en fi, va canviar completament la història, és a dir, jo penso que és a partir d'aquí que els convidats ja es consoliden més i queden més definits,
i sobretot a partir del transparent, que és el disc que estem presentant ara.
Sí, perquè amb Apunto a tu, per exemple, es notava molt que era una mena de traspàs, perquè hi havia cançons que encara les cantava el Jordi,
una cosa la cantava jo i l'Àfrica cantava l'altra meitat, i en canvi aquest disc ja està tot orientat, les cançons fetes expressament perquè les canti totes llestes l'Àfrica.
Un disc, parlem si us sembla, d'aquest tercer treball discogràfic, es diu Transparent, he llegit que heu tingut molt bones crítiques,
després en llegirem una de molt especial del Luis Eduardo Aute, que no a tothom li fa bones crítiques, em sembla aquest home, eh?
Nosaltres vam ser els primers sorpresos a llegir aquestes paraules de l'Aute, sí.
Sí, sí, ens quedin les llàgrimes, sí.
Ara ho llegirem, què trobarem amb aquest disc?
Home, bàsicament nosaltres intentem que les lletres arribin directament, directament al cor, no?
I que tant sigui per les lletres de les cançons com per la veu de l'Àfrica, com pels arranjaments, sigui una cosa neta i que, en fi, transparent, no?
Una mica com li hem volgut posar en el disc, que arribi directament a les persones i que la gent senti alguna cosa quan escolta les cançons.
Sempre heu tingut, però em fa l'efecte, pel poc que he sentit de vosaltres, sempre heu tingut aquesta sonoritat clara i senzilla i transparent.
Clar, i diàfana, sí.
Sí, no? Sí o no?
Sí, sí, sí, sí.
Són dues constants a la nostra carrera, no?
Una és les lletres de les cançons, que mirem que sempre, doncs, que diguin alguna cosa, no quedar-nos en el clàssic testimonent a ie, ie, ie, i si no fer alguna cosa més, no?
I l'altra, aquesta sonoritat molt clara, suposo que el fet d'utilitzar molts instruments acústics, molt poca electrònica,
així en aquest disc, en aquest disc que ens hem basat molt en l'electrònica, com a mínim en les bases, en les percussions, en les caixes de ritmes,
però la resta d'instruments, doncs, molt poquet teclat, molta guitarra molt rascadeta, molt fina, així molt acústica,
bàsicament això ha estat la constant a nosaltres, sí.
Parlàvem d'aquesta transparència musical i de les lletres. Qui composa les lletres i com us ho feu, això?
Típica pregunta. Venen primer les lletres, després la composició musical? Ho feu entre tots?
Sí, mira, la veritat és que la part de la composició ens l'emportem el Xevi i jo,
bàsicament jo faig tota la feina bruta, és a dir, faig gairebé totes les cançons,
i el Xevi fa les cançons d'èxit, els singles, que en diem, no?
Tinc una gran visió comercial.
Sí?
Ell fa els temes que li arriben, doncs, els talons més inflats, diguéssim...
De l'esgai.
De l'esgai.
Jo m'emporto, doncs, tota una mica la feina bruta.
No, la veritat és que és una cosa que surt natural, és a dir,
jo sempre ha sigut la meva feina i és possiblement el que m'agrada més de fer, no?
Cançons.
El Xevi també fa una bona part i aleshores la metodologia, doncs, això cadascú té la seva.
Jo, en el meu cas, és una cosa, doncs, que faig en el mateix moment
que escric les frases, ja les vaig musicant, és a dir, ara hi ha gent que primer fa la música, després la lletra,
o bé, doncs, no ho sé, cadascú té el seu mètode.
I sobre què tracten les lletres? Ja has dit que no, ja he dit que no eren les típiques allò convencionals,
però que històries quotidianes...
Sí, sí, no sé, mira, començant amb el Visca amb un àngel, que és una, no sé, una declaració d'amor clàssica,
però aquesta altra que està sonant no ha canviat, és una relació de persones,
però ja a la tercera edat, pràcticament, no?
