.
Com cada dimarts, aquí al matí de Tarragona Ràdio,
dediquem uns minuts a parlar del món del dret,
del món de la justícia en general des d'aquest espai
que realitzem en col·laboració amb el Col·legi d'Advocats de Tarragona,
un espai impulsat pel grup de joves advocats.
Avui ens acompanya Víctor Roca. Bon dia, Víctor.
Bon dia.
Avui t'han deixat una mica sol davant del perill, podria dir.
Hi ha hagut alguna urgència, em consta,
i en aquest sentit volia disculpar la Lourdes Guibernau,
que abans he parlat amb ella,
perquè m'ha dit que es retreçarà per qüestions
que ja hem tractat en aquest programa,
de guàrdies i obligatorietats.
d'un dia de guàrdia com estava la Lourdes,
a la qual li desitjo que no sigui un dia gaire intens,
perquè amb aquesta calor,
anar-me un i avall amb el cotxe pot ser massa, no?
Ho comentàvem en el seu dia,
quan vam parlar del tor d'ofici,
que als advocats els passava una mica com als metges
i com a les farmàcies, exactament igual.
24 hores amb el busca i assistir a les persones
a les quals se'ns requereixi per part del jutjat,
de part de la policia,
no particulars que truquin a l'advocat,
matitzem, això ja ho vam dir un dia,
que no estem supeditats,
home, ja ens agradaria,
i estem disposats a tot,
però que no estem supeditats,
que no és un servei que la gent truqui
per tenir advocat aquell dia,
és un servei amb el qual estem a disposició
durant 24 hores de 12 de la nit a 12 de la nit
de l'administració de justícia,
correcte,
i indirectament de la policia,
que és el que detèm aquell individu
o individua que ha pogut cometre una acció
de moment perseguible, més que punible, no?
De moment tenim la Lourdes de Guàrdia
i altres companys d'aquest espai,
doncs també amb les seves feines pròpies,
de la seva professió d'advocats.
Jo no sé,
i no té res a veure amb el tema que tractarem avui,
però ara m'ha vingut al cap
perquè tots tenim com a tema únic de conversa gairebé
el tema de la calor,
i no és com un tema recurrent,
sinó que realment sembla que si dèiem
que fa molta calor o quina calor,
sembla que ens refresquem una mica.
Les altes temperatures incrementen una mica
el que és l'actitud delictiva?
Jo no sé si...
A veure, lògicament,
amb les altes temperatures la gent surt al carrer,
quan més s'està al carrer,
més tendència pot haver-hi el delicte,
encara que tots saben
que també pot haver-hi delictes casolants.
També pots dir, mira, ja tracaré un altre dia.
Perquè amb aquesta calor no tinc gaire gaires ganes.
Però la calor...
A veure, el que és indiscutible, Iolanda,
i això és una cosa que...
Bueno, suposo que hi haurà estudis,
jo ara desconec exactament,
però que les inclemències,
o el temps, més que inclemències,
perquè la calor...
Home, jo particularment ho considero
una mica d'inclemència,
perquè encara que et permeti fer moltes coses,
a mi particularment,
la calor realment em porta de corcoll,
i amb la meva feina,
a mi m'afecta,
i crec que quasi tots els advocats,
només pel fet de la indumentària
que solen portar,
ja ens afecta.
És això, perquè davant d'un tribunal
una mica americana i corbata s'ha de portar.
I la toga.
I la toga.
I la toga és el fumut.
No teniu toga d'estiu?
No, no.
El que passa és que ens intentem treure l'americana,
i les noies a vegades venen tirants,
i damunt es posen la toga,
nosaltres tenim d'anar amb la camisa,
la corbata,
i hi ha hagut últimament
una certa polèmica
amb algun assumpte
amb el qual
sembla ser
que algun jutge
ha fet posar la corbata
amb un advocat,
és una polèmica
que com avui
estem tu i jo,
deixaríem per un altre dia
per discutir-ho,
perquè realment,
exactament,
és una qüestió opinable.
I tornant al que deies del temps,
el que és indiscutible,
més que la calonci,
és que les inclemències,
o el temps,
les condicions atmosfèriques,
influeixen
amb el volum de delictes.
Mira, jo sempre comento
que les zones
on hi ha més vent,
les circumstàncies,
per exemple,
el vent,
afecta moltíssim.
Les terres on el vent
bufa amb consideració,
sempre hi ha més delictes,
no?
Mireu,
sempre teniu en compte,
jo a vegades m'hi fixo,
potser és casualitat,
però crec que hi ha
algun estudi estadístic
que,
a veure,
de Tarragona per avall,
hi ha una zona
amb la qual hi ha
un volum de delictes
i de circumstàncies
a això de comportaments
que estan influenciats
directament
per la ventositat,
no?
Tant de l'Ebre,
o sigui,
com es diu,
el Cierzo,
el Cers,
bé,
ve de la part de l'Ebre,
com les zones ventoses
cap a València,
cap avall,
no?
I realment,
crec que s'incrementa
i l'ecalògicament,
doncs,
també,
no?
