D'aquí dos minuts serà un quart d'onze del matí.
Aquest matí de dilluns, com us anunciàvem fa un moment,
aquest programa ha volgut convocar,
ha volgut reunir els màxims responsables dels agents socials
de la demarcació de Tarragona
per parlar de diverses qüestions d'actualitat.
Bàsicament, de l'alta sinistralitat laboral
que patim en els últims mesos a les comarques tarragonines
i per parlar també del debat originat en les últimes setmanes
a l'entorn dels dos principals motors econòmics
que hi ha a la demarcació, com són el sector químic i el sector turístic.
Avui, per tant, ens acompanyen durant una estona i en aquest programa
el senyor Sebastià Cabré, que és el president de la patronal CEPTA,
la Confederació d'Empresaris de la província de Tarragona.
Senyor Cabré, bon dia.
Hola, molt bon dia.
També ens acompanya el secretari general de Comissions Obreres
a la demarcació de Tarragona, el senyor Joan Vinya.
Senyor Vinya, bon dia.
Bon dia.
I esperem que s'incorpori d'aquí uns instants.
Està a punt d'arribar als estudis de Tarragona Ràdio,
el secretari general de l'UGT també a les comarques de Tarragona,
el senyor Mario Rigau.
Sinistralitat laboral.
Avui és una de les primeres qüestions que volem abordar,
com dèiem, amb els representants dels agents socials
de la demarcació de Tarragona.
Perquè en el que portem dany, i si les xifres no s'equivoquen,
portem ja 27 persones que han mort en accidents laborals.
28, em corregeix el senyor Vinya.
Doncs 28 persones mortes a la demarcació de Tarragona.
uns sinistres, una sinistralitat que ha estat especialment greu
a les comarques de Tarragona,
encara que és un problema que s'extèn per tot el país.
Senyor Vinya, què hem de fer davant d'aquest fet?
Hauríem de començar dient que això és molt greu
i ens ho hem de prendre en sèrio.
Però quines solucions podem aportar?
I de les moltes dificultats i de les moltes solucions
que podem emparar, sobretot la principal,
està en conscienciar a tot l'àmbit professional
que això va en sèrio, que aquí ens hi juguem la vida,
i que estratègies empresarials de contractació
en cap moment deuen d'afeblir la responsabilitat
per part del món laboral, sobretot dels treballadors,
a efectes de posar les precaucions i les mesures més adients
per evitar aquesta sangria, que no n'hi ha una altra, no n'hi ha una altra.
Jo crec que entre la 340 i les empreses dins dels horaris laborals
tenim una sangria incalculable del que podríem dir
que va ser l'any 2001.
En guany tenim més del doble dels accidents
al món del treball.
Per tant, no té sentit això.
Quan no hi ha que amagar, que avui hi ha més mesures de seguretat
i més mesures de precaució de les que hi havia fa 12 mesos.
Això és innegable.
Senyor Cabré, què hem de fer?
Quines solucions podem posar a aquest problema?
A veure, jo estic molt d'acord amb el que diu en Joan Vinya.
A veure, primerament, l'extremadament greu de la situació
ens fa reflexionar.
I dintre d'aquestes reflexions,
possiblement solucions de primera mà no en tenim,
perquè si les tinguessin ja s'haguessin empreat,
però ens hem de posar a treballar.
Miri, jo crec que el principal problema que visiem en aquest país
és la irresponsabilitat davant del risc.
Passa, ahir estava mirant la televisió
i ens trobem amb 35 morts amb accidents de tràfic.
Estem en un país on se produeixen dos vegades més accidents domèstics
que accidents laborals tenint en compte
que la gent viu a casa seva ni la meitat de la jornada laboral.
És a dir, entre les hores que està al carrer,
les hores que està dormint, les hores que està treballant,
no els hi queda aquesta capacitat de tindre accidents.
Estem parlant de cultura.
La cultura no se soluciona d'avui per demà,
però el que sí que és evident és que es han de posar els mecanismes ja,
en aquest moment, a partir d'ara, a partir de fa molts mesos
que ho estem demanant,
que l'administració ens conscienci des de les escoles
en què aquesta cultura és necessària.
Es necessita ensenyar als nens
que aquests accidents es tenen d'evitar quan són adults.
Però el que sí que estic evidentment d'acord amb el Joan
és que estem en un país amb un increment d'activitat econòmica molt important
on les contractacions, jo no estic tan d'acord en què es fan de qualsevol mena,
sinó en funció de les necessitats que hi ha,
però el que sí que és evident és que moltes persones
no estan formades per la feina que estan desenvolupant,
que són treballs que s'han produït un gran increment
en els darrers anys i aquestes persones,
evidentment, ja se'ls intenta fer aquesta tasca de formació,
però no es pot formar en dos mesos el treball de tota una vida.
Jo crec que t'hauríem de diferenciar dos grans capítols.
Un capítol és el del risc que assumeixen les mateixes persones
i l'altre capítol és la capacitat professional
d'aquestes persones desenvolupant la seva tasca.
Si arribem a la solució amb aquella pedra filosofal
o no sé com mentar-la,
perquè és difícil dir-ho el nom de la solució,
però jo crec que passa pels dos elements,
per l'element de la cultura i per l'element de la capacitació professional.
A part del que nosaltres pensem que és
afegir més mesures de seguretat en cada lloc de treball.
Una pregunta doble.
Hi ha treballadors negligents?
Hi ha empresaris negligents?
