Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Benvingut!
I és que des de les Ampes es fa de tot, eh?
És el que procurem.
Es fa de tot.
Poguem fer cultura i esport, sobretot.
Si us sembla una mica per exemplificar les experiències
de cadascun dels centres, segur que trobarem punts en comú,
però ens podríeu explicar primer que tot
quina és la demanda esportiva del centre
en el que vosaltres hi treballeu?
Bé, al col·legi públic, més aviat no hi ha demanda,
hi ha oferta.
I nosaltres anem oferint a medida del que a la canalla li ve de gust fer.
Llavors actualment fem, oferim i estan en marxa,
vuit activitats esportives.
Si vols te les vaig dictant, te les vaig dient.
Comencem per la natació, que la fem des de P5 fins a 6a de primària,
la psicomotricitat, que és per la canalla més petita,
gimnàstica rítmica, aeròbic, rugby, handball, bàsquet i futbol sala.
I això representa una participació de gairebé 250 alumnes
d'uns 600-700 que tenim matriculats.
Però, Antoni, això que estàs dient,
malgrat tot, que sempre hi ha mancances,
a mi m'has deixat força,
força parada en el bon sentit de la parola.
Hi ha moltes escoles que no poden oferir totes aquestes activitats
o que no ofereixen, de fet.
Estàs parlant de pràctiques esportives, natació,
hi ha escoles a Tarragona que encara no ofereixen l'activitat de natació.
La veritat és que jo, perquè tinc l'experiència dels Àngels,
l'Àngels ha sempre tingut una apa molt preocupada
per aquests temes des de fa molts anys.
La veritat és que sí, eh?
Ja ho diu perquè ella va ser una de les primeres professores de gimnàstica
que va tenir al col·legi,
quan encara els col·legis...
Estem en família tot allò.
Sí, sí.
Els col·legis públics encara no tenien professor de gimnàstica,
els pares del col·legi dels Àngels...
La part va preocupar.
Pagava una quota cada pare per tenir un professor de gimnàstica
en aquella època, ja parlem de fa uns quants anys.
Sí, sí, sí, que la professora de gimnàstica en aquell temps ho portava tot,
la portava a l'esport a l'estr escolar,
però vull dir que els Àngels...
A més, això té molta tradició i s'ha preocupat sempre per aquest tema.
A més, ens parlaves de natació, que moltes vegades a nivell particular
són els pares que han de portar els nens a fer cursets de natació,
ens parlaves de gimnàstica rítmica,
ens parlaves de...
D'aeròbic.
D'aeròbic.
D'aeròbic.
De rugby.
I ens parlaves de futbol i bàsquet,
que també hi és, no?
Però com a particularitat hi ha una demanda important
perquè agrada molt als joves jugar a futbol i a bàsquet,
hi ha de ser, però també és important que es diversifiqui
tota l'activitat esportiva.
Josep Maria, en el cas del Sagrat Cor?
Doncs bé, en el cas del Sagrat Cor
tenim un alt nivell també de participació.
Estem parlant d'uns 800, entre 800 i 900 alumnes
i tenim uns 400 practicants
en totes les activitats que anem fent, no?
Potser l'activitat per la qual es coneixen més a Tarragona
és pel bàsquet.
Tenim actualment uns 200 alumnes
que estan practicant a diferents nivells,
tal com és l'esport purament escolar
com a nivell federat.
Tenim també un equip sènior
que fins fa poc el teníem a segona dita nacional, no?
I bé, a banda del que és pròpiament el bàsquet
també fem, doncs, tot el que és l'aeròbic, gimnàstica...
Sí.
Per dir-li el tipus gimnàstica rítmica, no,
no tant així, però sí fem gimnàs,
fem contemporànic...
Hi ha molta demanda, deixa últimament.
I donem sortida des de P3
fins que acaben el segon de batxillerat, no?
La nostra escola ser concertada
doncs té fins al que equivalia abans al cou.
Actualment, doncs, hi ha una gran tirada pel bàsquet,
potser és el nostre esport principal,
i això ha anat també en detriment del...
el que era el futbol que teníem aquí uns 5 d'aquest any,
i aquest any ho vam ofertar,
però la demanda no es va produir.
Sembla mentida, no?
Sembla mentida.
El que passa també és que tot va molt condicionat
a les instal·lacions pròpies que té l'escola.