A més,
a més,
ara a l'estiu aquí
hi ha molt més gent de fora
i estrangers
i tant,
turistes,
tant com a subjectes actius
com passius
d'aquell delicte,
és a dir,
gent que li puguin,
per exemple,
atracar
o gent que pugui atracar
doncs perquè
ve una mà davant
i una mà darrere
i necessita algú
per subsistir,
afecta,
no?
És una època
bastant intensa.
Segur que hi ha
estudis i estadístiques,
nosaltres intentarem
que no ens afecti
gaire la calor,
eh?
Si més no,
per coordinar les idees,
tot i que en aquest estudi
hem de confessar
que n'estem patint
una mica de calor,
perquè com vostès saben
i recordem
a cada moment
que tenim l'oportunitat,
aquests són els últims dies,
els estudis de la Rambla Nova,
estem a mig trasllat,
per tant,
els aires acondicionats
i totes aquestes coses
pròpies de la normalitat,
no les tenim ara
i tenim molta calor,
per la qual cosa
també aprofito
per agrair doblement
els convidats
i els col·laboradors
que continuïn venint
al nostre programa
malgrat les altes temperatures.
Encara que portem poc temps,
enyorarem una miqueta
aquest...
Aquestes parets, no?
Aquestes parets
d'aquí,
de la Rambla Nova.
En fi,
més enllà de preàmbuls,
avui la idea era parlar
una mica
i dic una mica
perquè el tema
és tan ampli
com vulguem
o com vulguin els oients
o com vulgui qualsevol persona
que el vulgui abordar.
Ens estem referint
a la influència mediàtica
del món de la justícia.
És un tema amplíssim.
Algunes vegades
hem fet referència
a la televisió,
al cinema,
als mitjans de comunicació,
perquè, clar,
són molts aspectes,
sinó cinema, pel·lícules,
de tot una mica, eh?
Qualsevol factor mediàtic
i no voldria restringir-ho
a la premsa,
tant escrita
com a la premsa televisiva,
a la ràdio,
vosaltres,
aquí a Tarragona Ràdio,
sinó fer-ho extensiu
a qualsevol canal de comunicació,
encara que siguin moltes vegades
dintre d'un món fictici,
no real,
a vegades s'ajusta
o no s'ajusta
a la realitat,
per exemple,
a les pel·lícules, no?
Mireu,
per començar,
mira, Iolanda,
per començar el tema
voldria, per exemple,
fer cinc cèntims jo i a la nit,
entre el zapineo
que fèiem ja
exaurint les últimes hores
d'aquest meravellós pont
que ha anat la mar de bé,
veia una sèrie
de televisió,
els periodistes,
em sembla que,
a més,
molt vinculada a vosaltres.
Doncs,
res a veure,
tampoc em passa
a totes les sèries de la tele.
Mira,
podríem aprofitar
i fer...
Realment,
realment,
exacte,
aquí tots defensem
el nostre
i tots diem
i coincidim
que sou molt macos
tots també,
sou molt maques
les dels periodistes,
molts macos també,
però...
Sí, no,
no tenim res a veure.
No teniu res a veure.
I no hi ha tampoc
aquesta relació,
escolta,
que hi ha tan íntimes,
perquè,
Déu-n'hi-do,
aquestes redaccions de la tele
sembla que facin de tot
menys treballar.
També s'ha de dir...
Doncs mira,
ho podem comparar una miqueta
amb el que anava a introduir jo,
en que aquestes sèries
d'advocats
que es relaciona la gent
i tots són macos
i tots tenen
molts milions
i totes aquestes històries...
Bueno,
és una miqueta televisiu
i pel·liculero,
però em referia
i tornava a treure
el tema de periodistes
i hi havia dos periodistes
precisament que estan...
No sé exactament per què,
perquè no ho he seguit
estrictament,
però,
bueno,
encausades
en un procediment.
Em sembla que era
per quedar-se
o per apropiar-se
d'una sèrie de calés
o de diners.
Bé,
llavors sortia
la imatge
de l'advocat,
sempre amb la cartereta,
sempre vestit de traje,
sempre molt repentinat.
Amb una seguretat
en ell mateix impressionant.
Sempre estupendo.
Tots sembla
que siguem seguríssims.
A menys
ens donen una miqueta,
una vessant
mínimament positiva
dintre de les crítiques
que sempre patim,
no?
Llavors,
bueno,
sortia l'advocat
i s'anaven a declarar
el jutjat.
Jo,
d'entrada,
tinc que dir
que,
a veure,
els jutges
no tenen
tan mal caràcter
com el jutge
que sortia
o pintava,
perquè realment,
a veure,
hi ha vegades
que el jutge
sí que té que pujar de to
o té que fer
una intervenció
una miqueta
amb més força,
perquè,
clar,
la gent
a vegades
Déu-n'hi-do,
no?
Però és que hi ha
d'entrada
aquell jutge,
recordo ahir,
un cabell blanc,
també,
un senyor
que ja ha entrat
amb anys,
també tinc que dir
que ara hi ha molts
jutges joves.
Sempre representen
a la televisió
el jutge
com una persona
en gran,
d'un cert
tarannà conservador,
hi ha jutges,
afortunadament,
de tot.
De tot.
