Al darrere d'aquest títol hi ha una exposició que intenta comunicar la natura,
és a dir, unir natura i literatura, és a dir, poesia i paisatge,
a través de l'obra de Verdaguer.
El títol Desencís l'hem enllevat d'una obra del poeta,
que es diu Desencís d'un paisatge, que ja ell, al segle XIX,
va amb un paisatge d'infantesa a recordar una mica els seus llocs,
les seves experiències, i s'adona que aquest bosc s'ha convertit en camp de conreu.
I fa aquesta reflexió ja de com l'humà, la persona, transforma,
com els humans transformem el paisatge.
I ens ha servit de recurs, doncs, de títol per l'exposició.
Hi ha molts paisatges en la poesia de Jacín Verdaguer?
Sí, és reconegut per tots els crítics i per els seus autors coetanis,
i després la recepció de la seva obra també ens ho explica,
que el gran descriptor dels paisatges de Catalunya és Verdaguer,
va ser una persona que va recórrer els Pirineus de cap a cap,
va viatjar a Egipte, a Terra Santa, etcètera.
A més a més, tenia la capacitat, jo penso, d'aquesta visió agrària,
és a dir, d'un bon pagès que sap apamar els paisatges,
i llavors els descrivia d'una manera magistral.
I, per tant, valia la pena apropar això que deia la Rosa abans,
que si volem apropar al públic actual els textos de Verdaguer,
doncs pensem que a través dels seus paisatges, dels seus textos,
que ens parlen de natura, és una bona manera d'apropar Verdaguer al públic actual.
Quins són els elements que configuren pròpiament l'exposició,
la mostra que podrem veure a partir d'aquest vespre?
Mira, a l'exposició hem de tenir la idea que és un recorregut,
més pels sentits que no pas per llegir,
és a dir, és una exposició que hi ha so, hi ha imatge,
i es distribueix en sis àmbits.
L'àmbit terra, que és on ens parla dels primeres èpoques del poeta
i el seu element a la cultura aquesta que dèiem del territori.
L'àmbit aigua, que ens parla de la seva sortida de la plana de Vic,
del coneixement de nous territoris i també d'aquest creixement literari.
L'àmbit foc, que ens parla de l'època de seva de plenitud,
en el moment que publica el Canigó,
i de la força creativa de l'artista i del foc mateix.
L'àmbit aire, que ja és la darrera època de la seva vida,
on ell demana anar-se'n al cel, desaparèixer, plegar,
i és el moment potser més intens de la seva obra.
I l'àmbit cinquè, que és pàtria, que seria com la síntesi,
nosaltres entenem que és la síntesi d'aquests quatre elements,
dels quatre elements terra, aigua, foc i aire,
i en el que ja són els paisatges humans,
i una mica aquí parlem de com la mort de Verdaguer
va captivar, va impressionar tota la societat barcelonina i de Catalunya,
i tot el que va representar, ha representat fins avui la seva obra.
Llavors tenim un àmbit sis,
que és el Verdaguer constructor d'identitats,
que està dedicat a Tarragona,
perquè aquesta exposició itinera per nous ciutats,
i a cada una de les ciutats hi ha un àmbit propi,
perquè reconeixem això,
que Verdaguer té la capacitat de descriure tots els paisatges
i que gairebé no hi ha cap lloc a Catalunya
del qual ell no hagi parlat.
Aquesta exposició, Carme,
ja ha visitat altres punts del país, no?
Sí, mira, va començar a Folgaroles,
que és el lloc on va néixer,
i l'exposició s'ha produït
a través del Museu Verdaguer de Folgaroles
i el Museu Verdaguer de Vilajoana de Barcelona,
són els dos museus,
lloc de naixement i lloc de mort,
hem produït aquesta exposició
amb el patrocini de la Caja d'Eurros del Mediterrani,
i va néixer a Folgaroles,
després de Folgaroles se'n va anar al Vendrell,
ara a vosaltres us ha arribat des de Lleida,
arriba a Tarragona,
i de Tarragona se'n va a Granollers,
i l'exposició es clourà el novembre a Barcelona,
però té possibilitats que,
però en principi aquest cicle de nou ciutats
s'acabaria el novembre del 2003 a Barcelona.
Déu-n'hi-do, doncs,
tant de bo aquesta exposició com els altres actes programats
ens serveixin per conèixer molt millor
la figura del poeta.