I recordar que, ostres, que amb el pas dels anys, doncs, hi ha coses que no canvien,
que hi ha persones que diuen, mira, amb el pas dels anys l'amor desapareix,
i no és així, no?, aquesta cançó, doncs, bé, i això, no sé, quines altres hi ha?
Sí, llavors hi ha la de records, que parla una mica d'una cosa que tenim tots en comú, no?,
que són els records del passat, i que, en fi, explico una mica que en un moment donat del dia
et poden envair i es poden instal·lar al teu cap els records que, en fi, aquella imatge,
aquella cara d'aquell nen que anava a col·legi amb tu i que te'l trobes pel carrer,
i a partir d'aquí també és tota una sèrie de...
Bàsicament, jo penso que en el disc sí que es parla de moltes coses,
però hi ha el fil conductor, que són els sentiments, i són els sentiments el que parlem, bàsicament.
Doncs ara ja, per arribar al clímax, atenció a lo que diu Luis Eduardo Aute
d'aquest treball, el tercer dels Convidats Transparent.
Diu, es muy de agradecer en estos tiempos que no corren,
en estos pagos musiqueros de discos rayados por la vulgaridad más infame,
escuchar una serie de canciones como son las que conforman Transparent, de Convidats,
llenas de frescura, humildad, elegancia, originalidad, distanciamiento, ideas, intimidad, sentimientos,
imaginación al fin y al cabo.
Que lejos estas canciones de la ramplona, bazofia, triunfal, entra con atas,
que nos invade, y de ese tan celebrado rock rumbero costumbrista de bares y putas,
que lejos de estas canciones de la infección merenguera, de latinismos, sabrosones y de bacalao al DJ.
Es muy de agradecer en estos tiempos a neurónicos de pensamiento eunuco,
escuchar un manojo de canciones que nos recuerdan y avisan que el talento y la inteligencia en la música
aún son posibles cuando, sin predicar, se reparte trigo con sigilosa transparencia,
lejos del banquete de los convidados de piedra.
Bueno, un lenguatge de la Ute, poético.
Ho vaig haver de llegir set vegades per començar a entendre alguna cosa.
Diu alguna cosa bo dolent.
Apreciats oients, si no ho heu entès, cap problema, és normal no entendre això a la primera.
Vull dir, no passa res.
Com va arribar l'Ute a escoltar-vos i a mullar-se a fer aquestes declaracions?
Sincerament, no el coneixem.
És a dir, no és el meu tiet, ni és el germà del Xevi, no el coneixem.
La cosa va ser que nosaltres sí que, sobretot hi ha qui més qui menys dins el grup,
però que sí que li tenim una certa veneració o admiració.
Aleshores, nosaltres tenim molt interès en fer-li arribar el disc, no?
Que el tingués, que l'escoltés i que a través de l'oficina de manejament se li va fer arribar.
La sorpresa nostra va ser quan vam rebre la nostra pàgina web,
vam rebre aquestes ratlles que acabes de llegir tu
i que vam intuir que parlava bé de nosaltres, diguéssim.
Cosa que ens va fal·legar molt i que ens fem molt xulo.
Clar, quan portem aquesta carta, no?
És una mica la carta de presentació.
No, molt contents, la veritat és que sí.
Un disc que vau treure el juny,
que de totes maneres feu la promoció oficial ara,
però dieu que heu estat tot l'estiu fent bolos, fent actuacions.
Per tant, acollida del públic positiu, suposo.
Sí, sí, la veritat és que sí.
A veure, nosaltres fem un tipus de música que som molt conscients
que no estem seguint la corrent de la moda
o, si no, estaríem fent una altra cosa.
Per començar, ho estaríem fent en castellà i estaríem fent un altre tipus.
O ja no l'haguéssiu enviat a l'Aute.
Segurament no l'haguéssiu enviat, exacte.
L'haguéssiu enviat al Bisbal.
