Ara passa un minut d'un quart d'una del migdia.
És moment d'obrir la línia directa amb l'alcalde de la ciutat.
Com fem cada primer dilluns de mes?
Saludem l'alcalde Joan Miquel Nadal. Molt bon dia.
Bon dia i bona hora.
Benvingut. Vostès ja coneixen la dinàmica.
És l'habitual d'aquest espai.
L'objectiu és que vostès puguin entrar en contacte telefònic amb l'alcalde
i li plantegin totes aquelles coses que els amoïnen, els preocupen,
els satisfà com a ciutadans.
Preguntes, dubtes, crítiques, suggeriments
que poden fer arribar en directe a través del 977-24-4767.
És el telèfon habitual de Tarragona Ràdio
a través del qual vostès poden parlar amb l'alcalde
des d'ara i fins aproximadament fins a la una del migdia.
D'aquí uns moments imaginem que podrem donar pas a la primera comunicació,
però també, alcalde, em penso que hem de donar resposta
a algunes qüestions que es van plantejant l'anterior línia directa.
Sí, és així.
El senyor Ivan es queixa que un veí posa la música molt alta a la nit
i no deixa dormir,
i, sobretot, de que truca la Guàrdia Urbana.
És el carrer Verge de la Misericòrdia,
entre els números 23 i 25.
Bé, hem donat compte a la Guàrdia Urbana,
estem pendents d'anar detectant el tema
i, efectivament, si hi ha alguna nova,
en fi, una nova moviment en aquest sentit,
doncs la Guàrdia Urbana té instruccions d'actuar amb màxim rigor.
La senyora Mercè pregunta si s'asfaltarà el pàrquing de terra
que hi ha a la Sabinosa entre la via del tren i els pisos nous que estan fent.
Segons el projecte aprovat per la Junta de Compensació,
que s'està portant a terme actualment,
aquest espai no s'asfalta per evitar l'impacte visual de l'asfaltat,
que seria molt dur.
S'adona un altre tipus de tractament,
com és la terra compactada, per evitar el fang.
A més, s'intenta donar el màxim de naturalesa a l'entorn,
encara que no deixa de ser un pàrquing.
També es plantarà arbres
i s'espera que cap a meitat de juny estarà acabat el pàrquing.
La senyora Maria Maripaz,
que regenta el bar-restaurant Bitàcora del carrer Comerç número 7,
es queixa que amb la normativa municipal existent
per impedir la instal·lació de nous bars per la conflictiva de la zona,
ella no pot ampliar el seu negoci així com altres,
com per exemple el mesón del Fraile.
Avui, justament avui, tal com li vaig dir a maigua senyora,
la comissió de govern ha tractat el tema
i ha ordenat una revisió de l'ordenança
per part de la comissió d'urbanisme,
a fi d'afecte que s'adapti a les noves circumstàncies
si és que cal fer-ho així.
Si li sembla, alcalde, afegirem un altre tema.
El que passa és que tenim ja una primera trucada.
Per no fer esperar aquest oient, li sembla bé que donem pas a aquesta trucada?
I en tot cas, és una senyora que es diu Margarita,
que ha trucat aquest matí,
però ara donem pas a una trucada en directe.
Bon dia.
Bon dia.
El seu nom, sisplau.
Francesc Curto.
Quan vostè vulgui pot intervenir.
Hola, bon dia, senyor alcalde.
Bon dia, bona hora.
Mira, sóc un veí afectat i perjudicat
del carrer Piní Soler número 5.
Fa uns dies s'han col·locat la zona blada
i per aquí, mentre, és que ja estan posats en vigor.
Llavors, com és que heu fet aquest carrer?
Si no és un carrer estrictament comercial,
sota el nostre punt de vista no és oficial,
no és allò molt transitable.
És transitable ara perquè fa el parc de l'Avinguda de Catalunya,
però és molt tranquil.
De fet, la contesta genèrica amb aquest tema és la següent.
Jo el que li demanaria és que vostè,
que té aquest criteri,
que és un criteri també valorable,
que parlés, per exemple,
amb l'Associació de Veïns de la Verge del Carme.
Miri, el problema és que l'espai per aparcar
és un espai molt reduït.
És a dir, el número de vehicles que hi ha per habitar a Tarragona
és exigeradament alt.
El nivell de vida fa que hi hagi més cotxes
dels que pot absorbir la pròpia ciutat.
Aleshores, el que busca l'Ajuntament és el següent.
Que hi hagi, en primer lloc,
una certa renovació dels cotxes.
És a dir, que els cotxes no es quedin parats tota la setmana
d'una manera ferma en un lloc determinat.
Segona, que no es produeixi el fet
que un determinat veí d'un altre lloc del seu entorn,
com que no troba a la vora seva un lloc per aparcar,
vingui i deixi durant tota la setmana el cotxe
i només l'utilitzi els dissabtes i diumenges.
I a més, amb la zona blava,
el que es garantitza, com a mínim,
és que el resident en aquest espai
sap que a la nit, al migdia,
i els dissabtes i diumenges
té una possibilitat d'aparcar que abans no tenia.
En tot cas, tots els temes de les zones blaves
estan subjectes a revisió
i de la mateixa manera que vostè planteja aquest tema
i que se n'han platejat, altres els anirem valorant.
Però el que ha de quedar ben clar
és que tenim poc espai
i aquest poc espai que tenim per aparcar els vehicles,
aquest poc espai,
i això no és un invent de l'alcalde,
sinó que és una constatació normal i corrent,
aquest poc espai s'ha de tractar de repartir
entre els veïns,
perquè no es doni el que s'estava donant.
Per exemple, el cos del Bou,
que era un àmbit que no era comercial.
Què passa?
Doncs que hi havia veïns que aparcaven el cotxe,
el cos del Bou i no el traien donant tota la setmana.
I l'espai es té que repartir.
Aquesta és la raó.
Una altra cosa és que a vostè no li agradi,
que això també és possible,
però la raó és aquesta.
La cosa està, senyor alcalde,
que jo soc un treballador en actiu,
estic treballant a torns.
Arribo a les 6 del matí
i si aparco el cotxe,
a les 9 m'he de llevar a posar el tíquet.
a les 12 o a les 11 m'he de tornar a posar el tíquet.
No, no, senyor, no.
A les 4 de la tarda, perdó,
m'he de tornar a posar el tíquet.
No, això és un problema d'informació.
I fins a les 10 de la nit que no agafo el cotxe,
què faig?
No, això és un problema d'informació.
Oh?
No, no, és que és un problema d'informació.
Si vostè a les 6 del matí se'n va a dormir,
vostè posa el tíquet,
compra el tíquet a les 6 del matí
i no li comença a computar fins a les 9.
I a les 11 m'he de llevar expressament per posar el tíquet,
que són dues hores.