A veure, és que jo ens de parlar de la...
Qui té la culpa?
Jo ens de parlar de la negligència,
jo diria, en quin és l'ànim
en què la gent acudit al lloc de treball.
A veure, no confundiguéssim
quina és la situació sociològica ni psicològica
del professional quan està fent la feina.
És que jo només me remuntaria el dia 24 d'octubre,
que va haver-hi tres accidents,
dos morts el mateix dia
i un que va morir unes hores després,
que no tenen re que veure absolutament
un amb l'altre.
No hi ha un comú denominador que digui
no, escolti, és que en prenent aquesta mesura
això no hauria passat.
No, escolti.
Des del de Miami,
que era totalment evitable,
simplement posant una vestida,
mínimament,
als altres que van ser indirectes.
quan una grua s'enganxa
i tira per en terra una en vestida
i aquella persona cau pel forat,
no sé què és el que es pot fer
per evitar això.
El que simplement vull dir jo
és que segurament,
com deia el Sebastià,
que jo no hi estic d'acord,
el fet de la subcontractació en cadena,
al marge de lo perniciós que pot ser en si,
és una cosa que possiblement
solucionarem més,
indirectament que directament.
A partir de la sentència
del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya,
que fa responsable directe
a l'empresa adjudicatària primera,
que hi hagi una contractació en cadena després,
jo crec que alguns problemes
sí que els pot solucionar.
Perquè, clar,
pensar que la subcontractació en cadena,
això deixarà d'existir,
jo crec que a l'obra pública
podem fer alguna cosa,
però el que és en l'obra privada
això és pràcticament impossible,
tal com està el mercat avui.
El contrari seria enganyar-nos nosaltres.
Clar,
si ens volem riure les gràcies
i enganyar-nos,
trobarem solucions meravelloses
d'avui per demà,
però la realitat és la que és.
I hem d'entendre tots plegats
que la subcontractació
en quant a treballs especialitzats
és necessària,
no hi ha una altra manera de fer-ho,
però, clar,
una cosa és l'especialització específica
d'un àmbit
i l'altra és convertir
en que el que acaba fent una obra,
un treball determinat,
és l'últim d'enterar-se
de com se fan les coses.
Per tant,
jo crec que la conscienciació
i la responsabilitat
ha d'estar per damunt
de la conjuntura contractual
del contracte que té una persona.
És difícil evitar-ho,
però la realitat és que
ens enganyaríem nosaltres mateixos.
Per tant,
si això som capaços
d'assumir aquesta responsabilitat,
és possible
que algunes de les empreses
que estan a ejecutar
en aquests moments
assumisquen que no poden fer-les
i no les agafin.
Per què?
Perquè tothom sabrà
que la persona
que acaba contractant
en primera instància
acaba sent el responsable directe.
el contrari
és enganyar-nos.
Salutem el senyor Mario Regau
que s'acaba d'incorporar
ara mateix
a aquesta taula rodona.
El senyor Mario Regau
és el secretari general
de la UGT de Tarragona.
Senyor Regau,
bon dia.
Bon dia.
Estem parlant
dels accidents laborals.
Ara,
parlarà vostè,
en tot cas,
el senyor Cabret
també li preguntava
per allò
de la negligència
d'empresaris
i de treballadors
a l'hora d'abordar
aquesta problemàtica.
A tot arreu
sempre hi ha persones dolentes
i persones bones
i, evidentment,
la negligència
pot ser tant
des del punt de vista
de l'empresari
com del treballador.
Jo reconec
que és qüestió
de compartir responsabilitats.
Però jo diria
que aquí hi ha
una tercera responsabilitat
que també és de tots
i que estem pagant tributs,
estem pagant impostos
perquè això no succeixi.
Evidentment,
evidentment,
a veure,
aquí el màxim responsable
de la solució
d'aquest problema
és l'administració.
Nosaltres podem afegir
totes les mesures
de seguretat
que volem.
Els sindicats
hi poden afegir
el màxim de formació
perquè els seus treballadors
no passin
i afegir mesures
de seguretat.
Però la conscienciació
col·lectiva
és una conscienciació
que té de procedir
de l'administració.
Miri,
si ni ells són conscients,
vostè pot passar
tant per oficines
de l'administració
de l'Estat
com per oficines
de l'administració autonòmica
com per oficines
de l'administració local
i els primers
a no complir
les mesures
de prevenció
de riscos laborals
és la mateixa administració.
Escolti,
perquè estan fent
tasques d'oficina.
Si fessin tasques...
Bueno,
tasques d'oficina.
La majoria d'accidents
que vostè
ha parlat
durant aquest any
es produeixen
en la construcció
del tren
d'alta velocitat.
Si recollim
les paraules
del Joan Vinya,
la companyia
és adjudicatària,
però també té
una responsabilitat
el promotor de l'obra.
El promotor de l'obra
en aquest cas
és gestió
d'infrastructures ferroviàries,
és l'Estat.
Escolti,
siguem conscients
d'una cosa
i aquesta cosa
és que nosaltres
podem tenir responsabilitat.
Els treballadors
poden tenir
la seva part
de responsabilitat,
però el que té
tota la responsabilitat
d'aquest món
és l'administració.
Senyor Rico,
està d'acord
amb aquestes últimes declaracions
el senyor Cabré?
