.
Torna a Serrallonga i torna als Estudis de Tarragona Ràdio.
Joan de Serrallonga, on t'has deixat el trabuc?
L'hem deixat aparcat avui.
Sí? Aparcat, que no us l'agafi ningú?
Efectivament, que la civil ens empaita per tot arreu i sempre ens el vol fotre.
Tu ets un bandido, un bandoler?
Un bandoler.
Ja t'agrada, no?, aquest títol que t'han posat?
Sí, i tant, i tant.
Sí, ja em fas cara.
I no has vingut sol, vas acompanyat sempre, tots al cap, però vas acompanyat d'uns nois pobrets que els has enredat com a xinos.
Una mica de tropa.
Qui portes avui? N'hi ha quatre aquí que fan una por, tots?
Avui portem l'Obermell.
Qui és l'Obermell?
L'Obermell, digues alguna cosa.
Jo sóc l'Obermell.
Molt bé.
En la pera.
Hola, bona tarda.
En Tallaferro.
Hola, bona tarda.
I al cima de l'ombra.
Bona tarda.
Ai, que educats que estan!
Quina cosa!
Escolta, i què fa cadascú de vosaltres?
Teniu alguna característica personal?
Sí, bueno, cadascú som d'un lloc diferent.
Jo, per exemple, sóc l'Obermell, que sóc fill de valls.
M'agrada molt la sang i el fetge i mata, sobretot periodistes de la ràdio, maquetes.
Molt bé, molt bé.
L'Obermell és una mica sanguinari, també.
Per això se n'hi diu vermell, que sempre va atacat de sang.
Sí, ja ho hem vist.
Una mica dolent.
Ja et podies haver dutxat abans de passar per aquí, eh?
Qui més, qui més?
En Tallaferro és de Vilafranca del Penedès.
I també suposo que en un sanguinari no hi ha qui et guanyi, tampoc, no?
No, i Simó de l'Ombro, doncs m'agrada robar.
Torna a dir el nom, jo no l'he entès el teu.
Simó de l'Ombro.
Simó de l'Ombro?
Sí.
Per què?
Perquè tinc unes espatlles que té tela.
I t'agrada robar?
Robar, robar.
Què robes? Què t'agrada més robar?
Robar calés, calés.
Calés.
Euros?
Sí, ara sí, ara m'ha tocat canviar.
Costa, però...
Vosaltres veniu del segle XVII, què feu per conservar-vos també?
Molta Nivea. Molta Nivea pel cos.
Abans de sortir de la caixa, Nivea per tot arreu,
amb uns postos més que els altres, clar.
I això ens permet conservar-nos així.
I esteu durant tot l'any amagats a les muntanyes, suposo,
però a Santa Tegla tu no falteu mai.
No, no, n'hi faltarem.
N'hi faltarem.
Què fareu per Santa Tegla aquest any?
Quins dies i quines hores on us podrem veure?
Per si ens escolten els de la civil, que estiguin alertes.
D'un moment ja hem fet.
De moment ja hem fet.
Tenim una exposició de pintures a la Casa de Cultura de la Generalitat,
on hem enredat a punta de trabuc un munt de pintors.
I escultors, també.
I una escultora, però sí, tens raó.
Vermell, molt bé.
Però després jo els porto, perquè així em van apuntant.
Després també hem fet una conferència ahir, sobre mi, clar, evidentment.
Serrallonga home i llegenda.
Era molt presumit, el Serrallonga és molt presumit.
Sí, sí, es veu, es veu.
Es veu, es veu, no?
Tot aquí engominat, sí, sí.
I després també hem presentat un llibre de la col·lecció de titans, el número 3,
Ball de Serrallonga, 15 anys de parlaments.
Molt bé, i us queda encara?
I en queda, ens queda el plat fort, que són els parlaments, 22 i 23.
I en què consisteixen aquests parlaments?
Perquè, clar, dit així, parlaments sona una mica carca, eh?
Perdoneu-me.
Jo que vol dir una mica carca.
Allò, micro al davant i vinga, que parli el Serrallonga.
Germans? No, no és això, no?
No, la paraula germans no es diu massa, que diguem.
No, amb els parlaments el que fem és posar una miqueta...
Que la gent se n'acabenti de les coses que normalment no es poden dir públicament.
Ja sigui, temes de polítics, temes de la ciutat que ens importen
i que no es donen solució.
Temes del senyor del bigoti que hem d'aguantar del país
i del seu posi d'alta cantó del toll.
