logo

Arxiu/ARXIU 2002/MATI TR 2002/


Transcribed podcasts: 73
Time transcribed: 1d 11h 40m 53s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

.
3 minuts a 3 quarts d'una del migdia,
camí de la 1 en la recta final del nostre programa,
tal com els hem explicat al llarg del matí de Tarragona Ràdio,
avui incorporem un nou espai.
El títol és Fem esport, és un títol molt ampli
que els donarà una idea de tot el que tractarem cada dijous
a partir de dos quarts d'una al matí de Tarragona Ràdio.
Aquest és un espai que establim a partir d'avui
en col·laboració amb el patronat municipal d'esports.
Avui a grans trets volem parlar de l'estructura de l'esport escolar a Tarragona.
L'esport, els nens i les nenes i l'escola,
de fet seran una constant en els programes més immediats.
Saludem, primer que tot, però, els nostres convidats d'avui.
D'una banda, Rosa Maria Vallonrat, gerent del patronat municipal d'esports.
Rosa Maria, bon dia, benvinguda.
Hola, bon dia.
I saludem el Josep Corcolés,
que és el secretari tècnic del Consell Esportiu del Tarragonès.
Josep, bon dia.
Bon dia.
Benvingut.
Una mica, si et sembla, Rosa Maria, així a modus de preàmbul,
com que és el primer espai,
un espai aquí en un magazín del migdia que es parla d'actualitat, de cultura,
fem esport i parlem d'esport dels nens
i d'esport de determinats col·lectius
que generalment no surten als mitjans de comunicació.
Dius, home, què vols que et digui?
De fet, els mitjans de comunicació en parlen molt de l'esport,
però potser parlen molt del nàstic, del CBT, del bòli de Sant Pere i Sant Pau,
quan hi ha algun atlet, algun esportista destacat de casa nostra
dins de l'alta competició en parlem molt també.
Però de vegades oblidem, no?, aquests col·lectius
amb el treball de formigueta que vam fer en dia a dia.
Doncs sí, a veure, és important recordar tot el que diem
fem esport.
Fem esport és fem esport des dels més petits als més grans, no?
Comencem, bàsicament, aquest mes de febrer,
amb el que és l'esport escolar.
Però més endavant, els sovents no ho saben,
però més endavant parlarem de l'esport lleure,
de l'esport competició, on també parlarem del CBT,
parlarem del nàstic, parlarem...
Perquè, evidentment, estan aquí i són esport, no?
Som tots esport, però l'esport escolar també.
on estan els nens, on comença, on comença la il·lusió,
on s'agafa l'esport com un mitjà d'educació,
com un mitjà de formació,
i a la vegada, com un mitjà de diversió, no?,
i d'un espai, doncs, lúdic, recreatiu i de disfrutar, no?
Aquest punt és molt important i jo m'imagino
que al llarg de les properes setmanes en podrem parlar,
perquè de vegades molts nens i nenes s'entusiasmen amb l'esport
i està molt bé que tinguin aspiracions,
fins i tot per dedicar-se de manera professional,
però aquest no ha de ser l'objectiu d'un jove, d'un nen, d'una nena
que comença a practicar l'esport, no?
L'objectiu ha de ser aquest de passar-s'ho bé,
d'aprendre uns valors a través de la pràctica esportiva
i fer salut, també.
Correcte, correcte. Això és una cosa que van aprenent a poc a poc.
Els nens primer, ells es posen on tots els imanes.
Anem cap aquí, ells cap aquí, anem cap allà, cap allà, no?
Llavors, és molt important als educadors,
les persones que estan a la front d'aquests nens,
tindre clar quins són els objectius en cada moment, no?
I l'esport escolar té un objectiu clar, que és formatiu.
És formatiu i a la vegada, doncs, lògicament,
disfrutar de l'esport i no tindre la més com un punt competitiu,
que és molt fàcil crear amb els nens aquest punt.
S'encenen de si, d'avui, és molt fàcil crear això.
