.
Música
Així sona la guitarra i la veu de Bubu Prats,
un home que ha rolat molt pel món,
ha donat moltes voltes, ha tocat amb moltíssima gent.
I em sembla que un dia devia pensar
i com és que jo, que he col·laborat amb tants àlbums,
amb tantíssima gent, no tinc cap treball propi.
Doncs ara ja el té.
Es diu L'Home i el Gós
i el Bubu està aquí als Estudis de Tarragona Ràdio
per presentar-nos el... És així?
Hola, què tal? Sí, sí, és així.
A veure, parlem una mica de la teva trajectòria
perquè em sembla que ets un personatge bastant curiós.
Vas començar escoltant jazz
i acabes fent aquestes coses que sentim.
Sí.
Com és això?
Bueno, mira, és allò que al llarg de la meva trajectòria,
doncs, quan jo començava a tocar,
m'agradava força el jazz.
Llavors, al mateix temps, sempre ja de petit,
m'havia agradat moltíssim el rock and roll.
Jo recordo que anava a les festes majors del poble i així,
sempre esperava tot el...
o sigui, em tragava tot el concert de l'orquestra de ball,
només...
Allò els passodobles...
Sí, sí, pel rock de la càrcel i ja està, no?
I...
Esperant que arribés el moment contundent...
Sí, sí, sí, sí.
Que tocaven la de l'Elvis, no?
Que sempre devien tocar la mateixa.
Llavors, sí, sí.
Llavors em posava a ballar com un boig
durant els quatre minuts que durava la cançó
i s'havia acabat.
I bueno, jo vaig començar a estudiar la guitarra
d'una escola, diguem, de música moderna,
però estava tot molt encarat de cara al jazz
i l'ambient que hi havia respirat,
no m'acabava de fer el pes, tampoc,
perquè era una mica com malditista, no?
I res, al final vaig acabar, diguem,
fent-me una mica pel meu compte,
intentant sempre estar envoltat de bons músics
i anar aprenent de la gent que era més gran que jo
i tenia més experiència.
I m'ha anat fent una mica de la meva manera.
I, com has dit tu, envoltat sempre de bons músics
i és que has col·laborat i has conegut
amb moltíssims músics.
Explica'ns una miqueta.
Bueno, doncs sí, des que vaig començar
he tingut la sort de tocar amb músics molt bons
i d'acompanyar, encara que sigui en ocasions esporàdiques,
doncs, per exemple, el Luz Casal
o el mateix Ramoncín,
l'Ociana Red, que és un bluesment americà,
és molt bo.
Juc Herrera, que cada dos per tres el tenim aquí a la Palma de Rems tocant.
Sí, exacte.
Ja hi vaig estar, a la Palma fa...
No sé quant temps fa, ja.
Deuria ser dels primers bolos que vaig fer amb el Juc Herrera,
perquè ja deu fer uns dos anys ben bé que ja no toco amb ell.
i amb els bars també he tocat, no sé,
i he gravat molts discos.
Jo calculo així, tinc constància de quasi uns 40
que els tinc, diguem, apuntats,
però també em consta moltes vegades d'haver anat a estudis de gravació.
jo, escolta, que necessitem una guitarra per una cançó,
i la graves i no saps ni per qui la graves, no?
Diuen, mira, això ha de sonar una mica així,
aixans, pum, toques, i després,
i per què deuria de ser això?
Vam, és que agafem qualsevol film i mirem els crèdits,
i Bubu Prats surt per ell.
Escolta, de veritat, et dius Bubu, no?
No, no, no.
Ens ho expliques, això?
Jo em dic, Javier.
I d'on també, què et sobranem?
El de Bubu només pot venir d'un lloc,
que és del parque d'Hellobston aquest.
O sigui, quan era molt més jovenet que ara,
diguem quan era jovenet,
siguem revistes,
doncs tenia un amic que era bastant més gros que jo,
i a algú se li va accedir que semblava amb el jogi o Bubu,
i a mi tothom va començar a dir Bubu,
i se'm va quedar allò de Bubu, i mira,
jo ja estic tan acostumat.
Ja el tens assumit, no?
Sí, sí, sí.
Que tothom que em coneix una mica em diu Bubu,
llavors, llavors, clar,
a l'hora de firmar un treball,
penses, bueno, si poses Javier Prats,
de Javier n'hi ha molts, no?
