Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Sempre és un plaer escoltar Joan Manel Serrat, però és que avui tenim l'excusa perfecta, podríem dir.
Hem reunit tot un plegat de dones molt especials que aquest cap de setmana celebren el seu 50è aniversari.
Tenen en comú que totes van néixer l'any 52 i amb la Francesca, l'organitzadora, doncs es les presentarà i farem una miqueta de xerrada.
Francesca, bona tarda.
Escolta, quasi que ens has deixat sense paraules, escoltant a Serrat ja no volíem dir res.
I més música que us ha vingut al cap, no?
Oh, i tant, i més coses. 50 anys donen per molt, eh?
Déu-n'hi-do, presenten.
Sí, tenim aquí a la meva esquerra la Roser Jové. Hola, Roser.
Hola, què tal? Com esteu?
La Rosa Maria Itxa Goyen.
Hola, què tal?
I aquí a la meva dreta tenim a la padrina de l'acta, que és la poetesa tarragonina d'adopció, Gòria Ganga.
Hola, bona tarda.
Ella no necessita presentació, però bé, és d'educació, dir-li hola.
Home, faltaria més, sí.
Bona tarda.
Parlem, si us sembla, després ho tornarem a recordar, però ja d'entrada, de com se us ha acudit aquesta idea de celebrar el 50è aniversari por todo lo grande, diguéssim.
I què fareu?
Això va ser una bogeria personal, que potser si me l'hagués pensat no l'hagués tirat endavant, però ara estic molt contenta.
Jo tenia moltes ganes de celebrar els 50 anys, em fa molta il·lusió de fer-los, i de dir a tothom que en tinc 50, i que deu que pensi el que vulgui, no?
I, no sé, vaig anar al clacson i vaig dir que què els semblava, doncs, aquesta idea.
Em van acollir molt bé, la veritat és que he de donar les gràcies al Josep Ribas del clacson, no li agrada que ho digui, però és igual,
que va dir, doncs, vinga, tira endavant i des d'aquí et donarem el suport publicitari.
I a partir d'aquí, doncs, ha començat a apuntar gent també molt engrescada i molt maca,
i estic una mica espantada, perquè, doncs bé, això ha anat a més i tothom està molt content, suposo, no ho sé.
Jo acabo de conèixer la Francesca i estic, bueno, emocionada, i de ser que sabia que tenia molta marxa, però no tanta, eh?
Suposo que demà anirà molt bé tot.
De visita som tots així, eh?
Què fareu demà, concretament?
El pla n'és trobar-se a les 12, al pla de la catedral, i ve a xerrar una mica i conèixer-nos,
perquè no ens coneixem entre naltros, i allà a la una ens faran, doncs, una fotografia, tots plegats,
estarem amb els padrins, perquè la padrina és la Gòria Ganga, que ens ha escrit un poema,
després ens explicarà què significa el poema que ens ha fet,
i l'Andreu Faro, que ens ha dedicat també un dibuix.
El poema de la Gòria és vital, fort i dur, acaba amb molta força, com té ella,
i el dibuix de l'Andreu Faro és molt dolç i molt tende, m'agrada molt.
Estarem amb ells, i després ens n'anirem a dinar a l'hotel Ciutat de Tarragona.
I allà dinarem, i bé, el que vingui després, potser no ho podrem explicar, però bé.
Ballarem una miqueta.
Un dinar i uns actes exclusivament per la gent que va néixer l'any 52, homes, dones, tothom?
Sí, de tot, de tot, sí.
Hi ha gent que ve amb parella, que no té 50 anys la parella, però bé, sí.
Bueno, ve en rebuts també, no?
Home, i tant, sí, sí.
I com ho heu fet, això? La gent us havia de trucar per inscriure's? Com ha funcionat?
Sí, hi havia un telèfon de contacte i un correu electrònic aquí, a les notes que sortien al clacson.
La gent m'ha anat trucant, jo els he anat trucant, he parlat amb tots els que venen,
i es veu molt enrotllada. S'han portat tots molt bé.