Però bé, doncs, no sempre es guanya,
també és important en la vida, no sempre es guanya, no?
Vull dir, és formatiu, ensenya, ensenya que s'ha de lluitar,
ensenya que s'ha de competir,
però ensenya que s'ha de ser, doncs, tolerant
i que s'ha de saber quins són els objectius
que cada l'osbarca en un moment, no?
Doncs, de tot això i molt més, anirem parlant cada dijous
al matí de Tarragona Ràdio
des d'aquest espai Fes Esport.
Obrim, doncs, aquest capítol parlant de l'esport a l'escola,
d'un dels aspectes de l'esport a l'escola,
perquè en properes setmanes incidirem
en aspectes més particulars,
en centres educatius concrets.
Anirem, doncs, en desenenant tota la informació
que pugui ser d'interès pels nostres oients,
per pares i mares que tenen fills a les escoles,
als centres de Tarragona, que practiquen esports.
Josep, primer que tot,
com s'estructura l'esport escolar a Tarragona en aquests moments?
Bé, jo, primer de tot, voldria agrair
la habilitat que ha tingut el Patòrum Municipal d'Esports
amb el Consell Esportiu, per ser avui aquí,
i sobre la teva pregunta,
a veure, jo matisaria
el que és esport escolar actualment
i donaria una altra nomenclatura,
que seria la d'esport extraescolar.
Tu me l'has dit abans,
els pares i mares que intervenen
a l'activitat esportiva indirectament,
ja no tan indirectament,
sinó que actualment ha hagut una transició,
abans l'escola, com a escola pròpiament dita,
a nivell de direcció, a nivell de professió de educació física,
era el motor real de l'activitat esportiva no lectiva,
i ara actualment s'ha traspassat a les ampes,
preferentment.
És a dir, que ara el principal motor o agent
de l'activitat, a nivell de coordinació
de l'activitat d'un centre,
ja no és el propi centre escolar,
que el que fa és facilitar
aquesta tasca,
facilitar instal·lacions, material,
gestió,
però sobretot ara,
a nivell de Tarragona,
i a nivell comarcal,
però sobretot a nivell de Tarragona,
són les ampes les que coordinen
i desenvolupen aquesta activitat.
A més es fa fora de l'horari lectiu,
dins del mateix centre,
però fora dels horaris.
Ara actualment tota la pràctica esportiva de base
està delimitada en la pràctica extraescolar
en un agent no lectiu,
per això ara són les ampes,
coordenadors esportius,
altres agents esportius també,
perquè haurien de donar també una visió oberta
de l'esport escolar,
no només centrada en les escoles,
sinó també hi ha altres entitats,
agents esportius,
com són escoles esportives municipals,
com són la sessió de veïns,
com pot ser qualsevol entitat cultural.
Els mateixos clubs.
Clubs també,
els clubs que tenen la seva vessant esportiva de base,
que participen als Jocs Esportius Escolars.
És a dir,
el Jocs Esportius Escolars ja no només està centrat
als centres escolars,
sinó també està obert
a qualsevol entitat esportiva.
Si aglutinem totes aquestes entitats,
tots aquests col·lectius,
quin percentatge d'esportistes en edat escolar
aproximadament podríem dir
que hi ha a la ciutat de Tarragona?
A ver, actualment,
actualment,
a nivell comarcal tenim
prop de 7.000 participants
i Tarragona com a municipi té uns 5.000.
Pràcticament té algun tant del 70%
dels esportistes que tenim sense nosaltres
controlats a nivell de Jocs Esportius
i altres programes d'activitat esportiva.
Això no vol dir que els altres municipis
tinguin una participació petita.
hem de dir que a nivell comarcal,
el meu referent és l'àmbit comarcal,
encara que principalment,
òbviament, Tarragona
és el principal aportador
de participants, equips, etc.
