Molt bé, però hi ha altres sants anteriors, per exemple avui...
Per Sant Bernabé planta el carbacer, per Sant Bernabé planta els fesols o fes-ho fer,
dels vents de juny el de Sant Bernabé és l'únic que va bé,
o bé per Sant Bernabé 40 dies ploquer, o al davant o al darrer.
Sí, no, és allò del refrany que dius pot passar o no?
Sí, però bueno, en aquest cas coincideix bastant, perquè...
Un sant força agrari, no? Pel que veig?
Sí, bé, l'hem agafat més cap al tema agrari.
De fet, l'altre dia també estàvem comentant que en aquest període,
doncs, normalment comença un període fort de treball, no?
Parlàvem l'altre dia del tema de sagar i tal, no?
En tot cas, aquí avui es parla de plantar altres tipus de productes, no?
Fesols i carbassós, no?
Sí, però bueno, suposo que això podríem trobar 25.000 paraules que anessin bé en aquest...
Jo crec que era per rimar més que res, eh?
En tot cas, el Sant Bernabé ens venia bé perquè s'han vinculat d'una manera o altra
per dos motius diferents.
a la ciutat de Tarragona, i l'hem...
Ho diem no per la procedència geogràfica del Sant en si, perquè és un sant hebreu
que es diu que va néixer a Xipre i que realment donava a les tribus de Levi, no?
Per tant, aquí difícilment podíem trobar la vinculació tarragonina, però, curiosament,
aquest personatge era amic de Saula.
Saula és el personatge que després va ser Sant Pau.
Pau.
Exacte.
Saula és el nom profà i quan és convertit es deveu Sant Pau.
El que passa és que Bernabé, malauradament, i malgrat que té la categoria d'apòstol,
doncs no va ser capaç de convèncer...
Té la categoria d'apòstol, Bernabé.
Sant Bernabé, apòstol, sempre se li diu.
Avui és d'aquest apostolat, que jo sempre dic que són més dels que toquen moltes vegades,
perquè van sortint personatges que prediquen...
Que van pel món, no?
Que van predicant.
Escapen la fe cristiana...
Sí, sí.
Però vaja, que en tot cas, aquí la qüestió interessant de veure és que aquest personatge,
malgrat els intents que va fer de convèncer el nostre sant, podríem dir més tarragoní,
o un dels sants tarragonins vinculats a la tradició tarragonina, no va ser capaç de convèncer-lo.
També l'altre punt de referència és que és un personatge que va predicar molt per les terres de l'Àsia Menor,
concretament per Antioquia, i precisament allà en aquella zona, l'Àsia Menor és la zona on també s'vincula tota la llegenda,
tota la història de Santa Tecla.
Això és el que t'anava a dir, que si volem lligar-ho per tenir alguna relació, ho podem fer.
Amb la qual cosa...
Una mica pillat.
Sí, però en tot cas, és curiós de veure aquests tipus de personatges que van predicar per ja.
Curiosament, no n'havíem comentat cap dels que havien estat per les terres de predicació de Santa Tecla.
De fet, el nom de Bernabé, bé, realment diuen que els apòstols li van donar el nom de Bernabé
perquè vol dir, en aquest cas n'abreu, fill de la consolació, no?
I sembla que realment és de Josep.
O sigui, que això era un renom, podríem dir, el de Bernabé en el seu origen.
En quant a la seva història, una part més trista i una altra part més divertida, podríem dir entre cometes, no?
Entre les històries que li passen a aquest sant, a banda d'aquesta pena de no convertir a Sant Pau,
trobem el fet que tenia un aspecte amb una barba molt llarga, això és bastant comú a alguns altres sants,
però tenia una alçada bastant gran, és a dir, bastant...
Un personatge d'una alçada important, amb la qual cosa més d'una vegada se l'havia mig confós o anomenat en determinats moments com a seus, no?
És a dir, el personatge, el déu mitològic, no? Per la seva aparència.
Suposem que en situacions més aviats etèries i un cert entrevoliment, no?
Perquè, per molt gran que fos, aquestes aparicions devien ser una mica místiques, no?
En tot cas...
