Más carrones con tomate
Me prepara, soledad
Cada martes, cada lunes
Cada domingo de abril
Vacaciones en la luna
De Valencia, soledad
Con los ojitos repletos
De tu otoño, soledad
Más carrones con tomate
Así sabe siempre, soledad
Y a caramales de lata
Y a orujo de tetrabric
Con tus dos alas de cera
Vuela que vuela
Soledad
Que el sol te trae siempre al patio
De mi casa, soledad
I aquí a Tarragona Ràdio no estem mai sols i avui menys que mai. Avui tenim tot un reguitgell de gent que va passant per l'estudi i ens feia molta il·lusió. Per fi teníem nosaltres a un dels cantautors, li direm així va. Autòctons de Tarragona, una finca dia a Tarragona Ràdio podríem dir. Paco en la luna. Bona tarda.
Bona tarda. Hola, bona tarda. Què tal? Sempre buscam una excusa perquè vinguis. En aquesta ocasió l'excusa és que toques divendres a la vaqueria. Exacte. A les onze. Com has dit, casa meva, Tarragona Ràdio i també la vaqueria. La vaqueria. És un dualisme, vaqueria. Tarragona Ràdio.
En fi, passes temporades a Madrid, passes temporades a Tarragona. Quant de temps fa que estàs aquí i quant de temps te quedes?
Doncs fa una setmana i mitja que estic aquí. Ara torno a Madrid, una setmana i mitja també. Torno a Tarragona, o sigui que ara mateix estic al 50% perquè estic fent algunes cosetes aquí a Tarragona.
Però si no estaria més allà, més a Madrid, perquè és on t'estava últimament preparant les coses.
Preparant moltes coses i és que el Paco és un gran artista. Deixar que lo diga així.
Que està buscant casa discogràfica.
Com sempre. És el que fem els músics tota la vida, no? Menos els que ja tenen, clar.
De moment has gravat un nou treball, que ja tenim ganes de sentir-lo, i has tingut alguns problemes per trobar alguna casa discogràfica que posi la pasta perquè surti realment al mercat.
Explica'ns com ha anat tot aquest liu, l'última hora.
Clar, és que jo penso que el difícil no és trobar una discogràfica, el difícil és trobar una discogràfica venent una cosa concreta que tu vols vendre, no?
Si vols vendre qualsevol cosa o et deixes portar per qualsevol camí, doncs és relativament més fàcil, no?
En aquest moment, doncs això, hem gravat una cosa amb la que hem cregut molt, hi ha hagut una persona que ho ha pagat,
posant allà els quilos damunt de la taula, i el que passa ara és que ara les companyies no volen res, que estigui ja gravat i acabat, no?
Perquè és el que deies, que volíem posar les mans a la gravació des del començament, no?
Sí, sí, sí, sí. Però bueno, estic molt content, estic molt ben, molt a gust amb el que he gravat,
i si no surt això, doncs tornaré a gravar-ho d'una altra manera que també m'agradi, amb cançons noves, i ja està.
Però que has fet un disc molt estrany, unes gravacions molt rares, no?
Com són, com són? Que sonen l'estil que estem acostumats?
Sí, sí, va per així, sí, no he canviat molt, no he fet res estrany, no?
Tot el contrari, està molt treballat, molt, molt, no sé, he treballat més amb músics de primera fila,
han tocat músics de la cara mecànica, d'un guitarrista que ha tocat amb estopa,
el pianista de los canyos, que t'ha sigut...
Hòstia!
No, però no són els tres nois.
No li heu deixat fer gaire cosa rara, no?
No, és un dels músics que toca amb ells, però un noi, Josué, es diu,
ha tocat el saxo i el piano, però genial, el tio, no té res a veure amb els xavalitos.
I per la gent que ja te coneix de tota la vida, que sabem que tens fans d'aquells,
que sempre et segueixen a tot arreu,
què trobaran amb aquestes noves composicions?
Doncs jo penso que quan ja fa tant de temps que fas una cosa ja és difícil que sorprenguis, no?
Jo el que faig és que soc molt treballador en el sentit que intento cada dia trobar la millor manera de dir les coses,
amb la que em sento més a gust.
I em segueixo, no?
Sí, sí, no ha passat nada.
Vale, pensava que em trucava algú.
Bé, doncs això, buscar la millor manera de dir les coses, investigar, sentir música,
i és l'única cosa que faré.
Parlaves de col·laboracions de músics importants que has aconseguit a Madrid.
Com està l'ambient musical per allà?
I és fàcil aconseguir això, que has aconseguit tu, doncs, col·laboracions ja amb Igueo?
Home, sí, sí, penso que és el camí, no?