En canvi, Bubu, la gent se'n recordarà més, no?
Ja t'ha servit de nom comercial.
Llavors, ja que tothom em deia Bubu,
doncs...
Ho vas aprofitant.
Sí, sí, sí, tant.
Escoltes, has col·laborat amb molta gent,
i esclar, has tocat la guitarra amb molts estils diferents,
des de, suposo, el pop que fa l'Uz Casal,
fins al blues de Hu Carrera,
o el Ronterra Moncín.
En quin estil et trobes més còmode?
A mi l'estil que em surt més natural,
amb la guitarra, és el blues, no?
És el que tinc, diguem, que pensar menys per tocar.
però m'agraden molts estils,
i m'agraden estils que no sé tocar.
O sigui, a mi m'agrada, per exemple,
sentir una bona guitarra flamenca
i no en tinc ni idea, no?
O sigui, però ni idea de tocar la guitarra flamenca.
Vull dir, és una mica agafar...
intentar agafar el millor de cada cosa.
Vaig tenir una època, als anys 80,
que em vaig endinsar molt en el món de la guitarra heavy,
que en aquell temps estava molt de moda,
l'estil va, i el Satriani, el Van Halen.
I ara, per exemple, tot això ja ho tinc, no?
Però no em ve tant de gust de tocar-ho, no?
En el disc, per exemple,
no hi ha cap tema que toqui en plan heavy la guitarra.
Ara em ve més de gust tocar més brusero,
també hi ha solos canyeros, però...
és una mica el que em demana el cos en cada moment, no?
En el teu ampli currículum també figura
que vas inaugurar, vas fundar l'àrea de rock del taller de músics.
Sí, sí, sí.
Va ser una bona experiència fer practice de professor.
Sí, això va ser, va ser, mai millor dit, una mica heavy.
Perquè vaig anar al...
Era l'època que estava, doncs, això,
que estava molt ficat en el tema de la guitarra heavy i així,
i vaig...
Tampoc tenia massa esborús ni feina,
i dic, bueno, provaré a veure si em donen feina al taller de músics.
Vaig anar a parlar amb el director,
i vaig dir, mira, jo, doncs, puc ensenyar a tocar la guitarra heavy, no?
I em va dir, doncs, va, i quan vols començar?
Vaig fer una mica de programa, de pla d'estudis,
i tenia molts alumnes, vaig tenir molta feina.
Ara t'anava a dir, si t'anava a preguntar, tenies molts alumnes, sí?
Sí, perquè...
hi ha molta gent que vol aprendre a tocar,
però no vol passar per tot el que és la teoria,
l'harmonia de jazz i tot això, que és molt complicat,
i que per tocar segons quines coses, doncs, no fa falta, no?
Si vols tocar cançons dels hospitals,
no cal que facis tota l'harmonia de jazz, no?, per exemple.
És una de les grans avantatges que té el taller de músics de Barcelona, sí, sí.
Parlem ara, si et sembla, del disc,
un disc que es diu L'home i el gos,
primer que tot el títol,
d'on ve també.
El títol ve, mira, és...
no sabia quin títol posar,
i vaig dir, a veure si hi ha algun títol d'alguna cançó que...
que m'agradi, no?
I jo estic...
i jo estic, aviam,
Bubo Prats no és tan fàcil.
Dius, hòstia, no, aquest no, tal.
I dic, Bubo Prats, L'home i el gos.
Dic, hòstia, això sona bé.
Sí, perquè entre barrots, millor no, no?
Exacte, exacte, no?
Esclar, Bubo Prats, per dir-ho acabat, no.
No, tampoc.
Millor que no.
Em va agradar quan sonava l'home i el gos,
i dic, doncs va, el deixarem.
Molt bé, i com se't va acudir la idea de,
després de tant de temps,
gravar el teu propi treball?
Bueno, això ha sorgit una mica com una necessitat, no?
Sempre una mica tens la il·lusió de fer els teus temes
i de fer el teu disc,
però a vegades tens el cap amb altres coses.
Si estàs tocant amb deu grups diferents,
com hem de fer la majoria dels músics
que ens guanyem la vida només tocant,
és difícil que tinguis temps per pensar
en fer cançons i en fer un disc i coses així, no?