Hi ha municipis que estan fent
també una tasca important,
com són Dornembarra, Vilaseca, Salou,
que tenen una participació important també,
però que arriben a un 30%
a nivell comarcal,
perquè en definitiva són
com a la cinquena o quarta comarca
de participació que hi ha a Catalunya.
És a dir, tenim un volum molt important
de participació actualment.
Jo sóc que t'anava a preguntar
si aquesta xifra que donaves
era poc, molt, no està malament,
fora desitjable que hi haguéssim.
Sempre és poc, sempre és poc,
però clar, sempre hem de mesurar
en funció també d'altres paràmetres
com són altres comarques,
més o més d'una població similar a la nostra,
de raó que Catalunya.
És a dir, que nosaltres,
dins del que considerem
que s'hauria de potenciar molt més,
que hauria d'haver més participació,
més esports,
més centres escolars implicats en el tema,
tenim una bona salut, entre cometes,
perquè no són de les comarques
que tenen poca participació,
al contrari, al contrari.
Per exemple, a nivell d'esports d'equip,
si hi ha uns 850 equips escolars
a la territoria de Tarragona,
a tota la província,
nosaltres tenim el 33% de la participació
de tota la província,
és a dir, tenim 270 equips escolars.
O sigui, està bé, però no és suficient.
No és suficient perquè
podrien haver-hi més equips
i més participació en esports individuals.
De quines edats estem parlant aproximadament?
A veure, són les edats compreses
en l'educació primària i secundària.
I principalment,
on tenim la major demanda
de participació d'activitats
és a primària,
el que és de tercer, quart, cinquè
i sisè de primària,
que són les categories
a nivell de llocs esportius
que són Benjamí i Alevi.
El tema infantil,
que és primer i segon d'ESO,
ara s'està revifant una altra vegada,
el canvi de l'ESO va afectar...
El canvi de centre,
d'anar als instituts...
Tenim un dèficit,
un hàndicap,
que és que hi ha pocs instituts
que estiguin ara
compromesos amb el tema
de l'esport extraescolar.
Hi ha noves excepcions,
que són dos o tres instituts
que treballen molt bé,
però hi ha altres
que no tenen cap mena de participació
ni implicació
en l'esport extraescolar.
Tota aquesta franja d'edat infantil,
que era l'antiga 7 i 8 de bàsica,
s'ha perdut momentàriament.
Perquè ara el que ha fet...
O sigui,
ha fet un doble efecte.
Per un costat,
s'ha perdut la participació
que hi havia ja generada
als propis CEIPs,
però als instituts
ara s'està generant
una demanda nova,
que això pot ser interessant
de cara a que després
hi hagi una continuïtat.
Clar,
el nen que feia activitat
sempre al seu CEIP,
quan va a l'infantil,
que encara té la necessitat
de jugar,
de fer la pràctica esportiva...
Aquella edat és clau
per pràcticar esport.
I la més important.
Si es consigueix,
diguéssim,
superar aquest fons,
aquesta edat
que passen a l'ESO,
abans possiblement
era a partir
que entraven
a el que era el BUP,
que es perdia allà.
Ja són 14-15.
Ja en guanyem dos,
si ens posem a mirar.
És a dir,
si guanyem aquell salt
i som capaços
de fer front,
i com que hi ha una demanda,
que és el més important,
el que ha dit,
el que està clar
és que hi ha una demanda,
i quan hi ha una necessitat
i hi ha una demanda
vol dir que es té
que busquen una solució.
Tard o d'hora
s'ha de donar una resposta, no?
Lo difícil és crear alguna cosa
i no trobar qui ho voldrà,
però quan hi ha
la demanda evident,
evidentment hi haurà
una resposta
i té que ser-hi.
És un tema
en el que imagino
esteu treballant
i on us heu fixat
un dels objectius.
Parlem una mica
perquè està en relació
a fer una radiografia,
ni que sigui breu,
de com ha anat evolucionant
l'esport
en aquestes franges d'edat
a la ciutat de Tarragona.
Més nois,
més noies,
o això no distingeix
sexe a l'hora
de pràctica d'esport.
