Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Costa llegir-la, però si a l'escola o de més gran t'aficiones, la recompensa és alta.
A més, els llibres de poesia han de tenir una forma, una textura.
Ha de ser d'aquest llibre que pots agafar amb una mà només, que et pots posar en el bolso,
que els trasllades d'un lloc a l'altre, que quan porten un temps han d'estar una mica gastadets.
I aquests llibres no s'obstenen aquestes característiques.
Sí, hi ha unes...
Estan nous, eh? Dica'm el temps.
Hi ha unes tècniques d'impressió que no sé per què passa.
Mira, aquí mateix és l'atzar, només hi ha un llibre narrativa i aquell està plastificat.
I els altres no estan plastificats.
Hi ha papers berjurats, cartolines, és com una tradició que es perd a la nit del temps.
El que és veritat és que acostumen a ser més petits, però que també els poemes són més breus,
perquè és un gènere literari més... on la paraula ha de ser més intensa, ha de tenir música.
Diverses condicionants que fan que la mateixa obra sigui més curta.
I tot plegat fa que els llibres de poesia siguin més breus, com tu bé dius.
Sinc títols que podríem esmentar, no?
Sí. Ràpid? T'explico. Però molt ràpid.
L'Ul de la Posta és una col·lecció de haikus i tanques, la forma japonès ha passat a la cultura catalana.
L'autora és Gòria Ganga.
Sofía Sala, una autora saragosana, ha fet La seducción de los cerezos.
Un recull de poemes breus. És una autora veterana i casualment viu ara en aquestes comarques,
però tota la vida ha viscut a Barcelona i a Saragossa.
I era una musa dels anys de la postguerra, però el temps passa per tothom.
Hi ha un altre llibre de poesia, de Rodrigo Rollo Castell, un proso jove.
El llibre es diu D'un mar inquieto. És un d'aquesta gent, d'aquesta legió de gent seguidors del poeta alemany Reina Maria Rilke.
Hi ha un altre llibre, Pere Rocalloret. Va ser un autor jove que va morir en un accident.
Va ser un estudiant de la laboral, una persona molt brillant, però va morir molt jove.
Era professor de francès. Pere Rocalloret. El llibre es diu Rotacions.
Hi ha un altre llibre que és de la tertúlia de poesia mediona XV.
Una de les tertúlies que funciona en aquesta ciutat.
Es reuneix cada mes. Veteranes, a més, eh?
Sí, bueno, ja porta sis anys. En aquest temps que tot està en fogàs, està durant.
Fan tertúlies internes i fan recitals en jocs públics.
Fa tres dies va fer un recital amb música i tot això al Cafè La Cantonada.
Acostumem a fer-lo a la vaqueria, però en aquesta ocasió a La Cantonada.
El llibre es diu La decisió de naufragar. Són once poetes d'aquí.
I un altre llibre d'un autor que serà l'únic que farem promoció avui, que si anarà a l'estand de la llibreria, serà a l'estand de Sant Jordi, aquí a la Rambla.
Es diu El mito de la taverna. És una col·lecció de relats.
És un autor que va estar escrivint molt de temps, no havia publicat, i portent dos anys publicant-li els seus relats.
L'any passat, amb el títol No solo de pan, vive l'ambre, i ara El mito de la taverna.
El mito de la taverna és el primer relat i és fàcil de comprendre.
Fa un joc paròdic amb el mito de la caverna de Plató. Aquests són els llibres que presentem per Sant Jordi.
Enrique Gómez León serà aquesta tarda, com deia, signant exemplars.
A les 6, l'estand de la xera. Després, també a dos quarts de 9.
És una hora més difícil, perquè em sembla que després hi ha futbol, no?
És que això del futbol avui jo no sé com anirà el tema.
Abans dèiem que això del futbol era com Sant Jordi i el drac, un autèntic duel.
com el que es jugarà avui. Per això també s'ha avançat l'hora de la celebració dels castells i tot plegat.
De totes maneres, hi ha gent que no li agrada el futbol, malgrat que sembli impossible.
Malgrat que sembli impossible, hi ha gent que no li agrada el futbol.
A mi m'agrada, eh? Però entre llibres i llibres, escolta això. I ara apago el mòbil, eh?