Quantes persones teniu comptabilitzades, almenys?
Doncs 60 i alguna cosa pel pla de la catedral, i per dinar 55-56.
Déu-n'hi-do. I allò, gent d'última hora que ens estigui escoltant ara i digui,
ostres, doncs jo també m'hi vull passar, poden?
Home, tant, a última hora, vinga, va, sí.
Vinga.
Deixem, deixem que sí.
Farem un raconet a la taula, no?
Sí.
Molt bé. No us coneixíeu bé totes, totes, no?
No.
No?
No.
Però només coneixia la Gòria, que som amigues.
Que és la padrina.
I em suporta.
Però vaja, ha sigut trobar-vos totes i no hi hagi manera que apareixiu de xerrar, eh?
Déu-n'hi-do la de coses en comú que teniu.
50 anys, eh? Quasi res.
A veure, per anar fent boca, Francesca, tu saps quines coses significats van passar l'any 52,
que és quan vau néixer?
Ai, espera, que m'he de posar les ulleres?
Coses de l'edat.
Això és efecte, sí.
Una de les coses de fer 50 anys és que necessites ulleres per llegir.
Ah, doncs mira, l'any 52 es van acabar les cartilles de racionament.
O sigui, que nosaltres ja no les vam conèixer, els nostres pares, sí, no?
Va morir també l'Eva Perón.
S'estrenava la pel·lícula Bienvenido, Mr. Marshall.
Suposo que tots l'han vist.
Gary Cooper també estrenava Solo ante el peligro.
S'estrenava la pel·lícula Cantando bajo la lluvia.
La Isabel II d'Anglaterra era coronada reina.
Brigitte Bardot es casava amb Roger Bardim.
Ronald Reagan es casava amb la Nancy.
I el Nobel de Medicina es concedia a Selman Abram, d'Estats Units,
per el descobriment de l'estreptomicina,
que era el primer antibiòtic que es posava a la venda
per lluitar contra la tuberculosi.
I més coses, però bueno.
I t'oblides la principal.
El què?
El naixement de nosaltres.
Un any molt fructífer.
Sí, sí, sí.
Anem tots amb això no vam tindre res a veure, eh?
Amb tot això que va passar aquell any, no...
Hi érem, però quasi que no.
Com recordeu els primers anys?
No ho sé, la joventut, l'adolescència,
què teniu en comú?
A veure, la música, primer que tot, eh?
Me dèieu, Serrat, Serrat.
Sí, el Serrat.
El Serrat a mi em va deixar molta enfrenta
i bé, per sort encara segueix.
Ara ha dit la Gòria que l'altre dia va estar amb ell a la selva.
És una gran sort i un luxe
poder-ho tenir encara entre nosaltres
i que doni tanta marxa.
Bé, jo la música és molt ampli.
Vull dir, jo tenia una colla també més grans que jo
i també m'agratava molt el Raimon,
potser perquè estava prohibit
i anàvem a Andorra a buscar els discos, no?
I els Beatles em van marcar molt també
però el Raimon, el Lluís Llach
i el Serrat, per suposat.
Això ja cap als anys 60 i pico, no?
Però els 52 no...
Que ara era molt petitón.
La joventut, la joventut.
Quina és l'etapa més feliç que recordeu?
A nivell, no només a nivell personal
sinó també a nivell social?
No ho sé, totes.
Home, després de l'edat ja...
O sigui, després dels 52, evidentment,
estem parlant ja de la joventut.
Home, la de la democràcia, evidentment.
Sí, la vau viure intensament.
Jo sí, jo sí.
Jo a tope.
Es veieu el suspens també?
Una de les mares, de les mares de la democràcia.
No diuen els pares i les mares
que hi eren per allà de la democràcia.
Jo crec que és una part important
a la nostra generació de cara a la democràcia.
Hem marcat història
i crec que per aquestes raons, doncs, ara,
tot el jovent afortunat de mirar els camins darrere
poden viure millor
i amb la qual em sento contenta
que ja tinguem un pas a la vida
que ha marcat història.
Sí, sí, sí.