I actualment,
a Tarragona,
els jutges de primera instància
i instrucció
són majoritàriament
bastant joves,
o recient sortit,
o de 30 i escatx,
vull dir que són gent
jove,
del qual me n'alegro
perquè,
lògicament,
té que haver-hi de tot,
té que haver-hi
jutges de més edat,
més joves i recient sortits.
Aporta en Sàvia Nova,
com a advocats,
és el mateix,
no?
d'on sortia el jutge
una miqueta més veterà
i, bueno,
ja d'entrada
em tractava
amb aquelles noies
que, bé,
és que,
jo recordo,
insisteixo,
no segueixo
cada setmana la sèrie,
però és que aquella noia
des d'aquestes
va declarar culpable,
allí amb una declaració
ja immediatament.
Llavors va sorgir
la figura del Ministeri Fiscal
ja demanant
punt presó preventiva
immediatament,
llavors l'advocat
va donar un document
al jutge
i aquí es va tallar.
A veure,
els que haguessin vist
seguida aquesta sèrie,
i per això
hi feia al·lusió,
a veure,
en certa manera
sí que pot tenir
visos
d'una mica
del mecanisme
d'una declaració
judicial
amb la qual,
doncs bé,
s'ha detingut una persona
o se li ha imputat
un delicte
amb una persona,
té que anar a declarar
davant del jutjat.
Bueno,
estaven en una saleta,
pot ser al despatx del jutge,
aquí a la pràctica
ho fem
amb un despatx
una miqueta més petit,
però bé,
això ja és anecdòtic.
No es va seguir
a l'ordre
que es fa normalment,
es fan preguntes
per part dels advocats,
del Ministeri Fiscal,
però,
a veure,
s'ajustava en certa manera
la realitat
en quant a funcionament,
però ja distorsionava,
ja donava una imatge
de l'advocat
encasillant-lo,
del jutge
absolutament estricte
i amb massa mal caràcter,
perquè el jutge
és una persona
normalment seriosa,
però crec jo
que desmesuradament
ahir tractada
i el Ministeri Fiscal
absolutament coactiu
i coercitiu,
moltes vegades ho són,
no ens enganyem,
però,
a veure,
tampoc,
crec tant,
o crec que tant
com es va reflexar
o es va voler deixar patent
ahir amb la pel·lícula,
s'ha dit que és
una miqueta de tarannà
de pel·lícula,
no s'ajusta exactament
a la realitat,
és una miqueta
el que volia comentar jo.
Clar,
i algú pot pensar,
home,
però ja tots
som prou grandets,
sabem que és ficció,
sabem que és una sèrie de televisió,
sabem que hi ha pel·lícules,
però aviam,
per molt grandets
que siem,
afortunadament,
els ciutadans
no es veiem cada dia
en un tribunal de justícia.
I què passa?
Que si per coses de la vida,
per atzar,
per circumstàncies,
ens trobem
davant d'un tribunal de justícia,
per la raó que sigui,
tenim tendència
a simular comportaments
similars als que hem vist
de la televisió.
Fins i tot,
jo alguna vegada
recordo parlant
amb un jutge
que em va comentar,
diu,
és que una vegada
jo em vaig trobar
que un testimoni
o gent que hi havia a la sala
preguntava
on ens havíem deixat
les perruques de rinxos.
Escolti,
és que aquí no portem perruques,
m'entén,
això és el sistema
anglosaxó,
etcètera,
per tant,
sí,
és ficció,
són pel·lícules,
no és dolent,
naturalment que no és dolent,
però sí que tenim tendència,
com que no és com anar
al metge del seguro,
que anem de tant en tant,
a un tribunal de justícia
no hi anem.
Per tant,
podem actuar
d'una manera equivocada
i és molt bo
conèixer els mecanismes
des d'un punt de vista
molt més real.
Correcte.
I ja no només això,
ja no només això,
que tens raó,
és que realment trobes gent
que ja entra predisposada...
Amb por,
ja amb por.
Amb por,
cuidado.
Reitero el que hem dit
en aquest programa
a diverses ocasions.
És convenient,
no diré jo bo o dolent,
però és convenient
que dintre de la tan maltractada,
crec jo,
i insisteixo,
administració de justícia,
món forense judicial
de l'advocacia,
tan maltractat
o tan maltractat
que acostuma a ser,
es tingui un mínim
de respecte
o es vulgui mantenir
una miqueta el respecte.
Jo no vull parlar
o no vull referir-me
a una situació
gairebé a vegades classista.
Jo estic aquí,
tu estàs allà.
no,
perquè un jutge
és una persona,
un advocat
és una persona,
té que impartir justícia,
som professionals
com d'altres branques.
Però dintre d'aquest
maltracte,
insisteixo,
i ho sento,
però ho veig així,
hi ha gent que pot
no estar-hi d'acord,
però ho veia així,
es té que mantenir
una miqueta la distància,
sempre.
Justament la distància
que et permeti
ser objectiu.
Sí,
que et permeti
ser objectiu
i que en moltes ocasions
permeti realment
tractar el problema,
perquè molta gent,
lògicament,
o ningú,
va per gust
en un tribunal,
tampoc va per gust
el metge,
també els metges
saben que molta gent,
molts malalts
van a la seva consulta
i els hi armen
allà un serau,
no?