El de Juni que fa estralls, eh?
Sí, sí, però en tot cas són d'aquelles qüestions que, si més no, són curioses, no?
I la part més trista, doncs, sempre és la part final, no?
En què, concretament, en aquest sant hi ha dos tipus de martiri, la lapidació, és a dir...
Clar, és aquest que tens aquí?
Sí, sí, és un...
Porta una palma.
Una palma.
Jo recordo una vegada que vas explicar que tots els sants que duen una palma a la mà és que van patir martiri.
Segur, aquests no tenen dubte.
Molt bé.
I l'altra versió més dura és que, malgrat la seva procedència hebrea, doncs, va acabar sent cremat pels seus mateixos compatriotes per la seva predicació i el...
Una mala fi.
Una mala fi.
Sant Bernabé.
Però, vaja, Sant Bernabé.
És un sant d'una manera o altra vinculat a la...
Demà, Sant Nazari.
Demà és un sant que jo he de pensar que era el sant dels nanos, no? El sant dels capgrossos, perquè tens un sant divertit, aquest.
En el sentit...
Si no sé si va ser l'antecedent de l'home dels nassos o dels capgrossos o dels nanos, no ho sé.
Però, en tot cas, és el sant del caparrot gran i del nas, no? Avui anem tot de coses grans, no?
El seu aspecte...
Sí, el seu aspecte...
Bueno, el seu aspecte...
I jo no el mire.
Corrobora la realitat de l'explicació.
No, no, realment es representa...
Bé, aquest personatge és un personatge vinculat una mica a l'estrefall, a la gresca, a la contínua xauxa, fins al punt que arriba a ser un peri reverent i el nostre senyor decideix castigar.
I com el castiga? Doncs, li fa créixer un nas i, per suposo que, per extensió, el cap.
Aquesta és la llegenda de Sant Nazari.
Llavors, clar, aquest senyor es veu amb aquest nas...
En el pinotxo?
Sí, amb un nas tan gran i suposo que amb un cap tan gran que acaba embugint, no?
És el sant boig, podríem dir.
No l'havia sentit mai, aquesta història.
Però s'ha de dir que, amb el pas dels anys, aquest embugiment inicial va moderant-se i el mateix nasari es reflexiona sobre aquest fet i d'aquí veu la llum.
Tireu la llum clara, amb la qual cosa, doncs, a poc a poc li van retirant aquesta bogeria passatgera.
I també el cap es va reduint?
Sembla que sí, el nas també, i queda santificat, no?
Però, curiosament, crec que podríem...
Va passar l'oceu, també.
Va passar l'oceu, però és un sap més divertit. Aquest no porta palma.
No, no, aquest no.
Ara, imagina't el martiri, també, eh?
Ha anat amb aquest cap, amb aquest nas...
No, és una llegenda-llegenda, aquesta, Déu-n'ho dir-ho, eh?
És ben curiosa.
És de les...
Curioses. També hi ha una altra versió d'un altre nasari, que, bueno, aquí ja els meus coneixements no arriben a tant,
però hi ha un altre nasari del mes de juliol, si no m'equivoco, que és del 28 de juliol,
que, bueno, no és ben bé el mateix, crec, és, i d'aquells personatges, en tot cas, el dia que arribi ja...
Ja en parlarem, no?
Tenim un sant onofra, també?
Un sant onofra. Aquest també és un dels altres sants, podríem dir, una mica, doncs, divertit.
També?
Sí, aquest era rei. Aquest va decidir plegar de rei, i va decidir anar-se'n a la cureta, no?
No sé si és que el Toni Albà devia tenir alguna cosa a veure amb el tema aquest, o no, però vaja...
Es va cansar, ja.
Aquest va plegar el rei i no va plegar el Toni Albà, eh?
Ja, ja.
És el que va passar. Llavors aquest esdevé anar-cureta, però no és una anar-cureta...
Però va plegar de rei perquè ja estava tip i volia dedicar-se a la vida contemplativa.
Volia purgar tots els seus grans pecats, no?
Ja, ja.
Per tant, va deixar anar-se'n a anar-cureta i a ermitar.