És l'època nostra,
la que hem viscut molt de ple, clar.
La joventut.
Primordialment la joventut.
Jo, per la banda més frívola,
la Mary Queen,
quan va inventar la Mary Queen.
La Mary Queen,
l'hi he agraït tota la vida.
Home, sí.
Va ser molt bonic en aquella època.
Home, perquè amb 18 anys podies lluir les cames,
que abans no.
Li deus haver agraït tu i molts homes, eh?
Sí.
Escolteu-hi les pitjors coses,
el pitjor moment,
de dir, ostres,
per què ens ha tocat viure això, eh?
A veure, home,
entraríem ja en història política
i no era aquesta la raó,
però una de les coses pitjors, evidentment,
ha sigut l'atemptat contra la democràcia,
que favorablement va ser, doncs,
a favor de la democràcia, no?
Home, i la persecució de la llengua,
jo la recordo...
La persecució de la llengua,
una de les...
Quan eres joveneta,
jo la recordo amb bastanta duresa, no?
Quan parlaves català pel carrer,
era com una mica complicat.
Molt, molt complicat.
I després també jo he viscut particularment
la marxa verda al Sàhara,
vull dir, també m'ha marcat molt a la meva vida
i, bueno, moltes coses.
En fi, ens posem més alegres,
a veure si sona aquesta cançó.
A veure.
Parlant de millor.
era millor abans que ara?
Com heu vist l'evolució?
Diferent.
Diferent, però, no sé,
hi havia uns valors que ara manquen
i que realment jo trobo que és molt important
per a una societat.
I ara les trobo que...
Per exemple, es vivia molt la família.
Els Nadals d'abans eren Nadals,
eren preciosos,
era la unió familiar,
ara estàvem esperant-nos,
trobant-nos amb la iaia,
amb la tieta,
ara cadascú ve el seu rotllo
i, vaja,
és la meva opinió.
Jo penso que encara existeix això, eh?
No tant, no com es feia abans,
no, ni molt menys.
Jo recordo que no era així.
Perquè tu ho veies amb uns altres ulls,
són els ulls amb els que ho veus.
No, no, però...
Perquè jo recordo que quan
jo vivia d'alguna manera,
doncs, bueno,
el moviment hippie,
em vestia d'una manera rara,
diferent,
a casa meva s'escandalitzaven,
perquè es pensaven
que jo no seguia els seus valors,
tampoc.
I, mira,
doncs, jo ara penso
que els meus fills
no segueixen els meus,
penso que són èpoques diferents, no?
No, però,
quan el que et feia referència al Nadal,
vull dir,
hi havia una comunicació
molt forta amb la família,
no sé,
hi havia, doncs,
el tema de les carismes,
que s'enviaven,
hi havia una cosa com a més...
Ara estan i-mails
i també la gent contacta molt, eh?
Sí, però ja cada cop
estem treballant més amb màquines
que van bé per unes coses,
però per l'altra
treu molt la comunicació personal,
no?
Espera el contacte amb la gent.
Però jo penso que aquí,
almenys a Tarragona,
el dia de Nadal,
encara es conserva
la tradició familiar
que la gent es reuneix
al costat de la taula, eh?
No tants, no tants,
no pensis.
No, no tants.
No tants,
perquè,
així parlant a nivell de joventut,
eh, d'avui en dia, eh?
Vull dir, no tants.
Almenys dinen, no?
Dic jo.
No, nosaltres, les mares,
sí que volem, evidentment,
i ho fem,
però no és el mateix.
Potser de sobretaula,
vols dir que ja no és
aquella zona de la taula tan llarga?
No ho sé,
no ho sé,
és que canvia molt,
no ho sé,
possiblement és que
en aquella època
jo recordo els urbans,
no sé si ho recordeu,
en què es posaven,
els donaven
el regalet allà,
un pollastre,
o no sé què,
hi havia un ambient
com de nadalenc
molt maco,
i ara està tot,
jo què sé,
no ho sé,
ho trobo,
no m'agrada tant,
particularment.