Doncs,
dintre del punt
de vista judicial,
ningú va content,
ni tan sols
la persona que reclama
alguna cosa,
reclama uns diners,
reclama un estatus,
llavors,
es té sempre
que intentar mantenir
la distància
i donar un mínim
de serietat,
serietat que dona
no només el caire
o el caràcter
que ve del jutge,
ve dels advocats,
sinó a vegades
tota aquesta parafernàlia
que hi hem parlat
més d'un cop.
I torno a insistir,
parafernàlia,
que a vegades
parlo de parafernàlia
en el sentit
de les toques,
la sala,
l'esglaó
pel qual normalment
està damunt
els estrats,
les punyetes
del jutge,
que és una cosa
que la gent
no s'hi fixa,
que són aquestes,
aquesta prenda
de punt
que es posen
als punys,
vull dir,
tota una sèrie
de,
a vegades,
a vegades agafen
el martellet,
el mazo,
a vegades,
no,
ara cada vegada menys,
aquesta imatge
del jutge
amb el martellet.
També perquè la gent
es comporta
a la sala.
Correcte,
sí,
però quan hi ha
sessions multitudinàries
sí que et puc dir
i judicis multitudinàries.
Quan són portes obertes
amb casos
una mica espectaculars.
és que lògicament
la majoria de judicis
o molts judicis
no comporten
un interès extrem
perquè, clar,
són judicis
normalment
o de sang i fetge
o amb el qual
vingui
o es vegi
molta gent involucrada
o precisament
els que els donen
una mica de repercussió
mediàtica,
no?
Insisteixo
i tornem a anar-hi,
els medis de comunicació
voluntari o involuntàriament
moltes vegades
i en cloc tot
parlant en genèric
lògicament
no s'ajusten
amb el 90%
de vegades
el que és la realitat
el que és la realitat
quotidiana
sempre
amb el que té a veure
és el que dèiem abans
tu veus a la tele
les toves
i arribes allí
i t'hi pots imaginar
que és toves
no sempre
però normalment
sí, però sempre
per exemple
quan esmentaves
l'imatge
del jutge
a la ficció
sempre són
persones
amb aquest perfil
que deies abans
quan realment
per exemple
també esmenten
els mitjans de comunicació
un reportatge
a la televisió
que potser és quan
veiem l'imatge
d'algun cas
d'aquests
que és notícia
que és actualitat
trobes jutges
que estan sortint
amb una camisa
de flors
o una jutgesa
molt jove
vull dir
ja que la realitat
és que res a veure
això ja vosaltres
insistiu molt
molt bé
el que passa
és que
anàvem a lo que deia abans
i em sembla molt bé
anar amb una camisa de flors
i actualment
si baix
es té que progressar
a veure
tampoc es pot incorrer
en un immobilisme
quan fa declaracions
davant del mitjà
molt bé
quan ha sortit a fora
de portes a fora
de totes maneres
insisteixo
no es té que caure
en un immobilisme
un arcaïsme
del qual està
absolutament impregnat
la nostra professió
només cal veure
com ens expresem
a vegades oralment
davant d'un tribunal
o segons quins escrits
que utilitzem
una verborrea
moltes vegades
una miqueta recarregada
molta floritura
però
crec que es té que mantenir
una miqueta
una miqueta
no vull semblar
tradicionalista
soc progressista
i es té que millorar
i es té que progressar
i es té que tirar endavant
i moltes coses
haurien d'anar
canviant-se
però es té que sempre
conservar una miqueta
aquest tarannà
de ceremoniós
de cerimònia
perquè precisament
és que
de lo poc
o de les poques coses
que mantenen
una miqueta
el caire respectuós
de pompa
de tot això
vinculat
amb la nostra professió
és això
i això sí que les pel·lícules
ho fan bastant
insisteixo
moltes vegades
s'ho distorsionen
tant
el llenguatge
lògicament
molts advocats
no ens expresem
davant d'un tribunal
com ens expresem aquí
davant dels micròfons
o xerrant col·loquialment
però veieu una pel·lícula
escolta'm
i tots tenen una capacitat
de parlar
o una oralitat
absolutament
escolta
jo moltes vegades
quasi que prenc nota
quan veig una pel·lícula
perquè utilitzen sempre
unes paraules
lògicament
en base a un guió
i en base a uns actors
aquí el mèrit
és del guionista
no de l'actor
que fa d'advocat
evidentment
i moltes vegades
hauríeu de tenir
un guionista
de badebo
els advocats
pot ser una sortida
escolta
és cap tonteria
una altra professió
pot ser una sortida més
però moltes vegades
clar
és que s'exagera
tota la oralitat
i després
tot el que és el muntatge
a vegades
es passen una miqueta
n'hi ha pel·lícules
que no
que s'ajusten bastant bé
a la realitat
però sempre
s'exagera tot
el tema de la ficció
de les pel·lícules
de les sèries televisives
d'aquívoc
a la imatge
que podem tenir
els ciutadans
de l'administració
de justícia
però en fi
no crea greus problemes
el que de vegades
sí que pot crear
algun que altre problema
és el tema
dels casos reals
de com transcendeixen
els mitjans de comunicació
allò que s'ha parlat
moltes vegades
dels judicis paral·lels
el tema doncs
és molt ampli
insistim
alguna pinzellada
en podríem donar
tot i que no descartem
en propers programes
doncs també conèixer
