.
Entrem en l'espai en què cada dijous dediquem l'esport a Tarragona.
Avui per parlar d'esport escolar ens acompanya Rosa Maria Ballonrats,
llarent del Patronat Municipal d'Esports. Bon dia.
Hola, bon dia.
I també Joan Andreu Torres, director d'un centre privat de la nostra ciutat,
d'educació primària i secundària,
coordinador dels centres escolars cristians a Tarragona
i membre de l'Observatori de l'Esport Tarragoni. Bon dia.
Hola, bon dia.
Abans de començar a parlar amb el Joan Andreu Rosa,
recorda'ns què és l'Observatori de l'Esport Tarragoni.
L'Observatori és un grup format per gent integrada en el món de l'esport
que coneixen, pel treball que estan fent,
quina és la situació actual de l'esport a Tarragona
i que conjuntament amb tots aquells tres grups,
que està format per tres grups,
el que s'intenta és contribuir a orientar
i a actualitzar una miqueta la situació esportiva a la ciutat de Tarragona.
És a dir, és, diguéssim, que aquest grup de persones
puguin contribuir amb l'objectiu de millorar la tasca
en el món esportiu de la ciutat.
Com una auditoria, vaja.
Una mena d'auditoria.
Sí, sí, vull dir, tots tenen uns coneixements que són molt vàlids
i s'han intentat integrar, no?, o sigui, ajuntar i treure'n profit.
Joan Andreu, quina és la situació de l'esport en els centres escolars de la nostra ciutat?
Jo crec que en termes generals l'esport, el centre escolar està força bé.
El que, inclús, bé, no?, si mirem una mica, uns anys enrere,
crec que la tasca que ha fet des del Consell Comarcal d'Esports,
la tasca que s'ha fet des del mateix patronat municipal,
crec que és molt interessant, molt important,
el que sí que també veiem que hi ha moltes mancances,
hi ha moltes més possibilitats i coses a millorar
i dur a terme en aquest esport escolar.
També és veritat que potser fa uns anys,
clar, eren quatre o cinc col·legis de Tarragona
que dominaven pràcticament tot l'esport.
I ara, també, quan veus els números i veus els col·legis que hi participen,
també veus que hi ha molta més participació de centres
i, sobretot, també, de nivells de primària,
nivells de nens de 9, 10, 11 anys.
Sí que seria un problema també analitzar, vull dir,
en quin aspecte l'adolescent o els joves,
per què no continuen o per què hi ha aquesta baixada
que es dona en l'esport a Tarragona.
D'entrada, potser perquè en els centres de primària
tenen més consciència d'equip, de grup de classe?
Hi ha un factor important que ha estat també
quan s'han posat els apes.
des que també en tota aquesta dinàmica de les escoles esportives
els diferents apes dels col·legis s'hi han involucrat
i, a vegades, inclús al marge,
desgraciadament en molts casos, potser,
del mateix equip directiu, del mateix centre.
Això ha fet que hagi millorat i hagi augmentat
tota aquesta participació, diguem-ne,
infantilevins, benjamins, infantils,
hagi millorat i n'hi hagi molta més.
D'endrada, el que dona la sensació és que hi ha poca varietat d'esports,
que pràcticament totes les escoles fan els mateixos esports.
Sí, són molt adicionals amb això
i aquí caldria anar arriscant,
vas dir anar arriscant,
en el sentit que crec que hi hauria d'haver,
i aquí potser la pregunta,
s'ha de treballar i s'ha d'estudiar amb més amplitud
i per això és important l'Observatori de l'Esport Tarragoni,
de cara a donar alternatives,
campanyes, etcètera,
per ampliar altres esports,
que no és difícil ni és complicat,
i a vegades no cal que la instal·lació,
jo en jo a vegades penso, vull dir,
per què no s'endega una campanya d'escacs a l'escola?
S'ha fet alguna cosa però després no es continua,
és a dir,
en guany posem en cada escola,
en cada aula de primera, de primària,
a totes les aules hi ha d'haver un tauler i un joc d'escacs
perquè el nen pugui jugar-hi.