Bé, això ho posem a l'ordre del dia.
La gent aquí li agrada i aquí no, la gent normalment riu.
I és passar-s'ho bé.
Vamos, que aneu fent tomets pels carrers i anant rajant.
Valtros anant rajant...
Anem rajant pels carrers i per on convingui.
I disparant el trabou, no?
Perquè soroll també en feu, m'han dit.
És bo que sí, no?
Sí.
Això diu algú.
Això tu fas soroll?
No massa.
Jo tampoc, no ho sé.
És el que diuen gaire.
A veure, per qui no conegui el Joan de Sarrallonga,
i ara vaig a per tu,
tu no et dius així, tu et dius Joan Sala i Ferrer.
Efectivament.
De què et va venir això del canvi de títol?
El canvi de títol ve perquè jo era fadristern de la casa del Sala, em vaig casar amb Maria Tallades del Mas Serrallonga i aleshores a la Catalunya Nova, la pera que et veig, a la Catalunya Nova el fadristern que es casava amb la pobilla agafava el nom de la dona.
Com ha de ser, molt bé.
A la Catalunya Nova i només en aquest cas.
Escolta, què tal la teva dona? Ja et suportava.
Que la porteu també al segui, si bé ella també, o es queda a casa?
Bé l'amant, que és diferent.
Bé l'aparente.
Soc l'amant, la tenim contenta.
I què tal, què tal? La senyora Tallades.
Ho porta bé, ho porta bé. Tens tres crios a casa, allà a la Masia i ja està.
Tres crios vas tenir.
Sí, crec recordar. Tres reconeguts.
Tres més un.
Tres més un.
I això és l'amant.
L'amant que surt també. L'hem de portar, l'hem de treure.
Joana és petit.
Clar. Escolta, i això et deu venir de família, perquè tu eres fill de...
Vaja, tenies tres germans, no? No, no. Vuit germans tenies.
Vuit. Vuit.
Cinc de la mare i tres de la madrastra.
Molt bé. Estàs enterat de la teva vida, eh?
Ho ves.
Ho ves.
I quatre d'aquests vuit germans, tu entre ells, éreu bandolers.
I tant. L'Antoni, el gran, i els tres petits.
I què et va impulsar a fer-te bandoler?
Les males companyies?
No, home, jo penso que jo estava en una casa on hi havia tretze persones,
moltes de les quals incapacitades.
per tant, molta tec, molta tec que no hi havia.
Jo havien treballat amb l'Ajuntament.
Segurament, segurament. Funcionaris, funcionaris.
I resulta que, clar, vull dir, allí en aquell moment havies de fer, de bandolejar una mica
per poder guanyar algun sobresou.
Hasta per fer.
Hasta per fer.
Hasta per menjar, també.
També, per posar algú a la boca.
I, bueno, va resultar un dia que un tio em va denunciar, el Miquel Barfull, i el vaig pelar.
I a partir d'aquí només hi havia dues opcions.
O entregar-te la justícia, que també em pelessin a mi, o fugir i tocar el dos.
I on vas fugir?
Doncs per les guilleries.
Vam anar cap a les guilleries.
Que és allà on ja vivia.
I allí els vas trobar amb ells?
Bueno, més o menys, els vaig anar reclutant.
I vosaltres, com és que el vau seguir?
Que té molta l'àvia, aquest xiqui, convenç, o és que també sou uns bales perdudes?
Bé, alguns seguia de guiar, no?
És com el mossèn amb el seu ramat.
Nosaltres som un ramat molt sonat, i ens va agradar el pastor aquest, i mira, vam continuar amb ell.
Ens el vam creure.
Molt bé.
Com que fem el que volem, també.
Doncs mira.
De tota manera, una mica jeta sí que en teniu.
perquè, a veure, tu, Serra Llonga va ser molt popular perquè la gent es pensava que eres un bandoler reivindicatiu polític
que anaves contra el sistema i contra les forces centralistes.
Però que va, tu robaves per... tu pillaves per pillar.
Bueno, però si podia pillar els soldats del rei, és millor que millor.
Aquella malandando que no ens ho feies per guanyar calés.
Malandando, malandando.
Un tros de xup.
A veure, aquest parell de xiquets que no em diuen res, com us deieu?
Simo de l'ombro.
Simo de l'ombro, molt bé.
I?
Pellaferro.
Tallaferro.
Expliquem-me una miqueta quines són les vostres motivacions per afegir-vos a la banda del Serra Llonga.
És que és molt guapo.
Ja està.
