S'acosten a dalt i, evidentment, és hora de treure recopilatoris al mercat.
Ho han fet els u-dos perquè no podien fer els pets.
El bo i millor, des de 1985 fins al 2002.
Mala cara per parlar-ne, el Lluís Gavaldà,
que molt bona cara tampoc fa amb aquestes hores, eh?
Clar, és normal.
Ets un gat de nit, com diria mon àvia.
Exactament, ja ho pots ben dir.
Lluís, molts anys de carrera musical,
què destacaries de tota aquesta època?
Home, són molts anys, però destacar-ne alguna cosa es faria difícil,
però si haguessin de fer un resum d'aquesta carrera
seria un resum positiu perquè vam començar aquí al costat de Constantí
com un acudit de tres companys de cap de setmana
i ha acabat sent la nostra professió.
I en el món de la música pop és molt difícil durar tants anys
perquè el públic és eminentment jove i demana cares noves contínuament
i per sort hem tingut una fidelitat molt estranya per part dels nostres seguidors.
Ens han seguit des d'un bon principi,
ens han agafat com una cosa molt pròpia i molt seva
i gràcies a ells principalment,
i una mica també a la feina que hem fet nosaltres,
podem arribar als 17 anys de carrera com és ara
i poder fer-ho de més amb la satisfacció que et dona
saber que ho fas en el millor moment de la teva carrera.
Parlaves del públic que us ha acollit molt bé
i fins i tot heu trencat la maledicció aquella
de que ningú es profeta a la seva terra,
perquè Déu-n'hi-do a Tarragona com triomfeu.
Sí, no, no, per una banda jo crec que el públic de Tarragona
agraeix bastant que portem el nom de la nostra ciutat
a tot arreu on anem, no?
Que hem fet moltes preparitats per Tarragona,
des d'anar a Americanes amb la bandera de Tarragona
fins i tot aquest mateix recopilatori començar-lo i acabar-lo
per la cançó emblemàtica d'aquesta ciutat,
aquesta Tarragona més borrona.
Jo crec que era una de les coses que s'havien de reivindicar, no?
Que era no amagar els teus orígens i la teva identitat.
Nosaltres som de Constantí, som del camp de Tarragona,
jo i el Fàlim vivim a Tarragona,
i sempre ens ha agradat reivindicar-ho,
perquè hi ha masses grups que fan veure que són de Mississippi
i resulta que són de paret delgada, saps?
I jo crec que és una mica ridícul.
Si ets d'un lloc, el que has de fer és reivindicar-ho
i mostrar-ho clarament.
Sempre ho heu reflexat, això, en les vostres lletres.
Vau començar fent el que s'anomenava agropop, podríem dir, no?
El roc agrícola, que és, sí.
Sí, d'un bon principi, que sempre hem parlat una mica
de les coses que ens envolten,
i hem parlat de les avellanes,
hem parlat de la refineria,
hem parlat del problema de la immigració,
del problema de la manca de previsió
en cas d'algun desastre ecològic.
Us falta fer una cançó sobre el trasbassament de l'Ebre.
El trasbassament, per exemple, no n'hem fet encara cap,
però a l'últim disc, el Respira,
vam donar suport a la plataforma
en defensa del delta dintre del disc.
O sigui que som els reis de les causes perdudes.
Parlem de l'evolució en aquests 17 anys.
Tu t'has tallat el cabell.
Vull dir, veiem les fotos, és molt divertit el llibret que hi ha.
Més que m'ho he tallat és que m'ha anat caient,
i ara ja, pel que me queda en el convento,
que diuen, doncs ja el deixo tranquil.
Amb el cabell he fet moltes barbaritats,
des de deixar-me el llarg, tipus camarón de l'isla,
passant per tenyir-me el de color groc,
tipus piolín,
i ara ja, pobre, pel que queda,
ja el deixo tranquil també.
Si és que amb 17 anys, suposo que qualsevol persona,
si es mirés el seu àlbum de fotos
dels últims 17 anys, segur que veuria més d'una pinta,
que diria, Déu meu senyor,
com tenia jo les penques de sortir al carrer d'aquesta manera.