Estones que acabar la feina,
estones lliures que té,
doncs pugui fer-ho.
L'any que ve, doncs, això,
és a dir, a veure,
coses d'aquestes que són senzilles,
però que han d'anar potenciant aquesta activitat, no?
També buscar en campanyes alternatives, no?
Vull dir, estem fent això,
no, futbol, futbol sala,
vull dir, bàsquet, minibàsquet,
una mica de vòlei,
però com molt tradicional,
i evitem que altres esports,
i també lúdics i molt divertits,
potser no es facin.
Aquí també caldria,
jo ho sé,
jo vaig avançant idees,
no sé si després, vull dir,
són possibles o no,
però també, vull dir,
no hem acabat de lligar
l'esport escolar,
equips directius i apes,
no acabem de lligar això.
I un factor important,
i clar,
i que queda bastant al marge,
són els professors d'educació física.
Clar, el centre,
un professor d'educació física,
vull dir,
està també involucrat en tota aquesta dinàmica,
això afavoreix també,
podria anar al centre,
aquest projecte
i aquestes activitats esportives del centre.
Això és important, no?
Com s'hi feu?
És un col·lectiu que a vegades pren consciència
que fa educació física,
és una classe com aquell que fa matemàtica,
o aquell que fa llengua,
i quan ha acabat ja marxa,
ja ha acabat, no?
I clar, aquest pensar que aquest treball
amb els professors d'educació física,
algú l'hauria de fer,
sigui el mateix col·legi
de professors d'educació física,
sigui des del patronat,
sigui des del Consell Comarcal,
aquí s'hi hauria de treballar,
perquè als llocs on se fa,
tens un resultat evident.
S'hauria de treballar, doncs,
més conjuntament entre ampes centres,
els equips directius dels centres
i el patronat de l'esport,
més conjuntament?
Jo crec que sí,
i de cara a les campanyes,
i de cara als objectius que ens pretenem,
i de cara al treballar amb tots els infants,
jo crec que és un punt fonamental, no?
Perquè a vegades ens queixem, potser,
de recursos, tal i qual,
però a vegades també ens falta una mica d'imaginació,
perquè amb una mateixa pilota de futbol de bascats,
i ara es poden fer moltes altres activitats, no?
Evidentment.
Quin és el paper del patronat municipal d'esports
en el món de l'esport escolar?
Sí, a veure, ja no et poso una cosa important,
amb aquesta part que jo estic totalment d'acord,
que hi ha d'haver una unió entre directius d'escoles,
entre apes,
i pot ser patronat com a òrga de l'Ajuntament,
i Ajuntament com a òrga gran i competent, no?
El que jo penso que és important
és que hi hagi aquesta relació
i hi hagi una intenció de continuar una activitat
i que quan s'ha creu...
Ho estic parlant, per exemple,
del patronat a menys 7 enguany,
les escoles d'iniciència esportiva.
Amb això, doncs, s'ha intentat això,
és a dir, dinamitzar una part dels nanos,
els nanos de tercera, si m'equivoco,
tercer, quart, cinquè, sisè,
i estan fent esport.
Llavors, això és el que s'intenta fer
en aquests nanos de primer i segon de primària,
és, diguéssim, millorar-se de qualitats físiques
per mitjà del joc
i per mitjà de situacions
de les que comentàvem,
que no són gens complicades
ni difícils de portar a terme,
i intentar aconseguir una millora
perquè aquests nens,
quan després de més grans practiquin esport,
doncs tinguin unes facilitats
amb certes...
Si tu desenvolupes, a priori,
unes qualitats físiques,
després, quan tu facis l'esport en si,
et serà més fàcil.
El que intentem més des del patronat
és que hi hagi un lligam entre l'escola,
escola, APA i patronat,
perquè pensem que és bàsic i primordial.
Aquesta és una part.
I posats a parlar d'aquest tema,
hi ha una altra part.
Després, els nens continuen fent activitat.
Tercer, quart, cinquè, sisè,
hi ha bastanta activitat.
I després hi ha un vuit, no?
