Rumba de Barcelona, que per un dia, aquest cap de setmana,
concretament serà demà, es traslladarà cap a Tarragona
de la mà del Sabor de Gràcia, una formació molt arrelada
al barri de Gràcia de Barcelona, i que tenen molta relació
amb això que estem escoltant de fons.
De fet, aquesta veu que escoltàvem és també la veu del cantant
de la formació del Sabor de Gràcia, es diu
Sikus, i el tenim a l'altre costat de la línia telefònica.
Sikus, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Doncs no ho sé, hem volgut parlar amb vosaltres, perquè, en fi,
aquí a Tarragona molta rumba no s'acostuma a programar,
i sabem que si ve un grup de rumba ha de ser de qualitat,
ens ho han assegurat, eh?
I volíem que ens expliquéssiu a veure què és el que feu,
quina història té el grup, em sembla que bastant rodats esteu, eh?
Sí, sí, sí, aviam, el grup portem ja vuit anys treballant, no?
Hem editat un CD, en català, que es diu Totes Colors, a l'any 96.
Després, bé, jo com a solitari vaig editar un CD, que es diu Juego de Locos,
com a Sikus, en solitari, que era una mica de fusió més que de rumba, no?
I ara, bé, els temes penses de fer el segon treball com a Sabor de Gràcia,
aquest serà en castellà, i, bé, esperem començar a gravar després de les festes de Nadal,
i suposo que per l'estiu ja el tindrem a punt, no?
Parlem concretament sobre Sabor de Gràcia. Qui sou?
Sabor de Gràcia són tres components.
Som el, o sigui, el cantant, un dels cantants, que és el Miguel Fernández, el Miqui,
i després hi ha el Jaume Calabuig, que nosaltres li diem Jumitus Tutupà,
que és nebot del bolerista Moncho, que és el pianista del grup,
i jo, que sóc el Antoni Carbonell, el Sikus, que sóc el cantant i guitarra també del grup.
I vindreu a Tarragona també com a formació de trio?
No, quartet, quartet. Portarem un acompanyant.
Vindrem en formació totalment acústica, o sigui, en guitarras i percussions,
i amb algú de piano també.
Però vindrem quatre, vindrem als tres components del grup,
més a l'Antonio Martínez, al Lloño, que és el guitarrista.
Doncs ja d'entrada se'm presenta una pregunta una mica, no ho sé,
que no cal que contestis, si no vols, perquè us heu posat aquests sobrenoms.
Té història, això, o què?
Sí, bueno, aviam, a cada un se li ha posat un sobrenom, no expressament, vull dir,
i són sobrenoms que a mi des de petit ja em deien Sikus, saps què et vull dir?
La meva àvia ja me'l va posar, no?
I Sikus és un instrument tradicional argentí,
i la meva àvia va estar vivint a Buenos Aires durant tres anys,
i mira, se li va quedar el nom aquell,
i quan vaig néixer me'l va posar, no?
Però no saps tu què, el Sikus, tu?
No, en tinc una a casa, me'n van regalar un,
el cosí del Gato em va regalar un,
i aviam, el toca més el meu fill que jo, saps?
El cosí, deus el cosí del Gato,
i és que de fet teniu una relació molt estreta amb Gato Pérez,
explica'ns una miqueta.
Home, el Gato nosaltres, aviam, jo el vaig conèixer,
aviam, jo tenia, doncs, sis o set anys,
fa 20 o 21 anys, que enrere això, no?
I ell va vindre a Gràcia,
perquè ell va descobrir la rumba catalana
dels gitanos catalans, no?,
dels gitanos de Gràcia,
i va prendre la rumba en allà, no?
I llavors es anava passant pel barri,
mirant el que en aquell moment s'estava fent, no?
I llavors, doncs, va passar per allà
i ens va veure en una festa infantil
de la festa major de Gràcia,
cantar a mi i els llumitos.
I llavors ens va proposar fer un disc,
i nosaltres, bueno, encantadíssim de la vida, no?,
perquè, clar, en sis o set anys que vulguin gravar un disc,
doncs, és el màxim, no?
Sí que cantàveu bé, txec.
I llavors, doncs, els pares no es van deixar,
perquè anàvem a escola i tal, no?
Però després, més endavant, doncs, vam, bueno,
vam poder treballar amb ell
i, malauradament, ell no va poder estar amb el nostre disco
perquè va morir l'any 90,
però, bueno, vull dir, van fer...
van ser uns alumnes de la Gato, nosaltres.
I ara li heu tornat el favor,
retent-li un homenatge,
junt amb diverses personalitats, també,
del món de la música de Barcelona.
