragona,
el fet de considerar-me a mi mateix
que res del que passava era just
i insisteixo al fet dels amics,
però he estat amb 4 o 5 punts
a tirar la tovallola.
Què va sentir ahir, personalment,
en la intimitat,
quan li van dir que arxivaven el cas?
Jo crec que quan somia estar en una cosa,
quan se fa realitat,
sembla que no sigui tan important.
és un fet somiat,
un fet allò de pensar,
a veure,
quan ho rebi,
m'emborratxaré.
És un dia això que diuen...
S'emborratxat?
No, clar que no,
perquè vostè va a dinar amb mi ahir.
La prova és que...
Doncs, excepcionalment,
pensava que això seria...
T'omple de...
Baixes el nivell,
t'omple de tranquil·litat,
veus les coses amb una altra perspectiva,
amb els debats polítics,
no estàs subjecte al que diran,
se'n van pors,
se'n van misèries i se'n van coses,
i d'una manera o d'una altra
te queda un relaxament.
L'únic que succeeix és que
això ha sigut
7 o 8 anys de la meva vida,
i han sigut molt,
molt,
més del que...
Vostè no sap el que pot representar,
estar pendent del que dirà una ràdio,
del que dirà un diari,
del que es comentarà amb una tertúlia,
de quina manera es jutjaran les coses,
i també no es pot imaginar
altres coses familiars, no?
Però vaja,
què vol que li digui?
Ahir ni me'n vaig emborratxar.
Vaig donar festa als companys
de la reunió de grup de la tarda,
els vaig donar festa als companys
perquè me la volia prendre jo mateix,
però vam tindre una reunió de treball
al restaurant Hollywood,
a tots els veïns de Marquès de Montoliu
i tot això,
res més,
i avui a les 9 estan negociant
la compra de la casa de la festa
i ja està.
És a dir, normalitat.
Sí,
l'únic que passa és que
la normalitat és un tema que,
a fi,
no sé,
potser tardaré una mica
en donar-me en compte
de com bé que estic.
En qualsevol cas,
en qui va pensar ahir?
Quines persones?
En la família,
en la Sabadona,
en els seus fills,
en companys polítics?
Amb tots una mica,
no?
A veure,
amb tots i amb tot una mica.
I insisteixo,
jo no m'agrada parlar d'aquest tema
i jo crec que soc excessivament
veient amb les coses
o amb la manera de fer les coses
i probablement l'edat
m'ha temperat bastant.
Però,
a veure,
explicar-li als fills
el que passava
no ha sigut fàcil,
no?
Ara no passa res
perquè un és abogat
i el didac
és abogat
i la Laia
doncs està treballant
no ha sigut fàcil
perquè clar,
la Laia estava a Alemanya
i m'ha preguntat coses
i suposo
que els fills també
quan arribaven a casa
doncs
algunes vegades
miraven
i deien
ell ha llegit el diari
mirem la cara
del pare
a veure què fa
o què deixa de fer
i clar,
doncs
la Laia
m'ha trucat per telèfon
moltes vegades
perquè
suposo que ell
es devia interessar
a través d'altres persones
i el didac
doncs
feia cara de
bueno,
d'espantat
però bueno,
això ha anat així
el que li han fet
indirectament
a la Júlia
i a la resta
de les persones
també ha sigut molt dur
però vaja,
això s'ha aguantat
el que li han fet
al meu pare
i la meva mare
això no té nom
això no té nom