És el camí quan hi ha aquestes multinacionals que munten aquests grans xous amb molta pasta
i els que estem a l'altra part necessitem treballar d'aquesta manera, col·laborant, no?
L'altre dia estava parlant d'Armando, d'Armando i l'Espesso de Bohemia, que m'han tocat...
Sí, que van passar per aquí.
Exacte, i m'ho deia, ei, si necessites que vingui al Pòsquim Dia, vinc,
i m'ha dit que vindria a cantar un tema, o sigui que, mira, això és genial, no?
Aquesta col·laboració de la gent que no estem a l'alt de tot.
Bé, l'Armando encara està molt més al que jo, però vull dir...
L'Armando són els 40 principals, eh? Poca broma.
No ho volia dir jo, ja ho has dit tu.
Bé, sí, això per sí, però l'Armando sempre ha anat també molt al seu rotllo, no?
Treballava allà, però fa coses que no entren dintre del que és la tònica de 40 principals, no?
El Javier Álvarez, igual, és un tio que també són molt amics i m'ajuda en el que pot.
Veig que, com es diu polarmente escodeado, con los grandes.
Escolta, fem de premsa rosa, de notícies del cor.
Has conegut algun mite supersònic de la cançó, tipus Sabines o coses així?
Bueno, sí, és que jo la...
Sí, és que Sabina sempre ha sigut una influència inevitable quan he composat, no?
I sí, precisament he gravat el mateix estudi que Sabina, encara que semblia això una cosa molt...
Quan jo estava gravant el disc, estava gravant llavors Sabina.
Sabina començava quan jo acabava.
Naturalment, el gravava d'una altra forma.
Gravava de dia, sense problemes d'horaris i tal.
Jo gravava per la nit quan podia i tal.
Són els estudios Sintonia a Madrid.
Estava Sabina, estava la niña Pastori.
I ja que de la premsa rosa he de dir coses d'aquesta gent i tal.
S'obre, i tant, i tant.
Com és el Sabina?
A veure, tantes arrugues.
A la niña Pastori.
A la niña Pastori, què és?
S'agafava un pedo cada nit.
Això és impressionant, eh?
I que Tama també estava gravant llavors, no?
Que Tama va ser molt curiós perquè són molt divertits.
Perquè són gent que està molt a dalt de tota la vida i tal,
però que estan allà i que són en el bon sentit...
Com a tus primos, no?
Exacte, són los primos.
En el bon sentit de la paraula, gitanos, no?
Sí, sí, sí.
Molt bé, molt bé.
Així tots molt macos, doncs.
Sí, sí, sí.
No es coneguen ningú repelent?
Home, el Sabina és un repelent de l'hòstia.
Sí?
Sí, sí, el Sabina és un repelent.
Va de subidillo?
No, no és exactament subidillo.
No sé, és el seu rotllo completament.
Sí, sí.
S'ha de volta.
Sí, sí, sí, sí.
Però, clar, és que això d'associar sempre els mites...
O sigui, comparar la gent com és i el que fa,
és molt difícil trobar una molt bona persona que faci una cosa molt bé, no?
Hòstia, m'estic liant.
A veure.
El que vull dir és que no té res a veure el que tu fas amb com tu ets, no?
I el Sabina és un monstre creant cançons, però personalment és un borde.
I, clar, sempre tenim aquesta imatge, no?,
que una persona que fa una cosa molt guapa ha de ser una persona genial, no?
I de vegades passa que no.
En quina fase estàs tu, Paco?
Jo, mira, jo soc...
No t'ho anava a dir ara, jo soc un bon tio, en canvi, mira el que fa.
Macarrones com tomate me prepara soledad, ja veus.
Imagina't.
Sí, sí.
Parlam del que fas tu, que ja ha prou de parlar dels altres.
Escolta, quan introduiràs ritmes nous, home?
Tipo, no ho sé, alguna base electrònica, que hauràs de llevar mucho todo esto.
Veus, ara m'has tocat la part que...
És que vas sempre un pas endavant, eh?
Tu no puc, eh?
Doncs, mira, precisament és el que he trobat a faltar amb aquesta gravació, no?
Jo volia tenir una idea molt clara i al final tothom comença a parlar
i tu tens sempre un complex d'inferioritat segons qui vingui, saps?
Per exemple, el tècnic que ha gravat amb mi és un tio que ha gravat tots els discos de Sabina,
tots els discos de no sé qui, i el tio em deia alguna cosa i jo era el productor i dubtava, no?
I al final hi ha coses que han canviat, no?
I el que trobo a faltar és això.
