Un quart d'onze del matí, matí de dimecres, aquí estem en directe.
Dissabte vinent farà just cinc anys de la proclamació del doctor Lluís Martínez
si està com a arquivisba de Tarragona.
Era el 13 d'abril de l'any 1997 quan la Catedral de Tarragona
acollia l'acte oficial d'entrada del nou arquivisba que substituïa el doctor Ramon Torruella.
Aquest període de cinc anys és segurament prou suficient
i a més a més és prou significatiu per fer valents, per fer una valoració global.
I això és el que volem fer justament avui des d'aquest programa, des del matí de Tarragona Ràdio.
I per aquesta raó hem convidat justament a l'arquivisba de Tarragona, el doctor Lluís Martínez Sistac.
Senyor arquivisba, bon dia.
Bon dia.
Bon dia i benvingut.
Moltes gràcies.
I felicitats.
Moltes gràcies també.
Cinc anys.
Passat cinc anys, que és una xifra important, són cinc anys, és un període de temps, com ha dit molt bé,
perquè ja es pot fer una certa valoració, ja s'han pogut fer coses, ja es poden programar d'altres,
perquè vol dir que un té un coneixement de la diòcesi o de les idòcesi una miqueta més gran.
Han passat molt de pressa, sembla d'ahir, aquell 13 d'aquest mes d'abril de 1997.
Sembla d'ahir mateix, però han passat cinc anys.
Què s'ha fet? Jo diria que el balanç, per part meva, el considero positiu, fonamentalment perquè s'ha anat intensificant aquest treball conjunt,
aquest treball fraternal, amb els sacerdots, amb els religiosos, les religioses i amb les comunitats cristianes, els lais sobretot, no?
I s'ha anat treballant molt, s'ha anat treballant força i jo diria que s'ha anat realitzant moltes coses i s'ha anat programant d'altres.
Per tant, el meu balanç, si vol, doncs ja concreta una miqueta més, però el meu balanç és positiu.
Durant cinc anys, què s'ha fet? En primer lloc, el més important per un arcabisbe és conèixer més la diòcesi.
Naturalment que conèixer les persones i conèixer les institucions, per part de tots, ens costa temps.
Cinc anys ja són bastant suficients per anar coneixent. Sempre es pot conèixer molt més, de totes maneres.
He fet la visita pastoral a bastants archiprestats.
Visita pastoral que vol dir dedicar cada parroquia una setmana.
Això vol dir que vas coneixent les persones, vas coneixent aquelles institucions
i no només la parroquia com a comunitat cristiana, en totes les seves activitats de catequesis,
de celebració de la fe, de testimoni de la caritat, de càritas, etcètera,
sinó també els pobles o els municipis, perquè la visita pastoral que estic fent,
com s'està fent arreu normalment, és una visita, i hem fet també els meus antecessors,
és una visita que no es queda limitat dintre de les legis, sinó que també,
sempre que t'acceptin, visito totes les institucions, les més importants lògicament,
de la població que visites, l'Ajuntament, les escoles, les institucions culturals,
les associacions, etcètera. Els malalts no cal dir, aquests són cristians,
però si no ho fossin també els visitaries si volen ser visitats.
Per tant, entres a les cases, coneixes les persones,
un coneixement cada vegada més aprofundit.
A la vegada, això dona peu perquè amb les reunions dels Consells Presbiterals,
del Consell Pastoral Diocesà, els Consells Presbiterals, els Consells Pastorals Arxiprestals,
les reunions dels capellans, la formació permanent,
aquest anar a totes les institucions continuant per diverses activitats,
els aplecs arxiprestals, fa que un arribi a un coneixement força aprofundit de la diòcesi.
M'ha tocat, acabant un pla pastoral que ja va aprovar i que s'estava realitzant
pel part del doctor Torrella, m'ha tocat fa tres anys,
ara l'estem acabant, un nou pla pastoral, i això és molt important.
Per què? Perquè l'Eslegi realitza moltes funcions i les ha de realitzar a cada parròquia,
a cada institució, a cada cristià, a cada família cristiana, etcètera.
Però hi ha un pla pastoral que es fa a totes les diòcesis,
que vol potenciar unes quantes coses, sigui perquè no es donen massa,
sigui perquè es consideren molt importants en aquell moment, almenys, i determinat.