Bé,
jo crec que,
primer,
si volem fer front
a una solució
en la problemàtica
de sinistralitat
al territori,
jo penso que
és bo analitzar
des de les diferents
competències
de cadascuna
de les parts,
doncs,
quines possibilitats
d'actuació
n'hi ha
i sobretot
quines possibilitats
n'hi ha
d'actuació
conjunta,
però l'adjudicació
de responsabilitat
s'obeeix
a les urgències
que en aquests moments
estan instal·lades
i està clar
que ningú vol
sentir-se responsable
davant de l'opinió pública
del que està passant.
Certament,
de totes maneres,
hem de dir
que
sembla increïble
que en un país democràtic
tinguem que estar demanant
que es compleixi la llei.
Per què?
Perquè podem dir
que no estem d'acord
amb una llei
que la podem modificar
o que volem que es decreti
una nova legislació,
però que s'apliqui una llei,
doncs la veritat
sembla bastant inverosímil.
I això és responsabilitat
de l'administració.
l'administració
ha de fer complir
aquelles lleis
que promulga.
No obstant això,
també hem de dir
que certament
els empresaris,
vull dir,
no cal que n'hi hagi
un policia
a cada empresa
perquè es compleixi la llei.
Com tothom sap,
les lleis estan
per complir-les
i els empresaris
han de complir
aquesta legislació
de prevenció
de riscos laborals
i les normatives
que n'hi ha en matèria
de seguretat
en el treball.
Però, clar,
això és,
l'actuació d'impacte,
l'actuació d'urgència,
la que ara
en aquests moments cal.
Però jo em penso
que tenim
l'herència
d'una situació,
d'un mercat laboral
i d'una cultura
del treball
que prové
d'un temps
en què no n'hi havia
democràcia
i en el món del treball
que és un món
molt complex,
les coses
no s'arreglen
en un any
i en dos anys.
I jo crec que
el que caldria
sobretot és
anar una mica
més enllà,
planificar
i ordenar
a mig
i a llarg termini,
vull dir,
a part de les urgències
que n'hi ha ara
i que són realment
frepants
amb les seves estadístiques,
però actuar
conjuntament
amb una cultura
de col·laboració
a mig
i a llarg termini.
I això vol dir
actuar, per exemple,
a nivell de les escoles,
planificar molt més
el tema
de la formació
dels treballadors
en matèria de prevenció
i seguretat
i, a més,
observar realment
i analitzar
quines són
les dificultats
reals
d'aplicació
d'aquesta
normativa.
No val
el dir
aquesta normativa
no l'aplico
perquè jo no tinc
recursos per fer-lo
o aquesta normativa
no s'aplica
perquè l'administració
no té capacitat
per fer-la complir.
Llavors,
treballar una mica més
amb la planificació.
Gerem pàgina,
si els sembla.
Parlem d'altres qüestions
que avui volem abordar
amb l'EFEPTA
i amb els sindicats.
El debat
entre els dos grans
motors econòmics
de la demarcació
que sembla
que ha agafat
una embranzida
en les últimes setmanes
realment espectacular.
El debat
entre el turisme
i la química
encara que la majoria
d'interlocutors
parlen de la necessària
convivència
dels dos sectors.
La veritat
és que l'informe
promogut
per la Cambra de Comerç
i presentat
ara un mes
ha aixecat
una polèmica
i un debat
en relació a aquest tema
per exemple
hi ha hagut notícies
o elements
en els últims dies
novadosos
per exemple
totes les forces polítiques
de l'Ajuntament de Tarragona
es pronunciaven
la setmana passada
per mantenir
l'extensió actual
del polígon petroquímic sud
tal com ja marcava
la revisió
del pla general d'urbanisme
que es va fer l'any 84
és una posició política
a tenir en compte
en tot aquest debat
que com dèiem
es va originar
ara fa un mes
aproximadament
amb el polèmic
si em permeten
aquesta expressió
polèmic
informe
de la Cambra de Comerç
o promogut
per la Cambra de Comerç
on s'alertava
del perill
de l'expansió
de la indústria química
agafant-nos
aquest últim element
que jo apuntava
de l'Ajuntament de Tarragona
vostès creuen
i és pregunta concreta
que ha de créixer
més
el polígon petroquímic
sud i nord
que hi ha actualment
a Tarragona
senyor Cabré
a veure
quan se va fer
l'ubicació
dels polígonos
sud i nord
i es va fer
amb el que suposava
el creixement
pels propers
jo diria 50 anys
de necessitats
de les indústries
de Tarragona
jo crec que no
estem promovent
el creixement
d'aquestos polígons
sinó
la reubicació
d'aquestes empreses
dintre dels mateixos polígons
hi ha potser
un error
d'interpretació
en el que
s'està demanant
des del sector turístic
en el que
s'està entenent
des de la part
de l'administració
no es diu
que no es creixi
en el polígon sur
es diu
que hi hagi
moratòria
en noves llicències
dintre del polígon sur
i el polígon nord
en tot cas
que creixi
i que revifi
perquè s'allunya
de la costa
a veure
en el moment
d'interpretar
quina és la demanda
i posant-nos
en el
en el lloc
del sector turístic
jo crec que és
una demanda
feta
dintre del seny
del sector turístic
perquè
si tu ets un empresari turístic
el que a tu t'interessa
és que
la gent que ve
a disfrutar
d'aquestes platges
no pugui tindre
les molèsties
visuals
les molèsties
de fons
de la indústria química
el que sí que
és cert
és que aquesta indústria
ha estat el
comotor
de l'economia
de Tarragona
des de fa
més de 30 anys
i ho serà
per més de 50 anys
d'ara en el futur