No hem parlat alguna vegada,
hi ha un vuit, aquell quan entrem a l'ESO.
Vull dir, però potser també el que és important
és tindre en compte que, amb aquesta entrada a l'ESO,
els nens que venien del que era abans,
7 i 8è, surten amb unes ganes
de fer i de mantindre una unitat esportiva
entre els pares i els companys de classe,
que possiblement això faci,
i ens ajudi tots plegats,
doncs que aquest vuit es creï, no?
Suposo que el fet que tot l'aspecte més esportiu
i lúdic de les activitats que es fan a l'escola
siguin portades per les apes,
és el que fa que a l'institut ja no es faci esport,
perquè potser les apes a l'institut,
els instituts, o bàsicament amb els instituts,
ja no treballen de la mateixa manera,
ja no tenen la mateixa força
que en els col·legis de primària.
És que aquí hi ha un problema, també.
És greu que tenen el sistema que és separat,
primària de secundària.
Llavors els centres de primària
són, entre cometes, independents
dels centres de secundària.
Això fa que aquest lligam i aquest pas,
com que comentava Rosa,
és que molts centres,
com els centres en què tens primària i secundària,
com una continuïtat,
el nano amb tota normalitat,
en el mateix centre,
amb els mateixos companys,
amb els mateixos equips,
amb el mateix esport que fa,
passa, perquè hi ha una programació també
de tots els nivells,
passa de sisè a primer d'esso sense cap problema.
És una continuïtat.
Clar, pot passar de quart d'esso
a primer de batxillerat.
Això ofecita, clar,
el sistema, vull dir,
del CEIP i dels IES,
en què estan tan separats,
aquí es perd...
S'han de crear nous equips,
i això sempre és difícil,
i més a medats com el de l'adolescència.
Jo crec que és un factor
on s'hi hauria de treballar,
perquè això no passés.
Aquí són potser els educadors físics,
és on dèiem, no?,
l'interès a vegades,
és on s'ho podria intentar, no?,
per mitjà d'aquí, no?,
és a dir, d'aquí i potser pares,
perquè no involucrar pares
perquè continuï havent una relació
per aconseguir una força superior
i una millora, no?
O sigui, potser ha d'haver un canvi, no?
Com està el tema de les instal·lacions
i els equipaments esportius
en els centres escolars de la nostra ciutat?
Des del punt de vista ara del patronat?
A veure, des del punt de vista del patronat,
ara ho podem, ho sabem,
o en el temps darrere també s'havia treballat les escoles,
el que hem vist és que hi ha escoles
que estan força ben equipades
i escoles, doncs,
que n'estan molt malament,
hi ha en els dos extrems, no?
Suposo que també depèn
de la dinamització pròpia de l'escola, no?
A vegades, no vull dir
que les escoles que estiguin malament
no es dinamigin,
sinó que tenen situacions externes, eh?
que fa que sigui més difícil
aconseguir la col·laboració dels pares,
perquè la situació no és la mateixa
de la de tots, no?
Llavors, clar,
hi ha escoles que es nota
que tenen una millor disposició
i n'hi ha, doncs,
disposició a tots, perdó,
una millor facilitat
i n'hi ha altres, doncs,
que se'ls ha tingut que pensar
en fer un esforç especial
per poder portar a terme
la nostra perspectivitat
de primer i segon, eh?
Vull dir, doncs,
que a nivell d'instal·lació esportiva
hem d'intentar que millorin.
Des del punt de vista
dels centres escolars?
Sí, jo, des del meu punt de vista,
en aquest aspecte, clar,
lligat pels terrenys que tens,
clar, això et possibilita
si tant si estàs dins
com fa la ciutat, clar,
canvia molt
les possibilitats, també,
de tenir les instal·lacions.
Correcte, que s'hauria d'arribar, ja.
Això és un aspecte.
Però, clar, l'altre és, també,
que també hi hauríem d'arribar una mica,
és de trencar aquesta dinàmica
dels centres
com a nuclis tancats.