Però no és una anar-cureta a ermitar com Sant Magí, que, bueno, és un personatge, jo diria, afable, no?
O, si m'apures, fins a l'altre Sant Antoni de Gener, no?
Que també és un personatge afable.
sinó que aquest esdevé una mica l'home del bosc.
Era una maquina una miqueta esquerpa, així com a tipar.
Esquerpa, amb un...
Tenia una característica, aquest senyor no coneixia l'existència dels estris per tallar-se el cabell
i va esdevenir una mena de barba o cabell amb volant, amb la qual cosa feia una mica de por, la veritat.
Per això normalment se le representa més com un personatge molt pelut que...
que sembla gairebé un personatge mitològic.
Patró dels barbers o alguna cosa així?
Antigament patró dels perruquers i dels barbers, antigament, eh?
Avui parlarem de patronatges antics, també.
El que no sé on està el mèrit.
No, bueno, el mèrit ve la part posterior, però en tot cas...
Clar, plegar de serra i deixar-te créixer el cabell enmig del bosc, bé, és original,
però en tot cas no sé si mereixes que s'han.
És un... home, és un tema de... és un eremita, no?
En aquest sentit és valorat, no?
El que passa que no hi ha, diguéssim, martiri, no?
En aquest cas, per tant, no hi ha palma.
Però això vincula molt amb una sèrie de divinitats mitològiques
i personatges que a l'edat mitjana es van introduir
en els... en les desfilades de corpus, per exemple,
que parlàvem la setmana passada,
que són els... en castellà los hombres musgo,
aquí els homes del bosc,
a la Patú amb els plens.
És a dir, aquests personatges que...
Després l'Església va identificar amb el dimoni.
Hi ha una història mitològica, totes les cultures d'aquest tipus de personatges.
Exacte, personatges que s'envolten d'herbes,
que van vestits d'herbes
i que polulen per aquesta mena de seguissis processionals, no?
Per tant, en aquest cas,
possiblement el sant que no es d'haver martiritzat
també és una mica d'aquesta mitologia, no?
Aquest personatge una mica realment estrany, no?
Com desapareix del mapa?
No es reconverteix en un arbre, aquest senyor,
sinó que realment hi ha un deixeble seu
que sent parlar d'un ofre
i decideix anar a la fi del món
a veure qui era aquest senyor.
queda esturat quan veu aquest personatge,
però després d'un cert temps de convivència,
jo no crec ni de sentir-lo parlar
perquè suposo que havia perdut tota la capacitat d'expressar-se,
però al cap d'un cert temps
un ofre decideix morir plàcidament
perquè considera que hi ha algú que el succeirà
amb la seva història.
I aquest deixeble va ocupar el seu lloc o això no ho escriu la llegenda?
Sí, però no sabem si va arribar a tenir el cabell tan llarg.
Bé, és un dubte que tampoc no ens amargarà l'existència.
Però bé, podríem dir que és un tipus de personatge
més relacionat amb l'aspecte festiu, mitològic,
que no pas amb el tipus de llegendes cabros.
Un ofre com Nazari, Déu-n'hi-do si són diferents als sants
que estem acostumats.
Sí, sí.
Però sens dubte...
Aquestes dues setmanes són curioses amb el calendari,
perquè la setmana passada parlàvem de sants bíblics,
absolutament diferents també,
i aquesta setmana també, d'una manera o altra,
fent aquesta excepció de Bernabé, no?,
de sants una mica curiosos.
Sant Antoni de Pàdua, que és el següent...
És el Sant Estrella de la Setmana, eh?
Sí, també té alguna història curiosa, eh?
Expliquem-la, doncs.
No tan còmica, potser, però, vaja, bé.
D'entrada, Pàdua, caldria explicar als nostres oyents,
que és una ciutat, per extensió, una comarca situada a Itàlia,
a la zona centre d'Itàlia,
molt a prop de...
relativament a prop de la zona de Sís, no?
Tota una zona molt vinculada...
Terra de Sants.
Terra de Sants, exacte.
És la zona centre.
Curiosament, en aquesta àrea,
encara avui en dia hi ha un culte molt, molt fort, no?
