Us dieu Carmen Virus, i tu ets evidentment la Carmen García, però no està sola.
Qui composeu aquest grup?
Bueno, el grup en si lo que es Carmen Virus es Andreas Browning,
que es el otro 50% que digo yo del grupo, y yo lo que pasa es que en directo,
pues cuando hacemos los conciertos eléctricos somos siete personas,
y en este formato que vamos a empezar ahora, que son semiacústicos en teatros y salas,
seremos cuatro personas.
Ara parlarem del concert. Com és que us heu dit Carmen Virus?
Carmen Virus? Bueno, això és un invent de l'Andreas, perquè l'Andreas és d'Alemanya,
i a ell li agradava molt el nom de Carmen, i allò de virus se li va ocorrir,
em va dir, estres, com et trobo una mica virus, per què no et diem Carmen Virus?
I vaig dir, bueno, en plan, una mica és anecdòtic, no?
Es pot posar una cosa que no sigui Carmen García, o el nom, no?
Que queda una mica més, amb més d'il·lusió, no?
Ah, escolta, ara heu format aquest duet,
podríem dir. De totes maneres, vosaltres ja teniu una carrera musical bastant dilatada.
Explica'ns una miqueta.
Bueno, sí, l'Andreas, pel seu costat, allà a Alemanya, ja havia tret algun disc,
ja havia fet gires amb el grup d'allà, un grup de prop de Frankfurt,
en festivals, havia actuat molt,
i, bueno, fins que va arribar aquí, i com ja era una època que havia deixat la banda,
doncs, quasi per casualitat, va començar amb mi.
I jo, també, per la meva part, havia fet moltes coses, amb bandes, coros,
fins que vaig conèixer l'Andreas, i al final vam formar això,
aquesta cosa estranya que es diu Carmen Virus, no?
I a partir d'aquí, doncs, estem molt contents,
perquè ja hem tret dos discos,
i la veritat és que amb l'Andreas jo em trobo bé
a la forma de composar ell i la meva,
es porten bé, no?, encaixen, que digo jo,
i, bueno, i aquí estem.
Dos discos, dèieu, el primer va ser el 99,
es deia Espíritu Ansioso, va passar una mica desapercebut,
em fa l'efecte,
però ara sí que amb aquest nou treball,
el Lleva-me, i concretament amb un single,
Vida Mia, sí que us heu donat a conèixer més ampliament.
Què heu canviat?
Ha canviat la manera de fer vostra,
o simplement és que ara era el moment?
No, la veritat és que la forma de composar
de l'Espíritu Ansioso, que va ser el primer,
era pràcticament igual,
perquè l'Andreas i jo composem,
bàsicament amb la guitarra o el piano,
però el que sí que ha canviat una mica és la producció.
Aquest segon disc,
el que trobo és que té una producció com més cuidada,
hi ha més aportacions de teclados,
més cosetes, no?
I això es nota una mica,
ho fa l'experiència, no?
I també a nivell que tu em dius
que la gent es coneix una mica més,
bueno, tampoc és que ens coneixin molt
perquè estem encara en el camino
i jo crec que el camino és sempre,
és tota la vida.
Quan t'agrada una cosa,
jo crec que mai deus de pensar,
he arribat o no?
Sempre penses a on?
Si la vida és fer coses,
hasta porque estamos de paso, no?
Però sí que és veritat amb aquest vida mía
que la gent ja ens, jo què sé,
ens crida i parla,
ens pregunta coses
i noto més una mica això
que la gent està a poc a poc a conèixer el grup, no?
Està molt bé, està bé,
però tampoc ho pensem molt tot això nosaltres.
Per la gent que encara no us ha descobert,
quin estil de música feu?
Què es trobaran quan us escoltin?
Bé, és una música, ja et dic,
és una mica...
La forma de composar de l'Andreas
és molt americana
i la meva, la veritat és que jo també
he escoltat molts grups d'Inglaterra i tot això,
però clar, a l'hora que composes en castellà, no?
Queda com més del país
i llavors és una mescla estranya, no?
És un pop,
però com serà una mica semiacústic,
serà semiacústic,
doncs jo què sé,
queda com un pop,
jo què sé, un pop raro, no?
Però estarà guapo, estarà guapo.
Com a més intimista, més delicat, potser.
Sí, a més que...