I veure'ns aquest pla pastoral que vaig aprovar fa tres anys i que està acabant,
ja hi estem preparant un nou pla pastoral,
però s'obralla alguns aspectes importantíssims,
com és el paper de la paraula de Déu en el si de les comunitats cristianes.
En tot el que això comporta en la celebració, per exemple, de l'Eucaristia i dels Sagraments,
donar importància a la paraula de Déu,
en que la paraula de Déu estigui present en la pregària de les persones cristianes,
en que la paraula de Déu, la Bíblia, estigui en cada casa i en cada família,
perquè es pugui llegir, perquè es pugui el llibre dels cristians, etcètera.
Un altre objectiu que ens hem proposat ha sigut un objectiu de l'acolliment.
L'acolliment és una actitud de tota persona, però especialment del cristià.
I em sembla que en aquesta societat que estem vivint,
que és una societat a la qual la tècnica domina molt,
en qual l'humanisme a vegades perd, malgrat que hi ha molt voluntariat
i que hi ha coses molt bones, però certament que, sobretot en les ciutats,
hi ha una certa fredor, un cert individualisme
i un cert aïllament de les persones.
L'acolliment és absolutament necessari.
Que és una expressió de l'amor.
I no cal dir que els cristians i les comunitats cristianes
tenen que ser una icona, és a dir, un testimoni clar,
intel·ligible, el més evident possible, de l'amor de Déu.
Per tant, l'acolliment de les persones que venen a les comunitats,
parroquials, a les parròquies, a les institucions d'Església,
aquelles persones que són acollides pels cristians allà on es trobin,
també enmig de la societat, etcètera, etcètera,
cal que sigui un acolliment ben cristià.
No és fàcil, perquè hi ha la creu de l'acolliment.
En quant que, a vegades, quan venen les persones a les parròquies,
i això està dominant una miqueta més,
potser perquè va disminint el sentit cristià,
què signifiquen els sacraments, com s'han de rebre els sacraments,
com s'han de demanar els sacraments,
degudament com a cristians,
el capellà, la parròquia, ho té molt clar,
no sempre els que venen a demanar ho tenen clar,
i llavors exigeixen en una societat en què preval molt els drets.
Els drets.
Sembla que hothom té dret a tot.
I, per tant, si se li fa veure d'una altra manera,
allò que demana, que no és pertinent, que no és adequat,
segons la naturalesa del serament,
el que l'Església diu que ha de ser que hi ha celebració del serament,
no s'entén i s'enfaden.
I, per tant, l'acollir costa bastant,
acollir que sigui entès aquest acolliment.
per tant, bé, hi ha altres objectius,
com és l'objectiu d'una pastoral vocacional,
la participació dels lais en les tasques eclesials
i, molt important, en la societat.
No podem tancar els cristians només en lo intraeclesial,
s'ha fet bastant.
Potser hi ha incidit, entre altres coses,
en la disminució de preveres.
Llavors, necessitem molt més els lais.
Els lais han d'estar presents ben activament,
ben responsablement dintre de l'Església,
d'acord amb les seves funcions, amb el seu paper, amb el seu rol.
Però no podem treure els lais,
no podem dissonar els lais de les seves tasques
enmig de la societat.
M'estic referent a lais cristians.
Han d'estar presents enmig de la societat
en el camp polític, econòmic, social, cultural, d'oci, etc.
Això també és un dels objectius que hem intentat potenciar.
I, ja diria la pastoral vocacional,
i també la celebració del diumenge.
Per què?
Perquè, en primer lloc, el diumenge és una celebració cristiana,
des de l'inici de l'Església,
des de la ressurrecció de Jesucrist.
Cada diumenge comemorem la ressurrecció,
el gran diumenge, diríem, la gran festa.
Però no podem oblidar que el diumenge
no és només la celebració de l'eucaristia
pels cristians, que és el centre i el cor,
sinó que el diumenge té unes dimensions
i el papa ho ha posat en relleu
en un document molt important,
una cíclica sobre el dia del senyor,
doncs l'aspecte antropològic,
l'aspecte del descans,
l'aspecte de les relacions familiars,
l'aspecte de la cultura,
l'aspecte de l'oci,
l'aspecte de visitar malalts,
és a dir, té moltes dimensions
que algunes vegades queden,
potser perquè augmenta més en una societat d'oci
que està creixent,
el que molta gent tingui que treballar el diumenge.