Nosaltres tenim una configuració dels patis
que com a màxim poden jugar al futbol 5,
i bé, el que passa és que també amb la reforma educativa,
hem passat de 35 alumnes per classe a 25,
i cada vegada, com més diversifices,
menys gent tens per cobrir tots els grups, no?
Llavors el que passa és que potser hi ha la tradició,
doncs, ens aboca més cap al bàsquet
i cap a tot el que és el gim-jass, el funky, el ballet
i tot aquestes altres activitats.
Malgrat que fem de tot, fem teatre, fem, bueno,
taller de gràcia, fem música, fem...
Més enllà del que és l'esport.
El que és l'esport, no?
Però vaja, el que és purament esport,
es movem en aquesta línia.
Hem tingut dos anys en voleibol,
però bé, va ser una prova que es va fer
perquè hi va haver una petició concreta
d'un grup de noies,
i bé, va ser una experiència molt bona,
però no l'hem continuat
perquè tampoc hi ha hagut demanda, en aquest sentit.
Podeu donar resposta a tota la demanda, sempre?
A tota la demanda?
A demanda de...
Nosaltres ho faríem.
Ho faríeu?
A principi de curs contactem amb monitors,
que gairebé són tots voluntaris,
vull dir, que se'ls dona una gratificació,
però no assenyalar la neteja,
en tots els respectes guanya tres o quatre vegades
més que ell per hora.
Llavors, contactem amb monitors
i depenent del que tenim, ho farim.
Si hi ha més demanda, busquem més monitors
i ens espavilem.
Però podeu cobrir-la amb totes les dificultats
o problemes que això pot implicar.
Sí, sí.
El que passa és que a vegades
això comporta que ser poc professional,
i que hi ha molts professionals amatur,
i això ho estan fent uns xavals
que potser no estan prou preparats.
Tot i això, el Consell Esportiu fa uns curcets,
que són 40-50 hores,
els fem anar,
i una mica de formació els fem agafar.
Això és el que intentem.
Parlava el Josep Maria
d'un dels problemes a l'hora de fer efectiva
la demanda,
per exemple,
la mateixa estructura física de l'escola.
Evidentment.
Quines altres dificultats us podeu trobar vosaltres?
Bé, nosaltres,
dificultats en el sentit
de trobar llocs a vegades alternatius,
sobretot quan tenim problemes de temps,
tenim pluja, tenim fred,
llavors hem de recórrer
el patronat municipal d'esports
i demanar hores als pavellons,
però també hi ha el problema
que els pollos estan molt plens,
sobretot perquè estan agafats,
sobretot per clubs de la ciutat,
i no cal dir noms,
perquè tothom ja sap més o menys
el que hi ha.
Sí, sí, sí, és evident.
Els clubs que hi ha i el que estàs ocupats, sí.
Potser el que caldria, doncs,
és reorganitzar aquesta sessió d'hores,
perquè creiem que és important
no solament l'esport de l'escola,
sinó l'esport base,
l'esport que fan les escoles.
I bé, fonamentalment,
els problemes que ens trobem també
és que com més diversifiques l'oferta,
més problemes tens perquè no tens prou alumnes
per cobrir tota l'oferta, no?
Llavors, no ens queda el terremell
que anar fent poca cosa,
però fer-la ben feta.
Prenent també el que deia el company,
clar, hi ha el tema dels monitors.
Nosaltres ens hem preocupat
que la gent que fa de monitor a l'escola
tingui tothom un mínim de titulació.
Tenim la sort que hi ha pares
i hi ha també persones
que fan a títol pràcticament voluntari
que tenen titulació bastant elevada,
però nosaltres el que volem
és fer l'esport en qualitat.
I per fer en qualitat
no volem, doncs,
que qualsevol porti un equip
perquè pot haver problemes.
Llavors, doncs bé,
en aquesta línia intentem...
En el vostre cas,
però no sempre és així.
De monitors titulats,
no sempre pot ser així,
perquè, clar, és el que deia l'Antonio...
És que el tema de les titulacions
de les persones que estan a l'esport escolar
és quasi un altre programa
perquè és realment un problema
i un problema que existeix fa molts anys,
que realment no hi ha una titulació intermigia.
Es va intentar amb el tema de la multimèdia,
de l'esport base i tal,
però bé, eren cursos molt llargs,
molt cars,
i va arribar un moment que els nois,
per no guanyar res o guanyar molt poc,
gastar-se 100.000 pessetes
en un programa d'esport base,
no els hi surt a compte.
Llavors, hi ha aquí un buit
de titulacions per a aquestes persones.