No, no, no.
Sí, sí, sí, sí.
Bueno, doncs sí.
D'acord.
Alguna cosa més?
Digui, Francesc.
L'altra cosa.
Diguéssim, aquí van començar a pintar el dia 21 al carrer.
El dia 22, 23, 24,
durant totes aquestes setmanes va estar pintant.
Però a partir del dia 22,
és una cosa que també trobo molt mal feta,
amb molt poca informació, senyor alcalde,
és que a partir del dia 22 les màquines,
els parquímetres, perdó, ja funcionaven.
Aquí no hi havia cap persona municipal
o empleat dels parquímetres,
aquí ells no es feien càrrec de res
i la gent anava pagant.
Com és que això no es posava
un precinte a la ranura
o s'anul·lava la màquina?
Perquè aquí hi ha uns calers,
perdó, uns diners,
dient que aquests dies 22, 23, 24,
i fins al 29, que no va ser operatiu,
que segons els empleats dien que no era operatiu,
llavors aquests diners, què passa?
Què fem?
Alguna cosa més, Francesc?
De moment no, gràcies.
Gràcies a vostè per la seva trucada.
No sé exactament,
és que no puc contestar,
perquè hi ha qüestions,
si s'han cobrat uns diners,
indegudament se la tornaran,
això és evident.
Jo he entès el que plantejava el Francesc
era que no era,
aviam,
que no estava obert aquesta període de pagament
i que la gent pagava
perquè enveure la màquina...
Si es va pagar perquè enveure la màquina
tornarem els diners immediatament,
això que no es preocupi.
Però vaja,
jo crec que el problema és un problema,
és a dir,
la qüestió és que quan estàs intentant
plantejar un problema d'una col·lectivitat,
el problema d'una persona que treballa a torns,
no el pots fer jugar amb la del resta,
perquè és un tema molt individual
i molt concentrat amb ell.
Per tant,
estàs tractant de fer un àmbit per tot l'entorn
i efectivament,
quan juga un paper com el d'una persona que treballa a torns,
doncs no el pots incloure,
perquè hi ha d'haver altres
que també són semblants amb aquells,
però del que es tracta amb aquestes situacions
és intentar respondre amb una mesura
que beneficia la col·lectivitat.
I clar,
sempre que hi ha una decisió administrativa
o una decisió de treball,
sempre hi ha algú que no acaba
d'anar-li la norma amb el seu criteri.
I aquest és el cas d'una persona que treballa a torns
i per ell a la zona blava és una disfunció
i això ho reconeixeu.
Però és individualitzat, clar.
No té un valor estadístic ni de bon tros,
però de vegades a les tertúlies,
sense les mateixes que fem en aquesta casa,
per exemple,
poques vegades jo he sentit a dir
gent que estigui en contra
de les zones blaves com a tals.
El que sí es reclama sempre
és allò de la targeta de resident,
que potser anava una mica en la línia
del que parlava el francès, no?
Les persones que viuen allà,
que s'entén que en una zona molt comercial
hi hagi moviment,
però de vegades els ciutadans el que diuen,
d'acord, però siguin una mica flexibles
amb els ciutadans, amb els residents.
No, la targeta de resident arribarà
i arribarà a partir del moment
que estigui a establir tota la planificació
de les zones blaves.
Això ja ho vam dir
i no es preocupi que al final,
quan sigui el moment corresponent,
arribarà la targeta de residents.
Això és evident.
però han d'estar les coses planificades
i organitzades.
Contestem a la Margarita?
Contestem, era una veïna de Sant Pere i Sant Pau
que ens ha dit que a les 12 anava a buscar
els nens a l'escola,
que s'enduria l'aparell de ràdio
per escoltar la resposta
però que ella no podia trucar.
S'ha posat el...
Amb el pinganillo, que diguem, no?
L'auricular aquest.
Si s'ha posat l'auricular,
doncs repassarem tots els temes
que vostè diu.
Ara es comença un pla d'asfaltat.
El pla d'asfaltat tindrà una segona part
dintre del final d'aquest any.
La primera serà abans de l'estiu.
La segona.
I donarem un repàs
amb aquests carrers que vostè indica
i amb aquelles esboreres que vostè indica.
El tema dels arbres és el que...
Tots ells donarem un repàs
però jo és que el tema dels arbres
m'estranya.
Però vaja, els mirarem tots.
Allò ens apuntava que fins i tot
de vegades li fa tanta llàstima
a aquells arbres
que baixa amb una garrafa d'aigua
i ella mateixa els rega.
És d'agrair això.
Sí, però com prendrà el calde.
És d'agrair, és d'agrair.
No, no, això és una ciutada responsable.
El voluntariat està molt bé
en determinats moments, no?
Tampoc és tan greu deixar regar un arbre, no?
Ho dic per vostè.
M'aboniqui tot.
Fixis que aquesta senyora
és una ciutadana normal
que d'entant en tant
s'han adonat d'aquesta necessitat.
Parlava sobretot la Margarita
del carrer principal
i del carrer Miquel Servet, també.
No, és el carrer de l'ambulatori,
el Miquel Servet.
El que passa és que és un carrer
que està molt treballat i està molt...
En fi, dintre del pla general
d'asfaltat
i van aquells carrers
el que són dos fases,
una primera ara i una segona
durant el mes de setembre.
En tot cas,
prenc nota del que m'ha dit aquesta senyora
i intentaré anar solucionant aquestes coses
i parlar d'elles
la pròxima vegada que ens trobem aquí.
De fet, la Margarita ens ha comentat
que en una conferència
que va fer vostè al Centre Cívic,
que em penso fa en quant temps es va parlar...
No, fa en quant temps, no, fa un mes.
Fa un mes.
Aleshores, ella el que volia saber,
però perquè no ho sabia,
era quan estava previst
que comencessin
totes aquestes obres d'arranjament
d'aquestes zones.
La primera del...
Per exemple,
parlava de moltes coses.
L'arranjament d'aquesta qüestió
és en dues fases.
La primera abans de l'estiu
i la segona després de l'estiu.
L'asfaltat.
El tema de...
També parlàvem en aquell dia
de la llar de jubilats,
al mes de setembre.
També parlàvem de la construcció
de la piscina coberta,
projecte que sortirà ara.
Parlàvem de moltes coses
i d'algunes més
que tenim d'anar fent.
Però era tota una planificació
i aquesta és la que intentarem complir.
Estem aquí en la línia directa
amb l'alcalde de la ciutat.
Els recordo el telèfon
de Tarragona Ràdio,
el 977-24-4767.
Perdoni que insisteixi l'alcalde,
però vostè abans deia
que això de la targeta de resident
arribarà quan estiguin
totes les zones blaves,
tot aquest tema dissenyat.
N'hi haurà moltes més encara?