I hi ha moltes professions
que el diumenge no sempre tenen festa
i realment els condiciona.
I també perquè va dominant molt més
la importància del capital,
dels guanys,
en l'estructuració de la societat
i, per tant,
la liberalització dels horaris laborals
i, per tant,
que el diumenge pugui ser un horari lliure.
No hi hem arribat,
espero que no hi arribem,
està encara condicionat
perquè ens podem perdre el diumenge.
no només els cristians,
sinó tota persona.
El diumenge és un dia
en què fàcilment es pot trobar la família.
Però, si això no és possible,
quan es troba la família?
Uns faran festa un dia,
el pare un dia,
la mare un altre dia,
els fills un altre dia,
i aquesta família,
que ja té dificultats avui,
encara es trobarà
que no té el context
ni els moments
per poder fer vida de família,
fer comunitat,
fer comunió entre tots ells.
Hem repassat o vostè ha repassat
alguns dels aspectes
que s'han treballat
en aquests cinc anys.
Quins serien,
a partir d'ara,
els seus objectius principals,
les seves prioritats?
Hi ha una prioritat
que és genèrica,
que s'ha de concretar,
que és la que el Conselli Provincial
Terraconense ens va marcar.
Nosaltres vàrem preguntar
a l'Esperit
què dius a les esglècies
de la Terraconense,
vàrem fer el Conselli
i el Conselli,
amb l'ajut de l'Esperit Sant,
ens va ajudar
a l'evangelització.
L'evangelització vol dir
portar a Jesucrist
a la nostra societat,
a la societat catalana,
pluralista, secularitzada,
però també amb un sentit
de transcendència,
amb un sentit de buscar.
Hi ha molta gent
que tenen fe
i hi ha molta gent
que busquen
el sentit autèntic de la vida.
Per tant,
com oferim Jesucrist,
el d'ahir,
el d'avui i el de sempre,
l'únic per nosaltres
camí veritat i vida,
que pot donar sentit
a totes les vides
i a totes les persones.
Aquest és el gran objectiu
que té tota l'església,
d'estesa d'Uriana Occident,
però que també tenim nosaltres.
Ara bé,
això s'ha d'anar concretant
de moltes maneres,
potenciant la vida
de les comunitats cristianes,
potenciant també
les tres funcions,
que seran les de sempre,
que són les de sempre
de l'església,
que és la d'anunciar Jesucrist,
és a dir,
tot l'evangelit,
tot l'anunci
de la paraula de Déu
i tota la catequesis,
pels que ja són cristians,
pels que no són cristians,
anunciar-los a Jesucrist.
Aquesta és una dimensió.
Una altra dimensió
és la celebració de la fe,
potenciar tot el que sigui
una celebració participativa
de la fe
en l'Eucaristia
i els sagraments.
I una altra dimensió
és el testimoni de la caritat,
l'acció de càritas,
d'ajuda als malalts,
d'ajuda, perdó,
als necessitats econòmicament,
els pobres i els marginats.
Aquestes són...
Però a la vegada
també hem de buscar
uns instruments que ens ajudin
i aquí nosaltres estem ara potenciant,
hem treballat amb la participació
de tots els sacerdots,
dels religiosos
i dels laits,
a través dels consells pastorals
arxiprestals,
el que en diem
l'agrupació de parròquies.
Ens trobem
que hi ha parròquies petites,
disminueixen els habitants,
ens trobem
que tenim menys sacerdots,
encara que potenciem
la pastoral vocacional,
però disminueixen els sacerdots,
és a la lliure
un sacerdot
ha de portar
dos o tres o quatre parròquies.
Això hem de procurar
una reestructuració.
I hem fet un document,
l'estem ja acabant,
pràcticament ja està aprovat
amb la participació de tots,
que en diem
l'agrupació de parròquies.
Les parròquies totes existiran,
les mateixes que existeixen ara,
no en suprimim cap,
però les agrupem.
Les agrupem
d'una manera més estable,
amb un mapa
d'agrupació de parròquies.
Però el més important
encara no és el mapa,
sinó que són els criteris
pel qual es podrà atendre
pastoralment millor
aquestes parròquies.
Vol dir com es configurarà
el treball pastoral
a aquestes parròquies,
quins serveis més comuns
han de tenir
aquestes parròquies,
quina infraestructura
de locals
i d'institucions pastorals
han de tenir
aquestes agrupacions.