És a dir,
si un centre, doncs,
té més possibilitats
per l'espai
o tant espai exterior
com interior,
vull dir que hi hauria d'haver
una certa flexibilitat
i una certa coordinació
entre diferents centres
perquè hi pugui haver
aquesta relació,
aquesta col·laboració,
és igual, vull dir,
d'aquest col·legi
van entrenar a l'altre col·legi,
juguen aquí, juguen allà.
És a dir,
que hem d'arribar a entendre una mica
que la xarxa educativa
de Tarragona,
vull dir,
és per millorar la qualitat
dels nostres fills
i dels nostres alumnes
i que, per tant,
també s'hauria de tenir
la possibilitat
de, a vegades,
passes per segons
quin col·legi,
també, encara que sigui pública,
que a vegades,
i dius,
hòstia,
per aquesta pista
aquí s'està fent val bé
de no utilitzar-la
per un costat.
L'altre és també
la possibilitat
que quan se fa
i es dissenya en urbanisme,
això també estem
una mica
comentat també
amb el patronat,
quan dissenya en urbanisme
i es dissenya en cases,
també hauríem de pensar
i dissenyar espais lúdics,
però espais lúdics esportius,
no només
quatre arbres
i quatre bancs,
sinó també
llocs i espais
amb els quals
els nanos del barri,
etcètera,
o també l'escola
que està incidida
en aquell barri,
també pugui utilitzar.
I això ho tenim
una mica descuidat.
Però són coses
que jo crec
que a nivell municipal,
vull dir,
s'haurien de començar
a treballar
perquè, bueno,
les instal·lacions
i les possibilitats
que hi ha
almenys estiguin optimitzades
i rendeixin al màxim.
Això ajudaria molt
al patronat
que està faltant d'espais.
Bé, sí.
Més que d'espais,
que els espais
que té
estan sobreutilitzats.
Bé, més que, sí,
és la...
A veure,
depèn de quins són els objectius,
no?
Nosaltres,
per sort,
a Tarragona
tenim clubs esportius
que estan a uns nivells
alts.
Què vol dir això?
Que necessiten llocs
per treballar.
Potser hi ha ciutats esportives
que no tenen
tant de nivell
i llavors
necessiten entrenaments.
Què passa?
Que queden moltes hores,
diguéssim,
destinades
a aquests clubs.
De totes maneres,
això no vol dir
que no es pugui pensar
tal com ha dit ell,
no?
És molt interessant
el que ha dit
d'aprofitar espais,
zones escolars
que a vegades
no són millor,
no estan en aquell moment
utilitzades
i que es poden pensar
en fer un treball conjunt,
no?
I de treballar
a ser màxim profit
a totes les instal·lacions,
no?
Jo,
més que falta d'espai,
és a vegades
sapiguer com volem
destinar aquests espais,
no?
Més que falta d'espais,
a vegades.
L'espai
t'agrada
en ja,
per exemple,
i ara,
mira,
jo aquest dia pensant-hi una mica
que havien de tenir
aquesta entrevista
anaves pensant coses
i a vegades,
mira,
llances,
idees que es van...
però és la platja,
per exemple,
no utilitzem la platja
com un espai esportiu.
Com a nosaltres tenim...
Però aquí entren els mestres,
els professors,
els mestres i professors
voldrien portar els nens
a la platja
amb la responsabilitat
que això implica?
Jo penso que sí,
i es fa a vegades,
sí.
I després,
Tarragona,
a part de la platja,
tenim muntanya,
tenim natures,
i tenim uns espais,
veritablement,
som privilegiats
en aquest sentit,
no?
I tenim molt d'espai,
tant de muntanya
com de mar,
que es pot aprofitar
per activitat esportiva.
Però, bueno,
a part d'això,
suposo que parlàvem més aviat
de l'esport del dia a dia,
no?
De la pràctica.
No d'un esport concret
ni competitiu,
sinó més aviat
de la pràctica,
d'aquests espais
en els quals tu puguis practicar.
A vegades,
inclús,
doncs això,
amb circuits,
de xicleta,
amb circuits
de cross,
o de córrer,
de caminar,
etcètera.