Exacte, el principal, l'Obisbal.
I nosaltres som molt conscients d'això.
El que passa és que també ens donem compte,
sobretot per la gent que ens envia cartes o que ens envia correus,
que hi ha públic per la música que estem fent nosaltres.
I pensem que molt, no?
És a dir, pensem que hi ha gent que li pot agradar aquest estil de música.
I la veritat és que ho trobem.
Ho trobem per la bona acollida que tenim en els mitjans,
per la bona acollida que sempre hem tingut en els concerts en directe,
i malgrat que no som un grup excessivament conegut,
però sí que fem el treball de formigueta
i a poc a poc, d'alguna manera, sí que ens anem a donar a conèixer.
Doncs bona acollida de crítica, fins i tot dels grans de la música,
bona acollida de públic i amiguetes que teniu per a...
I que jo sé que heu tingut algunes col·laboracions molt interessants en aquest disc.
Això ja ve del primer disc del Fugàs,
que allà hi van col·laborar un parell de tres amics,
el Juanjo dels Gossos, per exemple,
i en el segon n'hi va el Gavaldà, en el segon, en el Mapuc de tu.
Aquest col·labora amb tot arreu últimament, eh?
Però últimament s'ha llançat, eh?
Sí, perquè fins al nostre disc no havia col·laborat amb ningú.
I li he agafat gustillo, anem a cantar les cases dels demés.
Sí, sí, sí.
Però això ve perquè nosaltres, quan va acabar de cantar el tema,
el vam acompanyar a casa i li vam arreglar un pernil.
Ai, ara es pensa que tot és igual.
Ara es pensa que tot és igual.
Sí, sí, sí.
Ja tinc la cuina plena.
Igual ja, és el preu a pagar.
No sembla el més sonandaluz la cuina de casa seva.
M'ha son pata negra que vol dir.
Doncs en el Mapuc de tu vam tenir el Gavaldà,
vam tenir el Manel Camp, vam tenir els Gossos,
vam tenir un quartet de corda, un quartet de saxos,
i el Lluís Rivalta, la bateria.
I en aquest tercer disc hi ha col·laborat el Quico Gény,
que és un excel·lent compositor de bandes sonores,
a la producció.
Hem tingut un coro de gospel,
hem tingut sobretot la participació destacada d'en Pep Poblet.
I a partir d'aquí, més a més,
una mica abans d'això, que per això va venir a tocar en aquest disc,
amb el Pep Poblet, hem tingut una certa amistat
i ha col·laborat ja en directe en un parell o tres ocasions.
I escolta, estem molt contents i, no sé,
i ens l'estimem molt i desitgem que tot li vagi molt bé
anar tocant pels plastos amb el Bisbal.
Que ha fet una llarga gira amb el Bisbal.
I avui venim amb el Toni Pagès a la bateria,
que ha fet una llarga gira amb el Tenorio.
Sí?
Ara, parlem del directe.
Què veurem a aquesta neta a la bequeria?
Doncs jo penso que veureu el directe que nosaltres sempre fem,
que és el directe fresc, transparent, sense trampa ni cartró,
el que hi ha és el que es veu i el que se sent.
No fem playback.
No som els mil i vanili del Bages, diguéssim.
No, no.
No sé si hi ha algú que se'n recordi dels mil i vanili.
Sí.
Tu sí, te n'acordes?
Un engany de pagès.
De l'escàndol, sí.
Sí, sí.
No, no, jo penso que fem el que fem, eh?
Vull dir que és el que se sent el disc,
és el que sentirà en directe.
que és una música càlida, íntima, en fi, molt...
Jo penso que pot agradar.
I ara, des que portem el pagès, el Toni Pagès,
triomfem més perquè el xaval és molt guapo, està bé...
Triomfa molt amb molts noies.
El Toni Pagès, sí?
Sí, sí, sí.
Com és que no me l'heu portat a l'estudi?
Perquè els de l'Ur, nosaltres som nosaltres dos.