Sí, sí, sí.
Ara, gràcies a Aventura, Aventura Pons,
el director de cinema,
ha pogut ser una pel·lícula
que s'estrenarà, suposo, abans de Nadal,
que es diu El Gran Gato,
que ja s'ha presentat oficialment
al Festival de Cine de Valladolid,
la setmana passada,
i que, bueno, participem bastants artistes, no?,
com el Moncho, la Lucrecia,
els Chichos, Luis Eduardo Aute,
Martirio, Claramontes,
vull dir, nosaltres...
Hi ha 15 artistes a la pel·lícula
i tots són temes del Gato.
I quin tema toqueu vosaltres, exactament?
Nosaltres fem un tema en català
que es diu La Corba del Monrot.
És que, com a gitanos catalans,
vam voler fer alguna cosa en català, no?
Perquè, vull dir,
com a gitanos sempre hi ha l'estereotip creat
que quasi tothom parla castellà,
i saps què et vull dir?
Sí, sí, sí.
I nosaltres som gitanos catalans,
que a Gràcia portem més de 200 anys.
Vull dir, som tant catalans com el català,
vull dir, saps què et vull dir?
Sí, sí, sí.
Parlem ara de Tarragona.
Què veurem demà mateix?
A Tarragona veurem una mica de tot.
Veurem una mica de tot.
Veurem un format acústic,
que amb la rumba no s'acostuma a portar gaina,
però nosaltres som molt atrevits, no?
I llavors veurem una part del cantant de Miguel Fernández,
molt més flamenca, per entendre'ns,
i una part més rumbera i més festiva amb mi, no?
Vull dir, som dos cantants totalment diferents
i farem una part, una petita part de flamenc,
farem una petita part de rumba catalana autèntica i pura
i després una mica de fusió entre els dos, no?
I és el que veurem demà la nit.
El Sabor de Gràcia, ho recordem,
actuen demà divendres, dia 8, a les 11 de la nit,
amb un escenari molt petit però molt íntim,
el Moss, un dels escenaris.
Doncs jo crec que us hi trobareu molt a gust
si porteu un format acústic.
Sí.
Tindreu el públic a tocar.
Sí, sí, sí.
A tocar.
És que això és lo maco, no?
Vull dir, tindre el públic a prop, no?
I és la primera vegada que venim a Tarragona.
Sí?
Sí, sí, aquí no hem vingut mai nosaltres.
Doncs a veure què us sembla.
Heu de parlar amb l'Ajuntament
i que programis més rumbes a les sistemes de jocs.
Ja et dic, sou, sou una mica l'estrena.
De totes maneres, rumba,
quan parlem de rumba,
o pot sonar molt bé,
o pot sonar una mica massa popular.
I se parla molt de la rumba catalana.
Què té realment la rumba catalana?
La rumba catalana és un ritme
que fa la guitarra,
que es diu el ventilador,
que és la forma de rasquejar la guitarra.
I després, això acompanyat amb unes palmes
i un bongó,
això és la rumba catalana autèntica, no?
Però hi ha una diferència,
vull dir, tot no és rumba catalana.
Tot el que passa és que es posa en el mateix sac.
Vull dir, la rumba que fan determinats grups,
com, no sé, Chichos i tota aquesta gent,
és una rumba més del sur.
Saps què et vull dir?
És una rumba més flamenca.
No té res a veure amb la rumba catalana
que fem altres,
o la rumba catalana que fa el gato,
o la que fa el paret.
Saps què et vull dir?
Sí, sí, sí.
La rumba catalana va néixer als anys 50
de la mà d'Antonio González,
al pescadilla.
I a partir d'aquí,
doncs, bueno,
la gent, jo crec que el que ha escoltat
una mica de rumba catalana
i rumba més flamenca,
rumba del sur,
com diem nosaltres,
sap, diguéssim,
el que és una cosa i el que és l'altra.
Entenim per molts anys de rumba.
és un estil que s'ha quedat ja estancat
o que pot anar evolucionant
i agafant influències de tot arreu?
No, aviam,
nosaltres creiem que hi ha molta gent
que està sortint ara.
El que passa és que el problema
és que aquí a Catalunya
no tenim indústria de música,
i més de rumba catalana.
Però jo crec que ara,
amb tot això del fòrum,
que hi haurà de les cultures
i la pel·lícula d'aventura ajudarà molt,
però quan Catalunya i Barcelona
i suposo que aquí a Tarragona
ha passat el mateix,
volen ensenyar el que té a casa nostra,
la música del país,
ensenya la sardana
i ensenya la rumba catalana
perquè és el que tenim.
