.
3 minuts seran 3 quarts d'una del migdia.
Aquí seguim en directe en la recta final del matí de Tarragona Ràdio.
Abandonem aquesta vessant més cultural que tractem tots els dijous al programa.
I parlem d'esport.
Fem esport una setmana més en companyia, en col·laboració del Patronat Municipal d'Esports.
Ens acompanya avui Roser Barberà, cap d'activitats del Patronat.
Bon dia, Roser, benvinguda.
Hola, bon dia.
I avui com que volem parlar de l'esport de lleure,
adreçat a dos col·lectius molt concrets com són la gent gran i els joves,
ens acompanya Olga Salcedo, responsable del programa de lleure per a joves.
en Rosa. Olga, bon dia, benvinguda.
Bon dia, gràcies.
Anava a dir-te Rosa perquè també ens acompanya la Rosa Llurba,
que és la coordinadora del programa per a la gent gran.
Rosa, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda. Esteu en forma, eh?, pel que us veig.
Ho intentem.
Un aspecte saludable.
Et dona gust quan fem aquest esforç perquè, escolta, porteu un aspecte tot aquí meravellós.
I nosaltres, que consti que amb aquesta gent que estem aquí no podem fer massa esport, no?,
perquè encara som gent que estem en petat laboral i això ho fem a hores.
Però una miqueta de coses sí que fem, eh?
Ah, clar, si no, malament, no?
No estaríem en forma com estem.
Clar, perquè aquests dies anteriors hem parlat d'esport de competició, d'esport escolar.
L'esport de lleure, com l'hem d'entendre, Roser?
Bé, l'esport de lleure jo crec que és una vessant de l'esport molt important,
que pot practicar tothom, perquè, de fet, és, diguéssim, una activitat per ocupar el temps de lleure,
que cada dia tots tenim més, i cada dia tothom és més conscient, tant els grans com els petits,
que l'esport aporta salut, aporta benestar.
Per tant, la majoria d'activitats de lleure que es fan amb el temps de lleure,
per la redundància, és esport.
Llavors, podem dir que és un esport que es fa per satisfacció personal,
per salut, les motivacions poden ser diferents, depenent de l'edat,
però realment no es fa ni per competició, ni per guanyar, ni per perdre,
simplement per un benestar personal.
Llavors, com verem al llarg del programa, tenim dos vessants d'aquest esport de lleure,
i dos vessants i punts de vista molt diferents, com són com viuen l'esport de lleure,
la gent gran, que té unes motivacions, podem dir que té unes motivacions de salut,
de benestar, i l'esport de lleure pels joves i pels infants,
que és una mica més complicat, perquè tots per naturalitzant aquestes edats són molt més competitius,
però s'està intentant introduir aquest esport de lleure per a que tots els nens,
no sols els hàbils, sinó tothom, pugui fer esport.
Llavors, el que es busca és que els nanos també entren dintre d'aquest esport de lleure.
Avui ens dediquem a aquests col·lectius, un altre dia haurem de parlar
ni dels que són molt grans ni dels que són molt joves, no?
Sí, sempre quedem una mica així.
Que si carnets joves, que si incersos, i els del mig, sempre, escolta, ens quedem aquí...
Els del mig són els que paguem.
Els que paguem.
I els que treballem.
I els que treballem, també, ens quedem entre dues aigües.
Queda pendent, eh?
Parlem de l'esport de lleure, dels que treballem, com diu la Rosa.
De fet, amb això que deia la Roser, Olga,
quan es fa una programació de lleure per a joves,
així com es poden programar activitats teatrals, sortides,
l'esport és present, no?
És inevitable programar activitats esportives des d'aquest punt de vista del lleure.
Sí, mira, jo treballo al centre cívic de Torreforta
i per a nosaltres l'esport estaria dins dels programes de lleure, no?
L'esport seria una activitat més que oferim als joves i als infants.
Llavors, el nostre objectiu
no seria tant treballar la salut,
com, per exemple, farien amb la gent gran,
que és una activitat més de manteniment.
El nostre objectiu, bàsicament, és treballar hàbits,
normes al respecte, a la convivència.
Procurem que l'esport no estigui plantejat des d'una vessant competitiva,
sinó, més aviat, cooperativa, no?
I que serveixi com a introductoria d'aspectes de creixement de la persona, no?
