Ricardo Bofill, bon dia.
Bon dia.
Sabem que està particularment il·lusionat vostè i el seu equip
per realitzar aquest avantprojecte.
Sí, estem molt contents, vull dir que hi hagi aquesta oportunitat,
que hi hagi aquesta possibilitat que va explicar l'alcalde l'altre dia,
aquesta possibilitat que gràcies al desplaçament de les vies del tren
es podrà recuperar tota la façana
i que, vull dir, pensem que podem fer un projecte
que sigui un projecte maquíssim, únic, vam-nos, o sigui,
és una situació única a qualsevol ciutat catalana i espanyola, vam-nos,
o sigui que s'ha tornat un projecte molt atractiu
i, per tant, nosaltres treballarem al màxim
i ho farem el millor que puguem.
Ja ho va explicar en el seu dia que, evidentment,
ni vol ni pot anticipar les característiques d'aquest projecte.
El que sí que ens podria explicar és una mica
quina metodologia de treball fan servir quan,
en el cas de Tarragona, per exemple,
una ciutat amb unes característiques molt determinades,
es planteja una obra tan emblemàtica
i tan esperada, d'altra banda, en aquesta ciutat.
Quina metodologia segueixen per elaborar aquest avantprojecte?
Primer hi ha una informació,
una informació, per un costat,
una informació tècnica,
de quina és la situació tècnica
de tota aquesta àrea,
per una altra part,
un anàlisi de la situació econòmica de Tarragona,
un anàlisi de la situació jurídica,
un anàlisi de la situació ambiental,
un anàlisi de la situació arqueològica,
un anàlisi de tota la problemàtica
que es pugui donar amb aquest tema.
Una vegada està fet aquest anàlisi,
llavors, naturalment,
hi ha l'elaboració de les idees,
l'elaboració de les idees,
les idees que són recollint,
les idees que hi ha,
d'alguna manera, existeixen a Tarragona,
o sigui que la gent vol, d'alguna manera,
la majoria de la gent vol,
i després, les sugestions que va fer l'alcalde
i que abans va fer el consistori l'altre dia,
que van estar explicant el que realment volien.
Nosaltres som una mica els traductors,
vull dir, els traductors d'aquestes voluntats,
de voluntats que són de voluntats de la gent
i de les voluntats polítiques, no?
A partir d'això,
s'alaboren uns primers croquis, no?
Aquests croquis es medeixen,
vull dir, es medeixen perquè es veu el seu impacte
sobre totes aquestes disciplines
que he explicat abans,
també, naturalment, la disciplina econòmica,
que l'altre dia es va parlar,
però que no està encara en medida,
que no sabem encara quan pot costar tota l'operació,
encara que estigui molt simplificada,
i després una voluntat, naturalment,
de fer de Tarragona un lloc únic,
un lloc especial,
perquè té unes característiques naturals
que són excepcionals, no?
Perquè vostè ha visitat la zona.
Sí, sí, he visitat la zona,
he donat voltes per allà,
hi ha col·laboradors meus que viuen a Tarragona,
que són de Tarragona,
i que per això treballen amb aquest projecte,
sota la meva direcció,
i, des de bo, el que no crec,
és que hi ha un espai immens,
és un espai enorme,
és un espai molt maco,
és un espai que ha de posar en relació la part alta
amb la part baixa, no?
I la part baixa amb el mar,
vull dir, o sigui,
que sobretot és una relació nova
de fer de la part baixa també un lloc de trobada, no?
I, a més a més,
de col·locar d'una manera molt lleugera
aquesta estació,
perquè sigui gairebé com una estació de metro,
o sigui, que des de les places de baix,
des de les esplanades de baix,
es pugui fàcilment agafar el tren
i anar a agafar el tren, no?
I, a més a més,
que sigui una plaça que tingui una plaça,
en fi, una esplanada que tingui vida
i que tingui animació i que passin coses, no?
Però molt poc construïda, en bona part, no?
En aquesta ciutat moltes persones
tenen al cap el tema de soterrar la via del tren.
Sí, sí.
Això es contempla?
Això es contempla, això és un fet de base,
vull dir, això ja ho va explicar,
va explicar l'alcalde,
i és la única solució lògica.
El que intentarem és que aquesta manera
de soterrar les vies del tren
no sigui molt cara,
o sigui, aviam si podem no ficar-nos-hi dintre
del nivell del mar, no?
El tren fa 7,20 d'alçada
i procurarem que no fiquem-nos en el mar
perquè l'economia del projecte s'aguanti,
o sigui, no podem fer un projecte
que no tinguin en compte les qüestions econòmiques, no?
El tema de les zones verdes...
Sí, sí, és tots una verda, vull dir,
és tots, pràcticament és tots una verda.
Tenim un espai enorme allà,
vull dir, tenim una...
Tot són passejos, tot són places,
tot són àrees verdes, vull dir,
tot són llocs de trobada, vamos, o sigui...