el parer naturalment
d'aquelles persones
que reflecteixen
els processos judicials
en els mitjans de comunicació
és a dir, els periodistes
aquí al costat meu
tinc unes per
espolvorar-la
per una gran periodista
que podríem discrepar
encara que crec
que pensem molt semblant
però hi ha experts
en aquest tema
però no
certament
certament
moltes vegades
deixa molt que desitjar
hi ha de tot
hi ha periodistes
més objectius
que toquen
més el problema
experts en la matèria
moltes vegades
s'especa
per molts
medis de comunicació
això ho he de criticar
que no hi ha gent
prou experta
en la matèria
perquè indiscutiblement
la primera premissa
per poder opinar
d'un assumpte
és tenir un mínim
de coneixements
d'una matèria
si no hi ha incorres
amb els possibles
defectes
i no vull parlar aquí
de
no vull criticar-ho
però defectes
del ciutadà
jo com a ciutadà
moltes vegades
arrel d'una pel·lícula
arrel d'una notícia
és igual
de seguida
si et bases
en la notícia
i desconeixes
la profunditat
del problema
encara que no siguin
problemes jurídics
doncs el problema
per exemple
d'Afganistan
del terrorisme
cosa molt greu
o de qualsevol
tipus de problemes
de seguida
encasillem els bons
i els dolents
és el que ens hem
acostumat de petits
bo i dolent
lògicament
tot pot tenir
component de bo
tot pot tenir
component de dolent
però això passa igual
amb els procediments
judicials
escolta
en judici
doncs no ho sé
pel tema del BBVA
o el judici
a nivell d'aquí Tarragona
pel tema del fortí
de la reina
oh aquest és bo
i aquest és dolent
es critica molt
per part dels medis
o dels mitjans
amb una part
i amb l'altra
no se la critica tant
llavors sempre es pot condicionar
la millor manera
per ser objectiu
és primer
tenir un mínim
de coneixements
del tema
jo no sóc aquí
el que tinc que dir
el que té que fer
el mitjà de comunicació
però és una crítica
però és una crítica
també hi fa una mica
de traductor
al ciutadà
correcte
i sobretot
tenir en compte
que una opinió
tothom té dret a opinar
però que una opinió
sense conèixer
un mínim de dades
partint de la base
que tens
aquest coneixement adquirit
un mínim de dades
sobre
el que ha sigut
el procediment
ja no dic judicial
pot ser un tema
extrajudicial
que encara no hagi arribat
al jutjat
pot ser perillós
lògicament
soc conscient
que moltes vegades
se li vol donar
ser rebombori
temes aquests
que
fulano de tal
ha agredit
a fulana de tal
i la vam maltractar
durant un temps
a veure
però moltes vegades
clar
lògicament
hi ha gent
que diu d'aquest
rebombori
però
a vegades
jo el que critico
és que involuntàriament
quan se fa voluntàriament
escolta
si ho fan per vendre
revistes
doncs que facin
el que vulguin
jo no estic gaire d'acord
però és una manera
de viure
per desgràcia
i utilitzaré una redundància
de desgràcies
de la gent
fulano maltractat
amb engana
totes les revistes
en primera plana
generalment
sempre és notícia
quan hi ha pel mig
un nom
o una empresa
o una firma destacada
de persones anònimes
probablement
no se'n parla tant
quan de vegades
els fets
són molt més greus
i jo no sé si de vegades
també Víctor
i allò que diem sempre
aquí anem trencant llances
tenim per aquí
un munt de llances
trencades
pel terra
perquè cada dimarts
trenquem llances
les preneu cap a l'altra seu
sí, sí, sí
home
no poden faltar
de vegades
alguna de les parts
que intervenen
en un procés judicial
determinat
són part interessada
que transcendeixi
els mitjans de comunicació
no només
hem de parlar
dels periodistes
que estan exercint
la seva feina
que argumenten
el dret de la informació
del ciutadán
sinó que
és una de les mateixes parts
o les dues
que els interessa
anar filtrant informació
i que se'n parli molt
que es vagi creant
allò que s'anomena
judici paral·lel
això és el que esperava jo
que em fessis una miqueta
de rèplica
i precisament
estic d'acord també
amb aquest fet
moltes vegades
no saps d'on
es filtra notícies
i a conveniència
del que cal filtrar
això està claríssim
això és inevitable
bueno
crec jo
que és inevitable
per part
d'advocats
per part
de
bueno
funcionaris
o gent
del jutjat
m'imagino
que per part
dels propis jutges
i gent
que té al voltant
m'imagino
és que no ho sé
això és un delicte
pot ser-ho
lògicament
hi ha un secret
hi ha un secret
professional
és que justament
quan es diu
està sota secret
del sumari
bé
a veure
el secret de sumari
es filtren coses
també quan està sota
el secret del sumari
exacte
no no
secret de sumari
precisament
ja ho diurà paraula
és el secret
de les actuacions
que no poden transcendir
jo crec que hi ha una altra cosa
jo crec que per respecte
a les persones
incausades
a no ser que aquestes
permetin
o siguin les que se'n vagin
de la llengua
i surti allí l'advocat
d'una de les parts
i vinga va vinga
i ho canti tot
i a crea ambient
no?