En el nostre cas també passa el mateix,
i com que dintre del disc
hi ha un llibret de fotos que fa tot un recull...
Que no us fa vergonya treure aquestes fotos?
Qui les ha triat, Lluís?
No, les hem triat nosaltres,
perquè hi vam riure molt quan les vam triar.
Vam decidir...
De la mateixa manera que quan mires cançons antigues
n'hi ha més d'una cançó que dius
l'hagués hagut de fer d'una altra manera,
o aquesta cançó...
doncs amb l'aspecte de visual
també ens feia il·lusió fer un repàs.
Jo crec que cada època té el seu moment,
i hem tingut moments de tot,
des d'anar molt discretets fins a anar molt extremats.
Això a nivell d'imatge, a nivell musical,
l'evolució també ha sigut importantíssima,
i potser és el que us ha fet estar encara a dalt,
que heu anat evolucionant i canviant.
Sí, jo crec que hem evolucionat més que res,
perquè al principi ho fèiem tan malament
que no teníem més collons que evolucionar una mica.
Però sí, al principi del grup,
érem un grup amb molt bona voluntat,
amb molta energia a dalt de l'escenari,
amb molta trempera,
i molt provocador i escatològic,
però hi faltava una mica de xitxa musical.
I a poc a poc crec que hem anat aconseguint-la.
A més, al principi eren molt macedònics,
i no és que féssim rock de la part aquesta de Grècia,
de Macedònia,
sinó que fèiem una mica de tot.
Com que ens agradava tot,
al nostre repertori hi havia des d'un rigi,
a un ska, a un blues,
a una cançó pop, a una cançó punk,
i nosaltres ens pensàvem que això volia dir ser eclèctic,
i el que volia dir és que no teníem un estil musical definit.
I a poc a poc crec que l'hem anat definint.
Jo crec que el brut natural va ser el disc,
potser, en el que vam començar a tenir clar
quin era el nostre estil musical,
amb cançons com pantalons curts i els ginolls pelats,
i a partir d'aquí, doncs,
ja amb el Bon Dia i amb el Sol i el Respira
hem aconseguit tenir un llenguatge musical molt propi.
Quan la gent ja escolta una cançó ara,
ja sap que som nosaltres,
abans que soni la meva veu de ninot.
Característica, també.
Sí.
Quines influències, diries, que teniu actualment?
Què estàs escoltant?
Perquè suposo que us aneu empapant de música.
Ui, escoltem molta música, perquè ens agrada molt.
i no sé què passa, que com més grans es fem,
el ventall estilístic s'omple encara més.
Ara, per exemple, podem escoltar des de Sinatra música clàssica,
que és una cosa que potser fa cinc anys no faríem,
o Joan escolta molta música tradicional i folklòrica.
Però jo crec que l'arrel comú dels pets,
la que ens fa tirar endavant,
continua sent el pop rock de guitarras.
I aquest estil ve des dels Beatles,
passa per la Creedence,
la new wave britànica dels jam i dels clash,
i també arriba fins a la música que es pot fer ara,
que podem fer ara des d'uns Libertins,
no sé, a un Badly Brown Boy.
Hi ha molta música per escoltar-la.
Llàstima és que cada vegada hi ha menys temps per escoltar-la.
Parlem ara del recopilatori.
Qui ha fet la tria de cançons?
Com ha anat això?
Bueno, s'han barallat entre nosaltres.
He hagut bufetades.
Ja no us parleu.
Ja no ens parlem mai més.
El boi millor i l'últim.
El boi millor i au, cap a casa tots.
No, però ha sigut...
Una de les raons per les quals hem fet el recopilatori
és perquè se'n vam adonar que teníem vuit discos
i que com més tardéssim en fer-lo,
voldria dir que més cançons que ens agraden
quedarien fora del recopilatori
perquè s'hauria de triar entre més cançons.