perquè és que el meu pare
és un advocat
i el meu pare
ha patit molt
jo insisteixo
que amb 13 anys
m'ha puc haver equivocat
en moltes coses
però que això
no és manera
ni d'actuar
ni de fer política
si al final
després de 9 anys
si després de 9 anys
o de 8 anys
perquè vostè diu 7
7 és estrictament judicial
però els senyors fiscals
havien obert abans
no sé quants casos
de l'Ajuntament de Tarragona
i no sé per què
suposo que la història
que no s'escriu
sinó que reescriu
com diu Vicenç Vives
algú dirà
però
home
el meu pare
i la meva mare
han patit molt
he tingut la sort
que
de que han vist
el final
vull dir que
han vist el final
i això
doncs
això és una sort
però han patit molt
el meu pare
ha patit molt
com a jurista
i com a persona
i
bueno
molt
ha patit
molt
i la meva mare
més encara
però
és així
que
no sé què dir-li
és així
és
què li vaig dir
ahir al seu pare
el meu pare
ell
què li va dir a vostè
el meu pare
que
me va dir
no
no
no
no
forma part de la intimitat
no
vull dir
sí que
el meu pare
és el més crític
que he tingut
sempre a mi
vull dir
és que el meu pare
la crítica
del meu pare
és constant
però
ell va fer una reflexió
sobre algunes persones
de Tarragona
i jo crec que
més val que aquesta reflexió
no
de moment
quedi a casa
va plorar ahir
senyor Nadal
plorar
he plorat moltes vegades
vull dir
no seria la primera vegada
vull dir
jo crec que ploro més
quan
a veure
un plora
l'únic que passa
que
no ploro
quan tinc el problema
no
ploro
quan
me quedo tranquil
és diferent
hi ha moltes persones
i quan tinc el problema
no passa res
bueno sí que passa
tinc el problema
quan tinc un problema
no passa res
i a més
el que és evident
és que he tingut molts problemes
mentre he estat alcalde
els he afrontat tot
i potser
quan tinc el problema
no tinc cap problema
vull dir
que l'afronto
i no passa res
el que passa
que quan m'arriba
algunes vegades
una solució de queixes
que has patit tant
doncs sí que
hi ha una
honestament
no
no
sigui arribant als ulls
avui se sent emocionat
segurament
Joan Miquel Nadal
alcalde de Tarragona
el fet d'ahir
la notícia d'ahir
fa
senyor Nadal
que canviï la manera
d'afrontar aquest últim tram
que queda de mandat municipal
fins a les eleccions
és que
a veure
sí que canvia
canvien moltes coses
no
canvien moltes coses
jo no estic aquí
per jutjar ningú
jo m'he equivocat
escolti
m'he equivocat
amb aquesta vegada
i amb moltes altres
però deixi'm dir-li una cosa
jo quan estava a l'oposició
mai se m'havia ocorregut
fer una cosa
com la que han fet els socialistes
mai
mai
jo no
no ho he fet mai
d'altra manera
li hagués anat a l'alcalde Requesens
si l'oposició hagués actuat
com ha actuat
la posició a Tarragona
nosaltres no ho fèiem
i l'alcalde Requesens
va tindre una moció de censura
que és un element democràtic
constitucionalment democràtic
però la moció de censura
els socialistes
no me l'han perdonat mai
aleshores
miri
deixi'm que li expliqui una cosa
ara que comença a passar el temps
no?