Què passa?
Que certes coses
d'aquesta s'han de pensar
i s'han de fer
abans que estigui construït
aquella carretera
o aquella zona,
aquella via,
o el què, no?
Abans de...
Perquè, si no,
després no ho pots fer.
S'ha de pensar
si és bo,
si es pot,
si és òptim
tirar endavant
aquesta idea
en aquell moment, no?
Des dels centres escolars,
els professors,
els mestres,
en general,
tenen clar
que l'esport
és una forma
de fomentar valors
com el de la tolerància,
el de la solidaritat,
el de l'enteniment?
O es veu
com una cosa secundària?
L'important és
que el nen et sàpiga
molt de matemàtiques
i de llengua,
de socials,
però l'esport
queda com una cosa
més secundària.
Jo sé,
és un pensant
que per desgràcia,
vull dir,
tot el que és l'esport,
l'educació física,
inclús la psicomotricitat,
penso que això
que ho he entès molt bé
i parlant de la psicomotricitat
són els mestres
del parvulari,
que és on he entès.
Aquesta setmana mateixa
n'haurà d'una aula
de psicomotricitat
al fet del Serrallo.
Ah, sí, és veritat, sí.
Molt interessant.
Aquest és on he entès.
Si vas pujant amunt,
va perdent aquest concepte
de què és fonamental
aquest aprenentatge
de les habilitats manuals,
d'habilitats corporals,
formatives, etcètera.
Va perdent aquest concepte
i entrem
en una de les qüestions
que és la competitivitat.
Entrem en un concepte
ja competitiu, no?
Vull dir, de seguida
passem, fem un salt
i llavors
sí que els mestres
normalment
si no estan conscienciats
malament
i aquest és el grau
de consciència
que puguin tenir
els mestres
en inculcar
aquests valors
de solidaritat,
de treball amb equip,
etcètera,
que és difícil.
És difícil,
perquè en primer lloc
després quan van a jugar
amb un equip
que volen sobretot
i per damunt de tot.
Però la competitivitat
ben entesa també és bona.
Sí, sí.
Ara ho has dit,
ben entesa.
quan veus un nen
que perquè ha perdut
vull dir plora
o és capaç
de rebates
o el que s'ha de dir
ja no sé si és competitivitat.
Hem d'entendre
que quan estan competint
i aquell contrari
ells també són contraris
d'aquell mateix.
Llavors els pares
a vegades haurien de
perquè no és només els mestres
els mateixos pares
a vegades fomenten
tot això que no volem que sigui
tot això que estem dient
la intolerància
volem que el nostre
en sigui el primer
que el nen que faci més gols
a costa del que sigui.
Llavors això
a vegades
el que es té que intentar
és recordar
que el contrari
és més que un contrari
en el joc
però que hem de ser tolerants
amb aquell contrari
que hem de ser tolerants
amb aquell àrbit
que hem de ser tolerants
amb el mestre
i que hem de ser tolerants
amb els propis companys
que ens estan jugant.
Llavors vull dir
és una missió de tots
de mestres
de pares
d'entrenadors
i jo penso que
d'uns anys cap aquí
la idea competitiva
ha crescut cada vegada més
la societat és molt competitiva
i els nens ho viuen
inclús en l'escola
amb l'activitat esportiva
però si és cert
que també de fa un poc temps
cap aquí
estem pensant en tot això
en què és important
la tolerància
o sigui
estem pensant
ei, ei, ei
que sense estar escapant
el carro
vigilem
i formem els nens
o sigui
sí que és veritat
que hi ha
una part
però penso
que s'està entrant
en aquest món
o que es pensa
que és important
competitiu
ho hem de deixar
aquí no tenim més
temps
de l'esport
escolar
segurament
n'haurem de seguir
parlant
en aquest espai
setmanal
nosaltres
ho dicem
aquí
hem arribat a la una
del migdia
acabat al matí
de Tarragona Ràdio
tornarem demà
en directe
a partir de les vuit
ara els dicem
amb el joc del bus
de Tarragona Ràdio