un ambient que pot ser propici
que era el judici
per exemple
d'altres maneres
això no té que ser bo
jo recordo
el cas famós
de les nenes del càcer
que es va fer aquell judici
paral·lel a la televisió
que allí si no recordo malament
bueno
a part d'experts
entre cometes
hi anaven advocats
a veure
jo ho respecto
i aquí diu
que aquells fets
van marcar una línia
periodística
que després s'estès
i que és pràctica habitual
en determinats mitjans
i que no era desitjable
que hi hagués aquell inici
molt bé
a partir d'aquell moment
jo penso que no és desitjable
a veure
insisteixo i torno
el que deia abans
estem parlant d'una cosa
molt seriosa
que és impartir justícia
i esbrinar
què ha passat
en un assumpte concret
molt greu
en aquest cas
n'hi ha molts cada dia
no li vull treure transcendència
bastants
tampoc seré tan exagerat
però cada dos per tres
hi ha desgràcies
d'aquest tipus
no és que sigui una
aquella va tenir
més transcendència
i repercussió
se li va donar més repercussió
llavors va ser
hi ha una derivació
d'aquella magnificació
de la notícia
que era prou important
però va sortir a la premsa
i a partir d'aquí
se'n van aprofitar
unes quantes persones
i van crear un judici paral·lel
el que realment
és absolutament lamentable
ja d'entrada
és que això
pugui influir
en el desenvolupament
del judici
és que és això
el que et volia preguntar
més enllà del que pugui
pensar l'opinió pública
que Déu-n'hi-do
Déu-n'hi-do
quan l'opinió pública
ens posem a pensar
el que som capaços de fer
més enllà d'això
com realment
intervé
aquest judici paral·lel
aquest treball
dels mitjans de comunicació
en la resolució
d'un procés judicial
fins a quin punt
l'advocat i les parts
es poden inhibir
de tot allò
de tot ambient
de tot aquell ambient
que es crea
a veure
jo confio i considero
i realment crec
en la professionalitat
des dels advocats
fins a les persones
jutges
que prenen les decisions
en la imparcialitat
i en l'aïllament
de totes aquestes qüestions
i crec
i crec
vull dir
ja parteixo d'aquesta base
però clar
tinguem en compte
que hi ha vegades
que utilitzant
aquesta paraula
que també
col·loquial
que s'ha de tan famosa
se'n poden
matxembrar
les situacions
i bé
lògicament
aquesta figura
de les pel·lícules
d'aquell jurado
s'aïslarà
durant 48 hores
i no ho irà nada
a veure
un jutge
segueix vivint
segueix llegint la premsa
i pot llegir coses
que jo
estic segur
estic segur
que
pretén
que no li influeixin
seguríssim
però no deixem de ser persones
no deixem de ser persones
jo no estic dient
que cada vegada
que surti algú a la premsa
un jutge digui
ah mira
fulano de tal
ha dit això
ha dit allò
però òbviament
un jutge
no deixa de llegir
l'avantguàrdia
el país
el mundo
el que sigui
llavors clar
escolta
lògicament
pot estar supeditat
a certa influència
externa
de qüestions
que se'n van
més enllà
de les estrictes actuacions
cosa de la qual
normalment
els advocats
i els jutges
ensenyim
quan
quan estem
treballant
en un procediment
és el mateix cas
ja no per la premsa
de que
bueno
dintre dintre d'un
dintre d'un plet
pugui rebre un jutge
doncs
algun tipus de pressió
externa
que jo crec
i parteixo de la idea
que un jutge
és imperturbable
invulnerable
però pot haver-hi
de tot
no dic
no dic a nivell
voluntari
però involuntàriament
el seu
subjectiu
es pot donar
el cas contrari
que imagino
que no és tan habitual
que un treball
periodístic
pugui contribuir
a l'esclariment
dels fets
d'un procés judicial
pugui canviar
justament el rumb
d'un procés judicial
en positiu
en quant a aportació
de proves
en quant a donar
més informació
podria ser
lògicament
potser fas esment
una altra vegada
no sé si
t'hauràs pensat
en això
en aquesta sèrie
de la que parlàvem d'ahir
que hi ha hagut
algun capítol
jo he vist capítols
aïllats
però semblava ser
que sempre pretenien fer
o algunes vegades
tasques d'investigació
per ajudar la policia
o ajudar
les autoritats judicials
a esclarir
els fets
però això passa
jo particularment
no m'hi trobat
i pot
a veure
pot passar
lògicament
a veure
com hi ha una policia
treballant
per exemple
amb aquest desgraciadíssim
i torno a utilitzar
la paraula
assumpte
d'aquesta nena
de Salou
per exemple
pot ser
per què no
que hi hagi
un mitjà de comunicació
que pugui
mantenir
una sèrie de gent
treballant
amb uns fets
i que després
s'aportin a les actuacions
a fi
efecte
d'aclarir els fets
serà
el jutge
el que considerarà
si aquell element
provatori
té o no té
força vinculant
o es té
que acceptar
o no
o es té que acceptar
o no
això és el mateix
que si hi ha
una gravació
de televisió
sobre uns fets
pot haver-hi
un vídeo
això pot ser
una prova
pot ser una prova
pot facilitar informació
pot ser una prova
un vídeo sobre uns fets
escolta, fulano de tal
sembla que ha matat
a fulano de tal
llavors hi hagi
unes imatges
públicament
amb un
aconteixement
etc.