Jo volia barrejar coses molt acústiques, molta guitarra espanyola,
molt de piano sec amb bases electròniques i combinar una miqueta tot això, no?
Que és la idea que jo tenia i l'emocitat que he escoltat últimament.
I al final he fet una cosa que ni és acústica del tot ni és...
Però que m'agrada, però que no he arribat fins a aquest punt que t'ho dius ara, no?
Bé, això ja serà el pròxim, eh?
Ja serà el pròxim, exacte.
Com tot és una evolució, no m'importa, perquè mira, d'això he après
i el pròxim serà d'una altra manera i ja està.
El que he fet és tirar-me 200-300 hores allà a l'estudi,
allí treballant amb molt bona gent i això ha sigut, o sigui, gent molt competent
i això ha sigut un aprenentatge impressionant, dos mesos allà.
I fa poquet que l'has enregistrat, doncs, aquest disc?
Sí, ha acabat fa tres mesos o quatre.
O sigui, ha passat l'estiu després d'acabar l'abril o el maig.
Sí, bueno, fa més ja.
Fa una maquita més. Com passa el temps, eh?
Vaja.
I després, posar-nos que de bé la pregunta que t'anava fent,
anava a dir, després d'aquesta fase creadora,
ara tens un temps de relax, en què estàs totalment gos.
El que passa és que ja et dura molt, eh?
Sí, sí.
Tinc un temps tonto total, eh?
Estic perdut ara, no sé.
Quan graves una cosa i tires tot al damunt després,
estàs una mica perdut.
No sé ara de què escriure, ni com escriure,
i estic una mica perdut, en aquest sentit, sí.
Però vas escoltant música, vas xupant influències.
Digue'ns què escoltes últimament.
Doncs, mira, ara sonarà potser molt xulo,
però fa tres dies que acabo d'arribar de París.
Com que xulo!
I a París, a part de sentir l'Operació Triunfo d'allà,
que es diu Estag Academy,
que ho vaig passar tres dies per la tele,
per, mira, per curiositat, per veure comparacions i tal.
Doncs he escoltat, m'he portat molta música d'allà,
i París és una ciutat molt interessant per buscar música.
Doncs, Paco, continuem parlant amb tu,
quan passi el punt de les sis a la tarda,
perquè hem de connectar amb les notícies,
és massa greu, em pensava que seria una entrevista més curteta,
però jo tinc encara moltes coses per preguntar-te.
Sí, he xerrat molt, no? M'he passat, no?
Però ara continuem, que portes la guitarra
i no vull que marxi sense que ens toquis alguna coseta.
Molt bé.
Paco en la luna, fins ara mateix.
Passen cinc minuts de les sis de la tarda,
continuem la nostra xerrada amb el Paco en la luna
i us recordem un cop més,
que estarà actuant divendres a les onze,
a la bequeria.
De moment, actua per nosaltres,
Desayuno en Tiffany's.
A què m'he serve apuntar tu móvil
con números rojos,
comprarte un collar de plástico
en un bazar de todo a cien,
si tú tienes los caprichos
de la reina de un palacio,
y solo el oro combina la melanina de tu piel.
De què m'he serve contar
con tantos buenos amigos,
si tú cierras el postigo
a quien no vistes Saint Laurent,
de què color serán
las paredes de tus sueños,
si duermes con Celestino,
Jorge, Juan y el Gran Colón.
De Tiffany's a mi casa
hay más de cuarenta leguas,
cuatro lámparas de bohemia,
cinco espejos sin arañas,
veinte pares de pestañas,
postizas como tu risa
cuando una visa la empaña.
Cuando una visa la empaña.
No quiero ser cobrador
del frac ni vengador,
pero no puedo evitar
recocijarme al pensar
que llorarás cuando recuerdes
el ritmo de nuestros besos,
bailando con el silencio
en tu palacio de cristal.
De Tiffany's a mi casa
hay más de cuarenta leguas,
cuatro lámparas de bohemia,
cinco espejos sin arañas,
veinte pares de pestañas,
postizas como tu risa
cuando una visa la empaña.
Cuando una visa la empaña.
De Tiffany's a mi casa
hay más de cuarenta leguas,
cuatro lámparas de bohemia,
cinco espejos sin arañas,
veinte pares de pestañas,
postizas como tu risa
cuando una visa la empaña.
De Tiffany's a mi casa
hay más de cuarenta leguas,
cuatro lámparas de bohemia,
cinco espejos sin arañas,
veinte pares de pestañas,
postizas como tu risa
cuando una visa la empaña.
Cuando una visa la empaña.
Tot això i més divendres en directe a La Bequeria,
Paco en la Luna a partir de les 11.