Sobretot,
em refereixo
a parròquies
mitjanes
i petites.
Les parròquies
de seran ciutats,
com són
Tarragona i Reus,
ja són parròquies
normalment
de vegades
de 10,
de 15,
de 20.000 habitants,
difícilment es pot agrupar,
però ja existeix
una agrupació,
l'agrupació de sempre
i que treballa molt,
que és l'agrupació
de l'arxiprestat.
Quantes parròquies
hi ha aproximadament?
Bé, nosaltres tenim
200 parròquies,
però...
I quantes agrupacions
farien?
No les he comptat
ara exactament,
però bastantes,
bastantes agrupacions.
A cada arxiprestat
hi haurà agrupacions.
La ciprestat continua
igualment,
aglutiran tot
el treball pastoral
de la ciprestat,
però dintre de la ciprestat
hi ha unes agrupacions
de tal manera
que les parròquies
que es confin en un rector
no vagin canviant
ara amb un rector,
després l'any següent
amb un altre rector,
l'any següent
amb un altre rector
i tampoc que no passin
d'un arxiprestat a l'altre,
sinó que es mantinguin
dintre el mateix arxiprestat.
Intentem de fer això.
Naturalment,
l'aplicació no serà
immediata,
sinó que perquè
moltes parròquies
ja s'han cuida un rector
que s'ha de procurar
d'anar reestructurant.
En aquests cinc anys,
senyor Arca Bisba,
han passat moltes coses.
Per exemple,
el plenari de la conferència
episcopal espanyola
fa uns mesos
aprovava la creació
de la regió
clasiàstica
Tarraconense,
una regió que agrupa
els set bisbats
que depenen
d'aquí,
de Tarragona
i també
l'Arxidiòcesi
de Barcelona.
Ara han passat uns mesos,
quatre mesos aproximadament.
Com està aquest procés
després del vot
a favor de la conferència
episcopal espanyola?
Doncs això
em sembla que va ser
cap al desembre o xins
que...
No recordo si va ser...
Novembre.
Si va ser el novembre
es va aprovar
però naturalment
es tenia que enviar a Roma
perquè aquí decideix a Roma.
La conferència episcopal espanyola
crec que va ser el desembre
que ho va enviar a Roma
a la congregació
per als bisbes
i vorens
la congregació
el que fa
en tot document
que arriba
de la seva competència
va a consultes
i vorens
fa unes gestions,
uns tràmits
i això s'està fent
aquests tràmits.
Naturalment
Roma
té molts assumptes
perquè
té aquesta dimensió
d'universalitat,
de catolicitat
i arriben
assumptes
no només
de la terra curència
sinó que arriben
assumptes de tot arreu.
I per tant
esperem
que quan abans
es pugui solucionar
però sabem també
una cosa
que no som
l'única província
eclesiàstica
sinó que n'hi ha
moltíssimes
canvien diferents coses.
Aquesta congregació
té molts assumptes
que és el sombrerent
de bisbes,
té molts assumptes
que és tota la qüestió
diríem
de la visita
al Límine
i els dosers
cada diòs
i va enviar
un dossier
sobre la visita
al Límine
que fem cada cinc anys
per tant
són assumptes
que ocupen
les persones
que estan dedicades
a aquest servei
i té moltes més coses
encara.