Desgraciadament,
més nois,
però amb una proporció
penso que excessiva.
Sí?
Sí,
perquè en esports col·lectius
potser hi ha
més participació
a nivell femení
en algun esport
en coquet,
que no és voleibol,
però és clar,
la participació
és molt petita
i majoritàriament
tant en bàsquet
com en futbol
com en handball
la participació
és masculina.
Amb un presentatge
inclús que arriba
a un 30% femení,
i un 70% masculí.
I en esports individual
òbviament hi ha esports
que són típics
de femenins
com són patinatge
o dinàstica rítmica,
però la resta
hi ha esports
que ho poden fer
tranquil·lament,
esports individual
que ho poden fer
tranquil·lament
nois i noies
com pot ser el badminton,
com pot ser
el curs de orientació,
l'entisme,
hi ha majoritàriament
una participació masculina.
Això és una
dels altres
hàndigues
que tenim ara
o dèficits
que hem de estudiar
i valorar.
I coneixeu les raons?
A més,
les raons
poden ser
psiculturals,
socials,
de multioferta
d'activitats,
això també s'ha trobat
que cada vegada
costa més
mantenir
la participació,
encara que tenim
una bona participació,
cada vegada costa més,
suposo que hi ha
molta oferta
d'activitats
lúdicos,
culturals,
esportives,
fora de l'àmbit
de la pròpia escola,
música,
teatre,
informàtica,
anglès.
Si penso que és important
el que comentàvem,
quan marxen de l'escola
i trenquen el lligam
que tenen d'unió,
doncs potser als nois
és més fàcil estar,
ja hi ha un historial
que permet
que continuin,
en canvi,
les noies una vegada
trenquen el nucli
en el que estaven treballant
al psicòsta
i possiblement
molts voldrien,
però llavors el que fan
és el que ha dit
el senyor Corgles,
el que fan és
decantar-se
cap a altres esports,
la rítmica
o la dansa
o aquestes coses.
Perquè aquesta diferència
en els esports d'equip
també la trobem.
Sí, sí, en els esports d'equip
també, perquè inclús...
És sorprenent, no?,
que hi hagi aquesta diferència
tan gran.
A nivell d'esports d'equip
estem en el mateix,
per exemple,
aquí tenim
de 270 equips
que hi ha a la comarca,
217 són masculins
i 53 femenins,
salvant que
en aquests masculins
hi ha molts equips mistes.
Nosaltres el que fem també
és flexibilitzar una miqueta
els joves esportius,
és a dir,
cada vegada costa més
fer equips,
el nombre d'equips
abans
amb 10 jugadors,
12 sempre hi havia,
ara cada vegada són 7, 8,
i el que fem és
la possibilitat
que hi hagi equips mistes
que juguen
en competicions masculines,
generalment.
Això ha fet millorar molt,
la participació.
això ha pogut salvar
molta participació,
o inclús jugadors
de categoria superior
que no tenen equip,
fem algunes excepcions
i poden jugar
a les competicions escolars,
salvant que no tenen
cap classificatori,
etc.
Però el que intentem
és flexibilitzar
una miqueta
la normativa
perquè tothom
pugui jugar,
que cap nen
o nena
es quedi sense jugar,
no?
Costa molt.
Bàsquet sí que hi ha
molta participació femenina,
ja no sé que és molt,
majoritament dels equips
que t'he dit,
dels 53,
doncs molts són de bàsquet,
però costa,
costa moltíssim.
Voli i bàsquet,
fins i tot
quan nosaltres estudiavem,
Rosa,
era l'esport
que practicàvem més
les noies, no?
Sí, voli és majoritament femení,
però és que hi ha pocs equips
de voli.
Futbol?
Futbol?
L'estrella?
La joia de la corona?
La joia de la corona
a nivell escolar
és el bàsquet
de futbol sala.
Futbol sala?
Sí,
i t'explicaré per què.
Que també practiquen nois,
majoritàriament.
