No ens hem de desanimar, simplement ha estat un cop,
perquè la veritat és que ho vèiem molt bé després de l'1 a 0,
i el que més ens ha fet mal és que no ens hem deixat res,
dos minuts per disfrutar-lo.
El 18 ha marcat Dani Marín, el 20 ha empatat el Poli,
però vaja, queda un món pel davant i el partit està igual,
amb empat, vinga, la sentada, Cuellar, goll!
Goll!
Goll!
El Nàstic!
Gol de Déus!
Gol de Déus!
Déus, Déus, Déus, Déus!
El segon!
La sentada de Cuellar!
I ara sí, que bé s'ha aixecat José Luis Déus!
Com diuen els cànons, girant el coll, girant el cap,
enviant la pilota cap a l'altra banda on hi havia el porter,
i li hem tornat a l'Àngel Lamoné del Poli.
Si ells ens han marcat dos minuts després,
nosaltres, tres minuts després de l'empat,
una altra vegada pel davant el marcador.