Carme Torrents, comissària de l'exposició,
titulada Desencís d'un paisatge.
Moltes gràcies per atendre aquesta trucada en directe
del matí de Tarragona Ràdio i per aquestes explicacions.
Gràcies a vosaltres per convidar-me
i espero que hagi animat la gent a visitar l'exposició.
Gràcies, Carme, i bon dia.
Adéu, bon dia.
En directe, la comissària,
una de les comissàries d'aquesta exposició,
que s'inaugura, recordem, aquest vespre a partir de les 8.
Estarà oberta, Rosa,
durant tot un mes fins al 24 de novembre,
a l'espai de la Xar 3?
Sí, estarà oberta allà.
Avui es fa la inauguració
i llavors tenim previst fer una sessió de compte a comptes
que dedicaran la sessió a comptes de Verdaguer.
És a dir, perquè Verdaguer,
a part de ser un gran poeta,
també era prosista
i també tenia molta afició a recollir rondalles
i llegendes, rondalles,
és a dir, aquestes manifestacions del folclore
i llavors, d'alguna manera,
clar, a veure sempre és que recollint aquestes manifestacions
sempre es reescriuen,
un autor les reescriu
i fa una nova creació, de fet.
I en aquestes rondalles, en aquests contes,
podem veure molt l'estil narratiu de Verdaguer
i avui, concretament,
podrem veure aquesta sessió de contes.
Molt bé, això serà aquest vespre, com dèiem,
a partir de les 8 a la plaça dels Infants,
a l'espai de l'antiga fàbrica de la Xar 3,
que, com dèiem, acollirà d'aquesta manera
la segona exposició des de la seva reobertura.
Però, a banda de l'exposició,
que estarà fins al 24 de novembre,
heu programat tota una altra sèrie d'activitats
que ja comentàvem en línies generals.
Detaiem alguns d'aquests actes.
Sí, per exemple,
hi ha un concert, podríem dir, estrella,
que es farà el divendres,
dia... a veure si ho dic bé,
dia 15, em sembla que és?
Sí, dia 15, a la Catedral,
que és l'Oda Verdaguer,
que és una oda que es va encarregar
al compositor Salvador Brutons.
I en aquesta Oda Verdaguer
intervenen una sèrie de corals,
que és una producció gran, espectacular,
i es farà a la Catedral,
a la nit, a les 10 de la nit.
Per exemple, aquest és un dels espectacles estrella.
I després, bé, també, per exemple,
una altra cosa que podem destacar,
per exemple, més dirigit,
això que dèiem, un públic més juvenil,
el dilluns, dia 18 de novembre,
per exemple, hi haurà el cicle Verdaguer Pop,
que això també és una de les coses
que l'any Verdaguer ha organitzat
o ha patrocinat amb el grup Enderroc.
I vindran, en concret,
tres Titot, la Carrau i Pastora,
que són, per una banda,
Titot és un cantant de rock,
la Carrau és un grup de folk,
i Pastora és un grup de música electrònica.
I ells venen aquí al magatzem,
a les 7 de la tarda, el dia 18,
i faran, doncs, una mica,
d'alguna manera, amb la seva música,
reinterpreten Verdaguer, no?
O sigui, han agafat textos de Verdaguer
i, a partir d'allí, ells fan propostes
dintre de la seva línia,
de les diferents línies musicals que tenen.
Jo penso que això pot ser molt atractiu,
perquè en el cas, per exemple, de Pastora,
sabem que, doncs, també conjuguen imatge
amb la música,
i en el cas també de Titot
hi ha també una sorpresa,
perquè sembla que, doncs,
el cantant es vesteix de Verdaguer
i hi ha tota una sèrie de reinterpretacions divertides,
en aquest cas, per exemple.
Després, una altra cosa que també podem anar-hi,
és, per exemple, la conferència
que faran els centres de normalització lingüística,
que la farà la Isabel Clara Simó,
la farà el dimarts, dia 19 de novembre.
I ells, doncs, per la inauguració de curs,
han volgut dedicar la inauguració del curs
a Verdaguer
i han fet que vingui, doncs,
l'escriptora del País Valencià,
que, com ja sabeu, doncs,
és molt amena amb la seva manera de parlar
i, per tant, ens pot acostar bé
a la figura del Verdaguer,
que a la conferència es diu el misteri de Verdaguer,
per tant, ja és misteriosa
i pot ser atractiva, no?