ja tenia
un planejament estratègic
aquest planejament estratègic
que era del tot correcte
abans
i segurament
que segueix sent
del tot correcte
ara
tal com va dir
l'Ajuntament de Tarragona
que era el principal
afectat
a dintre del polígon
del polígon sur
i el que succeeix
és que dintre dels controls
i les mesures
que tinguin
que adequar
aquestes empreses
per anar
reubicant-se
dintre del polígon sur
si aquests controls
es compleixen
si es compleix
la normativa
per què no
per què no seguir
amb aquestes
amb aquestes llicències
i amb aquesta
activitat
miri
si vostè tingués
una activitat
estigués exercint
un negoci
i venen
i li diuen
escolti miri
vostè s'ha ajustat
a la creació
d'aquest negoci
s'ha ajustat
al funcionament
d'aquest negoci
i a partir d'ara
ja no el podrà
desenvolupar
perquè
jo que tinc
un altre negoci
en un altre negoci
en el costat
vostè
no és que em perjudiqui
però visualment
no m'agrada
el seu negoci
si vostè no em molesta
en mi
si vostè està aplicant
tots els controls
necessaris
i suficients
vostè pot seguir
exercitant
aquesta activitat
i això és el que
nosaltres entenem
però nosaltres ho entenem
això en el marc
de la convivència
en el marc
de la preocupació
que el creixement
d'un sector
no perjudiqui
el creixement
de l'altre sector
és absolutament necessari
aplicar els controls
allà on són necessaris
igual que no es pot construir
un hotel
de 10 plantes
davant de la costa
perquè a llei de costes
ho impedeix
o perquè l'urbanisme
ho impedeix
tampoc es pot construir
una planta química
al costat d'un hotel
d'habitants turístics
o de residents turístics
jo crec que
això es té a tindre cura
es té a tindre cura
en el planejament
i ara mateix
possiblement
tots ens som conscients
que la Generalitat
està elaborant
un pla territorial
per les comarques
de Tarragona
on tot això
es té a tindre en compte
però es té a tindre en compte
pel creixement futur
de l'economia
de les nostres comarques
senyor Viña
ha de créixer
la indústria química
el polígon?
jo crec que estaríem
davant d'un fals debat
si el que es plantegés
si ha de créixer
la indústria
han de créixer
les ciutats
té que vigueu
una planificació
de les necessitats
i sobretot
de les necessitats
de les persones
que viuen
en un entorn determinat
jo crec que
el més anacrònic
d'aquesta situació
és que en aquests moments
es vulgui criminalitzar
un sector industrial
com és el químic
que en aquests moments
el polígon sur
no està creixent
fora dels seus polígons
però el que sí és cert
és que si els ajuntaments
durant anys
han estat donant llicències
que possiblement
no es tindrien
que haver donat
i en això
no em referisco
sol a l'Ajuntament
de Tarragona
sinó a els ajuntaments
del seu entorn
per tant
el primer que ha de fer
és delimitar
el creixement
dels dos àmbits
i a partir d'aquí
sabrem
què és el que pot
créixer
i què és el que no pot créixer
perquè creixement
de la ciutat de Tarragona
això és innegable
pensar que la ciutat de Tarragona
pot tindre coto
al seu creixement
això no és ser realista
una altra cosa
és orientar
de cara a on ha de créixer
i fer previsions
a llarg
molt llarg pla
jo crec que avui
tenim la sort
a Tarragona
de poder tindre
aquesta discussió
jo em pot dir
si tenim la sort
sí
perquè és que hi ha llocs
de la província de Tarragona
amb el qual jo en soc responsable
que no tenen aquesta dificultat
però és que no tenen vida
laboral
pels seus treballadors
d'un entorn determinat
per tant
jo crec que aquí
que amb molt pocs quilòmetres
tenim la major concentració
de la província
amb habitants
amb indústries
del lleure
i turisme
i de la indústria
i de la transformació
jo crec que hem de posar
molt de coneixement
i molt seny
ara
això és bombar-ho
a nivell mediàtic
perquè si n'acabi
tenint un ressò
jo crec que ens estaríem
equivocant tots plegats
perquè damunt
pot haver-hi molt ressò
però ningú aporta
cap solució
la solució
ha de sortir
de la planificació
dels tres sectors
indústria
turisme
i ciutadania
en l'àmbit
de les llicències
que es tenen
que atorgar
i a partir d'aquí
fer una planificació
que sigui coherent
en llarg plaç
de lo contrari
dir que el polígon nord
pot créixer desmesuradament
i que el polígon
surt de créixer
i que els hotels
poden vindre
de cara
al polo petroquímic
però és que això
és una autèntica bestiesa
aquí hi ha que viguer
una barrera
natural
per saber
cada un
com se pot moure
dins els àmbits
que són
de la seva competència
i la seva responsabilitat
Sí, enricau
Sí, una mica
recollint
a més
algunes de les coses
que hi han dit
els meus companys
Cabré i Vinya
però
certament
penso que
trobem una primera dificultat
i és que
ha tingut
que estar
un informe
fet
amb urgència
i a més
una cosa
que es fa amb urgència
i amb recursos limitats
i amb manca d'informació
doncs és normal
que
tingui forats
i que tingui
possibilitat
de ser
criticable
que és l'informe aquest
que ha fet la cambra
però
ha calgut
l'informe
de la cambra
perquè s'obri
el debat
damunt la taula
i s'ha obert
de més
de la manera
pitjor
que es podia
obrir
per totes les parts
per totes les parts
per què?