doncs pot haver-hi
un vídeo gravat
i es pot aportar
les actuacions
aquell mitjà
de comunicació
pot aportar-lo
o no pot aportar-lo
que el tindrà
en compte
el jutge o no
o pot emetre
aquell vídeo
a través d'una cadena
de televisió
abans d'aportar-lo
justament al jutge
que potser no fora
l'actuació més correcta
per exemple
però és terreno
però és la que ve millor
exacte
home
l'exclusiva
és el que dóna més calés
però és el que anava a dir
no anava a dir
el que dóna més calés
però anava a dir
entrem en terreno pantanós
i crec que amb això
ja s'explica tot
posem-nos
anava a dir
en el pitjor dels casos
però aviam
en el cas
que és més habitual
que els mitjans
de comunicació
en determinats moments
se saltin
el tema
del secret sumarial
que hi hagi infiltracions
que les fonts
vinguin
de la mateixa
administració de justícia
de les parts
i una mica
retornant
a aquella pregunta
que et feia abans
es pot actuar judicialment
davant de determinades
portades
de diaris
titulars d'una televisió
o d'una ràdio
lògicament
lògicament
i es fa habitualment
s'actua
o es deixa passar
perquè dius
encara
li donarem més vidilla
al tema
a veure
entra una miqueta
una qüestió
de discutir
fins a quin punt
fins a quin punt
està la llibertat
d'expressió
d'aquell periodista
fins a quin punt
aquella informació
té algun tipus
de fonament
o és una simple
locubració
una càbala
una presunció
perquè hi ha moltes vegades
que el titular
periodístic
que a més a més
vol tenir certa repercussió
i a vegades
que el periodista
ho extrau
és una conclusió
extreta
d'una sèrie
de qüestions
però per concretar
i amb la llei a la mà
hi ha un secret de sumari
si un mitjà de comunicació
treu una informació
que només està
en aquell secret de sumari
no pot incorrer
pot incorrer en un delicte
lògicament
està claríssim
i que si alguna part
o el mateix jutge
volgués actuar
ho faria
sí, sí, sí
no es pot vulnerar
el secret de sumari
és una irregularitat greu
i si s'esbrina
qui realment l'ha fet
però si et refereixes
al periodista
lògicament
és que no pot
però tampoc té l'obligació
de revelar les fonts
al periodista
però a vegades
a vegades
per eximir-se
no vull donar idees
però per eximir-se
de cert grau de culpabilitat
pot intentar
és el típic
me callo
dic d'on ha sortit
dic per què ha sortit
tinc jo la culpa exclusiva
i sigut jo
qui he anat
ja penseu que
a veure
això és tan senzill
moltes vegades
com que s'estigui portant
un assumpte
en secret de sumari
com s'han portat
diversos aquí a Tarragona
i que al cap de 10 minuts
jo com a advocat
hi he entrat
en una oficina
en una dependència judicial
hi ha hagut allí damunt de la taula
papers
i documentació
o a vegades
els mateixos funcionaris
sense donar-se'n compte
estan parlant de l'assumpte
a veure
qui em diu
que jo Víctor Roca
advocat
no surto d'aquella oficina
i li agafo
i vinc aquí
a explicar-li a Holanda
García
què és
el que acabo de veure
i tu no has tocat res
ni has forçat res
senzillament
a veure
no ho he fet
ni ho faré
a veure
teneu-me
però escolta
però podria passar
i per què
en comptes de Víctor Roca
no pot haver sigut un periodista
dels molts periodistes
ja estic cansat de veure
per als jutjats
aviam que hi ha
que no hi ha
que això és legítim
i és una manera de fer la feina
totalment legítim
a més
és recomanable
perquè així es veu
com funciona una miqueta
i clar
que no entrat en aquella sala
i dic
mira escolta
aquí hi ha un escrit
o hi ha l'acte
de la declaració
de tals testimonis
de tal judici
i bueno
jo no vull ja
referir-me al tema
de l'espionatge
i les fotografies i tal
però clar passa
el que passa
que jo tinc la sensació
que de vegades
les parts que es poden veure
afectades
no sé si utilitzaré
la terminologia
que fan servir
els advocats
allò que han vist
lesionada
la seva imatge pública
han vist
com la seva vida
s'ha vist afectada
per determinats
titulars
per determinades maneres
d'actuar la premsa
un cop s'ha resol
judicialment
el tema
parlem de casos
doncs aquests
del fet divers
que normalment
es donen detalls
escabrosos
d'una víctima
a la família
es pot sentir ferida
evidentment
per una imatge
una fotografia
una informació
aquestes persones
poden actuar
després judicialment
contra un mitjà
de comunicació
està clar
poden actuar
després judicialment
sempre
i poden actuar
durant el procediment
és recomanable
esperar que hi hagi
sentència
per esbrinar
a veure què ha passat