Sí, bé, nosaltres el que fem en aquest cas
és que amb els pocs diners que tenim,
doncs oferim als entrenadors
que tenim nosaltres,
doncs els hi paguem el curs.
I el que promocionem...
Pregueu els pares, doncs.
Clar, els pares...
Bé, les persones, sí...
Són els pares els que paguen
totes aquestes activitats a les escoles.
No els hi ha un altre remei,
en realitat, a les escoles
si volen tindre gent una mica preparada,
una mica preparada.
Pràcticament els obliguem,
el temps de vacances,
perquè aquests cursets que fan
entre Setmana Santa i Nadal,
els obliguem a les vacances
a que vagin a perdre més temps,
bueno, per a ells també els hi va bé,
però clar,
en lloc d'estar-se a casa,
doncs han d'anar a fer...
50 hores sembla una broma,
però s'han d'estar 50 hores
i normalment hi estudien,
i que han d'estar allà
escoltant un senyor
que els està explicant i tal.
Nosaltres, en aquest cas,
el que fem és, a més a més,
col·laborem amb el Consell Esportiu
del Terreglès,
posant a disposició del Consell
aules perquè pugui fer els cursets
i també posem a disposició els camps.
Com tenim algun entrenador
a nivell de categoria nacional,
en el cas del bàsquet,
també posem a disposició
del Consell
a aquests entrenadors
perquè puguin col·laborar.
Més que res,
és perquè, clar,
el Consell tampoc
té prou mitjans
per poder fer aquestes coses,
i entre tots, doncs...
Jo tornant al tema de problemes,
perquè estem anant...
Jo no he dit els problemes
que tenim nosaltres,
a part dels econòmics,
l'econòmic és el més important.
Nosaltres tenim un col·legi
que fa oi com a 25 anys
que el van inaugurar,
més o menys,
van fer unes pistes,
les pistes s'han quedat allí,
van posar unes porteries,
les porteries s'han quedat allí,
i amb 25 anys pràcticament
no s'ha tocat res.
Llavors,
les pistes estan
que pràcticament
no es pot jugar.
Tenen uns forats per allà,
estan molt malament.
Els vestidors
no estan disponibles,
el col·legi està
de cara a un lloc,
els vestidors
estan a l'altra banda,
està tot ballat,
perquè com ens han posat
l'ESO,
unes unitats de l'ESO,
han portat unes balles,
llavors,
estan molt amagats,
no estan a l'abast
dels jugadors,
no tenim material,
si hem de jugar
algun partit
al mes de gener
o febrer,
a les 5 de la tarda
no podem
perquè no tenim llum,
només la llum
està al camp de futbol,
no al camp de bàsquet,
i no tenim un espai,
no tenim un gimnàs,
per exemple,
perquè les nenes
puguin fer rítmica.
Home, això,
és que no tenim un espai,
l'hem de fer al passadís,
l'hem de fer al passadís,
la gimnàsia.
Jo l'hem de prendre nota
perquè el proper dijous
tenim el senyor Raül Font
i el Joan Andreu Torres
al següent programa
i el programa va sobre
idees per dinamitzar
l'esport escolar.
Doncs les idees
són idees i demandes,
la gent,
que és una,
a veure,
de bancàncies
ja hem dit abans,
n'hi ha moltes
i clar,
posats a demanar,
tothom voldria
tindre unes instal·lacions ideals,
inclús els municipals
no són ideals.
De vegades no s'arriben
als mínims
per les coses
que a mi m'han explicat
d'alguns centres escolars.
No, és que hi ha col·legis
que encara estan més sota mínims
que els àngels
o que els segons cor, eh?
Sí, sí,
el que passa és que nosaltres,
per exemple,
hem de fer les activitats
en els dies
que els nois
tenen vacances,
quasi tots,
o sigui,
els estudis,
els que es fan de monitor
i gairebé tots
fan dimecres i divendres.
Llavors, dimecres i divendres,
el divendres
hi ha hasta cinc equips
entrenant una pista de futbol
de través,
hi ha uns grans,
els altres petits
pegant-se pilotassos
i és que no tenim
ni més lloc
ni més dies.
Ens hem d'aclarir
i ni més tard
tampoc podem fer-ho
perquè a l'hivern
fa molt de fred
i ara mateix
ens estan fent
una pista nova
aprofitant un corralet
que teníem
i nosaltres tenim el corralet
i no sé com quedarà allà
perquè no s'ha de mitges.