Llavors, al fer-ho ara, tot i així,
hem intentat que no fos un recopilatori a l'ús
d'aquests cronològics
en què hi ha totes les cançons més conegudes,
sinó el que hem fet ha sigut fer un recopilatori
al nostre gust,
com si volguéssim fer una cinta de 90
per escoltar el caset del cotxe nostre.
I tot i aquí hi ha cançons que tothom espera,
com poden ser Bon dia,
o Tarragona m'esborrona,
o S'ha acabat.
També hi ha altres cançons que sense ser èxits
per nosaltres són molt importants,
com poden ser Vespre,
Por,
o La vida és bonica però complicada,
fins i tot Sebastià,
que són cançons més tranquil·les,
però que crec que també reflecteixen més clarament
el que són els pets avui en dia.
Si et faràs a fixar,
hi ha bastantes més cançons de l'última època
de la primera.
I el motiu és aquest,
que n'estem més orgullosos de l'última època
que no pas de la primera.
Tot i que la primera també l'assumim
i n'estem molt contents.
Quina és la teva cançó preferida d'aquest recopilatori?
Ai, és allò tan típic,
totes són filles meves,
no sabria quina escollir.
Després te preguntaré
quin és el teu color favorit.
Això es pregunta Superpop.
Doncs...
Jo crec que cada setmana n'hi hauria una de diferent,
però ara mateix,
de la cançó que n'estic més content
de les que he fet i que estan aquí,
és una qüestió por.
Sí, que no és una cançó
que sigui excessivament coneguda,
però jo personalment
és de la que n'estic més satisfet.
Ves quines coses.
Doncs mira, Lluís,
ara et tornaré a fer la pregunta
que ja et vaig fer per Santa Tecla.
Digue'm.
En directe.
Te la vaig fer a través de la nostra companya,
la Marta Montagut.
Per què heu tret ara un recopilatori?
És que això dels recopilatoris
sona o a aprofitar el moment,
que de fet és un bon moment, Nadal,
o al que deies tu,
fer repàs de la carrera,
però sona moltes vegades
a fer repàs de la carrera
i ara començar amb alguna cosa nova.
Això pinta a canvi d'estil o no?
No, no necessàriament.
Jo crec que ens ha costat molts anys
arribar a saber quin és el nostre estil
i amb el que ens ha costat, fill meu,
ara que el canviéssim,
seríem una mica rucs.
I a més a més,
resulta que ara,
amb l'estil que hem aconseguit destilar,
va i la crítica especialitzada
i els mitjans de comunicació
que fins ara no ens feien gaire cas.
Eh, però sí que ens feien cas.
Vull dir els especialitats de Barcelona,
aquests que són molt moderns
i que escolten la música...
Que van a mulleres de pasta, no?
Exacte, molt bé.
Els has definit molt bé.
Doncs aquests ara resulta
que ens han descobert
i en l'últim disc em respira i em sol.
Sembla ser que han anat més enllà
de l'anècdota del nostre nom.
I, clar, ara mateix,
a nivell de vendes ens va bé,
a nivell de crítica ens va bé,
doncs potser que seguim
amb la mateixa línia musical.
Ara, un recopilatori,
el que sí que és,
és una espècie de parada i fonda
i de mirada enrere.
I com que nosaltres no som un grup gens
nostàlgic,
que no ens ha agradat mai allò
mirar enrere i veure què hem fet,
doncs inconscientment ara ho hem hagut de fer
i és un bon exercici,
perquè te n'adones d'un munt de coses
que no t'haguessis fixat mai, no?
Que hi ha cançons d'un bon principi
que ja ensenyaven una mica
el que farien més tard,
com vespre ho s'ha acabat,
o que hi ha trossos de lletra
que porto 12 anys cantant-les malament
perquè no m'hi vaig fixar prou.
I en els directes...
I en els directes porto 12 anys cantant...
cantant, jo què sé, no?
Un munt de cançons que m'hi he adonat
que la lletra no la veia gaire bé,
mira, però això ja val la pena.