Perquè primer
no n'hi ha
un informe
enciclopèdit
definitiu
exhaustiu
que hagi promogut
l'administració
i que serveixi
de base
sobre la qual
planificar el territori
no existeix
perquè si no
aquest informe
no hagués existit mai
segurament
i segon
no se li hagués fet
possiblement
ni cas
i segon
jo crec que és una barbaritat
enfocar el tema
des de l'enfrontament
de dos sectors
que el territori
els necessita
com a complementaris
perquè
nosaltres
que representem
amb els treballadors
i jo penso
que el Joan Benyar
estarà d'acord
amb mi
de l'enfrontament
d'aquests dos sectors
sortiran perjudicats
perquè són les víctimes
més propiciatòries
els treballadors
dels dos sectors
i aquest és un aspecte
que no hem d'oblidar
per tant
doncs jo crec
que aquesta seria
una de les perspectives
sindicals
o lectures sindicals
que es podria fer
del tema
la segona
home a mi
em preocupa també
que davant d'aquest fet
que no és nou
que l'any passat
ja vam tenir
alguna manifestació
algun episodi
d'enfrontament
en aquest sentit
doncs que una institució
que pretén
doncs representar
com a mínim
l'esperit del territori
que és el Consorci del Camp
no hagi dit
ni mú
en aquest sentit
sobretot
quan nosaltres
el mes de desembre
de l'any passat
ja vam demanar
una declaració institucional
del Consorci
sobre el desenvolupament
dels sectors
químics i turístics
al nostre territori
per d'altra banda
jo voldria
fer
una reflexió
amb el tema
del creixement
dels polígons químics
i és que
si el creixement
ha de servir
per millorar
la qualitat
i la seguretat
de la presència
petroquímica
al territori
encara que això
estigui acompanyat
d'un augment de producció
i que serveixi
perquè es puguin aplicar
allò que es diu
les millors
tecnologies
aplicables del moment
jo crec que
benvingut
ha de ser
benvingut
ha de ser
per altra banda
la planificació
urbanística
del territori
està clar
que demanda
que n'hi hagi
un ordenament
territorial
i
un pla territorial
en aquest sentit
jo crec que arriba
però arriba tard
arriba tard
en aquests moments
de totes maneres
jo em penso que
l'accepta
en aquest cas
i el Sebastià Cabrè
personalment ell
podrien jugar
un paper
molt important
si més no
en l'àmbit
de l'administració
que hauria ser
el que hauria
propiciat
una mica el tema
i que moltes vegades
des de les administracions
en plural
s'ha fet
de bombero
piròmano
però
jo em penso
que caldria
que se sentessin
els sectors
urgentment
i que en parlessin
i que dialoguessin
i que es veiés
realment
on tenen
el conflicte
si és que realment
hi ha algun conflicte
senyor Sebastià Cabrè
què diu davant
d'aquest emplaçament
que li fa el senyor Rigau
a veure
és un emplaçament
que nosaltres
en som conscients
des de ja fa
una sèrie de mesos
perquè jo
amb el que no estic d'acord
amb el Mario
és que aquest debat
s'hagi obert ara
possiblement aquest debat
hagi ara
agafat el seu punt
al llit
com a conseqüència
que aquest debat
l'obrissin els polítics
farà un any
escatge
en la creació
del Consorci Químic
que segurament
tenia unes funcions
que es van malinterpretar
i possiblement
després no es van
poder dur a terme
el que succeeix
és que ara
estem davant
d'un problema
fins ara
possiblement
els més afectats
que som
la ciutadania
les persones
que viuen
a l'entorn
d'aquestos dos sectors
tant del turisme
com de la química
no anirem conscients
d'un problema
que ara
se'ns ha situat
com amenaça
jo crec que
el que ens ha afegit
aquest informe
que no ho deia tothom
o com a mínim
la gent
no n'era conscient
tothom sabia
per dintre
els problemes
que comportava
un sector
i que comportava
l'altre sector
i els problemes
que comportava
des de l'accident
o des de l'atemptat
del RAC
de fa 14 anys
el risc
que comporta
la indústria química
aquest sector
ho posa en papers
i ho posa en papers
damunt de la taula
ho deixa escrit
per constància
no tan sols nostre
que nosaltres ho sabem
els que vivim
en aquest entorn
sinó per constància
de molta gent
que ve a vindre aquí
ve a disfrutar aquí
d'unes vacances
els turoperadors
britànics
els turoperadors russos
els turoperadors
possiblement xinesos
o turoperadors
americans
en el moment que els cau
aquest informe
vol dir i jo si tingués
que vindre a portar turistes
aquí
m'ho pensaria
dues vegades
jo crec que
això és el que és
més preocupant
d'aquest informe
que hagi arribat
a aquest extrem
tampoc coincideixo
amb el que deia
que no hi havia
altres treballs
damunt de la taula
hi ha un treball
encarregat
per la Generalitat
des de fa sis mesos
a l'Institut Químic
de Sarrià
per definir
el territori