Segurament no que hi ha una discussió,
segurament hi haurà una forma
i un projecte sobre la part
que està davant del carrer del mar, no?
Davant del carrer del mar,
ara hi ha un carreret petit
que està suburbialitzat
i després hi ha una tàpia
i després hi ha les vies del tren, no?
Tot allò se'n va,
tot allò se'n va
i allà queda un espai que és excessiu,
és massa gran, no?
I llavors el que es vol
és recuperar el barri aquest,
o sigui, l'alcalde ha insistit molt
en que aquest barri,
el barri que està al costat dels rots
que estan al carrer del mar,
que quedin revaloritzats.
És com una revalorització
de tota aquella àrea, no?
També.
Es van, però es construïen edificis allà,
en aquella zona del carrer del mar
que es mandava vostè.
És impossible, però es veurà com,
de quina manera,
perquè no molesti la gent de darrere,
perquè la gent de darrere
és el contrari,
en comptes de tenir una tàpia,
doncs es trobaran amb unes places
i amb uns elements
amb unaments i amb unes vistes
que no estaran tancades, naturalment.
És que això que comentava ara,
li ho dic perquè quan es va fer públic,
doncs que el seu gabinet es faria càrrec,
que els socialistes van advertir
que en aquella zona
no permetrien que s'edifiqués,
al carrer del mar.
S'està fent,
s'està fent a tot arreu,
s'està fent a totes les ciutats,
si no hi ha...
Amb una cosa que públicament
és una cosa que és de gran embargadura,
si no hi ha res de...
Si la gent no pot viure
o no pot tenir equipaments
o no pot tenir elements,
vull dir, és un absurd, no?
Vull dir, no deixarem una esplanada allà
que no serveixi per res,
que estigui buida
i que no tinguin sentit, no?
O sigui, hi haurà tota una esplanada
al balcó, vull dir,
amb una relació amb les platges,
allò ja té una relació amb el port,
vull dir, és...
S'ha de discutir amb el port, també.
Aviam que hi haurà unes solucions millors
en relació amb el port,
i vull dir, perquè...
El port també està al consell, no?
Crec.
Per tant, el que és segur
és que farem una cosa molt valenta,
com ha dit l'alcalde,
molt valenta,
però vull dir que no sigui una cosa de moda,
vull dir, no volem fer moda,
volem fer una cosa molt forta
i molt potent
i molt...
i el més maca que sabem
i molt elegant per Tarragona, no?
I recuperar aquest barri,
recuperar tota la part baixa,
és una antiga...
És una antiga...
De fet, és una antiga reclamació a la ciutat, no?
O sigui, que...
Vull dir l'oportunitat de plantejar-ho
i, a més a més, de portar-ho a cap,
perquè, doncs, és una...
Per mi és molt maco, vamos, sí.
Ja per acabar, senyor Bofill,
tenim poc temps
quan es va fer pública
l'adjudicació d'aquest avantprojecte
des del Partit dels Socialistes
a l'Ajuntament,
doncs es va comentar
que, evidentment,
havia estat un concurs legal,
però una mica fet a mida
per a vostè,
per al seu gabinet.
No, no.
A mi no és això.
Vull dir, a mi vaig veure aquest concurs,
és a dir, és un concurs de mèrits
amb un nivell de qualificació molt alt
i, com nosaltres estem treballant
sobre aquests temes a molts llocs,
vull dir, vam pensar
que aquest concurs anava bé
perquè, vull dir,
demanàvem precisament
un alt nivell de qualificació, no?
O sigui, la qualificació tenia
un nivell molt alt
i per això ens vam presentar, no?
Perquè vam fer
tot l'equip del taller
que ha fet uns quants projectes
d'aquest tipus,
a Itàlia,
a França,
a Europa,
als Estats Units,
vull dir,
al Japó,
ara estem fent,
i per tant,
i per tant podíem presentar
un nivell de qualificació alta
amb el taller
i a més a més vam considerar
que teníem que tenir
una sèrie d'associacions
amb els millors especialistes
del tema, no?
Amb els especialistes
d'infraestructures,
de trens,
de circulació,
d'economia,
de tota la cosa jurídica
que hi ha,
el que s'ha de respectar
amb respecte al port,
vull dir,
després,
tots els ingredients tècnics,
ja,
sí, de tot tipus,
per tant ha sigut un equip
molt reforçat
el que hem presentat,
no?
Quan ho tindran a punt?
Bueno,
m'ho han encarregat
pel març,
no?
Pel març,
però vull dir,
abans del març,
naturalment,
hi haurà uns croquis,
unes idees
que es presentaran
abans de final d'anys,
naturalment,
per discutir-ho amb l'alcaldia
i per veure bé
amb l'alcaldia
i no sé
com considera l'alcalde,
per tenir l'opinió
al març,
les màximes opinions
i per poder
arribar a la solució definitiva,
no?
Molt bé,
doncs moltíssimes gràcies
senyor Ricardo Bofill
per atendre la nostra trucada,
molt bon dia.
Moltes gràcies a vostès.