És una cosa nostra,
és una cosa pròpia.
I crec que en el futur
ara la rumba s'està posant de moda,
gràcies a les germanes Flores
s'està posant una mica de moda,
l'altra vegada.
I creiem que tard o d'hora
tindrem que entrar, diguéssim,
als rumberos d'aquí a Catalunya,
perquè fent rumba,
vull dir,
aquí a Catalunya som els millors del món.
Vull dir,
ningú es pot posar fent rumba
al costat nostre.
Mita-la ell, ole!
No, no, vull dir,
no perquè nosaltres diguem
que som nosaltres,
però aviam,
aquí hi ha el paret,
hi ha els Manolós,
hi ha Xipent,
hi ha molts grups
que aviam que nosaltres
sabem fer rumba catalana.
Vull dir,
naixem una mica amb la rumba catalana,
no?
Si a mi fas fer flamenc,
jo puc fer flamenc,
però no t'ho faré mai
com un gitanet de Jerez,
no?
Perquè ell ha nascut
en aquell ambient.
I per fer rumba catalana
s'ha de ser català.
Suposo que també us ha marcat molt
el fet de néixer
en un barri tan entranyable,
tan especial com Gràcia.
Com està el barri de Gràcia
a nivell musical?
A nivell musical,
aviam,
vull dir,
darrere nostre
poca gent hi ha,
saps què et vull dir?
ens hem quedat una mica sols
perquè,
vull dir,
les coses van canviant,
no?
Vull dir,
abans tothom vivia diferent,
sempre hi havia moltes festes
i la gent vivia la música
molt intensament,
no?
Ara,
bueno,
la gent estava per altres coses,
la gent estava per connectar-se a internet,
els nanos estan molt més per estudiar
i hi ha molt menys festes,
no?
Però tot i així van sortint,
van sortint xavalets
que a poc a poc,
doncs,
curtint-los una mica,
doncs,
poden ser talents musicals.
Doncs Galrà,
mirant cap endavant,
mirant cap endavant també,
quins projectes teniu?
Sabor de Gràcia?
Home,
ara,
bueno,
doncs el que t'he dit una mica,
no?
A començar,
bueno,
a acabar de lligar,
tenim tres discogràfiques
que estem parlant amb elles,
d'aquí,
doncs,
arribarem a alguna cosa,
amb alguna,
suposo,
i et dic per l'estiu
treure el disc,
no?
Però el més immediat,
és el dia 19 de desembre,
estem en el Palau Sant Jordi
de Barcelona,
amb l'homenatge
a Antonio González
al Pescaïlla,
no?
Llavors,
és una moguda
que l'ha fet
la Unió Gitana de Gràcia,
que Sabor de Gràcia
fa la producció musical
de l'espectacle,
i on està
Lolita,
Rosario,
Quetama,
Lucrecia,
Oparet,
Omoncho,
Xipén
i Sabor de Gràcia
confirmats.
i llavors,
em sembla que
m'han dit avui
que demà
confirma
l'assistència
el Joan Manuel Serrat,
el Joaquín Sabina,
Azúcar Moreno
i Maria Jiménez.
M'agrada Déu,
no ens ho acabarem mai,
això?
No.
Déu-n'hi-do.
No, no,
aviam,
serà un acte
bastant maco
perquè no s'ha fet mai
cap homenatge
amb l'Antonio González
i els preus
de les entrades
que surten
en 15 dies
són populars,
són a 5 euros,
vull dir que
és una cosa,
és un acte d'homenatge.
I això serà el dia 19 de?
De desembre.
De desembre.
Molt bé.
Abans us recordem la cita
que teniu demà mateix, eh?
Sí, sí, demà.
que no falti ningú,
tots els tarragonins a...
Almos.
I tant, almos.
A partir de les 11,
amb sabor de gràcia.
Jo no crec que esteu sols.
Te demanàvem abans
una cançó per acabar,
quina ens has recomanat?
A mi m'agradaria
que poséssiu
Todos los gatos son pardos.
Una cançó
en la que tu també col·labores
és de l'Orquestra Plateria,
és un homenatge també
al Gato Pérez
i tu hi col·labores
fent veus, em sembla,
sí, fent coros.
I a part una miqueta
la lletra parla una mica
de l'ambient de la nit, no?
I nosaltres estem implicats
en aquest ambient.
Som un gat també
d'aquells que vol tapar la nit.
Doncs per molts anys,
eh, que ho sigueu sent.
Sí, sí, gràcies.
Cicus, el cantant de sabor de gràcia
ens veurem demà, almos.
A això us espero.
Vinga, gràcies.
A vosaltres.