per definir
el creixement
i el planejament
d'aquest territori
possiblement
es va malinterpretar
amb la institució
que la Generalitat
des del Departament
de Política Territorial
li va encarregar
que va ser
l'Institut Químic
de Sarrià
l'Institut Químic
de Sarrià
és un institut
tecnològic
de molta valor
i de reconeguda valor
a Barcelona
però aquest apel·latiu
de químic
es va malinterpretar
pel sector turístic
perquè van dir
si se li encarrega
un estudi
sobre planejament
de territori
l'Institut Químic
de Sarrià
evidentment serà
un estudi
esbiaixat
i amb opinió
cap a la química
i es va voler
contrarrestar això
amb un informe
demanat
amb algú
que des d'Essade
en companyia
d'un altre
il·lustre catedràtic
com era
en Valls
havíem manifestat
tot el seu
coneixement
sobre el sector turístic
i per tant
es pensava
que eren
evidentment
dos ideòlegs
sobre el turisme
però el que passa
és que clar
tant esbiaixat
és el de
que encara no el coneixem
el de l'Institut Químic
de Sarrià
com esbiaixat
és el de
a l'encarregat
el senyor Tornavell
però des d'ahir
fa
diverses setmanes
tenim un emplaçament
fet a la química
i fet al turisme
per sentar-los
a la taula
però per sentar-los
a la taula
amb l'administració
i segurament
que això ha estat
la gota
que ha colmat
el gas
del BAS
es va comprometre
amb el sector turístic
a tindre un planejament
del territori
abans de desembre
de l'any passat
han passat
desembre de l'any passat
i deu mesos més
i aquest planejament
del territori
no ha estat
o com a mínim
no ha estat
ratificat
per les dues parts
més interessades
en el problema
com eren els sectors
turístics
i químics
però evidentment
aquí només
no en vivim
del turisme
no en vivim
de la química
sinó que
hi ha realment
una altra tercera part
del PIB
que l'ocupen
les empreses de serveis
empreses
productores del metall
altres tipus d'empreses
la construcció
sobretot
que estan també
molt interessades
en que aquest territori
creixi per igual
amb equilibris
nosaltres ja
hem emplaçat
aquesta taula
suposo que
durant les pròximes setmanes
en tindrem ja les primeres mostres
però el que realment
ens interessa
és que això
no es converteixi
en un problema
sinó que es converteixi
en una pràctica
de solucions
i que
es vingui a conviure
amb aquesta normalitat
i amb aquest equilibri
que hem conviscut
aquests últims 30 anys
no s'ha conviscut
justament
amb normalitat
durant aquests anys
perquè doncs
aquesta mena
de guerra
de declaracions
o de guerra
d'interessos
entre els dos sectors
aparentment
a la qual
segurament els ciutadans
assisteixen
una mica
atònits
sí
bueno
però a veure
és que les coses
sempre
un dia
amb el qual
surt el que no havia sortit
fins ara
i jo
si fos
causa
de la preocupació
de la ciutadania
ho podria entendre
i compartir
en aquests moments
això ha caigut
i no és un debat
que avui estigui
a l'àmbit de la ciutat
per tant
ens tindríem
que explicar les claus
a altres àmbits
professionals
o a la pròpia renovació
en els òrgans
de la cambra
que és la que ha fet sortir
aquest tema
per tant
vull dir
si això hagués sigut
si això hagués tregut
la Rovira i Virgili
per seva iniciativa
jo crec que no hauria tingut
discursió
en tot cas
diríem el mateix
en tot cas
que sortigués
de la presidència
de la cambra
en un àmbit
sectorial
molt desviaixat
doncs home
jo crec que
hi ha que posar responsabilitat
si les institucions
això fa mal
perdoni
senyor Vinyà
a la cambra de comerç
com a institució
home jo no sé
si li fa mal
el que sí és cert
és que de bé
no n'hi fa cap
sobretot perquè
la seva representació
és molt parcialitzada
i pensar que
un organisme professional
a les comarques
de Tarragona
amb el qual
el sector químic
pràcticament
n'hi estiga
és que és increïble
i ara no estem
qüestionant
ni la llei electoral
de les cames de comerç
ni la seva representativitat
però el que sí és cert
és que el primer centre
en PIB
de les comarques
de Tarragona
que avui
és que jo crec que no
crec que no té
crec que sols hi ha un representant
encara que el president
ha dit que es convocarà
en eleccions parcials
per qui per qüestions
tècniques
avui no hi tenen representació
és impensable això
no?
que la cambra
que la cambra de comerç
indústria
i navegació
de Tarragona
el sector químic
no hi tingui
un pes important
en proporció
a la seva responsabilitat
això que li deia
el senyor Vinyas
senyor Rigau
li fa mal a la cambra
tot això
com a imatge
com a institució
que hauria de representar
o ha de representar
tots els sectors econòmics?
Bé
com a institució
està clar que
bé no li ha fet cap
no?
