Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Jo vull dir en primer lloc el següent, i crec que és el més important del que els hi vaig dir, perquè en definitiva la notícia la tenen tots vostès.
Jo el que crec és que em puc haver equivocat. Simplement em puc haver equivocat a la meva vida moltes vegades.
Estic convençut que m'he equivocat, que m'he equivocat fent una cosa, que em puc haver equivocat fent-ne una altra,
que algunes vegades em puc haver equivocat perquè algú m'ha demanat que fes una cosa o fes una altra.
I probablement amb la manera que tinc de fer les coses, possiblement amb un excés de protagonisme,
possiblement amb un excés de sinceritat.
Jo crec que dintre de la classe política sóc dels polítics equivocant-me o no dels més sincers que hi ha.
I és probable que m'hagi equivocat, insisteixo, que m'hagi equivocat amb un tema, que m'hagi equivocat amb un altre,
que hagi comès errors. No només és possible, sinó que jo estic convençut que així ha estat.
Ara, del que sí que estic convençut és que no em mereixia el que m'ha passat.
Jo crec que han sigut masses anys per avaluar un error de la manera que s'ha avaluat
i perquè s'hagi utilitzat de la manera que s'ha utilitzat.
Si jo hagués cregut en el seu dia que anava a cometre un error i no fos tan sincer com sóc,
que això m'ha perd moltes vegades, o tan, si vostès volen, tan obert com sóc, que em perd moltes vegades,
jo hagués utilitzat qualsevol dels camins normals de la vida per fer les coses.
el telèfon, la trucada, el buscar una altra persona que et faci la feina per tu,
i tot això ja saben vostès que és perfectament possible.
Però, insisteixo, el defecte que tinc, i això me'l reconeixo, és, no aquest, sinó molts més, per supost,
és que sóc excessivament transparent i probablement excessivament vedament amb les coses
o excessivament protagonista de les coses.
i pot ser que m'hagi equivocat aquesta vegada, m'hagi equivocat amb cents de vegades al llarg de 13 anys d'alcaldia,
però no em mereixia el tracte que se m'ha donat per alguns responsables polítics
i els anys que he estat al voltant de tot això.
Jo crec que no m'ho mereixia, és a dir, jo crec que els errors s'apaguen i la vida te'ls fa pagar.
Jo tenia un professor, professora de dret, que deia, no es preocupin, a vostès els aprovaré a tots
perquè ja els suspendrà la vida.
i jo crec que, insisteixo, que admetent com he admès sempre els meus errors i demanant perdó
com he demanat moltes vegades i com no han fet altres polítics, quan m'he equivocat,
jo crec que no em mereixia això.
però, en tot cas, en tot cas, així ha estat, així ha sigut i així s'ha acabat.
I ara, doncs, toca fer dues o tres coses molt importants.
En primer lloc, agrair als ciutadans i les ciutadanes de Tarragona,
que hagin tingut la confiança que han tingut en mi, no?
Votar amb un polític o votar amb un responsable polític
amb les condicions a cegues que ells ho han fet, no és fàcil.
Això no és fàcil.
És a dir, no és fàcil trobar una societat que digui
ja sabem que passa el que passa, ja sabem que té el que té,
però, malgrat això, continuem confiant en ell. Això no és fàcil.
I això fa que, una, la més important que ho agraieixi personalment
a tots i cada una de les persones,
els que han confiat en mi i els que no.
I la segona cosa que fa és que m'hagi donat l'oportunitat
d'aprendre i de distingir les persones com són.
també voldria agrair a totes les persones que han confiat en mi
més a prop, no? De les que, del que vostès anomenen com l'entorn.
I a les persones que estan al voltant meu,
els meus companys de política, els meus pares, la meva família,
els meus fills que ho han passat molt malament.
I que els agraieixi que en cap moment hagin tingut dubtes, no?
que el més fàcil és tindre dubtes quan passen aquestes coses.
És molt senzill, no?