Jo és que trobo
que els temps canvien
i no ho sé,
potser tens la idea
de quan tu ho vivies
i amb els ulls
en què ho vivies,
no?
De fet,
hi ha vegades
que quan tornes al lloc
on has estat sempre
i fa anys que no ho veus,
ho veus tot més petit.
Però tu ara celebres
els Nadals,
per exemple,
amb tots els avis,
les tietes,
tota la família
com abans,
és que a casa
ens en reuníem 25,
eh?
Vull dir,
esclar,
jo...
Però no,
és que no tot,
tampoc gira
al redor dels Nadals,
no?
No, no,
dic,
ara perquè ens hi atencem
amb aquestesades,
però vull dir,
no sé,
és un exemple,
no?
Hi ha moltes altres coses,
però vull dir,
els Nadals,
sí,
els enyoro,
els enyoro.
Però és qüestió
de posar-te tu al davant,
eh?
Per exemple,
jo a casa meva
quan em vaig casar
hi havia un costum
d'un dia amb els sobres
i un dia amb els pares,
no?
Jo això no ho entenia,
vull dir,
jo m'adonava molta tristesa
deixar-me uns o amb els altres,
vaig dir,
vosaltres a casa meva,
m'he encarregat
de fer-me tots els Nadals,
perquè no era només el Nadal,
era Cap d'Any,
era el rei,
era tot el dia.
Clar,
però tu els pots carregar
a casa teva
si només sou fill i filla única,
però ara imagina't
quan són molts fills
tots el volen els pares
el dia de Nadal a casa
o el dia Sant Esteve.
No, no,
els pares representava
els germans inclosos, eh?
Ja,
per això,
clar,
ha de ser tot,
perquè,
i clar,
és molt...
Però jo penso que segueix combinant
Nadal-Sant Esteve
ja bastants dies
per poder anar cap aquí,
cap allà
i més o menys
sempre portes la família darrere
o davant.
Vaja,
jo de moment
amb la gent que contacto
penso que això segueix igual.
No ho sé,
tu tens molt clar.
Matem el Nadal?
No, no,
no els matem,
no els matem tampoc,
no es tracta de matar ningú.
El fullastre,
en tot cas,
el fullastre.
Matem,
tema Nadal.
I a veure aquesta cançó
també si es porta records.
A stumble in the night
Never really knew
what it would have been like
You're no longer there to pray
when I fall
The heart is going to be you
Potser no és la cançó
més significativa d'aquest grup,
però en fi,
la veu aquesta és inconfusible.
Són els Vigis.
Sí, sí,
però la cançó
no era la que esperava.
És la que hem trobat així
ràpidament al vol.
S'agraït.
Què esperàveu?
El Fibre del Sábado Noche.
No,
no és nostre això, eh?
Algo del Duodinamico,
per a la gent.
Perquè,
escolteu una cosa,
valtros no anàveu
on hi havia l'antignàstic?
Sí, sí, sí.
L'antic camp de futbol
allí l'ha vingut a Catalunya.
Sí.
Allí feien ball els domenyes.
Allí ha passat tothom,
no?
Los Bravos,
jo he vist el Duodinamico,
a Juan y Junior,
no?
Sí, sí, sí.
de Montblanc i també venia
el Duodinamico,
el Luis Aguilé,
el José Guardiola...
Però no al camp del gimnàstic.
No,
és que no hi anava.
No,
a mi venia el Poblet,
que no era el camp del gimnàstic,
però també hi venien, eh?
Però al camp del gimnàstic
estava a la Vinguda de Catalunya.
Sí, sí, sí.
Això sí que recordes.
I allí,
que eren al Naves?
Sí, sí.
Perquè eren els famosos guateques.
Sí.
Sí, també.
No?
Sí.
Mira,
et diré una cosa,
és que abans amb un cubata
ballàvem tota la tarda.
Ara necessiten viure litros,
litros i litros d'alcohol
i nosaltres amb un cubata,
jo recordo,
amb un cubata passar tota la tarda.
Però aquesta gent també seran
pares i mares responsables
el dia de demà?