Sí que fem incis en la part saludable, en la part de manteniment,
que també ells han de procurar escollir un esport i mantenir-ho al llarg de la vida,
però per a nosaltres també és una part molt educativa, no?
I jo penso que els joves, quan practiquen o escolleixen l'esport,
busquen també trobar-se en un grup.
Relacionar-se.
Sí, relacionar-se i formar part d'un grup.
Home, de vegades, a través de l'esport de lleure,
molts nens i nenes que tenen dificultats per relacionar-se,
per temes de timidesa,
que a l'hora de socialitzar-se amb els altres els costa,
a través de l'esport, moltes vegades,
l'experiència els ajuda, no?
Sí, jo penso que l'esport l'hem de valorar, i molt.
Aquí a Tarragona tenim moltes instal·lacions
i molts clubs socials i esportius amb molta tradició.
Hi ha clubs de vela, de tenis, de bàsquet, de voleibol.
Vull dir, jo penso que hi ha suficients, no,
per tractar d'ubicar-se en algun.
I jo penso que hauríem de potenciar entre els joves,
i des de ben petits, això perquè està comprovat
que per nens que tenen hàndicaps, a nivell físic o emocional,
l'esport és molt adient, no?
I es pot beneficiar moltíssim.
És una bona eina.
Relacionar-se amb els altres deu ser també un dels factors
que impulsen allò que anomenem gent gran
a practicar l'esport de lleure,
però també la salut està molt present, no?
A l'hora d'una persona gran plantejar-se practicar algun esport.
Mentre estaven fent, desgranant,
totes les activitats de l'esport de lleure,
jo anem prenent notes i veig que els objectius de la gent gran
són mous,
i cadascun d'ells compleixen una funció o un objectiu
o un requisit de la demanda explícit o implícit
que fa una persona gran,
perquè moltes vegades quan els diuen
tu podries fer una activitat, un esport,
evidentment diuen, jo a la meva edat,
si no em puc gaire ni moure.
I és gent que generalment no ha practicat esport en tota la seva vida.
Mai de la vida.
I també tenen una mica de reticència
perquè, clar, les coses s'aprenen a fer-les,
i l'esport és una d'aquelles coses
que si un s'hi sent bé, practiquen-les, evidentment.
I després, quan fa temps que ho fan,
doncs gaudeixen d'una benestar,
i a part que ells mateixos
es tornen una mica, no?,
es sorprenen de bo que han arribat a aconseguir,
perquè a la Roser,
del president d'Esports de Sapella,
doncs tenim persones grans que als 80 anys han après a nedar.
Sí, sí.
Als 80 anys.
Per primera vegada.
Sí, sí, sí.
És que estem ara en unes...
Ara està...
Hi ha unes dècaders, que ara són gent gran,
que quan ells els tocava fer esport,
ni era obligatori, ni era important,
ni era moda, ni era res.
Ni es podia.
S'havia de treballar...
Havia...
Tenia que ser esports de molta constància,
i la majoria de la gent, pel plaer, no es feia l'esport.
L'esport s'hi feia per patir.
I ara és diferent.
Ara la idea amb els nanos,
que és el que dia l'Olga,
s'està introduint a part de la convivència,
el plaer per fer esport,
per passar-s'ho bé, divertir-se,
és com és una experiència agradable.
El nano, quan creix,
segueix fent esport,
perquè per a ell ha sigut una experiència agradable,
que és el que ens ha passat als que fem esport ara.
Ha sigut una experiència agradable,
per les circumstàncies que siguin,
i seguim fent esport.
Llavors el que es tracta és que els nanos
tinguin experiències agradables,
perquè quan siguen gent gran,
tots facin esport,
per tant millora la nostra qualitat de vida,
la nostra salut, no?
És el que busquem.
És que quan a la gent gran vi dius,
doncs mira, guaita,
tu pots aprendre a nedar,
tu pots fer gimnàstica de manteniment,
tu pots fer algo a gim, etcètera.
Llavors, generalment,
com la majoria de gent gran són dones,
els que estem aquí tot són dones,
direm afortunadament...
És més llarga, què hi farem?
Afortunadament,
doncs llavors diuen,
això, per mi,
si no s'ha fet mai.
I ara en aquest moment m'heu pensament,
que fa poc que vaig preparar una exposició
de dones,
de fotografies retroactives,
i l'any 1918,
doncs tenim dones a Tarragona,
que feien paonades,
que feien datació,
que feien...
Que jugaven a tenis.