anar al registre de la propietat
per veure les propietats que tinc
anar al registre de les societats
per veure les societats que tinc
anar a mirar els cotxes que tinc
anar a mirar el barco que tinc
fer-me fotografies
quan estic dalt del barco
totes aquestes coses s'han fet
i s'han utilitzat
i
jo soc
escolti
aquí dóna la sensació
com si jo tingués tants diners
o en fi
per vindre d'una família
doncs que tingui tants diners
escolti
jo tinc els diners que tinc
i li asseguro que tots els ha guanyat
legítimament
ara deixi'm afegir una
cosa
avui el Sabater diu
home
jo crec que el Sabater
el que tenia que haver fet avui
és trucar i dir
Joan Miquel
me n'alegro molt
com jo vaig fer
quan a la Roser Requesens
li van
va tindre la solució
vaig trucar a la Roser Requesens
i li vaig dir
escolta Roser
me n'alegro molt
perquè
no és un problema
d'una bona
sinó simplement
s'ha fet justícia
me n'alegro molt
el Sabater
diu
en comptes d'agafar el telèfon
i trucar
que és ben fàcil
ben fàcil
escolti
amb aquest tema
ni ens preocupa
ni ens ocupa
amb això m'indigna
els ha ocupat
durant molt de temps
portant notícies
als diaris
els ha ocupat
durant molt de temps
denunciant
els ha ocupat
durant molt de temps
com un intent
de carregar-se
un alcalde
ara
no els ocupa
ni els preocupa
els ha preocupat
durant molt de temps
i els ha ocupat
durant molt de temps
escolti
o és que a les eleccions
del 99
els socialistes
no anaven repartint
per les cases
els fulls dels diaris
és que van anar
militants
nostres
a repartir-los
i els fulls del diari
on deien
que l'alcalde Nadal
estava inculpat
clar
ara
ni els ocupa
ni els preocupa
doncs
quina facilitat
d'úlbit
que tenen
quina capacitat
que tenen
clar
la qüestió
està en que
algunes vegades
ho hem dit
jo he deixat
caure
amb aquesta mateixa
jo tinc una obsessió
per la ciutat
una il·lusió
per la ciutat
i els socialistes
tenen
i els socialistes
i iniciativa
i la senyora Comas
tenen una obsessió
per el poder
jo m'he equivocat
moltes vegades
i he demanat perdó
i des d'aquí he demanat perdó
a la ciutat
i em puc haver equivocat
amb aquesta vegada
no ho crec
però me puc haver equivocat
ara
d'un error
d'una persona
convertiu
en el que s'ha convertit
molt fort
molt fort
i ara
aquesta ciutat
ens coneixem tots
la quantitat
de gent
que m'ha vingut
a demanar
coses
d'aquest món
i de l'altre món
i aquesta i l'altre
i l'altre
i l'altre
i de més enllà
i les gestions
que jo he fet
i que continuaré fent
perquè sóc alcalde
jo no sóc un llupi
de la política
jo no sóc un fill de papà
que va amb pinzes
jo m'afoto dintre els problemes
per tant
que jo
vaig fer canviar
la comissió d'urbanisme
un criteri
quantes vegades
he fet canviar
la comissió d'urbanisme
un criteri
sigui per un amic
o un enemic
o és que tinc
a començar a dir
les vegades
que ha vingut
una persona
al meu despatx
i m'ha dit
escolta
em necessito
això
i ho he fet
sigui amic
o sigui nemic
ha estat molt fort
més fort
del que es pot imaginar
i clar
jo no
jo no estic
ni per
jo ho vaig dir ahir
jo no perdono
ni deixo de perdonar
perquè jo no sóc ni Déu
ni sóc un jutge
per condenar ningú
jo no
sóc una persona normal
vull dir
ha passat i ja està
oblidar
això d'olvidar
jo no sé si vostè
té el xip de l'olvid
el xip de l'olvid
és un xip
que és el temps
el temps ho fa
però oblidar
oblidar no
i home
que les campanyes electorals
s'ha estat utilitzant
encobertament
aquest tema
una i una altra vegada
repartint papers
per tots els barris de Ponent
això és una evidència total
i ara diu
ah no
escolta
aquest tema ni ens ocupa
ni ens preocupa
una trucadeta
dient
escolta
me n'alegro molt
i
no li anava a preguntar
justament
que com afrontava
la pròxima seta electoral
la pròxima campanya electoral
serà diferent?
vostè treurà
coses del passat?