I, bueno, els anys van passant
i si un dia no poses fre a aquesta dinàmica,
doncs pot ser que no ho facis mai,
que és el que acostuma a passar, no?
I va arribar un moment que, bueno,
em vaig plantejar, doncs,
deixar molta feina de la que estava fent
i dedicar-me a una mica cultivar algú propi, no?
Home, i suposo que t'ha servit d'experiència, no?
Tots aquests estils, però n'has anat passant.
I tant, sí, sí.
I ara t'has assegut, has composat les cançons i les lletres.
Com són les cançons que trobem a l'home i el gos?
Bueno, són...
A nivell musical i també a nivell de lletres.
Tant les lletres com la música són senzilles.
A mi no m'agrada complicar-me.
I amb la música potser em podria complicar una mica, si volguies.
Amb les lletres ni tan sols perquè no tindria recursos
per fer un text complicat.
No soc una persona que tingui molts recursos literaris.
El que es crie que és molt amb el llenguatge que parlem tots.
i amb la música, el meu repte ha sigut fer cançons.
O sigui, amb la guitarra, està molt bé.
Durant molts anys he après a tocar diferents estils i això,
però no m'he esforçat gens per demostrar res amb la guitarra.
No he fet cançons perquè pugui lluir la guitarra,
que potser és el que algú pot esperar de mi,
sàpiguen que sempre he treballat de guitarrista.
Però el meu repte personal ha sigut intentar fer bones cançons,
sense que la necessitat que hi hagi cap arricol espectacular,
cap sol de guitarra, allò...
Cançons que per si soles siguin senzilles i tinguin un sentit.
Molt bé, molt bé.
No, no, sí que a vegades no.
No sé si m'enrotllo molt.
No, no, no, no, no.
Molt bé, molt bé.
I a part d'això, com sempre t'has segut envoltada de gent
que t'ha ajudat molts col·laboradors amb aquest disc.
Sí, això ha sigut molt afortunat perquè,
doncs, bueno, amb tants anys de tocar ja,
doncs vas coneixent molta gent, vas fer molts amics,
doncs la majoria són músics,
i a l'hora de fer el disc, doncs,
tothom que jo vaig demanar va venir a tocar.
Allò vas tirar d'agenda telefònica.
Sí, sí, sí.
Per exemple, llegim aquí, per exemple,
la col·laboració de Pep Poblet, de Montse Llanars, dels Bars,
i de Lluís Gabaldà, que l'escoltàvem amb aquest, en el senzill,
que hem escoltat abans, per dir-ho acabat.
La col·laboració del Lluís, a veure,
a mi les col·laboracions, totes les que hi ha en el disc,
tenen un valor molt gran.
Vull dir, no distingeixo
entre que un personatge, per ser més famós,
tingui més valor a la seva col·laboració.
Per mi, tots els músics que han tocat en el disc,
des del Lluís, que és un personatge molt conegut,
fins altres que no ho seran tant,
són molt importants,
i estic igual d'agraït a tots.
El Lluís va ser la més curiosa,
perquè, igual que tots els altres que toquen en el disc,
doncs ja els coneixia fa temps,
el Lluís pràcticament no el coneixia.
Llavors vaig anar una mica allà per la cara,
el vaig anar a veure,
perquè jo em vaig imaginar
que la cançó aquesta, per dir-ho acabat,
que és un tema que és a dos veus tot el rato,
doncs amb la meva veu i la seva
podia quedar molt divertit, no?
I sí, sí, doncs el vaig anar a veure
i li vaig demanar, doncs, què que et té,
i em va dir, bueno, deixa'm escoltar la cançó,
ja et diré alguna cosa, i sí, sí.
Cap problema.
El vaig trucar, em va dir que sí, que li havia agradat,
i llavors ja al cap d'uns mesos,
quan vaig entrar a l'estudi,
doncs el vaig trucar,
Escolta, Lluís, que ja estic gravant,
i va, em quedà un dia, i va venir.
Molt bé.
I, collonut.
Com és això de gravar?
Perquè tu que estàs més acostumat
a actuacions en directe,
a trepitjar escenari,
o a tancar-te els estudis de gravació.
Ui, les dues coses.
El que t'agrada més.
Les dues coses m'agraden molt.
Sí?
Passa, el directe m'agrada més
quan és meu, diguem, no?
