Llegim textualment, Pau Torres és un dels eixelebrats,
en el millor sentit de la paraula,
components del Le Diablo Mariachi, això que estem escoltant de fons.
Des de petitet és un enamorat de les bandes sonores
de pel·lícules de ciència-ficció, i ja de més grandet,
mentre era un rapalent estudiant de solfeig i guitarra,
es va donar a compte que el jazz i el punk són parents propers.
Això ens ho explicarà ara ell tot seguit.
Més coses podríem estar llegint sobre aquest personatge,
Pau Torres, que ens visitarà demà mateix,
a partir de les 9 de la nit, a la Sala Grup de Tarragona.
El Pau, a l'altre costat del fil telefònic.
Pau, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Això és la presentació que et feien els nois que organitzen el concert.
Sí, també és el fui de premsa que anem a escriure amb l'home de la discogràfica,
i que estem utilitzant una mica per presentar la meva feina en solitari,
per dir-ho d'alguna manera.
Feina en solitari, perquè fes-nos una mica d'explicació
de la teva carrera cap a on ha anat.
Le Diablo Mariachi va ser el primer projecte que tenies?
Bé, no, havia estat en moltes altres bandes,
però així a nivell molt de local, no?
I, Bé, el Diablo Mariachi va ser una miqueta...
Bé, és, encara existeix, de fet, el grup,
és el primer moment en què realment comences a fer coses
de cara així més professionals, no?
Amb els quals, bé, ja hem editat dos discos,
estem treballant en un tercer, no?
I, bé, sí, podríem dir una mica que és el primer,
així en pla sèrio, que he fet, no?
Ah, llegia per aquí que ets un gran aficionat
de les bandes sonores de les pel·lícules de ciència-ficció.
I, de fet, has treballat en coses d'aquestes.
Sentíem ara al començament d'aquesta cançó també
un tall de veu que suposem que has tret d'alguna pel·lícula.
Sí, bé, sempre m'ha apassionat molt tot això
de les bandes sonores i dels muntatges sonors, sobretot, no?
Sempre he cregut que una de les coses que m'ha deia fer molts
és fer muntatges sonors o encarregar-me del so de les pel·lícules, no?
Però no del so i he de portar un micro penjant,
sinó que t'arribés un director i et digués
mira, he fet uns dinosaures i necessito que algú li fiqui veu,
i buscar els sons perquè allò sonés com un dinosaure, no?
Aquesta mena de feina així de treballar a partir del nord-est
i aconseguir un so que es pot servir així per algú
és una cosa que sempre m'ha agradat molt.
Escolta, i com treballes? Perquè de fet això ja ho fas, no?
Ja treballes, ja crees efectes, efectes de so per obres de teatre.
Com ho fas això? Com s'aconsegueix el so d'un dinosaure?
Bueno, pues jo què sé, potser s'empleja en un gos
i juntant-ho amb el soroll d'una fermentadora d'un forn de pa de ma mare
i no sé, coses així.
Vaig juntant totes aquestes coses i al final surt algú que dius
bueno, podria ser un dinosaure.
T'imagino com un personatge bastant estrany
sempre amb una gravadora sota el braç
anant escoltant tot el que tens al voltant.
Bueno, la veritat és que si m'agrada molt enregistrar tot allò
que és una mica estrany, no? De fet, entre els meus amics
és una cosa que ja tenen clar, quan s'entra a borrar-ho
no, de fet, a vegades m'ho graven ells
no em diuen, mira, he gravat això que vaig sentir l'altre dia
i pot interessar, no?
I al final m'ho acabo a calany jo tot.
Afinitat, debilitat per les bandes sonores
i també per la música jazz.
Bé, la música jazz és una mena de conflicte
a nivell personal
amb el que és la música en si, no?
Sempre, sobretot quan vaig estudiar
que vaig veure una actitud que no em va agradar gens, no?
I una manera de pensar
de la gent que es dedica al jazz professional
que trobo totalment incorrecta, no?
Gent que continua fent
el mateix que s'havia fet als anys 60, no?
Quan el jazz era una música
que bàsicament volia revolucionar
i anar adalentant-se al seu temps
a cada disc anava traient gent
com, no sé, com el Miles Davis
o l'Hornet Coleman, no?
I des de que la desaparició d'aquesta gent
els professors, per dir-ho d'alguna manera
o els músics de jazz
toquen coses que ja s'havien tocat, no?
I no intenten revolucionar
que al fons era el que era aquesta música.
I aleshores això a mi em va crear una mica
un conflicte
que, bueno, que l'he intentat una mica
tirar per la meva banda, no?
Per tant, suposo que ets dels que pensen
que no tot està inventat en música.