Per tant
jo espero
que quan abans
pugui arribar
el que passa
és que mai he dit
quan
perquè primer
no em toca dir
quan a mi
perquè no ho sé
és la meva competència
i en segon lloc
perquè també comprenc
i això
hi ha molts assumptes
de tot
les conferències episcopals
quan hi ha decisions
vinculants
per exemple
han d'enviar
aquestes decisions
abans de promulgar-les
a la Santa Seu
pel reconeixement
i va també
en aquesta comunicació
pels bismes
i esclar
n'arriben
del centenar
de conferències episcopals
que hi ha al món
i van arribant
continuament coses
per tant
sé que
almenys
a la conferència episcopal
una cosa
que es va enviar
va tardar
uns temps
i era una cosa
relativament
nosaltres tenim
l'experiència
del nostre
Conselli Provincial
de Reconència
que va tardar un temps
esclar
eren 172
proposicions
o resolucions
que tocaven
diferents temes
que es van tenir
a enviar
a diferents
dicasteris
no sé
no puc dir res
però la cosa
va seguir
el seu curs
normal
en qualsevol cas
aquest sí que seria
l'últim pas
el vistiplau
de la Santa Seu
seria l'últim pas
ja per la creació
la que té
el poder de decidir
la competència
per decidir
la Santa Seu
i vostè seria
el primer president
recordem
això està
així en els estatuts
certament
ara citava
el Conselli Provincial
Tarraconense
han passat 7 anys
si no m'equivoco
en les dates
aviat faran 7 anys
la Pantacosta
farà 7 anys
com valora
el grau d'aplicació
de les resolucions
del Conselli
jo el valoro
molt positiu
i molt favorable
i molt alt
perquè hem fet
moltes coses
el Conselli
comparat inclús
amb el Conselli
Vaticà II
el nostre Conselli
s'ha anat coneixent
per part de les diòcesis
per part de les comunitats
cristianes
s'ha divulgat
les resolucions
i tots els organismes
interdiocessants
estan treballant
a la llum
d'aquest Conselli
Provincial
Tarraconense
no cal dir
que els bisbes
de la Conferència
Piscual Tarraconense
cada reunió
que tenim
que en fem 4 l'any
dediquem una estona
per un motiu
o per un altre
a parlar del Conselli
Provincial Tarraconense
i aplicar-lo
les últimes expressions
més visibles
i jo diria
importants
d'aquesta aplicació
que es puguin veure
perquè hi ha moltes aplicacions
que depèn
de cada cristià
s'ho aplica
a la seva vida
però això és difícil
d'avaluar
però algunes d'aquestes
són més avaluables
per exemple
són recentment
fa uns quants mesos
que es va aprovar
ja ho deu fer mitjany
es va aprovar
una miqueta més de mitjany
dos directoris
el directori
de la parròquia
i el directori
de l'arxiprestat
això és important
perquè es va haver
de treballar molt
es van tenir
diferents projectes
i es havia aprovat
abans també
el directori
de pastoral sagramental
i ara s'està treballant
de la inició cristiana
el directori
de pastoral sagramental
dels altres sagraments
això demana
un treball
jo diria que sí
el Conselli està viu
el que passa
que també ja ha passat
com diu molt bé
vostè 7 anys
i algunes coses
han anat canviant
però l'esperit
del Conselli Provincial
de Reugències
està viu
i ha d'estar viu
i crec que ens marca
ja que estem parlant
de qüestions
que afecten
el conjunt
de l'Església catalana
senyor Arquebisba
avui li vull preguntar
per un cert debat
que s'ha originat
en els últims mesos
i que han provocat
alguns sectors
eclesiàstics
del nostre país
presentant
algunes propostes
o intentant
obrir un cert debat
públic
sobre qüestions
com ara
el celibat opcional
i el sacerdoci femení
sobretot
han estat sectors
o sacerdots
parròquies
de les comarques
de Girona
però que potser
es poden estendre
altres punts
de Catalunya
què n'opina
sobre qüestions
com aquesta?
Aquestes qüestions
aquestes dues qüestions
que vostè diu
que tenen un nivell
diferent
un és
l'un del celibat
opcional
l'altre és
l'un del sacerdoci femení
el magisteri
de l'Església
Pau VI
i Joan Pau II
s'han pronunciat
en diverses ocasions
concretament
sobre aquest segon tema
el tema
del sacerdoci femení
Pau VI
ja va declarar
rapidament
que l'Església
no es considera
autoritzada
a admetre les dones
a l'ordenació sacerdotal
i Joan Pau II
ho va ratificar
Pau VI
això
en va parlar
concretament
l'any 1975
i Joan Pau II
ho ha ratificat
el 1994
amb un document
una carta