O també recordes molts músics
que han passat perquè
una de les coses que ens agradaria reivindicar
és que pels pets,
els pets només surten tres cares a la portada,
però pels pets hi han passat
una trentena de músics.
i tothom ha deixat la seva petjada, no?
Des de, jo què sé,
des de Ramon Vital,
que va ser membre dels pets
durant tres anys,
fins al Mar Grau,
molts múlils de Tarragona
que van col·laborar amb nosaltres
la primera època, sobretot.
I aquest disc no deixa de ser també
un petit homenatge
a tota la gent que ens ha ajudat
a arribar on estem.
Parlaves ara dels directes.
Què fareu amb aquest recopilatori?
Suposo que el moureu a nivell de bolos,
que és el vostre, eh?
Sí, bé, de fet,
vam començar a Tarragona
per la Festa Major,
que va ser un concert molt, molt especial.
Vam passar molts nervis.
Per què?
Doncs perquè tocar a Tarragona
et fa posar més nerviós del normal,
perquè toques a casa
i hi ha aquesta responsabilitat.
Les llufes tornaven a sortir, no?
Tornaven, sí.
Ma germana feia un mes que havia criat
i estava allà votant i saltant.
Sí, tothom ho comentava.
I va sortir la llet merengada aquell dia,
que havia tant de votar.
I, per altra banda,
el primer concert de la gira
també és un concert
en el qual estàs més neguitós del normal,
perquè estàs molt més insegur.
Llavors, ajuntar les dues coses,
primer concert i Tarragona...
I anàvem corbatats, que també no...
Doncs estàvem arriats,
allò, vestuari nou, la corbata...
Tot plegat va fer que estiguéssim
extremadament nerviosos.
Però la resposta del públic
va ser absolutament indescriptible.
El fet de tenir el públic allà al camp de mar,
que no hi havíem tocat mai
i el tenir-lo tan aixecat...
Feia que quan cantàvem les cançons
sentíem més a la gent cantant les cançons
que a nosaltres mateixos.
Jo recordo que a vespre a casa
em vaig posar a plorar com un ninot
i mira que fa anys que vaig pel món.
Però és que no sentia la veu
del que cridava la gent i ja...
I a més a més veies les cares de tothom.
Com que estaven allí a la grada,
podia fixar-me i com que ara porto lentilles
i ara ja m'hi veig els concerts,
doncs vèiem un de cares conegudes.
I era molt entranyable.
Des de companys de festa que no feia 20 anys
fins als mateixos amb els seus fills al costat
cantant totes les cançons
o gent jove que ha començat a conèixer-nos
des del Bon Dia.
Jo crec que els pets ja hem aconseguit
traspassar les generacions
i ara t'adones que hi ha des de gent de la nostra quinta
fins a gent molt joveneta
escoltant les cançons i venint els concerts.
I això és molt agradable, molt maco.
Escolta, i quin és el secret
que encara...
que hagi durat 17 anys
quan hi ha tantes formacions
que han desaparegut?
Mira, el secret és...
El primer que tot és portar-se bé
entre els membres del grup
i respectar-los
i intentar que hi hagi una convivència agradable.
Això és difícil
perquè un grup és com un matrimoni
però amb més gent.
si és difícil, prou
amb una parella
imagina't amb un grup.
I a part les hores que passes junts
amb els membres del teu grup
són hores amb molta tensió
amb molta adrenalina
abans d'un concert
amb molts nervis
i si no hi ha una amistat forta
és normal que a la llarga
s'es deteriori bastant la convivència.
En el nostre cas
tenim una amistat molt forta
de molts anys
i això ens ha ajudat molt.