Esperem que sí.
Per moltes litrones...
Bueno,
aquest tema el deixarem
per un altre dia.
Sí, que no ve...
No,
no perquè...
No ve...
Hi ha de tot,
hi ha de tot.
Hi ha gent molt maca.
Sí, sí,
afortunadament no.
Hi ha molta part de joventut.
Però estem parlant generalitzant
com abans, no?
Que abans érem tots
anàvem als guateques,
un cubata,
i quan feies una cigarreta,
bé,
era una,
però no és que ara
són paquets sencers.
El temps cap.
Mi amor,
te quiero,
pues eres la muchacha
con quien yo
siempre he soñado.
Te quiero,
y quiero que este sueño
sea un día
realizado.
Lolita,
Lolita,
mi amor.
Lolita,
Lolita.
Tu bailas como nadie,
tu bailas como nadie,
baby,
Juan.
A ritme de guateque
amb el dúo Dinámico,
desgraciadament no tenim
gaire més temps,
ara ve la secció de còmics
habitual de cada divendres,
així que hem d'acomiadar
aquestes noies,
però això sí,
amb la promesa
de que hem de tornar,
perquè això que expliqueu,
aquí només hem fet
unes quantes gotetes,
uns granets de sorra,
però això s'ha d'explicar bé,
és que després de dins noies
ja vindrem
el que vulgui,
ja no?
Estem a la teva disposició.
Noies som.
Sí, noies.
Jo m'hi sento, eh?
Jo també,
però t'ho diuen poc, eh?
Ens ho diuen senyora.
I quan vas a la plaça
i t'apropes en alguna parada
del mercat central
i et diuen
nena, tu què vols?
Dius, escolta,
i posi'm la parada.
Seria un petó.
A veure, xiques,
per acabar,
quin és el millor invent
que heu viscut vosaltres,
el que us ha solucionat
més la vida?
Per allà apuntàvem
la minifaldilla.
invents que us han ajudat o...
Jo penso que quan em vaig casar
i vaig tindre la rentadora
superautomàtica,
que la meva mare encara
anava les últimes vegades
rentant una mica
la mà a mà.
Penso que és un gran invent
la rentadora.
Jo diria que el poder votar
a les dones.
Molt bé.
La llibertat de poder votar
a les dones
que no es podia votar.
per exemple.
Les compreses,
per exemple.
O coses pràctiques.
Sí, sí, sí.
I tu?
És que m'ho estàs detrient tot.
És important.
Però ja em sembla
una mica la llibertat.
O sigui,
no tan sols de poder votar,
sinó de viure.
De tot, de tot.
Vull dir,
de sentir-se
que poden fer el que votar
una mica elegant.
Com a persona,
com a persona ja,
no com de segon pla.
Sí, perquè en l'època
una miqueta abans que nosaltres
la noia que treballava
i es casava
li donaven una dot
i fora.
Nosaltres encara
vam pogut mantenir
el que treballa.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Els Beatles també suposo
que es porten molts records.
Vau estar al famós concert
de Barcelona?
No, jo no.
No?
Al concert de Barcelona.
No hi vau anar.
De molt?
Dels Beatles, dels Beatles.
Al concert de Barcelona dels Beatles.
A mi m'ha costat un disgust
amb la meva família.
Molt de disgust.
Aquesta nit
la tinc gravada al cap.
Molt de disgust
em va costar.
Però bé.
En fi,
doncs queda pendent
que torneu un altre dia
i que ens expliqueu
moltes més coses
perquè avui no teníem
gaire temps.
Que us vagi molt bé
la celebració de dissabte
i a veure que no em deixi ningú.
Gòria Ganga,
Francesca Fortuny,
Roser Jovell
i Rosa Maria Txagóien.
Que us vagi molt bé demà
i en fi
teniu els micros de Tarragona
a Ràdio Oberts.
Gràcies.
Esperem que tu
el puguis celebrar també.
Bé.
Bé.
Bé, Bé, Bé, Bé.
Bé, Bé, Bé, Bé, Bé.