No, el que succeeix
és que m'agradaria
que dintre de la planificació...
És a dir, nosaltres vam...
Jo mateix,
a vegades que parles nosaltres,
sembla que estigui...
Quan nosaltres vam dissenyar
tot el pla de pàrquings
i això contenia una sèrie d'anys.
I aleshores,
la porta en marxa
dels aparcaments,
la porta en marxa
de les zones blaves
i la porta en marxa
de la targeta de residents
és un cúmul
que arribarà conjuntament
tots a l'hora.
D'això es tracta,
perquè si no
se descompensen moltes coses.
No sé si tenim
una altra trucada.
Ara m'ho confirmen
des del control de so.
No ho sabem amb exactitud.
No et fa absolutament
gens de casa, aquest senyor.
Tenim una trucada?
Sí, sembla que sí.
Hola, bon dia.
Ah, bon dia.
El seu nom, sisplau.
Em dic Maria Pons.
Maria, aviam,
abans amb el francès...
Sí, esperi un momentet, sisplau.
És que de vegades, clar,
entrem en la rutina
i jo em descuido
coses fonamentals.
En la mesura del possible,
els agrairíem
que abans al francès
no li hem dit
que escoltessin la resposta
a través de l'aparell de ràdio.
Sap per què?
Perquè així deixem la línia lliure
i poden trucar amb els oients.
D'acord, Maria?
Vale, o sigui,
em trucareu vosaltres o què?
No, no.
Vostè ara ja planteja la pregunta
o el dubte o el que sigui.
i escolta la resposta
a través de l'aparell de ràdio.
Pel 102.7.
Mira,
el Miracle,
la platja del Miracle
és que està,
està que fa pena.
Unes rates
de l'altre dia...
M'assens?
Sí, sí, sí.
Ah, perdó.
De l'altre dia
que va ploure tant
es veu que les croaques aquelles
devien portar
tot el que hi havia
i tota la platja
està plena de rates.
L'altre dia
vam anar
però com conís, eh?
Quin dia vam anar?
Vam anar, mira,
jo hi vaig anar-hi
aquesta setmana passada,
devia ser el dimarts
i després vam tornar a dinar
abans d'ahir
i vam tornar a dinar
i ahir van anar-hi
i encara la platja
està igual.
Mira,
allà,
inclús jo l'altre dia
vaig trobar un cotxe
d'una furgoneta
que els vaig preguntar
a veure si eren
de l'Ajuntament
i em van dir que sí.
Dic, escolta,
per favor,
passeu per davant
de la platja,
davant de l'aigua,
dic,
hi veureu el que hi ha.
Dic,
perquè és que fa pena.
dic, però una pudor
i unes mosques
que no tinc per res,
amb la color que feien allà.
I van dir,
és que a nosaltres
això no ens convé,
diu,
però,
diu,
no és del nostre apartament.
Diu,
però,
de totes maneres,
hauries de trucar,
diu,
però jo,
nosaltres personalment
els hi direm.
Dic,
però abans de res,
mireu,
la cloaca que hi ha
al costat de la platjeta
petita,
que allò hi ha
com una bassa
grandíssima,
però està podrit
allò de rates
i d'aigua
que està negra
que des de dalt
no es pot passar
de la pudor que fa,
que trobo-te estrany,
però és que no ho entenc
com la gent
o no ho diu
o inclús estan
quasi allà
tocant
a la sorra,
prenguent el sol
i estan allà.
És que és per agafar
un tífols,
allò,
eh?
I mira,
he trucat,
he trucat un munt de puestos,
hem trucat,
hasta a Medi Ambient,
i ens passen la pilota
d'un a l'altre,
d'un a l'altre.
A l'Ajuntament
hem trucat,
o és que no és un conveni nostre,
truqueu allà.
Inclús he trucat a Marítim
i m'han posat a Barcelona
i han dit,
diu, no,
això és per urgències
de Barcelona.
Dic, bé,
és que una urgència
és això,
perquè aquí es pot agafar
qualsevol mal,
qualsevol epidèmia.
I ara,
doncs mira,
per casualitat
he sentit això,
dic,
doncs ara ho exposaré,
perquè és que és de pura necessitat,
eh?
És que no l'han tocat,
a la platja,
des de l'any passat,
està igual,
de brutícia,
en part tenim molta culpa
en nosaltres,
però en part en tots aquests
de bandevals
i tot això que ha fet
ha portat un munt
de porqueria
i està tot allà
a la platja,
que com has de passar
has d'anar saltant
d'un lloc a l'altre
perquè està bruta,
brutíssima està,
i per això
paguem impostos,
jo dic,
home,
per favor,
no ho sé com no poden
anar a mirar
la platja
de la manera que està,
perquè estem ja estiu,
perdó.
No, no,
i ara Maria,
només jo li volia
preguntar si volia
afegir alguna cosa més.
No, no,
parlaria moltíssim,
però bueno...
De la platja
o de més coses?
Bueno,
de moment ara
era la qüestió
de la platja,
perquè estem indignades,
som una colla
que hi anem a prendre
el sol un rato
i la veritat,
anem allà,
jo dic jo,
jo no hi vinc
perquè aquí es agafa
qualsevol cosa,
dic i no tinc ganes
d'agafar alguna cosa
sense necessitat
per això,
perquè ja et dic,
les rates són,
ara ja estan xafades,
negres,
mira,
una pesta
i una cosa
que te'n fa vomitar.
Déu-n'hi-do, Maria,
molt descriptiva.
No, però no una ni dues,
em van comptar
sis l'altre,
i una que flotava l'aigua.
Això,
perquè s'entén,
és que no sé
amb quin puesto
havíem de trucar
i mira,
ha sigut casualitat.
Doncs ara aviam
si l'alcalde
li pot donar
una resposta
que li satisfagi
a vostè
i sobretot
als usuaris
d'aquesta zona.
No, no,
simplement que netegin
allò
i punto.
Gràcies per trucar-nos.
Gràcies a teo.
Adéu-siau,
bon dia,
fins una propera ocasió.
alcalde?
No, doncs ja ho netejarem.
És d'aquesta zona.
L'únic que
segurament
deu referir-se
a la misària.
Allí no hi ha cap cloaca.
O sigui,
allí no hi ha
absolutament cap cloaca.
Doncs aquest estancament
d'aigua
que es refereix a Maria.
Es deu referir
a la misària
del carrer Barcelona
que està allà
però que va mar en dintre.
No sé exactament
però vaja,
ho farem anar a mirar
i anar a netejar.
Donem pas
a una nova trucada.
Bon dia.
Hola, bon dia.
El seu nom?
Miri, Juli Pamereda.
Quan vostè vulgui
treballador de l'empresa
Hèrcules Química.
Hèrcules?
Hèrcules Química.
Química
és la que està
al costat
de l'Autolica
i de la Forn, no?