Vale.
Sí, bueno, el Simo de l'ombro és una mica serassa.
Amb tots els grups de bandolers.
També n'hi havia, també n'hi havia.
N'hi havia un que era serassa i, bueno, ens ho vam agafar amb ell.
M'ha tocat a mi.
Sí.
Per si ens enganxa la civil.
Sí, doncs, bueno, ja aprofitem.
Ja el poses d'esquena i au.
Ja el fot de ginolls i ja el tenim agafat, el de l'ombro.
Escolta, ja em puc fer una idea més o menys de què explicareu aquestes festes de Santa Tecla,
però feu-me'n cinc cèntims, home, de quina és la temàtica que anireu xerrant pels carrers.
No ho sé, és que no ho sabem, eh?
No, perquè normalment el dia 21 ve un de seure amb una moto,
que ve amb un llibre que ve de l'Ajuntament i estan allà escrits als parlaments
i nosaltres ens els aprenem i els fem.
Ja els diuen el que hem de dir.
Els deu fer l'alcalde o el Moster o el Ballesteros potser els fa.
No ho sé, no ho sé, no ho sabem de què van.
Ja us ho diuen, directament.
No he vingut, he vingut sense trabucs, però ens voleu regalar una cosa, em sembla.
Oh, i tant.
Que sou bona gent, en el fons.
Heu repinyat unes coses i ara les voleu regalar a la gent.
Sí, hem repinyat unes quantes tamarretes del ball i les volem,
per la gent que truqui, les volem regalar.
Farem alguna pregunteta i veurem si l'enviu, alguna cosa senzill.
Això és rotllo Robin Hood, eh?
Allò, em preneu per un costat i t'ho aneu per l'altre.
Sí, ja veuràs com marxem o que trobaràs a faltar.
És que s'ha de quedar bé, eh?
També, home, que no faci cas que sortissiu per Santa Tecla i us tirin pedres.
Clar, Serrallonga davant tenint la fama.
977-24-4767.
Si voleu samarretes d'aquí dels bandoleros, del Serrallonga i companyia,
com són aquestes samarretes?
Mira, ja truquem.
Ja està.
Sento color groc i porten el dibuix, l'anagrama del Serrallonga del nostre ball.
I posa avall el Serrallonga.
Molt bé, doncs atenem la primera trucada.
Ei, bona tarda.
Bona tarda.
Sento, a veure, a veure, que en sents?
Sí, sí, et sento.
Pots baixar una mica l'aparell de la ràdio?
Ja està.
Ja està?
Millor, qui ets?
El Jordi, del Bulgó, del pla de Santa Maria.
Hola, Jordi.
Aquí els xicotets del Serrallonga te preguntaran una cosa.
Bé, anem a fer alguna pregunteta per aquest, que bon home.
A veurem, l'acompanyant del Serrallonga, que és la Joana Torrelles,
en lloc de trabuc, porta un altre tipus d'arma.
A veurem si endivines què és.
És més petit que un trabuc.
Una pistola?
Sí, perfecte, no?
És un pistoletot.
Molt bé.
Ai, que bona gent que sou, que fàcil, no?
És difícil.
No dic que era del pla Santa Maria.
Que ets del pla, no?
Sí, del pla.
Això acaba a prop de casa teva, la pera.
Va, ja, a prop de bans.
Sí, sí, està aquí al costat.
Doncs, Jordi, passa a partir de demà?
Pot ser?
Sí, perquè demà.
A buscar una samarreta del Vall de Serrallonga, d'acord?
Molt bé.
Gràcies per trucar.
Va bé.
Adéu.
Doncs bé, mentre esperem, tenim més per regalar?
Sí, un parell més.
Un parell més.
Doncs vinga, 977-24-4767.
Esperem més trucades, si voleu, samarretes per lluir el dissabte, és?
Que sortireu a...
Diumenge.
Diumenge, si no plau.
Sortireu a fer el Vall de Serrallonga.
Una altra trucada.
Àngelo Maria.
Bona tarda.
Hola.
Qui ets?
La Vanessa.
Benesa.
Hola.
Que també vols una samarreta?
Home, si m'ho posen fàcil, sí.
A veure, a veure com t'ho posen, dieu.
A veure.
A veure, hi ha un element que surt al Vall de Serrallonga,
que no és ni els bandolers ni el Serrallonga,
i que va al final de tot.
Hòstia, ara m'ho he matat.
És un element molt característic del camp de Tarragona i que...
I que porta unes banyes.
