Una conclusió o una evidència és que la ràdio a Tarragona
sempre ha estat molt al costat dels principals esdeveniments
socials, polítics que han anat marcant la ciutat
i ha seguit molt una tendència, una evolució
com altres emissores de qualsevol altra ciutat.
Vull dir que no som una singularitat o un cas específic
amb una evolució, sinó que respon molt als paràmetres
que pot seguir la cadena CERA a nivell d'Espanya
o qualsevol altra emissora.
Per exemple, al llarg del temps, des de l'època que neix,
passant per tots els moments polítics que hi ha hagut a Espanya,
veus que Tarragona ja ha participat de ple,
que tot ha tingut ressò a la ciutat,
que la ràdio ha acompanyat sempre els ciutadans,
que ha estat molt present amb la gent
i jo crec que és sobretot això que s'evidencia
aquest paral·lelisme entre evolució social, política
i les zones de la ràdio.
Sentíem aquella gravació de l'any 1924,
Ràdio Barcelona va ser la primera emissora de ràdio
de l'estat espanyol i pocs anys després, com deia,
1933 comença la ràdio aquí a Tarragona.
Sí, aquí a Tarragona va començar Ràdio Tarragona,
amb el Josep Maria Terrassa, va ser la primera veu,
era ara el 7 d'octubre del 33,
si més o menys estem d'aniversari,
i ell, Ràdio Tarragona, va ser l'única emissora a la ciutat
fins als anys 70, quan desapareix la dictadura
i llavors comença el camí per l'eclusió d'altres emissores.
El camí de la ràdio, aquesta evolució històrica de la ràdio,
l'anirem analitzant els propers dies
i d'aquí uns instants també farem aquesta repassada en preu
amb l'autora d'aquest llibre, darrere el micro,
que és l'autor que és Cinta Bellmunt.
Però, abans que res, explica'ns com ha anat l'organització interna,
per dir-ho d'alguna manera,
com ha anat la recopilació de dades d'aquest llibre,
d'aquest darrere el micro.
Bé, el primer que vaig fer quan se'm va plantejar el llibre
va ser mirar en quina bibliografia hi ha,
què s'havia publicat sobre la ràdio a la ciutat
i pràcticament només hi havia les memòries del Terrassa,
que no és pròpiament història de la ràdio a Tarragona,
és una barreja de la ràdio, la seva vida, la seva manera de fer.
Llavors, ja vaig intentar mirar si hi havia publicacions similars
al que nosaltres volíem fer d'altres ciutats.
No vam trobar res igual.
Llavors, ja vaig anar de recerca bibliogràfica
per històries concretes d'emissores.
Et trobaves 10 anys de Ràdio Salou,
75 anys de Ràdio Reus,
però de Tarragona a Ciutat, similar, no teníem res.
Quan ja vaig tenir una mica el panorama
i per veure les pautes que havia seguit la ràdio en general,
vaig continuar documentant-me a nivell de cronologies
de fets significatius de la ciutat.
I ja, finalment, quan havia fet aquesta recerca bibliogràfica,
vaig estructurar uns qüestionaris
que vaig enviar uns 90 periodistes
que en un moment o altre han fet ràdio a la ciutat
perquè volíem que fos un llibre molt viu
amb testimonis de la gent,
dels professionals que han fet ràdio
o que hi han col·laborat.
I llavors l'objectiu del qüestionari
era que expliquessin
com havien cobert informativament
diferents esdeveniments de la ciutat.
I també una mica de preguntes sobre la tecnologia
que havien utilitzat els llars del temps,
que han sigut espectacular,
els canvis tecnològics,
i programes de cada època que havien fet
que trobessin més significatius
dins de la seva carrera professional
per poder il·lustrar el que passa a la ràdio en general,
poder-ho aplicar al cas de Tarragona en concret
i tenir la veu dels protagonistes
que en realitat són els professionals que han fet la ràdio.
És a dir, que el llibre sobretot és,
i principalment, el recull del testimoni
d'uns 90 professionals.
Sí, de fet s'hauria d'interpretar
com un reportatge molt humà
del que ha estat la ràdio
durant aquests 69 anys,
perquè a més hem trobat professionals
de totes les èpoques.
Hi ha hagut algun cas
que també va ser determinant,
no hem pogut localitzar,
però, en general,
sí que no ha quedat cap forat
que diguis aquí no tinc veu.
Des de l'època de Ràdio Tarragona
fins ara a l'agost del 2002,
amb les diferents emissores
que han anat obrint,
s'han anat instal·lant a la ciutat,
hem trobat de tot.
Una mica, veus que
entre els diversos professionals
ens anem complementant.
Llavors, sí que hi havia qüestionaris,
aquí ja depèn de cadascú
el temps que tingui,
el que volia escriure,
i això, no?
Llavors, en algun cas,
s'ha complementat
amb entrevistes personalitzades.
Si veia que hi havia
algun aspecte que donava de sí
o no quedava prou clar,
i en alguns casos
s'han fet entrevistes, a més a més.
No s'han fet totes personalitzades,
de cadascú físicament,
perquè amb el temps que teníem
era impossible.