Efectivament.
Que sembla ser
que van a fer un vial.
Un?
Un vial
que travessa l'empresa.
No.
No, no.
El pla general
marca un vial
entre Autolica
i vostès,
si no recordo malament.
Però no l'atravessa
pel mig l'empresa, no?
Bueno,
l'atravessa una part
de l'empresa
perquè han de fer
una rotonda
i dona...
No, però no és...
si...
Perdoni, digui el que pensava dir
és que m'assembla
que sé el que vol dir.
No, que sembla ser
que nosaltres
ens hem ensenyat
uns planos, no?
Amb el qual sembla ser
que hi ha un vial
que travessa
part de l'empresa,
no dic tota l'empresa,
part de l'empresa
i llavors,
d'alguna forma,
doncs ens interessava
saber quan s'inicia això
i en què afectarà això
a la qual és l'empresa.
No té res a veure
amb les actituds econòmiques
de l'empresa
i les que puguin haver parlat
amb vostès
en els últims 5 o 6 anys
amb aquest tema.
Això que quedi clar
perquè dóna la sensació
moltes vegades
que la possibilitat
de trasllat...
Estic parlant de...
Com se deia aquesta empresa abans?
Ceratònia.
Ceratònia.
Les relacions
empresa-treballadors
i la possibilitat
que els traslladin
a vostès,
si no recordo malament,
fa 4 o 5 anys
cap a Burgos
o cap aquí o cap allà,
no recordo exactament,
no tenen res a veure
amb el pla general
i els traçats
del pla general
no afecten per res
els processos econòmics
de l'empresa
en quant a producció.
Això ja està passat,
el procés de canvi
a Aranda,
tot això ja està passat.
Aranda,
a Burgos era,
no?
A veure com ens afecta.
No, no els afecta,
no afecta els processos productius,
vull dir que no
sigui excusa això per res.
I que en principi
això no afectaria
en el que és
la marxa quotidiana
de l'empresa.
No, sí,
és que...
Aquest senyor
jo m'assembla
que ens entenem,
no?
Sí, sí, jo, sí.
Doncs si s'entenen vostès,
ja està bé,
si hi ha algú
que estigui interessat
entenem també això
que truqui, eh?
No el coneccio.
Donem més explicacions.
Alguna cosa més, Juli?
No, no.
Bon dia, bona hora.
Gràcies per la seva intervenció,
molt bon dia.
977 24 47 67
és el telèfon de contacte
per participar
en aquesta línia directa
amb l'alcalde de la ciutat.
Per ser alcalde,
la platja llarga,
l'aparcament,
els accessos,
ja comença.
La temporada de platja
es van a autobús,
ja, ja...
No, la platja,
no, ja no ho dic,
jo crec que
es tindria que anar caminant,
però jo sóc incapaç de fer-ho.
Home, caminant de Tarragona a la larga
no li dic jo
que no sigui saludable,
però...
Saludable,
ja m'entén.
A la platja va tota la família,
canalla i gent gran.
Ara, si estigués aquí l'Agustí,
diria que és així,
però no hi és,
perquè s'ha mort son pare,
justament,
i...
Però, vaja,
el condol de tots,
l'Agustí.
però el que voldria dir-li que...
A veure,
com és allò del 10 de mai
no te mojes el saio?
Hasta el 30 de mai.
No, el 40...
No, el 40, el 40.
El 30 ja està mullat el saio.
Hasta el 40 de mai
no te mojes...
No te quites el saio.
Això.
Déu-n'hi-do,
és un refranye.
Bé, el que succeeix
és que les platges
se comencen a netejar
el dia 1 de juny.
És on comencen
les contractes de neteja.
Una altra cosa
és que fem uns repassos
durant el mes de maig.
I s'ha produït dos coses.
La primera és que
hi ha hagut un bon temps
i les platges
estaven plenes
abans d'hora.
Bé, quan ha tocat,
quan ha fet calor.
Ahir les platges
estaven a tope,
la llarga
i el miracle
i l'arrebassada.
I la neteja
en profunditat
d'unes platges
que sempre estan netes
a l'estiu
no comencen fins a l'1 de juny
que són l'època
en què contractualment
ho fem.
Potser ens tindrem
que començar a pensar
a fer-ho a partir...
En lloc del 40 de mai
o a partir del 20 de mai.
Sí, s'haurà de buscar
un altre refrany.
Donem-vos una altra trucada
si li sembla?
No, no.
El que també
hauran pogut observar
és que hi ha hagut
unes calmes molt importants
i quan hi ha aquestes calmes
tan importants
ahir inclús hi havia
una bruma
de la calentó
de l'aigua
i del...
Perdó.
I el dissabte a la tarda.
El fred que estava a l'aigua
i la calentó
produïa aquestes brumes
i hi ha hagut unes calmes importants
i aquestes calmes importants
no afavoreixen la renovació
i en alguns casos
això produeix
unes certes
sensacions
de brutícia.
si hi hagués hagut
un fenomen normal
del mes de juliol
al mes del gos
que són les algues
hagués estat ara
hagués sigut
francament important.
Jo li tornaré a preguntar
pels accessos.
No pateixi
però donem pas
una altra trucada.
Bon dia.
Amb autobús.
Bon dia.
Hola, bon dia.
El seu nom.
Marta.
Marta, quan vostè vulgui.
Miri, truco del Serrallo
i és per dir al senyor Alcalde
per preguntar-li més que res
a veure el per què
estan fent les pintades
dels senyals de terra
de totes les senyalitzacions
i en canvi
han deixat tot els clots
per tapar.
Llavors és com allò de dir...
A veure,
vostè truca
vostè truca
de part
de dues persones
d'una tertuliana
de la ràdio
i de l'Esteva.
No, no, no.
Jo truco pel meu compte.
No, ja, però
és que es van donar compte
ells i m'ho van dir
s'arreglaran els clots
abans del 27
d'això perquè la...
Clar, perquè
estàs pintant-ho tot
inclús damunt dels clots.
És veritat.
Llavors jo penso...
És veritat.
M'entén?
Penso...
És una cosa que es contradiu, no?
Perquè dona la sensació
que diguessin
doncs, bueno,
s'ha de tapar
o se deixen els clots
per pintar.
No, no.
Però és que està tot pintat
i dic, ah, sí que no ho sé.
I com que soc una veïna
que compro, visco
i passejo pel serrallo...
Doncs ja està.
Té tota la raó i...
Però que consti
que no és...
No, però és que m'ha fet
molta gràcia perquè...
Truca en nom propi, la Marta?
No, la Marta...
Escoltim, no necessito
ningú per trucar
i per parlar-nos amb l'alcaldea.
No, és que m'ha fet
molta gràcia
perquè el dijous
ja m'han trucat
dient que succeïa aquest tema
i per això m'ha vingut al cap
això de...