No és que no pensi que no tot està inventat.
L'únic que crec és que les coses
poden continuar progressant
i més en el cant del jazz
que és una música que s'ha quedat molt estancada, no?
Avui en dia es parlen del jazz així modern
però, bueno, tot i així
això també està molt estancat, no?
I ja et dic jo
no és que vulgui revolucionar
ni vulgui tindre una teoria molt bèstia
i exposar-la
però sí que almenys
intento donar la meva visió, no?
O el que jo crec que es podria fer
o el que crec jo que és interessant
de fer amb aquesta música.
Molt bé.
Vindràs demà a Tarragona
presentaràs bàsicament el teu mini CD
un CD que has editat fa uns mesos
que es diu Songs for Nula
i aquí hem lligit una miqueta
la crònica que ens heu enviat
que respon a la cultura del cortar i pegar
que a mi m'ha fet molta gràcia
perquè sí, realment és una cosa molt gràfica
que fem tots dia a dia, no?
Sí, bàsicament...
Fins una miqueta de què va el disc
És un disc fet exclusivament amb samplers, no?
I el sampler, bueno, és agafar un fragment d'un vinil
o d'un soroll o d'algú que tinguis
i a partir d'aquest fragment, doncs, a nivell de...
de muntant-lo amb altres fragments
i crear, doncs, música, cançons
o com li vulguis dir, no?
I és alguna cosa que a mi m'agrada molt
i a més, bueno, soc un gran col·leccionista
de vinils aquests de vindurus
que es venen als mercadillos, aquests tirats
surto amb muntanyes de vinils
que, bueno, algú es va deixar allà
i que a mi m'agrada recuperar-los
i treure algun profit d'aquests vinils
aunque siguin retallant minissegons de cada cançó
però, bueno...
Doncs has de passar un dia pels estudis de Tarragona Ràdio
i fliparàs amb la discoteca que tenim
Sí, no, de fet, un dels projectes que m'agradaria fer
és passar-me per les discoteques de ràdios així
i, bueno, de tot arreu
i que em deixin allà
anar gravant coses, no?
Segurament en material que deu tindre vosaltres també allà
increïble
Doncs mira, quan vulguis tens les portes ofertes
Pau, què veurem finalment?
Explica'ns una miqueta què veurem demà
en directe a la Sala Gruff
Com són els teus directes? Què fas?
Doncs, bueno, demà, en principi
vindré acompanyat d'un amic meu
que és guitarrista justament de jazz, no?
I que el faré improvisar
durant tot el concert mentre jo vaig fent la meva música, no?
Hi haurà, doncs, de tot
des de coses que apareixen en el CD Sos Fornula
fins a coses que apareixen en el low disc
que sortirà a principis l'any que ve
fins a improvisació
no sé, jazz, hip-hop
música vanguardista
música concreta
no sé, jo, quatre catxarros
fotent coses
i un amic meu
improvisant a sobre, no?
Bé
Bé
Tota una proposta
No, no
Sona interessant i més
escoltant, doncs, el producte final
tal com sona
Serà maco
Has estat mai a Tarragona?
És la primera vegada?
No, vaig estar
Bueno, de fet, vam estar
amb la Diego Marietti
tocant a la sala
crec que era a la banqueria
aquí a Tarragona
Sí, pot ser
I crec que algun cop més
hem estat tocant
Bé, i a part
meus pares tenen una torre
a prop de Tarragona
Bueno, si ja ets de casa, doncs, eh?
Bueno
Doncs, escolta, Pau
la sala Grup
ja veuràs que és un lloc molt petitet
no sé si l'has vist
No, i de fet
tinc molta curiositat
de saber com és la sala aquesta
perquè potser jo vaig allà
monto un pollo
i la gent està esperant
no sé, una altra cosa, no?
Doncs és un lloc molt petitet
molt íntim
i jo crec que
amb la proximitat
doncs disfrutarem tots
tu veient les cares de la gent
i nosaltres escoltant-te
No, perfecte
a més crec que
demà
hi haurà un tercer convidat
crec que és un noi
d'aquí a Tarragona
que s'oferta
a fer una mena de muntatge visual
mentre jo faig música
Sí
Sergi Noguers
sí, sí
farà una projecció de diapositives
Perfecte
Sí, sí
Perfecte, perfecte
Doncs mira, la festa
la festa completa
Doncs, Pau Torres
esperem veure't
recordem un altre cop
divendres, demà mateix
a partir de les 9
a la sala Grup
i en fi
ja et saludarem en directe
d'acord?
Molt bé
Gràcies, Pau
Moltes gràcies a vosaltres