Perquè un, quan llegeix un diari o quan sent la ràdio
o quan sent un comentari polític d'algun adversari polític,
el que és molt fàcil de continuar per la mateixa veta.
i és que el ciutadà normal és innocent fins que no es demostra el contrari
i el ciutadà que és polític és culpable mentre no es demostra el contrari.
I aquesta és la societat que tenim.
No sé quina part de culpa tenim els polítics que sigui així.
No ho sé.
El que sí sé, el que sí sé és que vostès els hi ha solucionat
més d'un dissabte i dimensi.
Algun de vostès els hi ha arreglat alguna notícia que no tenien
i que podien recordar.
Però en tot cas, bo està el que ve a cava.
I així he estat.
Moltes gràcies a tots vostès per l'amabilitat que han tingut
anar seguint aquest tema o aquests temes durant tants anys.
Espero no haver-los avorrits els periodistes.
No sé si els he avorrit o no, però espero no haver-los avorrit.
Espero no haver-los avorrit tampoc els meus companys adversaris
que han vist que malgrat els atacs personals i circumstancials
no han aconseguit guanyar una elecció.
Espero no avorrils i espero que continuïn pel mateix camí.
I màxim agraïment a el que vostès denominen l'entorn.
No sé què significa això de l'entorn,
però l'entorn més o menys és aquelles persones
que et diuen el que és la veritat de les coses
i que estan amb tu quan toca.
Els companys de partit que han tingut confiança en mi.
Se'n recorden quan vostès preguntaven
al secretari general quan era el Pere Esteve que pensava
o al secretari d'organització, el Felip Puig, que pensava
o al mateix president de la Generalitat un dia
que inauguràvem una terminal portuària i que era una terminal de carbó
i li van preguntar el que passava.
Doncs bé, moltes gràcies.
O al mateix Artur Mas, o al mateix Durant
que en un moment donat també va sortir explicant el que pensava.
Moltes gràcies a aquestes persones perquè han confiat en mi,
perquè el més fàcil era no confiar.
Insisteixo, m'he d'haver equivocat moltes vegades, moltes,
però no crec que sigui aquesta la manera de tractar els errors dels polítics.
I crec que si d'això en podem treure un 0,001% de manera de tractar les persones,
simplement de manera de tractar les persones,
tots, els altres polítics, els companys de partit, els adversaris,
els periodistes, les periodistes, les persones.
Jo crec que si d'això, del que ha passat,
entreguéssim un 0,001% de la manera de tractar la gent
i de la manera de pensar que el polític també és innocent
mentre no es demostri el contrari com qualsevol ciutadà,
jo crec que milloraria molt la democràcia d'aquest país.
Doncs res més, el que sí els hi dic és una cosa,
que d'aquest tema n'hi ha prou, que n'hi ha prou.
Que no m'apreguntin res més.
Que no me demanin res més.
Que no busquin res més.
No tinc que perdonar res amb ningú
perquè jo no sóc ni Déu ni un jutge per perdonar.
Que no m'apreguntin si olvido o no olvido
perquè evidentment les persones no tenim capacitat per negar l'oblid.
Vull dir, hi ha aquella persona que diu
jo ho he olvidat tot, això és mentida.
No m'apreguntin si olvido o no olvido,
simplement és una part de la meva vida.
No sé si l'oblidaré o no,
però vaja, no m'ho preguntin.
No em preguntin si perdono o no perdono
perquè no ve el cas.
Perquè jo no sóc un practicant d'aquestos que diu que perdono tot.
Jo, simplement, no m'ho preguntin
perquè no sóc ni jutge ni Déu ni Déus
per saber si perdono o no perdono.
No m'ho preguntin.
i els agrairé que amb el possible,
pel bé de la ciutat de Tarragona
i de la classe política de Tarragona
i si en valgo m'estimen vostès a mi,
jo crec que del tot malament no m'ho he portat,
que no m'ho tornin a preguntar.
Crec que val la pena tancar la fulla
i deixar-ho córrer.
i suposo que a partir d'aquí no hi ha cap pregunta més.
Moltes gràcies i fins a la propera roda de premsa
que els parlaré d'un tema d'ascensors.
Moltes gràcies a tots.
Gràcies.