Sí,
encara que ja comencem
a tenir equips femenins
i hi ha lligues
ja provincials femenines,
portem ja dos o tres anys
que ja hi ha lligues
territorials,
com no,
òbviament,
el nombre d'equips
que podem tenir nosaltres
o baix camp,
que a vegades fem
competicions conjuntes,
no és suficient,
el que fem
és competicions territorials
de 8 o 10 equips
de tota la província
femení,
purament equips femenins
de futbol sala,
El tema de futbol,
nosaltres tenim
pràcticament tot el futbol
fins a categoria Benjamí
i després ja el combinem
a la competició federada,
és clar,
hi ha molta competició federada
de categories
alibins, infantils i cadets,
per això tenim
majoritàriament
la competició
on tenim més equips
és en futbol sala
i bàsquet.
Clar.
Altres pràctiques esportives
que es puguin fer
des d'aquesta perspectiva
que estem plantejant avui?
No direm equitació
ni coses d'aquesta.
No,
un pont també,
per exemple.
No,
et puc dir més o més
el que tenim,
competició comarcal,
que el que fem és
fem una doble vertient,
o sigui,
per un costat fem
unes activitats
de trobades
no competitives
i després fem
la competició
pròpiament dita
per anar després
a les fases territorials
o de Catalunya posteriors.
Després d'equip
són els que ja hem comentat
i després
restitualment
o pràcticament
amb molt poqueta participació
tenim el handball
que hi ha quatre equips
o sigui,
és preocupar la situació
del handball
a nivell de comarcal,
territorial i de Catalunya,
o sigui,
el handball
pràcticament
ara és testimonial,
voleibol
que ara està
en una petita
de ballada
a nivell d'escolars
i després,
bé,
futbol,
futbol,
sala,
bàsquet,
que hi ha
moltíssima,
moltíssima participació.
I després,
en diversos,
on tenim més tradició
és l'analitisme
i cross,
hi ha molta participació
i després,
hi ha dinàstica rítmica,
hi ha molta participació
a nivell de ciutat
i, bueno,
a nivell comarcal
i després ja,
en menor medida,
tenim judo,
tenim cursos d'orientació
que és un esport
ara emergent,
que és una pràctica
molt interessant
i que està molt lligada
a l'activitat escolar
i que hi ha molts centres
que ja estan molt interessats
en la pràctica
de les cursos d'orientació
perquè és un esport
interdisciplinar
en el qual,
bueno,
ja,
de cara a una escola
com a aplicar-lo
com a crèdit variable
i tal,
va molt bé.
Hi ha molts centres
que estan ara
pràcticament molt interessats
en el tema
i realment
són una de les potències
de Catalunya
perquè sempre tenim
equis classificats
a Canviars d'Espanya.
És curiós,
esmentaves pràctiques esportives
que a mi m'en donen
la sensació
que estan en perill
d'extinció
com ara el Humbold,
però sorgeixen
noves pràctiques esportives
que fa un temps
no ens haguéssim pensat mai
que això pogués ser un esport
i que despertés
l'interès dels participants.
Una mica,
el Josep jo crec
que ens ha fet
un disseny,
una fotografia
de quina és la situació
en aquests moments
de l'esport escolar.
Entenem per escolar
que també intervenen
altres entitats
com bé explicàvem
al començament.
El temps pràcticament
se'ns ha exhaurit
en un moment
i Déu-n'hi-do
la quantitat de coses
que queden per dir.
Moltíssimes.
Jo anava parlant al Josep
i ara li preguntaré això
i després ho hem de deixar
i deixar-ho per propers capítols
perquè afortunadament
cada dijous aquí
al matí de Tarragona Ràdio
en parlarem.
Moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos.
Josep Córcolés
és el secretari tècnic
del Consell Esportiu
del Tarragonès
i Rosa Maria Ballonrat,
gerent del Patronat Municipal
d'Esports.
Gràcies, bon dia.
Moltes gràcies a vosaltres.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.