Ja era una feina de narradora
dels qüestionaris,
que arribessin,
que contestessin.
si a més a més
esdecada físicament
a 90 persones,
en aquest cas,
amb la premura
de temps que teníem,
era impossible.
Parlem de temps.
Quants mesos
de dedicació al llibre?
A veure,
de dedicació plena,
cinc,
des de finals d'abril.
Me'n recordo que
per les vacances
de Setmana Santa
vaig començar una mica
a contactar,
a fer la ronda
per les emissores,
per avisar-los
i anar recollint
si tenien llibres,
a veure quina documentació
hi havia a cada lloc,
avisar-los
que enviaria els qüestionaris.
O sigui,
cinc mesos,
allò molt fort.
La idea,
vam decidir
l'encàrrec
era del març,
però llavors
jo estava acabant
un altre llibre
i no podia
començar aquest
si no acabava l'altre.
Llavors,
diguéssim que
va haver-hi un mes
i així d'impàs,
però després ja molt intensiu
i clar,
l'estiu també,
gran part de les vacances
acaben d'escriure
i dilluns passat
encara correixien galerades.
Hi ha hagut un esforç
molt important
per part de tothom,
de l'editorial,
del corrector,
de tothom s'ha abocat molt
i després molts companys
que en ple agost
no tenien cap problema
si els trucaves,
facilitaven dades,
dubtes,
aclarien dubtes
que teníem,
vull dir que hi ha hagut
companys
que ja han col·laborat
molt també,
ajudant a buscar persones.
El llibre, com dèiem,
és una iniciativa
que sorgeix fa uns mesos
a principis d'aquest any,
és una iniciativa
de l'Empresa Municipal
de Mitjançant de Comunicació
i d'Arola Editors.
L'editorial de seguida
recull la idea
de forma positiva,
Alfred,
per què?
Per què?
Perquè,
com el nostre entendre,
la ràdio
ha sigut sempre
un reflex
dels camins socials
de Tarragona
i de tot el país
i al principi
del segle XX
la televisió
i la ràdio
va ser molt important,
després la televisió
semblava que prengués
protagonisme a la ràdio,
però la ràdio
després va tornar
a agafar
un dinamisme
molt important
perquè és
molt més àgil
i,
com deia abans,
ha marcat
tots els desaveniments.
És la història
de la ràdio,
però no deixa de ser
un reflex
de la història
de la nostra societat
d'aquests anys.
És el primer llibre
que Arola Editors
publica
sobre un mitjà
de comunicació
o no?
O ja havia publicat
altres qüestions
relacionades amb aquest món
del periodisme
i de la comunicació?
És el primer llibre.
És el primer llibre.
És un reflex
de la història,
segurament,
són 69,
pràcticament 70 anys
d'història de la ciutat.
El producte
que veurem
aquesta setmana,
perquè es presentarà
públicament aquesta setmana,
com és?
Com el podem explicar
als oients?
El producte
encara no està acabat,
o sigui,
que estem
en uns terminis
curtíssims.
Home,
jo crec que
ens caracteritza
els llibres ben fets
i és una portada
atractiva.
Estem parlant
de 200 pàgines
en fotografies,
en fotografies
que recreen
la lectura
i, a més a més,
en la història de la ràdio
són molt adients
perquè surten personatges
de molts coneguts d'aquí
i la lectura
molt agradable.
Pràcticament 200 pàgines,
no s'arriba a cinta.
Sí,
ja són 86,
en penso,
però vaja que...
Suposo que se'n podrien
haver publicat moltes més.
Sí,
perquè aquí et dónes compte
que,
de fet,
és el primer treball
que fem a gins de ràdio
a la ciutat
i està tot tractat
per sobre.
És un reportatge,
una visió panoràmica
del que ha estat
la ràdio a la ciutat.
Però, clar,
et dónes compte
que d'aquí,
ara que,
per exemple,
tenim estudis
de comunicació
a la universitat,
que d'aquí poden sortir
idees
per tecines
i tesis
i treballs de recerca
que hi ha la tira
de coses,
no?
Des de gèneres
de radiofònics,
continguts històrics,
anàlisis de veu,
de contingut,
podries fer moltíssim,
no?
De fet,
ha sigut
una primera recopilació
que,
almenys,
de recollida de dades,
i això pot servir,
no?
que donaria
moltíssim
d'ací
per investigar.
Aquesta publicació,
també, Alfred,
suposo que confirma
d'alguna manera
la voluntat,
la filosofia
de l'editorial
de fer coses
d'àmbit local,
encara que tinguin
un interès en general,
i fins i tot
de ser pioners,
entre cometes,
o de fer coses
i treballs
editorials
que fins ara
no s'havien recollit,
no?
Perquè ja estem parlant
que és el primer llibre
que parla realment
que recull la història
de la ràdio a la ciutat.
Efectivament.
Nosaltres
jo crec que tenim
dos vessants.
una que és
tocar temes locals,
tenim bastantes edicions
que toquen
els temes locals,
des del punt de vista
històric i d'altres,
i després l'altre
vessant,
que és d'àmbit general,
però de l'àmbit local
realment hi tenim
un carinyo especial
perquè és el reflex
de la nostra ciutat
i del nostre entorn.