A més som quatre a l'escenari, ja t'he dit,
perquè és la formació aquesta de teatres
en plan semiacústic,
però els quatre fem diverses coses diferents, no?
Potser el Tomàs, que està amb l'acústic en una cançó,
doncs agafa el baix
o l'Andreas en el Waltzing agafa el baix
i a l'altra, doncs, en lloc de percussió,
toca la bateria
o jo faig un coro en lloc de fer la cançó, no sé.
Fem una mica...
Perquè és més difícil, no?,
fer acústic sense avorrir, dic jo,
perquè sempre és més tranquil, no?
Un concert acústic és molt més tranquil.
Les mateixes cançons
tenen uns altres arreglos, no?
Però, bueno, quedarà molt guapo
perquè nosaltres ho hem treballat una miqueta
i ho passem bé.
I quan ho passa bé el grup,
jo crec que també se transmiteix a la gent, no?
I com és que us heu decidit
per fer una gira acústica?
Doncs per això, per això,
per el que t'estava dient,
perquè tu pensa que som un grup
que jo dic que som una minoria activa, no?
Som un grup que coneix molt poca gent
i molt puntual.
Llavors, fer concerts costa molt
perquè tu saps que per fer un concert
en condicions
són moltes les coses que ja han de posar,
un son que estigui bé,
uns llums que estiguin bé,
un escenari que estigui bé,
i llavors què falta el públic?
A nosaltres ens falta el públic
perquè no perquè siguem ni dolents ni bons ni res,
simplement és que no ens coneixen encara.
A poc a poc estem per això introduir.
Què passa?
Que amb aquesta gira acústica
tenim l'oportunitat
de fer una mica,
de presentar
l'aura, la personalitat de Carmen Virus,
en plan muy discreto,
con unos límites, por supuesto,
porque no es lo mismo un concierto eléctrico
que vas allà a toda pastilla.
Aquí estás más limitado,
pero nos permite viajar,
es decir, podemos ir a Huelva,
podemos ir a Segovia,
podemos ir a Lérida,
pues vamos haciendo conciertos pequeñitos
en nuestro límite,
con un sonido que está acoplado
a estas cuatro personas
que somos la banda,
y yo qué sé,
y si la cosa, pues poco a poco,
pues la gente nos va conociendo
y ya llegaremos a hacer el concierto eléctrico,
que es la ilusión de todo el mundo,
¿no?
¿También?
Es muy curioso el vuestro caso,
porque parece que
como si retornessin
con esta especie de manera de hacer música
más intimista, ¿no?
acostumados ahora tal como estábamos
a los grandes concertos,
macroconcerts,
y toda la promoción de cantantes solistas
i tot això.
Vosaltres sou la formació allò de duet,
tot i que després aneu acompanyats d'altres,
¿no?
Sí, sí.
No sé,
què et diré jo,
pues com els duets que trobàvem abans,
salvant les distàncies
perquè feu un estil de música
crec bastant diferent,
pues acomplices,
amistades peligroses,
torna a sortir un duet
que agafa la guitarra,
composen ells mateixos les cançons.
Us ha sigut fàcil
obrir-vos camí
entre tot aquest món
que és això,
que se'n l'ha una mica oblidat?
La veritat és que no,
estem treballant molt.
Jo crec que si aquesta gira es fa
és per això,
perquè estem treballant
i sobretot estem treballant de tot,
no?
Nosaltres,
l'Andreas,
jo amb la mamen
que ens ajuda també,
pues fem una mica,
estem programant nosaltres les coses,
fem una mica el paper de discogràfica,
de manager,
de cantantes,
de tot,
no?
Però això també te dona molta moral
perquè dius,
ostres,
es va notant,
no?
A poc a poc
i jo què sé,
és difícil,
és molt difícil,
però quan estàs allà
sobre l'escenari
i ja estàs amb la gent
que sigui poca o molta,
no?
La gent que t'estima
una mica
per com ets
o perquè has sentit
les teves cançons
i li han dit alguna cosa,
allò ja se t'olvida tot
i pelante,
no?
Què digo jo?
Carmen,
per acabar,
recomanen's,
quina cançó posem
per acabar l'entrevista
del vostre CD?
Ah,
això la cu...
No ho sé,
Llevament mateix,
està molt bé.
Molt bé,
doncs amb Llevament ens quedem.
Carmen,
moltíssimes gràcies.
Vale,
a vosaltres.