Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
No és cap deshora si tenim en compte que per tindre-ho ben instal·lat,
a les 8 del matí ja has de tindre la parada més o menys instal·lada
amb aquests milers de llibres col·locats damunt de les taules.
Llavors ja és un costum habitual entre els llibreters
d'anar aquestes hores pel món.
Una dotzena de llibreries instal·lades.
Aquest Sant Jordi a la Rambla aproximadament.
Sí, més o menys és això.
I milers de llibres, com dèiem.
Milers de llibres.
Milers de novetats, a més.
Incomptables.
I moltes novetats.
Massa novetats?
Bé, això ja és una cosa que vulguem o no ja ens hi hem d'acostumar.
Hem dit moltes vegades que les editorials tenen dues dades a l'any en el calendari,
que són Sant Jordi i Nadal per treure les seves novetats editorials.
Sant Jordi cada vegada més és això, és quan aprofiten les editorials per fer les seves promocions.
Més cal veure que per Sant Jordi potser és de les poques èpoques de l'any
que les editorials anuncien llibres fins i tot per televisió.
Bé, doncs és així. El que teníem és una allau de novetats.
És cert, si això és bo o és dolent, jo em fa l'efecte que no cal ni valorar-ho.
Penso que és així i que el públic també és una qüestió que ho demana.
Quines previsions podem fer a aquesta hora del matí de la jornada,
tenint en compte això, que sembla que el temps ens acompanyarà,
que hi ha moltíssima gent ja a la Rambla.
Jo em sembla que serà una, comparativament amb el que tenim més a prop,
que és l'any passat, no calen edicions més enrere.
L'any passat va ser també un dia com avui, va fer bo des de bon matí fins a l'hora de tancar.
La Rambla es va omplir de gent, de compradors, de gent que anaven triant i remenant.
Sobretot a la tarda, quan es tanca el trànsit de cotxes en aquesta zona de la Rambla,
l'afluència de gent és molt més gran.
I com també hem dit altres vegades, i tu ho acabes de dir,
és la festa per autonomàcia, és la festa cívica important,
no tan sols a la ciutat, que podria ser una festa major,
però és una festa de tot el país.
Això vol dir que també hi ha gent que circula d'una ciutat a l'altra,
mirant les parades, també hi són aquest tipus de gent,
i llavors les previsions a fer és que l'èxit, almenys d'afluència de gent,
està més que assegurat.
Si haguéssim de fer una mena de fotografia,
una mena de recorregut fotogràfic per la jornada,
des de primera hora fins a última,
ja m'ha explicat una miqueta el que treballeu als llibretes
des de primera hora del matí,
i ara segurament comença a ser l'hora també de les escoles,
dels més petits, dels granos, no?
Ara en aquesta hora és quan comencen a circular les classes de P5,
de P6, dels primers nivells de primària,
que acompanyats dels seus mestres i professors
van acompanyant-los per totes les parades.
Alguns d'ells compren, porten allò uns pocs diners
per comprar algun llibre adequat a la seva edat,
però l'important és això, aquell trànsit
i que vegin aquesta gran festa.
I després com va evolucionant la jornada?
Doncs després la jornada ja entra dintre d'una mirada,
estem veient aquí pel carrer de la Sal,
que a baix som contingents d'estudiants de l'institut.
Bé, ara en aquestes hores és que circulen tot aquest tipus,
tot aquest tipus de clientela o de gent que van circulant, no?
I això va evolucionant sense parar tot el dia
fins a les 10 del vespre pràcticament perquè parem,
perquè desmuntem ja totes les parades, no?
Però ja és un no parar,
és un recanvi constant de gent,
hi ha gent que passa el matí i torna a passar la tarda,
hi ha gent que compra el llibre al matí
i torna a comprar el llibre a la tarda.
Vull dir, ara ja és un continu,
és un riu que no s'atura.
Hora punta?
Home, l'hora punta és entre les...
Jo diria, la punta a la bàxima
deu ser entre les 5 i les 9 del vespre.
Aquesta és la franja horària on hi ha més gent.
Justament en aquest tram on ens situem ara mateix,
pràcticament a aquelles hores no es pot ni circular,
però malgrat segurament els inconvenients,
les molèsties que això suposa
per aquests milers de ciutadans que s'ha plegat a la Rambla,
ni s'ha passat pel cap de canviar ubicacions...
No, però és que a més a més és un dia que...
El retrat de la cara de la gent
seria la cara de l'alegria, de la il·lusió.
Tothom té la il·lusió de comprar el llibre.
És un dia que potser aquella mica despenta,
aquella senyora que va amb el carretó amb la criatura
perquè al mig, que diria,
és on va aquesta senyora amb aquest carretó.
És el moment que tothom s'aparta,
que tothom deixa pas.
Potser en un altre moment, en una altra situació,
la gent fins i tot se sentiria molesta,
però avui no, avui tot és alegria,
més acompanya el temps.
És una festa d'aquelles que estudiant
el per què s'ha produït tot aquest fenomen,
doncs ens portaria a filosofar molt, no?
I ens portaria a entendre del per què
avui la gent esclata d'alegria.
Jo no li diria la festa com molts diuen del consumisme,
però si una festa d'alegria, sí.