Porta unes banyes.
Ah, pigint, el diable.
Molt bé, molt bé.
Escolta, us tinc una cosa.
Digues.
El que és a Valls, que em vingui a veure perquè jo treballo a Valls.
Va.
Ah, molt bé.
Molt bé.
Ja et de conèixer, perquè totes les padrines de Valls,
bueno, vulguis que no.
I no estic allà enterrada de Tarragona, perquè jo vinc a Tarragona,
però com que treballo allí, les festes a la tecla no les toco gaire, eh?
Oh, doncs veiem si baixem, eh?
Això no pot ser, eh?
Home, és que allí Valls fins la Candelera no resta, eh?
Bueno, però diumenge és de baixar, diumenge és un vigili, eh?
Molt bé, molt bé.
Vinga.
Gràcies, Vanessa.
Tens una samarrata aquí.
Gràcies.
Vinga.
Vinga, adéu.
Nen, ja has lligat.
Vaja, això sempre passa.
La por a Santa Maria no ho he volgut dir,
però em sembla que la dona té me la conec, eh?
No vull de res, eh?
Escolta, que lligueu molt als bandolers.
Com va això?
Sí, el cordó de la sabata.
Fem una mica de por.
És difícil, és difícil.
Estem vivint a la muntanya, clar, és...
No hi ha gaire contacte, eh?
No dones de mala vida, bàsicament, ho toquem, eh?
Sí, sí.
Perquè si algú és sèrio, poca cosa.
No ens volen, no ens volen.
De tota manera, hi ha bandolers i bandoleres,
perquè vermell, tu ets una bandolera.
Jo soc una bandolera, però...
Però també ens n'aprofitem, eh? D'això.
Sí.
Hi ha bon rotllet entre vosaltres.
No, entre nosaltres no.
Vas a robar i de tant en tant, doncs mira, doncs allò.
Allò.
Si cau.
Allò que cau.
És que has de fer.
Que hi ha moltes bandoleres, com tu, o quasi tots són homenots.
A veure, gairebé són homenots, però també hi ha bandoleres, també.
També s'havien d'alimentar.
No, però al nostre ball en teníem bastantes, eh, de dones.
Sí?
Sí, sí.
Si no fos per les dones...
Cerdanaltros.
No hi hauria ball de ser allonga, te'n preguntes, eh?
Això està claríssim.
A més, com que tenim la millor guia del món, que és la Joana,
nosaltres com ella.
És la guia de la tropa.
Ah, no?
La prenta.
Ah, no?
Joana es diu?
Joana Torrelles.
Que truqui, que truqui la Joana.
No tenim avui.
Està robant a Barcelona o no la tenim per aquí?
Probablement a Barcelona.
Està robant.
Està fent...
De les seves.
Sí.
9, 7, 7, 24, 47, 67.
Queda una samarreta encara per guanyar.
Una samarreta del ball de Serra Llonga.
Sortireu diumenge ahir, però heu estat tancats, reclosos,
meditant espiritualment i assajant.
Queda quant assaigeu per fer aquest ball?
Doncs assajem bastant.
Normalment, abans de cada Santa Tecla tenim...
Encara que no es noti.
Sí.
Uns 10 assajos, probablement, més o menys.
Què passa que d'aquests 10 assajos, 5 minuts més,
es poden aprofitar més o menys.
Assajem els dimarts des dijous i com que no tenim local,
no hem aconseguit encara robar un local.
Sí, tenim un local a l'aire lliure.
Sí, sí.
Veiem les estrelles, la lluna...
És una mena de...
Sí, està bé, eh?
Sí, sí.
Em troba la Diputació allà al davant,
qui ens vulgui venir a veure.
Ara ja no...
És que veu allà al carrer, tirats?
Sí, sí, sí.
I al davant, fins als 11 que ens tanquen la llum.
Home, sí que diuen que Tarragona falten locals,
però no m'imaginava que fins a aquest punt...
Sí, tenim un local molt petit i compartit.
Bé, clar, hem d'assajar fora.
Els dies que plou, per exemple,
el dimarts va ploure i la colla joves
va cedir al seu local per assajar.
Bona gent.
Si no, haguéssim quedat ofegats.
No els hi robeu, a ells, no?
No, a la jove, que tenen bons rotlles.
Bona gent.
Bona gent.
Doncs no sé què més preguntar-vos.
No ho sé.
Teniu alguna anècdota d'aquestes escapades que feu?
Molt bé.
Que només actueu aquí a Tarragona?