Que jugaven a tenis,
etcètera, etcètera.
O sigui,
que no és,
però la gent que nosaltres,
evidentment,
normalment treballem,
no podia,
no es podia permetre...
Era més de les classes benestants,
això de l'esport.
Dels treballadors a treballar i...
Que ocupaven el dia
i han de fer-ho d'alguna manera.
I ara,
les coses han canviat,
perquè quan diem d'ocupar temps,
és una de les prioritats
que moltes vegades...
No tenim vàries,
i diversos objectius.
Per exemple,
relacionar-se la gent,
els uns amb els altres.
Tant se val amb gent gran,
amb gent gran hi ha...
Una característica és,
doncs,
la soledat,
aquesta soledat,
que no vol dir desempar,
no,
però vol dir,
doncs,
que estan sols a casa seva.
Després,
també,
busquen bona qualitat de vida.
Després,
també,
han d'omplir-ho lleure.
Reforçar l'autoestima,
perquè,
com dèiem ara en la natació,
una persona que als 80 anys
aprenen a nedar,
a veure,
a dintre d'una piscina...
S'ha de sentir molt bé aquella persona,
un cop ha aconseguit l'objectiu.
Realment,
se sent com a persona,
no solament amb ella,
sinó enfront,
enfront a l'àmbit que viu,
enfront a la família,
enfront a...
Perquè,
clar,
una persona de 80 anys,
a la família,
el primer que diu,
doncs,
tu,
conta,
qui et té,
aquesta protecció sobre protecció,
que de vegades s'aplica a la gent gran,
no?,
per part dels joves.
O la por de que no es trenqui un os.
Sí,
però no dóna feina.
Exacte,
és que tenim un ventall d'expectatives,
i clar,
quan els hi diu,
no els hi diré a casa meva que vaig a la piscina,
perquè em diran que corro un risc,
i quan els diu,
i ahir he après a nedar,
ara ja els hi puc dir,
guai,
el dia que fem,
al final de curs,
que fem una competició,
que oi,
a diversos nivells,
perquè les competicions són,
a quatre o cinc nivells,
no?,
aleshores hi van i ho veuen,
doncs per a ells,
per a aquestes persones,
aprendre una activitat esportiva,
i a més a més esportiva,
perquè afegir un pollastre,
mira,
seria una cosa normal,
no?,
però poder aprendre a nedar als 80 anys,
l'autoestima se reforça.
La natació,
probablement,
per les característiques que té aquest esport,
característiques saludables,
és un dels esports que poden practicar més persones,
ni que tinguin determinades limitacions de salut,
és l'esport,
pel que opta més la gent gran,
a l'hora de parlar d'esport de lleure,
o també practiquen altres esports?
La gent gran practica en aquell esport,
que es reverteix amb una bona qualitat de vida,
i que ells es veuen un manteniment allà,
no a llarg plaç,
perquè amb la gent gran,
sempre és a dir,
al demà,
pràcticament,
no existeix,
però no és una cosa que es tingui massa present.
però la que hi ha molta demanda és
gimnàstica de manteniment
i natació o agujim,
que és una activitat que...
Que l'aigua,
volgués que no,
per totes les edats,
però per l'edat,
que potser en aquestes edats
es tenen més mecances físiques,
doncs la persona es veu més realitzada,
perquè allà es pot moure
ampliament,
o sigui,
no és el mateix
moure les cames
dintre l'aigua
que a terra
començarà a fer mal les articulacions,
etc.
En canvi a l'aigua
no tens cap pressió sobre res,
per tant,
les articulacions no pateixen,
els músculars no pateixen,
els ossos no pateixen.
Per tant,
la gran demanda és aquesta
perquè fas el mateix esport
que faries fora,
però sense cap pressió,
per tant,
el teu cos no pateix en absolut.
I és una bona cosa
que tots els nanos
aprenguin a nedar
perquè es pot dir
que dintre d'uns anys
la demanda serà
que no tenim piscines a Tarragona,
parlem més piscines
perquè la gent
fer piscina
és un esport que pots fer
a l'estiu,
a l'hivern,
faci fred,
faci calor,
sempre tens la temperatura constant,
llavors és ideal.
És dels pocs esports
que no tenen cap mena
de contraindicació,
és curiós.
Sí, sí.
Olga,
parlava de natació,
parlaven també
de gimnàstica de manteniment,
caminar,
caminar és també
considerat un esport de lleure
que cada cop
practiquen més persones grans.