Quan estic tocant,
doncs, encara que sigui fent versions,
que també ho he fet,
ho disfruto més que no s'estic acompanyant
amb un altre artista.
L'estudi m'agrada molt
perquè el trobo molt interessant
i m'agrada molt el so, també,
no com a músic, sinó com a tècnic.
m'agrada moltíssim.
Llavors, el disc aquest mateix,
el meu disc, el vaig mesclar jo a casa.
Ah, sí?
Sí, o sigui, el vaig gravar
amb un estudi d'agravació
i després em vaig emportar...
És que, a més, m'han dit
que tu has fet tot tu, eh,
allò del disc.
Tot, tot.
Tu has composat.
Tu ara em dius que vas fer la mescla
i després també la caràtula, no?
Sí, les fotos no,
però el disseny, diguem,
la composició del disseny,
sí, la vaig fer jo.
Molt bé, així teniu un producte artesanal entre mans.
Sí, total, total.
Un producte, l'home i el gos.
Recordem, el primer treball discogràfic propi
del Bobo Prats que es presenta,
ja l'heu presentat en Societat?
El dia 27 el presentem a Barcelona,
a la sala buat, a les 11 de la nit,
i serà la primera actuació que es farà d'aquest disc.
Amb tots els col·laboradors, també, dalt de l'escenari?
Tots no podrà ser,
perquè em sembla que hi ha com uns 15 col·laboradors
i és que no hi cabríem a la buat, a l'escenari.
Però algun col·laborador, sí, per descomptat, sí que vindran.
I què farem d'ara en endavant?
Doncs tocar, tocar, tocar.
Sí? Ja tens concerts previstos?
Bueno, tocar, tocar,
i jo ja estic fent cançons per fer un altre disco, eh?
Vita-l'ell, li has agafat el gustillo i ara ja no pararàs.
Ara cada mes, pam, disco de Bobo Prats.
Sí, sí, i tant.
Però suposo que l'has de moure una mica tan directe, no?
Aquest disc, sí.
Home, a veure, a mi el que m'agradaria és fer molts vols,
però no depèn de mi, només no.
Això és la meva voluntat, però, bueno,
ara el disc fa poc que ha sortit,
i, bueno, jo tinc la sensació que té molt bona acceptació
i de què agrada, però, bueno,
es tenen a veure els resultats, no?
Llavors, això s'ha de provar amb el públic, no?
Es té a veure si ens contracten,
si els pobles ens demanen per anar a tocar, ho dic, clar.
Jo, per mi, ja firmava ara mateix, eh?, de fer 150 vols, ara mateix.
O sigui que no tenim data encara per Tarragona?
No, no, no.
Bueno, doncs queda pendent, eh?
I tant, no, jo tinc moltes ganes de venir, eh?
Doncs ja, el que els hi vam dir ahir als petitfurs,
que van estar aquí també,
heu d'anar de bar en bar.
Clar.
I aquí la cosa funciona per bar, eh?
Sí, sí.
No, nosaltres ja ens promocionem, eh?
Ja, ja, fem feina, ja.
Ja per anar acabant, Bubo Prats,
a veure, preguntes per conèixer-te una miqueta millor.
Tens molts referents dins el món de la música,
digue'ns un personatge musical que consideris un ídol.
Un, dos, va, fins a tres.
Un ídol?
Sí.
Mira, jo ara mateix et puc dir gent que han sigut ídols,
però ara mateix, no sé si és qüestions ja de que et fas més gran o el que sigui,
però no tinc la sensació d'idolatrar a ningú, no?
Perquè cada vegada veig que inclús la gent, doncs,
que en sap més de tocar la guitarra i tot això,
i al fi del cap, tots som igual.
No sé què vols que et dic,
no vull dir que jo sàpiga tocar com ells, ni molt menys, no?
Però, no ho sé, jo havia admirat molt, per exemple,
a Van Halen, a Eric Clapton,
però, clar, no et puc dir que Eric Clapton és el meu ídol,
perquè des de...
a principis dels 80 fins ara el que ha fet no m'agrada, no?
Llavors, seria mentida, no?
Si et digués...
Però sí que quan jo tenia 17 o 18 anys,
sí que era el meu ídol, Eric Clapton, no?
No, no, vale, vale.
És així, no?
Sí.
Hi ha molta gent bona, no?
Les cançons de Bob Dylan.