Però, efectivament, té raó.
Home, però escoltim, eh,
que jo a cada vegada...
Bueno, no em renyi més, dona,
ja ho arreglem.
Alguna cosa més, Marta?
Marta.
Digue'm.
Alguna cosa més?
No, no, és que no et sento gaire bé
perquè truques un nen a l'hambri...
Ah, va.
No, dic que no em renyi més.
No, i ara, com l'he de renyir.
Però si és el nen de la casa,
ell, quan arriba el serrallo.
Gràcies.
Vinga, adéu-siau.
Adéu, bon dia.
Adéu, Marta, bon dia.
I això la culpa la té el Marçal de la brigada.
No jo, el Marçal.
Miri, entre la Marta, el Marçal i vostè...
No la tinc jo.
Com abans que diem el Juli,
ja sabem de què estem parlant, francament.
No, a veure, té raó,
la Marta té absolutament tota la raó.
I tenen raó tots.
Però la resposta és ben clara
que això s'ha d'arranjar en breu.
Ens hem equivocat i s'ha d'arranjar.
Alcalde, per molt que vostè digui
els autobusos hi ha una realitat
dels accessos a la platja llarga
es fan molt dificultosos.
Vostè, com bé deia,
i és ben cert,
cada cop sembla que s'avança més
la temporada de platges.
És difícil sintonitzar
el que és la vigilància, la neteja
amb l'ús que fan les persones,
perquè, clar, és una cosa aleatòria,
depèn de la meteorologia.
En aquest cas,
la gent va utilitzar les platges
i ahir, aquest matí a més,
hi havia persones que ho comentàvem,
la platja llarga,
l'accés d'entrada, sortida,
es va produir un autèntic col·lapse.
Bé, és tot, no?
Nosaltres, normalment,
dissabtes i diumenge
es posàvem un guàrdia
que donava sortida a la rotonda
i el que se'ns ha disparat
amb 10 dies d'anticipació.
Això és una experiència,
teniu tota la raó,
això és una experiència
i intentarem que l'any que ve,
doncs, donar la instrucció
que a partir del 15 de maig
se comencin a netejar les platges
i que, a més,
se posi la guàrdia urbana
a donar sortida a la llarga.
És aquell moment...
Però no es pot fer res allà,
en aquella zona de la platja llarga.
No, no, no,
l'única solució és els dissabtes i diumenges,
que és quan posar un guàrdia urbano
allà a la sortida,
com s'ha fet,
per donar entrada.
I després...
No toca res.
No.
I després el que convindria
és fer una crida
als ciutadans que venen
des de Barcelona,
per exemple,
o des de la Mora,
per fer un més a prop,
direcció a Tarragona,
que quan arribin al crucer del Callà,
que siguin tan amables
de donar d'entant en tant
allò per un exercici
de tranquil·litat,
donar...
Parar una mica,
que no costa res,
perquè es guanya immediatament
amb velocitat,
i deixar entrar les persones
que giren des de Tarragona
a direcció al Callà.
Que volen fer el canvi de direcció
o bé anar cap al Callà
a un altre cop.
Llavors s'atracta una mica
de demanar als ciutadans
que pari una mica el vehicle,
aturis una mica
i doni entrada allò que...
Només que pares 10 o 15 segons
o 20 segons
poden passar 10 o 12 cotxes
i es pot anar facilitant
entre tots el gir aquell.
Donem pas a una altra trucada?
Bon dia.
Bon dia.
Em consta que sí,
que teníem algú
a l'altre costat del fil telefònic.
Aviam si podem recuperar
aquesta comunicació.
Sí, sí que tenim aquesta persona.
Bon dia.
M'he dit Victoria Fernández.
Quan vostè el vulgui, Victoria.
Sí, i truco des d'aquí
del carrer Pere Mallorca,
número 27,
al costat del xino,
que el senyor alcalde ja el coneix.
Pere Martell.
Sí.
No, i Pere Martell.
Carrer Mallorca, perdó.
Mallorca.
Mallorca, Pere Martell.
Mallorca, 27.
Sí, sí, sí.
Mallorca, 27.
Llavors tenim aquest jardí
que diu que han de fer al davant
i, bueno, fa temps i temps
que el projecte està aquí
i diu que és que no l'aprova amb vostès,
la constructora no ho fa
i tenim un aparcament gratuït.
Aquella constructora,
mira, jo ho dic per la ràdio,
aconseguirà fer-me enfadar.
Sí.
Sí, aconseguirà fer-me enfadar aquell constructor.
Aconseguirà fer-me enfadar al final.
Sí, senyor alcalde.
Perdoni un moment,
Victòria, té l'aparell de ràdio a prop del telèfon?
Sí.
Si és tan amable el pot retirar
perquè així l'entendrem perfectament.
El seu so arribarà d'una manera molt clara.
Molt bé, molt bé.
No, és que el constructor el vaig cridar al meu despatx
farà un parell de mesos
i m'ha dit que aniria molt més de pressa,
que aniria organitzant les coses
i la veritat és que s'ha preocupat més
de fer els seus pisos
i donar entrada a les seves residències
que no pas d'arreglar l'espai que hi ha entre allà.
I la veritat és que ara quan pugi allà
li faré fer una inspecció.
i serà perquè vostè ho ha dit
però és que ja està bé
perquè és que a més el vaig cridar
i li va dir, home, per l'amor de Déu,
faci el favor
i diu, no, no, escolti, ja ho arreglo, arreglo
però vaig passar l'altre dia
i no acabava de sortir-se
i a més s'ha de buscar alguna solució
perquè la imatge del transformador
es difumini una mica
i la veritat és que s'ha preocupat
de donar entrada als residents
amb aquells pisos
i té la part del davant feta un fàstic.
Sí, té vostè tota la raula.
No, la raula té vostè.
Sí, i és que jo he trucat diverses vegades
inclús amb la seva secretària,
el que passa és que ara amb vostè no es pot parlar,
inclús a l'urbanisme,
i bueno, me diuen que és que aquest senyor
doncs ha canviat el projecte que va presentar.
Llavors parles amb ells i dius
que és que vostès no li donen el permís
i llavors jo penso que s'estan passejant en antros
i jo avui que he sentit que podia parlar amb vostè
i em sembla una persona molt enraonada i molt maca,
doncs jo dic, mira, avui aprofitaré per parlar amb el senyor alcalde
i a veure si solucionem això.
Doncs aquesta tarda tindrà l'inspecció de l'Ajuntament.
Gràcies per trucar-me.
Molt bé, moltíssimes gràcies.
Gràcies, Victòria.
Molt bon dia.
Déu-n'hi-do.
No, és que és injust.