no
no
no
no
per l'amor de Déu
res
no
a mi em preocupa la ciutat
i em preocupa el futur de la ciutat
i tots aquells veïns
que viuen aquí davant
de cadascú nostre
el que necessiten
és que l'alcalde
administri bé la ciutat
i que no em dediqui
a fer el que fan els socialistes
és el de la diferència
del criteri
escolti'm
jo no tinc res a dir
jo tinc
que explicar
perquè vostè em pregunta
si no ve el cas
però jo no tinc res a dir
vull dir
jo no faré això
arma d'una campanya electoral
ara la veritat
del que ha passat
sí que la tinc aquí
però no crec que sigui important
per donar vot
i llavors dius
escolta
és que
miri
avui hi ha un diari
respectable
que és el diari de Tarragona
diu
escolti'm
a l'auto ja el tenien
i no se'l van voler donar
escolti'm
quantes vegades
quantes vegades
jo he llegit
notícies
que m'afectaven a mi
quantes vegades
jo he llegit
notícies
que m'afectaven a mi
a través dels diaris
que han tingut la notícia
o s'ha filtrat la notícia
als diaris
o a les ràdios
més vegades
que no pas
he tingut
la qüestió
quantes vegades
m'he enterat
a través de les tertúlies
dels diaris
de situacions
que m'afectaven
personalment
home
per l'amor de Déu
és a dir
aquí hi ha hagut
filtracions
de tot tipus
excepte
el Tribunal Superior
de Catalunya
excepte
el Tribunal Superior
de Justícia
de Catalunya
el que més
filtracions
una de darrere
de l'altra
i ara
escolti'm
home
que expliquin
els senyors periodistes
si és que ho volen fer
i que és molt normal
les fonts que tenien ells
ara les fonts
no les expliqueu
els periodistes
ara
de fonts ignorades
això
això
això
que afecta
l'alcalde Nadal
que llegia
i obria el diari
i el diumenge
el debatí
i me quedava
bocabadat
va
ja està
seran aquesta senyora
de les eleccions
més difícils
de la seva vida
no home no
per motivacions polítiques
i per motivacions personals
no home no
què més dona
tot això
el que convé
és la ciutat
què més dona
tot això
no això no és difícil
guanyar
l'adversari socialista
no té que ser difícil
es té que treballar
com totes
i es treballarà
bé i fort
quan toquin
no abans
clar
el que és evident
és que ara
hem descobert
un candidat
un llupi de la política
no
la beautiful people
aquesta que en diuen a Madrid
escolti
ara resulta
doncs que
aquest senyor
doncs va
doncs resulta
que va a les professons
val
escolti
me n'alegro molt
que al final
hem aconseguit
que els socialistes
vagin a les professons
bueno
me n'alegro molt
que els socialistes
ara estiguin
per la setmana santa
me n'alegro molt
que vagin a
combagar els diumenges
me n'alegro molt
que vagin a missa
que facin tot el que vulguin
però bueno
escolti
fins fa 4 dies
tot això no era així
me n'alegro molt
que portin sabates bones
trajes bons
corbates bones
me n'alegro molt
que s'allunyin
de la classe social
m'assembla molt bé tot
ara
s'ha acabat
des de fa molt de temps
les dretes
i les esquerres
en aquest país
vull dir
veus el sabater
vindre aquí
i diu
escolti
més que les dretes
de Tarragona
això fot riure
està més acabat
que les malacres
del metxin
fa temps que ho he dit
i ara doncs per substituir
aquest binomi dretes
esquerres
posem un candidat
que sigui alt
guapo
no sé què
això què és
no?
té més ganes
a partir d'avui
d'afrontar
justament les eleccions?