Els problemes són
econòmics i d'infraestructura,
generalment,
perquè les ganes
i la voluntat ja hi és.
No, i a més,
la voluntat
i podríem
des del voluntariat
perquè al cap i a la fi
són pares
i els mateixos joves
que malgrat la dificultat
no renuncien
a la pràctica de l'esport.
Una pràctica
que de vegades
doncs trontolla
una miqueta
quan s'arriba
a una certa edat, no?
Sí, bé,
nosaltres hem vist
que, clar,
les escoles públiques
tenen el problema
sobretot
les de primària
que, clar,
acaben
amb sisè
i després hi ha l'ESO
i aquí es produeix
un salt
d'una escola
amb una altra
i moltes vegades
es trenquen equips,
es trenca
la continuïtat esportiva.
Aquest problema
nosaltres no el tenim
però després
en tenim un altre
que és que
en el moment
que acaba el segon
de batxillerat
et trobes
que hi ha alumnes
que et diuen
escolta,
és que jo voldria
continuar jugant
i clar,
una APA
no pot ofertar-ho
això.
Però jo vull continuar
jugant de tal manera
que no tinc per què
anar a veure
en un club
perquè també
els clubs
tampoc
poden encabir
a tothom
que vol
practicar esport,
no?
Però tot quan vols
practicar
doncs
passar-t'ho bé
que no tens
ambicions de competició,
no?
Això ja ens va passar
nosaltres
amb el teatre
i vam ajudar
a crear
un grup de teatre
i ara estem pensant
crear alguna entitat
esportiva
que no sigui
un club,
evidentment,
sinó
d'una sortida
aquestes ganes
de continuar
fent esport.
Aquests nanos
que estan
de fer molt d'esport
però sense les aspiracions
d'anar
a competir
en cap club
perquè no es tracta
d'això,
evidentment,
es tracta
d'anar continuïtat
i bé.
El que passa
és que són
unes edats
molt competitives,
eh?
Sí, sí.
I poder coordinar
les ganes
de fer esport
amb la competició
serà difícil.
La filosofia
no és dir
anem a guanyar
una lliga
o anem a pujar
de categoria,
és anar a jugar,
evidentment,
dignament,
perquè ja sabem
que tothom
quan juga
pel guanyar,
i els pares
són els primers
que disfrutem
quan els nostres fills
guanyen.
I de vegades
en això de la competitivitat
són pitjors
els pares
que els nous,
eh?
Això és evident.
No ens enganyem.
Sí o no,
Antonio?
Que això tu segur
que ho has vist
moltes vegades.
Jo ho he vist moltíssim.
I de vegades
els pares
haurien de templar
una miqueta més
els nervis,
eh?
És que hi ha molts pares
potser...
I això que facin els nens.
Hi ha molts pares...
Procurem lligar-los
bastant cura
els pares amb això,
eh?
Vull dir que...
Sí.
Nosaltres no aguantem
que hi hagi pares
que ens mantin números.
És molt difícil.
Sobretot
quan comences a pujar
també de categories
ja...
Ah, ens anem engrescant.
I costa aguantar
l'agrada
amb un nivell
de cultura
i d'educació,
no?
I després,
no sé,
hi ha pares també
que...
És humà,
no?
Però tothom pensa
que el seu fill
és el crac
de torn,
no?
I no el treuen
i no el posen.
I el treuen
és el millor,
li donen pocs minuts
i jo...
tothom en sap més
que l'entrenador
i també tothom pensa
que a casa
té el seu pauguesol
de torn,
no?
I clar,
que el retirarà
i que aquest noi
serà la mare vella
número 1.
I bé,
és molt humà
que tothom pensi
que el seu fill
és el millor
i també és bonic,
però també
s'ha de ser realista,
no?
I clar,
és un tema complicat.
Ui,
i tant que és complicat.
Primer hem d'aprendre
els pares
si volem transmetre
aquests valors
que té l'esport,
no?
De sociabilitat
en tots els sentits.
Aquest tall,
António?
Totalment,
és brutal.
Amb les estadístiques
del Consell Esportiu,
mirem que la ciutat
d'Aragona
l'any passat
practicaven esport escolar
dintre del Consell Esportiu,
perquè després
fan esport escolar
amb les federacions,
alguna cosa així
com els 4.000 i escaig
de nois i noies,
dels quals
més de la meitat
eren de centres concertats.
Llavors,
uns 1.000 i escaig
eren de centres públics,
amb això comptem
atletisme
que mou molta gent
i bàsquet,
futbol,
i quan a secundària
pública,
alguna cosa així
com a 200 i escaig
de participants.