A partir de les 10 del matí,
en aquest Espacial Sant Jordi de Tarragona Ràdio,
passarem per aquests micròfons alguns autors locals,
Jordi Tinyena, Margarida Ritzeta, Andreu Faro,
parlarem amb les editorials, amb Cossetània,
amb Arola, amb Edicions del Mèdol.
Quin és el paper de la literatura fet aquí,
per gent d'aquí, en una diada com la de Sant Jordi?
A veure, em sembla que això té la importància
que té qualsevol altra novel·la
que estigui publicada per un autor
que no sigui d'aquestes comarques.
La importància que té dintre de la ciutat, home,
és donar, és esperonar aquells autors
que continuïn fent la feina i ben feta tal com fan
i que traspassi aquestes fronteres,
fins i tot fictícies que entre tots hem ajudat a construir.
Jo penso que no és bo catalogar allò com autors locals
i literatura local i literatura feta a la ciutat.
De la mateixa manera que aquests autors
la fan aquí, la fan a la ciutat perquè hi resideixen,
la podríem fer en un altre lloc.
I el seu paper és importantíssim,
com pot ser el paper de qualsevol altre escriptor.
Val a dir que els seus autors d'aquí
sempre tenen una demanda més superior,
si val, al costat d'altres que no són d'aquí.
Acabem amb el tòpic de sempre.
Aquest Sant Jordi tindrà algun número claríssim en vendes?
Encara està per veure.
Tothom té la seva quinella.
Hi ha tres o quatre que competeixen.
Hi ha alguns que competeixen,
però jo les valoracions prefereixo fer-les demà.
Doncs les farem demà.
Pitu Rovira, president del Gremi de Llebreters,
gràcies per atendre la nostra invitació
i per venir per excavar-te uns minuts de la llibreria,
perquè el Pitu avui no hi serà a la Rambla.
Avui no serà a la Rambla.
Curiosament, com és que el president del Gremi de Llebreters
no hi és a la Rambla?
Doncs perquè un any, dintre de l'organització de la meva llibreria,
m'ha tocat estar a la llibreria i llavors a creure.
I en un dia com Sant Jordi no hi ha molta més gent
a les parades que a les llibreries?
És diferent.
A les llibreries s'omplen, eh?
S'omplen.
Hi ha gent que li agrada més anar a la llibreria.
També hi ha molta gent que veu que a la Rambla
està tan plena de gent que no pot accedir
més enllà de la tercera filera
de probables compradors
i accedeixen a la llibreria
i es poden trobar pràcticament amb el mateix, no?
Vull que de feina, de feina a les llibreries,
encara que sembli estrany,
n'hi ha, si no la mateixa,
si no més, la mateixa que aquí, eh?
Pitu Rovira, que vagi molt bé aquesta jornada de feina.
Moltes gràcies.
Gràcies i bon dia.
Pitu Rovira, el president del Gremi de Llibretes de Tarragona,
que s'ha escapat, com dèiem, uns minuts
del seu lloc de treball,
a la llibreria La Capona,
per explicar-nos una miqueta les previsions
d'aquesta jornada de Sant Jordi,
que comença amb un temps molt tranquil, molt estable.
Tenim alguns núvols, ara mateix,
al cel de la ciutat de Tarragona,
però comença a brillar el sol,
encara que de moment no de manera esplèndida,
però Déu-n'hi-do.
I moltíssima gent ja passejant per la Rambla,
davant de les parades de roses,
també davant de les parades de llibres,
remenant les publicacions,
els milers de llibres que avui hi ha
en aquestes llibreries instal·lades a la Rambla.
En aquest tram, recordem que el Gremi de Llibretes de Tarragona
ja hi ha posat dues grans pancartes,
en el tram que va des del carrer de la Unió
fins al carrer de Canyelles.
Aquí hi ha instal·lades les parades de llibres
i després en altres trams,
el que aniria des de l'estàtua dels espollets
fins a la font del centenari
i per damunt del carrer Unió,
anant cap al balcó del Mediterrani,
hi ha les parades de diferents entitats i institucions
que també participen en aquesta Diada de Sant Jordi.
Una diada que moltes vegades se'ns porta,
doncs això, novetats en el món editorial,
però també algunes novetats
o algunes publicacions especials
que van acompanyades dels diaris
de la premsa escrita local.
I avui és una de les qüestions
que volem abordar en aquests primers minuts
del especial Sant Jordi.
És una iniciativa del Diari de Tarragona
amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya
i de la Diputació de Tarragona.
Avui us volem parlar d'aquest àlbum dels castells,
la segona època d'or.
Un recorregut pel món casteller
dels últims 20 anys, des de l'any 1981
fins a l'any 2001,
és a dir, fins a l'any passat.
És una iniciativa del Diari de Tarragona
que ha coordinat el cronista casteller
i professor de la Universitat Rovira i Virgili,
Jordi Jari,
el que saludem també ja en directe
en aquest estudi mòbil de Tarragona Ràdio.
Jordi Jari, bon dia.
I bona hora.
Avui és jornada castellera també.
Per cert, avui,
la Diada Castellera de Sant Jordi,
s'avançarà mitja hora
i, a més a més,
es farà amb una certa agilitat
per no coincidir amb la semifinal.