Ahir ho comentàvem
al nostre espai de salut
que parlàvem de la hipertensió,
cada cop són més
les persones
d'una determinada edat
que caminen,
caminen habitualment
per la ciutat de Tarragona
amb el seu xandall,
les seves sabatilles
i senzillament estan caminant.
Si parlem dels més joves
i dels nens,
quina oferta esportiva
se'ls pot oferir
des d'aquesta perspectiva
que ens explicaves abans?
Doncs mira,
nosaltres tenim uns projectes,
ara que parlàvem
de la natació,
que hi ha un que és molt bonic,
que es diu BBTK,
que espera pares
amb nens fins a un any.
i van començar
fent massatges
i estimulació primerenca,
però van acabar
anant a piscina també.
Vull dir,
van fer unes quantes sessions
i els pares
anaven amb els bebès
a la piscina
i va ser molt bonic.
Després també tenim
la dansa,
la dansa per a infants.
Hi ha un grup
molt nombrós
que practiquen
una barreja
entre dansa i aeròbic.
Hi ha una professora
que té tres grups
al llarg de la setmana
i amb això
hi ha molta participació.
Després,
pels joves,
des de joventut,
es va fer una campanya
d'oci nocturn,
haureu sentit parlar,
i els esports
també estaven inclosos,
vull dir,
poder fer activitats esportives
més en horari
de tard de nit.
Sí,
més benit.
Sí,
més aviat a la nit.
Com una opció
a la ruta
de bars i pubs
que acostumen a fer.
I llavors...
Home,
segons la forma física,
després de fer un partit
del que sigui,
jo crec que poques ganes
et queden de fer rutes
de bars ni res d'això.
Deixa'm d'estar,
que té una marxa.
És que nosaltres parlem
des d'una perspectiva diferent,
és ben cert.
És una altra edat.
Però,
de totes maneres,
jo penso que una cosa
tampoc no ha d'escloure
a l'altra,
però el fet
que ja practiquen un esport
ja parla d'uns joves
amb unes certes actituds
diferents.
Llavors,
això és el positiu.
Vull dir,
no em descloure,
perquè com jo vulguin sortir,
a ballar,
relacionar-se,
potser la quantitat
és el que ens hauria de preocupar
si només fan aquesta opció
i no en tenen d'altres
o si en passen molt de temps.
Una no es clou l'altra,
està claríssim.
Però és el que dius,
la pràctica esportiva,
d'entrada ja,
t'obliga tu mateix
a mantenir un cert estat físic
bo per poder practicar l'esport.
Si t'hi fixes,
tots els joves
que fan esport,
sigui de competició o no,
tenen una altra mida
sobre aquestes coses.
Segurament s'ho diran,
segurament algun dia
veuran més del conte,
que prendran una copa i tant,
perquè és el típic de l'edat i tal,
però són persones
que tenen altra manera de veure a la vida.
Evidentment,
hi ha un espirit de sacrifici a l'esport
que no hi és,
una persona que no en fa.
I també es cuiden més,
tenen en compte
el que practica realment un esport
que gaudeix
i que li preocupa
mantenir-se bé
per aquest esport,
doncs ja procurarà
no fer bogeries,
entre cometes,
per no trencar-se una cama
o per no fer un excés
ni d'alcohol
ni del que sigui.
Jo he parlat amb nois
que practiquen gimnàstica
o ballet
o nois que fan atletisme
i sí que en surten
i s'ho passen bé
i tenen a grups
s'agrupin la colla
però ja es cuiden
perquè ja saben
que tenen també altres gustos,
altres preferències,
altres hobbies
i es cuiden.
És qüestió de preferències.
I quins esports es practiquen a la nit?
En el bon sentit de la paraula ho dic, eh?
Hi havia diferents ofertes,
hi havia vòleybol,
hi havia bàsquet,
hi havia futbol,
hi havia diferents ofertes.
Sí, eren esports dintre el pavelló.
Sí,
dintre el pavelló
que és l'oferta que tenim aquí a Tarragona
és això,
el bàsquet,
el vòleybol,
el handbol,
el futbol.
També penso que hi havia alguna excursió nocturna,
vull dir,
hi havia un taller també d'orientació,
d'astronomia,
vull dir,
hi havia una oferta molt variada
i molt maca, no?
I la resposta bona?