Els apoderaus som nosaltres.
Així sereu vosaltres quatre i...
I el Toni Pagès.
I avui el...
Anava a dir el Bisbal, no?
El Pep Poblet no ve, no ve.
Som nosaltres quatre, els convidats,
més el Toni Pagès,
que aviat el fitxarem i hem nòmina, pràcticament.
Molt bé, doncs us recordem un cop més.
No podeu faltar la cita aquesta nit a les 11.
Definitiu, eh?
A les 11, ja us ho dic jo, ara haureu-ho superràpid.
Molt bé.
Però si de cas que vinguin abans,
no fos cas que haguessin començat abans.
Doncs a les 11 aquesta nit, a la Bequeria,
els convidats presentant el seu tercer treball discogràfic
anomenat Transparent.
Ens ha recomanat la primera cançó per començar,
Visca amb un àngel, és el senzill,
i per tancar l'entrevista, Pebre i sal.
Per exemple?
Per què, per què?
Què té d'especial?
Ai, perquè ens agrada molt.
És una cançó que ens sentim especialment orgullosos
d'haver-la gravat, no?
A més, té aquest toque del Pep Poblet al saxo,
que fa un solo d'aquells que et cauen les llàgrimes,
i això, doncs home, nosaltres ens...
No sé, és una cançó que sempre n'hem parlat,
que va quedar bé.
Convidats, us mantindreu en aquesta línia?
Encara us sentiu còmodes fent aquest tipus de música?
No teniu inquietuds de dir
ni unes bases electròniques o alguna altra innovació?
Bé, el Xevi, que se'ns desmalena de vegades,
hi ha la darrera cançó del disc...
I ha fet un remix d'aquesta,
i és una mica patxum-patxum, però vaja.
Sí, la darrera.
Sí, sí.
No sé, si la vols posar també...
Posa-la una mica, un moment, un moment,
posa-la un moment només.
És molt sorprenent, perquè...
El número 13 és la número...
Mira, el número també.
Sí, el Xevi va agafar i va fer unes remescles,
i, en fi, no té res a veure amb...
A veure com són.
Li-tuni, li-tuni, li-tuni, li-tuni, li-tuni, ja...
He esforrat.
Bé, no?
Està malament, no?
Està malament, també.
A veure, l'ascens-hi i no diries potser que és dels convidats,
però no desentona, tampoc.
Saps què passa? Com que no tenim pressions discogràfiques,
objectius de venda,
no tenim res d'això,
doncs al final fem el que volem.
I també és xulo, això.
El pròxim disco serà els convidats a la més pura estil
Chemical Brothers, perquè ho hem i anem.
Ui, ui, ui, lligueu-lo de prop, eh, amb aquest xic.
Ui, aquest se'ns ho esmadre.
Escolta, ja per acabar,
el que demanem a tots els músics,
demaneu un desig,
que aquí som una mica bruixots
i potser se'ls compleix.
Molt bé, ja l'he pensat, diguéssim.
Home, peles de dins.
Amb la meva volta.
Digui el meu,
vendre milers de discos als convidats.
Sí, a casa meva em diu la meva dona
a veure si la retiro d'una vegada i a per tot.
Si la retiro a través d'això.
I tu.
Home, jo m'agradaria que...
Sempre penso que a la gent que ens escolti
li agradem, no?
O sigui, això pot ser un objectiu
molt de formiga,
però penso que és el bo,
és el que mi va.
Si no els agrada és igual,
però que compri el disc.
Doncs recordem un cop més.
Ja per última vegada,
aquesta nit a les 11 a la Bequeria
els convidats en concert,
presentant el nou treball discogràfic transparent.
I us deixem ara, sí,
amb la música dels convidats,
amb Pep Poblet,
pebre i salt.
Gràcies, Jordi,
i gràcies, Javi.
Gràcies a vosaltres.
A partir d'avui
tu saps com fer-ho, mama.
Ja no et necessito
ni tu a mi.