no he deixat
de tindre's mai
perquè si no
podia haver fet
una cosa amb trampa
i no l'he volgut fer
podia fer una trampa
que és esperar avui
per anunciar la meva presentació
podia haver fet una trampa
és a dir
tranquils
ja ho anunciaré
i anuncieu avui
vindre aquí
i dir
escolti
com tot això ha passat
m'ha tornat a presentar
no
perquè la il·lusió
per la ciutat
no depèn d'una situació judicial
perquè la il·lusió
no es compra ni es ven
i aquesta és la diferència
que hi ha
entre un candidat
de Convergència i Unió
i un candidat
del Partit Socialista
o d'Iniciativa
o d'Esquerra Republicana
fundamentalment socialista
és a dir
jo no puc sortir al diari
i m'envai de l'Ajuntament
perquè he perdut la il·lusió
no
jo tinc un contracte
amb la ciutat
que m'ha otorgat
els ciutadans de Tarragona
i jo no puc perdre
ni deixar de treballar
com a conseqüència
d'una situació judicial
i hagués fet trampa
la podia fer
avui podia estar
dient que em tornava a presentar
no
ho vaig dir abans
amb el risc que comportava
totes aquestes coses
perquè la honestetat és això
deixi'm acabar senyor Nadal
aquesta conversa
avui tampoc el volem entretenir
més minuts
perquè també és un dia important
des del punt de vista personal
vostè assenyalava
com a normalitat
que ahir a la nit
anava a sopar
amb uns veïns
a la sora
del Marquès de Montoliu
i que aquest matí
ha tingut una reunió
per parlar de la casa a la festa
a les 9 del matí
una reunió
imagino ja estava prevista
i planificada
des de feia dies
com tenim el tema
de la casa a la festa
doncs?
és un tema
que està acabat
el que passa és que
què vol dir que està acabat?
ja està
m'ha refereix
que ja tenim casa a la festa
ja tenim casa de la festa
el que passa és que
s'ha d'acabar de fer la negociació
per defendre les últimes peles
perquè això
no és tan senzill
i l'empresari que la ven
que és
no sé per quina societat ho ven
però és el Jaume Nicolau
Nicolau
de la For
que és el propietari
jo no sé si està amb un home
d'una societat
que és on hi ha la Jaguar
i la Robert
que està allà
home és un home difícil
i dur
i és formigueta
formigueta
però vaja
es veu que
m'ha vol cobrar
però de quin local estem parlant
perquè els ullens se'n facin una idea
a la Via Augusta número 4
Via Augusta número 4
on actualment hi ha la Jaguar
i la Robert
crec que és
el concessionari aquell
que està molt arreglat per dintre
i ens permet una facilitat
home
el que passa és que
com que posa al mig del nàstic
allò de compri fort
em deu voler fer pagar-lo
de la mitja part
allà anirà doncs
a la Casa de la Festa
sí, sí
el Carles Sala
ja ho va consultar
és un lloc
anem a descentralitzar una mica
la part alta
i que hi hagi més moviment cap allà
hi ha uns jardins molt macos
al costat
que abans eren dels caiguts
ara és de la reconciliació
però són uns jardins
que permeten molt de joc
inclús els dissabtes i diumenges
utilitzant la Casa de la Festa
fer moviments de criatures
traient un animalet del bestiari
i tenim un espai
racionalment
que hi ha a la piscineta aquella
doncs pots jugar
i els diumenges al matí
o els dissabtes
o els dies de festa
se pot portar col·legis
nens allà
i que surti l'animal
i que tinguin un espai
per poder jugar
per veure-ho
i que hi hagi
crec que la Casa de la Festa
és un tema important
per la ciutat de Tarragona
per tot el bestiari
però clar ha de ser interactiva
és a dir
ens ha de permetre
que els crios petits
vagin allà
i tinguin un espai al marge
quant serà una realitat això?
és a dir
quan comprarà local
i quan podrem portar
els gegants
i els nanos
en comptes dels cotxes
que hi ha actualment
quan ajustem
l'únic que passa
que no es preocupi
ni que escolti
això és un tema electoral
no
tranquils
no és un tema electoral
simplement és un tema
de treball d'Issima
que va de formalitzar
el contracte amb aquest senyor
que després ha de passar
per la comissió de govern
que després ha de passar
pel plenari
i que després
hi han d'haver els diners
senyor Joan Miquel Nadal
avui més que mai
des d'aquests micròfons
l'enhorabona
i molta sort
fins la propera
gràcies a vosaltres
adeu-siau