És a dir, que són Sants que van deixar molta empremta,
és a dir, en aquestes àrees.
Jo diria que són d'aquelles peregrinacions que es fan
cap a països llunyans, en alguns casos,
el cas d'Assís és absolutament abismal,
la importància que té, no?
I tenen, realment, una prèdica europea, no?
És a dir, qualsevol dels Sants que hem anat veient per aquí,
doncs ningú peregrina a Catalunya per veure el Sant Jordi, no?
Per exemple, no? En canvi, sí que hi ha emperegrinatges
molt marcats cap a aquestes terres.
Això d'entrada.
S'ha de dir que Sant Antoni de Pàdua,
que no Sant Antoni Abad, o Sant Antoni dels Roquets,
Sant Antoni d'Iverda, que és el dia 17 de gener,
que vam explicar tot un programa curiós
com a antecedents del Carnaval,
aquest sant va, realment es diu de Pàdua,
perquè va morir a Pàdua, es diu l'any 1231,
és a dir, al segle XIII.
També d'una palma.
També d'una palma.
Va ser martiritzat.
Sí, però abans d'arribar aquí també té altres coses.
Realment, aquest sant era un canonge agustinià
que es canvia d'ordre i que passava als franciscans.
Per tant, era una mica de trànsfuga de l'època.
I, curiosament, és un dels sants
que ha tingut més advocacions diferents.
És a dir, d'entrada, és coneguda la seva relació amb els pobres.
De fet, una de les...
A propi de l'ordre, no? També a l'època.
Exacte.
Se'n diu advocat dels pobres,
però bàsicament perquè els sermons d'aquest personatge,
i ara franciscà i això ja influïa,
però a més a més s'ha de tenir en compte
que tenien una marcada nota social.
És a dir, sempre feia referència molt a totes les problemàtiques socials
que vivia la gent menys benestant.
Per tant, advocat dels pobres seria el primer aspecte a tenir en compte.
De fet, aquesta capacitat de sermonejar, de platicar,
va fer que, si més no, en el segle XIV,
el que es va considerar la seva relíquia,
és a dir, cent anys després de ser enterrat,
era la seva llengua, és a dir, el que no es va destruir,
el que no es va podrir, va ser la seva llengua.
Així com aquí tenim el braç de Santa Tecla.
Exacte, va ser la llengua.
Per què? Perquè tenia aquesta capacitat de dialèctica important.
Això, segle XIV.
Aquestes les relíquies un dia també n'haurem de parlar.
Una capacitat curiosa.
L'altra advocació, hem dit l'advocat dels pobres,
l'altra advocació és l'advocació respecte als paletes.
També és patró dels paletes?
Si més no, ho va ser...
Sí, ho van comentar la setmana passada.
Per què?
La festa grossa en aquesta casa.
Sí, exacte.
Bé, avui no hi ha tant de soroll, però...
Perquè ha estat considerat durant molts anys el patró dels paletes, no?
Avui en dia suposo que tots els oficis, en definitiva,
si tenen un patró és el dia 1 de maig,
que és la festa del treball.
Però vull dir que abans el sistema de patronatge era molt curiós, no?
I aquí hi ha una petita història divertida, no?
Que és que realment el patró inicial dels paletes
sembla que era Sant Antoni Abad o dels Roquets.
El de gener.
El de gener.
Però en un moment determinat de la història,
el que passa és que succeeix un fet miraculós.
En aquest cas ens ho apliquem al llegendari català
i si voleu ho ubiquem a Barcelona
i si voleu construint o reconstruint l'Hospital de la Santa Creu, no?
Algú ho podria ubicar a Tarragona
i un hospital de Sant Pau i Santa Teja, no passa res.
No és un problema.
Llavors, en una de les fases de reconstrucció d'aquest edifici
hi ha unes embestides que se'n van avall
i cau molta gent, però se salven,
però curiosament el Martín no ve,
perdó, la vocació no ve per al que se salvin tots de la caiguda,
sinó perquè hi ha un personatge que queda penjat.
Un dels obrers queda penjat aquesta embestida
i s'hi passa una bona estona, no?
No sabíem ben bé com despenjar-lo.