A veure, jo moltes vegades truco per telèfon
a constructors industrials
i dic, home, per l'amor de Déu,
intentem donar-se'n compte
que això és un espai urbà i un espai ciutadà.
És a dir, hi ha molts constructors,
no aquest, ara parlem general,
hi ha molts constructors
que utilitzen l'espai públic,
l'espai seu,
doncs com...
Perdó, l'espai públic, la vorera,
hi posen el material,
hi posen la grua,
hi posen no sé què,
hi posen no sé quantos,
i d'aquesta manera tenen com el magatzem allí davant.
Clar, això no és lògic.
Hi ha una part de l'obra
en què es necessita aquest espai,
però s'ha d'anar finalitzant l'obra
i anar reduint-ho tot i arreglant-ho.
Hi ha persona que va a la seva,
a arreglar-se la seva obra,
a muntar-se, a entregar els pisos
i a l'espai del davant l'últim
perquè és l'improductiu, segons ells.
I això és molt injust.
És injust que utilitzin l'espai del davant
com Déu els doni a entendre,
perquè això d'aquesta manera
baixa el camió de la Tutjana
i el tiren allí,
baixa l'arena, pum, pam,
i fan el que els dona la gana.
Bé, moltes vegades, moltes,
els crido personalment o per telèfon
i dic, escolti, miri,
vostè té la llicència tal,
vostè té aquest espai fet un fàstic,
davant, faci el favor.
Normalment et diuen
moltes gràcies per no haver-me enviat
la Guàrdia Urbana, moltes gràcies.
I aquest senyor el vaig cridar
i va venir al meu despatx a la tarda.
Em sembla que era sobre les 7 de la tarda
de farà 5 o 6 mesos.
I li vaig dir, escolti'm,
que és que no pot ser.
Escolti'm, és que no pot ser.
Terror, terror, terror, terror.
Terror, terror,
i fa dues setmanes o tres
vaig passar per allí davant
i terror, terror, terror, però...
Clar, el que passa és que això
moltes vegades l'alcalde dels ciutadans
no ho saben, coneixen la seva realitat del dia a dia
i no saben exactament...
Això està a vostè, eh?
I vostè, també, per explicar-ho públicament.
I és important.
De vegades et trobes, eh?
I vostè, que el que sí és ben cert,
i de vegades ho diu, ja és cert,
que passeja molt i volta molt per la ciutat.
El xino aquell,
el xino m'assembla que van rejolar l'espai de davant
perquè no li acabava.
Ves el que li dic ara.
I mateix.
El xino, bueno, el xino amb algun xinet més,
vull dir, algun ajudant que devia tindre,
sol no són ràpids els xinos treballant, però...
Ja l'hi coneix amb la viscòmica, alcalde, en tot cas.
No, visc en llatí és força.
No tinc força còmica.
Simple dir que el xino me va dir
que vaig anar a sopar fa un temps
i el xino me va dir,
no, escolti, és que ho he enrejolat jo perquè no acabava.
Aviam.
Cosa que hi ha que agrair els...
Suposo que devien sortir més.
Aquesta qüestió puntual.
Jo el que li deia,
que de vegades vas caminant,
es fa complicat per el tema de les obres.
Qualsevol carrer del centre,
només el carrer Fortuny,
tota aquesta zona,
vas caminant, vas amb canalla,
i veus una mica de mal humor entre la gent,
que puja, que baixa l'acera,
que dius, ostres, que no s'acaba mai,
és que això com està...
Clar, això, el ciutadà,
quan ho viu i ho percep cada dia,
es va escalfant una miqueta, eh?
Sí, sí, sí, sí.
I sobretot hi ha un fet que és molt clar,
que hi ha moltes persones que esperen,
que esperem,
o que esperen arreglar-se la façana de casa,
doncs, tot just quan ha acabat les voreres,
o quan s'ha arreglat una plaça,
doncs,
hi sap greu aquestes coses,
però dintre de la societat que vivim
l'obra és un element essencial,
la reestructuració, la renovació.
Per exemple, no?
Vull dir, aquí hem de...
Ah, perdó.
Tenim trucada.
Després, si vol, continuar amb aquesta...
Podré continuar.
Jo apunto aquí,
després continuem.
977-2447-67.
Ara passen dos minuts de tres quarts d'una.
Fins a la una mantindrem oberta aquesta línia amb l'alcalde.
Bon dia.
Hola, bon dia.
El seu nom, sisplau.
Josep.
Quan vostè vulgui.
Mira, trucava d'aquí al carrer Núñez.
de Núñez.
I disculpi'm, té la ràdio molt a prop a una miqueta alta, no?
La pot baixar una miqueta?
Ja l'he tancat.
Perfecte, gràcies, Josep.
Mira, tinc un local que és realment de Núñez
i una cafeteria, el número 17.
Llavors, fa molt de temps
que en aquesta banda d'aquí baix no s'hi impia.
Ara s'ha fet tota l'embestida del col·legi,
està molt bé, queda molt maca,
però és que ja ni abans de l'embestida.
És una zona que no es passa mai.
Quan s'acabi l'embestida del col·legi
entrarem a fons en aquesta zona,
no solament des de la perspectiva de neteja,
sinó de la dessenyalització
i la d'algunes prohibicions.
Perquè davant del seu bar,
no vostè, davant del seu bar,
avui dia ja no hi ha cap...
d'això en va aparcar cotxes i tot, no?
Sí, sí.
Entrarem, aprofitant que les obres estan obertes,
és a dir, que les obres s'estan fent, no?
Tan aviat com s'acabin les obres,
que han sigut unes obres importants,
perquè la façana del Pau
doncs s'havia d'arreglar,
tan aviat com estigui fet,
anirem amb una reestructuració general del carrer, sí.
Que ha quedat molt maca, per cert, la façana.
Ha quedat molt bonica.
I tingui en compte que dintre
hi ha una cosa que és importantíssima, no?
Que és una de les poques obres de Gaudí
que hi ha a...
Sí, sí.
Ara se'n queda mirant la...
No, jo estic mirant
perquè quan em parla una persona
la miro a la cara...
Les obres de Gaudí,
hi ha l'església, no?
Sí.
I és un espai molt bonic
i el col·legi ha quedat molt bé
i és un col·legi amb molt de prestigi.
Sí, no, i dóna molta, inclús, claror, eh?
Sí.
Refresalta molt el carrer.
Però hem de deixar que acabi aquesta obra
i llavors té vostè raó,
hem d'entrar a definir molts punts d'aquell espai
perquè s'ha convertit una mica
en que tothom fa el que vol.
Sí, és una zona que no hi ha molt de comerç,
està bastant abandonada.
És la part final.
Sí, bueno, sí.
Vostè que està al costat del...
Jo estic davant del pal d'alclos.
Davant del pal d'alclos.
Alguna cosa més, Josep?