I a part d'això
el misteri
és un misteri per mi també
no en tinc ni idea
i a més a més estic molt content
de no tenir-ne ni idea
perquè
estic segur que el dia
que se sàpiga
quina és la raó
per la qual un conjunt
funciona
arribarà
telefònica
o el BBV
ho comprarà
i ho vendrà per accions
i ens faran pagar
un de quartos
com fan a Port Aventura
que fan
el paisatge de Cretòpedra
i ens fan pagar entrada
doncs en la música
passarà el mateix
però sort
ningú sap
per què un grup funciona
i un altre no
te podria dir
moltes raons
que si
s'ho prenem molt en sèrio
que si som molt formals
però hi ha molts grups
que són igual de formals
o més que nosaltres
i no els hi va bé
per tant
és de molt mal gust
restregar l'èxit
a la cara dels altres
jo crec que hem tingut
molta sort
que hem tingut
la sort d'estar
en el moment oportun
al lloc oportú
que s'ho han pres
amb molta il·lusió
i la resta ja
quasi que s'hauria de preguntar
més a la gent
que no pas a nosaltres
tornem a aquest recopilatori
Mala Cara
aquí trobem
a veure que tinc la xuleta
17 temes
de tota la vida
i un dinèdit
el Mala Cara
el vau fer expressament
per incloure'l aquí
el vam fer expressament
perquè
volíem fer un homenatge
a la Caixa
que és aquesta empresa
que ens fa pagar
les autopistes
tan generosament
i que
a la qual
devem tantes hipoteques
tota una generació
de catalans
llavors vam explicar
la història
d'un subdirector
de la Caixa
que durant el dia
denega
hipoteques
a la gent jove
perquè no som solvents
i per la nit
té una història
d'amor homosexual
tòrrida
en un bar d'ambient
de Manresa
que no existeix
però podria existir
i doncs té aquesta doble vida
i mira
està inspirat
en algun personatge real
això
no
i si fos que sí
tampoc t'ho diria
perquè potser encara
em fotran a la presó
i segurament
ho he de demanar
una hipoteca
no, no
és pura ficció
però ens feia il·lusió
explicar una història així
una mica boja
i aquest home
fa mal la cara
clar
lògic
lògic de dia
hipoteques
i de nit
anar menjant
doncs clar
Lluís
vau
recollir
totes aquestes cançons
i després
de passar per aquí
per Santa Tecla
ho vau presentar
a l'Espai
que tal bé
L'Espai va ser un concert molt bonic
perquè és la primera vegada
que tocavem
que fèiem un concert acústic
i un concert acústic
entre altres coses
vol dir que la gent està asseguda
que és una cosa
que a mi
em feia molta
angúnia
perquè quan la gent està asseguda
sembla que estiguis al cine
i tu siguis
Gary Cooper
saps?
la gent està asseguda
i no té altra feina
que mirar-te a tu
perquè en un concert normal
doncs ara veuen
cubata
ara fan un cigarret
ara toquen el cul d'algú
no sé
ara se'n van
ara tornen
però en un concert aquests
acústics
estan totalment
l'únic que fan és aplaudir
i després es queden allí mirant
ah que ens ha sortit tímid
no però clar
és un altre llenguatge
i havies d'estar molt concentrat
en la música
i nosaltres
el cert és que estàvem
bastant cagadets
no ho havíem fet mai
i a veure què passa
i va sortir un concert
molt maco
molt rodó
sempre que fem un concert
sempre n'hi ha un que diu
ostres ha anat perfecte
i l'altre diu
ha sigut una merda
doncs a mi no m'ha anat gens bé
i aquest va ser dels pocs
que tothom va quedar molt
molt d'acord
en què havia anat bé
i la sort és que el vam gravar
i vam gravar-lo
perquè hi havia la idea
dintre del recopilatori
de posar una cançó
així com un bonus track
en directe
i ens vam quedar tan contents
que vam dir
i si en comptes d'una cançó
fem un disc
de regal
i així va sorgir la idea
i a més a més
gràcies al disc aquest
en directe
acústic
hem aconseguit
encabir-hi sis cançons més
que ens feia il·lusió
que hi fossin
però que eren
massa poc conegudes
com perquè
entressin en un disc
que es deia
el bo i millor
però són sis cançons
que per nosaltres
són molt especials
que ens estimem molt
l'amor em ve a buscar
o quan et trobis
són d'aquelles cançons
que no pots tocar
gaire sovint
perquè són molt tranquil·les
però que a nosaltres