Però és el meu ídol, ostres,
doncs, no tinc tots els seus discos, ni fotografies d'er i tal, no?
Però sento una bona cançó de Bob Dylan i és impressionant, no?
Un estil musical.
Ui, molts, això no puc dir-ho.
Sí, no ens quedem amb el blues?
No, si...
Home, si tingués que triar,
potser el més natural per mi podria ser el blues,
però...
a l'hora, per exemple, de sentir cançons,
meravem cançons,
crec que en el pop
en trobes més de més bones que en el blues, no?
Que és més...
Més tancat, potser.
Repetitiu, potser.
Exacte, no?
Que és més encaixat dintre del seu propi estil.
És molt difícil dir un estil només...
Les guitarras de cantri m'agraden molt, també, no?
Ja ho hem vist,
portes unes botes d'aquelles en puntera,
només et faltava venir amb el barret, eh?
Quasi bé.
Una mica collote d'axe.
No, home, no em diguis això, eh?
No, no us ho penseu pas, eh?
No, no, no.
A veure, Bubu Prats,
un instrument,
ens quedem amb la guitarra definitivament
o hi ha aquell instrument que dius
ui, no sé si el sabia tocar,
però com m'agrada?
Home, aquí sí que et diré la guitarra.
Definitiu.
Sí, sí.
I una guitarra clàssica, elèctrica,
o bé, tot tipus.
Totes.
Cordes.
Totes, sí, sí.
Perquè hi ha moltes guitarras diferents, no?
La clàssica, que té un som molt dolç,
l'acústica,
la guitarra tipus hawaiana, també,
que és tota una tècnica
i un estil diferent de tocar.
I una cançó, un tema.
Un tema, mira, t'ho diré d'una altra manera.
Un tema del teu CD
i una cançó d'aquelles de tota la vida,
la que podries dir que potser és la que t'entén més enganxat.
És difícil, eh?
Molt.
Mira que has estat l'estona aquí esperant-te,
t'hagués pogut començar a...
Clar, m'hagués estigut que diuant d'això.
Comencem per lo senzillet, un tema del disc.
Un tema del disc.
Hi ha un tema que és molt personal,
que és la carta d'amor,
per exemple,
que és un tema bastant especial per mi.
A mi m'agraden
pràcticament tots igual,
per sort, els temes que he fet en el disc.
Ja ho sé que això cadascú,
si ho sent,
tindrà el seu criteri, no?
A mi m'agraden tots.
Però aquest tema, per exemple,
és un tema que és,
ja et dic,
és una cançó d'amor,
que la vaig fer no imaginant-me una història,
sinó vivint-la, no?
Llavors,
potser per això té un valor una mica especial,
no?, per mi.
Molt bé.
I una cançó universal?
Ostres.
Ui.
Sí.
Difícil.
Sí.
És que podria dir,
jo què sé,
el Brons Sugar dels Estons,
una cançó que trobo boníssima.
El Leila,
de Eric Clapton,
una altra cançó que és boníssima.
Dels Beatles,
quantes en podríem dir de boníssimes?
Uf,
no paren de treure recopilatoris.
És dir,
deixar-ne una només,
no sé,
no m'he plantejat mai,
si tinc una cançó preferida, no?
Bueno,
ja ens n'has dit tres,
ja veiem,
per on van els trets,
més o menys.
Per on van els trets.
Sí, sí, sí.
I ja per acabar,
el que li preguntem a tothom,
demana un desig,
que aquí som una mica bruixots,
i escolta tu,
sí,
després toques fusta,
i a lo millor se't pot fer.
Va, a veure,
doncs que em vagi molt bé el disc.
Sí?
Clar.
Mira,
no sé per què m'imaginava
que demanaries això.
Que us agradi molt.
Nosaltres també ho esperem,
i segur que serà així.
Bubo Prats,
l'home i el gos,
moltes gràcies,
i moltes gràcies.
Ens quedem,
això sí,
escoltant una cançó
que ens recomanaves abans,
també,
treta d'aquest disc,
no?
Cançó rural,
alguna història?
Bé,
és una cançó,
és molt,
a lletres,
molt explícita,
parla de,
una mica de la despoblació
dels,
dels petits nuclis rurals,
no?
Que és absorbit
per les grans ciutats.
Bubo Prats,
moltes gràcies.
A vosaltres.
Música