molt petita
molt curta
però
la qual diu
que
per tal de treure
tot dubte
sobre una qüestió
de gran importància
que atany
la mateixa
Constitució Divina
de l'Església
amb virtut
del seu ministeri
i de confirmar
en la fe
als germans
va declarar
que l'Església
no té
de cap
de les maneres
la facultat
de conferir
ordenació
saludable
a les dones
i
diu el papa
Joan Pau II
que aquest dictamen
ha de ser considerat
com definitiu
per a tots
els fidels
de l'Església
bé
és una qüestió
per tant
que el papa
i el magisteri
s'han pronunciat
l'altre
sobre el celibat
funcional
també s'han pronunciat
jo recordo
que durant el concili
de Vaticà II
aquest concili
també es va plantejar
jo estava a Roma
estudiant
i el papa
Pau Vizè
era molt sensible
veient els problemes
que això podia comportar
que comporta
però que també
totes les avantatges
que també té
el celibat
doncs llavors
ell va fer una consulta
pel que a mi
consta
a totes les esglésies
cristianes
i protestants
anglicanes
ortodoxa
i va arribar
a la conclusió
després d'aquesta consulta
que mantenia
aquesta disciplina
aquesta normativa
del celibat obligatori
celibat obligatori
per als avantatges
que va creure
que va obrir la porta
en quant a la secularització
però va mantenir això
Joan Pau II
ho ha mantingut igualment
bé
el celibat
és una cosa
avui és clar
estem en una societat
com deia abans
molt de drets
drets
però miri
això
el sacerdocit
no és cap dret
sinó que
és una cosa
que Déu crida
llavors aquí
el que obliga això
és que els bisbes
han de cridar
per les necessitats
de l'estipadiòcesi
aquelles persones
aquells nois
aquells joves
aquells homes
per al sacerdocit
que s'hagin compromès
lliurement
abans d'acceptar
el sacerdocit
a viure amb el celibat
per tant
és una imposició
bé
és una condició
que s'ha posat
en qualsevol cas
vostè valora
que sectors de l'església
plantegin aquest debat
públicament
pot perjudicar
justament
el conjunt de l'església
jo crec que pot perjudicar
aquesta cosa
però no em dir
perquè és una cosa
que ja
s'ha dit exactament
i s'ha dit explícitament
llavors això
et desorienta
molt fàcilment
les persones
i és molt important
també que hi hagi
una unitat
dintre de l'església
no una unitat
no vol dir uniformitat
però en aquestes coses
que incideixen
directament
en la vida
de l'església
convé que hi hagi
doncs una unitat
entre tots
sobretot
dintre dels mateixos
presbiteris
diocessants
és molt important això
perquè també
és un testimoni
de la credibilitat
del que nosaltres
estem oferint a la gent
que fonamentalment
estem oferint
el missatge
de Jesuclis
tant a mi em sembla
que això en primer lloc
no porta res
perquè no depèn
que es digui o no es digui
sinó que això
es manté igualment
com estava abans
hi ha unes raons
com el sacerdòs
i el femení
doncs més profundes
que no passa
amb l'altre
que és més disciplinar
però per tant
no porta res
i més aviat
crea tensions
i crea desànims
i crea tensions
entre un grup i un altre
és una tendència
i una altra
i això no fa bé
miri aquí hi ha una cosa
important
esclar
que és que
la convenió
dona força
a la missió
quan realment
hi ha una unitat
hi ha una pinya
dintre de qualsevol institució
aquesta institució
és molt més forta
estem veient
en tota institució
per poder realitzar
la seva funció
la seva missió
quan hi ha
escletxes
dintre d'aquesta institució
la que sigui
també dintre de les escletxes
i si n'hi ha
llavors
debilita la força
de cara a la missió
que vol dir
evangelitzar
i oferir
Jesucris
que és l'únic salvador
diu que aquests temes
poden crear tensions
també parla de
desorientació
també creu que
desorienta
per exemple
que
surtin
publicacions
en una revista
per exemple
declaracions
d'un sacerdot
de Huelva
on manifesti
públicament
o declari públicament
la seva homosexualitat
esclar
perquè això
és sacerdot
i ha acceptat
el sacerdoci
i sap doncs
realment
quines són
les condicions
i les exigències
del seu sacerdoci
com ho mateix
podríem dir
les exigències
d'una persona
casada cristiana
per tant
escolteu
això
no orienten
sinó tot al revés
desorienten
jo diria que és
una incoherència
en respecte
d'aquests compromisos
que ha acceptat
quan una persona
accepta un compromís