diuen molt
per nosaltres
ens posarem tendres
lluís
que esteu fent
ara
ara estem fent promoció
aquesta tarda
sense anar més lluny
se'n anem al teu poble
se'n anem a Reus
que passarem a veure
la Cori
un rato
al Cuic
i firmarem discos
de sis a vuit
si algú vol venir
ja ho sap
és Reus
però escolta'm
no passa res
perquè vingueu a Reus
un dia
hi ha un munt de botigues
i s'està molt bé allí
hi ha el carrer
de Monterols
hi ha el Prim
hi ha un munt de coses
boniques allí
i ara estem fent promoció
portem
una setmaneta fent-la
que és una de les coses
que
molts artistes es queixen
però
el que és Joan i jo
i Joan pobre avui
el planyo
perquè no ha pogut venir
perquè està fent ràdio
a Barcelona
però
Joan i jo
s'ho passem bomba
fent promoció
s'ho passem molt bé
perquè
t'ha passes un munt de rato
parlant de tu
que és una cosa
que escolta'm
és com un psicoanàlisi
la gent t'escolta
i tu
fots el teu rotllo
parles de tu
te pregunten de tu
i per altra banda
en el nostre cas
el que ens passa
és que retrobem
molta gent coneguda
com que ja
han fet moltes promocions
doncs vol dir
visitar pobles
emisores
i
una de les coses
més importants
que
dels lliçons
més grans
que hem après
els PETS
és que
ara que ja surts
a TV3
i a les 40 principals
has de pensar
que al principi
del tot
quan el grup
va començar
els únics llocs
on sonàvem
érem les ràdios municipals
i que les ràdios municipals
fan una feina
que a vegades sorda
però molt important
sobretot pels conjunts
que comencen
i tenint en compte
que avui en dia
els grans mitjans
de comunicació
digue-li TV3
digue-li ràdio
ràdio fórmules
els costa molt
obrir-se
a les noves idees
les noves tendències
va bé recordar
que quan va començar
el Roc en Català
l'únic lloc
on els posava
eren les ràdios municipals
i que nosaltres
estem molt agraïts
tant a les ràdios
d'aquí
com d'arreus
com de molts pobles petits
que
al principi
de tot
quan ningú
ens volia veure
ni la cara
quan sentien
que es deien
els PETS
es fotien un fart
de riure
i deien
que se'n anessin
cap a casa
doncs les municipals
eren les úniques
que ens recolzaven
per tant
avui en dia
potser hi ha molt d'artista
que ja li fa una mica
com de presa
anar a les municipals
a promocionar
la seva obra
perquè potser no els cal
però a nosaltres
no ens en fa gens de presa
tot el contrari
ens fem molta il·lusió
doncs per molts anys
que continueu venint
aquí sempre teniu
la porta oberta
parlem del futur
esteu preparant ja
alguna coseta nova
agafant idees
o esteu en aquells moments
de tranquil·litat
no, ara
estem
quan acabem la promoció
d'aquest disc
el que hi ha
és dos projectes
bastant
interessants
i engrescadors
un és un DVD
no em preguntis
què és un DVD
jo no ho sé gaire bé
però es veu que és una cosa
que es porta molt ara
molt, molt
no, parlant seriosament
el DVD
serà com una espècie
de recopilatori
però en comptes
de cançons
serà d'actuacions
d'imatges
de televisió
i ens fa molta il·lusió
també d'aquests 17 anys
sí, exactament
brutal pot ser això
hi ha des de concerts
no sé
des del concert
del 89
a Vic
fins al que vam fer
per Santa Tecla
92
a la plaça
de la Font
hi ha pintes
molt estrofolaris
dalt de l'escenari
i a part d'això
hi ha un recull
de vídeos
un recull
d'imatges inèdites
d'aparicions televisives
digue-li
Andreu Buenafuente
o Lloll
o la vida
en un xip
què més hi ha
no sé
ha sigut curiós
fer-ho també
perquè hem hagut de fer una tria
de les coses
això per una banda
que sortirà per Nadal
ara, aquest Nadal
sí, aquest Nadal
sortirà d'aquí 15 dies
crec que jo
que tot això
més que arreu
fem perquè
els pares catalans
tinguin una opció
de comprar
alguna cosa
de cara i ulls
pels seus fills
i no comprar
Operación Triunfo
més que arreu
perquè els seus fills
no surtin idiotes perduts
i per altra banda
tanco parèntesi
de cara
al Sant Jordi
de l'any que ve
el dia de Sant Jordi
exactament
Nou Palau
doncs traiem un llibre
un llibre
escolta'm
fan un llibre sobre els pets
Messi quanàlisi
fan-ho feu?