Sí, apago el mòbil, perquè això sí que seria, doncs, realment ens entorpiria.
Queda't una estoneta amb nosaltres, perquè encara volem parlar de més llibres i més publicacions.
Aquest matí, si se'n recorden, quan parlàvem amb editors i amb altres autors,
dèiem, home, aquest Sant Jordi no només hem de parlar de narrativa.
El llibre és un format que permet, doncs, traslladar moltíssima informació al públic.
Ara parlàvem de poesia.
Tenim aquí un llibre que també ha esmentat, doncs, aquest matí un dels editors que ens ha acompanyat,
el Jordi Ferrer. És un llibre que és de la Marta Badia.
Bon dia, Marta. La Marta ens acompanya avui. Què tal?
Hola, bon dia.
Aquí, apurant, també a aquestes hores del migdia de Sant Jordi.
I a mi m'agradaria que fos la Marta qui digués el títol d'aquest llibre,
perquè a mi em suposa una certa dificultat.
Podem dir que és una mena de cançoner de Nadal, però el títol el deixo que el diguis tu.
El llibre es diu Tunga tantung, i no és res més que l'estrofa,
la tornada d'una cançó de Nadal molt coneguda.
Parla'ns d'aquest llibre, que, sens dubte, serà un llibre molt interessant,
no només per les escoles, que de vegades on pot pensar que és un llibre diem per les escoles,
però també a nivell particular, no?
Mira, és un recull de cançons de Nadal,
i els hem recollit perquè, per Nadal, tothom canta.
Llavors, hi ha poques estones, allò, al llarg del cicle de tot l'any,
que la gent s'atreveixi a cantar.
És que cantem normalment, cantem a totes hores,
però la gent normal, normalment només canta quan és un aniversari,
quan va al futbol o quan és Nadal, perquè per Nadal tothom canta.
Llavors, aquest llibre és un recull de totes les cançons tradicionals
que hem trobat adequades, el llibre l'hem fet entre la Montserrat Busquer i jo mateixa,
i hem trobat adequades per nens petits.
Per què?
Quan et trobes per Nadal, tothom canta el fum-fum-fum,
tothom canta el rabadà, però...
I com a molt el desembre congelat hi para de cantar.
Sí, però, per exemple, el desembre congelat,
melòdicament és una cançó molt complicada,
llavors la fem cantar a nens petits,
i llavors això no funciona gaire.
Ah, clar, clar, clar.
Llavors, la idea d'aquest cançoner és tenir un recull
perquè tothom, petits i grans, pugui llegint aquelles cançons,
doncs, bueno, cantar-les i tenir-les com a repertori.
Però, a més a més, resulta que a cada casa hi ha una cançó diferent,
a cada poble hi ha una tonada diferent,
que totes s'assemblen i totes són diferents,
i totes són igual de vàlides.
Llavors, quan tu sents un cagautió,
automàticament et surten
«ai, jo en sabia un de diferent»,
i llavors el cantes,
i llavors això es multiplica,
i rere d'una cançó ve una altra,
i després una altra, i després una altra, i després una altra.
I això és el que pretenem, que es canti.
I aleshores, d'aquestes cançons
que cadascú, cada localitat, té la seva versió,
n'heu fet una tria o les heu reflectit totes?
No, no, no, hem fet una tria,
perquè de cançons n'hi ha tantes com persones,
i llavors això són tantes com llars, o tantes com cases.
No és així, és com la canto jo?
No, no, no, no, què va, què va.
Justament el que a nosaltres ens agrada
o el que trobem interessantíssim de la tradició popular
és que som d'aquesta manera,
perquè han arribat d'aquesta manera,
i cada casa hi ha posat la seva,
la seva petita variació,
o cada poble hi ha posat el seu petit canvi.
Llavors, els que ens han arribat fins a nosaltres
són per alguna cosa,
perquè les ha cantat la padrina
o perquè la tieta hi havia posat no sé què,
i segur que en un principi
aquestes cançons eren diferents, segur.
Es redueix a un àmbit geogràfic concret
de les comarques de Tarragona?
Aneu més enllà?
No, no, no, no, no, en general?
Anem, anem, és Catalunya,
País Valencià, també hem agafat les illes
i també hem agafat la Catalunya Nord.