I no només Paco en la Luna,
sinó que aniràs acompanyat de molts amiguetes, eh?
Amb qui més estaràs, Paco, a La Bequeria?
Amb el Domingo García, de Mil Històries,
amb la ver si el José s'anima també a fer algo,
de Leña al Mono,
a ver si hay algo más por ahí.
No ho sé, això sempre s'improvisa.
I què fareu?
Doncs una sessió d'aquelles improvisades
en què cadascú dirà lo seu?
Sí, sí, sí, sempre.
Jo sempre tinc un guió,
però després no ho segueixo.
I la gent t'ha demanat cançons també.
Sí, sí.
La sabe, sabe, copiando, copido.
Això és genial, no?
Quan acabes el concert i dius
ei, no has tocado esta?
Sembla que porti una llista de cançons,
a veure què n'has tocat.
Està bé.
Estàvem parlant,
acabem ja ràpidament l'entrevista,
però estàvem parlant sobre què escoltaves
últimament,
ens has dit que venies de París.
Sí, sí.
Que és veritat, sona una mica pejo, eh?
Sona pejo, no?
I escoltaves?
Torna'ns-ho a dir.
Doncs allà hi ha molta música,
molta fusió amb la música africana,
ara,
tot això,
i està bé,
perquè com són una mica
de vegades les arrels
de molt tipus de música
que s'estan fent ara,
no ho sé,
no ho sé, m'agrada.
M'agrada, no sé per què,
m'agrada una mica aquest mestissatge.
El que passa és que abans m'agradava més.
Ara cada vegada menys.
Estic investigant, buscant coses noves,
a veure què trobo.
A veure,
per on sorprèn's.
Per on tiro, sí, sí.
Perquè abans, ja et dic,
l'any passat estava en l'època molt mestissa
de ficar totes les cançons
un toque, això,
o africà,
o ara molt llatí,
o qualsevol cosa,
i ara no ho sé,
no ho sé per on tirar.
T'ho juro, de veritat.
Bueno, bueno, no.
Lo confieso.
Lo confieso, confesiones.
Estoy perdido.
Per conèixer-te una miqueta millor,
a veure, preguntes curtes.
Sí.
A qui et mires com a compositor,
com a lletrista?
Com a lletrista,
doncs...
Juan Luis Guerra.
Sí o no?
Sí, m'agrada.
Sí?
Bueno, vale.
Aquella cançó de
Quisiera ser un pez
per a ponermi nariz
en tu pecera.
Molt bé.
La que tienes ahí.
No sé, és genial.
Jo de vegades penso,
hòstia...
Molt subtil, eh?
Sí, una cançó d'amor
i de Quisiera ser un pez
per a ponermi nariz
és una metàfora
que engroba tot.
L'erotisme, l'amor,
tot és genial.
Sí, sí.
És un...
Jo penso que és un autor
que està poc valoritzat d'ara.
Abans no,
va tenir una època molt bona.
Ara ha baixat
i em sembla que és un tio canyero.
Juan Luis Guerra
per escriure lletres.
A nivell musical.
A nivell musical,
doncs,
Sting.
M'agrada molt
el que fa,
com produeix els discos.
Bueno,
Sting amb els seus productors.
Fa coses realment guapes.
Sting.
Sting.
Sting.
O polis.
Polis també.
I a nivell personal.
A nivell personal.
Qui m'agrada?
Sí, una persona que diguis,
ostres,
quina gran persona.
Doncs mira,
últimament
estic molt a prop
a nivell d'amistat
de Javier Álvarez.
I em sembla
un tio genial,
molt integral,
un tio que va
proclamar
la seva sexualitat
tranquil·lament
i les seves...
Quan sabia
que això
li portaria molts problemes,
que de fet
li ha portat molts problemes,
però és un tio
tan tranquil,
tan equilibrat,
tan a gust
amb si mateix,
que a mi em sembla
una mala persona.
Perquè suposo que em preguntes
a nivell personal
amb músics, no?
Javier Álvarez.
Molt bé,
doncs ja se m'han acabat
les preguntes personals, eh?
Molt bé,
les del cor, no?
Les del cor, sí.
Paco,
que esperem molt aviat
veure ja,
per fi,
editat,
el treu darrer treball
discogràfic
i tots els que puguin venir,
vindràs a presentar-nos el nou.
Molt bé,
clar que sí.
Sí?
I que et vagi molt bé,
tornem a recordar divendres,
a partir de...
Vaja demà mateix,
a partir de les 11,
a la bequeria,
Paco i la Luna
i sus amigos.
I amiguetes.com.
Doncs gràcies, Paco,
i fins una altra molt aviat.
Gràcies.