fan, fan
el fa el Pep Blai
que és un periodista
de aquí Tarragona
amic nostre
que va fer la biografia
de Sopa de Cabra
l'any passat
i ara estem
amb el projecte aquest
de fer el primer llibre
que es fa sobre la història
dels pets
que això
si Déu vol
sortirà
pel març
de l'any que ve
això
així a curt termini
i a llarg termini
ja ho veurem
escolta'm
perquè d'aquí avui a demà
ves a saber el que pot passar
Lluís
tu ets licenciat
en Filologia Anglogermànica
sí
no me'n recordo gaire
per quan una cançó en anglès?
doncs mira
una de les coses
que fa
ser licenciat
en Filologia Anglogermànica
és adonar-te'n
de com és de ridícul
cantar en anglès
quan tens accent de Constantí
de Vallfogona
o
de
no sé
de Banyoles
llavors
jo crec que
com més coneixes una llengua
estrangera
més t'adones
que s'ha de tractar
amb respecte
i que a vegades
no dic que sigui
tots els casos
però la majoria de vegades
els conjunts
s'han d'anar en anglès
a mi m'adona la impressió
igual
jo estic molt equivocat
ja em faig gran
però a mi m'adona la impressió
que la gent que fa lletres
en anglès
les fa perquè
no té res a dir
i com que no té res a dir
si ho fes en català o en castellà
s'notaria molt
i en anglès
queda molt bé
que diuen
tomorrow my baby
once in fly
i ja està
però és que a part de no tenir res a dir
a mi m'adona ho diuen
mal dit
perquè sincerament
hi ha accents anglesos
en l'escena
indie
nacional
que són de jutjat de guàrdia
però vaja
escolta'm
cadascú és cada qual
i cadascú que faci el que vulgui
nosaltres hem fet versions
en anglès
en directe
de cançons de
n'hi ha hagut moltes que les hem traduït al català
però més d'una l'hem fet
en versió original
i a l'hora de fer
d'assajar també
cantem cançons
en anglès
i així
però saps què passa?
que som tan bocamolls
i ens agrada
tant puntificar
sobretot
i opinar
i dir la nostra
que
venim moltes lletres
per posar
i clar
una en anglès
què vols que et diguin?
no podíem emprenyar ningú
ni tocar els collons
els de la caixa
ni tocar els collons
a la refineria
o la generalitat
o
aquesta merda d'oposició
que tenim
tot plegat
la qüestió és
la millor manera de tocar els collons
bàsicament
és fer-ho en català
perquè així
tothom t'entén
Lluís
doncs ens queden algunes preguntes
més
el teu color preferit?
vermell
a tota la vida
sí?
sí
perquè soc àries
i diuen que els àries
és un signe de foc
i diuen que el color
és el vermell
i a mi també m'ha agradat molt
el vermell
vermell
vermell
la pastilla dels pets
és vermella
i mira
som gent passional
què vols que et digui?
bueno xiquet
doncs ja està
acabem aquí l'entrevista
Lucca
t'has estalviat avui en psicòleg
sí
està molt bé
m'ho he passat molt bé
moltes gràcies
Lluís Gavaldà
molta sort
amb la trajectòria
amb els anys
que encara us queden dels pets
sí
21-25 mes
esperem un altre recopilatori
i que tu ho vegis amb salut
i que puguem fer una cop algun dia
gràcies Lluís
vinga