No, doncs agrair-li la seva paciència, vaja.
No, la paciència seva, moltes gràcies.
A vostè per la seva intervenció, molt bon dia.
Adéu-siau.
Sí, alcalde, volia continuar parlant
d'aquell tema relacionat amb aquestes obres
que són necessàries i imprescindibles per la ciutat.
No.
Però que causen moltes molèsties.
No, no, és aquest el sentit.
Vull dir que són unes obres que moltes vegades
doncs són imprescindibles
i són imprescindibles perquè la renovació.
Ara mateix vostès
tenen que marxar d'aquest espai que hi ha aquí,
marxen aviat, no?
I se'n van amb un espai nou
que ha comprat l'Ajuntament.
però ja que renovem el local
també hem de renovar-se una mica interiorment.
Vull dir que també els periodistes
i la gent que esteu aquí també
hem de renovar-se perquè teniu molt de prestigi
però convindrà a donar més força i més potència
nous periodistes.
Vull dir, començar una mica a les 7 del matí.
Doncs es trena vestit.
Exacte.
Hem de fer una renovació en profunditat
no solament de l'exterior
sinó també de l'interior
i hem d'intentar guanyar totes aquestes coses.
Vull dir, aixecar-se a les 6 del matí
per arribar a les 6.
Ja ens aixequem a les 6 del matí
per arribar a les 7.
Ara ens aixequarem a les 5
per arribar a les 6.
Plegareu una mica abans.
Ja està, així està tot controlat, alcalde.
Però hem de fer una renovació exterior i interior.
Hem de renovar-se tots.
Si m'ho deixeu, acabo de fer bonic.
Nosaltres ens renovarem
i si comptem amb l'audiència que comptem
val la pena l'esforç.
Donem pas a una nova trucada.
Bon dia.
Bon dia.
El seu nom.
Anna Maria.
Endavant, Anna Maria, quan vostè vulgui.
Mira, que voldria veure si l'Ajuntament pot fer alguna cosa.
o també em sap greu, no?
Però d'aquesta gent que demana
que estàs prendent un gelat
o vas per la Rambla
i se te fiquen damunt
aquelles dones que porten
allò del diari.
Sí, no fa gaire, mai n'anen.
Senyora, no donar-los res.
Sí, ja ho fem, però se te fiquen damunt
en què venien aquells borratxos
que es fiquen a la Rambla.
Aquells borratxos que estan al costat d'allà tot el dia.
Sí, que no podeu fer, que marxin.
Ahir anàvem...
Ahir anava la mama,
el borratxo no sé què no us deia,
anava en un gos,
el gos anava tort com ell
i dius, bueno, mare de Déu,
no fa gaire anar amb la nena
per una travessia de la Rambla,
el carrer del Simago que era abans.
Fagin un esforç,
els ciutadans de Tarragona
i les ciutadans de Tarragona
tenen que fer un esforç
a no donar-los ni un duro.
Però ja ho fem.
No, però tots, tots, tots, tots.
Perquè el que passa és que
hi ha algú que es pensa
que se soluciona el tema
donant-li un euro
o donant-li quatre monedes.
Per favor, que no els hi donin res.
Nosaltres tenim uns serveis socials
a l'Ajuntament
que paguen tots els ciutadans de Tarragona
que poden assistir a aquestes persones.
I no ho podeu fer, no ho sé.
Una, no els podem fer marxar
perquè la Constitució diu
que tothom pot estar on vulgui.
Ja els fem canviar de lloc,
ja els movem, ja tractem,
però d'aquells que hi ha a la Rambla,
l'afiliació d'aquelles persones,
són persones que tenen residència a Tarragona.
És a dir, que són inclús de casa nostra.
I són persones
que han pres una opció de vida estranyíssima,
però que ja intentem fer el que podem,
però i que ho fem,
i que els anem darrere,
i que els tractem d'explicar
les possibilitats que té una vida normal.
Però sobretot, i per damunt de tot,
els estrangers que venen aquí,
sobretot,
els cruces de la carretera,
els semàforos,
que anem darrere d'ells
i els traiem contínuament.
No els hi donin res, per favor.
Tenen 30 maneres diferents
de solucionar la seva vida.
A les que venen la farola,
per favor,
no els hi donin res.
Ja sé que això és molt cruel,
i això que algú pot dir,
que això no ho té que dir un alcalde,
però jo els hi dic.
Aquest tipus d'immigració,
aquest tipus de persones,
se'ls ha d'ajudar institucionalment,
i per això està l'Ajuntament,
i la Generalitat,
i qui sigui.
Però el ciutadà no els ha d'ajudar.
Ja hi ha càritas
que analitzen el problema,
però aquest tipus d'immigració
no se'ls ha d'ajudar.
no és la manera de viure,
no respecten els drets humans,
i ha de ser molt durs amb ells,
però la millor manera
de ser durs amb ells
és ser durs amb nosaltres mateixos
i no donar-los res.
Alguna cosa més?
Perdoni, eh,
que hagi aprofitat el que ha dit vostè.
Alguna cosa més?
No, no, res.
Ja hi seguirem intentant,
traient-los.
A Tarragona s'aveuen molt menys
que a la resta de les ciutats,
perquè fem molta pressió.
Però els veuen, eh?
Es veuen, sí, sí.
Es veuen, eh?
Però no els hi donem res.
Molt bé, doncs gràcies
per la seva intervenció, eh?
Adéu.
Adéu, si hi hau, bon dia.
977-24-4767.
Encara, encara tenim temps
de rebre alguna trucada més
aquí al matí de Tarragona Ràdio
a aquesta línia directa mensual
que establim amb l'alcalde de la ciutat.
Bon dia.
Hola, bon dia.
El seu nom?
Antoni.
Antoni, quan vostè vulgui.
Sí, bueno,
era un parell de coses.
La primera era
sobre una petita plaça
que hi ha davant del local
de la colla
de Fiquets del Serrallo.
No me'n recordo exactament
quin carrer és.
Allà hi ha una plaça
que està com abandonada.
El més que abandonada
està com inacabada, no?
O sigui,
es va començar
i es va acabar.
I la segona cosa
és saber
si el carrer Ibiza
acabarà connectant
amb el nou vial
aquest de la vida de Barraquer.
Hi ha l'últim tram
del carrer Ibiza
que ja està entre
la Casa del Mar
i el pàrquing
de Francesc Bastos
que està ple d'herbes,
bueno,
no està urbanitzat.
Si acabarà ja connectant.
Per una banda
o per l'altra?
Parla del carrer de Mar?
Pel carrer Francesc Bastos.
Francesc Bastos,
no,
però a l'alçada
del carrer de Mar
o abans?
No, no,
jo parlo del carrer Ibiza.
Sí,
el carrer Ibiza
amb Vidal i Barraquer
per entremig del pàrquing
i la Casa del Mar.