I després, bé,
hi ha bastantes altres coses, no?
Perquè, per exemple, doncs,
no ho sé,
Imaginautas, doncs,
també han muntat
una antologia poètica a Verdaguer,
dirigida més a joves, no?
Batxillerat, ESO,
i això també es farà al Teatre Metropol.
I, per exemple,
la Fundació La Caixa,
el dia 25 de novembre,
que ja serà passat
la tardor literària
en sentit estricte,
perquè la tardor literària
durarà des del 13 al 23 de novembre,
que és, diríem,
els dies que hi haurà més actes concentrats,
però la Fundació La Caixa,
el dia 25,
també ha portat ales,
que és un espectacle
de poesia i arpa.
És a dir,
que també té molt de joc.
I després també, per exemple,
el Rafael Subirax
també vindrà dintre de l'Acústic 2002,
que també fa un...
dedica, doncs,
un concert que es diu
Depardeguer va passeig.
És a dir,
segur que me'n deixo,
perquè n'hi ha bastants
i són interessants tots.
Els podrem anar repassant segurament
durant els pròxims dies
amb alguns dels protagonistes
o a través de les agendes culturals.
El que sí que observem
és que una part d'aquests actes,
a més,
es concentren al voltant del mes de novembre
en una setmana en concreta,
que és la Setmana dels Premis Literaris.
És a dir,
voleu aprofitar bona part
de l'impuls de la Setmana dels Premis Literaris
per recordar l'any Verdaguer?
Sí,
que en guany ja això
de la Setmana dels Premis Literaris
ja no ho direm així,
sinó que ja direm
la tardor literària,
perquè com que ha sigut una cosa...
Serà més que una setmana.
Sí, serà més que una setmana,
ja veiem que sobrepassa una mica aquest terme.
Ja és una cosa...
Volem que reflecteixi més
el caràcter d'aquests actes,
perquè són actes relacionats
amb la literatura
i que coincideixen
amb motiu de la celebració dels premis.
Però ja és una cosa
que es va independitzant una mica,
es va paral·lela,
podríem dir.
I sí,
del 13 al 23 seran això,
els dies que hi haurà
més concentració d'actes,
però ara,
per exemple,
en el cas de l'any Verdaguer
ja tenim a partir d'ara
l'exposició,
i també,
per exemple,
ja tenim en marxa
una activitat virtual
també dedicada al Verdaguer,
que ja la tenim també posada
a la xarxa,
a la pàgina web dels Premis,
i allí també
la gent pot enviar textos
també en homenatge a Verdaguer,
utilitzant una sèrie
d'embots
que posem allà.
Això ho hem fet
a partir del material didàctic
que surt d'aquesta exposició
d'avui,
que es presenta avui,
perquè aquesta exposició
també té l'afegit
que porta
tota una sèrie
de materials didàctics
paral·lels
que poden fer les escoles
a l'hora que la visiten,
al final hi ha
tota una sèrie d'activitats.
I una d'aquestes activitats
era fer una mena de text
a partir de paraules
utilitzades per Verdaguer
i que potser han entrat
en desús,
mots que caracteritzaven
la seva riquesa
del llenguatge.
I nosaltres hem agafat
alguns d'aquests mots
i només cal que la gent
entri a la pàgina,
agafi tres mots d'aquests
i faci un text,
sigui com sigui,
dedicat a Verdaguer
o no dedicat a Verdaguer,
és igual.
L'homenatge està
en utilitzar aquests mots
del vocabulari del poeta.
Realment,
i recuperant el que dèiem
fa uns minuts,
l'objectiu és donar a conèixer
més la imatge
i la feina d'aquest poeta
perquè realment és molt desconegut.
Encara que és molt conegut
de nom,
però segurament la seva literatura,
la seva poesia és en general
molt desconeguda.
Sí,
és desconeguda i més...
Tothom ha sentit parlar de Verdaguer,
però molt poca gent l'ha llegit.
Exacte,
perquè va ser un personatge popular,
socialment popular
i en el seu moment
sí que era conegut,
però clar,
a veure,
avui en dia
és això que dèiem,
la gent jove,
les generacions joves,
cal que no coneguin
Verdaguer
només com un nom,
sinó que coneguin
la producció
que va tenir literària.
no.