de servir
a la comunitat
sobretot
en el sacerdoci
aquesta persona
sí que manté
una certa privacitat
de la seva vida
en tots els aspectes
però cada dia
la manté menys
té una dimensió
molt més de publicitat
perquè es deu
a una missió
que en aquest cas
és una vocació
i que no és
un professional
d'uns moments determinats
sinó que és un estil
de vida
que l'agafa completament
i que encara
que realment
té també uns horaris
i unes coses determinades
perquè també
lògicament
com a persona
té que descansar
té que menjar
tot això
però
està com dedicat
totalment
en aquella missió
que ha rebut
i que l'església
i que l'hi confia
i que no és per ell
sinó per als demés
i per tant
s'agreuja
encara
en aquest cas
a nivell d'organització
interna
d'altra banda
senyor Arca Bisba
l'església catalana
està vivint
un cert procés
de renovació
per motius
d'edat
i alguns relleus
alguns canvis
hi han hagut molts
ja
hi han hagut molts
jo li volia preguntar
justament
com valora
aquests canvis
com veu
alguns canvis
que hi ha hagut
amb bisbats
de Catalunya
els canvis
han anat bé
jo crec que són
persones que coneixen
la nostra realitat
els bisbes
que han estat
nomenats
amb altres diòcesis
són bisbes
que han participat
tots ells
en el Conselli Provincial
de Reconència
per tant
són persones
més aptes
i en curs
perquè tenen
un coneixement
de la realitat
perquè tenen
un coneixement
de la nostra cultura
del nostre país
perquè a la vegada
han participat
activament
en la celebració
del Conselli Provincial
de Reconència
tot això és positiu
jo crec que és important
també
que totes les diòcesis
de fet
ja s'hi està treballant
el que passa
que no sempre es veu
els resultats
però
que sortissin
també
de les altres diòcesis
que no siguin de Barcelona
sacerdots
que són aptes
que són candidats
molt aptes
per l'episcopat
per altres diòcesis
per tant
això també seria
un aspecte
que podria complementar
i enriquir
aquestes renovacions
queda la renovació
de l'arcabisbe
de Barcelona
Ricard Maria Carles
això
hi ha una carta
em sembla
que ja es va fer pública
que ens sembla
que a l'Illarell
li prorregaven dos anys
i després ja també
més endavant
exactament ara
el que li tocarà
almenys per complir l'edat
és el bisbe de Vic
i de l'arcabisbe de Barcelona
perdona que insisteixi
però s'havia parlat
fins i tot
que vostè podria ser
un candidat
a substituir
l'actual arcabisbe
no això és
això aquestes coses
que es parlen
no tenen cap fonament
és a dir
l'únic fonament
que poden tenir
és que la gent
coneix una persona
i digui
pensi
però això no
gràcies a Déu
és nostre senyor
és a dir
l'Esperit Sant
i lògicament
la Santa Seula
que realitza
també tota aquesta acció
de l'esglàgia
de cara al nomament
de diòces
hi ha molts candidats
aptes per anar
a l'arcidióces
quan sigui el seu moment
de Barcelona
li preocupa
però que hagin sortit
i tornem una mica
al que comentava abans
l'aparició en mitjans
de comunicació
de veus
de manifestos
de sectors
de l'arcabisbat
de Barcelona
que demanin
un tarannà
més dialogant
més obert
que l'actual
no, miri
jo crec que aquestes coses
és molt important
sempre arreu
arreu
m'estic referint
que s'entengui molt bé
el que és l'esglàgia
aquí em sembla
que és entendre
que l'esglàgia
realment no l'hem fet nosaltres
no l'hem constituït nosaltres
sinó que és un do
que rebem de Déu nostre
senyor
i que per tant
certament que l'esglàgia
hi té
o dintre de l'esglàgia
hi ha uns aspectes
que poden ser democràtics
en moltes coses
hi ha l'elecció
dels membres
del Consell Pastoral
l'elecció dels membres
del Consell Presbiteral
etcètera
ara hi ha altres coses
que no
perquè la naturalesa
de l'esglàgia
entesa com s'ha d'entendre
eclesiològicament
amb l'eclesiologia
del Consell Vaticà II
no és una societat
com les altres
el perill que tenim
una miqueta
i no pas per mala intenció
a vegades
inclús per ignorància
perquè avui també
la ignorància religiosa
va augmentant
sobretot en certes edats
aquests més jovenets
doncs clar
fàcilment és aplicar
a l'esglàgia
els mateixos criteris
de la societat civil
en quant a la seva organització
i a la seva naturalesa
però l'esglàgia
no és com una societat civil
és una altra cosa
per què?