perquè sobretot
una institució
com la cambra
doncs ha d'estar
en l'opinió pública
i en els mitjans
de comunicació
i en la societat
per coses positives
i no per coses
de discussions
i de llançar-se
els plats
al cap
uns amb uns altres
de totes maneres
jo em penso que
en algunes reaccions
també n'hi han hagut
interessos
potser que van més enllà
de lo purament
químic turístic
en segon lloc
jo diria que
jo continuo mantenint
que l'administració
aquí
doncs té un punt
criticable
i és
en la manca
de planificació
que ha fet
perquè jo no estic
d'acord amb el que ha dit
el Sebastià Cabré
la planificació
es fa
abans de
per començar
a
per organitzar
no sé quina cosa
que ha de venir
no a conseqüència
d'un conflicte
a conseqüència
d'un conflicte
ja no planifiques
intentes resoldre
el que n'hi ha
i jo crec
que és positiu
que es puguin
resoldre aquests temes
i que l'administració
s'hagi posat
per fi
a caminar
en aquest sentit
però
jo recordo molt bé
que fins i tot
des de l'organització
empresarial
excepte
i si no m'equivoco
el mateix Sebastià Cabré
abans de ser president
inclús
ja havia reclamat
a l'administració
diguem-ne
un paper
molt més important
i de més pes
en la planificació
del territori
sobretot
en l'ordenació
dels sectors
que jo crec
que és una cosa
que els empresaris
fan molt bé
de demanar
igual que nosaltres
els sindicats
ara
jo tampoc
em voldria fer
un gra massa
del tema aquest
vull dir
l'informe passarà
d'aquí un temps
potser hi ha
segurament
i jo crec que
s'hauria bé
que passés
amb un segon pla
i que el que agafés
primer pla
i protagonisme
és precisament
la necessitat
aquesta
que els sectors
hi puguin conviure
i no només conviure
sinó generar
sinergies
i efectes multiplicadors
per al territori
i a més
una altra cosa
que jo també diria
és que
el sector turístic
té moltes coses
que solucionar
té moltes mancances
jo crec que
l'administració
a més aquí
pot jugar
un paper
molt important
i el sector
químic
tot i que
sigui un motor
molt potent
jo em penso
que
encara no mira
prou cap al territori
tampoc
sí
això és evident
jo crec que
estem
no patint
sinó
beneficiant-nos
de l'avantatge
de l'apertura
del sector químic
l'eco té
d'aquestos
darrers
any i mig
no més enllà
any i mig
està visquent
una apertura
cap a la ciutadania
cap a explicar
cap a la transparència
cap als òrgans
de decisió
d'aquestos municipis
està participant
de foros
de discussió
que no hi participaran
era una organització
molt endògena
i que tancava
els problemes
a dintre de la seva
pròpia estructura
amb el canvi
amb el Roglar
i ara
és molt més evident
amb l'Andreu Punyet
això ha tingut
una variació
molt substancial
està participant
l'Andreu Punyet
participa
des del mateix
Comitè Executiu
de la Cambra
de Comerç
de Tarragona
ha estat molt interessat
en que
tot i per defecte
d'aquesta
diguéssim
deixadesa
de participar
en les estructures
de la química
en el passat
no va participar
com era correcte
amb les eleccions
de la Cambra
i es van quedar
aquests dos representants
a fora
va ser conseqüència
de la seva pròpia responsabilitat
de no conèixer
el procés electoral
de la Cambra
de Comerç
però se n'ha preocupat
després que això
no sigui possible
que s'incorporin
aquests dos membres
jo crec que
l'apertura del sector
químic
és una evidència
i aquí també
tenim que
afegir-hi
segurament
la parcialitat
del sector turístic
jo també
visquent
un egoisme
des de cadascun
dels dos sectors
veig la part
de raó
que tenen
el sector turístic
de voler créixer
només en l'entorn turístic
nosaltres vam ser
els principals
jo diria
possiblement els principals
no
principals m'he equivocat
però un dels agents
que va participar
molt efectivament
que la instal·lació
de Port Aventura
s'instal·lés
a aquestes comarques
i això ens va suposar
en el seu dia
que l'EQT
que formava part
de la taula
de la CEPTA
i de la Confederació Empresarial
de la Provincia de Tarragona
sortís de la CEPTA
perquè ho vam veure
com una gravi
cap als seus propis interessos
nosaltres pensàvem
llavors
que Port Aventura
com així ha estat
era un dinamitzador
de les comarques
de Tarragona
ara
per molt que el turisme
està assentat
a la nostra taula
no ens podem fer-li
al costat
al 100%
sabem que
s'està esbiaixant
amb aquesta
amb aquesta informa
que ha intentat
patrocinar
o que ha promogut
sabem d'algunes raons
que poden tindre
però el que entenem
és que dintre d'aquest marc
de convivències
té de conviure
amb el 100%
de la població
de l'entorn
hi ha una població
que treballa en la química
hi ha una població
que treballa en el turisme
i tots dos són necessaris
pel seguiment
pel creixement
de les nostres comarques
com he dit anteriorment
però el que sí
que estic d'acord
amb el Mario
és que el planejament
i possiblement
això no m'hi he explicat bé
abans
el planejament
ha de ser per part
de l'administració
anterior
a qualsevol
sortida
o repercussió
de problemes
no es pot planejar
una vegada
ja tothom
diu que es té
de planejar
no
es té de planejar
això vol dir
que el plantejament
d'ara que hi hagi
del pla director
que impulsa la Generalitat
que està elaborant la Generalitat
no servirà de gaire cosa
si s'està fent a posteriori
no servirà
amb l'interès
que hagués servit
si s'hagués fet
fa dos anys
aquest pla director
i sense l'interès directe
dels dos implicats
sinó que hi hagués estat
reclamat
per part de l'administració
la intervenció
d'aquests dos dos implicats
ara neix
com a conseqüència
d'un fet
que va ser
la implicació
o la creació
del Consorci Químic
com a aquest fet
se'n va despertar
un altre sector
i aquí
s'ha creat un pla
home
jo crec que les coses
s'han fet molt mal fetes
evidentment
s'han fet molt mal fetes
això amb les cares
em sembla que el senyor Riga
i el senyor Pinyi
coincideixen d'unys
i coincidim
i el que sí que és cert
és que no es pot contraposar
la intencionalitat
que pugui tindre
l'administració
utilitzant
un institut tan prestigiós
com el Químic
de Sarrià
ho dic perquè
les comarques de Tarragona
volent utilitzar
mecanismes diferents
al final
vam arribar a la mateixa conclusió
no fa tant temps
un ajuntament
un Consell Comarcal
volia
que l'Institut Químic
de Sarrià
digués una cosa
i altres volien
que la Rovira Vigilin
digués l'altre
la conclusió dos anys després
és que tant un com l'altre
han coincidit
i dient el mateix
per tant
jo crec que no
instrumentalitzar
entitats i universitats
jo crec que és
una cosa força positiva
i bueno
és veritat
si la Generalitat
no l'ha fet
l'important és que el fei ara
pitjor seria
que no l'hagués fet
i que en aquests moments
tampoc no fes res
per tant
encara que
per les eleccions
quedi el temps que quedi
l'important és que
les coses es faiguin
volia parlar
de la reforma laboral
del Partit Popular
senyor Rigaud
del tema
que comentàvem
de química i turisme
alguna cosa a afegir?