Hi ha un tram
allà d'uns 40 metres.
No ho sé,
li contestaré,
jo diria que sí
però m'ha puc equivocar.
Li diria que sí
però m'ha puc equivocar.
Molt bé.
I la primera pregunta
que ha fet...
Sí,
una plaça
que hi ha davant
del local
dels xiquets del Serrallo.
L'estem fent actualment
la plaça aquesta,
l'adjudicació de les obres
perquè el constructor
no l'ha acabat de fer
i la fem subsidiàriament
i està contractada l'obra.
És a dir,
que molt segur
que abans d'acabar l'estiu
estarà feta.
Molt bé.
és que hi ha les arbres
que no estan posats,
les escurcers
que estan en verbes
i la llum
i és la que hi ha
davant d'aquell edifici
la del col·legi,
perdó,
la mitja lluna
aquella del...
Sí,
la xiqueta del Serrallo.
I l'Associació Folclòrica Andalusa.
Alguna cosa més, Antoni?
Ah, Renes.
Gràcies per la seva intervenció.
Adéu-siau,
bon dia.
Estem ja en la recta final,
noves intervencions,
infraestructures.
Alcalde,
per cert,
el divendres
el conseller
Felip Puig
i vostè van posar
la primera pedra.
Ja estàvem posat.
Ja estava posat,
la primera pedra.
Quina ràbia li fa
el periodista
que no me pugui dir
que era la primera pedra
i quan hi haurà la segona?
A mi no em fa ràbia res.
Des de que sap que s'ha de aixecar
a les 7 del matí.
Si jo m'aixeco abans
de les 7 del matí,
alcalde,
els ullens ho saben.
Els ullens han de saber
que a partir de molt aviat
la Tarragona Ràdio
començarà l'emissió
a les 7 del matí.
A partir de molt aviat,
en breves mesos.
En la nova programació.
Vostè contesti'm una pregunta,
breument també,
perquè ens queden 5 minuts
per arribar a la una del migdia.
Aviam,
el conseller va dir
que la Generalitat
encarregaria un projecte,
un arquitecte de prestigi
per això del soterrament
de la via del tren.
Un arquitecte de prestigi?
Primer,
bé,
no cal definir
què és un arquitecte de prestigi.
La gent que llegeix revistes
de disseny i d'aquestes
doncs ja coneixen...
Pot ser una persona
que tingui nom
de quan el mar
entra en un lloc
o pot ser...
Doncs miri...
Pot ser un nom
que un arquitecte,
un enginyer
que tingui nom de cala.
Sí, bé,
no cal a treba.
És un arquitecte de prestigi.
També podria ser
un Norman Foster
o pot ser un arquitecte
de prestigi
que el seu fill
festegi amb una mexicana.
Bé,
a mi jo
el que li pregunto
no és tant
el nom de l'arquitecte
que això...
Qui és aquest?
El Bofill.
Ara.
Si vols repassem
la llista d'arquitectes
que no és el cas.
No, no, no.
Breument,
alcalde,
quin seria el seu model
per la façana?
S'ha pensat moltes vegades
aquí a la ciutat, eh?
I s'ha desitjat
des de molts punts de vista.
Jo el que crec
és que nosaltres necessitem
regenerar molt
l'espai que va
entre el carrer real
i el carrer del mar.
Hi ha que haver
una regeneració profunda
del carrer real
carrer de mar,
carrer real per amunt,
carrer real cap a la Rambla.
És una...
Carrer real
fins al carrer del mar
i aquesta és una oportunitat.
I aleshores,
amb l'espai
que hi ha a l'entrevies,
allà s'ha de fer
alguna cosa diferent
i bonic
que doni força
i potència
a aquell barri.
És a dir,
aquell barri necessita
algunes coses
que les reestructurin,
que li donin força,
que li donin potència.
Allí.
Per tant,
aquell espai
és un espai
que ha de servir
perquè sigui reflex
de tot el barri, no?
Hi ha d'haver un espai verd,
hi ha d'haver una Rambla,
hi ha d'haver unes construccions,
però ha de ser
com si diguéssim
com
pujar aquell espai
de
carrer Lleó,
carrer de mar, etcètera.
Per tant,
se li ha de donar
una potència,
una força.
jo diria que
no tinc clar
què s'ha de fer,
no tinc clar
què s'ha de fer
a les carreteres,
al Mopo,
no tinc clar.
Jo crec que allà
s'ha de fer alguna cosa,
no tinc clar
què s'ha de fer
i tinc claríssim
que des d'allà
fins al pont d'Armes
és el frontal magnífic
que està guanyant l'espai.
Aviam,
un arquitecte,
un dissenyador urbà
de prestigi,
agafar aquest espai
amb el mar al costat
pot fer
una autèntica meravella,
però això costa molts quartos.
Sí, sí, és evident.
I hi ha només el projecte.
Tot costa diners,
no només el projecte,
però
és
l'oportunitat
del segle
de Tarragona,
un,
és l'oportunitat
del segle
de Tarragona,
un,
i aquí
si hi ha algú
que posa pals a la roda
ens sentirà,
a mi almenys,
és una oportunitat
única.
segona,
no és tan important
el diner,
no ens obsessionem
pel diner,
perquè estic cansat
de totes aquestes persones
que diuen
i qui ho pagarà
i qui ho pagarà
i qui ho pagarà
i al final s'apaga
i no passa res,
Palau de Congressos,
per exemple.
I en tercer lloc,
en tercer lloc,
és
una oportunitat
de
ser capaços
de dissenyar
un espai
com m'han dissenyat
a Barcelona
al Port Olímpic.
És a dir,
que
ningú cregui
que això és tan senzill,
però és una oportunitat
tan,
tan,
tan,
que amb l'espai frontal
al port,
el port del moll de costa
per entendre's,
el moll del gremi
de marejans,
tot això,
allò és una oportunitat
única
de redissenyar
com si fos del Port Olímpic,
de què fem
i com ho veiem,
i l'altre espai
és com el mar
entra
sota el balcó
del Mediterrani
i com el ciutadà
utilitza
aquest espai
que aniria
des del Mopo,
des de carreteres
fins al Pont d'Armes,
com el va utilitzant.
De la mateixa manera
que hi havia
moltes crítiques
quan van fer
el tema
del Miracle
i avui dia
és un dels espais
més passejats
i utilitzats
pels ciutadans de Tarragona.
No tenim més temps,
alcalde.
Gràcies.
Fins la propera ocasió,
fins la primera línia directa,
que segons l'agenda...
Jo sí que tinc més temps.
Vostè sí,
però nosaltres no,
perquè sap que hem de parlar
després de la passió
de Sant Fructuós.
Tenim els convidats
ja que ens esperen.
Gràcies, alcalde.
Fins la propera.