I es veu que realment la resta de paletes
demanaven al Sant Antoni dels Roquets,
Sant Antoni Abad, que vingués a salvar aquest.
Però Sant Antoni Abad es veu que tenia alguna altra feina
i no apareixia.
I en canvi apareixia Sant Antoni, aquest altre Sant Antoni de Pàdua.
Però aquest no gosava perquè...
A mi no m'han invocat, jo no puc actuar.
I a més a més, l'altre era més important.
Sant Antoni Abad sempre ha tingut una importància superior
a la de Sant Antoni de Pàdua.
Amb la qual cosa, la llegenda diu
que Sant Antoni de Pàdua
va mantenir molta estona
l'obrer penjat de l'envestida
fins que a moment determinat
va aparèixer Sant Antoni Abad.
L'anava aguantant mentre venia l'altre.
Mentre venia el titular.
Llavors, Sant Antoni Abad,
després de veure l'esforç que havia fet
l'altre Sant Antoni,
va decidir no obrar a ell el miracle,
sinó deixar a Sant Antoni de Pàdua
que salvés aquest personatge.
D'aquí que els paletes diguessin bé.
Van decidir canviar l'invocació.
Per tant, aquesta és una de les realitats d'això.
De totes maneres, Sant Antoni de Pàdua,
tot i la importància que té Sant Antoni Abad,
de fet és un sant venerat
venerat per moltíssims col·lectius.
Tota la vida les fadrines
han invocat Sant Antoni de Pàdua
per trobar marit.
Sant Antoni i Benahit
fem-ho trobar un bon marit,
que sigui bon home i ric
i si pot ser de seguit.
Massa cosa.
De fet, és un sant casador, podríem dir.
I, curiosament,
a les imatges que es representa
apareix un personatge
que és un nen Jesuset
que va damunt d'una mena de llibre
que porta aquest Sant Antoni de Pàdua.
Hi ha altres tipus de representacions
també curioses,
com a vegades en lloc d'estar damunt de llibres
està el Jesuset al coll,
porta un lliri,
a vegades porta uns peixos
o uns animals als peus,
perquè, a més deia que tots els peixos
i tots els ocells
sortien a escoltar...
Allò que parlava també, no?
Exacte, sortien a escoltar el sant.
Vull dir, de fet,
moltes vegades
hi ha una evocació
a Sant Antoni
per part, a vegades,
també dels pescadors
en aquesta època,
en altres períodes històrics,
però en aquesta temporada,
quan realment
hi ha una època
que tampoc sigui difícil pescar,
sinó que és més aviat
una època propensa
a trobar peix.
Però, vaja,
en tot cas,
això dèiem
per aquests versets
de casadors,
podríem dir.
I resulta que, clar,
no sempre funcionava,
amb la qual cosa
algunes de les fadrines
no s'ho prenen tan bé.
Llavors,
n'hi ha algunes històries
interessants.
Perquè s'ho creien, realment.
Sí, sí, però, clar,
el Sant no el podien castigar, no?
Llavors,
què decidien?
Doncs decidien agafar
la imatge del Jesuset
que hi havia en el Sant,
que normalment
sempre són apèndics,
llavors la giraven,
la posaven d'esquena,
o bé,
a vegades,
hi ha constat ja fins i tot,
que s'agafava la figura
i se la baixava
cap a un pou
d'alguna església.
Per demostrar
que estaven dolgudes,
amb el Sant.
Però no es feia amb el Sant,
es feia sempre amb aquest Jesuset.
No s'atrevien.
No s'atrevien.
Exacte,
venia a ser com una mena de nino.
També hi ha altres advocacions,
com pot ser la dels xocolaters,
també va ser en el seu dia
patró dels xocolaters,
i quan va morir,
concretament,
Sant Antoni de Pàdua,
diuen que va morir
en dimarts i tretze,
i per això sovint
quan s'escau
aquesta coincidència
que és allò,
en dimarts i tretze,
el Sant més invocat
per aquestes ocasions
és Sant Antoni de Pàdua.
Per tant,
també els supersticiosos
el poden invocar.
Sí,
precisament va morir
un dimarts i tretze
del 1231.