no només un petit apunt
i és que
conec de primera mà
perquè he treballat amb ells
amb l'Institut Químic de Sarrià
i el que sí puc dir
és que
independentment
de quins siguin els resultats
de l'estudi
i l'informe
que estigui preparant
però és una entitat
de molt de prestigi
i en principi
que no n'hi ha cap dubte
que el que digui
tindrà
o ha de tenir
un pes per tothom
molt important
reservo
res
4-5 minuts
no tenim temps per més
però volia parlar
de la reforma laboral
impulsada pel govern central
amb els seus
canvis
posteriors
el que molts han qualificat
d'una marxa enrere
del famós
decretazo
tal com ha quedat
senyor Cabré
a vostè
què li sembla?
jo crec que era
molt més arriscat
però molt més profitós
pel creixement econòmic
la proposta que va fer
inicialment
tot i que també
estic convençut
que tenia molts components
que es tenien que canviar
alguns d'aquestos components
s'han canviat
ara amb la
amb la marxa enrere
no es poden fer
les coses
a contracorrent
s'han fet les coses
sense comptar
amb els agents socials
s'ha volgut
decretar
treballar
amb decret llei
i s'ha de fer
una cosa amb consens
i les lleis amb consens
són millors
per tant
no s'hauria hagut
de fer el pas enrere
senyor Villa?
jo crec que
rectificar
és de savis
i a mi no em sap
gens de mal
és que després
d'una vaga general
triomfosa
i després
de les mobilitzacions
que ha vingut
arreu de l'estat
el partit popular
se n'haia donat compte
que aquell no era
el camí
més adient
per tant
jo crec que
també se n'ha donat compte
és per tant
un èxit dels sindicats?
la marxa enrere?
evidentment
sense els sindicats
no hi havia marxa enrere
i la prova és que
els més nostàlgics
del partit popular
estan recriminant
en aquests moments
a la seva direcció
que ha tingut marxa atrás
la prova és que
ahir el propi
Federico de los Santos
no sols desqualificava
el partit popular
sinó que els acabava
dient
perdreu les eleccions
i damunt no imposareu
la política
del vostre programa electoral
jo crec que
molt bé el partit popular
d'haver rectificat
i molt bé
quan acabo trobant
una solució
pel sur
en quant al PER
que sigui generalizable
al conjunt de l'estat
per tant
estem davant
d'una situació
molt complicada
el decretar
sense la retirada
del que afecta
al sur
a la IPS
al PER
no seria
un èxit sindical
però el que sí és cert
és que
ha d'anar acompanyat
de generalitzar
la protecció
als aturats
del primari
amb el resto de l'estat
senyor Rigau
sí
jo em penso que va ser
un èxit
un èxit de la societat
en general
però
en el protagonisme
molt important
de les organitzacions
sindicals
el partit popular
jo em penso que
va cometre
dos grans errors
que era un
el fons
o sigui
el contingut
de la reforma
i un altre
les formes
en les que ho va fer
i va tirar endavant
bé
ha canviat
part del fons
no ha canviat
les formes
això és evident
no
no s'ha recuperat
el diàleg
social
el que sí
hem invat
i d'una forma
important
ha estat
l'atenció
social
entre
entre
els treballadors
i
i el
i el govern
no
d'una altra part
jo
les conseqüències
electorals
que pugui tenir
això
doncs per mi
són secundàries
per mi l'important
és que
hem guanyat
com a mínim
no perdre
perquè hem de pensar
que
amb aquesta reforma
no hem guanyat res
sinó que hem tornat
a la situació
que n'hi havia
abans de
per tant
aquesta és una altra
i
amb el tema del PER
jo crec que
espatllarien
la rectificació
si no
es troba
una solució
negociada
i que sigui
diguem bona
per totes les parts
ho deixem aquí
no hi ha temps
per més
avui hem volgut
abordar alguns temes
d'economia
i del món laboral
amb els màxims responsables
dels agents socials
a la demarcació
de Tarrona
Sebastià Cabré
president de l'ACEPTA
Joan Vinya
secretari general
de Comissions Obreres
i Màrio Rigao
secretari general
de l'UGT
a tots tres
moltes gràcies
i fins la propera
molt bé
gràcies
bon dia