perquè no és una societat civil
perquè té una finalitat diferent
i perquè ha estat creada
per Déu Nostro Senyor
és a dir per Jesús Cris
que ens l'ha deixat
llavors això
em sembla que demana
també veure-ho
amb aquesta visió eclesial
amb una visió ben objectiva
però partint doncs
de les fonts de la revelació
estem a punt ja d'acabar
el mes de febrer
no fa gaire setmanes
el govern central
anunciava una inversió
de més d'un milió d'euros
que això són
260 i escaig
milions de pessetes
una inversió destinada
a obres de restauració
de la catedral
en quin moment
ens trobem
de restauració
d'aquest procés
llarguíssim
però important
és llarguíssim
jo diria que no s'acabarà mai
perquè una catedral
és una catedral
però ja s'ha fet
la façana principal
el temps de l'autor Torrella
també es va començar
doncs la façana
i es va acabar
en temps de l'autor Torrella
i meu
l'altre de l'est
de la façana de l'est
la lateral
després vaig aconseguir
també el ministeri
de la restauració
del campanar
per dintre i per fora
i ara hem aconseguit
el pla de catedrals
aquesta quantitat
260 milions
o així
de cara a la restauració
de la façana oest
i de les taulades laterals
així
de la nau lateral aquesta
i a la vegada
per tant això
és molt important
tindrem gairebé
tot el de fora
restaurat
s'ha aconseguit també
vaig anar aconseguint
a través d'un conveni
que hi ha a Mendessa
i la conferència episcopal
espanyola
de cara a la il·luminació
de catedrals
en tres anys
estem a 45 milions
per la il·luminació
hem arreglat
tota la infraestructura
estem preparant la il·luminació
no fàcil de fer
per altra part
amb una catedral
d'il·luminar-la
i il·luminar-la bé
necessitaríem
la neteja interior
de la catedral
perquè ara que s'il·lumina
es veu encara que hi ha
els efectes de les humitats
de les goteres
en fi
s'hauria de netejar
està bruta
però també tenim
un conveni
que vaig aconseguir
amb cinc institucions
que són
la Generalitat
la Diputació
l'Ajuntament
el Consell Comarcal
i l'Arcabizbat de Tarragona
de 500 milions
per sis anys
que s'està aplicant
i es fan coses molt importants
d'aquestes no visibles
però cada any
una quantitat
de tal manera
aixugar
les humitats
que hi ha
en el claustre
i en les capelles
del claustre
que era molt necessari
perquè s'hi ha pogut
tenir conseqüències
i gràcies a això
s'està subsanant
per tant jo diria
que fan esforços
considerables
en una catedral
que sempre es parla
de gairebé
de mils milions
perquè sempre parlem
d'això
ara en euros
és menys
però que és una catedral
jo estic sedicet
perquè tenim
una responsabilitat
Tarragona
té una catedral
només n'hi ha
a Catalunya
vuit de catedrals
vuit ciutats
que tenen catedrals
a més no en tenen
nosaltres som responsables
i no cal dir
l'arcabisbe
el primer responsable
que això que ens ha confiat
als nostres abans passats
nosaltres ho conservem
ho millorem
i el puguem oferir
a les generacions venyents
que és un testimoni
de la comunitat cristiana
de la Tarraco
de la Tarracoense
de l'Arxidiòcesi
metropolitana i primada
però a la vegada
també és un testimoni
de tota la cultura
i de tota la història
del nostre poble
ara si acabem
doctor Martínez Sistac
com celebrarà dissabte
el cinquè aniversari
d'Arcabisbe?
jo tinc aquí davant
ara agafo l'agenda
i miro-ho dissabte
molt entranyablement
per exemple
amb els seminaristes
em reuniré amb tots els seminaristes
que ho faig una vegada
al mes
del major i del menor
després
tindré una trobada
amb l'Arxiprestat
de Tarragona
perifèria
que hi ha a la plec
en el qual
tindré una periodista
d'intervenció
sobre la inició cristiana
i després
acabaré amb la celebració
de l'Eucaristia
i el senyorament
de la confirmació
de la parròquia de Sant Pau
és a dir
com qualsevol altre dia
com sí
qualsevol altre dia
però com ha de ser
d'un pastor
és a dir
al costat
de les comunitats cristianes
i anunciant a Jesucrist
doctor Lluís Martínez Sistac
arquivisbe de Tarragona
moltes gràcies
per participar aquest matí
en aquesta entrevista
en directe
a la sintonia
de Tarragona Ràdio
felicitats
l'enhorabona
per aquests 5 anys
i molta sort
de cara al futur
moltes gràcies
de donar-me aquesta oportunitat
gràcies
i bon dia