en aquell assumpte
però a veure
si durant un procediment
una persona
creu
que s'ha vulnerat
un dret
en aquest cas
podem dir-li
la intimitat
o podem dir-li
la imatge
d'una persona
o que s'han utilitzat
imatges realment
com tu dius
escabroses
o detalls
que realment
no es tenien
per què donar
ni aquelles
persones implicades
volien que sortissin
a la llum
lògicament
poden reivindicar
el seu dret
després serà
que el jutge
els doni la raó
o no
a l'hora
de determinar
el grau
de culpa
penal
o civil
perquè a vegades
el que volen
és rascar
calés
precisament
de dir
escolta
em demano
100 milions
anava a dir
de pessetes
però
600.000 euros
per el fet
que he sortit
a la premsa
o han sortit
aquelles fotos
de
diré una cosa
una miqueta
una animalada
però realment
és així
d'aquella persona
que ha sigut assassinada
i pum
surt la foto
el titular
tot assangrant
jo puc demanar
que després m'ho donin
el que passa és que també hi ha la llibertat d'informació
i a veure on estava aquell cadàver
si estava en una habitació tancada
si estava al mig del carrer
clar, és que
tot es té que valorar
però es pot demanar
Déu-n'hi-do
i tant
segur que haurem de tornar a parlar
d'aquesta qüestió
i conèixer altres punts de vista
d'altres advocats
però també d'altres periodistes
per cert, Víctor
abans esmentarà
quan diuen que el jurat
es romandrà aïllat
i a mi de vegades em sorprèn
quan en sessions judicials
diuen
això que s'acaba de dir
no ho tindrà en compte
l'advocat
o el jutge
o qui sigui
no es tindrà en compte
escolta
ho has sentit
ho has sentit
com et pots inhibir
d'una cosa que acabes de sentir
com que no ho tindrà en compte
que passem un típex
pel cervell
et posaré un altre exemple
que no té relació amb el jurat
perquè en judicis
amb jurats
se'n fan pocs
sí, poquets
la veritat és així
però
una qüestió més habitual
jo com a advocat
per exemple
perdoneu
això és la calor
que ens fa
ens afecta la veu
doncs un advocat
per exemple
té 10 preguntes preparades
per fer
un interrogatori
ell és conscient
que d'aquelles 10
potser 4 o 5
el jutge
els considera improcedents
no procedeixen
i saps que et diran que no
però subjectivament
pot afectar
amb aquell jutge
i tu ja saps
a veure
ja no entrarem a valorar
quines són procedents
o improcedents
això són estratègies
ja
correcte
però ja s'ha fet
ja s'ha fet
i més avui en dia
que en molts procediments
no penals civils
es grava
es filma en vídeo
aquell judici
clar
de moment ja ho has fet
ja l'has deixat col·lar
doncs el mateix
això no se tindrà en consideració
no se tindrà en consideració
però
lògicament
es queda gravat a la memòria
qui se'n recordi
no ho té per què tenir en compte
no es pot reflectir directament
en la sentència
però tu veus sentències
que aquest és
el contingut de certes
pegurtes impertinents
sempre està implícit
tàcit
té una mica
ja no dic
que el impertinent
impertinent és
i no té que constar en acte
però avui en dia
que es poden filmar
les
els judicis
i ja no dic
i torno al tema mediàtic
que els medis de comunicació
treguin el titular
se han considerado
impertinentes
o se considerado
que no había lugar
algo realment
que consideren important
llavors ja
home de fet
als Estats Units
ja fa molts anys
que hi ha canals temàtics
que es dediquen
a retransmetre en directe
els judicis
i això és habitual
les 24 hores del dia
més o menys
recordo el de l'O.J. Simpson
en concret
és a dir que no cal anar
a la ficció
que es van estar
un munt de dies
sí sí
el que passa és que
el sistema americà
un dia m'agradaria portar
un advocat expert
en qüestions
anglosaxones
que hagi tractat
algun tema directament
als Estats Units
perquè realment
l'advocacia
i la justícia en general
als Estats Units
això sí que
ho hem vist bastant
pels medis
jo el primer
pels mitjans de comunicació
però tela
perquè allí sí que
els judicis
aquí també
i el poder mediàtic
ja
el poder mediàtic
ja és que
llavors
allí treuen suc
de qualsevol cosa
però bé
Un tema més
que afegim
a la llarga llista
de temes
que volem continuar abordant
des del matí
de Tarragona Ràdio
cada dimarts
en aquest espai
que realitzem
en col·laboració
amb el Col·legi d'Advocats
de Tarragona
impulsat pel grup
de Joves Advocats
Víctor Roca
gràcies per acompanyar-nos
gràcies a vosaltres
esperem que la Lourdes no tingui una guàrdia
gaire difícil
i pugui ser amb nosaltres
la propera setmana
molt bé
d'acord
gràcies
adeu adeu