Per tant podem descobrir coses de la gent d'aquí.
Sí, sí, i tant, i tant.
Molt interessant, un treball de recerca considerable, no?
Sí, sí, perquè a més hi ha cançons inèdites
d'aquelles que la Montserrat,
com que fa molts anys que treballa,
tenia guardades en un calaix,
perquè així que algú et canta una tonada,
doncs tens la mania o la deformació professional
d'agafar-la i escriure-la, no?
I llavors les guardes en un calaix,
llavors al cap dels anys en surten.
I ara ha sigut l'oportunitat que ens ha brindat Arol Editors,
no, no, doncs de sortir-ho al carrer.
Si em permets, aquest llibre és el primer
d'un segon que sortirà molt aviat.
El segon es dirà tuncatenteta
i és exactament el mateix,
però amb el doble de repertori.
Perquè ens vam trobar que teníem una quantitat
tan gran de cançons
que amb un sol cançoner no anava bé.
Llavors els hem dividit en dos,
que tindrà exactament el mateix format
i serà tot igual,
però amb el doble de repertori.
No són publicacions que sovint egin
en el mercat editorial
i realment són necessàries,
sobretot quan hi ha aquest moviment
de recuperar la cultura tradicional i popular.
Que ningú es pensi que és exclusivament
un llibre de valor etnogràfic,
és un llibre pràctic,
perquè tenim les partitures, les lletres...
Sí, a més, farem una cosa nova,
que és que les cançons estaran penjades
a la pàgina web d'Arola
perquè la gent que li sigui una mica més dificultós
treure la melodia a nivell musical,
que les pugui baixar a nivell de sonor,
a nivell de midi.
Llavors això estarà penjat a la pàgina de Role Editor
i això convenientment s'anunciarà
quan es faci, de fet, la promoció del llibre.
Aquest llibre el trobaran,
aquest Sant Jordi, evidentment,
a les parades d'aquí de la Rambla,
a les llibreries.
No té pèrdua, com si parléssim d'un carrer,
no només pel títol,
que és prou eloquent,
sinó també per la portada,
perquè és un llibre que s'identifica immediatament.
És un llibre molt bonic.
A més, m'agrada molt parlar de llibres bonics,
a banda del contingut,
perquè fa goig veure un llibre ben presentat
i ben editat.
Sí, és un llibre molt bonic.
Com a objecte és molt bonic.
Penso que a Role Editor
ha fet una tasca fantàstica
perquè s'entén, és net,
és bonic, és agradable.
I una cosa molt interessant
per la gent que treballem amb música,
que és que és un cançoner de tapes dures,
per tant, és un llibre de cançons.
Perquè els cançoners a la llarga
sempre acaben fets una mica malbé
perquè són de molt l'ús.
Per tant, això també ho han tingut molt en compte.
Doncs ja ho han sentit.
Una altra bona aposta per aquest Sant Jordi.
Ens acostem al punt de la una del migdia.
Jo no sé si a vosaltres us agrada fer mots encreuats,
allò que en castellà es diu crucigrames.
És Josep Maria que està d'aquí.
Ara parlarem amb ella.
A vosaltres us agrada? Teniu traça?
Jo no gaire.
Des de petit que no he fet cap mot encreuat,
però és un problema de temps lliure.
quan siguem grans ja farem altra vegada mots encreuats.
Però hi ha molta gent, és una...
Jo he de confessar que vaig passar una etapa obsessiva, eh?
Sí.
A tota hora.
Ara ja no, ara ja he perdut, va a tota hora.
S'aprèn vocabulari.
Moltíssim.
I en aquest cas que ha fet Josep Maria com a autor,
en Tarragona enraixada,
a més té el morbo o l'atractiu,
que hi ha molts topònims,
milers de topònims locals,
i això ajuda també com a element didàctic
a conèixer el nostre entorn, eh?
Doncs aquesta Tarragona enraixada,
en parlarem d'aquí uns minuts,
si al Josep Maria, eh?
Bon dia, Josep Maria,
que t'estem fent esperant molta estona avui, eh?
Si et pots esperar una miqueta...
L'esperes molt agradable, Iolanda.
Molt bé, gràcies.