També una misèria.
Hi ha un tall
molt, molt, molt fort.
Una misèria,
perquè és una edat
que es fa molt d'esport.
Se'l van un institut
de Tarragona,
els altres
és testimonial.
No tenen l'infrastructure.
Perquè, Roser,
si mirem cap al futur,
allò podem,
doncs,
dissenyar una miqueta
com pot anar.
El tema de l'esport escolar
entenem per l'esport
que practiquen nens i adolescents,
o l'escola
o el club.
Hi ha una altra opció?
O caldria pensar
en una opció
que estigués a cavall
entre totes dues?
Justament per cobrir
aquestes necessitats?
D'opcions hi ha,
poques,
però es tendeix
cada dia
que hi hagi més opcions.
A veure,
hi ha molta gent
que no fa esport escolar
ni a l'escola,
o millor en fa a l'escola
perquè, bé,
a tot nen li agrada
fer esport al seu col·legi,
però, a més a més,
tenen altres opcions
on els pares
es porten quan acaba l'escola.
És el tema del judo,
és el tema
de l'aeròbic
les nenes,
de la rítmica,
és el tema
de la natació
a les piscines públiques.
Bé,
que realment
jo crec que hi ha
molt poca oferta
per l'esport lleure,
per, diguéssim,
que el nano
vagi pel camí del lleure
perquè l'esport
per ell
és gratificant,
simplement.
A part de que
estem parlant
que a la competició
hi ha en certes edats
que és molt important.
Però fa uns anys
ens hem centrat molt
en que a certes edats
sols es pot competir
i no hem pensat
que molts de nanos
dels que no fan esport
potser no en fan
perquè la competició
no els hi va
i potser farien un esport
amb menys requisits,
més de lleure,
més de passar-s'ho bé,
més d'estar amb els demés,
com potser la natació,
un aeròbic,
com potser sortir a córrer junts,
moltes coses
que potser no es contempla
i tindrem que començar a contemplar
perquè la competició
es quedarà
per grups molt reduïts.
Jo crec que aquí
hauria d'entrar una mica
el patronat.
Sí, no,
una mica no,
del tot tindria
que entrar-hi.
perquè a la zona
que estem amb nosaltres
hi ha dos instituts
i sis centres públics
i un privat
o un concert d'esbàia.
Sí, sí, sí.
Llavors,
que facin esport
només és el nostre,
de públic.
Sí, sí,
l'únic problema
que et trobes
en aquest sentit,
nosaltres,
clar,
tenim molta oferta
per el que és
gent adulta,
gent jove,
de jove adulta,
llavors,
et trobes amb el buit
de l'oferta de lleure
per als nenes petits,
però et trobes
en què la franja de temps
del dia
ha de ser sempre
tots la mateixa.
Els nanos surten a les 5
i com a màxim
a les 9 han d'estar a casa.
Llavors,
hi ha una franja d'edat
en què tots ho hem de fer a l'hora
i, evidentment,
no hi ha infraestructura.
No hi ha infraestructura.
S'ha d'anar a buscar
l'infraestructura
per poder donar l'abast.
És totalment necessari
perquè et trobes
amb escoles,
per exemple,
que tenen un salt
i que en una edat concreta
tenen dues o tres persones
que és impossible
fer un equip.
Hi ha una altra escola
que en tenen dos o tres més
i si pogués coordinar
d'alguna manera
i donar sortida
a aquesta gent
que té ganes
de fer coses.
Tipo si de Liga
però amb qüestió escolar.
Qüestió escolar.
Equipet d'amics.
No tenim més temps.
De fet,
jo he anat fet
com una mena
de llista de la compra
que ara la setmana vinent
que tindrem el regidor responsable
de l'Ajuntament de Tarragona
d'Esports.
Com que no sé
si tindrem pares o no
i així,
si m'ho permeteu,
totes aquestes inquietuds
li traslladarem
al senyor Fona
en el proper programa
i aviam què ens diu.
Us agraïm moltíssim
la vostra companyia,
en Josep Maria Adán,
president de l'Associació
de Pares d'Alumnes
del Col·legi Sagrat Cor,
Antonio Jimeno,
coordinador d'Esports
del Col·legi Els Àngels
i Roser Barberà,
cap d'activitats
del Patronat Municipal
d'Esports.
Gràcies per acompanyar-nos
fins la propera setmana.
Gràcies a vosaltres.