Això anava.
Que en certs barris
ha funcionat més bé,
potser perquè també ja en tenien
algun club esportiu,
alguna persona
que ja ha tirat més del carro,
vull dir que ja anava introduint això
i s'anava treballant
i en altres,
doncs potser es començava
una miqueta més de ser-ho
i potser ha costat més
i és crear l'hàbit.
Jo penso que, clar,
és una experiència
que s'està introduint
i jo penso...
És un treball llarg.
Sí,
però penso que a la llarga,
si es continua,
hi ha una rutina,
jo penso que pot donar els seus fruits,
vull dir,
no havíem de renunciar
perquè en el primer cop
no hi ha hagut molta demanda,
molta participació.
Jo penso que tot això
s'ha d'anar treballant
i potenciar.
és crear l'hàbit,
per això en parlem,
avui parlarem tots els dies que calgui.
Rosa,
quan una persona gran
que no ha practicat mai esport
en tota la seva vida
es planteja fer-ho
i jo imagino que li sorgeixen
tota una sèrie d'interrogants
i dubtes
sobre la seva pròpia salut,
no?
De dir,
jo ho puc fer,
això jo que tinc els ossos,
l'artrosi,
ostres,
que jo estic operada,
d'això jo ho podré fer.
Sorgeixen aquestes preguntes,
no?
Quan per primera vegada
volen fer algun esport de lleure.
Certament,
perquè moltes vegades
és allò que dèiem abans,
és la por.
Jo no ho he fet mai,
seré capaç,
no ho podré fer,
serà beneficiós.
A veure,
tots dia,
quan una persona fa aquesta demanda
ja coneix gent que ho fa,
que li va molt bé,
que si no ho puc fer no ho faré,
però sempre
amb aquesta,
quan hi ha implícita,
que veiem que hi ha
aquesta preocupació,
la resposta
per part dels monitors,
per part de nosaltres
i també per part dels companys
que ja fa temps que ho feien,
tenen molt clar
que els dos objectius
que poden assolir
o que es pot assolir
o la millorament
que poden tenir
és sempre de plantejar-ho
com una eina
i com una pauta.
És a dir,
la persona l'hi planteges
com una eina
perquè podrà aconseguir
una mobilitat
més flexible,
com deia la Roser
dintre l'aigua,
perquè el que és dintre l'aigua
jo sempre els dic
el massatge que us farà l'aigua
no us el farà ningú
i sortireu relaxats,
tranquils,
desanguiixats
i això és una realitat.
I llavors
aconseguir
doncs aquesta mobilitat
i aquesta harmonia
malgrat que hi ha gent
que va buscar la solució
perquè moltes vegades
diu
a veure com jo tinc
mala mobilitat
doncs si ho moc
sense inconscientment
obtindré un benefici
encara que la por
vagi per dintre.
Llavors també tenim
l'argument
que pot ser una pauta
una pauta de comportament
que li donarà
aquesta eina
que fent l'activitat
i podrà tindre
una harmonia
i un manteniment
entre el cos i la ment
perquè realment
l'esport
no és solamente
físic corporal
sinó que també
predisposa
a la ment
que estigui
amb harmonia
dintre del cos
és la globalitat
la que es treballa
no podem separar mai
ni el cos de la ment
ni amb l'esport
ni en altres activitats
evidentment
no tenim més temps
caldrà parlar
en propers capítols
perquè jo crec
que encara queden coses
perdient aquesta pràctica
de l'esport de lleure
dels més joves
i dels més grans
sempre ens passa el mateix
Roser
sembla mentida
el que dona de si
el tema de l'esport
ningú ho diria
oi que sí?
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
Olga Salcedo
responsable del programa
de lleure per a joves
Rosa Llorba
coordinadora del programa
per a la gent gran
ha estat un plaer
que heu vingut un altre dia
a la ràdio
Roser Barberà
cap d'activitats
del Patronat Municipal
d'Esports
ens retrobem
en dijous vinent
amb tu amb la Rosa
per continuar parlant
de l'esport de lleure
aquí a la ciutat de Tarragona
i a vostès senyores i senyors
com sempre
els agraïm la seva fidelitat
i demà divendres
ens retrobem
a l'hora de sempre
a les 8 del matí
aquí a la sintonia
de la ràdio de la ciutat
fins a les hores
gràcies per la seva atenció
i acabin de passar
un bon dijous
adeu-siau