No, nosaltres actuem per tots els pobles.
Aquest any hem actuat poc.
Hem actuat a Vilanova,
conjuntament amb altres valls de Serra Llonga,
amb una trobada...
El mateix que es va fer aquí l'any passat,
pel nostre 15è aniversari,
s'ha fet allí pel 20è aniversari de Vilanova,
i ens vam reunir amb els quatre Serra Llonga que hi ha actualment,
Vilanova, Vilafranca, Torra de Embarra i nosaltres,
i vam atemorir una mica el poble de Vilanova.
Sí, van quedar collonidats.
Sí, diguem-ho així.
I hem d'anar a Serra Hilari.
És de Santa Tecla, anem a Serra Hilari.
Exacte.
Anem a la terra.
Anem a la terra nostra.
Per Serra Llonga.
Tornem.
Molt bé.
Tornem a casa.
A veure com tenim la casa.
A veure.
Si hi ha molta por,
aquests aigüats que ho ha fet molt bé,
veurem com s'aguanta.
A veure com s'ho trobem.
Escolta, si algú més ara us està escoltant
i vol deixar la vida d'honesta edat
i afegir-se a la vostra vida de bandolers,
què ha de fer?
És possible això?
O ja sou un grup tancat?
Oi tant, oi tant, oi tant.
Oi tant.
Oi tant.
I no fem distincions.
Sobretot si són dones i altres i maquetes.
Exacte.
Tenim a haver agafat.
Algun noi també, eh?
Ai, pobreta.
Hi ha un dur càsting per entrar,
vull dir, molt dur, molt dur.
Sí.
Però és tot un interrogatori llarguíssim.
Bueno.
És nom, cognom, DNI i direcció.
Han de pagar alguna cosa?
No, no.
O us ho han de donar tot a vosaltres?
Els robeu ja d'entrada?
No, no, no.
Perquè sàpiguen què és.
Amb un esmorzar i està bé.
Sí, sí.
Sobrenen fàcilment.
No, si la gent, algú vol entrar al ball és ben fàcil.
Només cal anar a Tinet, a l'adreça web de Tinet.
Llavors, allà dins d'entitats trobarà la nostra web,
que és bastant difícil de dir.
És bé serrat o alguna cosa així.
Sí.
Barra, eh?
Bueno, dins del Tinet ho podreu trobar.
No, per malalt, 126.
Llavors ens envieu un missatge pel Tinet
i ens dieu les vostres inquietuds,
per què voleu entrar, l'edat que teniu,
si teniu permís d'armes,
perquè, evidentment, hi ha uns senyors de l'orja igual,
perquè si no portem permís d'armes, no ens deixen sortir.
Una foto.
Una foto.
Ja pel càsting.
Sí, el telèfon.
Ja, el telèfon.
Ens posem contacte amb ells, bàsicament.
Sí, no, no, no.
I el telèfon el viaguer.
Això sí, s'hauran de comprar un trabuc,
que jo em pregunto, en plessa i la 20,
on trobeu un trabuc?
El País Basc.
És cert, és cert.
És el País Basc.
Sí o no?
Sí, sí.
Us els porten d'allà?
Sí, els anem a comprar allà, a Ibar.
Ah, que fort.
Sí, sí.
Uf, en fi, tallem aquí la conversa.
No, moltíssimes gràcies per venir.
Recordem, recordem un cop més on us pot trobar la Civil
i tothom que us vulgui venir a veure.
A veure, diumenge, hora i lloc.
Diumenge, el dia 22, a les 10, a la Rambla Nova,
a les 10 i mitja, Mendes Núñez,
i a les 11 i 10, a la plaça del Rei.
I al 23, a les 10, a la plaça del Fòrum,
davant del Bar Friens,
que, bé, són les actuacions que tenim de parlaments.
I després, bé, pel Cercavila.
Val a dir que no les fem soles,
que davant nostre o darrere nostre
hi ha algun altre grup del Bell Parlat,
que també fa la seva actuació.
Vull dir que val la pena venir.
O hi ha haver-nos a veure naltros,
o van anar a veure dames i vells
i anar a veure bastorets.
Així pots sortir diferents llocs,
els parlaments de tothom.
Doncs allà estarem.
A veure si me'n recordo tots els noms.
Vermell, La Pera, Tallaferro.
Ai, si va de l'ombro!
Molt bé.
I Joan de Serra Llonga.
Moltes gràcies per venir
i que seguiu disparant trets, en fi.
A vosaltres.
Moltes gràcies.