Doncs escoltarem les notícies
i parlarem en tot cas.
Marta, Manolo,
feu-nos una recomanació a banda del vostre llibre,
que està més que recomanat des d'aquí ja, eh?
O què comprareu o què heu comprat?
Jo, per Sant Jordi, sempre compro poesia.
Penso que és un moment molt concret
en el qual surts al carrer i compres
i cada any em deixo recomanar llibres de poesies.
Llavors, avui, ara mateix,
aquí n'hem fet una recomanació força,
un ventall força ampli,
per tant, jo recomano que per Sant Jordi,
a més a més del que es compri normalment,
es compri poesia,
perquè llibre se n'ha de comprar tot l'any.
Naturalment, i tens algun poeta o poetesa
que t'agradi particularment?
Qualsevol que escrigui bé
i que faci cantar les lletres.
També ens recomanaràs poesia, no?
Jo també, i m'apunto el que ha dit Marta, no?
Marta, m'apunto el que he sent conegut ara
i ha estat un plaer.
Jo, el que he dit Marta,
i a més sumo una cosa,
que es compri la gent el que vulgui,
que llegeixi per plaer, no per obligació,
perquè és una aventura intel·lectual molt gran
i no la substituirà cap mitjà.
Podrà complementar-lo a l'internet
o el que vulguem,
però no la substituirà cap mitjà.
I avui és un dia per trobar-nos aquí a la Rambla
per comprar llibres,
però allò que ha dit la Marta,
que sembla una evidència,
hem de comprar i llegir llibres tot l'any.
Avui, en tot cas,
posem un cert èmfasi a aquesta data,
però llegim i comprem llibres tot l'any.
Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos.
Bona festa de Sant Jordi.
Nosaltres ara les deixarem en companyia,
molt breu de les notícies.
immediatament després entrarem ja en la recta final
del nostre programa,
una edició especial del Matí de Tarragona Ràdio
que estem compartint amb tots vostès
en directe des de la Rambla Nova de la ciutat,
des de dos quarts de deu del matí.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
La una del migdia, bon dia i bona hora.
Jordi Pujol defensa l'esperit reivindicatiu
de l'11 de setembre
davant de l'opinió del popular Alberto Fernández Víaz
que aposta en canvi perquè l'esperit
de la Diada Nacional, l'11 de setembre,
sigui més semblant al de Sant Jordi,
que és més festiu.
Són declaracions d'avui al matí
al Palau de la Generalitat
durant el tradicional esmorzat de Sant Jordi.
Una diada tradicional del llibre i de la brosa
que viu una jornada marcada pel bon temps
en què els autors i les autores,
siguin o no mediàtics,
firmen exemplars entre els seus lectors.
Milers de persones concentrades a aquesta hora
a la plaça El Pilar de Saragossa
en contra del PN, el Pla Hidrològic Nacional.
La protesta la convoca el govern d'Aragó
amb el lema Aigua i Futur.
El president aragonès, Marcelí Iglesias,
convençut que la pressió social
pot acabar aturant aquest projecte.
Avui al matí la Policia Nacional
ha detingut a Sant Sebastià
dos presumptes membres del comando
Donost i Deta.
Segons el Ministeri de l'Interior
s'encarregaven de les tasques de suport a l'escamot.
Repassem el més important del món de l'esport.
Catalunya Informació.
Joan Gaspar visita els jugadors del Barça
a l'hotel de concentració blaugrana
a les hores prèvies al partit
contra el Real Madrid de la Lliga de Campions.
Gaspar vol transmetre un missatge d'unió
i diu que no sap si acabarà
el partit d'aquest vespre a la llotja.
El dispositiu de seguretat per aquest partit
serà lleugerament superior
al que s'estableix en un Barça-Madrid de Lliga.
D'altra banda, els usuaris de la bicicleta catalana
ens organitzen un acte reivindicatiu
als voltants del Camp Nou
per protestar perquè els cotxes envaeixen el seu espai.
Segona jornada de competició
al torneig comte de Godó de tenis.
Avui debuten, entre altres,
Corretge, Bruguera i Moya.
Pel que fa el temps, avui sol
a la majoria de les comarques de Catalunya
i en una hàgara de les comarques 준